Anna Oliva

MÈTODES D’ INVESTIGACIÓ QUALITATIVA

MÒDUL 1: GENERALITATS SOBRE ELS MÈTODES QUALITATIUS

Elements Qualitatius d’un estudi: No pretenen generalitzar, estudi de casos. Observació

participant. Informació subjectiva dels subjectes (èmica).
- Ideogràfic: La mostra no es representativa i per tant no és pot generalitzar a tota la població.
Tracta la mostra com un cas particular.
- Observació: aplicabilitat directa al context, validesa ecològica ( resultats aplicats al mateix
entorn i a la mateixa població d’on varen ser extrets)
- Subjectiu: Considera el punt de vista dels individus —> èmica, s’ accedeix al món privat o
personal del subjecte mitjançant la interacció - observació participant- o anàlisi de documents.

Elements Quantitatius: Observació no participant. caràcter objectiu dels criteris. Entrevistes en

format qüestionari. Documents protocol·litzats. Validesa de replicació. Pura informació.
- Nomotetic: tendència a generalitzar.
- Experiment: simplificació de l’ objecte d’ estudi. Validesa interna i replicació, relació VI i Vd
constants.
- Objectiu; aproximació distanciada i externa —> ètica, mitjançant experimentació o observació
no participant.

MODALITATS D’ OBSERVACIÓ

L’observació no participant: astrònom o naturalista clàssic, no exigeix res de l’ésser

passiu que contempla: estrelles, bacteris, ratolins... Constitueix una simples
transducció o trasllat de la realitat al llenguatge científic, sense haver intervingut
prèviament sobre ella.

L’observació directa: Observació del comportament “en directe”. El registre de dades es

realitza mentre el subjecte actua. Si el comportament s’ha filmat o gravat en vídeo o
magnetòfon, l’observació d’aquest material mitjançant la reproducció continua essent
observació directa.

1
 Anna Oliva

L’observació indirecta: Observació dels productes o conseqüències del comportament.

Si l’observació del comportament de fumar és observació directa, el registre de les
burilles deixades en un cendrer és observació indirecta. Sempre és una observació ex
post facto.

*La forma més habitual d’observació indirecta en les ciències socials és l’observació
documental, en la qual el producte del comportament és un document: una carta, un
diari, un missatge electrònic, un SMS...

L’observació participant: És la pròpia de les ciències socials. Indaga en la subjectivitat

de les persones mitjançant la interacció amb elles, les preguntes i el diàleg.
(Perspectiva èmica).

MÒDUL 2: OBSERVACIÓ PARTICIPANT I NO PARTICIPANT

Maneres d’evitar la reactivitat:

Que el científic oculti al subjecte les seves intencions o que obtingui la informació sense
revelar el seu rol d’investigador (observació emmascarada).

Habituació del subjecte a la presència de l’observador

TIPUS D’ OBSERVACIÓ:

1. OBSERVACIÓ PARTICIPANT: L’ observador científic obté informació (normal/verbal) del

subjecte observat a partir d’una interacció amb ell ( diàleg, pregunta). Li interessa els punts de
vista i valors de la persona o grup. Permet i potencia els ponts de comunicació per establir un grau
de semblança i d’empatia entre observador i observat, la relació entre els dos serà mes o menys
formal i l’ entrevista serà mes superficial o profunda.

Distingirem quatre modalitats d'observació participant, que són producte de quatre nivells o graus
d'implicació de l'observador en el subjecte o grup estudiats.

1. Observació actuant: interacció sense implicació, no permet cap vincle entre entrevistador i
entrevistat. Relació superficial/formal, impersonal/distant; el observador segueix unes
consignes e instruccions i el subjecte es limita a respondre. “entrevista tancada, rigida i
limitada”

2. Observació implicada: Estableixen vincles i llaços observador-subjecte d’intensitat variable. Es

més informal i profunda que la actuant. Interactuen amb llibertat variable. Observador
participant, actiu, distancia menor (inclús personal) “ entrevista oberta, poc estructurada i poc
rígida, sense formalismes però intensa i profunda”

3. Participació- Observació: Observador No certific, és membre d’un grup social de pertinença al

subjecte (família, amics), existeix vincle previ observ-subjecte. Comunicació lloure i fluida entre
els dos. Accessible en els espai i el temps. Implica certa dificultat per falta de perspectiva.

