Dossier_PERCUSSIONS

Dossier pedagògic
Percussions
Autor del dossier: Mercè Parés

Il·lustracions: Mariona Cabassa
ÍNDEX
1.Indicacions generals
pàgina 2
2.Indicacions generals sobre Percussions

pàgina 7
3.Objectius didàctics i continguts

pàgina 7
4.Guia del concert

pàgina 11
5.Propostes didàctiques
pàgina 16
6.Vocabulari i glossari
pàgina 33
7.Els compositors
pàgina 38
8.Fitxa tècnica i repertori

pàgina 42
9.Programa de mà
pàgina 44
10.Bibliografia i enllaços a pàgines web

pàgina 45
1
1. Indicacions generals
1.1 Indicacions generals del cicle de concerts L’Escola va a L’Auditori
Portem els nens als concerts perquè la pràctica continuada d’aquesta manifestació
artística contribueixi al gaudi de la música. Aquesta idea ha de ser present en les
activitats prèvies i posteriors al concert. El nen no ha de viure el concert com una càrrega
de treball ni tampoc com una estona de no-classe.
El seguiment regular que ofereix L’Auditori facilita aproximacions a la música en els seus
diferents estils i gèneres i, a la vegada, facilita l’observació en directe dels instruments
musicals i de la interpretació musical (vivència musical).
Característiques dels concerts programats en el cicle
• Són concerts. Això vol dir que pràcticament no hi ha paraula, sinó que tot és música.
• La temàtica de cada concert és molt oberta i el repertori combina en cada concert estils
i gèneres diferents.
• Els intèrprets s’han triat un per un i s’ha buscat sempre un alt nivell d’interpretació i una
bona capacitat de comunicació.
• Per donar a cada concert el ritme adequat a l’edat de l’alumnat a qui s’adreça, es juga
amb petits elements escènics —que mai no prenen el protagonisme a la música i que
són coordinats per un professional en direcció escènica.
Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts
Els objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts són que els alumnes
gaudeixin del fet d’escoltar música en directe i que aprenguin a anar a concerts. A més,
es poden definir altres objectius relacionats generalment amb l’àrea curricular de música i
que variaran lleugerament segons els continguts específics de cada concert. Seria bo,
però, que no oblidéssiu aquests dos objectius principals que us detallem: gaudir de
l’audició de música en directe i aprendre a escoltar-ne per mitjà de la pràctica habitual.
Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts
⇨ Des del centre educatiu
Aspectes musicals
• Haver-se informat dels continguts. Triar aspectes adients al nivell de coneixements i

bagatge en les audicions per tractar a l’aula prèviament.
• Treballar a l’aula el programa del concert.
• Triar alguna cosa per continuar treballant a l’aula després d’haver assistit al concert.
Algunes normes cíviques i de comportament que l’alumnat ha de conèixer

abans d’assistir al concert
2
• Per escoltar música, no s’ha de parlar.
• No es poden menjar xiclets dins L’Auditori.
• No es pot sortir de la sala de concerts a mitja actuació.
• Als passadissos i a la sala de concert, cal entrar-hi i sortir-ne sense córrer ni cridar.
• La comunicació amb els músics ha de ser correcta; no s’ha de cridar, xiular, parlar, etc.
mentre actuen.
• Els professionals que actuen, els companys del públic i l’espai que ens acull es
mereixen el nostre respecte independentment de la valoració personal i individual del
concert.
⇨ Durant el concert
El professorat s’ha de fer responsable del grup i prendre les mesures i decisions
adequades en cada situació a fi de garantir l’audició al conjunt del públic. Per això, us
demanem que:
• Abans d’entrar a L’Auditori, induïu el vostre alumnat a la tranquil·litat.

• Vetlleu pel comportament dels vostres alumnes durant el concert.
• Penseu abans amb qui asseureu aquell alumne a qui costa estar atent.
• Trieu el vostre seient per poder veure els vostres alumnes amb facilitat.
• Tingueu una actitud que afavoreixi la consecució de l’ambient adient a cada concert.
• Recordeu que no s’ha d’acompanyar la música picant de mans, si no és que es
demana des de l’escenari.
Un concert sense unes actituds correctes no és educatiu. I nosaltres som un servei

educatiu. Per això, ens reservem el dret, si cal i d’acord amb el professor de música de
cada grup, de demanar a alguna persona o a algun centre que abandoni la sala de
concerts si la seva actitud en distorsiona la bona marxa o dificulta l’aprofitament de
l’espectacle als companys.
1.2.Indicacions generals del cicle de Concerts en Família
Anem a concerts perquè la pràctica continuada d’aquesta manifestació artística

contribueix al gaudi de la música i perquè la música ajuda a fer-nos créixer i a enriquir-
nos com a éssers humans.
La programació regular de Concerts en Família que ofereix l’Auditori facilita l’aproximació

a la música en els diferents estils i gèneres i, a la vegada, facilita l’observació en directe
dels instruments musicals i de la interpretació musical.
Ens introdueix a tothom –pares i fills, infants, joves i adults- en l’experiència de la música
en directe.
Característiques dels concerts programats en el cicle

Són concerts. Això vol dir que acostuma a haver-hi poca paraula i que la música és
l’única protagonista.
3
• La temàtica de cada concert és molt oberta i el seu repertori combina estils i gèneres
diferents.
• Els intèrprets s’han triat un per un i s’ha buscat sempre un alt nivell d’interpretació i
una bona capacitat de comunicació.
• Per donar a cada concert el ritme adequat a l’edat dels infants a qui s’adreça, es juga
amb petits elements escènics, que no prenen el protagonisme a la música i que són
coordinats per un professional en direcció escènica.
Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts

• L’objectiu principal que es planteja a l’hora de dissenyar cadascun dels concerts és
que el públic gaudeixi de l’audició de música en directe, que se senti integrat en l’acte
al qual assisteix i que el fet d’escoltar música es converteixi, a poc a poc, en una
pràctica quotidiana i habitual.
També es programa aquesta oferta com a alternativa de cultura i oci per compartir en
família.
Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts

Els concerts programats des del Servei Educatiu estan dissenyats per poder-ne gaudir
sense cap preparació especial.
Tot i amb això, i atenent les demandes freqüents que ens arriben de famílies que
desitgen apropar-se a la música des de casa, us convidem a fer una ullada als diferents
apartats d’aquests dossiers i a endinsar-vos en les temàtiques que més us plaguin.
Abans de venir al concert, seria bo que tinguéssiu en compte dues premisses. Són
aquestes:
• Trieu el concert o els concerts més adients, tant per a l’edat com per als interessos
de l’infant i de la família.
• Parleu mínimament de què anireu a veure i a escoltar.
Els discos dels concerts que estan editats són un bon material per escoltar en família tant
abans com després del concert i, fins i tot, amb independència del concert.
Protocol del públic per afavorir una bona dinàmica dels concerts
Un concert, com qualsevol acte públic i col·lectiu, té un protocol que li és propi i que
sovint és indispensable per aconseguir un ambient adequat a cada moment del concert.
Permeteu-nos que us ho recordem, tot i que ben segur ja ho coneixeu perfectament.
• La millor manera de poder sentir bé la música és escoltar-la en silenci.
Són concerts pensats perquè els infants els entenguin. És important que els adults
confiem en les capacitats i en la gran sensibilitat dels infants i que ens limitem a viure
amb ells cadascun dels ambients. No els calen els nostres comentaris dins de la sala.
Si un nen petit plora a mig concert i no troba consol a la falda del pare o la mare, es
recomana que sortiu un moment de la sala i torneu a entrar-hi discretament quan es
cregui oportú.
4
• Cada concert és una obra sencera des que comença fins que acaba. Cada segon
ens porta al següent i res no ho ha de trencar. Per això és important:
o Anar al lavabo abans del concert.
o Arribar 20 o 30 minuts abans per poder ser al lloc al moment de començar.
• Els aplaudiments formen part del protocol d’un concert. Cal estar atent en quins
moments s’ha de fer.
• És especialment important no acompanyar la música picant de mans, si no és que
se’ns hi convidi des de l’escenari. Els intèrprets ens ofereixen la música que ha escrit
el compositor i la participació del públic en varia el resultat sonor previst.
I no oblidem que...
• L’actitud d’escolta, respecte i gaudi dels adults durant el concert és la que observen
els nens, els serveix de model i aprenen.
• Induir a la tranquil·litat abans d’entrar a l’Auditori és una bona manera de començar el
concert.
Els professionals que actuen, els acompanyants del públic i l’espai que ens acull es
mereixen el nostre respecte independentment de la valoració personal i individual del
concert.
5
2. Indicacions generals sobre Percussions
Aquest és un concert dissenyat especialment per als més petits. Durant els 45
minuts que dura l’audició, els intèrprets mostraran als infants més de quaranta
instruments de percussió, des dels més comuns (la bateria, el timpani o les
maraques) fins a instruments característics de músiques tradicionals d’arreu del
món (les carcabes, la darbukka, el djembe, els kachichis, etc.).
El conjunt de les interpretacions ens permetran sentir cadascun d’aquests

instruments fent diferents funcions dins del grup i també interpretant músiques
de diferents estils (des de la música africana fins al flamenc), èpoques (des del
barroc fins al s.XX) i compositors (des de J.S. Bach fins a J. Cage).
D’altra banda, i prenent com a punt de partida les diferents obres del concert,
els alumnes podran treballar altres continguts com la pulsació, l’estructura
musical, els ritmes propis d’algunes músiques tradicionals, la regularitat, els
contrastos sonors, el tempo...
3. Objectius didàctics i continguts

Davant d’una proposta musical rica i variada com la que se’ns ofereix en aquest
concert és possible marcar molts objectius. En la següent proposta els
objectius abracen aspectes relacionats directament amb el concert de
percussions però també altres que van més enllà del concert concret i són
aplicables a altres situacions de concert o altres músiques, ja que fan
referència a temes d’actituds i/o coneixements generals sobre els instruments,
els músics o la creació.
La intenció d’aquesta doble vessant és que ajudin a trobar punts de contacte

amb el que ja es fa a les escoles i així facilitar la integració del treball del
concert en la programació habitual com un recurs més. Esperem que aquesta
proposta amplia i força concreta, us serveixi d’orientació, i us animi i ajudi en la
preparació de la vostra pròpia programació.
Els objectius estan dividits en dos blocs: els del concert pròpiament dit i els que
estan relacionats amb les activitats que es fan a l’escola, prèvia o posteriorment
i que tenen com a finalitat donar recursos als infants per a gaudir del concert i
per a que l’experiència els permeti ampliar els seus coneixements i
experiències musicals més enllà d’un fet puntual.
3.1 Objectius pel concert

1.- Experimentar les sensacions que ens produeix la música en directe.
2.- Conèixer la dinàmica d’un concert i les actituds que són necessàries per
poder gaudir-ne i respectar als altres ( públic i músics).
6
4.- Prendre consciència que es comparteix l’espai i la música del concert amb
altres nens i nenes.
5.- Identificar els músics.
7.- Valorar el nostre silenci i respecte davant la música. Els músics toquen per
a nosaltres.
8.- Reconèixer les audicions i cançons treballades a l’escola.
9.- Reconèixer alguns dels instruments que sonen i que s’han presentat
prèviament.
10.- Identificar visualment els instruments que sonen i els que no sonen en les
diferents músiques proposades.
11.-Escoltar i identificar diferents agrupacions instrumentals que apareixen.
3.2 Objectius pel treball a l’escola

