Sessió 1: 4 febrer

“Les coses no sempre són el que semblen ni tampoc tenen una única solució!”

Punt de partida de tot el que farem. Ens hem de situar en aquest punt, sempre, sobretot
parlant d’infant o d’educació. Com a educadors molts cops no intentem canviar el punt de
vista per entendre les coses, ni acceptem que les coses poden tenir més d’una solució i no
passa res.

No hi ha veritats absolutes ni receptes quan parlem d’infants amb NEE, i moltes vegades
intentem agafar seguretat en que ens donin una recepta i no intentem canviar punts de
vista, modulant-los. Són camins oberts.

Un infant, depenent de l’entorn, no és el mateix. Això ens ha de questionar també, com

l’entorn és capaç d’influir en l’infant i com ajudar-lo a partir d’aqui, perquè nosaltres també
formem part de l’entorn.

Sessió 3: 12 febrer
Terminologia: hem de tenir un consens per utilitzar una terminologia adequada però a
vegades tenim massa por a utilitzar unes paraules que no son. L’experiència, l’actitud o la
formació que tinc són factors que influiran a l’hora d’utilitzar un vocabulari o un altre. El to
amb què ho dius o com ho dius també són factors que influeixen.

La terminologia va lligada a l’actitud

Què és la diversitat?
De quins tipus de diversitat parlem?
Què volem dir amb interculturalitat?
Què és l’Educació Especial?
Què són les Necessitats Educatives Especials/Específiques?

La diversitat és una cosa intrínseca i està en tots.

(mirar pp terminologia) DORMIES

L’educació especial es defineix com un servei de recolzament, que estudia els processos
d’e-a per tal d’oferir recolzament a mestres, infants per tal de poder assolir el màxim
desenvolupament personal i social de l’infant amb nee. No s’enfoca mai des de les
limitacions d’aquest infant perquè, per una banda, és subjectiu i per altra, no ens serveix
per res, això no vol dir que no ho haguem de saber, sinò que no ens hem de centrar en
això, hem de saber quin recolzament necessita, amb quins materials pot treballar, quines
mesures de suport necessita, etc. Sempre en positiu.

Si volem una escola inclusiva hem de moure moltes coses: materials, espais, recursos, etc.
No és impossible, és difícil i necessita temps.

Una escola inclusiva té moltes avantatges per tots els infants.

Actituds

Actitud:Predisposició apresa per respondre de manera favorable o desfavorable cap a una

persona, grup de persones o situacions.

Actituds: Idea que té una càrrega emocional que predisposa a una classe d’accions davant
d’un determinat tipus de situacions socials (Triandis, 1971)
Una sèrie de creences carregades d’emoció que predisposen a la persona a certs
comportaments (Sherrill, 1998)

integració: mateix espai, però segueixen estant separats de la resta. M’afegeixo en un espai
que no està preparat per mi.

VIDEO: POR 4 ESQUINITAS DE NADA

VIDEO: El cazo de lorenzo

VIDEO: El circo de las mariposas.
El que és diferent ha d’adaptar-se vs s’ha d’acceptar la diferència i adaptar-se a ella.

Donar eines o canviar coses per tal que les situacions s’adaptin a les diverses persones,
sense intentar canviar-les, sent cadascú com és. No s’han de reduir ni amagar les
diferències, s’han de potenciar.

-Actituds, idees.

Reflexió personal: que m’ha suposat a mi com a futur mestre el tema d’actituds i
terminologia, que penso. Utilització de cert vocabulari 8 març

Preguntes videos: 1 març

Jocs de simulació: (explicar la teva vida sense parlar) fer-nos veure coses que durant el dia
a dia ni ens hi fixem. Hi ha moltes maneres d’expressar les coses

Falta una sessió

Sessió 26/02/2019
Inclusió i escola inclusiva (mirar pp)
La inclusió és un procés sense fi que cerca maneres més eficaces de respondre a la
diversitat present de l’alumnat (Ainscow 2005)

la inclusió és un camí, un procés i no pas una fita perquè van sorgint constantment noves
metodologies, nous casos de diversitat, etc.

