1r-examen-apuntes-completos

lOMoARcPSD|6846405
1r Examen - Apuntes completos
Infermeria De La Salut Sexual I Reproductiva (Universitat de Barcelona)
Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descargado por sandra grande ariza (sandragrandeariza@gmail.com)
lOMoARcPSD|6846405
Salut sexual i reproductiva
TE MA 1: CICL E VITAL , ADOL E SCÈ NCIA I CL IMATE RI ( SE XUAL ITAT HUMAN A)
La salut sexual i reproductiva correspon a aquells aspectes de salut, que fan especial referència al cicle
reproductiu de la dona, des d’una perspectiva de gènere.
L’atenció en salut reproductiva compren aquelles cures de salut que es dispensen a la dona durant el seu cicle
vital, en relació a la salut mental, a la salut sexual i en totes les qüestions relacionades amb el sistema
reproductiu, les seves funcions i processos.
El cicle fèrtil es caracteritza per:
- Des d’adolescència a climateri.

- Influències del medi: físic, social, cultural. No tindrà els mateixos fills les persones que tenen unes certes
condicions que unes altres en condicions diferents, tot i que biològicament sigui igual, però canvia l’entorn.
L’atenció primària de salut és l’ASSIR:
- Orientació i planificació familiar.

- Control i seguiment de l’embaràs.
- Educació maternal.
- Puerperi domiciliari (atenció llevadora a domicili en 3 visites 24 hores, 72 hores i 7 hores despès quan es
dona l’alta a l’hospital).
- Climateri.
- Prevenció càncer ginecològic i de mama.
- Prevenció i assistència a les ITS i patologies ginecològiques.
L’atenció hospitalària, els serveis d’obstetrícia i ginecologia sobre tot es dona a:
- Gestants de risc.
- Atenció al part.
- Atenció al puerperi.
- Ginecologia.
La distòcia social és un dels motius de consulta en dones de risc perquè les condicions a domicili no tenien les
condicions necessàries (no té calefacció, etc.) i es comença a fer atenció a l’hospital.
1. NOME NCL ATURA OBSTÈ TRICA
TPAV Terme – prematurs – avortaments – fills vius Exemple: 1-0-0-1 : embaràs a terme amb fill viu.
0-1-0-2: Embaràs prematur amb bessons.
DUR Data última regla
DPP Data prevista del part (1r dia última regla + 40 setmanes)
Primigesta Primer embaràs
Primípara Primer part
Secundigesta Segon embaràs
Secundípara Segon part
Menarquia Primera regla.
Adolescència Etapa en la que succeeix la menarquia.
Menopausa És la última regla.
Climateri Etapa en la que succeeix la menopausa
Preterme Embaràs a terme amb prematuritat
Prematur Nadó que neix abans del que hauria.
CIR Retard del creixement intrauterí (nadó per sota de creixement ponderal)

lOMoARcPSD|6846405
2. SE XUAL ITAT HUMANA ( PUBE RTAT I CL IMATE RI)

2.1. ADOL E SCÈ NCIA
L’adolescència és el període de la vida que inclou la transició entre la infantessa i maduresa amb tots els canvis
físics, psicològics, socials, etc. Té una duració mínima d’uns 10 anys.
La pubertat és el temps de transició entre infantessa i maduresa en la que s’assoleix la capacitat reproductora.
La menarquia és la edat de la primera menstruació.
Tot això es compren entre els 10 i 16 anys (habitualment

12-13). La menarquia és un signe de pubertat.
- Pubertat precoç: menarquia abans dels 10 anys.

- Pubertat tardia: menarquia després dels 16 anys.
Els canvis físics que es produeixen son:
- Augment talla corporal.

- Desenvolupament mames o telarquia.
- Aparició pel pubis o pubàrquia.
- Aparició pel axil·lar.
- Aparició primera menstruació.
A nivell ovàric inici de maduració del fol·licles

primordials, moltes vegades sense ovulació, però amb
secreció d’estrògens i progesterona.
L’úter és molt sensible a les hormones.

2.2. CICL E OVÀRIC I ME NSTRUAL
El cicle menstrual comença amb la estimulació

de la hipòfisi. Aquesta estimula la segregació de
FSH (hormona estimulant dels fol·licles), que
actuen a nivell ovàric per iniciar la seva
maduració (conversió en fol·licle de Graaf). A la
vegada segrega estrògens i quan els nivells son
molt alts, actuarà a l’endometri. Aquest creix i
prolifera.
A la vegada també actua a la hipòfisi realitzant

una retroalimentació negativa, disminuint els
nivells de FSH i augmentant els nivells de LH
(hormona luferitzant) que actuarà sobre el fol·licle per deixar anar a l’òvul (ovulació).
El fol·licle es converteix en cos o luti o cos groc (sense òvul) i es segregarà progesterona. Aquesta actuarà a
l’endometri per a que es converteixi en secretor (apte per a la fecundació).
En el cas de que no es produeixi la fecundació, el nivell d’hormones cau i es produeix la menstruació. El cos luti
es degenera i es converteix en un cos albicants o cos blanc, que seria la cicatriu que queda a l’ovari quan no es
produeix la fecundació.
A la imatge podem observar que els estrògens predominen a la primera part del cicle (tot i que la veiem present
a ambdues) mentre que el pic de la progesterona es produeix només en la segona part.

lOMoARcPSD|6846405
El cicle menstrual normal sol durar entre 21 i 35 dies. De la ovulació fins la regla el temps és el mateix, el que
pot variar en temps és el període que comporta entre la regla fins la ovulació. Si el cicle sempre dura 28 dies, la
ovulació comença el dia 14.
La menstruació té una duració entre 4 i 6 dies, i fisiològicament entre 2 i 8 (es desprès l’endometri).
El flux es vermell amb substàncies fibrinolítiques (no coalls), aigua, hematies, leucòcits, cèl·lules teixit
endometrial, moc, descamació vaginal i prostaglandines.
A nivell menstrual també pot influenciar situacions d’estrès, on actuarà l’hipotàlem que segregarà GNRH.
2.3. CL IMATE RI
El climateri és la fase de la vida que marca la transició de la fase reproductora al estat no reproductor. Està
marcada per la pèrdua de la menstruació o menopausa.
Es caracteritza de per cicles anovulatoris.

Hi ha una disminució dels fol·licles i del
nivell d’estrògens. Per compensar-ho la
hipòfisi segrega més hormones
(hipersecreció) i existeix un augment de la
FSH i LH, és a dir, es manté la secreció de
l’estroma ovàric i suprarenals i n’hi ha un
augment de les gonadotropines (augment
de l’activitat hipofisiària.
La menopausa és el cessament de la menstruació per pèrdua de l’activitat fol·licular cíclica de l’ovari. És el final
del període menstrual. L’edat mitjana és de 50 anys.
Es fa una valoració retrospectiva. Abans de dictar que una dona és menopàusica ha de passar 12 mesos sense
la menstruació per poder definir-la. Si després d’aquests 12 mesos pateix sagnat ha de reconsultar a ginecologia.
Hi ha diversos tipus de menopausa:
- Menopausa fisiològica: Succeeix de forma natural.

- Menopausa prematura: Arriba abans dels 40 anys.
- Menopausa induïda: Es deu a l’extirpació quirúrgica d’ambdós ovaris, de l’ablació iatrogènica de la funció
ovàrica o, fins i tot, de la quimioteràpia o irradiació, o de fàrmacs inhibidors de la GNRH.
Els símptomes del climateri son:
A curt termini (època prèvia a - Augment símptomes neurovegetatius (sofocs)

la menopausa fins just - Augment símptomes ginecològics:
després) • Hipermenorrea: hi ha més hemorràgia a les regles.
• Metrorràgies: Pèrdues hemàtiques després de la menstruació.
A mig termini - Canvis a la pell i mucoses.
- Atrofia de l’aparell ginecològic
- Augment de pes.
Canvis genitals - Lubricació.
- La paret de la vagina és més prima.

lOMoARcPSD|6846405
- Uretra i bufeta
- Flora de Döderlein i pH.
- Canvis en el patró d’excitació i orgasme.
A llarg termini (65 – 70 anys) Els ossos perden densitat. Al arribar a la menopausa es perd més intensament i arriba
un moment que pot provocar fractures (osteoporosi).
A nivell cardiovascular hi ha equiparació de risc cardiovascular entre homes i dones,
és a dir, augmenta.
3. E DUCACIÓ SANITÀRIA
Els joves tenen una actitud psicològica d’espontaneïtat i immediatesa en les relacions sexuals amb
despreocupació per mesures de prevenció.
La informació i educació sanitària als joves s’hauria de realitzar:
- Abans dels 14 anys.

- A escoles i instituts.
- Molt enfocades a la prevenció de malalties de transmissió sexual.
- Evitar embaràs no desitjat.
- Ajuda en l’adquisició de personalitat i sexualitat madures.
- Han de formar part de tot el procés educatiu.
Durant el climateri, s’ha de generar ala dona actituds i comportaments saludables, així com capacita-la per a
desenvolupar pràctiques d’autocura.
- Alimentació adequada.
- Evitar tòxics (la dona fumadora pot tenir fins 1 anys abans la menopausa).
- Mantenir-se activa (practicar exercici i estar ocupada mentalment9 per evitar la síndrome del niu buit.
- Realitzar recomanacions en sexualitat i contracepció.
4. SE XUAL ITAT HUMANA
La sexualitat humana és part de la vida de la persona, independentment que sigui sexualment activa o no. Forma
part de la nostra forma de relacionar-nos.
Les persones es serveixen de la sexualitat per transmetre afectes, amor, obtenir plaer, comunicar-se, tenir fills,
etc.
Al 1954 Masters i Jhonson varen investigar la resposta

sexual humana i obtingueren els primers resultats al
1965. Investigaren els comportaments anatomo-
fisiològics (paràmetres biològics) de les diferents
etapes: excitació, manteniment, orgasme, resolució.
Tot això s’inicia amb estímuls interns i externs.
- Excitació: Hi ha un augment de la irrigació genital i

una tensió muscular. Existeix augment de la
temperatura, pols i tensió arterial.
En dones augmenta el tamany del clítoris, el flux
sanguini als llavis majors i la lubricació vaginal.
En homes existeix erecció per augment de la circulació sanguínia als cossos cavernosos, a més de l’elevació
dels testicles.

lOMoARcPSD|6846405
- Manteniment: Es de duració variable. Consisteix en el manteniment i augment de la excitació.