1.- Donar informació, oral i visual, i conversar sobre:
- Què és un concert,
- Com és l’espai on es fa,
- Com hi anirem,
- Què farem durant el concert,
- Qui el fa,
2.- Fer arribar a les famílies informació sobre l’activitat : lloc, tipus de concert,
treball que es fa a l’escola, imatges,...
3.- Crear petites situacions de “concert” on els protagonistes siguin els mestres
o els mateixos infants, treballant les actituds dels dos rols, intèrpret i espectador
.
4.- Realitzar a l’escola audicions en directe amb músics per viure en un

ambient recollit i proper l’audició i el concert en directe, a poder ser amb
instruments d’aquest família.
5.- Triar i treballar algunes músiques que s’escoltaran al concert, amb recursos
i temps suficient per tal que els infants les puguin interioritzar i reconèixer
durant el concert.
6.- Conèixer el nom de les obres treballades i els seus compositors.
7.- Conèixer alguns estils o tradicions musicals sobre les que han estat
inspirades algunes composicions o arranjaments treballats : flamenc, barroc,
reggae, jazz, fankani, contradansa cubana,...
7
8.- Crear un espai on els infants puguin escoltar música amb referents.
9.- Crear un ambient que afavoreixi l’audició i que desperti l’interès per la
descoberta d’ambients o altres continguts musicals.
10.- Observar vídeos on hi hagi infants i /o adults escoltant concerts.
11.- Utilitzar instruments de percussió per acompanyar cançons, dites o

poemes i/o per a petites creacions.
12.- Posar a l’abast dels infants els instruments de percussió, i oferir petites
pautes per a la creació i interpretació, individual i/o col·lectiva.
13.- Familiaritzat amb les fotos i els noms dels músics.
14.- Fer fotos dels nens o dels mestres mentre toquen instruments o van a
oferir “concerts” als pares o a altres companys de l’escola.
15.- Conèixer les formes, dimensions i so d’alguns instruments molt diferenciats

d’aquesta família, en directe si és possible o a través de fotos o reproduccions
visuals.
16.- Construir instruments que es fonamentin en el mateixos principis i facilitar

que els nens els toquin.
17.- Saber distingir algunes parts o elements i característiques sonores d’un,

dos o tres instruments diferenciats ( per exemple un de so determinat com el
carrilló i alguns de so indeterminat com el pandero, o els sonalls).
18.- Acompanyar la descoberta i l’interès espontani dels infants pel so en el seu

cos i en els materials de l’entorn.
19.- Treballar alguns referents que permetin acostar-se al concepte de família

d’instruments de percussió.
20.- Intentar conversar sobre les accions que fem i/o els elements que utilitzem
per produir so .
21.- Familiaritzar-se i/o interpretar les cançons:

o Cargol treu banya
o Cadireta enlaire
o Vine, son
o Si fos ocellet
22.- Fer arribar als pares les cançons que treballem per tal que les puguin
compartir a casa.
23.- Familiaritzar-se amb l’ús i la conservació correcte dels instruments.
8
24.- Escoltar les versions de les cançons que es proposen en el CD i recollir les
impressions que els causen.
25.- Escoltar altres interpretacions d’aquestes cançons on apareguin diferents

intèrprets ( infants, grups corals, homes, dones ), diferents ambients , diferents
instruments, i fer-ne un element de conversa.
26.- Parlar sobre el músic des de la doble vessant d’intèrpret i de compositor.
27.- Afavorir un espai d’expressió sobre les emocions i sensacions que es

despertin a partir de l’experiència del concert i de l’audició de les músiques en
directe.
28.- Acostar als infants les il·lustracions que s’han fet a partir de la música
29.- Crear situacions de creació plàstica relacionades amb músiques.
30.- Establir relacions entre el programa de ma i el concert, de manera que

serveixi com a suport per evocar i també per a compartir l’experiència.
Elements de Suport
● El CD i les seves il·lustracions.

● Imatges d’instruments.
● Fotos dels intèrprets.
● Imatges de l’espai on es realitza el concert
● Materials amb diferents possibilitats sonores
● Materials creats per els mestres
● Instruments de percussió
● El cos
● Instruments fabricats a l’escola.
3.3 Continguts
Conceptuals
● El concert en directe: espais, estructura, música, públic, programa de mà.

● Els instruments de percussió.
● Formes i estructures musicals.
9
● Compositors i intèrprets.
● Obres i característiques.
● Cançons populars.
Procedimentals
● Conscienciació de les sensacions que es desvetllen amb el concert.

● Reconeixement d’alguns noms i característiques d’instruments de percussió.
● Expressió corporal o plàstica de diferents sensacions que es desvetllen a
partir de l’audició.
● Aproximació a diferents estructures musicals a través del moviment i/o la
creació musical o gràfica.
● Ús dels instruments de percussió per a la creació musical
Actitudinals
● Valoració del silenci per una bona audició musical.

● Deixar-se embolcallar per la música i viure sensacions.
● Respecte pel concert, els seus intèrprets i els companys.
● Valoració del concert com una eina d’aprenentatge.
● Desenvolupament d’una actitud crítica davant el concert.
● Esforç per una escolta activa i atenta.
4. Guia del concert

El concert “Percussions” es realitza a la Sala de Cambra de l’Auditori. A la sala
hi ha dos espais diferenciats, l’escenari i l’espai destinat al públic.
A l’escenari, des de l’inici del concert hi ha col·locats tots els instruments que
s’utilitzen durant el concert, que són molts i molt variats. Pot ser interessant que
ho feu notar al infants i que potser aprofiteu la petita espera de l’inici del concert
per comentar-ho amb els nens i nenes, per veure si en reconeixen algun que
teniu a l’escola o que han vist a les fotografies, perquè se n’adonin de les
dimensions i quantitat, i despertar la curiositat pel concert.
L’altre espai, destinat al públic és la platea, els laterals i el primer amfiteatre de

la sala. És important que els adults tinguin cura que els nens i nenes estiguin
còmodes, amb espai suficient i la posició i roba adequada abans de començar
el concert.
Tot i que la majoria de vegades la música s’interpreta en l’espai de l’escenari

els músics utilitzen, en alguns moments, altres espais tot apropant la música
als infants i/o oferint sensacions acústiques i escenogràfiques suggerents.
Recordeu que mentre dura el concert la sala manté una il·luminació reduïda.
10
4.1. El concert pas a pas
Durant el concert, les obres es tocaran de manera continuada sense grans

pauses. Aquí trobareu l’ordre de les músiques amb els seus autors, la durada i
els instruments que intervenen, així com alguns comentaris puntuals sobre
aspectes escènics que us poden ser útils alhora de preparar el concert a
l’escola.
♫ Ressonàncies
Contemporània
Autor: Àngel Pereira
Durada (2’12’’)
Instruments: 2 instruments metàl.lics construïts per lutiers especialitzats
3 tam-tams de diferents mides
Bols tibetans
Cròtals
Vibràfon tocat amb arquet
Temple-block
Timpani amb plat col·locat a sobre de la pell
Els músics estan col·locats a les llotges i no estan visibles. Apareix el so i

després un dels músics apareix amb un instrument espectacular pel passadís
central, amb un punt de llum que el segueix fins l’escenari.
♫ Ivori
Inspirada en tradició africana
Durada: ( 2’28’’)
Instruments: Marimba
Vibràfon
Lira
Kachichis
♫ Fankani
Ritme fankani. Àfrica
Durada: ( 2’02’’)
Dum-dum
Djembe
Esquelles africanes
Veus
♫ Clapping music
Contemporània
Autor: S. Reich
Durada: ( 1’23’’)
11
Instruments: Mans
♫ Si fos ocellet
Balada
Autor: Tradicional catalana Arr: Àngel Pereira
Durada: ( 1’41’’)
Instruments: Vibràfon
Lira
Marimba
Melòdica
Cortina de campanes
La melòdica (únic instrument que no és de percussió que s’utilitza
en aquest concert a part de la veu) s’apropa als nens i nenes
mentre interpreta la melodia tradicional.
♫ Saudades
Ritme choriño. Brasil
Durada: (1’18’’)
Zurdo
Afuche
Triangle
Pandero brasiler
♫ Bourré núm.1 de la Tercera Suite per a violoncel

Música barroca
Autor: J.S. Bach
Durada: ( 1’43’’)
♫ El cántaro y la fuente
Contemporània , descriptiva
Autor: Nan Mercader
Durada: ( 2’43’’)
Instruments: Tinajas
Cubell amb aigua
Pal de pluja
Vibrafon
♫ Cargol treu banya

Ritme yambú / Rumba columbia. Cuba
Autor Popular catalana Arr: Àngel Pereira
Durada: ( 1’41’’)
Instruments: Conga
Tumbadora
Quinto
Esquelles
12
Veus
♫ Baterieta de paper
Contemporània. Funky
Durada: ( 1’21’’)
Instruments: Full de paper
Bossa de plàstic
Caixa de cartró
Bossa de paper
♫ Vine, son
Balada
Autor: Tradicional mallorquina Arr: Àngel Pereira
Durada: ( 1’55’’)
Vibrafon
Lira
Veu
♫ Seu al tamboret
Flamenc
Durada: ( 1’25’’)
Instruments: 3 cajones flamencs
♫ Cadireta enlaire
Reagge
Autor: Popular catalana Arr: Àngel Pereira
Durada: ( 1’28’’)
Vibràfon
Bateria
Veus
Steel drum
Pailes
Congues
♫ Junto al cañaveral
Guajira-son. Cuba
Autor: R.Ruiz ( adaptació)
Durada: ( 2’20’’)
Vibràfon
♫ Tu sonrisa
Contradansa. Cuba.
13
Autor: M. Saumell Arr: Àngel Pereira
Durada: ( 1’27’’)
Vibràfon
Xilòfon
Lira
Conga
Maraques
♫ The last stage of a long journey

Jazz
Autor: E. Weber
Durada: ( 1’27’’)
Instruments: Vibràfon i marimba
♫ She is asleep
Contemporània
Autor: J.Cage ( fragment )
Durada: (2’53’’)
Instruments: 12 tambors de diferents dimensions
♫ Tindouf
Ritme del Marroc
Durada: ( 1’13’’)
Instruments: Tars
Darbukka
Daf
Carcabes
Veu
♫ Le petit noir
Impressionisme francès
Autor: C. Debussy Arr: J. Sponsel
Durada: ( 1’05’’)
Vibràfon
Xilòfon
Bateria
♫ Tu-tu-tu-pra
Marxa / música japonesa
Durada: ( 1’52’’)
Instruments: Timpani
Bombo simfònic
14
Temple-blocks
Tambors
Caixes
Caixes xineses
Vibràfon
Bols metàl·lics
Cròtals
5. Propostes didàctiques
Preparació del concert
És possible que per molts dels infants que acompanyareu al concert, aquesta
sigui la primera vegada que participen en una activitat artística d’aquest tipus. És
molt important que posem al seu abast recursos que els permetin apropar-se a
aquesta realitat amb tranquil·litat i gaudi. Aquests recursos els ha de concretar
cada mestre però haurien de recollir:
• Aspectes informatius sobre l’espai i les característiques de l’activitat i

orientacions sobre l’actitud que ha de tenir un espectador: saber escoltar
amb silenci i aplaudir al final de les músiques. Es tracta de compartir
amb
moltes persones una activitat artística.
• Coneixement d’algunes obres i cançons, que els permetin reconèixer
músiques familiars durant el concert , ja que escoltar el que és conegut
genera satisfacció i proximitat, tot i deixant també un espai per a la
sorpresa.
• Experimentació en l’ambient escolar (més conegut i reduït) l’experiència
de l’audició i la interpretació en directe.
• Coneixement dels intèrprets i dels instruments a partir de les fotografies
Cal tenir en compte que pels infants petits, l’anada a un concert és ja en ella
mateixa una motivació, una vivència i un aprenentatge ple de sentit.
Propostes per a l’audició
La proposta educativa pretén donar elements que permetin enriquir aquesta

experiència amb un treball previ i posterior a l’escola, que no només servirà
per a viure amb més riquesa el moment concret del concert, sinó una bona
oportunitat per a fer créixer les experiències i els aprenentatges al voltant de la
música.
Les propostes didàctiques que, a continuació, presentem són concretes però s’