“L’educació inclusiva és un procés pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense distinsió
pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de seguir sent
membres de les aules regulars i d’apendre dels seus companys, i amb ells, a l’aula”
Stainback (2001)
Interacció d’aprenentatge mutu, no es tracta de compartir un mateix espai, sinò apendre
conjuntament els uns dels altres.

L’escola inclusiva, la inclusió, té una filosofia darrera: de respecte, de potenciar les

diferències i característiques pròpies. No és només una opció educativa, hi ha darrere una
filosofia de viure, d’entendre la persona, d’intereccionar amb les persones, etc.
L’escola ha de ser l’espai on s’han de desenvolupar totes les potencialitats dels alumnes i
cap que en aquest procés estigui acompanyat en el seu projecte vital per anar aprenent,
descobrint. Això és inherent des del moment de néixer, un es va coneixent des de l’inici,
aquest trajecte vital.

La inclusió té a veure en que tots els alumnes siguin acceptats, reconeguts en les seves
singularitats, valorat i amb la possibilitat de participar a l’escola d’acord amb les seves
capacitats (...) (Climent Giné)

Els 7 ppis de l’aprenentatge

1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns

d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el
seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del propi
coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta
finalitat.
-Ser alumne vol dir esforçar-se.
Exemple: El protagonista de la setmana. Treballar a partir de l’infant com a persona.

2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització dels entorns

d’aprenentatge no ho pot passar per alt i ha de treure partit de la potencialitat de
l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta metodologia, quan s’utilitza adequadament, permet
posar en joc capacitats de naturalesa diversa i obtenir resultats en l’àmbit conductual i
afectiu. D’altra banda, l’aprenentatge autònom i la recerca personal també han de disposar
del seu espai en l’activitat quotidiana de l’alumne i han d’anar guanyant pes en la seva
trajectòria.
-És molt difícil aprendre sols.
Exemple: Treball per projectes.

3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que resulta
de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats
exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i
motivacions dels alumnes.
-Les emocions són el detonant de l’aprendre a aprendre.

4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització dels

entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements
previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions.
-La mestra ha d’intentar potenciar la capacitat màxima de cada infant.

5. L’esforç de tot alumnat és clau per a l’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge han
d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la
ineficàcia de la pressió excessiva per a la qualitat dels resultats. Hem d’ajudar els alumnes a
desenvolupar totes les seves potencialitats, i això inclou l’esforç.
Exemple:

6. L’avaluació continuada/formativa/autèntica afavoreix l’aprenentatge. Les experiències

educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les
expectatives en relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa és indispensable per
retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.
Exemple:
7. Aprendre consisteix a construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i matèries
que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves. (totes les
matèries i coneixements han de ser transversals, no s’han de parcelar). Aquesta connectivitat
horitzontal també s’ha de poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge
formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions
d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de
comprensió més profunds.

Aquests 7 principis ens han de guiar en el nostre procés d’ensenyament, en la pràctica, i no

pas simplement en la filosofia.

Ppis d’una escola per a tothom (inclusiva)

- La diversitat és un fet universal: és un fet substancial i intrínsica. No es pot obviar.

- El sistema inclusiu com a única resposta: És l’única manera per poder donar
resposta, educar, a tothom
- Personalització de l’aprenentatge: posar en joc totes les capacitat que tothom té
- L’equitat i la igualtat d’oportunitats: Igualtat és donar les mateixes eines per tothom i
equitat vol dir les eines necessàries a cadascú en cada moment perquè arribin tots a
l’objectiu que es proposen. Igualtat d’oportunitats és que tothom té dret, té
l’oportunitat d’arribar a un mateix objectiu. S’ha de garantir la igualtat d’oportunitats i
la equitat per tal de garantir l’èxit escolar.
- Participació i corresponsabilitats: Tenir en compte per tot a l’infant. Participar i donar
responsabilitats. Mai l’infant és, o ha de ser, un subjecte passiu
- Formació del professorat: Sempre ens hem d’estar formant. Si la inclusió i l’educació
és un procés, la formació també. Et pots formar de moltes maneres.

