DIVERSITAT FUNCIONAL I EDUCACIÓ SANITÀRIA

Les persones amb diversitat funcional o intel·lectual experimenten la seva sexualitat de

maneres diverses i úniques, com qualsevol altra persona. No obstant això, hi ha diversos
factors que poden alterar la seva resposta sexual i donar lloc a vivències sexuals
específiques. Alguns dels factors que poden alterar la seva resposta sexual son els efectes
de la medicació, el dolor crònic, limitacions físiques o la pròpia condició mèdica (4). A part
d’alteracions físiques, també poden influir en la vivència de la sexualitat altres aspectes com
ara la falta de privacitat deguda a la dependència dels cuidadors o bé la falta d’educació
sexual.(1)

Moltes vegades s’ha vinculat el fet de tenir una discapacitat amb un instint sexual més
desenvolupat que la resta de persones o, pel contrari, se les ha tractat d’asexuals. Aquests
són alguns dels falsos mites existents sobre la sexualitat en persones amb diversitat
funcional que poden tenir conseqüències negatives en l’autoestima i l’autopercepció i, per
tant, afavorir situacions d’abús per part d’altres persones.

Si la sexualitat i la diversitat funcional han estat separades durant tant de temps és perquè
la seva relació ha estat ignorada o fins i tot infantilitzada, cosa que ha provocat que
l'autoexploració es vegi obstaculitzada per la manca de suport o per les capacitats físiques o
mentals.(1,3)

Els drets sexuals són fonamentals i aplicables a totes les persones, incloent-hi les persones
amb diversitat funcional. Aquests drets comprenen l'accés a educació i orientació sexual, al
matrimoni, a la maternitat i decidir sobre el propi cos, a la intimitat, igualtat, dignitat,
autonomia, a la llibertat sexual, al plaer sexual i a la privacitat sexual, entre d’altres. Aquests
s’han descrit al llarg de la història i s’han recollit en documents com la Declaració Universal
dels Drets Humans (1948) entre altres. (1,2)

Per tal d’aconseguir una societat més inclusiva i igualitària, i que totes les persones puguem
gaudir d’una vida sexual digna, plena i lliure s’han de protegir i promoure aquests drets.

Entre els recursos que els podem oferir es troben dos eines de suport: l’assistent personal i
l’assistent sexual. La primera tracta de cobrir diverses necessitats, des d’un reforç
permanent per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària fins a ajuda per desenvolupar
projectes vitals o la seva dimensió afectivo-sexual. La segona és una figura complementària
a l’assistència personal que permet seguir desenvolupant una vida independent, fins i tot en
l’àmbit sexual.

Sovint les persones amb diversitat funcional necessiten ajuda per desenvolupar-se en
l’esfera sexo-afectiva ja que tenen unes diferències funcionals que fan que sigui necessari el
suport per articular certes posicions o moviments. Aquest tipus d’assistència estaria
considerada treball sexual, però és important no confondre-ho amb la prostitució. S’ha
d’entendre com un suport per a les persones amb diversitat per poder accedir i descobrir el
seu propi cos i/o per tenir pràctiques sexuals amb una altra persona que no sigui l’assistent
amb l’objectiu del plaer i l’autonomia. (1)
L’educació sexual ha de tenir en compte diferents aspectes diferencials com el
desenvolupament personal i social i la sexualitat, i s’ofereix en funció de l'etapa vital
madurativa de la persona, la seva situació, etc. Es basa en dos eixos principals. Per una
banda l’educació preventiva tracta d’evitar riscos per falta d’informació, com les malalties
infeccioses o embarassos no desitjats, així com adquirir habilitats per poder reconèixer quan
algú s’està aprofitant o abusant. Per altra banda, l’educació sexual en positiu s’encarrega de
que disposin de tota l’informació necesaria, com conèixer el propi cos i els punts de plaer,
així com els de la parella. (1)

En conclusió, les persones amb diversitat funcional o intel·lectual experimenten la seva

sexualitat de maneres diverses i úniques, com qualsevol altra persona. No obstant això, hi
ha diversos factors que poden alterar la seva resposta sexual i donar lloc a vivències
sexuals específiques, així com mites i estereotips associats a la seva sexualitat. És
fonamental reconèixer els seus drets sexuals i proporcionar educació sanitària adaptada per
garantir que puguin viure una sexualitat plena i respectuosa.

BIBLIOGRAFIA

1. Fundaciogrifols.org. [citado el 11 de octubre de 2023]. Disponible en:

https://www.fundaciogrifols.org/documents/4438882/4451783/54.pdf/144522a8-fbb
6-41f2-

2. Vista de Sexe i Diversitat Funcional [Internet]. Raco.cat. [citado el 11 de octubre de

2023]. Disponible en:
https://raco.cat/index.php/AmbitsAAF/article/view/411763/506708

3. Laguado PV. La sexualidad en la discapacidad funcional. Rev Cienc Cuid

[Internet]. 2006 [citado el 11 de octubre de 2023];3(3):156–62. Disponible en:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2533996

4. Gallach E, De Juan A, Garcia-Blanco A, Izquierdo RM, Robledo-Algarra R,

Fenollosa P, et al. Sexo y dolor: la satisfacción sexual y la función sexual en una
muestra de pacientes con dolor crónico benigno no pélvico. Rev Soc Esp Dolor
[Internet]. 2018 [citado el 11 de octubre de 2023];25(3):145–54. Disponible en:
https://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S1134-80462018000300145&script=sci_artte
xt