4. Autoobservació: No hi ha observador perquè l’ observador i el subjecte son la mateixa

persona. Genera un autoinforme. L’ individu no es científic, per tant necessita d’un
entrenament i supervisió del científic.

2. OBSERVACIÓ NO PARTICIPANT: L’observador recull informació significativa del subjecte

observat sense establir interacció amb ell i sense que es doni conta. No hi ha interacció. L’
observador per no ser detectat mantindrà distancia.
1. Observació directa: observació del comportament “en viu”. Registre de dades en el moment
que el subjecte actua. Pot ser grabad.

2
 Anna Oliva

2. Observació indirecta: observar les conseqüències del comportament. Després de que

ocorreixin els fets.
- Observació indirecta documental: el producte del comportament es un document; carta, diari,
sms, missatge electronic.

SISTEMES DE CATEGORIES:

Els sistemes de categories son classificacions destinades a crea unitats de comportament

descriptives o interpretatives. Un sistema de categories es “fort” quan la classificació de les
conductes o accions del subjecte es perfeta.

1. Exclusivitat semàntica: no hi ha accio o conducta que, en el moment de produir-se, pogui ser

abscrita a mès d’una categoria. Ninguna de les categories pot ser confoses amb les altres.
2. Exhaustivitat semántica: garanteix que qualsevol conducta o acció pugui ser classificada dins
del sistema de categories.
3. Exclusivitat temporal: es garanteix si una conducta no coincideix amb una altre en un mateix
interval de temps. No es solapen
4. Exhaustivitat temporal: es garanteix si sempre pasa alguna cosa que es pugui anotar, ent
tot ,moment a de pasar alguna cosa.

Protocols d'observació interpretativa

Espècimens de Baker: registre narratiu en condicions d'observació actuant. és clarament

observacional i centrada en el treball de camp. L'observador és conegut pel subjecte o grup,
però no arriba a relacionar-se amb ells fora de les interaccions inevitables a presentar-se i donar
alguna instrucció. És un espectador.

• Condicions de registre: natural i quotidià. Registre de tipus narratiu, en llenguatge

senzill. És registre és continu dins el període prefixat de recollida.

• "Episodis": Els fenòmens passen uns després d'altres. Període d'observació segmentat per
unitats. Segmentacions naturals. Activitats orientades a metes particulars. Molares,
han de permetre la descripció. La intensitat de la conducta no varia en el seu desenvolupament. hi
han indicadors d'inici i final d'un episodi.

• "Escenaris": Els episodis es produeixen en escenaris de la conducta. Fora de l'escenari

no es consideren episodis. Patró de comportament clar entre els subjectes que interactuen.
Límits espacials clars i temporals definits. Hi ha d'haver un grup, amb una distribució de rols
inequívoca.

• Tècniques de registre: Anotar en fulls de paper o quaderns preparats pel desenvolupament de la

acció.

INFORMANTS:

El informant és una font principal d’ informació en la recollida de dades.

Funcions de l informant:

• Informants: Proveïts d'informació, validen o confirmen les interpretacions dels investigadors. Ex:
Es pregunta la seva opinió.

• consultants: Es limita a respondre. Subministren informació i dades. Pot desenvolupar un vincle

amb l'observador.

Rol de l'informant en el context de la recollida d'informació:

3
 Anna Oliva
• Actuals: compleixen la seva funció durant el període de recollida de dades o registre d’
informació focalitzat en el subjecte, mostra o grup escollits. Observació participant.

• A posteriori: compleixen la seva funció després del període de recollida de dades. observació no
participant.

• Autoinformants: Donen informació sobre si mateix, sobre altres, opina, jutja, etc., sempre
entorn de si mateix

• Aloinformants: Donen informació d'altres persones.

