1.

Responeu les següents qüestions:

a. Què s’entén tradicionalment com a intel·ligència?
b. Considereu que en l’actualitat la visió tradicional del concepte és l’única que cal tenir en
compte? Argumenteu la vostra resposta.

2. Detecteu en el següent cas algunes de les principals competències que Goleman va exposar
en la teoria de la intel·ligència emocional i elaboreu una petita definició de cadascuna.

El cas de la Maite
La Maite és la TAPS que treballa com a vetlladora a l’escola Milà i Ortet. Quan avui, en arribar a
l’aula, s’ha apropat al Nelson, ha vist que estava més nerviós de l’habitual, es bellugava molt i
rondinava. Després d’una hora de classe, l’actitud del Nelson era la mateixa, i la Maite se sentia
cada cop més angoixada, ja que tenia moltes dificultats perquè en Nelson no interrompés la
classe. La Maite ha respirat fondo i ha sortit dos minuts fora de l’aula per tal de relaxar-se i agafar
forces. Durant el matí ha intentat que el Nelson li expliqués què succeïa. Tot i que al principi ha
estat difícil, després de tenir una actitud d’escolta activa, parlar amb serenitat i mirant als ulls de
l’infant, el Nelson s’ha obert. Li ha explicat que els seus pares havien tingut una baralla aquell
matí, i la Maite en aquell moment ha empatitzat i ha entès l’actitud del Nelson.
Un cop acabades les classes, la tècnica ha dedicat una estona a pensar com podria ajudar el
Nelson en aquesta situació i quines estratègies podria adoptar a l’aula per tal de reduir la
conducta disruptiva de l’infant. Es tracta d’un nou repte professional al qual s’ha d’enfrontar.

3. Llegiu el següent cas pràctic i responeu a les qüestions que es presenten a continuació.
El cas de l'Alícia
L’Alícia és una dona de 66 anys que ha enviudat just en el moment que s’ha jubilat, i a més el
seu únic fill ha hagut d’anar-se’n a treballar a Anglaterra. Viu sola a casa seva, és força autònoma
i gaudeix d’una bona salut, però comença a patir episodis depressius per la situació de soledat.
Té algunes amigues del barri, però li costa relacionar-se amb elles. Ha sol·licitat el servei
d’atenció domiciliària per tal d’estar acompanyada una estona durant el dia.

a. Quines necessitats presenta l’Alícia? Segons la teoria d’Abraham Maslow, en quin nivell
de necessitats es podrien encabir?
b. Seguiu els passos que es presenten en la teoria d’establiment de metes d’Edwin Locke
per establir una intervenció adequada a aquesta situació.
c. Utilitzeu la teoria cognoscitiva de la motivació per justificar la utilització de recompenses
en aquest cas.
4. Analitzeu el cas pràctic següent i relacioneu-lo amb la teoria de l’aprenentatge del
condicionament clàssic, indicant els diferents elements que la defineixen: l’estímul incondicionat,
la resposta incondicionada, l’estímul neutre, l’estímul condicionat i la resposta condicionada.

El cas del Daniel

El Daniel és un usuari de 87 anys que viu en una residència. És vidu des de fa dos anys i, de
tant en tant, sent enyorança de la seva dona, recordant els moments viscuts amb ella i l’olor del
perfum de préssec que utilitzava. Aquest sentiment li sobrevé sempre que olora els préssecs que
de vegades té per postres.

5. Localitzeu els diferents elements referits a l’aprenentatge social presents en el següent cas
pràctic i justifiqueu la vostra resposta.

Entrenament motriu al centre de dia

Al centre de dia del barri, adreçat a gent gran, es porta a terme un programa d’entrenament motriu
per als usuaris que tenen dificultats en aquest aspecte. El programa es desenvolupa en sessions
grupals d’estimulació motriu guiades pel Josep. Per fer els diferents exercicis, el Josep exerceix
de model i els fa davant la mirada dels usuaris, que immediatament han de repetir cada exercici
exposat. En aquest moment, el Josep observa els usuaris per veure si fan correctament la tasca
i, en acabar la sessió, hi ha un moment més distès en què els usuaris exposen com se senten i
es parla sobre el resultat obtingut amb els exercicis realitzats.

6. L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les tres zones de desenvolupament sobre les quals
es fonamenta la teoria sociocultural de Vygotskij. Llegiu el següent cas pràctic:

El cas d'en Joan

En Joan és un infant amb dificultats en la mobilitat. En aquests moments està treballant amb
l’Anna, la tècnica que l’assisteix, per aprendre a dur a terme per si mateix algunes accions a
l’hora de vestir-se, com cordar-se una jaqueta amb cremallera. En Joan, per si mateix, és capaç
d’agafar les dues parts de la jaqueta i situar les dues parts de la cremallera una davant de l’altra.
a. Definiu els tres nivells de desenvolupament relacionant-los amb el cas presentat.
7. Completeu les frases següents en relació amb la cognició:
Els .................... es refereixen a totes aquelles .................... que el .................... realitza
diàriament. En aquests intervenen diferents funcions ...................., les quals treballen
conjuntament per .................... el coneixement i crear la interpretació del món que ens envolta.

Hi ha dos tipus de funcions ....................: .................... i .................... Les .................... estan

integrades per la percepció, ...................., la .................... i l’orientació. Les .................... les
componen el ................... i el llenguatge.

