Puntuació C2

Nivell superior de llengua catalana

 Alba Corral Serramià
PID_00289545
Primera edició: setembre 2022
© d’aquesta edició, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Autoria: Alba Corral Serramià
Producció: FUOC

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència Creative Commons de tipus Reconeixement-

NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (Fundació per

a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a

https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca
Índex
 Introducció

 1.La coma
o 1.1.Desplaçament d’una part de l’oració

o 1.2.Incisos

o 1.3.Adjunts i oracions subordinades adverbials

o 1.4.Enumeració, coordinació

o 1.5.Elisió

 2.El punt

 3.El punt i coma

o 3.1.Pausa intermèdia i relació entre oracions

o 3.2.Separació de segments

o 3.3.Amb connectors parentètics

 4.Els dos punts

o 4.1.Presentació de causa, demostració, exemples, enumeracions

o 4.2.Introducció de citació textual o reproducció en estil directe

 Bibliografia

Introducció
El material Puntuació C2. Nivell superior de llengua catalana repassa els usos dels signes de puntuació que es considera que repercuteixen més en la
cohesió d’un escrit i ofereix exercicis per a repassar-los. Cal tenir en compte que una bona puntuació ens ajuda a fer arribar al lector el que volem
expressar sense que s’hagi d’aturar ara i adés o, al contrari, sense que es quedi sense respiració. A més a més, cal anar alerta, perquè la puntuació pot
fer canviar el sentit del que es vol dir, com passa en aquestes frases:

Abans, de dinar ningú se’n va recordar.

Abans de dinar ningú se’n va recordar.

D’altra banda, es pot dir que la puntuació reflecteix les pauses de la parla, però cal parar atenció, perquè sovint això no serà ben bé així, i és que parlant
es fan pauses que no s’han de reflectir en un escrit. La llargada dels segments que separa la puntuació i el gust de l’autor sempre tindran a veure amb la
distribució d’aquestes pauses, tot i que primer s’han de tenir controlats els aspectes que es comenten en aquest material.

1.La coma
La coma marca una pausa breu. Les funcions d’aquest signe de puntuació són les següents.

1.1.Desplaçament d’una part de l’oració

La coma marca el desplaçament d’una part de l’oració a un lloc que no és l’habitual.

Així, doncs, primer cal tenir en compte quin és en general l’ordre neutre de l’oració:

Subjecte + verb + complements

A més, hi ha elements que solen anar davant del subjecte (els que designen el temps o el lloc en què es dona el que expressa el predicat –format per
verb i complements–), i elements que poden anar abans del verb (per exemple, l’adverbi no), tal com es pot veure en els exemples següents:

Avui nosaltres hem anat a la platja. [subjecte]

No estudia prou.

Aquest desplaçament marcat per la coma s’explica amb dos fenòmens, la tematització i la rematització o focalització, els quals es descriuen breument a
continuació.

 Tematització
Amb la tematització, es desplaça un element que ja tenim present quan parlem o escrivim. Així, pot servir per a recuperar una part de la informació
donada abans en un text o per a deixar clara la informació nova que hi acabem de donar, per exemple. Quan se situa davant, aquest element se separa
de vegades de la resta de l’oració amb una coma i, si no és el subjecte, es reprèn amb un pronom:

(1)
Element que es recupera

Hi ha dos elements que serveixen per a avaluar l’estudiant: la PAC i la prova final. Ara bé, [la prova final] (1) no [l’] (2) han de fer els alumnes que hagin tret una

matrícula d’honor en l’avaluació contínua.

Si l’element desplaçat, però, se situa darrere, sempre ha d’anar amb coma, com es veu en l’exemple següent:

(2)
Pronom

(3)
Pronom

No cal que [hi] (3) vagis, [a la reunió de demà] (4) .

Cal dir que la tematització, molt present en la llengua parlada, pot provocar que els textos siguin complicats de llegir, i convé no recórrer-hi si veiem que
aquest és el cas.