- Orgasme: és el clímax.
La dona pateix contraccions del terç extern de la vagina, a més de la contracció uterina.
L’home produeix emissió i ejaculació. Existeix evacuació del líquid seminal amb de la ejaculació (contracció
rítmica dels vasos deferents, pròstata, etc).
- Resolució: Retorn de tots els òrgans a l’estat anterior. La dona produeix un canvi en el pH i l’home pateix la
disminució de l’erecció.

lOMoARcPSD|6846405
TE MA 2: ANATOMIA I FISIOL OGIA DE L ’APARE L L GE NITAL FE ME NÍ
L’aparell genital femení està

format per:
- Genitals interns: Es troba a

l’interior de la pelvis menor.
Trobem ovaris, trompes de
fal·lopi, úter i vagina.
- Genitals externs: Es troba a la
part antero-inferior arcada
pubiana. Trobem la vulva.
1. OVARIS
Mesuren 3cm x 1,5 cm x 1cm. Es

troba a la cara postero-superior
del lligament ample. Els lligaments
que trobem a l’ovari son:
- Suspensori de l’ovari o
infundíbul-pèlvic.
- Úter-ovaric (va cap a l’úter i
puja per l’esquena).
Les capes de més extern a més

intern son:
- Epiteli germinal: format per

capa de cèl·lules cuboides.
- Capa cortical: Trobem els
fol·licles ovàrics, cossos lutis i
cossos albicants.
- Estroma medul·lar: teixit
conjuntiu, fibres musculars,
vasos.
2. TROMPE S DE FAL L OPI ·

Comuniquen la cavitat uterina i
abdominal i, indirectament, amb
l’ovari. Està formada per tres zones:
- Intramural: 1cm de llarg i

diàmetre intern 1-1,5 mm.
- Istmica: 2-4 cm de llarg i
diàmetre 2-4 mm.
- Ampular: Acaba amb fímbries.

lOMoARcPSD|6846405
3. ÚTE R
Mesura 7,5 cm x 4-5 cm x 2,5 cm. Les

capes que trobem son:
- Peritoneal: Recubreix el cos

profunditat de l’úter, excepte el coll.
- Miometri: Produeix les contraccions,
està format per una capa muscular
gruixuda.
- Endometri: el que té el cicle genital.
Les parts de l’úter son el cos i el coll (les

fibres musculars del coll de l’úter impedeixen que hi hagi una hemorràgia ja que aquestes es creuen).
L’eix longitudinal de l’úter és una línia corba amb

concavitat dirigida endavant (anteflexió). Hi ha una
part de les dones que té l’úter en retroflexió i és
fisiològic. Al fer l’exploració ginecològica és més difícil
de palpar.
Tot l’úter està doblegat en sentit anterior sobre la

vagina i bufeta (anteversió).
Els lligaments uterins més importants son:
- Anterior o pubocervical.
- Uterosacres.
- Lligaments amples.
- Lligaments rodons (cap als llavis majors)
- Cervical transvers o cardinal o Mackenroot o
parametri (fixa coll de l’úter)
- Úter-ovàric.
4. VAGINA
La vagina és un tub fibromuscular que s’estén des del vestíbul a

l’úter. Està situat entre la bufeta urinària i el recte. Es troba
inclinada en sentit posterosuperior (mira enrere). Les longituds
son: 7,5 cm paret anterior i 9cm paret posterior.
La paret vaginal està formada per diferents capes:
- Capa externa: Fàscia vaginal.

- Capa mitjana: fibres musculars llises, son més potents que
les de l’úter.
- Capa interna: epiteli pla estratificat.
El pH vaginal es canviant:
- Abans de la pubertat el pH és neutre (6,8 – 7,2).

- La dona en edat reproductora té un pH àcid (4-5)

lOMoARcPSD|6846405
- Acidesa és deguda a la presència de l’àcid làctic degut a lactovacil o Döderlein que son vacils que es troben
de forma natural a la vagina i produeixen àcid làctic.
5. VUL VA
La vulva està constituïda per:
- Muntanya de venus.
- Llavis majors i menors.
- Clítoris.
- Glàndules vulvovaginals.
- Vestíbul vaginal.
6. IRRIGACIÓ APARE L L GE NITAL

FE ME NÍ
S’irriga des de la aorta abdominal i es divideix aquesta

irrigació en dues artèries importants: Les artèries
ovàriques (s’origina de l’aorta abdominal) i ilíaques (son
una divisió de l’aorta abdominal.
La artèria ilíaca es subdivideix en la arteria ilíaca interna

o hipogàstrica, que es subdivideixen en:
- Artèries uterines.
- Artèria vaginal.
- Artèria pudenda interna: Arteria perianal i del
clítoris.
7. L A MAMA
La mama està formada per:
- Teixit glandular alveolar.

- Teixit fibrós que connecta lòbuls.
- Teixit adipós en espais inter-lobulars.
Té de 15 a 20 lòbuls o lobels. Cada lòbul desemboca

en un conducte galactòfor que conflueixen en la
arèola, formant prèviament el sinus galactòfors.

lOMoARcPSD|6846405
8. RE PÀS FISIOL ÒGIC
FSH Cicle menstrual
Hormones
LH
hipofisiaries
Cicle ovàric Cicle endometrial
Prolactina
Hormones Producció de Producció
femenines Fase hemorràgica
fol·lícles hormonal
Estrogens
Hormones Fase
Estrogens
Progesterona prol·liferativa
esteroidees
Androgens Progesterona Fase secretora
Adrogens Fase isquèmica

lOMoARcPSD|6846405
TE MA 3: PL ANIFICACIÓ FAMIL IAR
La planificació familiar consisteix en ládopció voluntària de pràctiques que,

per mitjà de léspaiament dels embarassos i la finalització de la procreació a
una edat relativament primerenca, sáconsegueixi millorar la salut materna i
infantil adequant la mida de la família i lélecció del moment òptim per
lémbaràs.
Els objectius per a la OMS son:
- Respectar els drets humans dels individus, les parelles i les famílies. La
qual cosa suposa la llibertat déscollir el nombre de fills i el moment de la
concepció.
- Regular el creixement demogràfic de la població.
- Millorar la salut familiar i de la comunitat.
Les recomanacions per millorar la salut materna segons la OMS:
- Iniciar els embarassos després del 18 anys.

- Assegurar un interval mínim de 2 anys entre embarassos.
- Evitar els embarassos després dels 35 anys.
- No sobrepassar un nombre total de quatre gestacions.
- Possibilitat dóferir esterilització per a l´ home i la dona després de tenir la família desitjada.
Les activitats que es realitzen per aconseguir els objectius:
- Responsabilitzar als individus sobre la vida sexual i la funció reproductiva

- Proporcionar una informació completa a la població sobre la vida sexual i la contracepció
- Oferir un fàcil accés als serveis sanitaris, incloent contracepció, tractament de la esterilitat i interrupció
voluntària de lémbaràs
- Fer prevenció del risc reproductiu
- Atenció específica als grups de risc ( adolescents, multípares, dones majors de 35 anys)
1. E L E CCIÓ DE L MÈ TODE CONTRACE PTIU
- És important que la dona i la seva parella prenguin decisions informades.

- No existeix un mètode ideal, tots tenen avantatges i inconvenients.
- Lélecció sempre ha de ser de la dona i la seva parella.
- Aquesta elecció pot variar en el transcurs del cicle reproductiu.
- El professional sanitari ha de tenir en compte les preferències de lúsuari no les del professional.
Factors que hauríem de tenir en compte a l’hora d’assessorar el mètode:
- Eficàcia: la seguretat que presenta un mètode per prevenir lémbaràs.

• Eficàcia teòrica: No considera léxistència dérrades en la seva utilització.
• Eficàcia d´ús: Inclou les errades i omissions en la seva utilització.
• Eficàcia relativa: Inclou a més a més el factor temps i es valora amb l´índex de Pearl (el nombre per cada
100 dones que queden embarassades en un any).
- Lácceptabilitat: està determinada per condicionants socioculturals.
• Cultura
• Religió
• Nivell déducació
10

lOMoARcPSD|6846405
• Posició socioeconòmica
• Nombre de fills desitjats
- La innocuïtat: seria l'absència de risc o
aparició défectes colaterals
- El cost
- La disponibilitat
2. CONTRACE PCIÓ N ATURAL
Mètodes que es basen en lóbservació del

cicle genital per poder distingir létapa
fèrtil. Es detecta lóvulació mitjançant
signes i símptomes.
La manera de detectar lóvulació es el que

diferència els diferents mètodes. Es basen
en lábstinència de relacions sexuals durant
els dies potencialment fèrtils (abstinència
periòdica).
AVANTATGES INCONVENIENTS
- No presenten efectes secundaris - Es necessita motivació
- Són econòmics - Es necessita un aprenentatge
- Augmenten el coneixement del cos - Làbils, problemes amb cicles irregulars
- Tenen una doble utilització ( com a contracepció o per - Autocontrol
quedar-se embarassada) - No prevenen les MTS
- No és necessari seguiment mèdic - Baixa eficàcia
- Permesos per lésglésia catòlica - Relacions sexuals restrictives
- Registre diari
2.1. MÈ TODE DE L CAL E NDARI O OGINO-KNAUS
És el mètode que presenta més errades. Consisteix en identificar els dies fèrtils
tenint de base els 12 cicles anteriors. En un cicle ideal de 28 dies lóvulació té lloc
en el dia 14+/- 2 dies.
L´òvul té una supervivència de 24 hores. L'espermatozoide té una supervivència de

48 hores.
Què passa en les dones amb cicles irregulars? Al cicle més llarg li restarem 11 dies
I al cicle més curt li restarem 19 dies
Ex: cicle llarg 30-11= 19; cicle curt 24-19=5
- Conclusió: el primer dia fèrtil és el 5 i l´últim és el dia 19

- Consell: abstenir-se de relacions sexuals entre el dia 5-19
Contraindicacions:
- Si la diferència entre la duració del cicle més llarg i el més curt és superior a 10 dies.
- Si la dona presenta trastorns físics o psíquics importants que puguin alterar els seus cicles menstruals.
11

lOMoARcPSD|6846405
2.2. MÈ TODE DE L A TE MPE RATURA BASAL
És fonamenta en léfecte termogènic de la progesterona.

Després de lóvulació es produeix un ascens tèrmic que es
mantindrà fins láparició de la menstruació.
El cos luti es el que segrega la progesterona que sínicia 24-48

hores després de lóvulació .Les relacions coitals es poden iniciar
a partir del tercer dia de tenir la temperatura basal elevada.
És un mètode més segur en la fase postovulatòria.
Recomanacions per la presa de la temperatura basal:
- S´ha de prendre en condicions basals:

• Abans dáixecar-se del llit.
• Un mínim de 6 hores de son.
• A la mateixa hora.
• No menjar res abans.
- Utilitzar sempre el mateix termòmetre: Es pot prendre en vagina o recte (3´) i a la boca (5´), láxil·lar no
sáconsella
- Recordar que el primer dia del cicle és el primer dia de la menstruació.
- Anotar la temperatura a la gràfica.
- S´han de tenir en compte els factors que puguin alterar la temperatura com insomni, estrès, malalties...
2.3. MÈ TODE DE L MOC CE RVICAL ( BIL L INGS)
Es basa en lóbservació del moc cervical ja que està sotmès a la

influència dels estrògens i la progesterona. El mètode de Billings
distingeix 5 fases:
- Fase 1: “fluxe menstrual"( es considera període fèrtil).

