Institucions de Protecció de la Persona - 03.

546 - GES 1

REPTE 1 – Marc general de les institucions de protecció i

suport

ITINERARI D’APRENENTATGE

L’assignatura s’estructura en quatre REPTES. Aquests Reptes estan integrats pels materials
docents, guies d’estudi, exercicis d’autoavaluació i activitats d’avaluació continuada (PAC).

En aquests REPTES s’estableix un ITINERARI que és el que convé seguir per al correcte estudi
de la matèria.

Respecte al REPTE 1, l’ITINERARI que es proposa és el següent:

Accions
Lectura de la GES 1.
Lectura i estudi del Mòdul 1: “Marc general de les institucions de protecció i suport”.
Lectura de la normativa i de la bibliografia complementària.
Lectura de l’enunciat de la PAC 1.
Realització de la PAC 1.
Lectura de las solucions de la PAC 1.

Presentació de la GES

La primera guia d’estudi (GES-1) té com a objectiu situar l’alumne/a en les institucions de
protecció i suport de la persona i en el nou enfocament que hi ha hagut sobre la matèria,
especialment respecte de la discapacitat, arrel del Conveni de Nova York de 2006. Es tracta que
l’alumnat conegui (a grans trets en aquest primer Repte) la regulació sobre la matèria, tant en el
marc de la legislació civil catalana com respecte a l’estatal.

L'ordenament jurídic ha procurat donar resposta a la necessitats de protecció i suport

específiques de persones que poden considerar-se vulnerables, per raons d’edat, socials o per
circumstàncies de salut relacionades amb la seva condició física o psíquica.

Per raons d’edat trobem els menors que, en les diferents franges de la vida, necessiten d’una
major o menor protecció. Per altra banda, quan la persona arriba a una edat avançada també es
pot trobar en situació de vulnerabilitat que requereixi d’alguna mesura tuïtiva. En quant a les
raons socials, el nucli vulnerable és el del menors en risc d’abandonament o exclusió social.
Finalment, per raons de salut, les persones, per la seva condició física o psíquica, poden requerir
algun tipus de suport per relacionar-se, en igualtat de condicions, amb la societat.

Objectius

1. Conèixer els principis bàsics de la Convenció dels drets de les persones amb
discapacitat per entendre els canvis normatius actuals.
2. Conèixer les diferents situacions que poden donar lloc a institucions de protecció o
suport.
3. Conèixer quin és el marc normatiu que regula les institucions de protecció i suport en la
legislació civil catalana i estatal.

03.546 – IPP / GES 1 2023-2 1

 Institucions de Protecció de la Persona - 03.546 - GES 1

Continguts

L'assignatura està dedicada a l'estudi de les diferents institucions jurídiques de protecció o suport
de la persona que des de l'àmbit del dret civil donen resposta a diferents necessitats.

Ja el Dret romà regulà determinades institucions de protecció com ara la tutela i la curatela.

El Dret civil català té també una llarga tradició en la regulació de les institucions de protecció
que en els darrers temps ha incrementat la seva rellevància com també ha succeït en el dret
comparat per impuls de determinades Convencions internacionals.

Entre aquestes Convencions, una de les més rellevants és la Convenció internacional sobre
els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006
per l'Assemblea General de Nacions Unides.

La Convenció de Nova York de 2006 comporta un abans i un després en la regulació de les

institucions de protecció de les persones amb discapacitat. De fet, el canvi ens porta a parlar
d’institucions de suport i no de protecció, quedant aquests últimes relegades a les
persones menors d’edat.

Si anteriorment un dels eixos era la incapacitació –en diversos graus– de la persona i

l'establiment de la tutela o curatela; actualment, l'enfocament és el de proveir mesures de
suport a les persones amb discapacitat, sense la necessitat de restringir ni suprimir la
seva capacitat d’obrar1. Aquestes mesures tenen com a finalitat dotar els subjectes afectats
d'una major dignitat i participació, tot reconeixent-los capacitat jurídica en igualtat de condicions,
passant a ser considerats veritables subjectes actius en tots els àmbits de la vida, amb capacitat
per participar en la presa de les decisions que els afectin, de conformitat amb els principis
d'autonomia, necessitat i proporcionalitat.

En el marc de la legislació civil catalana, la regulació (prèvia al Conveni de Nova York de 2006)
es troba en el Títol II del llibre II del Codi civil de Catalunya –relatiu a la persona i la família–
(aprovat per Llei 25/2010,de 29 de juliol) i en alguna legislació complementària.