 Rematització o focalització
Amb la rematització, també anomenada focalització, es fa referència a un element nou en el discurs i ens serveix per a remarcar aquest element i negar
la resta. No es posa coma entre aquest element i la resta de la frase i no es recupera amb cap pronom, com es veu a continuació:

La Marta has de convèncer, i no a mi. [Element destacat]

Cal tenir present

No es posa coma entre subjecte i verb, ni entre verb i complements si no hi ha cap incís enmig. El primer, sobretot, és un error molt freqüent, o sigui
que cal parar-hi atenció.

1)

La reunió, ha acabat a les deu. [Subjecte, verb]

La reunió ha acabat a les deu.

2)

La Junta ha aprovat, nou convenis amb diferents entitats. [Verb, complement]

La Junta ha aprovat nou convenis amb diferents entitats.

Com es pot comprovar, en tots dos casos la coma no facilita la lectura.

Només hi ha una excepció al cas d’(1), i és quan el subjecte és complex (hi ha frases subordinades o coordinades a dins) i sobretot llarg:
 La reunió que es va portar a terme el diumenge 29 de març a les deu i que tractava de l’endarreriment en el projecte que es fa ara en el
departament, va acabar amb desacord.

(4)
Element que es recupera

1.2.Incisos
Els incisos, informació que s’afegeix enmig de l’oració i que sol aclarir el que es diu o aportar-hi matisos, han d’anar marcats davant i darrere amb una
coma, si no és que són al començament o al final de la frase.

Cal tenir present

Així, doncs, els incisos no poden anar sense tancar, tal com passa en la primera frase de les tres que hi ha a continuació:

Floquet de Neu, tal com el van anomenar va viure fins a 39 anys.

Floquet de Neu, tal com el van anomenar, va viure fins a 39 anys.

Floquet de Neu va viure al zoo gran part de la seva vida, on el van portar quan era ben petit.

Els incisos també poden anar emmarcats per guions. Quan coincideix amb un punt, el guió s’elimina, tal com passa en la segona frase:

Aquesta és la raó –i aquí cal dir que la trobem poc justificada– perquè el van absoldre.

Els van denunciar per la mala gestió del centre –ja se sap que els defectes propis són difícils de veure.

A banda dels aclariments emmarcats entre comes o guions, hi ha determinades construccions que es poden equiparar als incisos. Aquestes estructures
equiparables s’enumeren tot seguit.

 Vocatius
Ens adrecem amb un incís al receptor de l’oració:

No volem, benvolguts hostes, que marxeu sense haver degustat el menú especial de la casa.

 Oracions de relatiu explicatives

Afegim una oració introduïda per un pronom de relatiu explicativa (no restrictiva):
El minuet, que sol ser una forma ternària composta, és una dansa d’origen francès.

 Aposició explicativa
Afegim un sintagma nominal que complementa un altre sintagma nominal entre comes:

Miquel Mora, advocat de la part demandada, no s’ha presentat. [Aposició explicativa del sintagma nominal «Miquel Mora»]

 Interjecció
Afegim una exclamació enmig del discurs:

Això, mare meva, no és problema meu.

 Marcadors textuals
Els connectors parentètics i altres marcadors textuals poden anar emmarcats per comes. S’inclouen dins dels incisos perquè tenen un comportament en
part semblant, si bé sovint apareixen amb un punt o un punt i coma abans.

El que hem dit són, en resum, els problemes que s’han constatat al llarg del curs.

Cal tenir present

De vegades se separen els incisos amb un punt de la resta de l’oració, cosa que es pot fer servir com un recurs per a destacar informació, si bé no se’n
pot abusar:

S’ha presentat al Teatre Tívoli l’obra Als quatre vents. Una obra magnífica. Ho ha estat en tots els sentits: [...]

Com es veu, si no hi ha una intenció clara de donar èmfasi al segment subratllat, val més posar-hi una coma, perquè és com es facilita més la lectura.

Vegeu també

Per a ampliar el concepte dels connectors parentètics, vegeu l’apartat 7.5, «Connectors parentètics», del material Sintaxi C2.

1.3.Adjunts i oracions subordinades adverbials

Sovint es fa servir coma per a separar les anomenades subordinades adverbials de la resta de l’oració:
Quan té aquest mal de cap tan molest, l’Antònia s’ha de tancar a l’habitació a les fosques.

Si fas tant d’exercici, pot ser que hagis de tornar a l’hospital.

Malgrat tancar amb beneficis l’any, cal ser molt prudents.

