Tema 4

Aigua, i sistemes de producció d’aliments aquàtics, i societats

1r batxillerat internacional
Curs 2023-2024
1
Subtemes

4.1. Introducció als sistemes aquàtics

4.2. Accés a l’aigua dolça

4.3. Sistemes de producció d’aliments aquàtics

4.4. Contaminació de l’aigua

Durada aproximada: 15 hores

2
4.1 Introducció als sistemes aquàtics

3
Idees significatives del subtema 4.1. Introducció als ecosistemes
aquàtics

El sistema circulatori oceànic (la cinta

El cicle hidrològic és un sistema de fluxos i
transportadora oceànica) influeix en el clima
reserves d’aigua que poden ser alterats per
i en la distribució global de l’aigua (matèria i
les activitats humanes
energia)

4
Conceptes clau, aplicacions i habilitats

5
 4.1. Introducció als ecosistemes aquàtics
L’aigua és un factor determinant per al
desenvolupament de la vida.

Es tracta d’un recurs renovable que es recicla

mitjançant el cicle de l’aigua, però, passa a ser un
recurs potencialment renovable quan augmenta el
seu consum i disminueix la qualitat per la
contaminació que genera l’ús al que es destina.

L’accés a l’aigua és desigual entre països, mentres

que uns tenen suficients recursos hídrics per cobrir
les demandes d’aigua, altres tenen estrès hídric.

També hi ha zones que reben grans quantitats

d’aigua en un curt espai de temps (precipitacions
torrencials), que majoritàriament no pot ser
emprada perquè es perden per escorrentia, i
causen inundacions.
6
Distribució de l’aigua a la Terra

El 70% de la superfície de la Terra està coberta per

aigua.

Però només el 3% és aigua dolça.

El 69% de l’aigua dolça està en el glacials i en el gel

polar, el 30% és aigua subterrània, i només el 0,3% és
l’aigua de llacs, rius i pantans.

Només el 0,001% és aigua en forma de vapor a

l’atmosfera.

7
Els temps de rotació i el fet de ser o no un recurs renovable

8
El cicle de l’aigua

9
El cicle de l’aigua

10
Impactes humans en el cicle de l’aigua

Els humans canvien el paisatge i interrompen el moviment de l’aigua de les següents maneres:

1. Llevant-ne per a l’ús de domèstic, per al reg d’agricultura o per a la indústria.

2. Fent abocaments de contaminants, com per exemple, els productes químics de l’agricultura,
fertilitzants o aigües residuals.

3. Canviant la velocitat a la qual pot fluir l’aigua:

a. A les ciutats mitjançant la construcció de carreteres i la canalització dels rius sota terra o en
zones de formigó.

b. Fent preses i dics o embassaments.

4. Desviant rius o trams de rius per evitar danys per inundacions o per millorar l’emmagatzematge.

12
Impactes humans en el cicle de l’aigua

Exemples d’impactes humans:

1. La Mar d’Aral: on el reg intens ha aturat gairebé el cabal del riu al mar i ha fet baixar el nivell
de la mar (s’ha reduït la superfície en un 90% en els últims 50 anys)

2. La Conca del Ganges, on la desforestació augmenta les inundacions ja que la precipitació

no és absorbida per la vegetació.

3. L’escorrentia de zones urbanes que provoquen inundacions locals.

13
Corrents oceànics i distribució de l’energia

Els corrents oceànics són moviments d'aigua tant

verticalment com horitzontalment. Es mouen en
direccions específiques i alguns tenen nom, i es
troben a la superfície i en aigües profundes.

Els corrents oceànics tenen un paper important en la

distribució global de l'energia. Sense una comprensió
dels corrents oceànics no podem entendre els
intercanvis globals d'energia atmosfèrica.

21
Corrents oceànics i distribució de l’energia

Els corrents superficials (primers 400 m de

profunditat) són moguts pel vent.

La rotació de la Terra els desvia i augmenta el seu

moviment circular.

Els corrents d'aigües profundes, també anomenats

corrents termohalines, constitueixen el 90% dels
corrents oceànics i provoquen la cinta transportadora
oceànica

22
Corrents oceànics i distribució de l’energia

Es deuen a diferències en la densitat de l'aigua causades per la sal i la

temperatura.

L'aigua tèbia pot contenir menys sal que l'aigua freda, per la qual cosa
és menys densa i puja.

L'aigua freda conté més sal, és més densa per la qual cosa s'enfonsa.

Els corrents oceànics freds van des dels pols fins a l'equador, per
exemple, el Corrent de Humboldt (a la costa del Perú)

Quan l'aigua s’encalenteix puja, i en conseqüència, aigües fredes han de

pujar des de la profunditat per substituir- lo. Aquests són els afloraments.

Quan l'aigua freda puja, també s'ha de substituir per aigua tèbia en els
downwellings. D'aquesta manera, l'aigua circula.

23
Corrents oceànics i distribució de l’energia

Exemples de corrents freds:

1. Corrent de Humboldt
2. Corrent de Benguela
(a la costa de
Namíbia al sud
d'Àfrica)

Els corrents càlids flueixen

de l'equador als pols, per
exemple:
1. Corrent del Golf (a
l'oceà Atlàntic Nord)
2. Corrent d'Angola (a la
costa d'Angola).

24
Corrents oceàniques i el clima

26
“El Niño” i “La Niña”

27
“El Niño” i “La Niña”

28
“El Niño”

Aquest fenomen va ser

descobert per primera vegada
pels pescadors peruans, que
l'anomenaven 'El Niño', el Nen,
ja que sol produir-se just abans
de Nadal. Com que la inversió
dels corrents de mar i aire és
causada per la diferència de
pressió canviada, tot el
fenomen sovint s'anomena
ENSO:
El Niño Southern Oscillation.
Els esdeveniments d'El Niño
es produeixen
aproximadament cada dos a
vuit anys i duren
uns dos anys. Poden ser més
febles o més forts
29
“El Niño” i “La Niña”

Els anys forts d'El Niño solen

ser seguits per diversos anys
de 'La Niña', quan la
temperatura de l'oceà del
Pacífic oriental és
inusualment freda després
de ser inusualment calorosa
durant els anys d'El Niño, ja
que el sistema oscil·la
d'anada i tornada.

