Tema 6

Nomenclatura biològica
• Codis de nomenclatura.
• Objecte i principis de la nomenclatura.
• Formació dels noms científics.
• Principis operatius de la nomenclatura:
Publicació. Prioritat (Sinonímia. Homonímia).
Tipificació.
• Particularitats de diferents grups.
• El cas d'animals domèstics i plantes cultivades.
• Noms d'híbrids.
 Conceptes a recordar
• Taxonomia: ciència que s’ocupa de la
descripció, nomenclatura i ordenació o
classificació dels organismes vius, així
com de les bases, principis, mètodes i
normes o lleis que regulen aquesta
classificació.
• Nomenclatura: part de la taxonomia.
 Objetius
• Igual que les persones, els éssers vius s’identifiquen
amb un nom però, a diferència d’aquelles, en ciència
no s’admet l’aplicació del mateix nom a grups
diferents perquè això duria a la incertesa.
• L’objectiu de la nomenclatura biològica és assegurar
que un taxó tinga un nom, i només un, pel qual siga
conegut correctament.
• Un nom no és sinó un símbol convencional o un
caràcter arbitrari, que serveix de punt de referència i
evita la necessitat d’utilitzar una frase descriptiva
dificultosa.
En la pràctica hi ha molts i diversos
problemes de nomenclatura que
poden tindre diferentes causes, com la
dificultat de reunir tota la informació
existent:

utilitzar un nom prèviament assignat

a un altre grup d’organismes,

descriure com a noves, espècies ja

descrites.

Exemple:
Festuca incrassata L. és una espècie
diferent de F. incrassata Salzm. ex
Loisel.
Altres vegades, per diferències de criteri personal.
Ex.: diferents botànics empraren categories diferents fins a
establir les normes de nomenclatura en 1910.
La incorporació de noves dades per l’aplicació de
tècniques noves, com ara les ultraestructurals i
moleculars recentment.
 Quantes espècies d’elefants hi ha?

Clàssicamente dues:
L’elefant asiàtic:
Elephas maximus Linneo, 1758

L’elefant africà:
- Loxodonta africana (Blumenbach, 1797).
Amb dues subespècies:
Loxodonta africana africana (Blumenbach, 1797) (l’elefant gran de la sabana)
Loxodonta africana cyclotis (Matschie, 1900)

Després d’estudis morfològics i moleculars, l’elefant africà consta de dues

espècies:
- Elefant de la sabana: Loxodonta africana (Blumenbach, 1797)
- Elefant dels boscs: Loxodonta cyclotis (Matschie, 1900)
Diferències morfològiques/ecològiques/etològiques
-Hàbitat
-Freqüència de vocalització.
-Organització social.
-Forma corporal.
- Defenses.
- Orelles.
- Crani i esquelet postcranial
• És necessària una regulació que permeta aplicar un sol nom
a cada taxó i fer-ho inequívocament.

• Nom: símbol convencional que serveix de punt de referència i

evita haver d’utilitzar una dificultosa frase descriptiva.

• Els noms han de ser universals i concrets.

• Els noms comuns no posseeixen aquestes condicions a

conseqüència de la multiplicitat d’idiomes, d’utilitzar-se amb
diferents sentits o del fet de conèixer amb més d’un nom la
mateixa classe d’organisme, etc., i són, per tant,
impracticables per a finalitats científiques.
 Codis Internacionals de
Nomenclatura
• La nomenclatura biològica intenta evitar aquests
defectes i, per aquesta raó, s’estableixen conjunts
de regles recollides en els Codis de Nomenclatura.

• Els codis consten d’articles de compliment obligat i

tenen valor retroactiu, llevat que es diga
expressament el contrari.