Vegeu també

Per a ampliar el concepte de les anomenades subordinades adverbials, vegeu l’apartat 8.3, «Subordinades adverbials», del material Sintaxi C2.

1.4.Enumeració, coordinació
La coma separa els diferents elements d’una enumeració, llevat del darrer, el qual sol anar separat de la resta per la conjunció i. A continuació n’hi ha un
exemple (la part subratllada correspon a l’enumeració):

Formen el conjunt una gralla, un violí, una trompeta i un saxofon.

D’altra banda, la coma va davant de determinades conjuncions, com però, ja que, o sigui que i sinó, i perquè quan expressa causa externa.

A fora està callada, però a casa no para de xerrar.

No solament no ha fet gaires exercicis dels plantejats, sinó que tampoc no ha assolit la majoria de coneixements del curs.

Deu ser molt tard, perquè ja fosqueja. (Però Se’ns ha fet tard perquè ens hi hem estat molta estona.)

De vegades, es pot posar coma davant de conjuncions que no en solen dur si convé separar el que hi ha darrere de la resta de l’oració.

El projecte tirarà endavant amb les persones que hi ha ara i les que vindran, o canviaran tots els participants, però continuarà existint.

Cal tenir present

No es posa coma davant dels tres punts:

En la reunió s’han destacat diferents punts: l’èxit de la sessió, la intenció de repetir-la, les millores que s’hi poden aplicar,...
 En la reunió s’han destacat diferents punts: l’èxit de la sessió, la intenció de repetir-la, les millores que s’hi poden aplicar...

Vegeu també

Per a aclarir el concepte de causa interna i externa, consulteu l’apartat 8.3.4, «Causa, finalitat», del material Sintaxi C2.

1.5.Elisió
Es fa servir coma per a marcar que s’ha elidit el verb.

Hi ha dues opcions amb vista a solucionar el problema: la primera és buscar una altra persona per a la feina; la segona, tenir paciència i esperar que se solucioni

sol. [Aquí s’ha eliminat «és».]

Exercicis de l’apartat 1, «La coma»

1. Identifica les oracions que tenen coma entre subjecte i verb i torna-les a escriure sense.

1. El poeta, reprodueix les seves vivències amb una destresa superior.

2. En unir-se al receptor de l’androgen, les hormones, estimulen la multiplicació de cèl·lules cancerígenes.

3. Les persones grans, quan tenen una edat avançada, poden acudir al centre.

4. Actualment s’accepta que una plaga, és un conjunt d’ésser vius que poden ocasionar problemes a les persones.

5. Tots els organismes de la salut, recomanen dormir com a mínim set hores al dia.

2. Identifica les oracions que tenen coma entre verb i complements i torna-les a escriure sense.

1. Ja em va avisar, que no podria continuar al capdavant.

2. En definitiva, es tracta, de portar un ordre del dia a totes les reunions.

3. Les mesures són, sovint, el càstig, els crits i la violència.

4. En la sessió de benvinguda no fa falta, que vingueu equipats a primera hora.

5. Personalment no hi trobo cap inconvenient, en cap de les propostes que ha plantejat la conferenciant.

6. Justament, la democràcia comporta això per sort, que la llibertat d’expressió és garantida.

7. Cal tenir en compte, que aquestes dades són extrapolades i no reals.

Vegeu la solució.

3. Les oracions següents contenen un incís. Torna a escriure les oracions següents puntuant-les de manera correcta.

1. El 2017 es van atendre 50 infarts més, creixement que s’ha anat detectant també en els anys posteriors i es va fer el 35 % d’operacions de cor a l’hospital.

2. El noi detingut sospitós número u, ha passat la nit a la seu policial.

3. El festival Shakespeare que s’havia fet a Mataró des de l’any 2007 es va traslladar a Barcelona l’any 2011.

4. Tornem a ser, benvolguts un altre cop aquí amb vosaltres.

5. L’edifici, per començar no va ser construït seguint la legislació vigent en aquell moment.

6. La vaca cega que és un dels poemes més coneguts de Joan Margall va ser publicat l’any 1893.

7. Ha aconseguit, ja és difícil que passi que el seu cap li reprovi l’actitud dues vegades.

Vegeu la solució.

