PAC1-ex2 i 3_Pobresa energètica i més_Bernat_Lluch

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 3

Exercicis 2 i 3 de la PAC1

Aportació i reflexió

Bernat Lluch Jordana


14 d'abril de 2024
Barcelona

Exercici 2. Aportació crítica en la pobresa energètica

Som al 2024 i Espanya continua tenint un problema de pobresa energètica a la qual es procura enfrontar
amb diferents polítiques i estratègies que tenen com a objectiu millorar el coneixement de la pobresa
energètica, la seva resposta davant la situació actual, reduir el nombre de persones en situació de
pobresa energètica i promoure la rehabilitació energètica de les llars (Miteco, 2019, p. 9-12).
Ara bé, la pròpia pèrdua de temps en l'estudi epistemològic de la pobresa energètica n'és un dels
principals problemes de la manca d'actuació de les causes sistèmiques del problema. De fet, és
interessant observar que fins i tot se'n qüestiona el subjecte "Mientras que, en el caso de Reino Unido,
el sujeto de la pobreza energética es el hogar, para Francia se trata del individuo." (Romero, p.11)
És representatiu veure com s'enumeren les causes d'aquesta pobresa per després procurar-ne
propostes polítiques d'enfrontament a les mateixes per part dels estudis. Em refereixo a que la cobertura
dels serveis bàsics de subministrament energètic, sempre passen per polítiques d'inversió més o menys
important per part del col·lectiu afectat en tant que en la pròpia definició del col·lectiu, es defineix com
"La pobreza energética es la situación en la que se encuentra un hogar en el que no pueden ser
satisfechas las necesidades básicas de suministros de energía, como consecuencia de un nivel de
ingresos insuficiente y que, en su caso, puede verse agravada por disponer de una vivienda ineficiente
en energía." (Ministerio TE, 2019, p. 6). A la definició ja hi veiem un "culpable", que no tenen prou
ingressos o bé que "viuen" en una llar ineficient i, d'aquesta manera s'evita anomenar el dret d'accés a
l'energia que es té com a ciutadà i que el causant és la mala gestió política. Per això, les polítiques
d'actuació es dirigeixen a aportació econòmica pels propis vulnerables energètics que ho són
relacionalment des del social: pagament dels serveis, encara que sigui amb bono social o fent-los a llarg
termini, de les despeses per a la millora estructural de l'habitatge, etc. en comptes d'aplicar mesures
estructurals i no pal·liatives tot integrant als propis afectats en les propostes per a poder resoldre-ho.

1/3
Això sí, també es proposen polítiques que faciliten continuar reditant políticament la suposada
intervenció en el problema. De les nou línies d'actuació actuals contra la pobresa energètica, set d'elles
passen per tasques de gestió com l'elaboració de protocols, estratègies, seguiment, informació, pàgina
web, canals de comunicació, normativa, difusió, etc. realitzades pels seus pertinents grups de treball
interministerial, secció de governança, grup de treball permanent, experts, taula social i d'altres òrgans
de cooperació i, fins i tot, s'anomena un Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (IDAE).
Com sigui que no s'ha inventat cap sistema d'extracció energètica de matèries primers com les
comissions, grups de treball, protocols, estratègies, IDAEs i demés, la ciutadania vulnerable, continuarà
patint fred, incomunicació, impossibilitat de transport, gas i electricitat suficient mentre n'esperen els
resultats. Exceptuant, segurament aquelles famílies nombres que, pel fet de ser-ho amb independència
absoluta dels seus ingressos, puguin beneficiar-se del bono social.
Mentrestant, i recolzant-se en la diversificació de ministeris i departaments, les polítiques aplicades
eludeixen descaradament la possible solució incloent en el disseny del mercat energètic l'obligatorietat
que els excedents elèctrics de les elèctriques provinents del cost zero degut al creixement de les
energies renovables, es dirigeixin obligatòriament i en primera instància a pal·liar la pobresa energètica
dels ciutadans vulnerables que la pateixen, i, a més a més, per què no s'implementa si col·laboraria
paral·lelament amb l'eliminació del canibalisme energètic actual?, qui en serà novament el principal
agent damnificat?

BIBLIOGRAFIA:
- Escribano, M.E., Barrella, LL. i Manjón, M.J. (2023) Papeles de energía. Núm 21. junio 2023. Funcas
- Informe sobre la situación de POBREZA ENERGÉTICA en España 2022. CECU
- Ministerio para la Transición Ecológica. Miteco. (2019). Estrategia Nacional contra la Pobreza
Energética 2019-2024. https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/ministerio/planes-
estrategias/estrategia-pobreza-energetica/
estrategianacionalcontralapobrezaenergetica_tcm30-502982.pdf. Consell de Ministres del 5
d'abril.
- Romero, J.C., Linares, P. i López, X. (2014). Pobreza energética en España. Análisis económico y
propuestas de actuación. Economics for Energy