- Fase 2: “dies secs”. Període no fèrtil. Immediatament després de
la menstruació.
- Fase 3: “dies preovulatoris”. Període no fèrtil. El moc cervical és
espès, tèrbol o blanc i consistència enganxosa.
- Fase 4: “dies humits”. Període fèrtil. Signes dóvulació - el
moc cervical és abundant, transparent, filant i consistència de
clara dóu. Solen persistir 2 o 3 dies després de la ovulació.
- Fase 5: “dies postovulatoris”. Període no fèrtil. El moc cervical
es torna altra vegada tèrbol, consistència enganxosa i
disminueix de forma considerable.
Contraindicacions:
- En ládolescència
- Dones que recentment hagin suspès el tractament
anovulatori
- La lactància
- Les dones premenopàusiques.
12

lOMoARcPSD|6846405
2.4. MÈ TODE SINTOTÈ RMIC
És una combinació del mètodes naturals. Reconeix un conjunt de

símptomes corporals que indiquen el període fèrtil del cicle com
són:
- Temperatura basal.
- Moc cervical
- Canvis en el cèrvix
- Altres: sensibilitat de les mames, dolor adominal ovulatori,
pèrdues intermentruals...
Quins canvis ocorren en el cèrvix?
- Eix del cèrvix amb la vagina: En la fase ovulatòria el cèrvix

sálinea amb la vagina i la fase postovulatòria el cèrvix està en
angle recte amb la vagina.
- Alçada del cèrvix: En la fase ovulatòria es pot aixecar 2-3 cm i
a vegades no es pot tocar.
- Consistència del cèrvix: En la fase ovulatòria la consistència és
més tova similar al lòbul de la orella.
- Obertura del cèrvix: És màxima en la fase ovulatòria.
·
2.5. MISCE L L ÀNIA
Són mètodes per simplificar i intentar donar objectivitat i exactitud

als mètodes naturals i que requereixen la utilització de noves
tecnologies.
Es basen en una combinació dún estudi estadístic dels cicles

juntament amb test dóvulació en orina. No obstant, el
percentatge d´èxits no ha superat els resultats dels altres mètodes
descrits.
3. MÈ TODE S DE B ARRE RA
La seva finalitat és impedir que els espermatozoides arribin al canal

cervical:
- Per oclusió mecànica, al posar una barrera ( preservatiu,

diafragma, esponja, caputxó vaginal).
- Per inactivació del espermatozoide ( espermicides)
S´ha díncrementar el seu ús per evitar láugment de les malalties de

transmissió sexuals.
13

lOMoARcPSD|6846405
MÈTODE DE DEFINICIÓ AVANTATGES INCONVENIENTS

BARRERA
COITUS La barrera és léspai. Consisteix en ejacular fora No es necessita - És necessari un grau elevat
INTERRUPTUS la cavitat vaginal mètode accessori ( dáutocontrol
barat) - Congestió pèlvica a la dona
- Hipertròfia prostàtica en
l´home
- Errades per preejaculacions i/o
retirades tardies.
- No protegeix de les MTS
PRESERVATIU És un funda de làtex que recobreix al penis i reté És accessible i no - Disminueix la sensibilitat
MASCULÍ lémissió espermàtica. gaire car Protecció - Reacció al·lèrgica al làtex
És considera el mètode délecció si: contra les MTS - Pèrdua déspontaneïtat en les
- Risc de transmissió sexual relacions sexuals
- Relacions imprevistes - Eficàcia teòrica:
- Homes amb ejaculacions precoces 0,4-1,6%
És el mètode de barrera més eficaç quan - Eficàcia
sútilitza de manera correcta i regular. pràctica: 0,8-
10%
PRESERVATIU - És una funda suau, flexible de poliuretà No necessita - Disminueix la sensibilitat

FEMENÍ - És dún sol ús seguiment - És més car
- Es pot col·locar fins a 8 hores abans del coit Protecció contra les
- Format per una anella externa i una interna MTS No interromp
- Introduirem el preservatiu dintre la vagina la relació
de manera lenta fins que lánella interna es
col·loqui sobre el coll uterí
- Lánella externa es quedarà situada sobre
els plecs cutanis que envolten lórifici extern
de la vagina
- Retirada acurada
- Comprovar la integritat després de la relació
DIAFRAGMA I És una cúpula semiesfèrica de làtex rodejada No té efectes Necessita aprenentatge i habilitat.
CAPUTXÓ dún cèrcol metàl·lic recobert per la mateixa secundaris
CERVICAL goma Contraindicacions:
N´hi ha de diferents mides - Prolapse uterí
Una vora sájusta al fons de sac posterior i láltra - Cistocele i/ o rectocele
queda per darrera de la símfisis púbica cobrint - Fístules vaginals
el coll uterí i gran part de la paret vaginal - Estrips perineals importants
anterior
ESPONJA És un disc cilíndric de poliuretà
VAGINAL Exerceix una triple acció:
- Absorbeix el semen ejaculat
- Obstrueix el flux del semen en el canal
cervical
- Acció química espermicida
ESPERMICIDES Substàncies que interfereixen láctivitat
funcional dels espermatozoides:
14

lOMoARcPSD|6846405
- Efecte espermaticida
- Efecte espermiostàtic
Es recomana que sigui un mètode acompanyant
dún altre mètode
E DUCACIÓ SANITÀRIA PRE SE RVATIU MASCUL Í
- Conservació i manipulació
- Caducitat i estat
- Un sol ús
- Col·locar-lo amb el penis amb erecció i abans de la penetració
- Retirada en erecció aguantant la base del preservatiu perquè no es quedi dintre la vagina
-Ç Utilitzar-lo tots els dies del cicle
- Millor associat a espermicides
- Comprovar la integritat
- En cas de trencament utilitzar espermicides i acudir a un centre sanitari per ládministració de
lánticoncepció démergència
E DUCACIÓ SANITÀRIA DIAFRAGMA E DUCACIÓ SANITÀRIA E SPONJ A

VAGINAL
- Col·locar abans del coit o amb anterioritat dins a 6
hores - No ha de col·locar-se amb la
- Crema espermicida en ambdues cares menstruació
- Suplement déspermicida després de 2 hores - Humitejar-lo amb aigua per
- Cada vegada que es realitzi un nou coit tornar a aplicar activar léspermicida
espermicida - Introduir en el fons de la vagina, el
- Mantenir posat entre 6-8 hores després de l´últim coit cèrvix ha de quedar ben cobert
- Rentat acurat amb aigua i sabó i ben sec - No retirar-lo fins després de 6
- Comprovar integritat hores del coit
- Revisió de la mida cada 2 anys - Vida mitjana: 24 hores, permet
varis coits
E DUCACIÓ SANITÀRIA E SPE RMICIDE S - No sobrepassar aquest temps per
evitar la proliferació del
- Administrar abans del coit
Stafilococo aureus
- Temps de màxima durada 2 hores
- Nova aplicació en cada coit
- No realitzar dutxes vaginals abans de 6 hores postcoit
4. CONTRACE PCIÓ HORMONAL ( AH)
Láparició de lánticoncepció lány 1960, ha suposat una

revolució per a la vida de les dones. Lánticoncepció
hormonal combinada és una opció cada vegada més
utilitzada per la seva seguretat, eficàcia, tolerància i
beneficis no anticonceptius afegits.
Es basen en ládministració d´hormones sexuals,

estrògens i progesterona:
15

lOMoARcPSD|6846405
- Acció principal : inhibir la ovulació per supressió

de les hormones hipotalàmiques. Hipotàlem
Inhibeix el factor alliberador
de les gonadotropines
(GnRH)
- Accions secundàries:
• Actuaran sobre les característiques del moc (
Els nivells basals d'estradiol
més espès, menys filant) Efectes AH Ovari
estan disminuïts. Impedeixen
que els fol·licles arribin a
• Alterant les característiques de léndometri que madurar.
dificultin la implantació de lémbrió

• Disminució de la motilitat de les trompes Hipòfisi
Efecte inhibidor de les
gonadotropines (FSH i LH).
Supressió del pic de LH.
• Altres
4.1. CONTRAINDICACIONS
ABSOLUTES RELATIVES
Trastorns tromboembòlics Migranyes
Malaltia vascular cerebral Obesitat
Cardiopaties Síndrome varicós
Insuficiència hepàtica greu Tabaquisme ( més de 15 c.)
Neoplàsies estrogenodepenents: c. mama, Diabetis
c.endometri... Cirurgia programada
Metrorràgia idiopàtica Epilèpsia
Embaràs o sospita embaràs Malalties de la vesícula biliar
Fumadora de més de 35 anys Lupus eritematós sistemàtic
Hipercolesterolèmia o hipertrigliceridèmia greus Hiperlipidèmia
Hipertensió arterial Hipertensió?
4.2. BE NE FICIS
PROTECCIÓ PROBABLE PROTECCIÓ REDUCCIÓ

- Risc d’embaràs - Quist ovàrics benignes. - Trastorns del cicle menstrual.
- Càncer endometri. - Patologia mamària benigna. - Acne i hirsutisme.
- Càncer ovari. - Miomes. - Símptomes ovari poliquístic.
- Càncer colonorectal. - Endometriosi. - Símptomes endometriosi.
- Embaràs ectòpic. - Artritis reumatoide.
16

lOMoARcPSD|6846405
- Malaltia inflamatòria pèlvica.

- Pèrdua dismenorrea.
4.3. INICI
Situació dínici Inici Precaució extra durant el primer

cicle d´ús
Menstruació 1er dia del cicle No
Menstruació 5è dia del cicle Sí
Puerperi
No lactant Després de la 4a setmana No
Lactant Aconsellar un altra mètode Si
Avortament espontani/ El mateix dia No
Interrupció embaràs
Canvi a una altra marca amb la Després dels 7 dies de línterval No
mateixa dosis de descans
Canvi a altra marca de dosis altes Cap descans No
a dosis baixes
4.4. OBL ITS DE PÍNDOL E S
Si la persona s’oblida d’una píndola i han passat 48-72 hores des de l’última píndola, o hi ha un retard en l’inici
de 24-48 hores d’un nou paquet, s’ha de prendre el més aviat possible quan ho recordi, continuar la pressa de
forma habitual. No cal anticoncepció addicional n cal A.E., però si que pot caldre, si ha oblidat altres píndoles
del paquet actual o en la última setmana del paquet anterior.
Si oblida dos o més píndoles i ha passat més de 72 hores des de la presa de la última píndola del paquet actual
o més de 48 hores de retard de l’inici d’un nou paquet, s’ha de prendre el més aviat possible quan ho recordi,
continuar la pressa de forma habitual i s’haurà d’utilitzar el condó o abstenir-se de tenir relacions sexuals fins 7
dies després de seguir prenent píndoles actives.
- Oblit 1ª setmana (1-7): Considerar A.E. si relacions sexuals no protegides en aquesta setmana o a l’interval
lliure de la píndola.
- Oblit 2ª setmana (8-14): No cal A.E. si s’ha pres correctament les 7 píndoles anteriors.
- Oblit 3ª setmana (15-21): Acabar les píndoles del paquet i iniciar un nou paquet el dia següent i ometre
l’interval lliure de la píndola o les placebo.
4.5. E FE CTE S ADVE RSOS MÉ S FRE QÜE NTS