4. Torna a escriure les oracions següents puntuant-les de manera correcta.

1. L’han visitat tota mena de metges incloent-hi psicòlegs i psiquiatres però cap no ha estat capaç de trobar què tenia.

2. Falten molts elements per a considerar-los uns bons estudiants: no tenen constància, no presenten cap tasca quan toca,...

3. No hauríem dit mai que la situació podria acabar així perquè s’han anat fent revisions any rere any.

4. Segur que ho farà perquè és una persona molt agradable.

5. No actua per interès propi sinó que ho fa per interès dels seus familiars.

6. Si vas tan de pressa no faràs una bona feina.

7. Encara que l’ha presentada fora de temps li han concedit l’ajuda.

8. La dona té més probabilitat de tenir èxit en un projecte empresarial emprenedor ja que està demostrat que els homes solen abandonar abans aquesta mena de

treballs.

9. Els del primer torn s’encarregaran de l’esmorzar, i els del segon del dinar.

Vegeu la solució.

2.El punt
El punt delimita el final d’una oració o d’un enunciat amb sentit complet.

No es posa punt en els casos següents.

 Amb els tres punts.

Els esports que hi competiran són molts: futbol, handbol, bàsquet…

 Quan ja hi ha un punt al final d’una citació:

 «Un home feliç està massa satisfet del present per pensar massa en el futur.».

«Un home feliç està massa satisfet del present per pensar massa en el futur.»

 Darrere de signe d’interrogació i d’exclamació, encara que aquestes darreres formin part d’un títol i no de la frase pròpiament:

Han publicat el llibre Qui va ser realment Carles Emili Montañès?. S’hi revela la personalitat important de l’enginyer barceloní.

Han publicat el llibre Qui va ser realment Carles Emili Montañès? S’hi revela la personalitat important de l’enginyer barceloní.

Cal tenir present

Es pot posar coma després del signe d’interrogació, sempre que després es faci servir minúscula:

El llibre ens respon una sèrie de preguntes: per què es donen els eclipsis solars?, quan i on tindran lloc?

Excepcionalment, com s’ha apuntat en l’apartat de la coma, es pot posar punt per donar èmfasi a un fragment que no arriba a oració, tot i que és un
recurs del qual convé no abusar. Així, en l’exemple següent hauria estat millor posar-hi una coma: Han acabat les obres de la nova variant. Una
infraestructura molt necessària. (millor Han acabat les obres de la nova variant, una infraestructura molt necessària).

Exercicis

Torna a escriure les oracions següents i substitueix el punt per una coma en els casos en què sigui possible fer-ho.

1. Val la pena dir-ho d’una altra manera: només un de cada cinc adults fa un quart d’hora al dia d’exercici com a mínim. Tal com recomanen els metges.

2. Ha sortit publicada l’antologia d’aquest poeta. Un magnífic exponent de la poesia avantguardista.

3. Més del 85 % són homes, mentre que només el 13 % són dones. Una diferència considerable. Tenint en compte que la conciliació familiar encara està lluny de

ser la desitjable.

4. Va afirmar que «és un problema congènit d’aquesta societat». Paraules irresponsables si tenim en compte que no s’ha portat a terme cap política en aquest

sentit.
5. Els metges estan pagant un preu molt alt per la manca de recursos. Tan alt que algun dia pot ser que diguin prou.

Vegeu la solució.

Cal tenir present

No es posa punt al final d’un títol.

Fent realitat l’aprenentatge al llarg de la vida.

La UOC fa possible l’aprenentatge al llarg de la vida. Per això [...]

Fent realitat l’aprenentatge al llarg de la vida

La UOC fa possible l’aprenentatge al llarg de la vida. Per això [...]

3.El punt i coma

El punt i coma representa una pausa més llarga que la coma i més curta que el punt. Les funcions d’aquest signe de puntuació són les següents.

3.1.Pausa intermèdia i relació entre oracions

Reflecteix una relació entre les oracions que separa (la frase de la dreta pot expressar una conclusió, una conseqüència, una explicació del que s’ha dit
en la frase anterior).

Estava consternat; sempre l’havia avisat però no li va fer mai cas, i ara havia tingut l’accident.