• Interns: persones que subministren descripcions o interpretacions dels temes sota estudi des de
dins de la mateixa mostra o grup investigat → perspectiva èmica. Ex.persones dins d'un mateix
departament, informen sobre si o sobre el dep.

• Externs: subministra informació sobre les persones o grup concrets sobre els quals se li demana
informació, però als quals no pertany → perspectiva ètica

MODUL 3: L’ ENTREVISTA

Tipus d'entrevista

L'entrevista és una forma d'observació participant centrada en l'obtenció d'informació

verbal d'un subjecte o grup i admet tants enfocaments metodològics com aquella.

Entrevistes fetes en situació d'observació actuant

La perspectiva de l'entrevistador serà més ètica i quantitativa. Es limitarà a complir un protocol
rígid, fent les preguntes, a partir de les instruccions inicials, amb un ritme determinat,
mostrant una actitud impersonal i fins i tot freda. El subjecte es limitarà a contestar (tret d'alguna
aclariment pertinent) .Aquestes entrevistes són una pura transacció d'informació. En les formes
més càlides i properes, aquestes entrevistes són una transacció d'informació regulada (possibilitat
de desfer malentesos i ambigüitats i arribar a un cert consens). Són entrevistes asimètriques
(L'entrevistador mana i l'entrevistat es troba subordinat). Es converteix en una pseudoconversació
unilateral.

Entrevistes fetes en situació d'observació implicada

La perspectiva de l'entrevistador serà més èmica i qualitativa. La relació amb l'entrevistat serà
més personal, informal i íntima. Podrà mostrar el seu costat humà i intervenir molt més al marge
de la formulació de les preguntes. El subjecte gaudirà de més llibertat per parlar, qüestionar,
desviar el curs del ritual. L'entrevistador s'ha de saber situar en el lloc del subjecte, obtenir i
entendre respostes coherents amb el seu punt de vista. Aquestes entrevistes poden funcionar com
transaccions d'informació regulada (en els casos de protocol més exigent), però sobretot
funcionen com cites o trobades. Aquestes entrevistes són simètriques, en què hi ha un mínim de
reciprocitat entre els dos interlocutors de l'entrevista, igualant-se els seus drets i deures.

Entrevistes fetes en situació de participació-observació

L'estil serà de diàleg o conversa a causa de la familiaritat que hi ha entre observador i
observat; la qual cosa no ha d'impedir que l'entrevistador faci l'entrevista seguint les pautes per
les que s'ha entrenat. El guió marcat pel científic ha de ser seguit. Seran com un
trobada dins dels escenaris quotidians de convivència de tots dos interlocutors. El clima de
l'entrevista variarà en funció de la relació prèvia. L'entrevistador es guiarà més pel sentit
comú que per consideracions tècniques, ja que no és un professional. La relació entre
entrevistador i entrevistat serà molt més simètrica que quan el primer és un professional.

1. Segons l'extensió:
• Centrades: tema únic. Totes les preguntes giren al voltant d'aquest tema.
• No centrades: àmplia gamma de temes. Sovint prèvies al procés de recollida de
informació. Llargues i no molt rígides.

4
 Anna Oliva
2. Segons la profunditat en penetrar les raons o motivacions del subjecte:
• Superficials: Sense vincle previ, són impersonals. Asimètriques, exigeix informació realista.
Preguntes objectives. Sense penetrar en la personalitat o motivació de l'entrevistat. de
extensió variable.
• En profunditat: Vincle previ, diàleg, trobada i conversa. Model simètric o
recíproc. Busquen valors èmics (comprensió del punt de vista del subjecte). entrevistes
llargues.