30
Conseqüències locals de “El Niño”

Els efectes locals inclouen el col·lapse de les poblacions de peix d'anxova, la mort massiva
d'aus marines i les tempestes i les inundacions a la plana costanera del Perú.

La pesquera d'anxova a la costa del Perú és extremadament rica a causa de l'aparició d'un
aflorament quan les aigües fredes riques en nutrients surten de les profunditats oceàniques.

Normalment, la productivitat als oceans és bastant baixa a causa

d'un dels dos factors limitants: el nivell de llum i la concentració de
nutrients. Als nivells d'aigua superiors la intensitat de la llum és
alta, però els nivells de nutrients són baixos i limiten la
productivitat. Els nutrients disponibles són absorbits pel
fitoplàncton i viatgen per la cadena alimentària. Els organismes
morts que no són menjats per algun altre organisme s'enfonsen i
els nutrients emmagatzemats en ells acaben al fons de l'oceà. Per
tant, les capes d'aigua inferiors són riques en nutrients. Però aquí,
l'absència de llum fa impossible la fotosíntesi.
31
Conseqüències locals de “El Niño” (ENSO)

A l'oest de la costa peruana, els vents alisis dominants de l'est empenyen l'aigua superficial cap a
l'oest. Aquesta aigua és substituïda per aigua freda rica en nutrients del corrent de Humboldt
profund, que s'origina a la regió antàrtica i segueix la costa sud-americana cap al nord. L'aparició
d'aigua rica en nutrients a la superfície permet una alta productivitat, d'aquí l'elevat nombre de peixos
i els seus depredadors, les aus marines. Durant els esdeveniments d'El Niño, la surgència
desapareix i els peixos i les aus marines moren de fam.

Durant els esdeveniments d'El Niño, la plana

costanera peruana està subjecta a fortes
tempestes, acompanyades d'excés de pluges.
Això és causat per l'aire càlid i extremadament
humit forçat cap amunt per les muntanyes dels
Andes.

32
Conseqüències globals de “El Niño”

L'aigua càlida de l'oceà que es mou cap a l'est durant els esdeveniments d'El Niño conté enormes
quantitats d'energia. La quantitat d'energia és prou gran com per alterar els principals corrents d'aire
com els corrents en raig i, com a conseqüència, El Niño afecta el clima global. Alguns exemples
d'aquests canvis són:

1. Sequeres a Austràlia, Indonèsia, el Pacífic nord-oest dels Estats Units i a Canadà. Els incendis
forestals són habituals en aquestes zones.

2. Absència del monsó a l'Índia. La població índia depèn de les pluges monsòniques per a la seva
producció d'aliments.

Tot i que ENSO és un fenomen natural, els seus efectes es veuen agreujats per les pressions
humanes sobre el medi ambient.

33
Els monsons

Un monsó és, bàsicament, un vent estacional. Els vents

monsons es produeixen a causa del desplaçament del
cinturó de pluges tropicals. El monsó flueix sempre des de
les regions fredes a les més càlides, provocant canvis
dràstics en el clima. El seu caràcter estacionari queda palès
en l'etimologia de la paraula, ja que deriva de mausim, que
en àrab significa temporada.

Quan parlem de monsons ens referim principalment als que

es produeixen a la zona sud d'Àsia i a l'oceà Índic, encara
que també es produeixen en altres zones de clima tropical
monsònic o clima monsònic. Unes de les conseqüències
més conegudes dels monsons són les pluges torrencials
que els de monsons d'estiu acostumen a portar, però no són
les úniques i, de fet, no tots els monsons comporten grans
precipitacions. 34
Monsó d'estiu:

1. En els mesos d'estiu, quan la terra s’escalfa més ràpid

que la mar, la diferència de pressió fa que la brisa
oceànica, que es troba a una temperatura inferior, bufi
cap a la terra.

2. Això fa que l'aire calent de la terra es carregui amb la

humitat que porta la brisa oceànica. Aquest s'eleva a gran
altura provocant una depressió local. L'aire es refreda
llavors ràpidament sobre la mateixa terra en lloc de tornar
a l'oceà, i descarrega aquí mateix les precipitacions,
mentre la brisa oceànica segueix aportant aire humit i
alimentant el cicle.

3. Aquest monsó tendeix a iniciar-se a l'Índia entre març i

juny, i a acabar entre setembre i novembre. Les dates
varien en funció de les circumstàncies climàtiques
concretes de cada temporada, que poden fer que en
alguns anys sigui més o menys acusat, i fins i tot que
s'interrompi.
El monsó d'hivern passa de manera molt semblant al d'estiu,
però en un procés invers:

1. La superfície terrestre es refreda més ràpidament que

l'aigua oceànica, i aquesta vegada el vent bufa des de
terra ferma al mar.

2. Les pluges, per tant, es donen en aquest cas sobre

l'oceà, cosa que tendeix a provocar temporades de
sequera a terra ferma, encara que aquesta
característica no sempre es compleix.

3. El monsó sec es dóna a Àsia aproximadament entre

octubre i abril, i gràcies a la influència de la serralada
de l'Himàlaia, els seus efectes són menys potents que
els del monsó d'estiu.
La Corrent del Nord o oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO)

La corrent del golf és una corrent a l'oceà Atlàntic que prové del golf
de Mèxic a través de l'Atlàntic, que es coneix com la deriva de
l'Atlàntic Nord cap a l'oest d'Europa.

Porta aigües càlides en un corrent d'uns 100 km d'ample i 1000 m

de profunditat de mitjana.

Fa que el nord d'Europa sigui més càlid del que seria d'una altra
manera.

A mesura que flueix aquesta aigua, una part s'evapora i augmenta

la seva salinitat. Quan arriba al nord de la Gran Bretanya i les
costes escandinaves, és molt més salada i molt més densa que
l'aigua del mar que l'envolta, que s'enfonsa i torna a la cinta
transportadora a mesura que l'Aigua Profunda de l'Atlàntic Nord
torna a on va començar.

