El taller consta de tres activitats i la representació en la pàgina en blanc.

Per a la primera activitat, és necessari dibuixar un quadrat d’aproximadament

un metre i mig a terra. Dins el quadrat, cal marcar la zona dels quatre angles, i
al centre del quadrat gran, un quadrat concèntric més petit.
La primera activitat, doncs, consisteix a llençar tres globus (plens d’arròs) des
de dins del quadrat concèntric. L’objectiu és que els globus caiguin dins dels
angles per tal d’assolir la màxima puntuació, la qual és de 2 punts. Si el globus
cau dins del quadrat però fora dels angles, s’obtindrà 1 punt, i si cau fora del
quadrat gran, 0 punts. A cada partida es llencen 3 globus per tal d’intentar
arribar a 6 punts. Després de llençar els tres globus i abans de recollir-los per
deixar llençar a un altre infant, es farà el recompte de punts i s’apuntarà en un
full.

La segona activitat consisteix en la construcció d’una frase matemàtica. A

partir de les anotacions de les puntuacions i les cartes de nombres i signes, els
infants hauran de representar algunes de les puntuacions amb el número total
de punts.

La tercera activitat consisteix en un estudi estadístic per tal de veure quina ha

estat la puntuació que ha sortit més cops. Els infants proposaran estratègies
per comparar quantitats i poder traspassar els resultats de les puntuacions a
un diagrama de barres, per exemple. Aquesta activitat és opcional en el cas
que hi hagi prou temps i els infants estiguin preparats per fer-la.
 El desenllaç de la sessió consisteix en una representació en una pàgina en
blanc per tal que els infants puguin representar el més significatiu per a ells.
La pàgina en blanc és una pràctica individual a la qual es demana a l’infant
que ens representin alguna cosa que hagi viscut de forma col·lectiva o
acompanyada. És un moment de tranquil·litat (majoritàriament) on es revisa
una part rellevant de l’activitat que ha compartit amb els adults o amb la resta
d’infants.

Per tal de fer una representació, cal que l'activitat ha representat no sigui una
activitat tancada on se segueixin unes tècniques i algoritmes determinats.
Aquestes activitats han de tenir diferents possibilitats per a arribar a una
solució, on hi pugui haver més d'un resultat vàlid, i no cal que sigui concret.
La pàgina en blanc permet als infants respondre a partir del que sap i dels
recursos que té. D'aquesta manera, els infants no tindran la por d'equivocar-
se i podran representar, després, a partir d'una experiència positiva. Aquesta
activitat ha de tenir una consigna clara, i cal que presenti un clima de
confiança i tranquil·litat als infants.
A les representacions en pàgines en blanc podem trobar-hi diferents
llenguatges: el pictogràfic, el verbal o el simbòlic.
En pictogràfic es caracteritza per 'ús d’imatges o dibuixos per fer una
representació d’objectes i situacions. En el llenguatge verbal hi apareixen
lletres, paraules o frases. I en el llenguatge simbòlic hi trobem nombres,
símbols i operacions. És interessant que, a mesura que els infants van
representant en pàgines en blanc i estan familiaritzats amb la pràctica, cada
cop utilitzin més el llenguatge simbòlic.
Un cop acabada la representació, els infants podran compartir amb els adults
què han representat.

Edo, M., Marin, A. (2017). La hoja en blanco en la representación matemática en infantil. En:
J. Gairín e I. Vizcaíno. Manual de Educación Infantil. Orientaciones y Recursos (0-6 años)
(pp.1-17). Barcelona: Wolters Kluwer.