- Metrorràgies
• Primers mesos: sagnat irregular o metrorràgies
• Posteriorment: menstruacions més lleus, més curtes
- Cefalees.
- Mastodínia: Recomanar l ús dún sostenidor ferm fins i tot per activitats intenses o per dormir, compreses
fredes o calentes, analgèsic, disminuir (si es possible) la dosis estrogènica.
- Canvis de pes (augment).
Efectes adversos NO són signes de malaltia Desapareixeran els primers mesos després dútilitzar AHC.
17

lOMoARcPSD|6846405
4.6. FORME S D ’ADMINISTRACIÓ

TIPUS COMPOSICIÓ CARACTERÍSTIQUES
Píndola Conté estrògens i - És fàcil de prendre
combinada progesterona. - No interfereix en les relacions sexuals
Poden ser: - Es prenen diàriament durant 21 dies i es
- Monofàsic descansa durant 7 dies
- Trifàsic
Píndola de Progesterona - Pot ser utilitzada per les dones que

progesterona donen pit
(minipildora) - Útil per a les dones que no poden
prendre estrògens
- Es pren de manera continuada
- Sol produir sagnats de poca quantitat i
imprevisibles anomenats spotting
Pegat hormonal Estrògens i - Sénganxa a la pell(natja)
progesterona - Cada pegat dura 1 setmana: després de
3 setmanes es deixa una setmana de
descans
Injecció Progesterona - Sádministra cada trimestre

intramuscular - Pot desaparèixer la regla durant aquests
tres mesos
- És útil a les dones que tenen
contraindicada la píndola combinada
- La fertilitat es recupera als 6 mesos
després de l´última dosi
Anella vaginal Estrògens i - Es col·loca a la vagina al principi del cicle

progesterona ( entre el dia 1 i 5 del cicle)
- Es retira als 21 dies
- Es fan 7 dies de descans
- Al 8è dia sínsereix un de nou
- No és important la col·locació exacta a
vagina, però no s´ha de notar
- Pot estar fora de la vagina fins 3 hores
- Si séxpulsa lánell accidentalment,
rentar amb aigua freda i tornar a
col·locar
18

lOMoARcPSD|6846405
Implant subdèrmic Progesterona - Generalment té una o dues varetes

- Pot durar de 3 a 5 anys
- Útil per les dones que tenen
contraindicada la píndola
anticonceptiva combinada
5. CONTRACE PCIÓ D ’E ME RGÈ NCIA ( POSTCOITAL , PÍL DOL A DE L ’E NDE MÀ)

INDICACIÓ - És un tractament per evitar lémbaràs després dúna relació sexual sense mètodes
anticonceptius o en el cas de no haver-los utilitzat correctament (oblits de pastilles
anticonceptives, trencament de preservatiu,...)
- Cal fer el tractament el més aviat possible preferiblement abans de les 72 hores (3 dies)
després de la relació sexual amb risc démbaràs.
- S´hi ha de recórrer només en situacions dúrgència real que suposen un risc démbaràs
no desitjat, independentment del dia del cicle menstrual en què hagi tingut lloc la
relació sexual.
MECANISME - Evitant que els ovaris alliberin l´òvul
D’ACCIÓ - Impedint que un espermatozoide fecundi l ´òvul
- Evitant que un òvul fecundat sádhereixi a la paret uterina
5.1. MÈ TODE S
LES PRIMERES 72 HORES DIU DE COURE DESPRÉS DE 72 HORES FINS 120

HORES
-
Un comprimit de Aquest mètode permet la - Un comprimit dácetat
levonorgestrel 1,5 mg possibilitat de mantenir la dúlipristal 30 mg. No utilitzar
- 1 comprimit dácetat contracepció a llarg termini si séstà alletant
dúlipristal 30 mg. No utilitzar
si séstà alletant
Durant la visita:
- Escolta activa (no jutjar)

- No s´ha dútilitzar de forma regular.
- Esbrinar coneixements sobre sexualitat.
- Facilitar instruccions per escrit.
- Presa de la píndola en la mateixa consulta davant del professional ( 1 pastilla de 1.500!" ).
- Si es vomita abans que hagin passat 3 hores cal repetir dosi.
- La regla ha de venir com a màxim 3 setmanes després del tractament, si no és així s´haurà de fer una
prova démbaràs.
- La regla pot tenir una durada i quantitat diferent a l´habitual.
6. CONTRACE PCIÓ INTRAUTE RINA ( DIU)
És un petit objecte de plàstic, dúns 3-4 cm, que pot tenir diverses formes i es col·loca dintre la matriu a través
del cèrvix.
19

lOMoARcPSD|6846405
Tipus de DIU:
- DIU de Coure ( 5 anys)

- DIU de Levonorgestrel ( 5-10 anys)
- DIU inhert. Quasi en desús.
Mecanisme d’acció Candidates ideals

- Actua en forma déspermicida evitant que els - Baix risc dádquirir malalties de transmissió
espermatozoides arribin a les trompes sexual
- Dificultant la implantació de lémbrió ja - No desig de gestació en menys d´1 any
fecundat - Contracepció reversible
- No evita lóvulació però empitjora la qualitat i - Desig dévitar mètodes estrogendepenents
quantitat de moc cervical
Contraindicacions Efectes secundaris
- Embaràs - Embaràs ectòpic
- Infeccions genitals actives - Expulsió
- Promiscuïtat sexual - Hipermenorrea
- Alteracions menstruals per excés - Infeccions
- Neoplàsies uterines - Embaràs amb DIU:
- Coagulopaties, anèmies... • Sáconsella la seva extracció ( 40- 50%
avortament)
• No existeix un increment dálteracions
congènites derivades del DIU
• La incidència del part prematur es multiplica per
4 si es deixa posat el DIU
6.1. E DUCACIÓ SANITÀRIA DIU

- Es preferible col·locar-lo durant la menstruació.
- Informar de les molèsties en la col·locació.
- Abstinència de relacions sexuals 8-10 dies.
- Evitar tampons i dutxes vaginals la primera setmana.
- Auto control dels fils després de la menstruació.
- Control mèdic després primera menstruació.
- Control en cas de: amenorrea, no detecció dels fils, dolor pelvià, disparèunia, sagnat irregular, leucorrea...
7. MÈ TODE S L ARC
Long Acting Reversible Contraception (IMPLANT, DIU-Cu i DIU-LNG). Els més recomanats en TOTS ELS PERFILS
D’USUÀRIES per la seva alta efectivitat i llarga durada (de 3 a 10 anys).
Sovint poc emprats per l’alt cost, el desconeixement sobre les opcions de DIU i la reticència a emprar-los en
nul·lípares, adolescents i la falta d’entrenament en la col·locació i extracció d’implants.
7.1. VASE CTOMIA
Consisteix en la secció del conducte deferent. Es crea una azoospèrmia.
Es pot realitzar amb anestèsia local. És una intervenció senzilla i econòmica i s´ha de
plantejar com a mètode irreversible.
20

lOMoARcPSD|6846405
La inversió de la vasectomia es factible associant-se a taxes démbaràs del 70-80% si es realitza durant els
primers anys.
7.2. L L IGADURA DE TROMPE S
Operació quirúrgica en què es seccionen i es coagulen i lliguen les trompes de

Fal·lopi. Es requereix anestèsia general.
Vies dábordatge:
- En el transcurs dúna cesària.

- Laparoscòpia.
- Postpart immediat.
- La possibilitat de reversibilitat del mètode és quasi nul·la.
21

lOMoARcPSD|6846405
TE MA 4: E STE RIL ITAT I INFE RTIL ITAT
1. ASPE CTE S PSICOL ÒGICS QUE PODE N AFE CTAR
Hi ha d’haver un transcurs del shock a l’acceptació. Pot haver ansietat, depressió, ira i culpa. És molt important
donar suport psicològic a aquestes parelles.
Pot existir problemes (a causa de la depressió amb):
- Canvis en la relació de parella, família, amistats

- Salut
- Prestigi
- Autoestima-autoconfiança
- Seguretat
- Fantasies
2. DE FINICIÓ
L’esterilitat és la incapacitat per a la reproducció, tant en la dona com en el home. Es considera que una parella
és estèril quan després dún any de mantenir relacions sexuals sense protecció no aconsegueix lémbaràs (
Societat Americana de Fertilitat).
E. ABSOLUTA o PERMANENT Aquella sense possibilitat de tractament, regressió curació espontània que
impedeix totalment la fecunditat.
E. RELATIVA Aquella que pot desaparèixer espontàniament o no determina impossibilitat
completa de fecundar.
E. PRIMÀRIA Quan la dona no ha estat mai embarassada.
E. SECUNDÀRIA Quan succeeix en una dona amb història prèvia d´ embarassos.
La infertilitat és la incapacitat per obtenir descendència, quan hi ha fecundació. Quan la dona pateix
avortaments de forma repetitiva o no sáconsegueix arribar a una gestació a terme.
INF PRIMÀRIA La que pateix una dona que aconsegueix un embaràs però que no arriba a terme.
INF SECUNDÀRIA Quan després dún embaràs i part normals, no sáconsegueix una nova gestació a
terme
3. E TIOL OGIA
ESTERILITAT FEMENINA
Factor cervical- Factor desconegut

Factor ovàric (15-25%) Factor pèlvic (25-35%) Factor uterí
immunològic (3-5%) edat.
Alteracions
Malaltia d'inflamació Malformacions uterines
Anovulació crònica morfològiques del
pèlvica (EPI) (miomes, adherències)
cèrvix
Insuficiència luteínicia
(baix LH de sortida del Endometriosi Alteracions del mov
fol. graaf)
Problemes
Síndrome dels ovaris immunològics
Lesions de les trompes.
poliquísitics (anticossos
antiespermàtics)
22

lOMoARcPSD|6846405
ESTERILITAT
MASCULINA
Problemes
psicològics o físics
Defectes de la
que afectin a la
qualitat del semen
líbido, erecció o
ejaculació
Causes genètiques: Causes testiculars:

Sd. Klinefelter, reseccions d'adenomees
translocacions hipofisiaris, agenèsies Defectes seminals
(afectacions testiculars, orquitis, torsió
cromosòmiques) testicular, radiacions,
epidimitis.
Azooespermia: Oligozoospèrmia:
Astenozoospèrmia: Teratozoospèrmia: Necrozoospèrmia:
absència nombre total
Aspermia: NO Hipoespermia: poc baixa concentració alteració de la percentatge baix
d'espermatozoides a d'espermatozoides
ejaculació. volum d'ejaculació. d'espermatozoides morfologia d'espermatozoides
l'ejacuñat en dos inferior als valors
mòbils. espermàtica. vius en ejaculació.
seminogrames. normals.
A: monilitat
progressiva ràpida
rectilinia.
B: mobilitat
progressiva lenta en
zigzag.
C: Mobilitat no
progressiva
D: Espermatozoides
immobils.
4. OBTE NCIÓ D ’UNA MOSTRA DE SE ME N
- El semen s´ha dóbtenir per masturbació, sense preservatiu,

sense lubrificants, sense saliva.
- S´ha de depositar en un recipient estèril.
- És necessari recollir tota la ejaculació.
- És aconsellable guardar abstinència 3 a 5 dies abans.
- Si ha passat un procés febril s´ha désperar un mes abans
dóbtenir la mostra.
- Es recullen dues mostres amb una diferència de 7 dies.
- S´ha déntregar en el termini dúna hora conservant al màxim la
temperatura ( contacte amb el cos).
5. E STUDIS
MASCULÍ FEMENÍ
ANAMNESI - antecedents - Antecedents familiars/personals
familiars/personals - Antecedents obstètrico-ginecològics
- Hàbits sexuals - Hàbits sexuals
- Hàbits tòxics - Hàbits tòxics
- Medicació habitual - Medicació habitual
- Factors emocionals - Factors emocionals
EXPLORACIÓ FÍSICA Detallada - càlcul del IMC
23

lOMoARcPSD|6846405
- Exploració ginecològica completa

- Valorar la presència d´ hirsutisme i acné.
PROVES LABORATORI - Bioquímica bàsica - Bioquímica bàsica
- Serologies: VIH, Sífilis, - Serologies
hepatitis B i C - Determinacions d´hormones plasmàtiques,
FSH, LH, estradiol
- Prolactina
- Bloc androgènic
SEMINOLOGIA Estudi del dels paràmetres
bàsics: concentració,
mobilitat i morfologia
espermàtica.
ECOGRAFIA Preferentment en la primera fase del cicle i si es
possible amb recompte de fol·licles antrals.
HISTEROSALPINGOGRAFIA - Si el seminograma i léstudi del factor uterí i
ovàric són normals
- És la millor prova diagnòstica per la
valoració inicial de la permeabilitat tubàrica
LAPAROSCÒPIA Es realitza
HISTEROSCÒPIA Valoració cavitat uterina
6. TÈ CNIQUE S DE RE PRODUCCIÓ ASSISTIDA
Consisteixen en ajudar, transformar o substituir processos destinats a succeir espontàniament en láparell

genital femení per mitjà dúna manipulació ginecològica.
No genera cap modificació en el patrimoni genètic de lémbrió humà. Hi ha diverses tècniques i séscollirà en
cada cas la més adequada.
La donació de gàmetes ( ovòcits, espermatozoides), segons la Llei de Reproducció Humana Assistida, “és un
contracte gratuït, formal i secret entre el donant i el centre autoritzat”.
TÈCNIQUES INDICACIONS TRACTAMENT

ESTIMULACIÓ DE LÓVULACIÓ - Dona amb parella masculina que - Citrat de clomifè:
SENSE INSEMINACIÓ presenta trastorns dóvulació • és el fàrmac de primera elecció
- Resta de factors estudiats normals • Sútilitza via oral
Complicació: “Síndrome de • La seva acció es basa en la unió amb
hiperestimulació ovàrica”: els receptors estrogènics de
- Es produeix un increment de l´hipotàlam provocant un bloqueig
la permeabilitat vascular de la retroalimentació negativa de
- Trasudació massiva de líquid léstradiol i com a conseqüència es
ric en proteïnes (albúmina) produeix un increment en la secreció
cap a la cavitat peritoneal, de les gonadotropines per la
pleural o pericàrdica hipòfisis
- Hemoconcentració i - Citrat de clomifè i/o gonadotrofines
hipovolèmia provocant + coits programats
coagulabilitat incrementada, - Limitació: màxim de sis cicles
perfusió renal disminuïda i - Seguiment de la dona mitjançant
control ecogràfic
24

lOMoARcPSD|6846405
insuficiència renal en casos

greus
INSEMINACIÓ ARTIFICIAL(IA): - Inseminació artificial heteròloga - Estimulació del desenvolupament
(IAD): fol·licular controlada per ecografia
- Consisteix en depositar • En els casos désterilitat, amb amb lóbjectiu dóbtenir el major
espermatozoides de manera almenys una trompa uterina útil nombre dóvòcits disponibles,
no natural a láparell • En els casos dázoospèrmia intentant que sigui menor de 3. No
reproductor femení • Edat de la dona < 38 ANYS sáconsella realitzar la IA si hi ha més
- Avantatges: baixa complexitat • En parelles serodiscordants amb VIH. de 3-6 fol·licles majors de 18 mm.
i es pot realitzar a la consulta - Inseminació artificial conjugal (IAH): - Existeix la possibilitat de IA en cicle
- Inseminació artificial • Quan existeixi un component natural
homòloga o amb semen de dálteració seminal, sempre que el - Control de la foliculogènesis per
parella (IAH) valor del recompte sincronitzar el moment de lóvulació
- Inseminació artificial déspermatozoides mòbils no sigui i el dia de la inseminació
heteròloga o amb semen de inferior a 3 milions - Capacitació seminal per concentrar
donant (IAD): la major quantitat
• Sútilitza semen congelat al déspermatozoides mòbils
menys 6 mesos per - Inseminació artificial homòloga o
garantitzar la negativitat de heteròloga, amb semen fresc o
dos test de VIH i evitar congelat
transmissió de malalties
infeccioses (hepatitis B i C...)
FECUNDACIÓ IN VITRO AMB - Oclusió o dany inoperable o absència - Estimulació fol·licular i control
GÀMETES PRÒPIES O AMB bilateral de trompes de Falopi ecogràfic
GÀMETES DONADES (FIV) - Després del fracàs dáltres tècniques - Punció fol·licular per ecografia
- Infertilitat idiopàtica transvaginal
- Consisteix en fecundar - Infertilitat per factor masculí ( - Fecundació artificial dels ovòcits
lóvòcit amb anticossos antiesperma...) - Control de la divisió
léspermatozoide al laboratori - Infertilitat associada a endometriosis. - El laboratori és clau per l´èxit de la
i posteriorment transferir - Defectes en la ovulació. FIV, els embrions han de mantenir-
lémbrió o els embrions - Infertilitat immunològica. se en condicions constants de CO2,
resultants a la matriu de la temperatura i foscor simulant el
pacient: claustre matern
• Fecundació in vitro - Transferència ecoguiada démbrions
convencional: síncuben els al 2º3º dia amb punció transcervical,
espermatozoides amb l´òvul màxim tres i millor 1, depositant-los
perquè es produeixi la a 1,5 cm del fons uterí
fecundació - Els preembrions sobrants es
• ICSI (injecció espermàtica crioconserven durant un plaç de 5
intracitoplasmàtica): sínjecta anys
amb una micoagulla un - Suport de la fase lútia amb
espermatozoide dintre progesterona
lóvocit - Determinació de β-HCG als 12-14
dies de la transferencia embrionària.
A LES 3 ó 4 setmanes de la
tranferència apareixerà per
ecografía un sac gestacional
25

lOMoARcPSD|6846405
TE MA 5: MAL AL TIE S DE TRANSMISSIÓ SE XUAL
Una malaltia de transmissió sexual és aquella malaltia

de naturalesa infecciosa o parasitaria, en la que la
transmissió sexual presenta importància
epidemiològica, tot i que en alguna d’ellas no és la via
principal de transmissió.
10 persones s’infecten cada segon al món. Molts cops

son asimptomàtiques. Les complicacions que es
poden donar son:
- Dolor abdominal crònic.

- Infertilitat.
- Embarassos ectòpics.
1. PRINCIPAL S GRUPS
AGENT CLÍNICA SIGNES I DIAGNÒSTIC TRATAMENT

SÍMPTOMES
VULVOVAGINITIS Fong Tipus comú de fong que Pruïja, cremor, Examen en clotrimazol,
(CANDIDIASI) en petites quantitats es irritació, flux blanc fresc i/o cultiu nistatina y
pot trobar de forma espès, dolor miconazol crema
fisiològica a boca, vagina, després RS, u ovuls vaginals.
pell.. Quan es trenca irritació, erupció Fluconazol oral
l’equilibri i augmenta la
quantitat a vagina es pot
produir una vaginitis.
Freqüent després ATB,
durant embaràs, diabetis,
obesitat,
immunosupressió.
VAGINOSI Gardnerella Secreció vaginal blanca o Examen en ATB: macròlids...
(GARDNERELLA) vaginalis es un grisosa amb pudor, fresc i/o amb
bacil implicat en irritació vulvar, de tinció de Gram
la malaltia vegades asimptomàtica. i cultiu
denominada Font d’infecció:
vaginosi disminució
bacteriana, Lactobacillus...,secrecions
caracteritzada vaginals i uretrals de les
per un persones infectades.
desequilibri en la
microbiota
sapròfita normal
de la vagina amb
disminució de
Lactobacils i
26

lOMoARcPSD|6846405
sobrecreixement
de Gardnerella
vaginalis i altres
bactèries
aeròbies i
anaeròbies
VAGINITIS Trichomonas Leucorrea vaginal Examen en Metrodinazol
(TRICHOMONAS) vaginalis: groguenca i escumosa fresc i/o cultiu
Protozou (10-30%), vulvitis i
flagel·lat mòbil. vaginitis, cervicitis (coll
amb aspecte de gerd,
Font d’infecció: eritematós, sagnat
secrecions intermenstrual o post
vaginals i coital), pruïja, disúria.
uretrals de les En els homes menys
persones simptomatologia (15-50%
infectades. asimptomàtics)
- Dona:
període
incubació
variable (4
dies a 5
setmanes).
- Home:5 dies
GONOCOCIA Diplococ Transmissió per Complicacions a examen ceftriaxona 125 o
(gonorrea, gramnegatiu, secrecions de articulacions microscòpic o 250 mg per via
blenorràgia, Neisseria membranes infectades Ceguesa en el nadó cultiu intramuscular,
purgacions) gonorrhoeae. Incubació 2-7 dies: en el canal del part secrecions en dosi única o
uretritis o cervicitis. Mes cefixima 400 mg
simptomàtica en l’home per via oral, en
que pot evolucionar a dosi única.
Malaltia pèlvica u orquitis
(esterilitat secundaria)
Dona. Malaltia
inflamatòria pèlvica
CHLAMYDIA Bacteri paràsit Pot ser asimptomàtic fins Prostatitis i Tècniques ATB
TRACHOMATIS intracel·lular sèpsia greu. Ambdós epididimitis en biologia azitromicina,
estricte dels sexes poden mostrar homes. molecular, eritromicina,
humans uretritis, proctitis Cervicitis TAAN (tècnica doxiciclina...
(Gramnegatiu) (inflamació rectal que (inflamació del o test Investigar
sagna amb molta cèrvix, de vegades d’amplificació contactes
freqüència),tracoma i amb exsudació d’àcids sexuals dos
infertilitat. S’associa a mucopurulenta), nucleics) en mesos anteriors
gonococia malaltia exsudats
inflamatòria vaginals,
pelviana, l'embaràs uretrals,
ectòpic i dolor intracervicals...
pelvià agut o
27