• A més, contenen recomanacions, no obligatòries,

tot i que s’aconsella seguir-les per a una major
claredat.
 Codis Internacionals de Nomenclatura
Existeixen 5 codis de nomenclatura:
• ICZN - Codi de Nomenclatura Zoològica
• ICN - Codi de Nomenclatura per a algues, fongs
i plantes* (substitueix des de juliol de 2011 l’antic ICBN - Codi de
Nomenclatura Botànica)
• ICNCP - Codi de Nomenclatura de Plantes
Cultivades
• ICNB - Codi de Nomenclatura Bacteriològica
• ICVN - Codi de Nomenclatura Virològica

(*) El nom de l’ICN fa menció a grups clàssics (algues, fongs i plantes) que ara ja
no són considerats tàxons en sentit estricte, però han sigut estudiats
tradicionalment pels ficòlegs, botànics i micòlegs; s’hi inclouen cianobacteris,
protista fotosintètics i altres relacionats.
Existeixen comissions internacionals que
s’encarreguen de tractar els temes relacionats amb la
nomenclatura, i són una per codi, a més de l’ICTF
(International Commision on the Taxonomy of Fungi), per a fongs.

Aquestes comissions recullen noves propostes, les

elaboren i les sotmeten a l’opinió internacional. Els
canvis s’aproven en reunions internacionals.
 Códigos Internacionales de
Nomenclatura
• Objectiu: proveir als taxònoms d'un codi de pràctica nomenclatural
acceptable internacionalment
• Exemple: Les Lleis de l'ICN es poden agrupar en 7 apartats principals:

Principios operativos: Son las

• A) El nom dels taxons
• B) Publicacions válides
• C) El principi de prioritat
• D) El tipus nomenclatural
• E) Canvis de nom
• F) Híbrids
• G) Plantes cultivades
bases que conforman los códigos
para evitar cualquier ambigüedad o
confusión en la nomenclatura.
Publicación
Prioridad
Tipificación
 Formació de noms científics
o Tots els noms científics s’escriuen en llatí i estan sotmesos a les regles
gramaticals llatines.
o Els noms de tàxons de gènere o rang superior són uninomials. Són substantius
plurals la inicial dels quals s’escriu amb majúscula i un sufix d’acord amb el
rang.
o Els noms de gèneres són substantius escrits en nominatiu singular, i s’escriuen
amb majúscula i en cursiva. Ex.: Polydora Bosc, 1802
(http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=129619)
o Els noms de les categories entre gènere i espècie segueixen les regles dels
gèneres i indiquen el rang. Ex.: Primula subgen. Primula sect. Primula series
Acaules (http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=126719)
o En animals, el subgènere es tracta igual que el gènere però va sempre entre
parèntesis i s’intercala entre el gènere i l’espècie. Scolelepis (Parascolelepis)
tridentata (Southern, 1914)
(http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=157561)
 Formació de noms científics

Els noms de les espècies s’escriuen en cursiva o subratllat i

consisteixen en dos termes, per la qual cosa es diuen binomials.

Aquests dos termes són el nom del gènere al qual pertany

l’espècie seguit d’un segon terme propi de cada espècie. Aquest
pot ser un substantiu o un adjectiu en concordança en gènere i
nombre amb el nom genèric. El nom genèric sempre l’inicial és
majúscula, i l’inicial de l’específic sempre en minúscula.

El nom de l’espècie no admet lletres que no siguen llatines, la ñ

se substitueix per n, i la ü per ue. Sempre es publica
acompanyant el gènere. Polydora cornuta Bosc, 1802.
 Formació de noms científics

• Els noms de subespècies són trinomials, ja que estan

compostos de tres termes, el nom de l’espècie seguit del
de la subespècie.
• De forma semblant, altres categories infraespecífiques
s’anomenen afegint-hi noms precedits de la categoria
corresponent. Ex.: Salix repens subsp. repens var. fusca
• En zoologia, atès que només s’utilitza subespècie,
s’omet la categoria. Ex.: Mus musculus domesticus.
• Els noms de gènere, subgènere, espècie i subespècie
han d’anar seguits del nom de l’autor i de l’any separat
per una coma. Ex. Fasciola hepatica Linné, 1758.
 Citació completa:

Physcia solistella Essl. & Egan, Bryologist 99: 331. 1996.