3.2.Separació de segments
D’una sèrie separa segments que tenen puntuació interna o són prou complexos, els quals poden ser d’una enumeració.

Els passos que heu de seguir són molt senzills: endollar l’aparell al corrent; esperar que es carregui, i prémer el botó perquè funcioni.

Tres motius expliquen l’aïllament d’aquest territori: en primer lloc, no hi queda indústria; en segon lloc, la línia d’autobús que hi arribava s’ha anul·lat, i en tercer

lloc, el turisme hi ha perdut força.

Com es veu, el darrer element d’aquesta sèrie es pot separar amb una coma i la conjunció i.
3.3.Amb connectors parentètics
De vegades abans d’un connector parentètic es posa un punt i coma:

Han acabat a temps; per tant, s’han d’admetre com a vàlids.

D’altra banda, el connector parentètic pot seguir un punt i connectar l’oració que segueix amb l’anterior:

Quan el comitè va saber el que havia passat el va destituir de seguida. Ara bé, gràcies la intervenció d’aquest advocat, l’han hagut de tornar a admetre.

4.Els dos punts

Els dos punts solen presentar informació relacionada amb el que s’ha dit abans. A continuació s’exposen les funcions d’aquest signe de puntuació.

4.1.Presentació de causa, demostració, exemples, enumeracions

Són un recurs molt útil per a introduir la causa o exemples del que s’explica. No cal abusar-ne, però, si es fan servir de tant en tant, poden ajudar a fer
més llegible el text en combinació amb els marcadors textuals (connectors, conjuncions, fraseologia).

No ha pogut venir el director: ha tingut una reunió d’urgència. [Causa]

La nova via ha representat una millora: ha pogut accedir al programa gent molt capacitada. [Demostració]

Pel camí hem trobat rastres de diferents exemplars de fauna salvatge: gat mesquer, guineu i senglar. [Exemple]

Per a l’excursió cal portar l’equipament següent: llibreta, llapis, goma d’esborrar, una ampolla d’aigua i l’esmorzar. [Enumeració]

4.2.Introducció de citació textual o reproducció en estil directe

Es posen habitualment per a introduir una citació o una reproducció del que s’ha dit en estil directe.

El presentador va dir amb contundència aquestes paraules: «No ens en sortirem si no canvien l’actitud.»

Cal tenir present

No es posen dos punts quan no calen i, en canvi, si s’hi posen trenquen la continuïtat de la frase:
 Va declarar que volia: canviar de ciutat i fer una vida nova.

Va declarar que volia canviar de ciutat i fer una vida nova.

Les matèries que li agradaven més: estadística, ciència de dades, les va deixar per a setembre.

Les matèries que li agradaven més, estadística, ciència de dades, les va deixar per a setembre.

Exercicis finals de puntuació

1. Torna a escriure els fragments següents de manera que la puntuació sigui correcta i ajudi a la comprensió del text.

1. Fonalleras considera Vinyoli un referent, per aquest motiu tanca el relat amb una referència al poeta barceloní.

2. Aquest projecte el coordina la UPF, que està associada amb la UOC. Dues universitats punteres de Catalunya però també dins l’àrea internacional.

3. La bimodalitat de la docència ofereix moltes possibilitats i és una peça clau per a formar part d’un campus d’excel·lència internacional en aquest sentit, el paper

i la visió de la UOC, poden ser molt rellevants.

4. Un any més, arriba del binomi UOC i Sala Beckett el cicle «Lluïsa Conillé» que tractarà d'una de les figures més originals de la literatura catalana.

5. Encara hi ha algú al bosc és part d’un gran projecte dut a terme per l’Equip Cultura i Conflicte, que ha tingut com a objectiu, no deixar caure en l’oblit el terror

viscut per les protagonistes i el seu esperit de supervivència com a dones i mares.

6. Per aconseguir-ho, s’utilitzen els anomenats sistemes ciberfísics que permeten connectar el món físic, les màquines, amb el món digital, la generació de dades.

7. Les dades són optimistes, es crearan 30.000 llocs de treball (serveis, tecnologia, digitalització), però, també se'n perdran 12.000 per l'automatització de les

tasques.
8. Tanmateix, aquest impacte positiu no serà igual en tots els àmbits, d’una banda hi haurà més personal qualificat en el sector d'hosteleria, d’altra banda faltarà

mà d'obra per al sector primari.