Canvis
- Conceptes pedagògics: la manera de fer
- Estructura de l’aula:
- En la didàctica
- En el rol del professorat i els suports dins del context.

Implicacions

Ha de tenir implicacions a 3 nivells

- Cultures inclusives: incidir en les creences, valors i conviccions de la comunitat
educativa
- Polítiques inclusives: incidir en com s’organitza el centre, com el PEC es planteja
l’atenció a la diversitat i la inclusió
- Pràctiques inclusives: incidir en les planificacions d’activitats d’aprenentatge. El dia a
dia a l’aula.
S’ha de veure la implicació en els tres nivells per tal que realment funcioni. Treballar
coordinadament amb tota la comunitat educativa.

Resum: Per aconseguir una escola per a tothom cal una organització pedagògica que
afavoreixi la inclusió amb el compromís de l’accessibilitat (que no hi hagi barreres: tant
arquitectòniques com rampes, materials; com barreres d’aprenentatge: metodologies,
valors, creences, que fan que malgrat no hi hagin barreres físiques, l’infant no pot accedir a
l’aprenentatge. És tot allò que dificulta l’aprenentatge. Nosaltres, amb la nostra metodologia,
podem ser una barrera) i la participació de tot l’alumnat i que es concreti en el projecte
educactiu.

NESE: Necessitats específiques de suport educatiu. Inclouen infants amb: NEE, Alumnart
amb altes capacitats, alumnat d’origen estranger amb NESE derivades de: la incorporació
tardia al sistema educatiu, faltat de domini de la llengua vehicular, escolaritat prèvia
deficitària; risc d’abandonament escolar prematur, alumnat amb transtorns d’aprenentatge o
comunicació, situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides.

Sempre es contempla que les nese siguin revisables sempre, res determinat, per tal que
siguin temporals.

Sessió 5 març
DECRET

DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un

sistema educatiu inclusiu.

Introducció:
( d’on ve aquest decret, en què es basa, sobre quins principis es regeix l’educació.)

Aquest Decret desplega la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació; dona continuïtat a les
actuacions desenvolupades pel Departament d'Ensenyament basades en els principis
d'inclusió, normalització, escola per a tots, sectorització de serveis i atenció personalitzada, i
té en compte la normativa vigent, les orientacions dels organismes internacionals, els
avenços de la recerca en educació, la tradició pedagògica de Catalunya i les pràctiques de
referència de molts professionals i centres educatius, per avançar en l'objectiu de fer
possible una educació per a tots en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.

Declaració de Salamanca,(ppis sobre l’educació) desenvolupat el seu contingut:

Normalització dels serveis: tots els serveix accesibles per tothom.
sectorització: els serveis han de ser accesibles en una ratio propera. geogràficament proper

En l'informe “Repensar l'educació” (2015) de la UNESCO, es revisen i desenvolupen

aquestes directrius internacionals adaptant-les als nous reptes culturals, socials, econòmics,
científics i tecnològics del segle xxi, i es torna a insistir en el fet que l'educació inclusiva és
un pilar fonamental per promoure la inclusió social de totes les persones en tots els àmbits
de la vida, des de la infància fins a la vellesa.