Nombre Autores Citación
Nom Autors Publicació Página Any

• NOM del Autor.

• DATA de la descripció.
Ej.: Homo sapiens Linneo 1758 / H. sapiens L. 1758

Com validar un nom?

 Descrivint el nou tàxon
 tàxon per primera vegada: sp. nov. (Species nova), gen. nov. (Genus novum).
 nova combinació (nom basat en nom previ del mateix taxó) - comb.
 nov. (combinatio nova)a).
 nou nom (nom basat en taxó descrit, però amb un nom nou) - nom. nov. (Nomen novum).

En tots els casos el nom antic es coneix com basiònim

(Spartium sphaerocarpum L., Mant. Pl. 571 (1771) és el basiònim de l'actual Retama sphaerocarpa (L.)
Boiss., Voy. Bot. Espagne 2: 144. 1840; transferència del tàxon a un altre gènere = Retama)..

 Citant el nom prèviament validat i publicat per a un mateix tàxon.

http://www.ipni.org/ Projecte per a la unificació dels noms botànics "The International Plant Name Index"
 PUBLICACIÓ
Per a estar vàlidament publicat, un nom ha de:
• Publicar-se en revistes, monografies, etc., d’ús corrent en el camp
corresponent.
• Obeir les regles relatives a la formació de noms.
• Donar una descripció de l’organisme o bé referir-se a una publicació
anterior vàlida. En botànica, cal adjuntar-hi una diagnosi en llatí o en
anglès
• Indicar tipus nomenclaturals. És molt important donar totes les dades
que permeten localitzar sense dubte i amb senzillesa l’espècimen. Per
fer això, es dóna el nom de la col·lecció on es conserva (ex.: VAB =
Herbari del Jardí Botànic de la UV; CLEUV = col·lecció del Laboratori
d’Entomologia de la Universitat de València) i número dins seu
• Establir-ne el rang (sp. nov., gen. nov., comb. nov.) basat en una
combinació anterior del mateix taxó. També pot acompanyar-se de la
citació de la publicació en què s’ha fet vàlidament.
[Palaeontology, Vol. 49, Part 1, 2006, pp. 141–154]
 PRIORITAT
• Un taxó només pot tenir un nom vàlid i un nom només es pot
aplicar vàlidament a un taxó. Tanmateix, molts tàxons tenen
més d’un nom; aquests es diuen sinònims.

• Aquest principi s’aplica a nivell (rang) de Família o inferiors.

• Té prioritat i, per tant, es considera com a vàlid el primer nom

vàlidament publicat en els codis de Botànica i Bacteriologia,
mentre que en el de Zoologia és el més antic disponible
(article 23 ICZN). Així doncs, és molt important conèixer la
data de publicació per a decidir sobre la validesa dels noms.

• Ex. de nom no disponible: publicat anònimament després de

1950 (abans no era obligatori posar autor en Zoologia, art. 14)
si el més antic no està disponible, llavors el següent més antic
(art. 23c).
 PRIORITAT

 Aquesta regla de prioritat parteix d’unes dates  prèviament a

aquestes, cap nom és considerat com a vàlid o disponible.

 Aquestes dates són:

• Animals: 1 de gener de 1758, ed. 10 de Systema naturae, de
Linné.

• Plantes i bacteris: 1 de maig de 1753, data de publicació de la

primera edició de Species plantarum, de Linné.

 Els codis són d’aplicació retroactiva, llevat d’indicació en contra.

 PRIORITAT
• En Zoologia no importa el canvi de rang o combinació.
• En Botànica, quan un nom amb rang de família o inferior es canvia a un
altre rang, el nom correcte és el primer legítimament disponible en
aquest rang (art. 61).
• Un nom no té prioritat fora del seu rang (art. 60).
– Ex.: Magnolia virginiana var. foetida L. (1753), en canviar-se a espècie, li
correspon M. grandiflora L. (1759), no M. foetida (L.) Sarg.1 (1889), perquè no hi
ha obligació de conservar l’epítet i, atès que el nom de Linné és anterior al de
Sargent, és el que cal utilitzar.
– Lythrum intermedium Ledeb.2 (1822), en incloure’s com a var. en L. salicaria, és L.
salicaria var. glabrata Ledeb. (1841), no L. salicaria var. intermedium (Ledeb.)
Koehne3 (1881).
• Basiònim és el primer nom o combinació d’un taxó.