37
Hi ha algunes evidències de què la corrent del Golf s'està en relentint, possiblement a causa de
l'escalfament global.

Alguns creuen que pot aturar-se completament d'aquí a unes dècades.

La fusió de la capa de gel de Groenlàndia pot estar afegint tanta aigua dolça a l'Atlàntic Nord que la
salinitat de la deriva de l'Atlàntic Nord es redueixi i l'enfonsament i el retorn de l'aigua al golf de Mèxic
sigui més lent.

Si aquest fos el cas, el clima a Europa occidental es refredaria, però s'està escalfant.

L'oscil·lació de l'Atlàntic Nord (NAO) és un fenomen meteorològic a l'Atlàntic com ENSO ho és al

Pacífic. En anys NAO d'índex alt, hi ha baixa pressió sobre Islàndia i alta sobre les Açores, de manera
que bufen vents de l'oest i els hiverns són suaus i els estius frescos i humits. En anys NAO d'índex
baix, les diferències de pressió són menors, els vents de ponent es redueixen i els hiverns són més
freds i els estius amb onades de calor.

També hi ha una influència a l'est d'Amèrica del Nord de la NAO.

Investiga les últimes dades sobre ENSO i NAO.

Esbrina si hi ha un esdeveniment ENSO ara.

Quina és la situació actual de la Corrent del Golf?

Si l'activitat humana està alterant el clima, com creuen la majoria dels científics,
també estam exacerbant els efectes dels esdeveniments ENSO a mesura que feim
més pressió sobre els sistemes naturals. Si el Corrent del Golf s'atura de sobte
(cosa que creiem que ha passat en el passat), quines implicacions tendria?
4.2. Accés a l’aigua dolça

40
Idees significatives del subtema 4.2. Accés a l’aigua dolça

Els proveïments de recursos d’aigua dolça

estan disponibles de manera no equitativa i Els recursos d’aigua dolça es poden
distribuïts de forma irregular, el que pot gestionar de manera sostenible mitjançant
provocar conflictes i problemes en lo relatiu distints enfocaments
a la seguretat dels recursos hídrics

41
Conceptes clau, aplicacions i habilitats

42
Les dessaladores com a font d’aigua dolça
Tot i que a la Terra hi ha molta aigua, la majoria és
salina. Podem treure-li la sal a les plantes
dessalinitzadors, però els costos són molt grans, a
causa de la crema de combustibles fòssils, i actualment
només és possible en països rics, amb estrès hídric i
propers a la mar, per exemple Israel, Austràlia i Aràbia
Saudita.

Un dels principals problemes de la dessalinització és

que la sal és un subproducte i sovint es retorna a
l’oceà, augmentant la densitat de l’aigua que després
s’enfonsa i danya els ecosistemes del fons oceànic. A
menys que puguem trobar la tecnologia per dessalar
l’aigua de manera econòmica, no és una proposta
viable, de moment.

44
Reflexions i dades…
L’aigua dolça de què disposam és limitada i l’ONU ha aplicat el terme “crisi de l’aigua” a la nostra gestió
dels recursos hídrics actuals.

No hi ha prou aigua aprofitable i pot estar molt contaminada.

Fins al 40% dels humans vius avui viuen amb algun nivell d’escassetat d’aigua. I aquesta xifra anirà en
augment.

Segons la OMS, cada persona hauria de tenir accés a un mínim de 20 l/dia (=7.300 l/any)

Segons l’agenda 2023, aquesta xifra hauria de ser de 40 l/dia (=14.600 l/any)

Moltes zones del món tenen molt menys de les xifres recomanades, mentres que a altres bandes en
tenen molt més.

L'escassetat d'aigua no és només una mesura de quanta aigua hi ha, sinó també de com es fa servir.
Per exemple, pot haver-hi prou aigua en una regió, però que aquesta es desviï per a ús no domèstic.

45
20?
40?
210?
Usos humans de l’aigua dolça

1. Domèstics: per beure, rentar, netejar, etc…

2. Agricultura i ramaderia: per reg i per donar de beure als animals

3. Indústria: fàbriques, mineria, etc…

4. Per generar energia hidroelèctrica

5. Pel transport: vaixells, per exemple

6. Per marcar límits entre estats nacionals (rius i llacs, per exemple)

47
 Exemples
Egipte: més de 100 mil·lions de persones.
La principal font d’aigua és el Riu Nil
Egipte importa més de la meitat dels seus aliments ja que no té prou aigua per
cultivar-los.
Els habitants tenen menys de 500m3 d’aigua per habitant per any
Produeixen menys del que consumeixen: han d’importar els aliments

48
Exemples

A la conca de Murray-Darling a Austràlia hi ha escassetat d'aigua per als humans, ja que s'utilitza
per a l'agricultura.

49
Exemples

50
Per tant, a més de les sequeres i
el canvi climàtic, l'erosió del sòl, la
salinització i l'accés a l’aigua dolça
és i es convertiran en un problema
important per a les nacions i per a
les organitzacions internacionals.
Si un país contamina, el següent
país pateix, i la pregunta és… qui
és el propietari de l'aigua?
Per aquest motiu hi ha i hi haurà
lluites per l'aigua a mesura que es
fa cada cop més necessària i
escassa.

L'ús sostenible dels recursos permet la

substitució natural completa dels
recursos explotats i la recuperació total
dels ecosistemes afectats per a les
seves extraccions i ús.
 Fonts d’aigua dolça
Les fonts d’aigua dolça són: en un 1% superficials (llacs, rius o embassaments), i en un 99%
subterrànies (els aqüífers). Un aqüífer és una capa de roca porosa situada enmig de dues capes
impermeables, la qual es va omplint per zones limitades on la roca porosa arriba a la superfície, i de
manera contínua, a causa de la infiltració de les precipitacions.