Així, trobem, entre d'altres, una extensa regulació de la tutela (arts. 222-1 a 222-54), la curatela
(arts. 223-1 a 223-10), el defensor judicial (arts. 224-1 a 224-5), la guarda de fet (arts. 225-1 a
225-5) l'assistència (arts. 226-1 a 226-7) i dels patrimonis protegits (arts. 227-1 a 227-9). També,
la regulació de la protecció de menors desemparats (arts. 228-1 a 228-9) que cal complementar
amb la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.

Tanmateix la Convenció de Nova York obliga a reformar i replantejar les institucions del Codi
civil de Catalunya (CCCat) a les quals se sotmeten les persones majors d'edat, i a formular
legalment els nous principis i regles generals sobre els suports en l'exercici de la capacitat
jurídica.

A nivell estatal aquesta adequació va tenir lloc mitjançat la Llei 8/2021, de 2 de juny, que
reformà el procediment de modificació judicial de la capacitat d'obrar. A partir d’ara es diferencien
dos grans tipus de mesures: les voluntàries i les judicials. Al Codi civil espanyol (CCE) s’ha regulat
de forma més detallada les primeres, atès que pràcticament l’únic que es feia era una menció
molt breu. A banda, el CCE dona més pes a figures com la guarda de fet en detriment d’altres.

1
Recordem que aquest concepte, actualment, s’ha substituït pel de “exercici de la capacitat jurídica”.

03.546 – IPP / GES 1 2023-2 2

 Institucions de Protecció de la Persona - 03.546 - GES 1

La tutela desapareix per als majors d’edat i ja no es parla d’incapacitació judicial i institucions de
protecció en sentit estricte, sinó de processos sobre provisió de mesures judicials de suport a les
persones amb discapacitat i de mesures de suport.

L’entrada en vigor de la Llei 8/2021 comportà que algunes disposicions del CCCat fossin
contradictòries amb la legislació processal i aquesta qüestió es tractà de solucionar amb
l’aprovació del Decret llei 19/2021, de 31 d'agost, pel qual s'adaptà el Codi civil de Catalunya a
la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.

Així mateix, tal i com estableix la Disposició final quarta del Decret Llei 19/2021; “el Govern ha
de presentar un projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports
a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat”. En aquest sentit, s’està
treballant l’Avantprojecte de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports
a la capacitat jurídica de les persones.

Quines són les principals novetats del text de l’Avantprojecte de modificació del Codi civil de
Catalunya en matèria de suports a la capacitat jurídica de les persones?

 Aquesta norma supera el model exclusivament mèdic i rehabilitador de la

discapacitat i introdueix un canvi de paradigma en la concepció de la capacitat, en acollir
el model social que està basat en els drets, la dignitat i l’autonomia de totes les persones.
 Tota persona major d’edat té, per tant, capacitat jurídica per ser titular de drets i
obligacions i també per exercir-los. Aquesta capacitat no es pot restringit per raó de
discapacitat.
 Obliga als poders públics i les administracions a oferir i crear mitjans de suport per
prendre decisions que respectin la voluntat de totes les persones i que ajudin a desplegar
les seves habilitats i capacitats.
 Suports per a totes les persones majors d’edat sense distinció. No posa l’èmfasi en
la discapacitat. Parla de “persones” stricto sensu.
 Mentre que les persones menors d’edat estan protegides per la potestat parental i la
tutela, sense oblidar l’autonomia gradual que van assolint d’acord amb la capacitat
natural, les persones majors d’edat, autònomes sempre, tenen dret a comptar amb
suports que els permetin exercir la seva capacitat jurídica, sense estar subjectes a cap
potestat.
 Això no obsta perquè alguns instruments, ateses les seves característiques, siguin
comuns: defensa judicial o patrimonis protegits.
 Es promou l’accés a mecanismes de resolució de conflictes, amb menció expressa a
la mediació.
 Es considera convenient aquest mecanisme també en relació a la constitució i
desenvolupament dels suports a l’exercici de la capacitat jurídica.
 Els suports informals de l’entorn familiar o comunitari constitueixen un dels fonaments i
principis dels suports a l’exercici de la capacitat jurídica que regula l’Avantprojecte.
 L’exercici del suport no s’ha de fonamentar en cap cas en l’interès superior objectiu
de la persona concernida, sinó en la seva dignitat i en els seus drets.
 Es reconeix que la persona té dret a assumir riscos i a cometre errors, quan ha pogut
tenir el suport adequat per a prendre una decisió.
 Es regula explícitament el DRET ALS SUPORTS.
 Es diferencia entre suports formalitzats i no formalitzats.
 S’elimina la guarda de fet pels majors d’edat, aquesta passarà a estar coberta pels
suports no formalitzats.
 S’atorga una especial importància a la figura de l’acta prèvia (via notarial) i pla
d’assistència (via judicial).