Capítol 1:

article 2: Aquest Decret té per objecte garantir que tots els centres educatius sostinguts amb
fons públics dins l'àmbit de l'ensenyament no universitari siguin inclusius mitjançant
l'establiment de criteris que orientin l'organització i la gestió dels centres; l'ordenació de
mesures i suports per a l'atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots i cadascun
dels alumnes, i la diversificació de l'oferta de serveis dels centres d'educació especial per
esdevenir, també, centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos per als
centres educatius ordinaris a fi de completar la xarxa de suports a l'educació inclusiva.

article 3:
1. Tots els alumnes són subjectes de l'atenció educativa que regula aquest Decret: els
alumnes que requereixen exclusivament mesures universals, els alumnes que, a més,
necessiten mesures addicionals, i els alumnes que sumen, a aquestes darreres, les
mesures intensives, per tal de garantir l'accés a l'educació i l'èxit educatiu en condicions
d'equitat i igualtat d'oportunitats.
2. Tots i cadascun dels alumnes han de beneficiar-se, en un context ordinari, de les
mesures i suports universals, a fi de desenvolupar-se personalment i socialment i avançar
en les competències de cada etapa educativa.
3. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, a més de les mesures i els
suports universals, poden necessitar mesures i suports addicionals i, o també, intensius.
4. A fi d'orientar la previsió del tipus i de la intensitat de suports que es puguin requerir, es
consideren alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu:
a) Els alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitats físiques,
intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre autista, trastorns greus de conducta,
trastorns mentals, i malalties degeneratives greus i minoritàries.
b) Els alumnes d'origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació
tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges
i de l'escolaritat prèvia deficitària.
c) Els alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i
socioculturals especialment desfavorides.
d) Els alumnes amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació, entesos, aquests últims,
com a trastorns que afecten l'adquisició i l'ús funcional del llenguatge.
e) Els alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els talents
simples i complexos i la precocitat.
f) Els alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.

És fonamental tot l’aspecte de prevenció i proacció en la detecció de necessitats especial.

Això no vol dir etiquetar. Com més aviat es detecta, més temps tenim per actuar.
Treball en xarxa com a eina imprescindible per poder avançar, tant amb els infants com com
escola. Sensibilitzar en questió de génere, diversitat sexual, diferents models de família.

Quines són les funcions de l’administració i quines del centre.

Correspon a l'Administració educativa:

a) Proporcionar models i orientacions de propostes educatives inclusives que donin
resposta a tot l'alumnat.
b) Elaborar materials per a la formació i l'orientació dels centres, els docents i els
professionals d'atenció educativa i les famílies, en l'atenció a l'alumnat, i oferir formació
específica sanitària sobre els dubtes més freqüents referents als infants afectats de
malalties minoritàries, cròniques i càncer.
c) Oferir models i orientacions per a l'organització dels centres.
d) Garantir la formació necessària als professionals dels centres i dels serveis educatius i de
suport a les llars d'infants, parvularis, escoles, instituts i instituts escola.
e) Garantir que els centres educatius disposin dels recursos necessaris, personals,
metodològics i tecnològics, per assegurar l'accessibilitat al currículum i promoure una millor
adequació entre les capacitats dels alumnes i el context educatiu.
f) Garantir les condicions d'accessibilitat arquitectònica i a la comunicació dels centres
educatius.
g) Garantir la implicació i la corresponsabilitat de la comunitat educativa i social per afavorir
l'escolarització inclusiva i una atenció eficient dels alumnes i la seva continuïtat formativa.
h) Garantir la sectorització i la coordinació dels serveis educatius i els sociosanitaris per
assegurar una atenció educativa de proximitat a l'alumnat.
i) Facilitar orientacions sobre els procediments i instruments per a la detecció i l'avaluació
psicopedagògica de les necessitats específiques de suport educatiu.
j) Avançar en la coordinació interdepartamental per a l'atenció integral de l'alumne i per a la
seva transició a la vida adulta, mitjançant l'orientació i el seguiment del seu itinerari formatiu.
k) Impulsar plans i programes socioeducatius amb les administracions locals que
contribueixin mitjançant el treball i l'aprenentatge en xarxa a donar continuïtat i coherència
educativa als diferents espais educatius de l'alumnat, fomentant l'arrelament al territori i la
cohesió social.
l) Vetllar perquè en els centres quedin cobertes les necessitats d'assistència sanitària i
parasanitària dels alumnes que ho requereixin, especialment els que tenen estats de salut
clínicament complexos. Amb aquesta finalitat el Departament ha d'establir convenis de
col·laboració amb altres departaments amb competències en la matèria.
m) Elaborar el mapa territorial de recursos personals i materials per a la planificació
estratègica.
n) Garantir la incorporació de la variable gènere com a categoria analítica transversal als
processos socioeducatius previstos en aquest Decret, a fi d'assolir la inclusió social.