8. Marqueu si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents relacionades amb
l’atenció:
• És un procés selectiu.
• No és necessària per realitzar aprenentatges.
• La concentració i la ciclitat són trets que intervenen en el procés d’atenció.
• L’Aroussal és el responsable de les oscilacions diurnes i nocturnes.
• L’atenció sostinguda és l’habilitat per mantenir la fixació en un estímul durant un temps
considerable.

9. Els sistemes que conformen la memòria reuneixen una sèrie de característiques; trieu quines
són les correctes.
Ο La memòria sensorial es caracteritza per ser involuntària.
Ο La memòria sensorial és il·limitada.
Ο La funció de la memòria a curt termini és operativa.
Ο La interrelació entre les memòries a curt i llarg termini és constant.
Ο La memòria a llarg termini és permanent.
Ο La submemòria episódica forma part de la memòria implícita.
Ο La submemòria semàntica forma part de la memòria declarativa.

10. Marqueu si són vertaderes (V) o falses (F) les opcions següents, referides als sistemes de
memòria:
• Les memòries Icònica i Ecoica estan relacionades amb la MLT.
• La codificació és una de les fases de la memòria.
• La memòria implícita compren la informació relacionada amb el “saber fer”.
• L’atenció, la memòria i la percepció són funcions cognitives.
• La memòria no declarativa compren la informació relacionada amb el món i el llenguatge.
11. El llenguatge es veu afectat per diferents alteracions cognitives i motores. Trieu l’opció
correcta.
Ο L’afàsia és la pèrdua o alteració de les habilitats comunicatives adquirides.
Ο La disàrtria és un trastorn motor de la parla.
Ο Una esclerosi múltiple pot provocar una disàrtria.
Ο L’Alzheimer està relacionat amb l’afàsia.
Ο L’afàsia es divideix en afàsia fluent i no fluent.

12. Marqueu si són vertaderes (V) o falses (F) les opcions següents referides al pensament:
• Pensar és la capacitat intel·lectual que tenen tots els essers vius.
• El pensament és la capacitat de resoldre problemes i raonar.
• El pensament és una funció cognitiva bàsica.
• El pensament està relacionat amb l’aprenentatge, l’experiència i el llenguatge.
• Les operacions que efectuem mentalment tenen diferents graus d’abstracció.
• El pensament divergent es desenvolupa en un únic pla.

13. Trieu les opcions correctes referides als atributs del pensament:
Ο La profunditat és la capacitat d’arribar a allò que és essencial del problema i establir
noves generalitzacions.
Ο L’amplitud fa referència al temps de reflexió.
Ο La rapidesa consisteix en trobar la solució encertada en un breu període de temps.
Ο La fluïdesa és la capacitat de calcular mentalment.
Ο La independència consisteix a contemplar la realitat des d’una perspectiva crítica.

14. Relacioneu cada funció del llenguatge amb la seva intencionalitat: emotiva o expressiva,
ideativa, interpersonal, metalingüística, referencial.
a. Funció objectiva del llenguatge; serveix per indicar una cosa concreta.
b. Vincle existent entre la persona que parla i el món en el que viu.
c. Centrada en el codi comunicatiu.
d. Realitat psíquica o emocional de la persona que emet el missatge
e. Establiment de relacions socials
15. En relació amb l’orientació i a les seves alteracions, assenyaleu les afirmacions vertaderes.
Ο L’orientació temporal es basa en l’ordre i la durada.
Ο L’orientació espacial permet comprendre la relació dels objectes quan es produeix un
canvi de posició en l’espai.
Ο L’orientació autopsíquica és la capacitat per conèixer als altres.
Ο La percepció espacial es pot veure modificada per alguns trastorns.
Ο La falsa desorientació és un dels principals trastorns de l’orientació.

16. Marqueu si són vertaderes (V) o falses (F) les següents afirmacions:
a. La gent gran presenta un augment graudal d’oblits.
b. Les persones amb demència incipient tenen dificultat per ingerir aliments.
c. Les persones amb diversitat física física presenten dificultat per raonar i realitzar tasques.
d. Les persones amb diversitat funcional intel·lectual requereixen més temps per a
respondre a preguntes o seguir instruccions.
e. Les al·lucinacions són alteracions que afecten a les persones amb malaltia mental.

17. Marqueu si són vertaderes (V) o falses (F) les següents afirmacions relacionades amb
l’obtenció de la informació sobre les funcions cognitives de persones en situació de dependència.
a. L’observació és un dels instruments que permet la valoració.
b. L’entrevista és realitza tant a les persones usuàries com als seus familiars.
c. Les entrevistes només poden ser realitzades de manera dirigida o estructurada.
d. Les escales i proves estandaritzades donen la possibilitat d’aprofundir en aspectes
concrets en poc temps.
e. El registre és un instrument de l’observació.

18. En relació amb l’orientació i a les seves alteracions, assenyaleu les afirmacions vertaderes.
a. El Miniexamen cognitiu de Lobo és un test que explora i puntua diferents funcions
cognitives.
b. L’Escala Reisberg mesura l’ansietat i la depressió.
c. El GDS és l’escala de detioració global de Golberg.
d. El Test identificació COM-NAM s’elabora presentant una sèrie d’objectes mitjançant
imatge i só.
e. Entre les funcions cognitives que valora el Test cognitiu de Pfeiffer és la capacitat
d’executar tasques seriades aritmètiques.