3. Segons el nombre d'entrevistats:

• Col·lectives o grupals: 2 o més en una sola sessió.
• Individuals

4. Segons el grau de planificació o validesa del guió:

• Estructurades: Guió exhaustiu i rígid, preparat amb antelació. Qüestionaris o llistat
de preguntes prefixat. No poden introduir canvis o molt pocs. Respostes previstes, el
limita el protocol. Escenari tancat.
• No estructurades: Guió embrionari, llista de preguntes flexible formulades verbalment. el
entrevistador improvisa -sentit comú-. Entrevista oberta, sense límit de temps, el
entrevistador demana aclariments, interactua. El protocol s'adapta.
• Semiestructurada: Combinació de les dues anteriors. Normal / la fase no estructurada és 1r i
després la part més estructurada al final.

5. Segons el grau de llibertat de respostes:

• Resposta Tancada: la resposta s'ha de triar entre diverses alternatives -questionari-.
• Resposta Oberta: es respon lliurement, dins el marc de la pregunta.

6. Segons la intenció de la pregunta:

• Directa: Preguntes volen dir el que expressen literalment.
• Indirecta: La pregunta té un sentit figurat, diferent de l’aparent.

7. Segons el paper de l'entrevistador:

• Directiva: paper de l'entrevistador actiu, el subjecte és manipulat. entrevistes altament
estructurades. Asimètriques i falta de reciprocitat. No li interessa la versió del subjecte, sinó
el valor de les dades.
• No directiva: paper passiu de l'entrevistador, el subjecte és poc manipulat. Estructuració baixa.
Simètrica i recíproca. Finalitat exploratòria: li interessa la percepció del subjecte sobre el
tema.

MÒDUL 4: LA INTERACCIÓ SOCIAL I ELS GRUPS

Un grup és un sistema o unitat social en què els individus que pertanyen a ell mantenen
comunicació entre si, cadascun amb el seu rol, i ocupen un o diversos llocs dins de la trama de
relacions que el constitueix. Hi ha una consciència clara de pertinença i identificació amb el grup.
A nivell individual, el membre d'un grup presenta alguna característica en comú amb els altres
membres; compleix algun rol dins el grup; gaudeix d'un estatus dins del grup; comparteix
objectius amb tots o part dels membres; i accepta i compleix algunes normes, comunes a tots
els membres, destinades a controlar i regular el comportament.
A nivell grupal, hi ha valors, objectius o interessos que ajuden a constituir el grup; hi ha una
estructura de grup sustentada pel sistema de rols i l'estatus; hi ha una organització; el grup
té una certa durada o permanència; els membres mantenen entre ells un mínim de
cohesió; i altres grups, entitats o institucions reconeixen l'existència i entitat del grup.

Tipus de grups:

• Temporalitat
-Permanent: Sense durada concreta. Estable al llarg d'un període, lligats a
responsabilitats quotidianes o socials (govern, ajuntament).
-Temporal: Creats amb vista a objectius puntuals, un cop assolits es dissolen
(Jurat, comitè d'emergència, grup terapèutic).

5
 Anna Oliva
• Mida
-Grans: a partir de 20 o 30 membres, però varia.
-Petits: tots es coneixen bé.

• Integració
-Primari: grup petit amb xarxa de relacions afectives, comunicatives i personals
(Família, grup d'adolescents, certes comunitats rurals).
-Secundària: grups grans, constituïts per metes concretes (corporacions,
associacions, Estat).

• Origen
-Pertinença: determinats per factors com ètnia, nacionalitat, sexe ...
-Referència: determinat per eleccions (professió religió, militància política ...)

• Formalitat
-Formal: normes explícites i -segurament- escrites.
-Informal: Acords personals o en les pràctiques quotidianes i habituals.

Registre de la paraula interactiva i grupal

L'escala de Bales

Protocol d'anàlisi dels processos d'interacció grupal, que comporta l'aplicació d'un sistema
de categories molt elaborat.

