Mòdul 2.

Assistència a l’accidentat amb

maniobres de suport ventilatori i circulatori
bàsic

ATUR ADA CAR DIOR ESPIR ATÒR IA

Aplicació de tècniques de suport vital basic

SUPOR T VITAL B ÀSIC

Algoritme del suport vital bàsic

Algoritme del suport vital bàsic complet

Algoritme del suport vital bàsic pediàtric

14

Aplicació de tècniques de suport vital basic

Aturada cardiorespiratòria (ACR)

“ En l’avaluació d’urgència, una de les situacions més

compromeses amb què ens podem trobar és l’aturada
cardiorespiratòria, que acabarà amb la vida de la persona
en pocs minuts si no actuem ràpidament i correctament.
 Anomenem aturada cardiorespiratòria (ACR) la
suspensió de les funcions respiratòria i circulatòria
espontànies. Això interromp l’arribada d’oxigen als teixits i
mata en poc temps les cèl·lules cerebrals, que en
consumeixen molt. Concretament, si no els arriba prou
oxigen en quatre minuts, el més probable és que la persona
afectada mori o bé pateixi una lesió cerebral irreversible”

L’aturada cardiorespiratòria pot ocórrer en moltes situacions

diferents, com ara asfíxia, inhalació de gasos o fums, infart, xoc,
congelació... En aquesta situació cal iniciar la ressuscitació o
reanimació cardiopulmonar.

Depenent de la causa de l’aturada cardiopulmonar, l’actuació

recomanada pot ser diferent. Podem distingir entre dues causes
importants:

1 ACR per lesió cardíaca: té com a causa última un problema

del cor. Són la gran majoria (més d’un 80 %, segons ILCOR), per
tant les orientacions que es donen per atendre una situació
d’ACR no presenciada en persones adultes parteixen d’aquesta
condició.

2 ACR per asfíxia: té com a causa última un problema de les

vies respiratòries, per tant es prioritza l’alliberament d’aquestes
 vies. S’aplica en el suport vital pediàtric, en ofegament o altres
situacions per asfíxia

L’ILCOR i l’ERC
–
L’International Liaison Committe on Resuscitation (ILCOR) és l’organisme d’enllaç de les diferents
organitzacions mundials relacionades amb l’RCP. El seu objectiu és consensuar procediments d’actuació
per a la ressuscitació cardiopulmonar. Els procediments es revisen en unes conferències internacionals.

L’European Resuscitation Council (ERC) elabora, a partir de les recomanacions de l’ILCOR, la guia de
referència per organitzacions associades. El Consell Català de Ressuscitació és una de les organitzacions
que treballen aquesta qüestió i també difon i impulsa aquestes pràctiques i coneixements.

Ressuscitació cardiopulmonar

“ La ressuscitació o reanimació cardiopulmonar (RCP)

comprèn tot el conjunt de maniobres adreçades a restablir
les funcions vitals momentàniament abolides com a
conseqüència d’una aturada cardiorespiratòria. La RCP
substitueix la respiració i la circulació sanguínia aturades
amb l’objectiu de mantenir la funció cerebral fins que
reapareguin la respiració i la circulació espontànies.
Precisament per això l’RCP s’ha d’iniciar immediatament,
perquè això augmenta les possibilitats de supervivència i
millora el pronòstic de la víctima.”

Co n tin u ar
24

Algoritme del suport vital bàsic

L’algoritme de suport vital bàsic és una seqüència d’instruccions que

s’han de seguir quan atenem una parada cardiorespiratòria. A
continuació podeu veure l’algoritme de suport vital bàsic simplificat per
a persones adultes. S’inicia amb un diagnòstic de l’ACR, per la qual cosa
primer repassarem l’avaluació d’emergència.
 “ És important memoritzar l’algoritme, ja que d’aquesta
manera podrem aprendre a executar cada una de les seves
maniobres amb destresa.”

Algoritme Suport Vital Bàsic Simplificat


 

Primeres actuacions. No respon?

Abans de començar l’assistència ens hem d’assegurar que tant nosaltres com la víctima estem a una zona sense
perill.

Es comença comprovant si la víctima està conscient: se la sacseja suaument i se li pregunta si es troba bé, què ha
passat...

Si respon: Està conscient i, per tant, la respiració i la circulació són prou eficaces. Deixem la persona en la
posició en la qual està, continuem amb l’avaluació urgent, demanem ajuda si és necessari i actuem segons el
que ens trobem.