han d’entendre com a suggeriments perquè cada mestra faci les seves pròpies
15
propostes i concrecions. Potser ens interessa la idea sencera o potser els
materials, o una part ...No es pretén que es porti a terme tot aquest recull de
propostes, sinó que trieu aquelles propostes i/o en creeu de noves d’acord amb
els interessos i possibilitats del vostre entorn concret.
Algunes d’aquestes activitats es poden realitzar abans, per a familiaritzar els

infants amb algunes obres i altres com a treball posterior, a partir de les
demandes dels nens i nenes o de la proposta de l’adult. Totes aquestes
propostes necessiten el suport dels enregistraments i les il·lustracions del Cd-
llibre que ha editat el Servei Educatiu de l’Auditori per a aquest concert.
Caldrà que cada educador triï les obres que farà escoltar als nens i nenes i el
treball que hi farà. Al fer la selecció prèvia es poden tenir en compte aspectes
com el contrast d’ambients, estructures musicals diferenciades, tipus
d’instruments que hi surten, la durada de les obres., però també és important
que ens deixem sorprendre i enriquir per les aportacions que fan els nens i
nenes, que poden fer capgirar la proposta o demanar una obra concreta que no
havíem previst. Aquesta escolta i flexibilitat són importants, no només perquè
assegura la participació i l’adequació als nivells i interessos de l’infant, sinó que
enfoca el nostre treball des de la confiança en la capacitat d‘escolta i de creació
dels infants, que en definitiva són els protagonista dels seus processos de
creixement.
Hi ha una proposta per a cada audició i estan ordenades en l’ordre en que

estan enregistrades en el CD. En cada proposta hi ha:
1.- Un petit comentari sobre l’obra, on es recullen diferents aspectes, segons

cada obra, sobre instrumentació, estructura, procedència, sonoritat o ambient
(aspecte més subjectiu) amb la intenció d’oferir elements als adults per escoltar
i descobrir cada una de les músiques i així poder tenir el màxim d’elements per
a crear i/o modificar les propostes.
2.- Propostes per a l’audició amb els infants.

3.- Propostes per a la creació musical, aprofitant algun element emfatitzats en
l’audició.
4.- Enumeració d’alguns dels continguts musicals que es treballen amb les
propostes.
A part de totes les propostes concretes que trobareu a continuació, el treball

amb les imatges, els autors ( noms i fotos ) i els títols ( els reals i/o els que
pugueu inventar ) són un bon recurs en general per conversar sobre la música.
Aquest material està adreçat als educadors que treballen amb infants
d’educació infantil. Tot i així el nivell i les adequacions les han de delimitar els
educadors.
♫ Ressonàncies, Àngel Pereira
16
Petita improvisació que crea un ambient ple de ressonàncies, sense
un ritme definit . Hi ha un grup d’instruments que creen un fons
sonor i un instrument protagonista que produeix un so melòdic que fa
intervencions espaiades. Intervenen molts instruments i sonoritats
poc convencionals. Ambient pausat, misteriós, sorpresa sonora.
Propostes d’audició:
1.- Escolteu la música tots junts, fent una mica de pinya, per intentar evitar les
possibles inquietuds sorgides. Recolliu les impressions dels infants i acolliu les
emocions o imatges suggerides tot fent-les extensives al grup.
2.- Feu grups, grans o petits .Tots s’agafen a una cinta ample, a poder ser
estèticament suggerent, deixant un tros considerable entre nen i nen i sense
tibar, i formen un cercle. Aquest disposició dona sensació d’estar acompanyat i
crea complicitat entre els infants. Tot escoltant la música i que moguin les mans
lliurement, segons el que ens suggereix aquestes sonoritats. Les cintes i les
mans creen una sensació visual de moviment ondulant .També podeu donar
trossos de cinta una mica llargs i que es moguin lliurement per l’espai intentant
dibuixar els sons.
Creació:
1.- Feu alguns cercles, amb” músics” al mig amb diferents materials sonors. Es
pot decidir amb els infants quin ambient sonor vol fer cada grup i veure com
podem triar uns instruments que ajudin a crear l’ambient desitjat. El tipus
d’instruments i materials triats determinarà en gran part l’ambient que es creï, ja
que el control i les possibilitats de fer sons variats de manera voluntària és
encara molt limitada en els infants d’aquesta edat.
2.- A partir de mòbils, amb diferents sonoritats ( metàl·lics, de fang, de fusta, de

canya,..), crear un ambient amb moltes ressonàncies. Podeu fer variants, tots
alhora, per grups, uns després dels altres,... En cada cas es produeixen
sensacions molt diferents. Si els escolteu un a un deixant temps entre so i so
els infants podran escoltar el canvi de volum del so i el silenci.
Continguts musicals:
● Ressonància
● Durada i volum
● Timbres i colors
● Creació de composicions
♫ Ivori, Àngel Pereira
17
Música inspirada en una tradició sonora africana. Comença
amb una introducció sonora plena de sons suggerents i molt
discretament apareix una melodia que es va repetint amb
petites variacions i es van afegint uns acompanyaments que
la van enriquint .Es va produint un lleuger augment
d’intensitat i d’instrumentació. L’ambient que es crea és serè i
d’una certa elegància.
1.- Ens imaginem que som a l’Àfrica. És el matí i tot és adormit encara. El sol
s’aixeca poc a poc i tot ho desperta. Els nens es col·loquen en cercle a terra i la
mestre es col·loca en el centre ( més tard ho poden fer els infants, sols, en petit
grup o acompanyant a la mestre) amb un aro guarnit, que simbolitzi el sol.
S’escolta la introducció en quietud i a l’iniciar-se la melodia es comença a
moure l’aro i es va aixecant des de terra, de manera que poc a poc el sol,
passant per diferents nivells arribarà a dalt de tot. Els infants que representen la
terra adormida, s’aniran despertant i movent a mida que el sol els toqui. Poden
aixecar el cap, estirar-se, seguir al sol en comitiva... Aquest audició es proposa
conjuntament amb la següent (número 3). Es pot establir un paral·lelisme entre
la forma del sol i la d’alguns instruments de percussió.
2.- Es pot familiaritzar als infants amb el ritme de les primeres pulsacions de la
melodia de l’audició, abans d’escoltar l’audició pròpiament dita o després . Es
pot interpretar amb la veu amb diferents instruments , intensitats , tempos,... i
fer-hi jocs amb moviment ( cada grup es belluga d’acord amb l’instrument
assignat, moviments diferents a diferents tempos, ....)per tal que els infants s’hi
familiaritzin , el silenci pot ser també un espai molt ric.
3.- Provar de discriminar els instruments.
Creació:
1.- Triar una melodia coneguda o inventada , o bé onomatopeies amb alguna

estructura rítmica. Feu repeticions i proveu d’introduir-hi sorpreses (variacions )
o repetir-les amb uns acompanyaments diferents cada vegada , creant petites
seqüències .Podeu acompanyar-ho de moviment i canviar de rol: intèrpret i
espectador.
● Cèl·lules rítmiques
● Patrons
● La repetició
● Melodia i variacions
● Intèrpret
● Introducció
♫ Fankani, Àngel Pereira
18
Composició inspirada en el ritme africà fankani. La introducció ens mostra la
base rítmica que ens acompanya tota la obra i caracteritza el fankani. A més hi
anem descobrint intervencions amb solos de tambors, de veu, de marimba. És
una música intensa, dinàmica i amb gran força rítmica.
1.-Aquesta proposta pot anar lligada a l’anterior, però no és imprescindible fer-

ho tot, ja que les dues audicions tenen sentit per si mateixes. Ens imaginem
animals o personatges de la sabana que es posen en marxa després de la
sortida del sol. Es tracta de proposar moviment lliure per tal que cadascú
treballi l’adequació a la música. Podem repartir carotes tot escanejant alguns
animals de les il·lustracions com identificatius. Aquesta audició és probable que
generi molt de moviment , i potser serà útil delimitar territoris o nombre de nens
i poder disfrutar més així de l’experiència.
2.- Mirar les il·lustracions sobre l’ambient africà del llibre-CD. Recollir fotos.
Creació:
1.-Imitar la part vocal de l’audició, fent jocs vocals tot variant les qualitats
sonores, canviant els sons emesos tot conservant el ritme o a l’inrevés.
2.- Crear un fons sonor per acompanyar-les i fer petites creacions, on hi hagi
dos plans sonors un que es manté i solos de veu .
● Ritme fankani
● Instruments i veu
● Unitats rítmiques
● Qualitats del so
♫ Clapping music, S. Reich

Aquesta peça rítmica s’interpreta únicament amb les mans .
L’interpreten quatre persones fent dues veus. Comença una
veu amb la presentació d’un patró inicial. L’altre veu
s’incorpora amb el mateix patró però desplaçat una corxera.
Aquest desplaçament crea l’efecte d’una trama rítmica
complexa on costa diferenciar el motiu inicial. Aquest
desplaçament després d’una estona fa que les veus s’acabin
trobant i s’acaba en la unificació de les dues veus i s’escolta
clarament un altre cop el patró inicial. Crea un ambient auster.
1.-Escoltar mirant les imatges del CD. Recollir les paraules i idees dels infants
en posar en contacte la música amb les imatges. “ Una noia que es diu Mariona
19
va dibuixar això quan va sentir aquesta música”. Provar de descobrir que per
fer aquest música només utilitzen les mans.
2.- Crear uns mòbils amb mans ( les de les il·lustracions, les fotocòpies de les
dels nens, les seves estampades,... ) Fer dos grups , i col·locar-los en els dos
extrems de la sala . Al començar l’obra el posen en moviment per trobar-se
amb l’altre grup ,amb el moviment que suggereixi la música . Gaudir de
l’encontre.
Creació:
1.- Potenciar la recerca i compartir les descobertes de sonoritats corporals.
2.-A partir de les sonoritats descobertes fer una composició individual o

col·lectiva , en quietud o amb desplaçament amb unes pautes mínimes per
començar i acabar tots alhora ( que pot ser una mínima introducció i conclusió).
També es poden agrupar segons les parts del cos utilitzades. Podem crear un
poema descriptiu que serveixi per enriquir el concert de sons. El podem anar a
fer a un altre grup, convidar a alguna adult de l’escola , o als pares,...
● El cos com a instrument

● Sincronització
● Introducció i final
♫ Si fos ocellet, Tradicional catalana (Arr: Àngel Pereira)

Tot i que el caràcter és molt diferent, l’estructura
d’aquesta obra és molt similar la d’ Ivori. La diferència
principal la podríem trobar en què aquí la melodia no
presenta cap variació i que en aquesta una repetició
anuncia el final, que és molt previsible i clar. Aquest
versió crea un ambient íntim.
1.- Canteu la cançó als nens i nens ( només la primera estrofa), canviant el
nom de “Laieta” pel de cada infant i mentre canteu traieu un ocellet d’una caixa,
el feu volar i el regaleu en acabar la frase al nen de qui heu dit el nom. En
podeu fer de color i blancs, grans i petits,... Fer-los volar, després de parlar
dels sons que fan. Valorar el silenci actiu.
2.- Quan els infants ja s’han familiaritzat amb la melodia i creieu que la poden
reconèixer escoltar la proposta del CD i a veure si la reconeixen . Fer el mateix
que abans només amb la música i sense lletra. En la introducció aprofiteu per
20
obrir la capsa, tot preparant la sortida dels ocellets de paper. Quan ja coneguin
la cançó ho poden fer els nens. Els podeu repartir instruments que aniran fent
sonar a mida que els arriben els ocellets i així reproduir l’estructura de l’audició.
2 bis.- Un cop s’hagin familiaritzat amb els ocells, els podem donar ocells
a tants nens com vegades sona la melodia i que cada vegada faci un
volar l’ocell o bé en petits grups.
3.- Continuar el treball dels ocellets de paper amb l’audició número 15.
4.- Cantar la cançó mentre sona el CD, potser poden aprendre les altres lletres
i veure si el nombre de vegades que es repeteix coincideix amb el nombre
d’estrofes i sinó decidir quina repetim, tenim atenció especial a la repetició del
final.
Creació:
1.- Pensar quines músiques, cançons o instrumentals que els puguin agradar
als ocell i fer-les per tal que estiguin contents i volin. En podeu penjar uns
quants al racó de música al costat dels seus instruments o cançons preferides
per tal que els infants hi puguin anar a fer música.
2.- Mirar els ocells de les il·lustracions i comentar quin deu ser el que canta la
cançó. La caiguda de les fulles pot resultar suggerent per a fer composicions o
acompanyaments sonors per a la cançó.
● Durada de la frase
● Introducció
● Repetició
● Estructura d’incorporació progressiva
● So – silenci
♫ Saudades, Àngel Pereira