índex de positivitat + índex de negativitat = 1

Un índex de positivitat de 0,5 implica necessàriament que l'índex de negativitat també és de
0,5, ja que tots dos han de sumar 1. Per tant, la dinàmica és força equilibrada, quedant les
tendències negatives i positives en el grup igualades.
Exemple PAC2

El sociograma

La sociometria pretén esbrinar la xarxa de relacions d'atracció o rebuig en un grup, tal com

6
 Anna Oliva
són viscudes o percebudes pels subjectes, preguntant directament a aquests mitjançant el test
sociomètric.
El grup ha de tenir una trajectòria una mica llarga, perquè els membres es coneguin bé i hagin
tingut temps de crear i afirmar les seves relacions. Els subjectes han de trobar-se en una situació
el més natural i còmoda possible. Cal evitar les consignes negatives, no intimidar i aprofitar
un moment favorable per a l'aplicació del test, com seria l'existència d'un problema grupal o
un canvi en la composició del grup.
Les preguntes han de ser inequívoques: bé oralment (nens o gent illetrada), o per escrit, que és
el procediment més habitual.

Preguntes segons l'àrea de relació:

• el treball ( "Amb qui voldries treballar / estudiar ...")
• la convivència ( "Amb qui voldries viure, conviure ...")
• l'oci i la diversió ( "Amb qui voldries divertir / anar de viatge ...")

Preguntes segons criteris:

• criteris afectius (oci, vida en comú),
• criteris funcionals (compromís en la cooperació, eficiència) i
• criteris jeràrquics (acceptació del lideratge i preferències en aquest sentit).

Preguntes segons el tipus:

• Generals Vs Específiques: "A qui prefereixes d'entre tots els teus companys d'equip?" Vs
"Amb qui t'agrada més anar de patrulla?"
• indicatives / Objectives Vs Conjuntives / desideratives: "Amb qui et vas a esmorzar amb més
freqüència? "Vs" Amb qui preferiries anar a esmorzar? "
• Positiva Vs Negativa: "A qui convidaries a la festa del teu aniversari?" Vs "A qui no
convidaries a la festa del teu aniversari? “

Mirar exemple pac 3

Ejemplo de PS:
- A partir del sociograma representado debajo, calcular el estatus sociom.trico negativo de los
sujetos A, B, E y F. Evidentemente cada flecha representa un rechazo.
Son 10 miembros del grupo. A nosotros mismo no nos podemos elegir:

SS- A = 0 / (10 - 1) = 0
SS- B = 1 / (10 - 1) = 0,11
SS- E = 4 / (10 - 1) = 0,44
SS- F = 3 / (10 - 1) = 0,33

Estatus sociométrico general: SS= (SS+)-(SS-)

Estatus sociométrico positivo: SS+= n. elecc recibidas/n.
miembros -1
Estatus sociométrico negativo: SS-= n. rechazos recibidos/n. miembros -1

MODUL 5: TRANSCRIPCIONS I DOCUMENTS

Transcripcions
En una transcripció, l'observador posa per escrit el que el subjecte diu, servint-se de
anotacions especials a més de les pròpies de l'escriptura convencional.
Fonts: Les entrevistes. Un registre d'incidents crítics. Un registre en una observació no
participant.
Les transcripcions es poden fer de materials verbals de diferents procedències, obtinguts de
entrevistes i d'altres registres participants o també de les verbalitzacions espontànies dels
subjectes en registres no participants.

Documents
Un document és un text compost per un subjecte, col·lectiu o institució, que constitueix material
analitzable mitjançant alguna forma d'anàlisi de contingut.

7
 Anna Oliva
Un document és escriptura, text escrit, produït directament pel seu autor / a i no transcrit per el
científic. Caldria admetre com a documents certs dibuixos, sobretot els que adoptessin una forma
narrativa o dramàtica, realitzats per nens, psicòtics, pobles illetrats ...
Un document no s'ha de confondre amb un test.

Tipus de documents:
- Públic: registre oficial (acta matrimoni); els llegits en premsa o publicitat
- Privat: generats per raons personals (diari, nota recordatòria)

- Oficial: generat per una institució política o jurídica. En arxius públics, de vegades de
accés restringit.
- Personal: generat pels subjectes o grups. Escrits en 1ª persona. Accés no restringit.
- A demanda: a petició de l'investigador. certa reactivitat.
- Espontani: no induïts per la demanda de l'investigador. No hi ha reactivitat.
- Microtext: documents curts, entre un paràgraf i unes quantes pàgines. Elaborats en un
període curt de temps (carta).
- Macrotext: documents llargs. Elaborats al llarg de llargs períodes de temps
(Diaris, autobiografies)

MICROTEXT

- Relats i narracions: Els relats són versions o interpretacions curtes, sovint orals, però
convertibles en documents, que fa un subjecte d'episodis o experiències socials concretes que ha
viscut. El que importa no és tant si el subjecte diu la veritat, sinó com presenta, legitima, fa
acceptable, la seva acció.