Si no respon: Vol dir que està inconscient, de manera que:

 

Demanem ajuda a les persones properes sense deixar la víctima.

Posem la víctima en decúbit supí i li obrim la via aèria.

 

Obrir la via aèria. Maniobra front-mentó

Si la víctima està inconscient se li ha d’obrir la via aèria per facilitar l’entrada i la sortida de l’aire. Això
s’aconsegueix amb la maniobra front-mentó. Per dur-la a terme:

1. Posem una mà al front de la víctima i amb els dits de l’altra mà li subjectem la part òssia del mentó.

2. Empenyem suaument el front enrere i alhora elevem el mentó.

Amb això s’estén el coll de la persona i se li obre la via aèria. El problema és que la pèrdua de consciència relaxa
els músculs completament i sovint la llengua de la persona (estirada en decúbit supí) cau enrere i obstrueix la
faringe i impedeix la circulació de l’aire. La maniobra desplaça la mandíbula endavant, i separa la llengua de la
faringe.

Després de fer aquesta maniobra hem de valorar la respiració.

 

No respira amb normalitat?

Després de la maniobra front-mentó hem de comprovar si la persona respira amb normalitat. Això ho esbrinarem
amb la fórmula de veure, escoltar i sentir. Per avaluar si respira o no, utilitzarem simultàniament:

Vista: Observarem moviments del tòrax i/o abdomen.

Oïda: Escoltarem sorolls a la boca i nas.

Tacte: Notarem l’aire que exhala.

Si respira amb normalitat

1. Col·loquem la persona en la posició de repòs adient. Si no hi ha cap contraindicació, la més recomanable és

la posició lateral de seguretat (PLS).

2. Demanem assistència.

3. Fem un seguiment freqüent per comprovar que segueixi respirant amb normalitat.

Si no respira o si no ho fa amb normalitat:

 

Demanem a una altra persona que truqui al 112.

Si no hi ha ningú més, deixem la víctima un moment i fem nosaltres la trucada

Després iniciem les maniobres combinades de compressions toràciques i ventilació artificial.

 

Apliquem una sèrie de 30 compressions toràciques

Un cop avisat els serveis d’emergència, apliquem les maniobres de ressuscitació en cicles de:

30 compressions

2 insuflacions

Si tenim dubtes sobre si la respiració és eficient, actuarem com si no ho fos.

 

Fem dues ventilacions efectives de rescat

Just després de les compressions es fan dues ventilacions de rescat. La tècnica més habitual és el boca a boca,
que haurem d’aplicar d’aquesta manera:

1. Fem de nou la maniobra de front-mentó i:

Li tapem el nas amb els dits índex i polze de la mà que empeny el front.

Li obrim la boca amb l’altre mà, mantenint-li la barbeta aixecada.

2. Fem una inspiració profunda, estrenyem la nostra boca contra la seva abastant-la completament (vigileu
amb les comissures) i insuflem uns 500-600 mL d’aire per segon. El volum és una mica més gran que el que
expulsa una persona adulta de pes mitjà en una expiració normal.

3. Mentre bufem cal comprovar que el tòrax de la víctima s’aixeca i s’eixampla. Això vol dir que
efectivament es ventila.

4. Apartem la boca i deixem que el seu tòrax es buidi (expiració) passivament. Just després de les dues
ventilacions, reprenem les compressions toràciques.

Continuarem el cicle de 30 compressions + 2 ventilacions fins que deixi de ser necessari.

Què són les compressions toràciques?
–
Les compressions del tòrax de la persona en ACR espremen el seu cor entre l’estern i la columna. Així es
buida el cor i s’impulsa la sang cap a les artèries. En deixar de fer pressió, el cor es torna a omplir
passivament.

Aquestes compressions substitueixen les contraccions cardíaques i envien la sang als òrgans.
Precisament per això, com millor s’apliqui la tècnica més gran serà el flux sanguini aconseguit.

Com s’apliquen les compressions toràciques?

–
El procediment per aplicar les compressions toràciques a les persones adultes és el següent:

1. Posem la persona accidentada en decúbit supí sobre un pla dur.

2. Ens col·loquem de manera que podem fer força des de dalt amb el pes del nostre cos: de genolls
al seu costat si és a terra, o sobre un tamboret per estar més alts/es si la víctima és damunt del llit.