Exercici 3. Límits eòlico-materials de la transició energètica

Continuem a l'Espanya del 2024 on, el canibalisme energètic resultant de la baixada de preus de
l'electricitat a mesura que hi ha més potència renovable instal·lada, espanta per negociar qualsevol PPA
(acord de compravenda d'energia renovable a llarg termini i a un preu prefixat). Ja s'ha arribat a la
producció a preu zero (Page, 2023)
Si la seva producció no és rendible, no s'hi re-invertirà i ja tenim el problema econòmic més important
derivat de la transició energètica. Però aquesta reflexió la faig acotant i concretant en només un dels
actors que hi participa, l'energia eòlica.
Segons l'article del Financial Times "The problem with Europe’s ageing wind farms", la meitat dels parcs
eòlics d'Espanya superen els 20 anys d'antiguitat quan la vida útil és d'entre 15 i 20 anys. És a dir, cal
canviar-los. I, fer-ho implica reptes inassumibles avui dia com són la seva viabilitat econòmica amb
l'augment actual de costos de materials tant de construcció com els costos del seu reciclatge, el temps
necessari d'implementació i costos de connexió a la xarxa i, d'altra banda, hi ha entrebancs locals de les
comunitats que han de patir-ne efectes derivats igualment gairebé inassumibles: l'ocupació del sòl entre
generadors i línies d'alta tensió, la contaminació acústica i l'impacte potencial sobre la vida salvatge en
són els més destacables, però n'hi ha d'altres com espatllar les vistes rurals, el soroll, la interferència
electromagnètica i el parpelleig d'ombra de les pales en moviment.

2/3
Focalitzant una mica més en els propis aerogeneradors i, especialment els de terra ferma, és cert que
no hi ha un problema greu a nivell de toxicitat dels residus, però sí que en la seva construcció s'utilitza
formigó, acer dins del formigó, i tot el que va a la nacelle (la cabina superior), que és coure i després tot
el que és el propi generador de ferro i neodimi, ja que si els volen fer grans calen imants permanents
d'aquest material. Però el problema més gran ja no és tant el nucli, sinó les pales, que solen estar fetes
de fibra de vidre o de carboni i resulten molt difícils de reciclar perquè es requereix molta energia per la
seva dificultat en esmicolar-les i molts cops el que es fa és enterrar-les tal qual. No existeix cap
metodologia avui dia per al seu aprofitament, amb la qual cosa tots els parcs generen un problema de
gestió de residus molt gran, de gran volum, perquè cada aerogenerador d'aquests són uns quants milers
de tones i, els actuals de més de 200m ja són macro construccions. En el cas dels aerogeneradors ja
obsolets que són més petits, en acabar la seva vida útil l'empresa, no té cap interès en ells, està deixant
que col·lapsin; és a dir, acaben ensorrant-se i produint una muntanya d'enderrocs i residus que ningú té
interès en recuperar. I el problema és que es cobreix el sòl amb formigó, perquè van sobre uns
fonaments molt grans, el sòl s'acidifica i es perd matèria viva amb la qual cosa és molt més difícil
recuperar els terrenys sense fer una actuació a mà i es trigarien cents d'anys en recuperar el terreny que
deixen que és com si fos roca pelada.
Suposant que tot plegat hagi calat com a discurs col·lapsista, no és més que l'efecte científic, però tot
plegat va més enllà. El repte és fugir del "solucionisme" amb el què Marina Garcés identifica la tendència
a abordar el que són pròpiament dit qüestions socials i polítiques com si fossin problemes tècnics que
requereixen una solució, típicament tecnològica i implementada per experts. La transició energètica cal
entendre-la com una qüestió política i social però des d'un inici de necessitats socials i mediambientals i
no pas de rendiments d'implementació si no volem, a més a més, aprofundir en més pobresa energètica.
I arribats a les necessitats socials, aquestes són, sense excuses de "lluita contra el canvi climàtic", de fre
al creixement i consumisme desbocat i innecessari i, per tant, fer un consum molt menor d'energia és
des d'on podrem decidir si ens calen aquest tipus de tecnologies per a satisfer necessitats reals i
concretes de les comunitats o si ja no ens val la pena.
De debò que una transformació del paisatge natural, humà i social d'aquesta magnitud pot anomenar-se
"transició"?, pot haver-hi transició energètica sense una transició social que la sostingui i se'n faci
còmplice ineludible? I, fins quin punt cal continuar augmentant la magnitud dels aerogeneradors i parcs
si la fita real és l'eficiència i l'autoconsum si fem cas del context energètic que s'apropa?

BIBLIOGRAFIA:
- Jopson, B. (2024). The problem with Europe’s ageing wind farms. Financial Times.
https://www.ft.com/content/7f742d23-673b-47d3-9ce9-64fa5d322abe
- Kardoudi, O. (2024). El confidencial. El gran problema de los molinos gigantes que amenaza el futuro
de la energía eólica marina. Tecnologia-Novoceno. https://www.elconfidencial.com/tecnologia/novaceno/
2024-02-23/coste-turbinas-eolicas-marinas-problema-futuro_3835954/
- Page, D. (2023). Las renovables alertan del peligro de las horas con luz a cero euros: El sector puede
saltar por los aires. El periódico de España. Activos.
https://www.epe.es/es/activos/20231106/renovables-peligro-precio-luz-cero-euros-94275705
- Turiel, A. (2023). Crisis. Castillos en el aire. Ctxt.
https://ctxt.es/es/20230801/Firmas/43885/Antonio-Turiel-Espana-Siemens-Gamesa-crisis-
energetica-cambio-climatico.htm
- Turiel, A.(2023). El Futuro de la Energía. Centro de Tecnología de la Imagen – UMA
Semana Verde la UMA Ciclo de Encuentros: "Transiciones Ecosociales Justas en un Planeta Finito"
Conferencia. https://www.youtube.com/watch?v=tlAYZvC9HK0&t=4603s&ab_channel=CentrodeTecnolog
%C3%ADadelaImagen-UMA

3/3

You might also like