lOMoARcPSD|6846405
crònic.
Conjuntivitis en el
nadó
MALALTIA Bacteries inflamació dels òrgans assimptomàtica
INFLAMATÒRIA transmeses genitals femenins. però causa
PÈLVICA sexualment infertilitat i a la
arriben des de llarga dolor pèlvic
vagina fins a crònic.
tromples i fins i
tot ovaris
També poden
arribar per altres
vies
PAPIL·LOMA més de cent infecta pell i mucoses. La regió anogenital es La vacuna contra
HUMÀ tipus de VPH majoria poden produir transmeten el VPH protegeix
lesions benignes, com mitjançant les contra les
berrugues cutànies i relacions sexuals: infeccions del
berrugues genitals i, amb alguns virus que causen
menor freqüència lesions - berrugues el 70% dels
malignes, com alguns genitals o càncers de cèrvix
tipus de càncer (càncer de condilomes (tipus 16 i 18) i el
coll uterí o cèrvix, de - càncer de coll 90% de les
penis, de vulva o d'anus). uterí, vulva, berrugues
penis o anus. genitals (tipus 6 i
tipus de VPH que 11).
poden causar - Gardasil®,
càncer poden, prevé la
inicialment, no infecció pels
donar cap VPH dels
símptoma ni tipus 6, 11,
provocar cap lesió 16 i 18
aparent. Les - Cervarix®,
lesions inicials prevé la
causades al coll de infecció pels
l'úter només es VPH dels
poden detectar tipus 16 i 18
mitjançant prova - Gardasil9®,
de Papanicolau o nonavalent,
citologia a més dels 4
cervicovaginal). tipus de VPH
inclosos en la
tetravalent
6, 11, 16 i 18
conté VLP
dels tipus 31,
33, 45, 52 i
58,
responsables
28

lOMoARcPSD|6846405
d’un 20%
addicional
dels casos de
càncer de
coll uterí.
Es recomana
administrar-la
abans d’iniciar
les relacions
sexuals.
S’administra als
11-12 anys.
El Departament
de Salut finança
la vacuna en el
marc del
programa de
vacunacions
sistemàtiques a
sisè de primària.
Vacunació
selectiva a altres
col.lectius:
lesions pre-
canceeroses,
SIDA,
treballadors/es
sexuals...
HERPES VIRUS Infecció per VHS- Transmissió per contacte Lesions als PCR o cultiu aciclovir,
2 alta en moltes directe amb la pell, les genitals, les quals cel·lular valaciclovir o
regions del món, mucoses o les secrecions evolucionen des de famciclovir per
i causa més d’una persona infectada. l’eritema a la reduir gravetat i
freqüent També durant el part vesícula, la durada dels
d’úlcera genital. butllofa, l’erosió, episodis
A Europa Després primoinfecció l’úlcera i la crosta +analgèsics +
prevalença entre curació clínica i roman Incubació d’uns 12 ansiolítics en
4 i 14% població latent en ganglis dies i curació alguns casos
adulta. clínica en 16-20
dies
2. E STRATÈ GIE S DE PRE VE NCIÓ
PREVENCIÓ Vacunació - Hepatitis A i B

PRIMÀRIA - Papil·loma virus
Informació i educació sanitària: hi ha d’haber una - Preservatiu femení
modificació en la conducta sexual com a objectiu. - Protecció similar al masculí, falten
estudis epidemiològics
- Diafragma y espermicides
29

lOMoARcPSD|6846405
Abstinència o monogàmia mútua entre dues - Utilitzar amb espermicides, no

persones no infectades protegeix de HIV
- Reducció nombre de parelles - Barreres orals per a fel·lacions
- Utilitzar correctament preservatiu, en cas - Protegir-se de MTS encara que no hi
contrari, usar tècniques de sexe segur hagi risc embaràs.
- Extremar mesures protecció en relaciones amb - Esterilitats
persones de risc - Post menopausa
- Evitar pràctiques sexuals que facilitin Va dirigit a tota la població de més de 13
traumatismes en mucosa rectal anys.
- Adolescents.
- Persones sexualment actives.
• Sense parella tancada.
• Múltiples parelles.
• Prostitució
• Drogadicció per algunes malalties.
Es fa a través de l’entrevista
motivacional*
PREVENCIÓ Educació sanitària - Naturalesa infecció
SECUNDÀRIA - Compliment tractament
- Controls post-tractament
- Abstenció sexual fins curació
- Utilització de preservatiu u altres
mesures de prevenció
- Col·laboració en detecció i
tractament contactes
*l’entrevista motivacional:
- Guanyar-se la confiança
o Centrada en el pacient
o Argumentar sobre riscos, conductes fent èmfasi en les contradiccions de conducte e hàbits poc saludables
- Investigar sobre:
o drogues
o transfusions
o patologies
o medicacions...
- Lesions genitals prèvies
- Hàbits sexuals
- Símptomes locals o generals.
30

lOMoARcPSD|6846405
TE MA 6: PATOL OGIA GIN E COL ÒGICA BE NIGN A
PATOLOGIA SIMPTOMATOLOGIA TRACTAMENT

ENDOMETRIOSI Dolor, dismenorrea, disparèunia, hematúria, Teràpia hormonal
Creixement teixit endometrial fora dolor amb la defecació...esterilitat Quirúrgic
de l’úter
Afecta a un 10-15% de dones en
edat fèrtil
MIOMA Metrorràgia, dolor, compressió. Observació
Tumoració benigna. Afecta 20% Quirúrgic, embolització...
dones. Localitzada a miometri
MIOMA UTERÍ Al embaràs: Depèn de:
- Subseròs (pediculats, Creixement mioma - Simptomatologia existent
intralligamentaris) Augment en freqüència: - Desig descendència
- Intramurals - Degeneració roja - Mida global de l’úter
- Submucosos - Torsió
- Cervicals (poc freqüents) - Infecció
- Avortament espontani
PÒLIPS UTERINS Metrorràgies (sagnat en coit o esforços) Quirúrgic
Tumoracions toves localitzades a
mucosa cèrvix o endometri
PROLAPSE GENITAL Fallada dels lligaments i de la musculatura Quirúrgic
Descens de l’úter que es sol perineal, alteració col·lagen
acompanyar de tots els òrgans
relacionats: Bufeta, recte... Aparició de l`úter per vagina, incontinència
Acostuma a aparèixer després urinària d’esforç, constipació.
menopausa
BARTHOLINITIS Estafilococ, gonococ Antibiòtics i repòs. Quirúrgic
Infecció de la glàndula de Dolor intens, febre i induració al tacte, si abscés
Bartholin, unilateral o bilateral, envermelliment..
pot arribar a produir un abscés
SÍNDROME DE L’OVARI Amenorrea, cicles llargs, cicles anovulatoris, Farmacològic o quirúrgic amb
POLIQUÍSTIC hirsutisme, esterilitat per manca ovulació resecció en cunyaaovaris.
Malaltia endocrina complexa
Afecta entre 6-20% dones
Ovaris voluminosos, alteracions
menstruals, esterilitat i hirsutisme
1. L A MAMA
PATOLOGIA DEFINICIÓ SIMPTOMATOLOGIA TRACTAMENT

MALALTIA També mastopatia fibroquística Dolor mames previ Teràpia hormonal,
FIBROQUÍSITCAApareix en dones en edat fèrtil. Més freqüent menstruació analgèsics, calor
entre 35 i 60 anys (30-60%) Nòduls a les mames, local...
Trastorn més que malaltia. No risc de malaltia mòbils i ben
maligna, però la poden amagar delimitats
FIBROADENOMA Tumoracions amb predomini teixit conjuntiu i/o Indolors, nòdul petits Quirúrgic
glandular. Apareixen en dones joves, freqüent , delimitat i mòvil
abans dels 30
31

lOMoARcPSD|6846405
TE MA 7: PATOL OGIA GIN E COL ÒGICA MAL IGN A
CÀNCER OVARI CÀNCER ENDOMETRI CÀNCER VULVAR

DADES - Representa el 3% dels - A España el Càncer d’endometri és - El càncer de vulva
tumors en la dona i és la la 4ª neoplàsia mes freqüenta en suposa el 5% de tots
quarta causa de mort per dones amb 6784 nous casos l’any els càncers
càncer en dones després 2018, aproximadament amb una ginecològics. Es la
del càncer de pulmó, incidència de 13.7 casos/100.000 4.ª causa de
mama i colon. dones /any i una mortalitat de 3.6 neoplàsia del tracte
- 70-80% casos es casos/ 100.000 dones/ any. genital femení
diagnostiquen en fases - S’acostuma a diagnosticar després - Etiologia
avançades de la menopausa. desconeguda però
• Absència símptomes - Un 75-80% dels casos són relacionada amb
específics inici diagnosticats en estadi I amb una infecció VPH.
• No disposar de mètodes taxa de supervivència a 5 anys d’un - Altres factors: tabac,
de cribratge eficaços 90%. La taxa de supervivència a 5 tractaments
- Màxima incidència entre anys es més baixa quan existeix immunosupressors,
50 i 75 anys disseminació regional (68%) o a càncer de cèrvix
- Un 20% són hereditaris, distància (17%). anterior.
associats en la majoria de - Apareix a edats
casos a mutacions dels avançades.
gens BRCA 1 y BRCA 2.
- Major risc en nul.lípares
SIGNES I SÍMPTOMES - Distensió abdominal - Sagnat vaginal anormal - Aparició de
progressiva - Secrecions purulentes tumoració a vulva o
- Sensació repetida i - Troballes en citologia llagues obertes
persistent de plenitud - Pruïja que no
després de menjar, inclús desapareix
amb petites quantitats - Dolor i sensibilitat
- Molèsties pelvianes i/o - Sagnat
abdominals que - Canvis de color de la
persisteixen i no tenen pell vulvar.
explicació lògica
- Molèsties a l’orinar i/o
deposicional que
persisteixen i no
s’expliquen per altres
causes
- Sagnat vaginal
inapropiat.
DIAGNÒSTIC Ecografia, Tomografia - Ecografía - Biòpsia
Supervivència: - Histeroscopia - Colposcòpia
- ESTADI I. Limitat ovari – - Biopsia
90% - Proves d’imatge
- ESTADI II. Estès òrgans - Marcadors tumorals...
veins – 65-70%
- ESTADI III. Estès a
distància – 20-30%.
32

lOMoARcPSD|6846405
TRACTAMENT - Cirurgia, quimioteràpia Cirurgia, quimioteràpia Cirurgia, radioteràpia

- Tractament amb o sense
antiangiogènic quimioteràpia
- Inhibidores PARP
FACTORS DE RISC - Excés exposició a estrògens.
- Obesitat, tumors productors
estrògens, cicles anovulatoris,
menarquia precoç i menopausa
tardana.
- Historia familiar: Si antecedents
familiars de una familiar de primer
grau afectada (mare, germana o
filla) el risc augmenta d’un 2 a 3%
- Mutacions genètiques hereditàries
- Dieta: resultats contradictoris
sobre més risc associat a sucre,
alcohol o greixos i sobre efecte
protectors cafè o vegetals.
- Nul·liparitat o infertilitat
1. PRE VE NCIÓ CÀNCE R GINE COL ÒGIC ( CÀN CE R DE CÈ RVIX UTE RÍ)
- El cribratge de càncer de coll d’úter constitueix el paradigma de prevenció secundaria d’una neoplàsia.
- Està ben establert que la majoria de neoplàsies cervicals progressen des d’estadis ben definits de lesions
pre-invasives
- Es tracta d’un procés llarg que permet detectar la malaltia mitjançant tècniques de cribratge.
- La presencia del VPH es la condició necessària però no suficient per tal que es desenvolupi la malaltia.
a) HISTÒRIA NATURAL DE L VPH
- La infecció por VPH és molt freqüent en dones joves sexualment actives.