El flux d'aigua als aqüífers és extremadament

lent (els cabals horitzontals poden arribar a ser
tan lents com entre 1 i 10 metres per segle).
Com a resultat, els aqüífers sovint s'utilitzen de
manera insostenible. Molts aqüífers també són
"aqüífers fòssils", és a dir, la font de recàrrega ja
no està exposada a la superfície i, per tant, mai
es reomplen. Aquests mai no es poden utilitzar
de manera sostenible.
54
Problemes relacionats amb l’aigua dolça

1. El canvi climàtic està alterant els patrons de pluja, fins i tot canviant les pluges monsòniques,
provocant una major desigualtat de subministraments.

2. El baix nivell d’aigua en els rius i rieres. Per exemple, el riu Colorado abans era un riu important,
i ara no és més que un petit rierol quan entra al golf de Mèxic, cosa que fa impossible la
navegació.

3. El lent flux d’aigua als cursos baixos dels rius provoca la sedimentació, la qual cosa fa que el riu
ja poc profund encara ho sigui més, i pot estendre els deltes més endins de la mar.

4. Els aqüífers subterranis s’estan esgotant, en part perquè les taxes de bombeig són massa
ràpides, per lo que ja no es poden emprar, afectant molt a l’agricultura.

5. El reg sovint provoca la degradació del sòl, especialment a les zones seques. Bona part de
l’aigua del reg s’evapora abans de què sigui absorbida pels cultius. Els minerals dissolts
romanen a la capa superior del sòl, fent-lo massa salat per a una agricultura posterior. Això es
coneix com a salinització.
56
Problemes relacionats amb l’aigua dolça

6. Els fertilitzants i pesticides utilitzats en

l’agricultura sovint contaminen rierols i rius.

7. Les indústries alliberen contaminants a les

masses d’aigua superficials.

8. Les indústries i les centrals elèctriques alliberen

aigua calenta als rius. L’aigua calenta pot contenir
menys oxigen dissolt que l’aigua freda, de manera
que els organismes aquàtics que prenen l’oxigen
de l’aigua es veuen afectats negativament. Per
tant, la sortida d’aigua calenta de les centrals
elèctriques canvia la biocenosi de l’aigua.

57
Solucions

1. Augmentar els subministraments d’aigua dolça mitjançant:

a. embassaments,

b. redistribució,

c. plantes dessalinitzadores,

d. sistemes de recollida de pluja (a gran i petita escala),

e. recàrrega artificial dels aqüífers.

2. Reduir l’ús domèstic d’aigua dolça utilitzant dutxes, rentavaixelles i lavabos més eficients.

3. Rentar el cotxe als rentadors amb un sistema d’aigua tancat. No rentar el cotxe al carrer també
redueix la contaminació pel petroli.

4. Reciclatge d’aigües grises (de dutxes, banys, bugaderia, piques de cuina, etc)

58
Solucions
5. Seleccionar cultius resistents a la sequera pot reduir la necessitat de reg (algunes zones poden
ser simplement inadequades per al cultiu, el pasturatge del bestiar pot ser millor). Les canonades
tancades en lloc de canals oberts i els sistemes de degoteig o per sudoració, en comptes dels
sistemes “per inundació”, poden reduir l’evaporació. També existeix la opció de degoteig
subterrani.

6. Reduir la quantitat de pesticides i fertilitzants utilitzats (utilitzant la menor quantitat possible en el

moment més adequat).

7. Substituir els fertilitzants químics per orgànics (que tenen un alliberament de nutrients més lent i
a més és més probable que siguin absorbits per les plantes de cultiu)

59
Solucions

8. Evitar l’excés de polvorització, per exemple, ruixant pesticides o fertilitzants directament a un rierol.

9. Utilitzar plaguicides altament selectius en comptes de genèrics, o fer servir mesures de control
biològic.

10. Les indústries poden eliminar els contaminants de les seves aigües residuals amb plantes de
tractament d’aigua. Sovint, la llei els obliga a fer-ho.

11. Regular les temperatures màximes de l’aigua de refrigeració, o fer servir torres per a què surti
l’aigua vapor.

60
Guerres per l’aigua

61
4.3. Sistemes de producció d’aliments aquàtics

62
Idees significatives del subtema 4.3. Sistemes de producció d’aliments
aquàtics

L’ús no sostenible dels ecosistemes

Els sistemes aquàtics proporcionen una font aquàtics pot causar una degradació
de producció d’aliments ambiental i un esgotament de les pesqueres
naturals

L'aqüicultura té el potencial per augmentar

la producció d’aliments

63
Conceptes clau, aplicacions i habilitats

65
Les plataformes continentals

Definició: zona marginal dels continents

coberta per les aigües marines i que
s’estén des de la línia de costa cap a
l’interior de la mar fins a una profunditat
aproximada de 200 m.
La continuació, mar endins, és un
escarpat més o menys abrupte
anomenat talús continental

66
Els ecosistemes marins (oceans,
manglars, estuaris, llacunes, esculls
coralins i fons oceànics) solen tenir
molta biodiversitat, i per tant, tenir una
gran resiliència.

Tot i que alguns són més productius

que altres.

La meitat de la productivitat marina té

lloc en la plataforma continental.

En canvi, els oceans profunds, al ser

afòtics, tenen baixa productivitat
perquè les úniques font d’aliment són
els quimiòtrofs i la matèria orgànica
morta que cau de dalt.

67
Organismes pelàgics:
aquells que viuen
envoltats d’aigua. Es
poden trobar des del fons
del mar fins a la
superfície

Organismes demersals:
aquells que viuen a prop
del fons de la mar
Les plataformes continentals:

1. Tenen el 50% de la productivitat oceànica tot i que sols representen el 15% de la superfície
oceànica.

2. Són enriquides de nutrients des de les zones d’aflorament.

3. Com que tenen radiació solar, la llum permet l’activitat fotosintètica dels productors.

4. Els països les reclamen com a part de les seves fronteres per poder explotar els seus
recursos.

5. La seva amplada mitjana és de 80 Km, però varia des de quasi 0 a la costa xilena, fins a
1600 km en la plataforma siberiana de l’Àrtic. El mar del Nord, entre les illes Britàniques i
Europa és tot plataforma continental.