03.546 – IPP / GES 1 2023-2 3

 Institucions de Protecció de la Persona - 03.546 - GES 1

 S’atorga una especial importància a les salvaguardes:

o Mesures adreçades a garantir que el procés de designació de suport i el seu
desenvolupament es duguin a terme amb proporcionalitat, sense abús,
conflicte d’interessos ni influència indeguda.
o S’allarguen durant tot el període de vigència de suport.
o Article 222-40 Avantprojecte relaciona el tipus de salvaguardes.
o Es poden establir aquelles que es considerin oportunes.
o Es configura l’òrgan de supervisió:
 Obligatori en els poders preventius i l’assistència representativa notarial;
excepte si les persones nomenades son cònjuge, convivent en parella
estable o parent en línia recta o colateral de tercer grau per
consanguinitat.
 Distingeix entre els situacions revisades fruit del Decret 19/2021 i les que encara no
s’han revisat.
 Es mantenen els terminis, que comencen a comptar de nou.
 Es reformen altres articles del Codi civil català.
 Deure dels poders públics a promoure els ADR i col·laborar amb les entitats del
tercer sector.

Com queda l’esquema de suports a l’Avantprojecte?

Per últim, també cal fer referència al Projecte de llei d’actualització, incorporació i
modificació de determinats articles del Codi civil, el qual s’ha de distingir de l’anterior, en el
sentit que abasta diferents llibre del CCCat, i no només allò relatiu al llibre segon. Concretament,
pel que fa a la matèria que ens afecta, el projecte de llei, estableix el següent: “Tot i que és
necessària una reforma més àmplia de les institucions de protecció de la persona, que a partir
d’ara són els suports a l’exercici de la capacitat jurídica, les quals requereixen d’una profunda
remodelació per adaptar-se als nous postulats, és convenient fer visibles amb la màxima urgència
i determinació els principis rectors en matèria de capacitat i exercici dels drets, vigents des de la
ratificació de l’esmentada Convenció de Nova York. Amb aquesta finalitat, es revisen determinats
preceptes del títol I del llibre II: es vol deixar clar que cap situació personal restringeix la capacitat
jurídica i que la voluntat de la persona s’ha de tenir en compte en tots els actes que l’afectin.”

03.546 – IPP / GES 1 2023-2 4

 Institucions de Protecció de la Persona - 03.546 - GES 1

Marc legal

1. La Convenció de drets de les persones amb discapacitat, aprovada per l’Assemblea

General de les Nacions Unides, a Nova York el 13 de desembre de 2006. Enllaç:
https://www.un.org/esa/socdev/enable/documents/tccconvs.pdf
2. Situació actual de la reforma de la legislació civil catalana:
a. Decret llei 19/2021, del 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi civil de Catalunya a
la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat. Enllaç:
https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=909512
b. Projecte de llei d’actualització, incorporació i modificació de determinats articles
del CCCat. Enllaç:
https://justicia.gencat.cat/web/shared/Transparencia/normativa-en-
tramit/JUS/en-tramit/actualitzacio-codi-civil-catala/text-projecte-aprovat-
221129.pdf
c. Avantprojecte de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a
la capacitat jurídica de les persones. Enllaç:
https://governobert.gencat.cat/web/shared/Transparencia/normativa-en-
tramit/JUS/en-tramit/codi-civil-suports-persones/text-versio-230406.pdf
3. Llei 8/2021, de 2 de juny, pel que es reforma la legislació civil i processal pel suport de
les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Enllaç:
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2021-9233

Esquema gràfic:

Bibliografia i enllaços d’interès

Comitè espanyol de representants de persones amb discapacitat:

https://www.cermi.es/

Departament de Drets socials. Persones amb discapacitat:

https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_discapacitat/

03.546 – IPP / GES 1 2023-2 5

 Institucions de Protecció de la Persona - 03.546 - GES 1

Fundació Aequitas:
https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_discapacitat/

Mesures de protecció per a menors i adults a Europa: https://the-vulnerable.eu/?lang=en

Observació nº 1 (2014) del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de
les Nacions Unides: http://www.convenciondiscapacidad.es/wp-
content/uploads/2019/01/Observaci%C3%B3n-1-Art%C3%ADculo-12-Capacidad-
jur%C3%ADdica.pdf

Portal de les persones amb discapacitat: https://www.discapnet.es/

03.546 – IPP / GES 1 2023-2 6