- A mesura que avança l’edat de les dones la prevalença del VPH declina.
- Les infeccions per VPH en dones de mitjana edat són menys freqüents però comporten un major risc de
progressió a càncer del coll de l’úter.
FACTORS DE RISC PREVENCIÓ PRIMÀRIA CITOLOGIA O TEST DE PAPANICOLAU

La presencia de las variants del VPH Tres vacunes disponibles: - Es la técnica utilizada per
considerades d’alt risc (16 y 18 entre - Bivalent: 16 i 18 (vacuna VPH2), cribratge del càncer coll uterí
altres) és el factor de risc més important. causants més 70% càncers - Introduida fa 60 anys ha
- Cofactors: Tabac, altres MTS - Tetravalent (vacuna VPH4) demostrat ser una eina poderosa
(especialment HIV i (16,18,6,11). Responsables 90% en la detecció de lesions
immunosupressors) condilomes precursores del cáncer de coll
- Altres cofactors: Multiparitat, ús - Nonavalent (vacuna VPH9). a més d’úter
perllongats AO, dèficit nutricional. dels 4 tipus de VPH inclosos en la - S’estima que en els països on
tetravalent 6, 11, 16 i 18 inclou els s’usa masivament ha disminuit la
tipus 31, 33, 45, 52 i 58, mortalitat per aquesta causa en
responsables d’un 20% addicional un 60%  Prevalença cáncer coll
dels casos de càncer de coll uterí uterí 3% de tots els tumors de les
- Vacunació noies amb nonavalent dones a Cataluna (400 casos
des del curs 2017/18 anuals)
33

lOMoARcPSD|6846405
b) E STRATÈ GIA DE CRIBATGE PE R AL CÀNCE R DE COL L D ’ÚTE R

Dones 25 a 65 - Iniciar el cribratge en un termini màxim de 3 anys després inici relacions sexuals amb
anys: 2 citologies anuals i després cada 3 anys
- Si no RS iniciar als 25 anys.
Dones amb - > 40 anys amb última citologia de més de 5 anys: citología + VPH
cribratge • Si VPH positiu i citología negativa repetir citología als 6-12 mesos
inadecuat: • Repetir VPH a l’any i colposcopia si positiu
• Continuar amb citologia trianual
- >65 años, sense cribratje prèvi o citologia abans dels 60 anys: citologia + VPH i y
finalitzar el cribratge si negatiu
c) ·
VACUNA DE L PAPIL L OMA
Vacunació pot ser d’utilitat en altres grups. A Catalunya, s'ofereix:
- Dones a les quals se’ls ha diagnosticat una neoplàsia intraepitelial cervical moderada o d’un grau més
avançat (NIC 2+) o un adenocarcinoma endocervical
- In situ (AIS). (vacunació tan aviat com sigui possible i fins a 1 any després de la intervenció)
- Dones i homes amb infecció pel VIH fins als 26 anys.
- Dones amb TPH (trasplantament progenitors hematopoietics) fins als 26 anys.
- Homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes fins als 26 anys.
- Treballadors del sexe, homes i dones, fins als 26 anys.
- Persones que han patit abús sexual fins als 26 anys
2. PRE VE NCIÓ CÀNCE R GINE COL ÒGIC ( MAMA)
La mama està formada per:
- Teixit glandular alveolar.

- Teixit fibrós que connecta lòbuls.
- Teixit adipós en espais inter-lobulars.
El drentge linfàtic de la mama prové de:
- Ganglis axil.lars
- Ganglis para-esternals
- Ganglis sub-claviculars profunds del coll
- Ganglis sub-diafragmàtics
CÀNCER DE MAMA
DADES - Factors de risc/protecció lligats a la menarquia, paritat…, per tant no modificables (no prevenció
primaria)
- S’han identificat gens predisponents: BRCA1, BRCA2
- Alguns estudis sugereixen factors ambientals i/o dietètics
- Suposen el 30% de tots el tumors a Catalunya
• 70 % esporàdics
• 15-20% agregació familiar
• 5-10 % hereditaris
PREVENCIÓ Consisteix en el cribratge per mamografia.
SECUNDÀRIA
RECOMANACIONS - Població diana: Dones 50 a 69 anys
34

lOMoARcPSD|6846405
-
Mamografia
•
Bianual.
•
Per invitació (cribratge universal)
-
Valoració histories per dones amb antecedentes de risc: Risc baix, Moderat, Alt
ALT RISC -
3 o més familiars de primer grau afectats de càncer de mama i/o ovari.
-
Dos casos entre familiars de primer i segon grau:
•
Dos casos de càncer d’ovari.
•
Un cas de càncer de mama i un altre de càncer d’ovari.
•
Un cas de càncer de mama en l’home i un altre càncer de mama/ovari.
•
Dos casos de càncer de mama de menys de 50 anys d’edat.
•
Un cas de càncer de mama bilateral i un càncer de mama en una dona
•
de menys de 50 anys.
-
Independentment del grau familiar:
•
Càncer de mama i ovari en una mateixa pacient.
•
Càncer de mama bilateral diagnosticat abans dels 40 anys.
Valoració i seguiment personalitzat (mastectomía profiláctica…)
-
RISC MODERAT Un càncer de mama en una persona d’edat entre 31 i 50 anys.
-
Dos familiars de primer grau amb càncer de mama en edats d’entre 51 i 59 anys.
-
-
Un càncer de mama bilateral en una persona de 40 anys o més.
•
Seguiment anual i a partir del 50 anys d’incorporen al cribratge
•
Es recomana afegir a l’autoexploració i exploració clínica mamària, la mamografia anual entre
els 35 i 50 anys i, a partir dels 50, adherirse al programa de cribratge poblacional.
AUTOEXPLORACIÓ Tot i que es discuteix la seva utilitat clínica, sovint són les propies dones les que consulten per una
MAMÀRIA tumoració a la mama.
- Questionament del cribratge
- Indicat en dones de risc moderat
- Educació sanitaria sobre la tècnica correcta
35

lOMoARcPSD|6846405
TE MA 8: INTE RVE NCIONS GINE COL ÒGIQUE S
1. COL POSCÒPIA
Exploració visual ampliada de la superfície mucosa de cèrvix, vagina i vulva gràcies a un sistema òptic que directa
o indirectament amb tincions permet el diagnòstic dímatges normals i patològiques. Sensibilitat per al
diagnòstic de lesió precursora de càncer de coll uterí del 96%.
INDICACIONS METÒDICA
- Citologia anormal - Visualització a simple vista de vulva i zona perianal.
• Atípia escatosa de significat indeterminat (ASC-US) - Visualització directa de vagina i cèrvix.
• Atípia escatosa amb sosita dált grau ( ASC-H) - Visió colposcòpica del coll després de netejar-lo amb
• Atípia glandular de significat indeterminat (AGC) sèrum fisiològic.
• Lesió intraepitelial escatosa de baix grau (SIL BAIX - Aplicació d´ àcid acètic al 5%.
GRAU) - Identificació de la unió escamo-columnar i de la zona de
• Lesió intraepitelial escatosa dált grau (SIL ALT transformació.
GRAU) - Identificar i valorar las característiques de les troballes
- Aspecte anormal del cèrvix o de la vagina a anormals.
léxploració - Test de lugol.
- Coitorràgies - Realitzar biopsia cervical, si procedeix
- Seguiment i control de les lesions precursores
a) E XPL ORACIÓ COL POSCÒPICA
APLICACIÓ Permet veure els vasos atípics amb major claredat, típics de
SOLUCIÓ microinvasió o càncer.
SALINA:
APLICACIÓ ÀCID Permet veure les lesions acetoblanques característiques de les

ACÈTIC AL 5%: lesions cervicals premalignes. Coagula temporalment les
proteïnes citoplasmàtiques i nuclears i així ens marcarà les
zones de més densitat cel·lular.
ALICACIÓ Complementa la informació, delimitant léxtensió de les

LUGOL lesions. Tenyeix les cèl·lules que contenen glucogen,
característic dels epitelis normals.
36

lOMoARcPSD|6846405
b) TROBAL L E S COL POSCÒPIQUE S NORM AL S
Epiteli - Ectocèrvix és l’epiteli

escamós vaginal
- Poliestratificat
- Conté glucogen
Colposcòpicament:
- Llis, regular, homogeni.
- Rosat (també amb àcid
acètic).
- Caoba, al aplicar Lugol.
Glucogen + lugol = color
caoba
Epiteli - Endocèrvix.
columnar - Glandular
mucosecretor.
- Monocapa.
- No conté glucogen.
Colposcòpicament:
- Papilar (granos de uva).
- Vermell.
- Blanc amb acètic.
- No es tenyeix amb
Lugol. No glucogen
Unió Zona de transició entre els 2
escamo- epitelis.
columnar - Ectopió
- Endopió
c) TROBAL L E S ANORMAL S
Epiteli acetoblanc
37

lOMoARcPSD|6846405
Puntejat
Mosaic
Àrea lugol-negativa
Vasos atípics
Troballes sospitoses - Superfície irregular, úlcera o

d’invasió erosió.
- Canvis aceto blancs densos.
- Puntejat i mosaic irregular i
profund.
- Vasos atípics.
38

lOMoARcPSD|6846405
Si la colposcòpia és anormal es realitzarà:
- Biopsia amb pinves “sacabocados”.

- Biopsia amb asa de diatermia.
2. CONITZ ACIÓ
També es coneix com “cono”. És un mètode quirúrgic pel tractament de les displàsies moderades i severes de
coll uterí.
Séxtirpa la part lesionada del coll uterí. Séfectua a través de la vagina.
Es sol efectuar simultàniament un legrat cervical per evitar que el teixit maligne
es propagui a línterior de la matriu.
- És realitza sota sedació o anestèsia regional .

- La ferida cicatritza en el plaç de 4 a 6 setmanes.
- Complicacions: Risc d´hemorràgia i processos infecciosos.
3. L APAROSCÒPIA DIAGN ÒSTICA
L’objectiu es veure si existeix un problema que no s´ha trobat amb

exàmens no invasius.
Síntrodueix una agulla, la qual es connecta a un cilindre que injecta gas a

la cavitat abdominal i fa que els òrgans es desplacin cap avall i el gas queda
a la part superior. Es visualitza directament els continguts de lábdomen i
de la pelvis (trompes de Falopi, ovaris, matriu, intestí prim, intestí gruixut,
apèndix, fetge, vesícula biliar...).
4. CIRURGIA L APAROSCÒPICA
És una tècnica de cirurgia mínimament invasiva. És necessari una sedació anestèsica.
Utilitats Avantatges Complicacions

- Extirpació de quists dóvaris - La recuperació és més ràpida - Perforació dálgun òrgan
- Incontinència urinària i que en la cirurgia clàssica - Infeccioses, anestèsiques i
prolapse genital: col·locació - Disminueix léstada hemorràgiques
dúna malla sintètica per fixar hospitalària
els òrgans pèlvics cap al sacre. - Disminueix el risc dínfeccions
- Miomes
- Endometriosis: sáconsegueix
major precisió i identificació
dels focus déndometriosis
per la seva posterior
eliminació.
- Extirpació embaràs ectòpic
- Adherències
39

lOMoARcPSD|6846405
5. HISTE ROSCÒPIA DIAGN ÒSTICA
Objectiu Procediment Avantatges