1) Charles Sprague Sargent (1841 - 1927) botànic americà. Va ser el primer director de l'Arnold Arboretum de la Universitat de
Harvard a Boston.
2) Carl Friedrich von Ledebour (1786 - 1851) botànic germano-estonià, professor a la Universitat de Tartu (Estònia).
3) Bernhard Adalbert Emil Koehne (1848 - 1918), botànic alemany, dendròleg
 TIPIFICACIÓ
DESCRIPCIÓ D’UNA ESPÈCIE
• Sobre una sèrie d'individus d'una població.
• Caràcters són la mitjana del que s'ha observat en la població.
• S'associa a un EXEMPLAR TIPUS = Holòtip => depositat en un museu.

• El tipus d’un nom és l’element sobre el qual es basa la descripció respectiva en la seua
publicació original.
• El tipus d’un nom és un concepte purament de nomenclatural sense significat per a la
classificació  no es tracta d’un individu estàndard.
• En els codis de nomenclatura zoològica i “botànica”, tots els tàxons a nivell de família o
inferior tenen un tipus nomenclatural que fixa un nom per a cada cas particular i
determina l’aplicació d’aquest nom.
• En el Codi de Bacteriologia s’admeten tipus des del nivell de classe i funciona de forma
semblant, és a dir, sempre un taxó no intermedi de categoria inferior: el tipus del nom
d’una classe o subclasse és un ordre, tipus d’ordre és una família, de familia un gènere i
de gènere una espècie. El tipus d’una espècie és una cep vivent, un espècimen
conservat, una preparació (hapantòtip), una il·lustració o una descripció.
http://icsp.org/ International Committee on Systematics of Prokaryotes
 TIPIFICACIÓ
• El tipus d’un gènere és una espècie i el tipus d’una família
és un gènere.
• Quan s’admeten rangs intermedis (tribu, subfamília,
subgènere, secció, etc.), els tipus es corresponen amb el
nivell inferior no intermedi: gènere, espècie.
• En Botànica, el tipus d’una espècie, o taxó infraespecífic, és
un espècimen únic, o part d’ell. Pot ser el dibuix d’un
espècimen.
• En Zoologia s’admeten com a tipus parts d’un animal (cap,
parts de l’esquelet, ales en un insecte, etc.) o dibuixos, i el tipus
correspon a l’individu del qual es van realitzar.
Conseqüència d’aquesta «permissivitat»: el monstre del llac Ness es va descriure
formalment en 1975 amb el nom de Nessiteras rhombopterys, prenent com a base un
dibuix realitzat d’una suposada foto del monstre.
Gènere Spirifer

Subfamília Spiriferinae

Família Spiriferidae

Superfamília Spiriferoidea

Subordre Spiriferidina

Ordre Spiriferida
Gènere Homo

Subfamília Homininae

Família Hominidae

Superfamília Hominoidea

Parvordre Catarrhini

Subordre Haplorrhini

Ordre Primates
 Tipus nomenclaturals:

 Holotip: és un exemplar, dibuix, preparació, etc. designat com a tal

per l’autor en la descripció original.

 Paratip: espècimen/s distint/s al tipus, esmentat/s en la descripció

original.

 Isotip: duplicats del tipus enviats a altres col·leccions. És freqüent

en botànica per la possibilitat de dividir un individu en parts, però no
en zoologia o bacteriologia.

 Sintip: són dos o més espècimens designats per l’autor, o bé

esmentats per ell, quan no existeix holotip.

 Lectotip: un dels sintips designat com a tipus.