S’inicia amb una base rítmica que caracteritza el ritme
choriño que el pandero brasiler i el zurdo mantindran
tota l’estona i que només variaran en una ocasió per
donar pas al segon canvi de tonalitat de la melodia que
interpreta la marimba. L’aire de la melodia manté
també propi d’aquesta composició. Podeu escoltar
també la intervenció subtil del triangle, instrument
freqüent a les escoles i que és l’única obra en la que intervé. Té un aire
desenfadat i festiu que convida al moviment.
21
1.- A partir de les il·lustracions del Cd corresponent parlar de la procedència de
la música. Parleu del cafè del Brasil per trobar sentit als sonalls que s’han
preparat o que prepararan els nens. Acompanyar la música amb sonalls de
cafè i pots petits i convidar-los a moure’s si se senten engrescats per la música.
2.- Proveu de descobrir el que hi ha per sota de les melodies de la marimba per
trobar sentit a l’acompanyament. Podeu intentar a partir de la foto veure on
s’amaga l’instrument en la il·lustració corresponent. Si els nens poden podeu
fer una representació gràfica dels dos plans sonors veient que un es manté
constant ( el so i per tant la representació) i l’altre va variant ( el so i la
representació). Deixeu-vos sorprendre per les seves idees i riquesa estètica.
Creació:
1.- Acompanyar alguna cançó que sàpiguen als els sonalls creats.
● Plans sonors
● Melodia i acompanyament rítmic
● La marimbaza
♫ Bourrénº1 de la Tercera Suite per a violoncel, J.S. Bach

Es tracta d’una obra barroca per a violoncel sol i que en aquest cas està
interpretada per una marimba. Té una sonoritat molt clara i pot semblar ben bé
una narració sonora on podem seguir una per una les notes de la peça.
1.- Fer un treball previ a partir de l’instrument de làmines ( carilló, xilofon,..) que
tingueu a l’escola , per aproximar-se al que és i com es toca la marimba.
2.-Presentar l’autor i explicar que la música la va composar per a violoncel (

podeu portar imatges i si la podeu aconseguir la enregistrament per a
l’instrument original) i explicar alguna història com que a algú que no sabia
tocar el violoncel li agradava molt i la trobar una manera de tocar-la amb
l’instrument que sabia tocar. Associació a partir de la il·lustració de les cordes
del violoncel que estan en contacte amb les làmines de la marimba.
3.- Provar de comparar el so dels dos instruments i sentir-ne la diferència.
4.- Escoltar cançons conegudes i familiars en veus i instruments diferents, en

enregistrament i/o en directe.
22
5.- Construir baquetes casolanes i instruments amb plaques de cartolina i
deixar que els nens i nenes imitin al músic que toca mentre escolten la música.
Observeu quines són les seves possibilitats de seguir la pulsació o l’intent
d’adaptació al ritme que tenen. Posar atenció entre que a l’escola ho fem tots
alhora i al CD hi ha un sol intèrpret.
Creació:
1.- Tocar la marimba imaginaria que hem construït amb cartolina i jugar a
cantar el que toca, amb sons o amb cançó. Jugueu a tenir una placa o dos o
moltes, intentant fer aproximacions a l’associació de sons diferents per a cada
làmina, i al treball de la improvisació de melodies.
● Els instruments de làmines

● L’alçada del so
● Solista/agrupació instrumental
● El color dels instruments
● Interpretacions del mateix per diferents instruments
♫ El cántaro y la fuente, Nan Mercader

S’inicia amb uns efectes inicials produïts
per aigua i una tinaja, sonant junts però
d’una manera independent els uns
respecte els altres. A partir d’un petit ritme
fet per la mà amb l’aigua s’estructura un
ordre on contrasten ritmes secs i regulars,
amb ressonàncies més lliures. L’efecte del
conjunt és una mica enigmàtic.
1.- Escoltar els sons de l’audició i provar de reconèixer-los. Veure si trobem

associacions entre el què sentim i el què veiem a la il·lustració
2.- Podem imaginar que som a l’aigua i com ens mouríem.
Creació:
1.- Investigar diferents maneres de fer sons a l’aigua: picar, regalimar, gotejar,
fer remolins, abocant aigua amb un pot, un got un colador, aigua dins els
globus, sacsejant, bufant amb una canya,...
23
2.- Si els infants poden descobrir la superposició del vibràfon als sons de
l’aigua , fer una creació “ d’aigua “ col·lectiva i l’adult va intercalant un
instrument com el carrilló o uns mòbils metàl·lics.
● Plans sonors
● Timbres
● Sons de l’aigua
♫ Cargol treu banya, Tradicional (Arr. Àngel Pereira)

Es tracta d’una versió “cubana” de la popular cançó del cargol.
Primer l’escoltem acompanyada d’un ritme de yambú i després
de rumba colúmbia. El tempo de la cançó canvia d’acord amb el
tempo dels dos ritmes. Deixeu-vos sorprendre.
1.- La proposta és una iniciativa d’un grup d’infants de 3 anys.Els cargols estan
dormint. La percussió els desperta i desorientats busquen d’on ve el so. Els
cargols caminen mentre sona la cançó cantada i escolten quan només hi ha la
percussió. El ritme s’intensifica i s’accelera, els cargols van més de pressa i al
final s’acaben amagant espantats.Ho podem fer amb el cos, o bé amb cargols
de paper o closques.
2.- Busqueu diferents versions d’aquesta cançó( que al mercat n’hi ha moltes) i
escolteu-ne varies, tot conversant de les diferencies i les sensacions generades
per les diferents versions.
Creació:
Imaginem un cargol viatger que passa per llocs i situacions diverses: la pluja,
una muntanya de pedres, un bosc ple de fulles, una font,..... Explicar un conte
sonor amb ells com a instrumentistes, mentre camina hi ha silenci i quan arriba
a un lloc se sent el so que li és característic. Després ometre la part verbal i fer
la part sonora sola amb silenci en els desplaçaments del cargol ( pot ser un nen
o un de roba o una closca).
● Canvi de tempo i de base rítmica.

● Contrast entre veu i instruments
● Creació d’ambients sonors
♫ Baterieta de paper, Àngel Pereira
24
En aquesta peça el ritme és propi de la música funky. Hi ha cinc
sonoritats diferents i s’incorporen progressivament. L’esquema us
pot ajudar a seguir l’estructura. Cada columna representa un temps
igual de 4 pulsacions lentes o 16 de ràpides i cada fila un instrument.
La textura senyala la incorporació de l’instrument. La regularitat
instrumental contrasta amb les intervencions de veu molt
sincopades, més imprevisibles. Tot plegat convida al moviment.
1.- Explicar què utilitzen els músics per a fer la música. Portar papers, bosses
de plàstic per parlar de les possibilitats del fer música.
2.- Escoltar la música i recollir les impressions a partir d’una conversa.
3.- Veure què canten i què diuen.
4.-Moure’s deixant-se portar per la mètrica i els moviments que potser els nens
tenen al cap dels joves que ballen als carrers, fins i tot, podem imitar l’estètica.
5.- Si els nens són una mica grans, els podeu donar uns “micros” i que facin de
“cantants”. Poden fer play-back intentant endevinar quan han d’intervenir.
6.- Escoltar tot intentant seguir la pulsació a sobre d’un coixí, amb el dit, la mà,
el colze,...
Creació:
1.- A partir de material de reciclar com paper, capses,.. intentar fer de músics
com els del CD i decidir una estructura simple.
2.- Provar de repetir onomatopeies ritmades que surten a l’audició, encara que
siguin fragments petits i jugar a dir-ne de tant en tant amb un “micro” per donar
protagonisme sobre un pla sonor secundari fet amb papers diferents. El ritme
pot ser lliure o pactat.
3.- Trobar maneres diferents de dir els sons triats tot jugant amb les intensitats,
alçades, tempos, timbres,...
Ex: tu-tu-tu-pra / cow-cow / shhhhh ....

● Obstinat
● Sincronització
● Estructura
● Plans sonors
● Qualitats del so
● Unitats rítmiques
25
♫ Vine, son, Tradicional Mallorquina (Arr. Àngel Pereira)
En aquesta proposta escoltem “tres estrofes ” de la

cançó. La primera en versió instrumental i les altres
dues amb veu i instruments. La primera vegada s’inicia
amb un arpegiat de la marimba que es manté fins al
final de l’obra i s’hi van incorporant progressivament
tots els instruments que participen en l’acompanyament
i l’últim que s’incorpora ja ens anuncia la melodia.
La resta la veu atreu la nostra atenció i hem d’estar atents per poder escoltar
els delicats acompanyaments que ens van oferint petites variacions. Una
repetició ens anuncia el final. Els balanceig que ens suggereix el ritme ternari
és propi de les cançons de bressol i es genera un ambient recollit i tendre.
1.- Cantar la cançó durant un temps per anar a dormir.
2.- Escoltar l’enregistrament i adonar-se que la canta una veu masculina (

podeu dir el nom del músic) i jugar amb llunes de paper mentre escoltem la
música o amb una llum de lot al sostre amb la classe a les fosques.
3.- Fer adormir ninos mentre sona la cançó de bressol
4.- Trobar una manera sol o acompanyat que permeti estar relaxat mentre
s’escolta la música.
Creació:
Buscar caixes de música o cançons apropiades o inventar melodies per a fer

adormir els ninos o fer massatges als companys
● Ritme ternari
● Veu masculina i femenina
♫ Seu al tamboret, Àngel Pereira
Tres músics amb el mateix instrument i d’una manera coordinada

interpreten un discurs rítmic propi del ritme de bulería . Podem
escoltar solos per sobre del ritme base. És interessant escoltar en
els moments de confluència la força de la frase obligada . El ritme
és el màxim protagonista i desperta sensacions de vitalitat.
26
1.- Poseu la música als infants i establiu una conversa sobre com descriurien
la música que han escoltat .Intenteu recollir les evocacions dels nens i nenes,
són cavalls que corren? Un senyor que té molta feina? Un fuster que pica?
Com ho representaríem amb un moviment perquè ens ajudi a escoltar la
música?
2.- Els podem explicar coses sobre l’instrument, i sobre el flamenc. Si en tenim
imatges les podem veure i intentar imitar els moviments adaptant-nos al que
escoltem. Podem posar un èmfasi especial en els moments d’uníson.
Creació:
1.- Seieu els infants sobre caixes fortes de cartró i proveu de fer improvisacions
tot picant com ho fan els músics amb els cajones. Podeu reflexionar junts
després d’escoltar les improvisacions o bé intentar descriure les intencions
abans de tocar ( serà una música curta que explicarà com caminen les
formigues, o molt forta i ràpida ja que és un nen que corre perquè té por,...).
Poden contrastar les seves produccions amb les de la proposta.
● La improvisació
● La tècnica de tocar un instrument
● L’uníson
● El tempo ràpid
♫ Cadireta enlaire, Tradicional (Arr. Àngel Pereira)
Arranjament desenfadat a ritme de reggae ( Jamaica ), de la cançó

popular, que manté un cert aire elegant. La veu és força protagonista
, no només perquè canta la melodia, sinó perquè participa també en
la part instrumental de la introducció.
1.- Col·loqueu els infants en rotllana i situeu-vos al mig. Tingueu preparada una
capsa, o bossa plena de mocadors lleugers. Durant la introducció obriu la
capsa i repartiu els mocadors deixant-vos portar pel ritme. Quan comença la
cançó els nens i nenes comencen a rodar o a moure’s, fent moure el mocador
seguint la música. Mentre, l’educador es queda al mig amb una cadireta petita
enlairada a la mà acompanyant el ball dels infants . Més endavant ho poden fer
els nens.
2.-Escoltar diferents versions i descobrir els contrastos, les similituds i les
diferencies..
3.-Canteu la cançó fent playback amb el CD.
Creació:
27
1.- Proveu de cantar la cançó com la cantaria en Patufet (que és molt petit), o
quan els reis estan tristos, o enfadats,..... Hi podeu posar instruments.
● Introducció
● Diferents versions d’una mateixa cançó: veus, instrumentacions, ambients,
tempos, durada,..
● El ritme reagge
● Els matisos sonors com a generador de sensacions i ambients diferents.
♫ Junto a un cañaveral, R. Ruiz (Adaptació)