3. Posem el taló de la mà dominant (la part entre el palmell i el canell) al centre del tòrax de la víctima i
el taló de l’altre mà sobre el primer. Aixequem els dits de la mà dominant per evitar comprimir les
costelles de la víctima o bé flexionem els de l’altra mà per subjectar els primers. És important
mantenir els braços completament estirats.

4. Deixem caure el pes del nostre tronc durant un moment, de manera que empenyi uns 5 cm l’estern
de la víctima cap a la seva columna vertebral. Aquesta acció requereix una força equivalent a un
pes de 40 Kg.

5. Relaxem la pressió un moment, sense treure les mans del seu pit. La durada de la compressió ha
de ser la mateixa que la de la relaxació.

6. Repetim els cicles de compressió/relaxació amb una freqüència d’una mica menys de dos
compressions per segon (100 compressions per minut). Cal que mantinguem un ritme estable, per
exemple comptant en veu alta mentre ho fem.

Després de fer 30 compressions haurem de parar per fer dues ventilacions de rescat i després
reprendre el cicle. Dues recomanacions interessants de l’ERC respecte del boca a boca i la seguretat,
publicades el 2021:
 Si no sabem proporcionar les ventilacions de rescat, administrem compressions toràciques
ininterrompudes.

Davant d’una persona amb COVID-19 o sospita, ens haurem de col·locar una mascareta quirúrgica
o un drap sobre la boca de la víctima i realitzar compressions toràciques contínues.

“ Abans d’iniciar les ventilacions hauríem de netejar les

taques de sang del voltant de la boca de la víctima.
També podríem posar un mocador o una altra peça de roba
neta entre les dues boques. Una altra opció seria posar una
bossa de plàstic amb un forat entre la víctima i nosaltres. De
totes maneres, l’ideal seria utilitzar pel·lícules protectores,
però és rar tenir-ne a l’abast quan calen uns primers auxilis.”

Actuacions si les ventilacions no són efectives

Si la insuflació no ventila, perquè el tòrax de la víctima no s’eixampla, és

segurament perquè algun objecte obstrueix el pas de l’aire a la boca o la
faringe. Pot ser un tros de menjar, la dentadura postissa parcial
desplaçada o substàncies aspirades com ara sang, mucositat, vòmit...

Haurem de revisar la boca de la víctima per si apreciem el cos

estrany:
 1 Si el veiem i és accessible, l’extraurem amb dos dits, protegits
amb un mocador o gassa.

2 Si el veiem però no hi arribem, aplicarem les maniobres per

eliminar cossos estranys (OVACE) que expliquem més
endavant.

3 Si no el veiem, és millor no buscar-lo a cegues: podríem clavar-

lo més o empènyer-lo més al fons. Tornem a practicar la
maniobra front-mentó per assegurar-nos que la via aèria està
oberta i continuem la ressuscitació, tan sols amb
compressions toràciques.

Quan hem de deixar de prestar l’RCP?

–
Els cicles de ressuscitació continuen fins que:

La víctima recupera les constants vitals

Arriben els serveis mèdics o persones amb més coneixement que nosaltres (metge, infermera, ...).

Arribem a l’extenuació

A r a po s a' t a pr o v a !
En quin ordre es fan les maniobres de l’RCP en adults?

Ventilacions primer, seguit de compressions

toràciques.

Compressions toràciques primer, seguit de

ventilacions.

Compressions abdominals primer, seguit de

ventilacions.

SUBMIT
Co n tin u ar
34

Algoritme del suport vital bàsic complet

 A r a po s a' t a pr o v a !

Què cal fer si la víctima recupera la respiració durant l’RCP?

Continuar l’RCP sense interrupció.

Aturar l’RCP i observar el pacient.

Augmentar la freqüència de les ventilacions.

SUBMIT

Co n tin u ar
44

Algoritme del suport vital bàsic pediàtric

“ L’ILCOR vol donar unes orientacions eficaces i alhora

fàcils d’aprendre i de recordar. És important tenir en
compte que els infants són diferents de les persones
adultes i per això l’algoritme d’ús dels infants necessita
alguns canvis. La majoria de les aturades dels infants estan
causades per asfíxia, per això començarem abans les
ventilacions de rescat i moltes vegades basten per resoldre
el problema.”
Quines són les primeres actuacions?