 Neotip: un espècimen designat per a servir de tipus quan no

existeixen holotips ni sintips.
Localitat típica
Estrato típic

[Palaeontology, Vol. 49, Part 1, 2006, pp. 141–154]

 Canvis de Nom
• No es poden canviar els noms per raons de
conveniència, només s'accepta en els següents casos:

- Canvis nomenclaturals (sinònims nomenclaturals) es

descobreix que el nom utilitzat no és correcte.

- Canvis taxonòmics (sinònims taxonòmics): canvi d'opinió

taxonòmica (o canvi de grau: gènere que es disgrega en
diversos gèneres), o opinions diferents.

- Canvis por solapament de nom: un taxó havia rebut per

equivocació el nom d'un altre taxó diferent.
 Canvis de Nom
Canvis nomenclaturals: Sinonímia
Com que un taxó només pot tenir un nom vàlid, la resta són
sinònims.
Tot i no ser correctes, es conserven amb la indicació que es tracta de
sinònims, ja que poden ser una font d’informació.
Exemples: Arenaria aggregata (L.) Loisel in Curvier (1827) ≡
Gypsophila aggregata L. (1753) (basiònim).
Arenaria cavanillesiana (Font Quer & Rivas Goday) Nieto
Feliner (1985)
≡ A. aggregata var. cavanillesiana Font Quer & Rivas Goday
(1946) (basiònim)
≡ A. aggregata subsp. cavanillesiana (Font Quer & Rivas
Goday) Greuter & Burdet ex López & Nieto Feliner (1983).
 Canvis de Nom:
Canvis nomenclaturals: Homònims
• Són noms iguals en forma però basats en diferents tipus
• Dins d'un mateix grup d'organismes, són il·legítims tots
els homònims excepte el primer
– Ex. Festuca incrassata L. és una espècie diferent a F.
incrassata Salzm. ex Loisel
• Tot i que no es recomana, és vàlid utilitzar el mateix nom
per taxons pertanyents a diferents grups d'organismos
– Ex. Agathis és un gènere d'arbres de l'hemisferi
austral i de vespes. Allotropa correspon a plantes
paràsites i vespes (independència dels codis)
 Canvis de Nom:
Canvis nomenclaturals: Tautònims

• Són noms d’espècies en què el segon terme

repeteix exactament el primer.