Correspon als centres educatius:

a) Disposar d'un projecte educatiu de centre que fomenti i garanteixi una atenció educativa
inclusiva i de qualitat per a tots els alumnes, ajustant a aquest objectiu tots els recursos de
què disposa el centre, i que es desplegui mitjançant el projecte de direcció o la programació
anual, en cas que no hi hagi projecte de direcció.
b) Impulsar i promoure, a través de l'equip directiu, el treball d'equip del claustre i la
formació permanent dels docents i del personal d'administració i serveis, per avaluar i, quan
escaigui, millorar l'organització i l'actuació pedagògica en els diferents contextos
d'ensenyament-aprenentatge.
c) Constituir la comissió d'atenció a la diversitat (CAD), o òrgan equivalent, com una
estructura organitzativa del centre que ha de proposar l'organització i la gestió de les
mesures i els suports per atendre tot l'alumnat del centre, i que ha de fer-ne el seguiment i
l'avaluació per tal d'ajustar aquestes mesures i suports a les seves necessitats.
d) Adequar l'acció educativa al reconeixement i a la valoració de les diferents
característiques i necessitats d'aprenentatge i socialització dels alumnes, mantenint altes
expectatives d'èxit per a tots ells.
e) Dissenyar, dins del projecte educatiu, entorns d'aprenentatge flexibles que ofereixin
opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats dels alumnes, cercant la
personalització de l'aprenentatge i dissenyant activitats i materials que permetin l'avenç de
tots i cadascun dels alumnes, tenint en compte que poden presentar àmplies diferències en
les seves capacitats, en les aptituds, actituds i els ritmes, i en les maneres d'interessar-se
per l'aprenentatge, i de percebre, comprendre i expressar el coneixement.
f) Actuar de manera preventiva i proactiva i detectar les necessitats dels alumnes al més
aviat possible, a fi d'ajustar i agilitzar les actuacions pertinents en cada cas.
g) Adequar les mesures i els suports a les característiques dels alumnes i del context,
promovent el compromís de cada alumne amb el seu procés d'aprenentatge, el
desenvolupament personal i social i l'avenç en l'assoliment de les competències al llarg de
tota l'escolarització obligatòria i postobligatòria, i posant una especial atenció en les
transicions entre etapes i en la continuïtat formativa.
h) Promoure i participar en programes socioeducatius i treballar en xarxa amb altres agents
de l'entorn amb l'objectiu de donar una resposta comunitària als reptes educatius.
i) Garantir la coordinació amb els serveis educatius
. j) Sensibilitzar la comunitat educativa sobre l'educació inclusiva en gènere i promoure
la coeducació, a fi de potenciar la igualtat real d'oportunitats i l'eliminació de qualsevol
mena de discriminació per raó d'orientació sexual, identitat de gènere o expressió de
gènere.
k) Vetllar perquè, d'acord amb el principi de la coeducació, la diversitat sexual i afectiva,
la identitat de gènere i els diferents models de família siguin respectats en tot l'àmbit
educatiu i en el marc del sistema educatiu inclusiu.

Tipus de necessitats educatives específiques o necessitats específiques de suport educatiu.

Capítol 2: Atenció educativa a l'alumnat

Mesures de suports:

El responsable d’elaborar el PI es el tutor de l’aula conjuntament amb l’equip docent. (0-3 no

es fa) Només si és completament imprescindible i no són mai tancats.
L’EAP té molt paper en la detecció i en la realització d’informes sobre les NESE dels infants.