Adaptació per a marimba i vibràfon d’una guajira cubana . Té un cert aire
malenconiós en la part de la melodia que té to menor, i un toc més lleuger i
desenfadat quan canvia a major .
1.- Escoltar i gaudir de l’ambient que crea. Ball per parelles tot
intentant fer un balanceig. Els nens més grans poden escoltar la
introducció i no començar el ball fins l’entrada de la melodia.
Podem fer diferents suggeriments individuals, per parelles,... Els
infants més grans poden notar el canvi tonal i variar la
coreografia.
2.- Intentar trobar “la trampa” que marca el final. Buscar una coreografia que
marqui el final, que és molt clar.
Creació:
1.-Intenteu fer una acompanyament a la música amb maraques, un dels

instruments utilitzats amb freqüència en la música cubana.
● To menor i major
● El final
♫ Tu sonrisa, M. Saumell
Es tracta d’una contra dansa, una composició pròpia de Cuba la qual té dues
parts amb dos caràcters contrastats: un més viu i desenfadat i un més lent i
seductor, que es van alternant En cada canvi es repeteix la melodia dues
vegades. És una música fresca i alegre.
28
1.- Amb els ocells (audició núm. 5)fer dos grups . El criteri cal que l’establiu
d’acord amb els nens. Acordem que cada grup tingui una música favorita i que
la volen ensenyar als ocells amics. Podem donar als nens gomets de dos
colors ( un per a cada grup )amb notes musicals pintades , que poden significar
l’escriptura i cada grup d’ocells les porta d’un color. Podem iniciar l’activitat amb
cançons que ja coneixem. Més tard podem proposar escoltar la contra dansa,
tot explicant l’estructura que la caracteritza i que ens pot anar bé per el nostre
joc. Els nens que fan ballar als ocells quan els toca la part del seu grup, tot
mostrant la música.
2.- Podem fer-nos massatges diferenciant els dos ambients de la contra dansa
acaronant i picant suau amb els dits com si ballessin alegres.
3.- Moure’s per l’espai lliurement intentar experimentar sensacions dinàmiques

diferents a l’adaptar-se a la música. A partir del que els infants descobreixen
compartir-ho i imitar-se.
Creació:
1.- A partir del moviments que han anat sortint espontàniament, treure’n alguns
del context i sonoritzar-los, amb onomatopeies i sons.
● Contrast rítmic i dinàmic
♫ The last stage of a long journey, E. Weber

Aquesta peça interpretada per vibràfon i marimba, és
una adaptació de l’obra original per una altre
agrupació instrumental. Manté una estructura rítmica
constant i regular. Crea un sensació circular, de
plàcida monotonia, de recolliment i ens sorprèn amb
un acord final que no esperaríem.
1.- Escoltar tot fent caure sobre els nens i nenes que estan estirats a terra
trossets de papers de seda (potser blancs com els estels de la nit de les
il·lustracions o com la neu que cau) intentant oferir sensacions agradables.
Final sorpresa que ens avisa que s’ha acabat.
Creació:
1.-Deixar que els infants pintin lliurament. És interessant veure el contrast entre
les produccions plàstiques que generen ambients contrastats d’altres obres
com ara la núm. 17.
29
2.-Deixeu provar als infants de fer aproximacions al ritme que s’escolta amb
instruments de làmines i que provin de trobar la regularitat.
● La regularitat
♫ She is asleep (fragment), J. Cage
Dotze tambors interpreten, amb suaus i curtes percussions,

una seqüència sonora discreta i que produeix una sensació
molt diferent si s’escolta en enregistrament que si es veu en
directe. De fet és de les poques obres que és dirigida i
necessita partitura. Un canvi d’intensitat ens marca el final.
Pot resultar una mica enigmàtica. El ritme n’és el gran
protagonista.
1.-Escoltar tot movent-se amb el cos intentant adaptar-se a l música i recollir

verbalment després l’experiència.
2.-Escoltar com si tinguéssim pinzells a les mans
3.-Expressar les sensacions que ens suggereix i intentar descriure l’obra i quin
tipus d’ordre descobreixen
4.-Comentar el títol de l’obra i la imatge del CD, poden descobrir els 12 tambors
que sonen?
Creació:
1.-Amb pots de llet o de llaunes o capses o panderos o altres instruments

intentar reproduir un ambient semblant i inventar un final
2.-Creació plàstica a base d’impactes petits amb ceres
● Absència melòdica
● Timbres
● La intensitat
♫ Tindouf, Àngel Pereira

Un conjunt d’instruments propis del nord d’Àfrica, ens posen en
contacte amb ritmes característics d’aquestes terres Els
30
instruments es van incorporen successivament un per un amb un ritme propi i
que pràcticament no s’altera amb l’excepció d’un moment de trencament prop
del final. La veu fa curtes intervencions i el final ens sorprèn.
1.-Explicar la procedència amb fotos , i posar com a protagonistes als nens i

nenes que tinguem que procedeixen d’aquelles terres
2.-Posar safates o a terra amb un paper d’embalar molta sorra de platja que
simuli el desert i remenar-la mentre s’escolta , amb les mans, amb sedassos,
amb els peus ballant intentant deixar-se seduir per la base rítmica constant.
Creació:
1.-Amb l’audició com a base, acompanyeu-la amb sonalls o elemets sonors tot
intentant adaptar-se.
● La repetició
● Ritmes propis d’una música tradicional
♫ Le petit noir, C. Debussy ( arr. J. Sponsel)

Es tracta d’una adaptació per a instruments de làmines i
bateria d’una obra creada per a un altre instrument per C.
Debussy. Podem diferenciar tres parts, de les quals la
primera i la tercera són pràcticament iguals amb una
melodia protagonista molt seductora. En la part central
després d’un petit silenci sembla com si la melodia
s’hagués perdut i s’iniciés una recerca i la mateixa música
ens indica com es va apropant fins que després d’un petit
ritardando, torna a començar la melodia inicial i es viu el
plaer del retrobament. Hi ha una introducció i un final. Es
crea un ambient fresc, desenfadat, juganer.
1.-Feu un joc de falda individual, primer amb la melodia i prou, amb cada nens
amb uns quants dies , com si fos l’Arri arri tatanet. Marcant la pulsació.
Aprofiteu la introducció de la bateria per mirar els nens als ulls i preparar-vos
per començar.
2.- Més endavant escoltar l’audició sencera i esperar les preguntes i/o
comentaris dels infants. Els podem explicar que a nosaltres ens sembla com si
s’hagués perdut la melodia i que jugarem a buscar-la pel cos de l’infant ( ho
podem per amb carícies ) i que la música ja ens avisarà quan l’anem trobant
31
fins que al tronar-la a sentir repetim el joc de falda i fem un gest que coincideixi
amb l’acord final.
3.- Fer-ho amb ninos.
Creació:
1.- Jugar a fer músiques que es perden o que s’amaguen i que es retrobin (
conegudes o inventades, amb veu o amb instruments ), tot buscant recursos
per indicar-nos el camí de retrobament.
● La pulsació
● Frase musical
● El ritardando
● Introducció i final
♫ Tu-tu-tu-pra, Àngel Pereira

Composició rítmica que s’inicia amb un ritme de marxa, que és
fàcil d’associar a imatges o experiències viscudes i que convida a
un moviment regular, però poc a poc va perdent aquesta mètrica
tan regular. Amb un solo de bateria i una resposta conjunta per
part dels altres instruments durant el solo s’inicia una transició
cap a un nou espai que s’endinsa en una sonoritat més pròpia de
música japonesa amb intervencions sonores i rítmiques més
variades i suggerents que ja no resulten tan previsibles. Acaba
amb una cèl·lula rítmica coneguda.
1.-Escolteu les primeres vegades només la part regular de l’audició i escolteu

els que els nens poden dir-ne i els demaneu si es mourien per acompanyar
aquesta música i ho feu. Després els podeu explicar que la música és més
llarga i que en un moment determinat la deixareu sonar tota. Recolliu les
experiències que han tingut en la pèrdua de la clara regularitat de l’inici (uns
40” o 50”).
Creació:
1.-Creeu amb instruments o elements sonors variats petites bateries sonores,

és a dir que es puguin tocar amb baquetes des d’un mateix lloc i proposeu
l’espai en un racó com un espai d’experimentació rítmica i sonora. Les podeu
anar variant i podeu muntar petits concerts. Si els infants són més gran els
podeu demanar una introducció més regular que puguin recordar i mantenir en
cada intervenció i després un espai més lliure i d’improvisació. Fins i tot podeu
jugar a inventar títols.
32
● La pulsació
● La regularitat
● La combinació de timbres
● La improvisació
6. Vocabulari i glossari
Aquest concert està interpretat exclusivament per instruments de percussió; és
a dir, aquells instruments en què el so és produït percudint, rascant, sacsejant i
fregant.
Les diferents combinacions instrumentals ens ofereixen un ampli ventall de
sonoritats i timbres, fruit de la diversitat de materials, mides i formes dels
instruments.
La varietat i quantitat d’instruments que formen aquesta família és molt gran.
Instruments de so determinat:
Instrument que poden produir sons de diferent alçada i per tant permeten fer
melodies.
Instruments de so indeterminat:
Instruments que només poden produir uns alçada, tot i que poden tenir una
afinació concreta.
Idiòfons :
Instruments musical que produeix el so per la vibració de tot el material de què
estar format i no pas per la d’una part de l’instrument.
Membranòfons:
Instruments en què el so és produït mitjançant la vibració d’una membrana
tensada sobre o dins d’una cavitat o orifici.
Malgrat aquesta classificació general, en els instruments de percussió trobem

concrecions diferents en les músiques tradicionals de moltes cultures, i això fa
difícil donar-ne una llista general. Fins i tot, el cos o els materials que no
anomenaríem instruments pròpiament dits són utilitzats en composicions de
música contemporània, tal com es pot escoltar en algunes de les propostes
d’aquest concert.
Els instruments de percussió a l’escola
Les escoles som un dels més grans usuaris dels instruments de percussió. Els
instruments més freqüents a les escoles són de so indeterminat, tot i que sovint
33
es disposa també alguns instruments de placa de petites o mitjanes
dimensions.
Els instruments de so indeterminat ofereixen varietat tímbrica i es poden