Obtenir la visió directa de línterior - Síntrodueix un petit - No es necessari fer punts ni
de la cavitat uterina. telescopi, que es diu sutures a la pell ja que
histeroscop, dún gruix sútilitza lórifici natural del
aproximat de 4 mm a través coll uterí.
del coll uterí. - Generalment es fa sense
anestèsia.
- Curta durada (20-30 min).
- De manera ambulatòria.
6. HISTE ROSCÒPIA QUIRÚRGICA
Indicacions Procediment
- Extirpació pòlips endometrials. - Histeroscopi quirúrgic que permet acoplar els
- Problemes endometrials o miomes instruments necessaris per realitzar les
intervencions.
- Es sol realitzar amb anestèsia regional.
7. HISTE RE CTOMIA
És una cirurgia major amb la qual séxtirpa tota la matriu o només una part dáquesta. Les trompes de Falopi i
els ovaris també es poden extirpar.
Hi ha de diferents tipus:
- Histerectomia parcial: només séxtirpa la part superior de la matriu i el coll uterí es deixa al seu lloc.
- Histerectomia total: séxtirpa tota la matriu i el coll uterí.
- Histerectomia radical: séxtirpa la matriu, el teixit a ambdós costats del coll uterí i la part superior de la
vagina.
Indicacions Abordatge
- Càncer de la matriu, endometrial, coll uterí. - Via adominal
- Càncer ovàric - Via transvaginal
- Dolor crònic de la pelvis - Via vaginal amb assistència laparoscòpica
- Endometriosis greu
- Adenomiosos
- Metrorràgies molt importants
- Miomes uterins
- Hemorràgia postpart....
8. L E GRAT UTE RÍ
És un procediment que es realitza a cegues, sota sedació o anestèsia general, després de la dilatació del canal
cervical. Consisteix en la utilització dúna legra o cureta per eliminar el teixit de la matriu mitjançant raspat.
Indicacions Risc associats:

- Diagnòstic de càncer uterí - Evacuació incompleta de productes dún
- Extracció de teixits després dún avortament embaràs
espontani - Perforació matriu
- Sagnats menstruals abundants - Lesions al endometri
- Sagnats post-menopàusics - Adhesions intrauterines o síndrome de
Asherman
40

lOMoARcPSD|6846405
- Lesions al cèrvix
- Infeccions de la matriu
- Infeccions de la zona pèlvica
- Hemorràgies
9. E XPL ORACIÓ MAMÀRIA
Primer explorarem la dona amb els braços en gerra i després aixecats per damunt del cap:
- Contorn d'ambdues mames

- Desviacions
- Aplanaments
- Retracció
- Secrecions pel mugró
- Envermelliments
Després amb la dona en decúbit supí, séxplorarà sistemàticament els quatre quadrants mamaris i la regió del
mugró. Si es tacta una tumoració es valorarà: Mida, forma, delimitació, consistència, grau de mobilitat,
sensibilitat al dolor, situació, existència de signes inflamatoris...
Per acabar amb la dona asseguda i el braç en abducció exploració de les regions axil·lars i supraclaviculars per
detectar léxistència de ganglis.
41

lOMoARcPSD|6846405
SE MINARI 1: E XPL ORACIONS GINE COL ÒGIQUE S
1. HISTORIA - Motiu de Consulta

CLÍNICA - Dades de filiació
- Antecedents personals
• Antecedents ginecològics
• Antecedents obstètrics
• Antecedents mèdics
• Antecedents quirúrgics
- Antecedents familiars
- Trastorns sexuals
Anamnesis per aparells
2. EXPLORACIÓ Elements bàsics per léxploració: Genitals externs
GINECOLÒGICA - Taula ginecològica - Quantitat i distribució del vell púbic
- Làmpada - Llavis majors i menors
- Bata o talla - Mida i morfologia del clítoris
- Guants (no cal estèrils i en - El vestíbul
preferència de nitril, vinil i làtex) - Meat uretral
- Lubrificant - Orificis de les gandules de Bartholino i Skene
- Gasses o turundes - Esfínter anal
- Espècul - Presència de leucorrea
- Ecògraf - Neoformacions
- Prolapses de láparell genital
- Estrips perineals
- Úlceres
- Inflamació...
Vagina cèrvix
- Parets vaginals
- Cèrvix
• superfície
• Coloració
• Forma de lórifici cervical (puntiforme o estripat)
- Presència de secrecions
- (característiques: flux blanc, groc, marró, amb
pudor)
- Quists
- Malformacions
Tacte vaginal:
- Serveix per determinar les característiques i la
mida de láparell genital (matriu, trompes,
ovaris, parametri).
- Sútilitzarà lubrificant
- Cal informar a la dona
- Separarem els llavis menors amb els dits polze i
anul·lar amb una mà i amb láltra introduirem els
dits índex i mitjà.
Tacte vaginoabdominal:
42

lOMoARcPSD|6846405
- Es col·loca una mà a la vagina i láltra a la part

baixa de lábdomen
- Es busca:
• La situació, la mida, forma, consistència i
mobilitat del cèrvix i cos uterí
• Léxistència de dolor
• Les trompes i ovaris si són normals normalment
no es palpen
• Valorar la regió del fons de sac de Douglas que
no hi hagi bombaments, dolor a la compressió i
presència de tumoracions
• La qualitat del sòl pelvià
- Si la matriu està en retroversoflexió la palpació
del fundus uterí és difícil i els dits de la mà vaginal
s´han de col·locar en el fons de sac vaginal
posterior
Citologia:
1. CITOL OGIA
Condicions:
- Que no tingui sagnat

- (sáconsella després de 4 dies sense sagnat)
- Dos dies després dúna exploració ginecològica,
ecografia vaginal, colposcòpia, tractament vaginal amb
òvuls, cremes o anells o poc després dún coit
- Després de tres mesos si la dona ha patit manipulacions del cèrvix
- (raspat, histeroscòpia, intervencions...)
- Després del puerperi o avortament una vegada instaurada la regla
- Si presenta atròfia vaginal severa, fer tractament amb estrògens local una setmana abans
- Si el coll presenta una lesió sospitosa de neoplàsia, fer directament una colposcòpia
Material:
- Guants
- Espèculs ( metàl·lics o rebutjables)
- Espàtula de Leyre
- Raspall (exo-endocervical del base àmplia)
- Porta
43

lOMoARcPSD|6846405
- Llapis
- Fixador
- Caixa per transport
Tècnica per a la presa de mostres:
- No sútilitzarà lubrificant o sèrum

- Mida de léspècul adequat
- Visualitzar totalment el cèrvix
- No es netejarà el cèrvix ni séliminarà el flux
- No desestimar una primera mostra recollida
DOBLE PRESA TRIPLE PRESA MOSTRES EN FRESC

- En la presa exocervical, recollir la A més a més es pren una mostra - Per fer un diagnòstic
mostra de tota la zona de del fons de sac vaginal. En desús. microbiològic de cèrvix i
transformació vagina
- En la presa endocervical, contactar - Ságafa la mostra amb un
amb totes les parets del canal escovilló del fons de sac i
cervical endocèrvix
- Nebulitzar a una distància de 15- - La mostra recollida :
20 cm del portaobjectes, • Es pot mirar directament
efectuant un recorregut al microscopi
désquerra a dreta i a línrevés. La • Es posa amb el mitjà de
deixem 7 minuts a láire per tal transport adequat i es
que s'eixugui porta al laboratori on faran
una tinció de gram i
després cultivaran la
mostr
Mostra per la detecció VPH
- Síntrodueix léscovilló 1-1,5 cm dins de lórifici cervical fins que les cerres exteriors més llargues toquin
léxocèrvix.
- Es donen tres voltes completes en sentit contrari agulles del rellotge.
- Síntrodueix léscovilló fins el fons del tub de transport.
- Es trenca la vareta per la línia marcada.
44

1r-examen-apuntes-completos

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1r-examen-apuntes-completos

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

lOMoARcPSD|6846405

1r Examen - Apuntes completos

Infermeria De La Salut Sexual I Reproductiva (Universitat de Barcelona)

Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Salut sexual i reproductiva

TE MA 1: CICL E VITAL , ADOL E SCÈ NCIA I CL IMATE RI ( SE XUAL ITAT HUMAN A)

El cicle fèrtil es caracteritza per:

- Des d’adolescència a climateri.

L’atenció primària de salut és l’ASSIR:

- Orientació i planificació familiar.

L’atenció hospitalària, els serveis d’obstetrícia i ginecologia sobre tot es dona a:

1. NOME NCL ATURA OBSTÈ TRICA

Descargado por sandra grande ariza (sandragrandeariza@gmail.com)

Salut sexual i reproductiva

2. SE XUAL ITAT HUMANA ( PUBE RTAT I CL IMATE RI)

Tot això es compren entre els 10 i 16 anys (habitualment

- Pubertat precoç: menarquia abans dels 10 anys.

Els canvis físics que es produeixen son:

- Augment talla corporal.

A nivell ovàric inici de maduració del fol·licles

L’úter és molt sensible a les hormones.

El cicle menstrual comença amb la estimulació

A la vegada també actua a la hipòfisi realitzant

Descargado por sandra grande ariza (sandragrandeariza@gmail.com)

Salut sexual i reproductiva

Es caracteritza de per cicles anovulatoris.

Hi ha diversos tipus de menopausa:

- Menopausa fisiològica: Succeeix de forma natural.

Els símptomes del climateri son:

A curt termini (època prèvia a - Augment símptomes neurovegetatius (sofocs)

Descargado por sandra grande ariza (sandragrandeariza@gmail.com)

Salut sexual i reproductiva

La informació i educació sanitària als joves s’hauria de realitzar:

- Abans dels 14 anys.

4. SE XUAL ITAT HUMANA

Al 1954 Masters i Jhonson varen investigar la resposta

- Excitació: Hi ha un augment de la irrigació genital i

Descargado por sandra grande ariza (sandragrandeariza@gmail.com)

Salut sexual i reproductiva

- Manteniment: Es de duració variable. Consisteix en el manteniment i augment de la excitació.

Descargado por sandra grande ariza (sandragrandeariza@gmail.com)

Salut sexual i reproductiva

TE MA 2: ANATOMIA I FISIOL OGIA DE L ’APARE L L GE NITAL FE ME NÍ

L’aparell genital femení està

- Genitals interns: Es troba a

Mesuren 3cm x 1,5 cm x 1cm. Es

Les capes de més extern a més

- Epiteli germinal: format per

2. TROMPE S DE FAL L OPI ·

- Intramural: 1cm de llarg i

Descargado por sandra grande ariza (sandragrandeariza@gmail.com)

Salut sexual i reproductiva

Mesura 7,5 cm x 4-5 cm x 2,5 cm. Les

- Peritoneal: Recubreix el cos

Les parts de l’úter son el cos i el coll (les

L’eix longitudinal de l’úter és una línia corba amb

Tot l’úter està doblegat en sentit anterior sobre la

Els lligaments uterins més importants son:

La vagina és un tub fibromuscular que s’estén des del vestíbul a

La paret vaginal està formada per diferents capes:

- Capa externa: Fàscia vaginal.

- Abans de la pubertat el pH és neutre (6,8 – 7,2).

Descargado por sandra grande ariza (sandragrandeariza@gmail.com)

Salut sexual i reproductiva