Capitol 3: Escolarització dels alumnes.

En ppi tots els infants han d’estar en centres ordinaris. un infant, excepcionalment, poden
anar en centres d’educació especial.

1. Tots els alumnes s'escolaritzen en centres educatius ordinaris segons el que estableix
aquest Decret i d'acord amb el procés d'admissió vigent.
2. L'escolarització de l'alumnat comença i finalitza en les edats establertes amb caràcter
general per la normativa vigent.

4. L'escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials requereix el

reconeixement d'aquestes necessitats en l'informe de l'EAP de reconeixement de
necessitats específiques de suport educatiu i ha de tenir en compte les orientacions
descrites en aquest informe.

Escolarització en centres d'educació especial

1. Excepcionalment, el pares, mares o tutors legals poden sol·licitar l'escolarització del seu
fill o filla en un centre d'educació especial.
2. Únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes que necessitin una elevada
intensitat de suport educatiu i mesures curriculars, metodològiques, organitzatives o
psicopedagògiques altament individualitzades poden ser escolaritzats en centres d'educació
especial.
3. Per a l'escolarització d'un alumne en un centre d'educació especial, cal:
a) El reconeixement de necessitats educatives especials en l'informe de l'EAP
reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu, que inclogui la proposta
d'escolarització de l'alumne en un centre d'educació especial.
b) L'acceptació dels pares, mares o tutors a la proposta d'escolarització feta per l'EAP.
c) En el supòsit que no hi hagi l'acceptació dels pares, mares o tutors prevista en l'apartat
anterior, és preceptiu l'informe de la Inspecció d'Educació.
d) La resolució del director dels serveis territorials o del gerent del Consorci d'Educació de
Barcelona que, havent considerat prèviament l'informe detallat en l'apartat a), la voluntat
dels pares, mares o tutors i, si escau, l'informe de la Inspecció d'Educació, ha d'autoritzar la
sol·licitud d'escolarització.

Capítol IV: Atenció educativa dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu
als ensenyaments postobligatoris i de transició a la vida adulta

Capítol V Serveis i recursos

1. Els serveis educatius són una peça clau en el funcionament coordinat i cohesionat de la
xarxa de suports a l'educació inclusiva: generen sinergies entre els centres educatius
perquè comparteixin formacions, projectes i activitats, garanteixen la relació d'aquests amb
serveis diversos dels àmbits de salut i afers socials del territori, i contribueixen amb les
seves actuacions a la millora de l'atenció educativa inclusiva.
2. Són serveis educatius del Departament d'Ensenyament:
a) Els equips d'assessorament i orientació psicopedagògics (EAP)
b) Els centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA)
c) El Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREDV)
d) El Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la
Conducta (CRETDIC)
e) Els equips d'assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC)
f) El Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca
Educativa (CESIRE)
g) Els centres de recursos pedagògics (CRP)
h) Els camps d'aprenentatge (CdA)

Centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos

1. D'acord amb el procediment i els criteris que el Departament d'Ensenyament determini,
els centres
d'educació especial del sistema educatiu poden ser proveïdors de serveis i recursos per als
docents d'escoles i
centres d'educació secundària, amb la finalitat d'orientar i concretar les actuacions més
ajustades a les
necessitats educatives de l'alumnat i desenvolupar programes específics de suport a
l'escolarització dels
alumnes, sempre en coordinació amb els equips directius dels centres i els serveis
educatius.
2. Els programes específics de suport a l'escolarització poden ser de dos tipus:
a) De col·laboració en l'atenció directa als alumnes amb necessitats educatives especials en
coordinació amb el
tutor, l'equip docent i el personal d'atenció educativa de l'alumne, l'equip directiu i els serveis
educatius.
b) D'aplicació de programes d'estimulació de la comunicació i el llenguatge, les habilitats
adaptatives,
l'autoregulació emocional, i programes de suport a la motricitat i mobilitat i a l'adaptació de
l'entorn físic, o
altres.
3. El procediment de distribució de recursos s'efectua d'acord amb les pautes següents:
a) La Comissió d'Ordenació Educativa dels diferents serveis territorials i del Consorci
d'Educació de Barcelona
avalua les propostes dels programes específics de suport a l'escolarització i n'aprova
l'aplicació als centres, la
durada i l'avaluació final.
b) Els serveis territorials i el Consorci d'Educació de Barcelona han de revisar anualment els
recursos i suports
dels centres del seu territori a fi de redistribuir-los en funció de les necessitats dels alumnes
que s'han
d'escolaritzar.
c) Els serveis territorials només poden assignar als centres ordinaris de l'àmbit territorial, els
recursos de
plantilla dels centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos que el
Departament d'Ensenyament
hagi destinat específicament a aquesta finalitat.
4. La provisió de serveis i recursos dels centres privats sostinguts amb fons públics s'ha de
reflectir en els seus
concerts, tal com preveu l'article 205.10 de la Llei d'educació, i s'ha de regular mitjançant un
conveni.
5. A fi de determinar quins alumnes han de rebre suport d'un centre d'educació especial
proveïdor de serveis i
recursos, cal tenir en compte les consideracions següents:
a) Només poden rebre suport d'un centre d'educació especial proveïdor de serveis i
recursos els alumnes amb
necessitats educatives especials, escolaritzats en l'escola ordinària i l'informe de l'EAP dels
quals faci constar la
necessitat d'aquest suport.
b) Els suports i recursos intensius que ofereix el centre d'educació especial proveïdor de
serveis i recursos han
de tenir com a finalitat promoure l'autonomia i l'autodeterminació de l'alumne, i la implicació i
l'aprenentatge dels equips docents per millorar la qualitat de la resposta educativa adreçada
a tots els alumnes. Juntament amb la planificació del suport, se n'ha de planificar la retirada
progressiva, si escau.
c) En qualsevol cas, els serveis territorials o el Consorci d'Educació de Barcelona
planifiquen i estableixen, d'entre els centres del seu àmbit territorial que ha determinat
prèviament el Departament d'Ensenyament, a quins centres han de proveir-lo i a quins dels
seus alumnes.
6. Els alumnes amb necessitats educatives especials poden accedir a recursos i serveis que
pertanyin a projectes educatius de dos centres diferents, si així s'estableix en el PI i en la
proposta de mesures i suports de l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats
específiques de suport educatiu, d'acord amb els pares, mares o tutors legals i amb
l'autorització prèvia dels serveis territorials o, si escau, del Consorci d'Educació de
Barcelona. Aquest aprofitament de recursos per a l'atenció integral de l'alumne no pot
comportar-ne el trasllat entre els dos centres durant l'horari lectiu. S'ha de prioritzar la
inclusió progressiva d'aquests alumnes al centre ordinari.

DUA: Disseny universal per a l’aprenentatge

Conjunt de ppis per afavorir la igualtat d’oportunitats a totes les persones per apendre, i a
reduir les barreres. El DUA vol ajudar-nos a la nostra pràctica diària, donant-nos eines per
aconseguir atendre la diversitat de l’alumnat.
Tots els infants tenen diferents maneres d’aprendre, la dua no només és per nese.

Sessió 26 març
Video: Mestres - L’escola per a tots

Sessió 23 abril
Pelicula “Estrellas en la tierra”, relacionat amb DUA.

Al cap i a la fi, saber el nom del que té cada infant és el de menys, i sovint és el que
busquem més desesperadament. Hem de conèixer les característiques de cada infant i
saber treballar amb elles (materials, eines, espais que li afavoreixin el seu
desenvolupament), però les etiquetes no ens ajuden mai.

Com a mestres, hem de saber reconduir, tenir paciència i donar molt suport i
acompanyament a les famílies.

Rebuig a quelcom desconegut, a tot allò que no podem afrontar.