70
Demanda de recursos alimentaris

72
 La pesca

Al voltant del 90% de l’activitat pesquera es troba als oceans i el 10% a l’aigua dolça.

El 20% de la proteïna animal que ingerim prové del peix i marisc, tot i que en realitat només es
pesquen unes 40 espècies.

La pesca inclou:

- Marisc (ostres, musclos i mol·luscs)

- Peixos demersals (bacallà, rajada, llenguado, lluç (merluza), etc… )

- Peixos pelàgics (sardina, anxova, tonyina, verat (caballa), etc…)

- Crustacis com les gambes

- Mamífers

- Rèptils

- ⅓ de les captures es fa servir per pinsos i abonos.

75
D’acord amb la FAO, més del 70% de les
pesqueres del món estan totalment explotades i en
decliu.

El seu grau d’esgotament no permet la recuperació.

Com que el peix suposa una font d’aliment molt

saludable (perquè és baix en greixos saturats), de
cada cop es té més tendència a incrementar el
consum de peix (i reduir el de carn). Es calcula que
cada persona menja una mitjana de 20 Kg de peix
per any i 8 Kg de carn.

La pesca global no es pot incrementar encara que

la tecnologia augmenti perquè tot i que la demanda
sigui alta, els pescadors no poden trobar suficient
peix per pescar, ja que no hi és. En conseqüència,
l'aqüicultura s’ha incrementat.
 Impactes negatius produïts per la pesca

Es comencen a manifestar a finals del segle XX.

En el 1982 es va realitzar una Convenció de les Nacions

Unides en la que 159 països signaren la Llei del Mar. En
ella s’estableixen:

- Quotes de pesca que estipulen els màxims anuals de

determinades espècies que cada país pot capturar,
- Períodes de veda que prohibeixen la pesca en els
períodes de reproducció,
- Moratòries o aturades biològiques que prohibeixen
fer feina en zones que s’estan recuperant després
d’un fort descens de la productivitat.
En el cas d’Espanya, s’estableixen límits per a:

- La mida mínima de malla

- Longitud i amplada de les xarxes de setge

- Longitud i nombre d’ams en els palangres

- Potència dels motors

- Profunditat de la pesca

- Arrossegament i deriva

- Comercialitzar productes capturats amb arts

prohibides

A més d’una legislació estatal, també existeix una

legislació autonòmica i fins i tot altres que venen a
nivell Europeu (per exemple, tot el mediterrani
europeu)
Dels impactes sobre la fauna i la biodiversitat, cal destacar:

- La captura d’espècies protegides. Les xarxes i els palangres atrapen espècies que no són
objecte de pesca, com les tortugues, els dofins i inclús aus marines.

- Pesca d’exemplars immadurs. Les xarxes de malla fina atrapen peixos que no han arribat a
l’edat reproductiva.

- Danys als ecosistemes bentònics. Les xarxes d’arrossegament se’n duen el fons marí produïnt
danys greus a aquests ecosistemes.

- La sobrepesca que consisteix en l’explotació d’espècies a un ritme que no permet la seva

regeneració.
Dels impactes sobre la política i l’economia, cal destacar:

- La competència per fer feina en els principals caladors ocasiona conflictes polítics
internacionals.
- El rendiment de les flotes d’altura depèn actualment dels doblers que un país pot invertir en
elles.
- Els països pobres perden poder de producció pesquera ja que competeixen amb flotes
forànies molt més potents.
 Exemple: legislació europea mediterrània i el lluç

Existeix una legislació al Mediterrani europeu que, per a protegir els juvenils de lluç, diu que durant els
mesos d’estiu no es pot pescar per arrossegament entre els 50 i els 100 m de profunditat, que és on
es troben aquests juvenils.

Problema: la batimetria i les condicions no són les mateixes a tot el Mediterrani:

Davant del Delte de l’Ebre, hi ha una plataforma continental

molt més grossa que a les Balears, i a més, amb molt més
nutrients.

Això fa que els juvenils de lluç que davant de l’Ebre es troben

entre els 50 i els 100 m de profunditat i que a més és molt rica
en nutrients, a Balears, es troben a partir dels 100 m de
profunditat.

Per tant, a Balears no es compleix l’objectiu de la llei sinó que

precisament aconsegueix l’efecte contrari: les barques de bou
pesquen a partir dels 100 m, que és on hi ha els juvenils de lluç.
 Exemple: ampliació del Parc Nacional de Cabrera

Per una normativa europea, es va haver

d’ampliar la zona de protecció del Parc
Nacional de Cabrera, de manera que
abarqués la major varietat possible
d’hàbitats.

El projecte es va donar a una entitat

conservacionista: Oceana.

Entre les àrees protegides varen incloure

una “zona de pas de grans cetacis”.

La protecció d’aquesta zona ha suposat

que l’àrea de pesca dels pescadors
professionals de la zona s’hagi vist reduïda.
 Exemple: ampliació del Parc Nacional de Cabrera

Als pescadors no se’ls hi ha permés

estendre la seva àrea de pesca cap a un
altre lloc, ni se’ls hi ha donat cap
compensació econòmica, per tant, s’han
vist forçats a incrementar la pressió
pesquera en l’àrea que els hi ha quedat.
Quin problema creus que suposa?

Els pescadors recriminen que s’ha ampliat

el Parc en base a una visió
conservacionista i no amb una visió de
gestió pesquera.

Quina és la teva opinió?

Balena d’aleta Balaenoptera physalus

La pesca a Balears tant a nivell intensiva (com la d’arrossegament. Àmbit més monòton al llarg de
l’any), pesca artesanal (embarcacions més petites i que roten les espècies. A l’hivern calen xarxes
de les que són objectiu: sípies, molls a l’hivern i jonquillo. Més endavant palangres de profunditat
per anfosos, dèntols i llagosta amb llagosteres (quan s’obri sa veda). Per setembre llampugues)
Indústria pesquera salvatge insostenible
Abans es pensava que la pesca mundial era
inesgotable, però ara la FAO calcula que el
75% de les pesqueries estan amenaçades de
sobreexplotació.