Són com les que hem vist fins ara:

1 Determinar si la persona està conscient.

2 Petició d’ajuda.

3 Obertura de les vies aèries mitjançant la maniobra front-

mentó. Compte amb els lactants: cal que els dits que aixequen
la barbeta no pressionin els teixits tous del darrere, perquè
això obstruiria encara més la via.

4 En els infants, l’extensió del coll no ha de ser tant pronunciada

com en els adults. En lactants ha de ser neutra. Això també ho
hem de tenir en compte en les maniobres de suport ventilatori.

5 Valoració de si hi ha respiració i si és suficient, amb la fórmula

de veure, escoltar i sentir.

Si la respiració no és normal o suficient, es fan immediatament

5 ventilacions, sense avisar els serveis d’emergències, perquè el
cervell dels lactants és encara més sensible a la manca d’oxigen.
Com fem les ventilacions de rescat?

Assegurem que la via aèria està oberta i amb la nostra boca cobrim
el nas i la boca de la víctima. En nens i nenes més grans podem
aplicar el boca a boca com amb les persones adultes. Insuflem volums
petits, perquè els seus pulmons són més petits i si bufem massa els
podem esquinçar. Podem aconseguir la freqüència i el volum apropiats
per a aquestes ventilacions fent una inspiració profunda i dividint
l’expiració en dues o tres insuflacions segons el cas.

Si les ventilacions són efectives

–
Assegurem que les ventilacions són efectives observant com el tòrax s’eixampla i s’estreny amb cada
ventilació. Si tot va bé, fem 5 ventilacions i comprovem si mostra signes vitals, és a dir, si es mou, tus o
respira:

Si respira, deixem l’infant en posició de repòs.

Si hi ha resposta però no respira o les respiracions no són efectives, continuem amb les
ventilacions fins que recuperi la funció.

Si no hi ha resposta hem d’iniciar una tanda de 30 compressions toràciques.

Si les ventilacions no són efectives

–
És que la via pot estar obstruïda. Hem de mirar l’interior de la boca i, si localitzem qualsevol objecte que
produeixi l’obstrucció, el traiem.

Si hi ha obstrucció però no podem treure l’objecte que la causa, tornem a aplicar la maniobra
d’obertura de la via i provem de fer noves insuflacions, procurant aconseguir almenys dues insuflacions
efectives de les cinc. No bufem amb massa força, perquè podríem lesionar els pulmons.

Si no aconseguim insuflacions efectives, passem a les compressions toràciques.

Les compressions toràciques

“ Les hem de començar després de les ventilacions que no

han recuperat l’infant. Són tandes de 30 compressions
toràciques + 2 ventilacions. Si no estem sols, cal demanar
a la resta de persones que truquin al telèfon d’emergències;
si estem sols, seguim un minut amb els cicles esmentats.”

L’European Resuscitation Council recomana que les compressions a

infants i lactants s’exerceixin en el mateix lloc i amb la mateixa
freqüència que a les persones adultes. El motiu és simplificar
l’aprenentatge i facilitar que es recordin les pautes. Els professionals
sanitaris que atenen emergències segueixen pautes diferents.

Procediment en infants i lactants

En infants
–
És a dir, nens i nenes que no han arribat a l’adolescència. Es comprimirà amb el taló d’una sola mà o de
les dues, segons el que calgui per tal de deprimir el tòrax un terç de la seva profunditat. Recordem que
al aixecar els dits per no pressionar les costelles.

En lactants
–
La compressió toràcica en lactants, és a dir, menors d’un any. Es du a terme amb dos dits. Poden ser els
polzes de les dues mans si estem al davant o amb els dos dits del mig si la fem de costat.
Avisar els equips d’emergència

Si després d’un minut aproximadament (tres tandes de compressions i

ventilacions) la víctima no millora, cal trucar al 112 si no ho ha pogut
fer ningú mentre ateníem la víctima, encara que haguem d’interrompre
temporalment la ressuscitació. Si hem d’anar fins al telèfon prendrem
l’infant en braços, si podem, de manera que podem continuar amb l’RCP
mentre parlem.

Després d’avisar, reprenem l’RCP amb la mateixa pauta fins que

l’infant es recuperi, fins que arribin els serveis d’emergència o fins
que no poguem seguir per esgotament.

A r a po s a' t a pr o v a !
El suport vital bàsic en infants es fa amb una mà, mentre que amb
adults es fa amb dues mans

Vertader

Fals

SUBMIT

Co n tin u ar