- Històries de vida: Són relats autobiogràfics incomplets d'un subjecte, centrats en fases
crucials de la seva vida, sol·licitats per l'investigador en forma de transcripció o de document.
Versa sobre fets del passat, però s'ha de construir des del present i en col·laboració amb
l'investigador social. Se solen construir mitjançant entrevistes que es transcriuen i es van
transformant en documents pactats amb el subjecte, també s'obtenen amb observació participant
més o menys implicada o més o menys actuant, segons el format que apliqui el entrevistador
(rígid, distant, o amb un vincle sòlid).

- Autoinformes: Descripcions textuals que un subjecte fa sobre el seu comportament en

determinades situacions, després d'un procés d'autoobservació orientada pel científic.

-Cartes i material epistolar (que deixen un missatge): Textos curts que una persona dirigeix a una
altra, a una institució o a qui vulgui llegir-los. Una carta pot ser personal o literària i s'ha de ser
contextualitzada mitjançant la seva resposta o respostes i una altra correspondència relacionada.

MACROTEXTOS

- Diaris: Anotacions que un subjecte fa sobre les seves experiències i les circumstàncies que les
acompanyen, realitzades dia a dia o gairebé dia a dia al llarg d'una fase de la seva vida. Els que
interessen l'observació documental són els autodiarios, documents en què el subjecte es
implica personalment i retrata, per a si mateix, amb força llibertat i de manera fiable.

- Autobiografies i memòries: textos retrospectius en què narra en prosa la totalitat o una part
substancial de la seva vida.Mòdul 6: La qualitat de les dades en la investigació qualitativa.

- MÒDUL 6: LA QUALITAT DE LES DADES EN L’ INVESTIGACIÓ QUALITATIVA

8
 Anna Oliva

La triangulació

Ha estat desenvolupada per Cambell i per tant la seva formulació original és de tall
positivista. La metodologia qualitativa no s’interessa tant per la validesa de constructe,
sinó per la de contingut.

Treballa des de dins cap a fora. Consisteix en l’aplicació de registres i mesures

diversos i heterogenis, relacionats amb la teoria que enquadra la recerca i preses des
de diferents punts de vista metodològics; amb l’esperança que coincideixin i validin la
construcció teòrica.

Les diferents possibilitats de triangulació són:

Temps: Estratègies de seguiment longitudinals amb altres de seqüencials o

transversals.

Espai/situacions :Repetir la recerca amb la mateixa mostra en diferents situacions.

Nivells d’anàlisi: Integrar la informació procedent de nivells més moleculars amb la

manifesta en nivells més molars. Ex: servir-se de dades sobre expressió facial al
costat de dades sobre accions o desplaçaments sobre el tereny.

Observadors: Utilitzar diferents observadors. Ex: en una escola en que volem

investigar el fracàs escolar, articular informació dels alumnes, el director, els
mestres, els pares, etc.

Mètodes: Emprar diferents mètodes o tècniques. És la columna vertebral de la

triangulació.

Dades o registres: Aprofitar la informació procedent de diferents fonts (documents,

transcripcions, gravacions, etc).

Mesures: Servir-se de diferents tipus de mesures e índex per a completar el retrat.

Mètodes pròpiament dits; Conjugar diferents opcions metodològiques com l’observació

participant, la no participant (directa o indirecta) o diferents dissenys
d’experimentació en un mateix projecte de recerca. Aquesta triangulació pot fer
guanyar capacitat de generalització. Si apliquem conjugadament metodologia
observacional i experimental, una part dels resultats aportarà validesa interna i
capacitat de replicació, i l’altra, validesa externa i ecològica.