utilitzar a partir de senzilles indicacions. Això els fa accessibles i adequats per a
infants molt petits. Aquesta accessibilitat ens ofereix el primer contacte amb la
interpretació i amb la creació musical instrumental amb els més petits. La seva
presencia desvetlla el desig per l’acció i la producció del so, que en una primera
etapa està molt lligada a la descoberta del so i a les emocions que desperta.
En aquests primers moments l’adult és qui posa a l’abast materials sonors per
a l’experimentació i també mostra els instruments en contextos més musicals
com podria ser l’acompanyament de les cançons o dites senzilles .
La producció musical necessita posar en marxa coneixements, habilitats i

elements molt diversos, que demanen uns coneixements , una consciència i un
control, que sovint queden lluny de les possibilitats dels infants més petits .
Si penséssim només això trigaríem molt de temps a posar els instruments a

l’abast dels nens. L’ús controlat i intencionat dels instruments necessita un
llarg camí, i només cal escoltar els intèrprets del concert per veure-ho.
Certament els models i les referències van enriquint als infants, però és des de
l’ús i sobretot des de l’ús compartit que els nens i nenes descobreixen uns nous
camins d’expressió, on els sons van prenent forma en petits contextos
significatius L’ús freqüent i acompanyat és un dels millors motors per anar
conduint les descobertes i poc a poc anar construint produccions més acurades
i riques.
El “desordre” inicial que es genera amb el contacte amb els instruments

tendeix d’una manera natural a l’ordre , tot i que cada infant té el seu ritme. En
el camí de cap a la organització del so, cap a la música trobem circumstàncies
que provoquen la pèrdua d’interès: propostes massa allunyades de les
possibilitats, poc temps per a l’experimentació, rigidesa i propostes
igualitàries,....
La presència freqüent i normalitzada en les activitats quotidianes, per

acompanyar una cançó, per adormir a les nines, en explicar contes, per curar
un mal, per expressar un enfado, per demostrar la força, per jugar, per explicar
com baixo del tobogan, per fer teatre,.... i no només en situacions
desvinculades i extraordinàries és ben segur un element important per a
normalitzar l’ús dels instruments.
Això , acompanyat de l’escolta de molta música , de reflexions compartides, de

recollir iniciatives i suggeriments sovint espontànies i elevades a la categoria de
petites composicions o interpretacions, van creant un entorn ric i motivador per
a créixer en aquest llenguatge.
Llistat i definició dels instruments de percussió que intervenen en el

concert
34
Durant el concert s’utilitzen 31 instruments de percussió diferents. Presentem
els instruments agrupats en dos grans blocs : els instruments de so determinat i
els de so indeterminat.
La manera de fer sonar i l’estri que s’utilitza per tocar-los són elements que
influeixen en la producció de so. Hi ha instruments que es toquen normalment
amb les mans, altres sacsejant i altres amb baquetes. I també n’hi ha que es
poden tocar de diferents maneres aconseguint així més possibilitats tímbriques
i efectes diferents per als instruments.
Molts dels instruments de percussió es toquen amb “baquetes”. La baqueta pot

ser només de fusta o tenir-ne només el mànec i a la punta tenir un material més
tou. N’hi ha de diversos tipus i mides i la seva utilització fa variar el so que
produeixen els instruments.
INSTRUMENTS DE SO DETERMINAT
● Les timbales d’orquestra: La timbala o timpani és un

tambor de forma semiesfèrica de grans dimensions, amb una
sola membrana que és de so determinat. El cos de
l’instrument pot ser de fibra o de metall. Actualment, es poden
obtenir diferents notes afinades gràcies a un mecanisme de
pedal.
● Cortina de campanes
Instrument format per una cortina de petits tubs metàl·lics afinats de diferents
dimensions i que sona percudint-los un per un o per contacte entre ells.
INSTRUMENTS DE LÀMINES
Dins del grup dels instruments de so determinat el grup més nombrós és el

format pels instruments de làmines. N’hi ha de diferents procedències, mides i
materials. Són els instruments de percussió melòdics per
excel·lència. Estan formats per làmines de diferents
grandària ordenades per alçada de so i es toquen amb
baquetes. En el concert intervenen els següents
instruments:
● Xilofon: El seu nom prové del grec xílon (fusta) i phoné

(so). Està compost per làmines de fusta planes afinades,
sospeses sobre tubs ressonadors. Es toca amb baquetes
de fusta, de goma o de fibra. La seva tessitura va des d’un
fa-2 a un do-6.
● Marimba: Es tracta d’un tipus de xilofon d’origen africà, que es desenvolupa

a Centre Amèrica i Mèxic. Les làmines, com en el xilofon, són de fusta. Avarca
un registre de 4 octaves a 5 octaves. Hi ha molt repertori escrit i adaptat per
aquest instrument i actualment en els concerts de percussió és l’instrument
solista per excel·lència.
35
● Vibràfon: En el vibràfon el sistema de lamines i tubs és el mateix que en la
marimba, amb la diferència que les làmines són de metall. Per mitjà d’un
mecanisme de pedal (com el d’un piano), el so es pot escurçar o allargar. A
sota de cada lamina, dins de cada tub, hi ha un petit ventilador, que activat per
un motor elèctric, fa vibrar l’aire i modifica el so. La tessitura va del fa-2 al fa-5.
● El Carrilló, Lira o Glockenspiel: Instrument de percussió format per una

sèrie de làmines metàl·liques afinades que són colpejades amb baquetes de
fusta . La seva tessitura va d’un sol- 4 a un do-7.
INSTRUMENT DE SO INDETERMINAT
● Bateria: La bateria és un dels instruments més populars en el món de la

percussió. És un conjunt constituït per diversos tambors i plats i es toca amb
les quatre extremitats: mans i peus. S’utilitzen diferents tipus de baquetes
segons el so que es vol aconseguir. És molt utilitzat en el món del jazz i de la
música moderna.
● Bols metàl·lics: Instrument metàl·lic en forma de bol, molt usual en tots els
rites religiosos orientals, es molt típic del Japó, L’Índia, el Nepal, el Tibet i de
alguns altres països del àrea.
● Bombo simfònic: Bombo amb aro de fusta i de doble parche amb tensors i
de grans dimensions. És molt utilitzat en la música simfònica i en les bandes.
● Bongos: Conjunt de dos petits tambors de petites dimensions amb una sola
membrana, que van junts i es posen entre les cames. Es toquen amb els dits.
Instrument molt utilitzat a tot Sudamérica .
● Caixa: És un instrument format per una caixa cilíndrica, de fusta o metall,

amb dues membranes de plàstic, una superior i una inferior, tensades per
petits cargols. La membrana inferior té unes cordes metàl·liques anomenades
bordons. Es toca amb baquetes de fusta.
● Caixa xinesa: Instrument de fusta que es toca amb baquetes de fusta. N’hi
ha de diferents formes, tot i que la més habitual, sol ser de forma rectangular
amb un llarg orifici lateral que deixa buida una part important de l’interior del
bloc de fusta.
● Cajón flamenco: Instrument de origen peruà, que s’ha popularitzat en el món

del flamenc .Es tracta d’una caixa de fusta amb un forat al darrera, i amb una
part frontal de fullola més prima que la resta. Es percudeix amb les dues mans i
seient-hi a sobre.
● Carcabes: Instrument tradicional del nord d’Àfrica. Està

format per dues peces metàl·liques de dimensions grans ,
36
que poden recordar a unes castanyoles. Es toquen amb les mans.
● Congues: La conga és un tambor de forma cilíndrica allargada. Pot ser de

fusta o de fibra. Té una sola membrana o parche, i es toca amb les mans.
Generalment es toquen amb jocs de dos o tres congues amb diferents alçades
de so: la greu s’anomena conga, la mitjana tumbadora i la petita quinto. És un
instrument molt popular a Cuba.
● Cròtals: Està format per dues petites peces de metall iguals, com petits
platerets que es percudeixen l’un amb l’altre.
● Daf: Pandero de grans dimensions, tradicional de l’Àsia central. Es toca amb

els dits de les dues mans. Te la membrana de pell.
● Darbukka: Instrument essencial dins la

música que es fa a tot el nord d’Àfrica i també
a molts països de l’Àsia central. Es de
ceràmica o de metall i es toca amb els dits.
● Djembe: És un dels tambors més populars

a l’Àfrica sud sahariana. Té una sola
membrana de pell que es tensa per mitjà de
cordes i el cos pot tenir diferents mides i
materials ( sovint fusta o fang) . Es toca amb les dues mans.
● Dum-Dum: Tambors de so greu tradicionals a la música sud sahariana. És

un instrument de doble membrana , per dalt i per baix, tensada amb cordes, es
percudeix amb un pal o baqueta.
● Esquella: El seu origen és el de la campana d’una vaca.

És de metall i es pica amb un pal, es molt utilitzat a les
músiques del Carib
● Esquelles africanes: Instrument format per dues

esquelles unides una amb l’altre amb un suport metàl·lic.
Són de ferro i es toquen amb una baqueta. S’utilitza
principalment com a instrument d’acompanyament.
● Kachichis: Instrument construït a partir d’un recipient de mimbre amb llavors

a dins .El so es produeix sacsejant. Es podria anomenar maraca africana.
● Pailes: Aquest instrument també es coneix amb el nom de Rumberas. Són

dos tambors cilíndrics, un greu i l’altre mes agut, fets de metall i amb una sola
membrana. Tenen un so brillant. És un instrument tradicional de la música del
carib.
● Pandero brasiler: Es com un pandero amb sonalls. La membrana porta uns

petits cargols, que permeten afinar l’instrument. És molt utilitzat al Brasil, i té
moltes possibilitats sonores. Es toca amb les mans.
37
● Steel Drum: Instrument metàl·lic, que es construeix a partir du bidó de
gasolina . Picant amb un martell es produeixen unes cavitats en la part
superior del bidó de manera que es puguin tocar diferents notes musicals Es
percudeix amb unes baquetes petites de fusta. Es un instrument tradicional de
Jamaica. Actualment ja existeixen constructors professionals d’aquest
instrument.
● Surd: Tambor de grans dimensions, de sonoritat greu. Per tocar-la en una

mà es porta una baqueta i l’altre ma toca sense baqueta . Es típic dins la
música brasilera.
● Tam-Tam: Instrument d’origen oriental , molt semblant al que anomenem

Gongs però completament plans i sense donar cap nota definida. En trobem
amb molts diferents diàmetres.
● Tar: És una pandereta àrab, amb una membrana de pell i sonalls al voltant
de l’aro de fusta- molt decorat-de la seva circumferència.
● Temple-bloks: Instrument d’origen oriental, molt similars a les caixes

xineses. Tenen forma rodona i estan fets de fusta, tot i que ja se’n troben de
fibra.
● Triangle: Instrument metàl·lic en forma de triangle que es toca amb una

baqueta de metall petita. N’hi ha de diferents mides que produeixen sons
d’alçades diferents. És un instrument molt popular a les escoles i molt utilitzat a
la música simfònica.
7. Compositors
Àngel Pereira (Barcelona, 1956.)
Època: S XX – S XXI Contemporània
Comentari: Percussionista català . Va iniciar la seva carrera al Conservatori de