Som tan bons per trobar i capturar peixos que,

un cop trobats, les poblacions de peixos es
poden esgotar molt ràpidament. Un cop
capturam els espècimens més grans, anam
agafant de cada cop, exemplars més petits, i no
els deixam madurar ni reproduir-se.

Sobrepesca, un expolio que no cesa - Fundación Aquae

(fundacionaquae.org)

91
Les poblacions de peixos són un recurs sota pressió, que
s'exploten per la sobrepesca. Som massa bons per trobar i
capturar peixos a escala industrial:

1. La pesca comercial està dotada de la última tecnologia via

satèl·lit. Navegació GPS i tecnologia d'escaneig de
recerca de peixos de qualitat militar.
2. Les flotes pesqueres s'han fet més grans i, amb tècniques
modernes de refrigeració, poden romandre al mar durant
setmanes o una temporada sencera.
3. Dins d'una flota hi haurà un conjunt de vaixells que
inclouen vaixells pesquers, vaixells de subministrament i
vaixells fàbrica que processen la captura al mar.
4. Les arts de pesca indiscriminades agafen tots els
organismes d'una zona, siguin o no l'espècie objectiu.Els pesca | enciclopedia.cat
vaixells d'arrossegament arrosseguen enormes xarxes
sobre el fons marí, pràcticament tallant-lo.
Tot això està molt lluny del caçador-recol·lector dels pescadors que van a la mar amb embarcacions
primitives amb equips de pesca senzills per desembarcar una captura de peix per a la seva pròpia
família o comunitat.

Quan parlam de guerres pels recursos, normalment pensam en guerres pel subministrament de
combustible i energia. No obstant això, hi ha un nombre important de greus crisis internacionals i
esdeveniments propers a la guerra que han tingut lloc sobre la pesca i els drets de pesca en els darrers
60 anys.

España amenaza con otra guerra a Francia por el bonito en plena lucha por el
Peñón (elconfidencial.com)
La dècada de 1970, Islàndia va prohibir a tots els vaixells estrangers
pescar en aigües islandeses. Això va provocar "guerres del bacallà"
entre Gran Bretanya i Islàndia.

1994: pescadors britànics i francesos competiren amb pescadors

espanyols per la tonyina al Golf de Biscaia.

1995: hi va haver la guerra del turbot (també anomenat fletán) entre

Canadà i Espanya, quan Canadà va disparar i va capturar la
Guerras del Bacalao - Wikipedia, la
tripulació d'un vaixell pesquer espanyol, l'Estai, després d'haver-lo
enciclopedia libre
perseguit des de les aigües nacionals a les internacionals. L'Estai va
tallar la seva xarxa d'arrossegament perquè estava sent perseguida,
però els canadencs la van recuperar del mar i van trobar que tenia
una xarxa amb una mida de malla més petita que la que es permetia.
Finalment, Canadà i Espanya van acordar una solució a la guerra del
turbot i el resultat va ser un augment de la regulació de la pesca.

Guerra del fletán - Wikipedia,

la enciclopedia libre
Activitat
L’aqüicultura
És la cria d’organismes
aquàtics tant en zones
costaneres marines com en
àrees fluvials, i suposa la
intervenció durant el procés de
cria per poder augmentar la
producció.

98
Com es pot aconseguir una aqüicultura més sostenible?:

1. Fent servir farina de peix com a ingredient de l’aliment dels animals (ja que és més rica en proteïnes
i permet un creixement més ràpid).
2. Cultivant espècies que poden obtenir els seus nutrients a partir de fonts alternatives a altres peixos.
Aquestes espècies són: la corvina, la perca, la “trucha arco iris”, la “trucha alpina Cobian”, el sorell,
el salmó de l’Atlàntic i el salmó coho.

100
Impactes de l’aqüicultura:
 Què passa amb el peix?
La captura mundial de peix és de poc més de 90 milions de tones anuals, de les quals uns 20 milions de tones
no són peixos salvatges sinó procedents de l'aqüicultura (piscicultura).

El 15% de la proteïna animal ingerida pels humans prové del peix. Al Japó, gairebé la meitat de la proteïna
animal de la dieta és peix.
Al voltant d'una quarta part de les captures mundials es destina a farina de peix i productes d'oli de peix per
alimentar els animals... per alimentar-nos.

Uns 20 milions de tones són "captures accidentals" de peixos i altres animals marins no desitjats que són
llençats de nou als oceans des dels vaixells de pesca. Aquesta captura accidental pot ser l'espècie equivocada
(peixos no objectiu, balenes, dofins i marsopes, i fins i tot ocells marins com els altars), peixos que legalment
són pèrdues petites per capturar, o peixos per sobre de les quotes assignades. La majoria d'aquests estan
morts o moribunds quan són llençats de nou al mar.

Descartes de pesca
(nuevamiradaalmar.blogspot.com)
103
Rendiment màxim sostenible (MSY)

Un rendiment sostenible és l'augment del capital natural, és a dir, la renda

natural que es pot explotar cada any sense esgotar l'estoc original ni el seu
potencial de reposició.

El rendiment sostenible d'un aqüífer és la quantitat que es pot prendre cada

any sense disminuir permanentment la quantitat d'aigua emmagatzemada.

Per a les empreses comercials, el rendiment màxim sostenible (MSY) és el que

interessa, la quantitat més alta que es pot prendre sense esgotar
permanentment les existències. A la pesca, aquesta és una quantitat crucial:
quants peixos i de quina mida es poden agafar en qualsevol any perquè la
collita no es vegi afectada els anys següents. 107
La capacitat de càrrega de cada espècie depèn
de:
1. La seva estratègia reproductiva
2. La seva longevitat
3. Els recursos autòctons de l'hàbitat /
ecosistema
Cada època de reproducció/any, nous individus entren a les poblacions (ja siguin nous
descendents o immigrants):

1. Si el nombre de reclutats a les poblacions és més gran que el nombre de marxants (per
mort o per emigració), aleshores hi ha un augment net de les poblacions.