Teories: Triangulació associada a la multiplicitat d’observadors o de mètodes.

L’investigador que coordina una recerca diversificada d’aquesta mena s’ha de
col·locar en una posició més “elevada” que la d’una sola teoria particular.

Inducció de casos o generalització en mosaic

Generalització directa: És de des d’una mostra representativa de subjectes a la població

a la qual pertanyen, dintre d’una determinada distribució de probabilitat de les variables
mesurades.

Generalització per simplificació de les condicions de registre: S’assoleix gràcies a

l’exclusió de moltes variables o factors, ambientals o de mostra, que podien haver influït
en els fenòmens observats i en els sues valors. Els resultats seran generalitzables a
qualsevol unitat d’entorn igual, pel que fa a les variables rellevants, que aquella d’on van
sortir les dades.

La metodologia qualitativa i idiogràfica prescindeix habitualment de generalitzacions

directes i de simplificacions de la situació de registre. En contrapartida practica la inducció
de casos o generalització en mosaic. Consisteix en integrar els resultats en un model, de
manera tabular o en mosaic. És com la resolució progressiva d’un trencaclosques.
9
 Anna Oliva
Imaginem també que, en abordar l’anàlisi d’un primer escrit, una de les investigadores es
vol assegurar de que els seus criteris d’aplicació de les categories són estables i no
variaran segons el moment o les circumstàncies. Què li recomanaries fer? Com pot
avaluar aquesta estabilitat?

Pel que fa als errors tipificats pel seu origen:

1) Factors d’expectància i halo: El fet que un investigador faci errades tendencioses

provocades per la seva teoria, ideologia o prejudicis és una font d’informació més en el
context d’una recerca, per bé que aquesta informació hagi de ser destriada de la resta i
contrastada.

2) Errors de deriva: Un error de deriva és producte d’una definició deficient de les

categories, d’un treball mal fet i inacceptable.

3) Fatiga: Lògicament, s’ha d’evitar tant en la recerca qualitativa com en la quantitativa.

Pel que fa a la forma de l’error o al procés en el qual es genera

1) Ha de tenir en compte el risc d’errades de detecció. Ens referim a errades de pes com
per exemple, que l’observador no vegi que un subjecte ha dit “adéu”, quan una gravació
poden testimoniar que sí que ho ha fet. No ens referim, de moment, a diferències
d’interpretació com per exemple que un vegi camaraderia on un altre veu una manca de
respecte.

2) Ha de tenir en compte el risc d’errades de recompte o de mesura. Encara que la nostra

orientació metodològica sigui qualitativa si hi havia 25 persones no podem dir que n’hem
vist 30. Una altra cosa són les inferències que es puguin extreure d’aquests números.

3) Conseqüentment, també cal eliminar errors d’anotació.

4) En canvi, davant del errors d’interpretació, la metodologia qualitativa adopta una

postura relativista. Les diferents interpretacions seran enteses com a diferents versions de
la lectura que observadors fan de la realitat humana, no com a errors.

El punt de vista qualitatiu respecte a la fiabilitat intraobservador (tipus test-retest).

Replicació

*Exemple: un investigador examina dues o tres vegades un mateix text, o buida dues o
tres vegades una mateixa gravació en vídeo, per a confirmar els registres, mesures o
interpretacions obtinguts la primera vegada.

En la replicació les repeticions del registre s’efectuen sobre el mateix material (text o
gravació). La seva intenció és conferir qualitat, donar garantia a les dades.

Invariància

*Exemple: un investigador passa un protocol d’entrevista determinat dues o més vegades

a un mateix subjecte. O fa escriure un relat dues o més vegades a una persona.

Ara estaríem donant a aquesta repetició el sentit d’una fiabilitat psicomètrica, ja que volem
obtenir resultats iguals o equivalents sobre diferents materials de registre procedents del
mateix subjecte. La informació obtinguda es refereix a valors constants, a trets fixos,
suposadament allotjats en l’individu

10