- Ej. Bison bison, Canis canis, Gallus gallus, Anser anser

• Els tautònims són il·legítims en els codis de

Bacteriologia i Botànica, però es permeten en el
de Zoologia.
 Camvis de Nom:
Canvis taxonòmics (de grau)
 Quan una espècie o taxó de rang inferior es transfereix a
un altre grup amb el mateix rang, s'ha de conservar
l'epítet. Igual ocorre entre categories situades entre nivell
de gènere i espècie.
Ex.: Arenaria aggregata (L.) Loisel in Curvier (1827)
≡ Gypsophila aggregata L. (1753).
 Doble citació o ús del parèntesi: transferència d'una
espècie a un altre gènere
Ex. Alanisia hastata Sdzuy, 1958
Alueva hastata (Sdzuy, 1958) Liñán & Gozalo, 1986
 Camvis de Nom:
Canvis taxonòmics (de grau)
 Quan un taxó es divideix en dos o més, conserva el nom
aquell a qui correspon el tipus i, el no típic ha de dur un
altre epítet.
 Ex. Arenaria cavanillesiana (Font Quer & Rivas Goday)
Nieto Feliner (1985) ≡ A. aggregata var. cavanillesiana
Font Quer & Rivas Goday (1946) (basiònim)
 El taxó tipus, quan hi ha uns quants del mateix nivell
(subgèneres, seccions, subespècies, etc.), no porten
citació d’autor en el segon epítet. Rep el nom d’autònim.
 Ex.: Salvia officinalis L. subsp. officinalis
Salvia officinalis L. subsp. lavandulifolia (Vahl.) Gams
 Això es pot aplicar a tots els nivells taxonòmics, però per
damunt de família no és preceptiu.
 Grups particulars
Virus: se’n reconeixen cinc rangs taxonòmics: ordre, família, subfamília, gènere i
espècie.
Només s’accepten noms si els tàxons estan assignats als rangs abans descrits, però
no és obligatori utilitzar totes les categories.
Els noms de tots els rangs reconeguts s’escriuen en cursiva i amb la inicial en
majúscula. Han de ser noms fàcils de recordar i aplicats internacionalment.
Els noms de gèneres són uninomials acabats en -virus (-viroide, si s’escau). El nom
es forma amb el de la malaltia + virus, o bé hoste + malaltia + virus. Exemples:
adenovirus (emfisema pulmonar), herpesvirus, poliovirus, orthomyxovirus (virus de la
grip).
S’accepten sigles, com també l’ús de lletres, nombres o combinacions d’aquests
com a epítets de l’espècie. HIV = human inmunodeficiency virus, TMV = tobacco
mosaic virus, grip A: variant de l’Influenzavirus A (H1N1).
Només es poden establir tàxons quan estan ben caracteritzats, descrits i publicats.
No tenen consideració taxonòmica els virus creats artificialment.
No regeixen les regles de prioritat ni el nom va seguit d’autor.
 Grups particulars
Fongs
• Presenten la particularitat que, amb freqüència, es troben només en estat
imperfecte (asexual) al qual se li podia donar també un nom (antic ICBN);
per tant, la mateixa espècie podia portar dos noms, un per a cada estat,
perfecte i imperfecte.
• Ara, a partir de l’1 de gener de 2013 el Codi de Nomenclatura per a
algues, fongs i plantes obliga a “cada fong, un nom”; això és, s’utilitzarà
a soles un únic nom dels dos, seguint-hi les normes de prioritat; ara bé,
encara que no tinga prioritat per publicació, si el nom que porta l’estat
perfecte és més ampliament utilitzat que el de l’estat imperfecte, aquell
tindrà prioritat. Altres casos han de passar per la Comissió.
– Ex.: Eupenicilium brefeldianum (B. O. Dodge) Stolk & Scott 1967 és el nom correcte
de l’espècie i, per tant, dels estats perfecte i imperfecte. Abans s’emprava el nom
Penicilium dodgei Pitt 1980 per a referir-se a l’estat imperfecte.

• Actualment, el desenvolupament de tècniques moleculars permet

identificar la posició d’estats imperfectes en absència de l’estat perfecte.
 Grups particulars
Líquens

• Són organismes simbionts, compostos de fong i alga, cadascun

dels quals dóna un organisme de característiques diferents quan
viuen separadament.

• Als líquens se’ls dóna nom propi però, a l’efecte de

nomenclatura, els noms aplicats a líquens es corresponen amb
el seu component fúngic.

• La seua nomenclatura està governada pel Codi de

Nomenclatura de fongs, algues i plantes.