2. Si la diferència de població entre la mida inicial i la nova mida de la població, de cada any
és més gran, les poblacions romandran iguals. Aquesta xifra (MSY, de maximum
sustainable yield) és el màxim rendiment sostenible per a aquestes poblacions.

A la pràctica, collir el màxim rendiment sostenible normalment condueix a la disminució

de les poblacions i, per tant, a la pèrdua de la base de recursos i a una indústria o
pesqueria insostenible. Hi ha diverses raons per a això.
1. La dinàmica de poblacions de l'espècie objectiu es preveu, en lloc de mesurar
quantitativament el nombre d'espècies.
2. Sovint és impossible ser precís sobre la mida d'una població.
3. Les estimacions es fan a partir de l'experiència anterior.
El model no permet el seguiment de la naturalesa dinàmica de la collita en termes de relació
edat-sexe:

1. Si la collita es dirigeix principalment a les femelles reproductores, això tindrà un impacte molt
més gran en el reclutament futur, que si es dirigeix a mascles madurs o vells.

2. Si va dirigida a peixos immadurs joves també tindrà un impacte igual en les futures taxes de
reclutament i, per tant, en la mida general de les poblacions.

3. La malaltia pot afectar la població.

Per tant, si s’extreu al MSY, s’esgotarà una població en anys de reclutament pobres. Un enfocament
molt més segur és adoptar la collita d'un rendiment òptim sostenible (OSY). Normalment, això
requereix menys esforç que MSY i maximitza la diferència entre els ingressos totals i el cost total. Té
un marge de seguretat més gran que MSY, però encara pot tenir un impacte en la mida de les
poblacions si hi ha pressions ambientals més altes dins d'un sistema.
Les quotes de pesca sovint s'estableixen com a percentatge o proporció de l'OSY per flota i any. La
quota s'estableix com a pes de captura i no en nombre de peixos.
4.4. Contaminació de l’aigua

112
Idees significatives del subtema 4.4. Contaminació de l’aigua

La contaminació de l’aigua, tant dels

aqüífers com d'aigües superficials, és un
problema global fonamental. Els seus
efectes influeixen en els sistemes humans i
en altres sistemes biològics.

113
Conceptes clau, aplicacions i habilitats

114
Conceptes clau, aplicacions i habilitats

115
Situació actual

La contaminació de l'aigua mata més de 14.000 persones al dia (gairebé 10 persones cada minut)
per malalties transmeses per l'aigua i intoxicació.

Gairebé mig milió de persones no tenen accés a aigua potable neta i segura.

La contaminació de l'aigua afecta tant als països desenvolupats com els països en vies de
desenvolupament.

Tant la mar com l'aigua dolça es poden contaminar.

116
Els contaminants poden ser:

1. Antròpics (creats per activitats humanes) o naturals (per exemple: erupcions volcàniques o
floracions d'algues)

2. De fonts puntuals o fonts no puntuals

3. Orgànics o inorgànics

4. Directes o indirectes

Les fonts de contaminació de l'aigua dolça inclouen: escorriments agrícoles, aigües residuals,
abocaments industrials i residus sòlids domèstics.

Les fonts de contaminació marina inclouen: rius, gasoductes, atmosfera i activitats humanes al
mar, tant abocaments operatius com accidentals.

117
Paràmetres per avaluar la qualitat de l’aigua

120
Maneres de mesurar la contaminació de l’aigua

La contaminació de l'aigua es pot mesurar directament o indirectament mitjançant:

1. La demanda bioquímica d'oxigen (DBO): mesura indirecta que ens indica la quantitat de
substàncies orgàniques biodegradables que hi ha a l’aigua. Com? Es mesura la quantitat
d’oxigen que hi ha en una mostra d’aigua, i després es pren una mostra d’aquesta aigua i
s’emmagatzema durant 5 dies en absència de llum i a 20ºC. Passat aquest temps es torna a
mesurar la quantitat d’oxigen, i la diferència entre les dues quantitats és la DBO. D’aquesta
manera t’indica la quantitat d'oxigen dissolt que es consumeix durant un temps determinat per
a la degradació biològica de les substàncies orgàniques contingudes a l’aigua a través de
l'activitat biològica aeròbica dels microorganismes.

Quan es superen els valors límits per aigües continentals

(30 mgO2/litre), pot haver-hi mort dels éssers vius que
respiren oxigen 122
capitulo 3 II (chj.es)
Maneres de mesurar la contaminació de l’aigua

2. Les espècies indicadores: plantes i animals que mostren alguna cosa sobre el medi ambient
per la seva presència, absència, abundància o escassetat. Són més sensibles als canvis, per la qual
cosa són les primeres senyals d'alerta quan alguna cosa pot haver canviat en un ecosistema. Per
exemple, els canaris van ser usats a les mines de carbó a Gran Bretanya perquè són més sensibles
que els humans als gasos verinosos com el carboni, el monòxid i el metà. Si hi havia gasos a la
mina, l'ocell moria i avisaria als miners a temps per a què s'escapessin.

124
Maneres de mesurar la contaminació de l’aigua

3. Els índexs biòtics: donen una mesura de la qualitat d'un ecosistema a partir de l’abundància de
les espècies que hi viuen. Es basa en mesurar directament la contaminació avaluant l'impacte sobre
les espècies dins de la comunitat segons la seva tolerància, diversitat i abundància relativa. La
següent figura mostra alguns invertebrats típics que es poden trobar a sobre i en diversos punts per
sota d'una canonada d'aigües residuals provinents d’una font puntual. Els contaminants no es
mesuren directament, sinó que es mesura el seu efecte sobre la biodiversitat.