Música de Barcelona i ha ampliat la seva carrera a Alemanya i a Estats Units.
En el mon del Jazz ha col·laborat amb músics com Lluís Vidal, Tete Montoliu,
Tito Puente, Carles Benavent, Jonh Shurman,... i en el camp de la música
contemporània amb música, compositors i formacions com Joan Albert
Amargós ,Django Bates, Josep Pons, Joan Guinjoan, Benet Casablancas, i un
llarg etc. És fundador del Grup de Percussions de Barcelona i l’Orquestra de
cambra del Teatre Lliure.
38
Al llarg de tots aquests anys també ha treballat amb gent tan diversa com:
Victòria de los Angeles, Josep Carreras, Plácido Domingo, Jordi Savall,
Morente, Ginesa Ortega, Raimon, Maria del Mar Bonet, Nina, etc.
En el camp pedagògic ha estat fundador de l'Aula de Música Moderna i Jazz de
Barcelona. Del Centre d'Estudis Musicals de Barcelona, Professor de la
Pompeu i Fabra de Post Grau de Magisteri. Té editat un llibre titulat Tècniques
Bàsiques de Lectura de Bateria. Els darrers anys ha compaginat el seu treball
com a músic i compositor amb seminaris, cursos i conferències, tallers
experimentals sobre ritme i cos, etc. Ha obtingut diversos guardons: Premi
Nacional Joventuts Musicals d'Espanya. Premi Ciutat de Barcelona en dos
ocasions. Premi Nacional Generalitat de Catalunya (Orquestra teatre Lliure) .
European Jazz Networt. Premi Associació Músics De Jazz Catalunya, millor
grup. Premi Associació Músics De Jazz Catalunya Millor vibrafonista, premi
especial Associació Músics De Jazz Catalunya.
Composicions: Com a compositor a creat música per espectacles com: Una

Ciutat Sense Sorolls, Persuasió, Espai pel Somni, Aikido, Compto els Estels del
meus Mots, etc.
J.S. Bach (Eisenach, 1685 - Leipzig, 1750)
Època: S. XVIII Barroca
No posem informació d’aquest compositor ja que la seva extensa i variada

bibliografia ja existeix en el mercat.
J.Cage (Los Angeles, 1912 - New York, 1992)
Època: S. XX Contemporània
Comentari: Compositor nord-americà. Va estudiar Humanitats i Ciències al

Pomona College. Va estudiar Composició amb Henry Cowell i Arnold
Schönberg. Influenciat pel seu professor de composició A. Schönberg, les
seves primeres obres es basen en una organització sistemàtica dels 12 sons
cromàtics de l’escala. A partir de 1938 s’interessa per la música de percussió
juntament amb Lou Harrison.
El 1942 es trasllada a New York on residirà definitivament iniciant una llarga

trajectòria professional amb el coreògraf Mercè Cunningham i el pianista David
Tudor. Aviat va passar de la percussió als pianos preparats, aconseguint un
instrument de tímbrica múltiple i variable. Després d’haver estudiat filosofia
oriental, especialment Zen, als anys 40 introdueix en la seva música elements
com l’atzar.
Als anys 50 treballa amb música de cinta magnetofònica elaborada directament

i també amb amplificacions de microsons. Posteriorment treballa en
espectacles de teatre musical indeterminat. Cap a finals dels anys 50, Cage
comença a ser reconegut com a mestre de l’avantguarda nord-americana
sorgint d’ell moviments variats no només musicals sinó també pictòrics (pintura
39
d’acció), de dansa (la renovació dels ballets), teatrals (els happenings) i altres
moviments.
Va ser elegit membre de l’ American National Academy and Institute of Arts and
Letters i va rebre innumerables premis i homenatges tant als Estats Units com
a Europa.
Va actuar com a director en una gran quantitat de les més importants

formacions musicals de tot el món, sempre amb una agenda molt plena. La
seva invenció del piano preparat i el seu treball amb instruments de percussió
el va dur a imaginar i explorar moltes formes úniques i fascinants d’estructurar
la dimensió temporal de la música.
Composicions:
● Música per a orquestra: Concerto (per piano preparat i orquestra de cambra

1951), Concert (per piano i orquestra, 1958), 30 Pieces for 5 Orchestras (1981),
A Collection of Rocks (1984), 101 (1989)
● Música de cambra: Imaginary Landscape #2 (percussion, 1942), 3

Percussion Trios (1943) i String Quartet (1950)
● Música per a piano: Music of Changes (1951), Winter Music (1957), Cheap
Imitation (1969) and Etudes australes (1975)
● Música per a piano preparat: The Perilous Night (1944) and Sonatas and
Interludes (1948)
● Música electrònica: Imaginary Landscape Nos.1, 3, 4 and 5 (1939, 1942,

1951, 1952), Fontana Mix (1958), HPSCHD (1969), Roaratorio (1971)
● Música vocal: The Wonderful Widow of Eighteen Springs (1942), Aria (1958),
and Europeras 3 & 4 (1990)
● Música per a recursos indeterminats: 4'33" (1952), Variations I-VII (1958-

1966), and Musicircus (1967)
Claude Debussy (Saint Germain-en-Laye, 1862 – París, 1918)
Època: S XIX – S XX Impressionisme francès
No posem informació d’aquest compositor ja que la seva extensa i variada

bibliografia ja existeix en el mercat.
Nan Mercader (Banyoles, 1961)
40
Època: S. XX S.XXI Contemporània
Comentari: Percussionista català. S’ha interessat i format especialment en

ritmes cubans, afroamericans a Cuba i amb reconeguts percussionistes en
aquests àmbits, així com en ritmes flamencs, editant el primer mètode de
percussió flamenca del món juntament amb Carles Benavent i Jorge Pardo.:
"La Percusión en el Flamenco" . Ha fet estades a Marrakech estudiant el
folklore àrab, la darbuka, el bendir y el tar. Actualment dona classes a l’ Escola
Superior de Música de Catalunya com a professor de percussió llatina i fent
seminaris de percussió.
Es creador també del mètode d’aprenentatge rítmic per a músics, ballarins y
actors. Ha format part de nombrosos grups de Jazz, de salsa , de grups
instrumentals de cantants contemporanis, de grups de percussió clàssic i
contemporanis i de flamenc.
Composicions: Composicions per al grup Increpación Danza en l’espectacle

“Wad- Ras “. Composició de l’obra “La Taula” per “La Festa de la Escola de
Música Tradicional” a l’Auditori de Barcelona. Composició per la banda sonora
de l’espectacle de dansa de la companyia Nats Nus “ Tubs”. Treball de
composició rítmica del disc de Joan Manel Serrat “ Cansiones “. Composició
del tema “Abanicos “ per a l’espectacle Tablao d’Increpación Danza.
Composicions per l’espectacle d’Àngel Pereira i Nan Mercader “Cajonmania “
Steve Reich (Nova York, 1936)
Època: S XX Contemporània
Comentari: Compositor nord-americà. S’inicia en el mon de la percussió arrel

d’una beca de l ‘Institute for International Education, a l’ Institut de Estudis
Africans a la Universitat de Ghana a Accra. Aquestes i altres experiències en
àmbits diversos com van enriquint i modificant les seves composicions amb
creacions que influiran i renovaran en àmbits com el minimalisme.
Investigacions i estudis de les formes tradicionals hebrees van marcar un canvi

d’estil i va introduir un nou mètode compositiu en el qual grabacions de veus i
diàlegs generen el material musical per als instruments. Amb Different Trains
va rebre un Grammy Award com a Millor Composició Contemporània.
Amb l’obra The Cave, producció amb cinc pantalles i 18 músics on es

sincronitzen documentals editats amb música en directe i música gravada, ha
estat una de les seves obres més reconegudes i aclamades. Ha treballat en
formats poc convencionals i en moltes creacions teatrals.
Composicions
● Música orquestral: Music for Large Ensemble (1979) The Four Sections
(1987)
41
● Música vocal: Tehillim (voices and amplified chamber ensemble, 1981) and
The Desert Music (, 1982-1984)
● Obres per a cambra: Piano Phase (2 pianos o marimbas, 1967), , Drumming

(percussions i grup de cambra, 1971), Music for Mallet( Instruments, veus i
orgue electrònic (1973),
● Obres amb multimèdia: The Cave ( 1993)
● Altres obres: Clapping Music (4 mans, no piano, 1972) i el llibre Writings

About Music (1974)
R.Ruiz (Santiago de Cuba 1885 – La Habana 1983)
Època: Musica trobadoresca cubana S .XX
Comentari: Músic cubà que va desenvolupar la seva activitat musical al voltant

de la cançó trobadoresca cubana. L’any 1917 va escriure el seu himne obrer
"Redención", que es considera el primer d’aquest tipus composat a
Llatinoamèrica.
Està considerat entre els més grans exponents de la cançó trobadoresca

cubana amb Sindo Garay, Alberto Villaró i Manuel Corona. Va ser professor de
guitarra i va escriure un mètode de guitarra. Durant las activitats del Forum de
la Trova, en 1967, va ser el seu president.
Composicions: Destaquen entre les seves obres "Rosina y Virginia" (

coneguda també com a "Dos lindas rosas"),"Terina", "Falso juramento",
"Presagio Triste" "Confesión", "Cuba “,"Junto a un Cañaveral"(guajira),"La
chaúcha"(son) i "Se va el Dulcerito" (pregón)
Manuel Saumell (La Habana 1817 - la Habana 1870)
Època: S XIX Nacionalisme Cubà
Comentari: Pianista cubà i notable compositor és considerat el precursor del

nacionalisme cubà. De procedència humil va estudiar de manera autodidacta
fins que ja de gran, va ser deixeble de Juan Federico Edelmann de piano i de
Mauricio Pyke d’harmonia, contrapunt, fuga i instrumentació.
Va ser membre de diferents societats culturals, la qual cosa evidencia el seu

interès en assimilar coneixements o tendències que, posteriorment, recolliria en
les seves obres i en algunes crítiques especialitzades que realitzava en
publicacions periòdiques de l’època sota el pseudònim de El timbalero. Va
treballar en la creació d’una òpera nacional amb un llibret on l’acció es
desenvolupava a Cuba i on es reflectien elements de la cultura popular,
projecte sense precedents a Llatinoamèrica que es va frustrar per raons
sentimentals.
42
La seva veritable transcendència com a compositor l’adquireix amb les
contradanzas per a piano, amb dues parts contrastades i compassos binaris,
en las que apareixen per primera vegada cèl·lules rítmiques de la música
popular cubana que s’escoltava en el segle XIX: claves, guajiras, habaneras,
criollas... La Tedezco, Los ojos de Pepa, La quejosita, Los chismes de
Guanabacoa, entre altres obres, son la mostra de creacions, en què els temes
o motius melòdics propis de la música cubana sobrepassen el marc popular i
es converteixen en creacions netament concertístiques.
Composicions:
Conciert per a violoncel i piano

Plegaria, per a soprano i orgue
Ave María, per a veu i orquestra
Idilio, per a piano, violí i violoncel
Melopea, basada en versos del poeta Francisco Blanchie
Eberhard Weber (Stuttgard, 1940)
Època: S XX- S XXI Contemporània
Comentari: Eberhard Weber està entre un dels baixistes millors d'Europa. El

seu estil no abraça ni una orientació de blues ni un enfocament animat enèrgic i
ha fet innovacions en disseny del baix afegint una corda extra al seu baix
elèctric en la part superior durant els primers anys 70; això estenia la seva
gamma i li donava un so més greu, més sorprenent. Les influències de Weber
són bàsicament europees. La seva tècnica d'utilitzar patrons d'obstinat
contrastats en diferents veus procedeix del compositor Steve Reich.
Ha format part de diverses agrupacions i ha fet nombrosos enregistraments

amb èxit.
8. Fitxa tècnica i repertori
8.1. Fitxa tècnica
Intèrprets
Carme Garrigó Làmines, percussions, cors i veu solista

Nan Mercader Percussions i cors
Rangel García Làmines, percussions, cors
Àngel Pereira Làmines, percussions, cors i veu solista
Núria Andorrà Làmines,percussions,cors
Pilar Subirá Làmines, percussions, cors i veu solista
43
Guió i direcció musical
Àngel Pereira
Repertori
1. Ressonàncies (2’12’’) Àngel Pereira