• Pot passar que una espècie de fong s’associe amb dues

espècies d’algues i donen formes liquèniques diferents: es
reconeix una sola espècie.
 Grups particulars
Fòssils: Només s’apliquen a plantes fòssils.
• Es poden donar noms llatinitzats binomials a trossos de troncs, arrels,
fulles, llavors, grans de pol·len i espores. En absència de la planta
completa, aquests es consideren gèneres o espècies de formes o òrgans,
fins i tot quan després se’n troben les peces unides, a causa del lapse de
temps transcorregut.
• Ex.: es coneixien fulles, considerades com falgueres, sota el nom de
Archaeopteris, i posteriorment es va descriure un tronc fòssil que es va
denominar Callixylon, que es va considerar com una conífera. L’associació
de tots dos fòssils permeté reconèixer que pertanyien a la mateixa espècie
de planta amb característiques intermèdies entre falgueres i coníferes, que
constituïen un pas intermedi en l’evolució.
• En el cas que competisquen noms de fòssils i plantes vivents, aquestes
tenen preferència.
• Els noms de fòssils que es creuen pròxims però no necessàriament
idèntics a gèneres moderns acaben amb el sufix -ites.
– Ex.: Ginkgoites per a fòssils i espècies no vivents del gènere Ginkgo.
 Grups particulars
Plantes cultivades
• S’admet una única categoria infraespecífica: el cultivar, que es descriu
amb la lletra inicial majúscula i sense cursiva.
• Entre el nom específic al qual se subordina i el del cultivar, es pot posar
l’abreviatura “cv.”.
• Generalment, els noms dels cultivars són vernacles no llatinitzats.
• Taxonòmicament poden subordinar-se a espècies, gèneres, híbrids o,
fins i tot, noms vernacles. Els cultivars artificials estan sotmesos a la
normativa internacional que regula la propietat.
• Les orquídies són un cas particular les provisions de les quals es
recullen en el Manual de Nomenclatura i Registre d’Orquídies (The
Handbook of Orchid Nomenclature and Registration, 1993).
• Els noms s’estableixen mitjançant publicació i ha d’haver un espècimen
de referència conservat en un herbari o una il·lustració.
 Grups particulars
Animals domèstics
• No existeix cap codi particular, i es regeixen pel de
zoologia.
• En el cas d’animals domesticats des de l’antiguitat, que es
distingeixen de les espècies silvestres i rarament hibriden
amb elles, se’ls reconeix rang específic.
• Alguns autors no hi estan d’acord, no les admeten com a
espècies en sentit ortodox i han suggerit que siguen
denominades amb noms vernacles.
• En els casos de domesticació recent, no es reconeixen
com a espècies distintes i se’ls aplica el nom de l’espècie
salvatge.
 Grups particulars
Híbrids
• No s’admeten en zoologia pero sí en botànica.
• La naturalesa híbrida d’un taxó s’indica amb el prefix notho-
unit al terme que designa el rang o el signe x.
• Si el rang és genèric, es posa abans del nom; si és una
espècie, entre el nom del gènere i l’epítet específic.
• El rang es correspon amb el dels parentals, pero si aquests
són de diferent rang, porta el de menor rang.
• No pot proposar-se un híbrid si no es pot postular almenys
un dels parentals.
– Ex.: Salix aurita L. x S. caprea L. = Salix x capreolata Andersson
(1867). Polypodium vulgare subsp. prionoides (Asch.) Rothm. x subsp.
vulgare = Polypodium vulgare nothosubsp. mantoniae (Rothm.) Sidlay
(1966).
Híbrids
Híbrids
 Grups particulars
Híbrids

• El nom d’un nothogènere és una fórmula que pot ser combinació dels
parentals units per un signe x o bé un nom combinació dels dos noms.
– Exemple: x Agropogon Fourn (1934) = Agrostis x Polypogon.
• En el cas que hi haja tres gèneres implicats, el nom es pot formar de
dues maneres:
– Per combinació dels tres noms, complets o parcials, sense excedir 8
síl·labes.
• Ex.: x Sophrolaeliocattleya (= Cattleya x Laelia x Sophronitis).
– Posant el nom d’una persona acabat en -ara.
• Ex.: x Willsonara (= Cochlioda x Odontoglossum x Oncidium).
• Quan resulta de quatre o més gèneres, porta el nom de la persona
que l’ha estudiat acabat en -ara. Ex.: x Potinara (= Brassavola x
Cattleya x Laelia x Sophronitis).
 En un grup de la nostra espècie s’ha descobert un conjunt d’individus
que han rebut el nom de “Homoseries”. El caràcter diagnòstic és que
són uns apasionats (quasi malalts) de les sèries televisives.

Suposem que és cert però cal formalitzar l’establiment del nou taxó:
-De quin rang seria el taxó nou?
-Quin nom científic hauriem de posar-li, si tractem de conservar-hi la denominació
informal? Com seria la grafia (escriptura) del nom?
-Hauriem d’assenyalar un tipus?
-Què passa amb l’altre grup que no té aquesta característica? Portarà un altre nom?
-D’acord amb la cladística, quina consideració té aquest taxó?
-El taxó és vàlid segon les diferents escoles de classificació?