Edo, M. (2016). ‘El full en blanc’ comunicació presentada al Congrés Català d’Educació
Matemàtica (pp.1-11). Barcelona. ISBN: 978-84-608-9217-5
 Un cop clar de què va i la dinàmica del taller, hem anat a l'Escoleta amb els
nostres fillols.
Ens han rebut al porxo, i a poc a poc cada infant s'ha anat acostant amb el seu
padrí. L'Enzo avui no ha vingut, i per tant no ha pogut gaudir del primer taller.
He pogut acompanyar a les meves companyes, la Laia i la Lluïsa.Els fillols de la
Laia són la Janna i l'Ernest, i els de la Lluïsa són el Ranko i la Bet.
Comal nostre petit grup érem quatre infants i tres adultes, hem decidit
dibuixar dos quadrats a terra per poder fer el joc més dinàmic.
Els fillols de la Laia són més actius i moguts que els de la Lluïsa, per tant, la
primera activitat del taller l'he fet amb ells.
Hem explicat als infants què hem dibuixat a terra, explicant-los què és un
quadrat, un angle, un quadrat concèntric. Un cop clara la diferència entre els
diferents elements dibuixats, els hem explicat la dinàmica del joc i la
puntuació. Ho han entès a la primera i han començat a jugar sense problema.

Tant la Janna com l’Ernest, han mostrat dificultats per a la suma total dels punts un
cop llençaven els tres globus. La Janna, però, un cop anotava la puntuació al full, era
capaç de fer un recompte total, però a l’Ernest li ha costat més.
Per fer la segona activitat, ens hem reunit amb la Lluïsa i els seus fillols. La Janna ha
hagut de marxar i ens hem quedat amb l'Ernest, el Ranko i la Bet.
Els hem explicat la dinàmica de la segona activitat i què és una frase matemàtica. El
Ranko ha reconegut ràpidament els símbols + i =, però la Bet i l'Ernest no. Els hem
explicat que el símbol + serveix per sumar quantitats, i el = és pel resultat d'aquesta
suma.
El Ranko ha representat diverses frases matemàtiques, i com se li ha quedat una mica
curta l'activitat, la Lluïsa li ha demanat si podia representar la seva edat, és a dir el
nombre 21. I ho ha fet sense cap problema.
La Bet no ha mostrat gaire dificultat per representar les puntuacions del joc, però
l'Ernest sí. Ha estat capaç d'organitzar la frase matemàtica, pero al demanar-li que
sumés tots els nombres, en lloc de sumar 1+1, ajuntava els nombres i deia que el
resultat era 11.

Hauria estat interessant utilitzar els cubets encaixables per fer-li entendre de manera
visual, però no hi hem caigut, i hem optat per utilitzar els dits.
Com hem necessitat bastant estona per fer aquesta segona activitat, hem decidit fer
la representació en la pàgina en blanc directament.
Ens hem dirigit a una de les aules dels infants perquè poguessin fer la representació
amb tranquil·litat i asseguts a una cadira.
La Bet ha representat dos espais de joc. A través
del llenguatge pictogràfic, ha dibuixat un
quadrilàter amb els angles i el quadrat concèntric, i
un altre igual però amb ell al mig i el full amb les
anotacions de les puntuacions al costat. A partir del
llenguatge verbal ha escrit el títol del taller (quadrat
i angle), i puntuacions i cartes. I trobem també
llenguatge simbòlic, atès que ha representat les
puntuacions amb els números.
Verbalització: És el joc que hem fet a la terrasseta.
M’he inventat que he fet 333. Aquesta sóc jo
guanyant una copa. Aquí posa quadrat i angle i aquí
puntuacions i cartes.

El Ranko ha representat l’espai de joc amb un

quadrilàter, els angles i el quadrat concèntric. Ha
anotat a cada espai les puntuacions corresponents,
i s’ha dibuixat a ella llençant els tres globus. Ha
representat també el full amb les puntuacions i els
punts que ha fet en alguna partida.
A la representació del Ranko hi podem observar el
llenguatge pictogràfic, a partir del dibuix de l’espai
de joc, i el simbòlic amb els símbols dels números.
Verbalització: He representat el quadre amb totes
les pilotes. 110 la Bet, i jo iba 222.

A la representació de l’Ernest hi podem observar la

frase matemàtica i l’espai de joc compost per un
quadrilàter, els angles i el quadrat concèntric. A
cada espai hi ha escrit els punts corresponents. Hi
trobem el llenguatge pictogràfic a partir del dibuix
de l’espai del joc, i el simbòlic amb els símbols i
nombres de la frase matemàtica.
Verbalització: +2 + 0 + 2 4. Aquí, 2 2 2 2 0 0 0 0 0 0.
Això són els angles, dos punts. Jo estava aquí.