2. Ivori ( 2’28’’) Àngel Pereira
3. Fankani ( 2’02’’) Àngel Pereira
4. Clapping music ( 1’23’’) S. Reich
5. Si fos ocellet ( 1’41’’) Popular catalana (Arr: Àngel
Pereira)
6. Saudades (1’18’’) Àngel Pereira
7. Bourré nº 1 ( 1’43’’) J.S. Bach
8. El cántaro y la fuente ( 2’43’’) Nan Mercader
9. Cargol treu banya ( 1’41’’) Popular catalana (Arr: Àngel
Pereira)
10. Baterieta de paper ( 1’21’’) Àngel Pereira
11. Vine son ( 1’55’’) Trad. mallorquina (Arr: Àngel
Pereira)
12. Seu al tamboret ( 1’25’’) Àngel Pereira
13. Cadireta enlaire ( 1’28’’) Trad. Catalana (Arr: Àngel
Pereira)
14. Junto al cañaveral ( 2’20’’) R.Ruiz ( adaptació)
15. Tu sonrisa ( 1’27’’) M. Saumell (Arr: Àngel Pereira)
16. The last stage of a long jourhey ( 1’27’’) E. Weber
17. She es asleep (2’53’’) J.Cage ( fragment )
18. Tindouf ( 1’13’’) Àngel Pereira
19. Le petit noir ( 1’05’’) C. Debussy (Arr: J. Sponsel)
20. Tu-tu-tu-pra ( 1’52’’) Àngel Pereira
44
9. Programa de mà
Hem anat de concert!
L’experiència del concert passa molt de pressa i no sempre és fàcil trobar

recursos per a l’evocació. Les converses col·lectives i les imatges ajuden
,sovint, a recordar o expressar les vivències. En aquest cas posem a l’abast
dels educadors i dels infants un recurs afegit: El programa de mà.
El programa de mà que s’ha preparat, es donarà als educadors el dia del

concert i no està pensat per ser utilitzat durant l’audició. Conté la informació
que és pròpia en un material d’aquest tipus:
● Una presentació del concert, amb el nom i les obres que s’interpreten amb
dates i l’horari.
● Una presentació dels músics i dels instruments
● Uns referents per seguir l’audició
En la composició del programa de mà dos tipus de suports visual: fotografies,

dels músics i els instruments i il·lustracions del llibre-CD sobre les
composicions. El seu format, amb molt de suport i informació visual, està
pensat per ser útil als infants, però conté informacions escrites que faciliten a
l’adult l’acompanyament i també permeten a l’infant anar-se familiaritzant amb
els textos.
El programa de mà té un format despleglable i cada espai ens aporta un tipus

d’informació diferenciada. No és necessari tenir pressa en treballar-ho tot.
Un temps per gaudir i fer exploració espontània i compartida entre els infants,
pot ser una bona manera d’iniciar l’aproximació a un material nou i ple
d’informació. Cal pensar que els infants més menuts no estan habituats a
utilitzat materials com aquests i que possiblement no serà fàcil per a ells
entendre que hi ha una relació entre l’experiència del concert, les músiques i el
programa que les recull i representa. És important que els adults no ens
precipitem i donem molta informació ràpida, sinó que compartim el procés
d’aproximació i apropiació del material.
La portada i contraportada ens presenta el

concert. Podríem dir que ens convida a escoltar .
Pot ser un bon moment per compartir l’estada a la
sala de concerts , els incidents , les impressions,
les emocions. En aquesta part hi trobem ja una
insinuació dels elements del concert: l’espai, els
instruments, els espectadors, i la música tot
utilitzant com a referents, elements de les
il·lustracions del llibre-CD. Podem posar-hi nom ,
identificar-los o identificar-nos. Descobrir
l’ambient que creen els colors i elements que hi
surten . Els infants ben segur que trobaran
descripcions riques i personals. Amb els més
grans podeu jugar a sonoritzar l’ambient, a fer o
45
a posar-li música per la noia que escolta. A part de la informació visual, hi ha la
informació escrita . El joc d’endevinar i imaginar que hi diu pot ser una nova via
d’aproximació al record del concert.
Si despleguem el programa ens apropem a una nova informació. En aquesta
segona part hi trobem elements més objectiu del concert. Hi ha les imatges en
fotografia dels músics i d’alguns dels instruments , així com els seus noms.
Aquest material ja l’heu tingut prèviament a l’escola i haver-lo treballat farà més
fàcil la seva interpretació. És la part que els pot ajudar més a trobar la relació
entre l’experiència i el programa de mà. Llegiu-lo conjuntament i recordeu la
coincidència entre el material que teníem a la classe i el del programa.
Els més grans podeu anar més enllà i,...perquè no preparar un programa de mà
amb fotos i paraules , un dia que aneu a fer un concert a la classe del costat?
És interessant veure quines són les cares i la situació dels músics, i conversar
sobre diferents aspectes com si hi ha homes i dones, sobre quants n’hi ha,
sobre els noms, sobre si tocaven o no tots alhora, sobre els noms, sobre les
seves preferències,....
En la part final del programa arribem al cor del concert, on el protagonista és la

música. En aquest apart trobem representat el terra de la sala, amb els quatre
espais que hi ha marcats on seu el públic. Podem parlar de quantes persones
hi ha i si coincideix amb la nostra experiència. Si va ser difícil escoltar, si
estàvem sols, on són els músics,... i podem jugar a trobar la música. Deixem
però que els infants facin aproximacions personals. Els referents que s’han
utilitzat són les il·lustracions que hi ha en el llibre CD. És probable que durant la
preparació al concert els infants només hagin treballat algunes obres de les
aniran a sentir i potser no totes amb els referents del llibre.
Així doncs , no podem esperar que les nenes i els nens reconeguin a primer
cop d’ull que es tracta d’una descripció del concert. Per entendre-ho necessiten
tenir adquirits conceptes com la seqüència, la identificació d’una música amb
un nom o imatge no real, les parts d’un tot ,... que sovint queden lluny de les
possibilitats dels infants més petits. Però ben segur que poden entendre el
context, la quantitat de músiques, reconèixer les imatges treballades i sobretot
l’actitud de l’espectador. Si no ho heu fet abans, aquest serà un bon moment
per a posar a l’abast dels infants el llibre i adonar-se del que coneixien i del que
no.
Amb els més grans es podria personalitzar el programa tot fent-ne un mural
col·lectiu, amb les expressions plàstiques que hagin fet els infants durant la
preparació o després del concert, i contrastar-lo amb el que tenim entre mans
pel muntatge o per les il·lustracions.
10. Bibliografia i enllaços a pàgines web
10.1 Bibliografia
● CANDÉ, ROLAND DE, Diccionari de la música, Barcelona: Ed. 62, 1980.
46
● CERVELLÓ, JORDI; AUTUORI, CATERINA, Instrumentos musicales,
Barcelona: Parramón Ediciones, 1983
● COOMBES, DOUGLAS, Instrumentos de la orquesta, Music distribución, SA.
● DIAGRAM GROUP , Cómo conocer los instrumentos de la orquesta, Madrid:

Edaf, 1986.
● Fitxes d’instruments , Barcelona: Museu de la Música
● MAIDEU, JOAQUIM, Instruments musicals, Vic: Editorial Eumo, 1995,
● MAERSCH, KLAUS [et al.], Atlas de los instrumentos musicales, Madrid:

Alianza Editorial, 1994.
10. 2 Enllaços a pàgines web
http://www.nyphilkids.org/
Portal de l’Orquestra Filharmònica de Nova York dedicat als infants. Hi trobareu
informació sobre els instruments de l’orquestra, diversos jocs i activitats.
http://es.wikipedia.org/wiki/Instrumentos_de_percusi%C3%B3n
Article enciclopèdic on trobareu una classificació detallada dels instruments de
percussió així com també links a d’altres articles sobre instruments concrets.
http://campus.uab.es/~2121438/index.htm
Pàgina personal on es presenten les diferents famílies d’instruments.
http://www.museumusica.bcn.es/04/i2.htm
Pàgina del Museu de la Música de Barcelona on trobareu imatges de diferents
instruments, i classificacions de les famílies instrumentals segons els diversos
sistemes.
http://www.percussiocat.net/
Portal de diversos grups de percussió catalans. Hi podreu trobar informació
sobre els diferents ensembles així com també imatges i instruments sobre
alguns instruments de percussió, especialment instruments brasilers, típics dels
grups de batucada.
47

Dossier_PERCUSSIONS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Dossier_PERCUSSIONS

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dossier_PERCUSSIONS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Dossier pedagògic

Autor del dossier: Mercè Parés

2.Indicacions generals sobre Percussions

3.Objectius didàctics i continguts

4.Guia del concert

8.Fitxa tècnica i repertori

10.Bibliografia i enllaços a pàgines web

1.1 Indicacions generals del cicle de concerts L’Escola va a L’Auditori

Característiques dels concerts programats en el cicle

Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts

Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts

⇨ Des del centre educatiu

• Haver-se informat dels continguts. Triar aspectes adients al nivell de coneixements i

Algunes normes cíviques i de comportament que l’alumnat ha de conèixer

• Abans d’entrar a L’Auditori, induïu el vostre alumnat a la tranquil·litat.

Un concert sense unes actituds correctes no és educatiu. I nosaltres som un servei

1.2.Indicacions generals del cicle de Concerts en Família

Anem a concerts perquè la pràctica continuada d’aquesta manifestació artística

La programació regular de Concerts en Família que ofereix l’Auditori facilita l’aproximació

Característiques dels concerts programats en el cicle

Objectius principals a l’hora de dissenyar aquests concerts

Pautes d’actuació per afavorir un bon aprofitament dels concerts

El conjunt de les interpretacions ens permetran sentir cadascun d’aquests

3. Objectius didàctics i continguts

La intenció d’aquesta doble vessant és que ajudin a trobar punts de contacte

3.1 Objectius pel concert

5.- Identificar els músics.

8.- Reconèixer les audicions i cançons treballades a l’escola.

11.-Escoltar i identificar diferents agrupacions instrumentals que apareixen.

3.2 Objectius pel treball a l’escola

4.- Realitzar a l’escola audicions en directe amb músics per viure en un

6.- Conèixer el nom de les obres treballades i els seus compositors.

10.- Observar vídeos on hi hagi infants i /o adults escoltant concerts.

11.- Utilitzar instruments de percussió per acompanyar cançons, dites o

13.- Familiaritzat amb les fotos i els noms dels músics.

15.- Conèixer les formes, dimensions i so d’alguns instruments molt diferenciats

16.- Construir instruments que es fonamentin en el mateixos principis i facilitar

17.- Saber distingir algunes parts o elements i característiques sonores d’un,

18.- Acompanyar la descoberta i l’interès espontani dels infants pel so en el seu

19.- Treballar alguns referents que permetin acostar-se al concepte de família

21.- Familiaritzar-se i/o interpretar les cançons:

23.- Familiaritzar-se amb l’ús i la conservació correcte dels instruments.

25.- Escoltar altres interpretacions d’aquestes cançons on apareguin diferents

26.- Parlar sobre el músic des de la doble vessant d’intèrpret i de compositor.

27.- Afavorir un espai d’expressió sobre les emocions i sensacions que es

30.- Establir relacions entre el programa de ma i el concert, de manera que

● El CD i les seves il·lustracions.

● El concert en directe: espais, estructura, música, públic, programa de mà.

● Conscienciació de les sensacions que es desvetllen amb el concert.

● Valoració del silenci per una bona audició musical.

4. Guia del concert

L’altre espai, destinat al públic és la platea, els laterals i el primer amfiteatre de

Tot i que la majoria de vegades la música s’interpreta en l’espai de l’escenari

Durant el concert, les obres es tocaran de manera continuada sense grans

Els músics estan col·locats a les llotges i no estan visibles. Apareix el so i

♫ Bourré núm.1 de la Tercera Suite per a violoncel

♫ Cargol treu banya

♫ The last stage of a long journey

Preparació del concert