125
La figura 4.4.2 mostra alguns invertebrats típics que es poden trobar
per sota d'una canonada d'abocador d'aigües residuals.
Els invertebrats s'utilitzen per estimar els nivells de contaminació, ja
que són sensibles a les disminucions de les concentracions d'oxigen
a l'aigua, provocades per l'acció dels bacteris aeròbics a mesura que
descomponen la matèria orgànica. La presència de determinades
espècies indicadores que poden tolerar diversos nivells d'oxigen
s'utilitza per calcular un índex biòtic, una estimació semiquantitativa
dels nivells de contaminació.
Els índexs biòtics basats en espècies indicadores solen
utilitzar-se al mateix temps que la DBO. La DBO proporciona una
mesura de la contaminació en el moment en què es recull una
mostra d'aigua, mentre que les espècies indicadores donen un
resum de la història recent.
4. Els índex de diversitat també poden servir per comparar dos cossos d'aigua (recorda l'índex de
diversitat de Simpson). Quins valors podem esperar de l'aigua neta i contaminada?
4. Els índex de diversitat també poden servir per comparar dos cossos d'aigua (recorda l'índex de
diversitat de Simpson). Quins valors podem esperar de l'aigua neta i contaminada?

capitulo 3 II (chj.es)
Quatre fàbriques aboquen efluents que contenen matèria orgànica als rius. La taula mostra el volum
d'abocament al riu i la demanda biològica d'oxigen resultant.
1. Expliqueu si aquestes dades de contaminació són per fonts puntuals o no puntuals.
2. Quina font de contaminació, puntual o no puntual, és més fàcil de regular? Explica la teva elecció.
3. Quina fàbrica afegeix més al DBO del riu al qual aboca?
4. Si la fàbrica C aboca aigua a una temperatura de 50ºC, indiqueu tres possibles efectes sobre els
organismes del riu.
Eutrofització

L'eutrofització ocorre quan s'afegeix un excés de nutrients

a un ecosistema aquàtic. Pot ser un procés natural però
les eutrofitzacions antropogèniques són més freqüents.

Quan és greu, provoca zones mortes als oceans o a

l’aigua dolça, on no hi ha prou oxigen per mantenir la vida.
En casos menys greus, la biodegradació de la matèria
orgànica consumeix oxigen que pot provocar condicions
anòxiques (baix oxigen) i després descomposició
anaeròbica. Això pot alliberar metà, sulfur d'hidrogen i
amoníac que són tots gasos tòxics. Impacto de la eutrofización en el uso y calidad de
las aguas (miteco.gob.es)
L'eutrofització antropogènica converteix als rius, estanys i llacs, en llocs antiestètics coberts per
escuma i llenties d’aigua d'algues verdes. També desprenen gasos de mala olor com el sulfur
d'hidrogen (olor d'ou podrit).

Altres impactes inclouen:

1. Aigua amb deficiència d'oxigen (anaeròbica).

2. Pèrdua de biodiversitat i escurçament de les cadenes alimentàries
3. Mort de plantes superiors (plantes amb flors, canyes, etc.)
4. Mort d'organismes aeròbics: invertebrats, peixos i amfibis
5. Augment de la terbolesa de l'aigua
L'excés de nutrients (nitrats i fosfats) provenen de:

1. Detergents
2. Fertilitzants
3. Drenatge de les unitats de ramaderia intensiva
4. Aigües residuals
5. Augment de l'erosió de la capa vegetal a l'aigua.

Aquestes fonts poden ser fonts puntuals, per exemple:

- Aigües residuals de ciutats i indústria o de parcs d'alimentació d'animals,

- Desbordaments de desguassos pluvials o clavegueres
- Escorrentia de les obres de construcció.

Més difícils d'identificar són les fonts de contaminació de fonts no puntuals. Aquestes poden ser:

- Escorrentia de conreus i pastures o urbana,

- Lixiviació de les fosses sèptiques o dels abocadors o de les mines antigues.
Passes del procés d’eutrofització:

1. Els fertilitzants arriben al riu o al llac.

2. Els alts nivells de fosfat, en particular, permeten que les algues creixin més ràpidament (ja
que el fosfat sovint és limitant).
3. Es formen estores d'algues que bloquegen la llum a les plantes que hi ha sota, que moren.
4. Més algues signifiquen més aliment per al zooplàncton i els petits animals que s'alimenten
d'elles. Són aliments per als peixos que es multipliquen a mesura que hi ha més menjar, de
manera que hi ha menys zooplàncton per menjar-se les algues.
5. Les algues moren i es descomponen per bacteris aeròbics.
6. Però no hi ha prou exigen a l'aigua, així que, aviat, tot mor a mesura que les cadenes
alimentàries s'enfonsen.
7. Els nivells d'oxigen baixen. La matèria orgànica morta forma sediments al llac o al llit del riu
i la terbolesa augmenta.
8. Finalment, tota la vida ha desaparegut i el sediment s'assenta per deixar un llac blau clar.
El golf de Mèxic té la zona morta més gran dels EUA causada per l'excés
de nitrats i fosfats de l'agricultura de la conca del riu Mississipí.

Una solució proposada és una estratègia de comerç de nutrients que

consisteix en una reducció voluntària de l'ús de nutrients. Es tracta de
trobar les maneres més rendibles de reduir l'ús de nutrients tant a la
indústria com a les granges.

Es tracta d'un tipus d'esquema de comerç de qualitat de l'aigua que

permet que aquells que poden reduir nutrients a baix cost, puguin vendre
crèdits a aquells que s'enfronten a opcions de reducció de nutrients de
major cost.

El comerç de nutrients, per tant, podria permetre que les fonts de

contaminació assolissiin els seus objectius de contaminació d'una manera
rendible i podria crear noves oportunitats d'ingressos per als agricultors,
empresaris i altres que implementin pràctiques de reducció de la
contaminació de baix cost.
Marees vermelles
A les aigües costaneres, les floracions d'algues (gran nombre de fitoplàncton) són de vegades causades
per l'excés de nutrients.

Si aquest fitoplàncton és una espècie de dinoflagel·lat, la floració es veu vermella. Això pot ser perillós, ja
que les algues produeixen toxines que maten els peixos i s'acumulen en els mariscs, cosa que pot fer que
els humans estiguin greument malalts.

Dinoflagelados que
producen toxinas.
A. Gambierdiscus
toxicus; B. Karenia
brevis; C.
Dinophysis
acuminata, D.
Alexandrium
pacificum.

Los colores del mar: mareas rojas, bioluminiscencia

y dinoflagelados (inecol.mx)