9. Dani Marco, director de Smartcatalonia que depèn de la Secretaria de Telecomunicacions Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat de Catalunya va

cloure la Jornada.

10. Per concloure podem dir, que la indústria catalana està en procés de transformació.

11. Catalunya parteix d’una bona situació pel fet de ser un país multicultural, tot i això el racisme també s’hi ha instaurat en alguns punts.

12. Pel que fa al model d'aprenentatge de la universitat considera que té avantatges en comparació amb la de la resta del sistema educatiu.

13. És per això que, el sobrepès i l’obesitat infantil se sol dir que són conseqüència del consum excessiu de sucre refinat.

14. Cal dir, que és una qüestió molt delicada.

15. Els aliments de manera natural, ens aporten la quantitat de sucre necessària per al nostre dia a dia però la majoria de productes alimentaris ens n’aporten un

excés. Una ingesta de sucre i edulcorants que perjudica molt la salut.

16. Val la pena dir, que actualment és més car comprar fruita natural, que brioixeria.

17. La quantitat més gran de sucre que ingerim al dia la trobem de forma natural en els aliments que mengem, per exemple, la fruita, el que perjudica realment

no són els sucres naturals com la fructosa sinó els anomenats sucres afegits.

18. A més a més, el sedentarisme no ajuda a reduir aquest fenomen. Fet que explicaria que a Catalunya més del 19% dels infants pateixen sobrepès i gairebé un

13 % obesitat.
19. S’ha de dir que, aquesta és una aposta forta de la direcció universitària, i tant la participació com el desenvolupament de tot el cicle, seran clau per a seguir

l’evolució en futures edicions.

20. A més hi participaran dramaturgs, acadèmics i científics de diferents disciplines, per tant, serà una gran oportunitat per debatre i analitzar tot tipus de punts

de vista.

21. Aquest, està format per: diferents experts del sector.

22. Val la pena dir que es durà a terme un col·loqui postfunció per a cada un d’ells amb experts en diversos àmbits que pot ser molt interessant ja que compartint

idees i posant-les en comú tothom s’enriqueix.

23. Aquesta col·lecció, inclou: quatre llibres, dos CD i tres àlbums.

24. Amb aquest projecte la UOC, vol sortir dels seus murs per arribar arribar als espais que ocupa la ciutadania i impulsar el coneixement obert a tothom i per a

tothom.

25. Per això Josep Morà insisteix en el fet que la millor opció per implementar el projecte de cotxes elèctrics, és sens dubte fer que siguin competitius.

26. A Catalunya, però encara estem començant ja que només un de cada sis hospitals ha implementat la mesura, per això des del departament es vol impulsar.

27. Les panses, són un endolcidor natural molt saludable.

28. És important reconèixer, que l’editorial ha perdut moltes oportunitats de posar-se al dia.

29. Tot i que, aparentment no sembla que puguin contenir sucres afegits, el 86 % de les salsitxes porten aquest tipus de sucres, per exemple. Encara que, els

adults, sembla, que fem el paper de met amb els infants, fins i tot amb altres productes, en els quals, és mes fàcil identificar aquest sucre afegit com, per

exemple: la melmelada, els cereals, els refrescos i les begudes energètiques.

30. Encara que aquests dies ha fet molt de sol heu de saber que, s’esperen precipitacions per a la setmana entrant.

31. L’Àrea de Biblioteca ha organitzat: dues xerrades molt interessants sobre ciència oberta i una taula rodona sobre aquest mateix tema.

32. Hi han assistit quasi tots els representants de l’Ajuntament: l’alcalde, els regidors,...

33. Es tracta d’una novel·la de memòries gens convencional, un relat íntim de l’autor que explica les seves vivències personals. Un homenatge als pares que tot i

tenir dificultats econòmiques, habitatges modestos o treballs precaris són capaços de fer que els fills tinguin una infància feliç, és a dir la imaginació i la creativitat

agafen una importància vital a l’hora de desenvolupar la personalitat dels infants.

34. Tal com sabeu, la bimodalitat de la docència ofereix moltes possibilitats i és una peça clau amb vista a formar part d’un campus d’excel·lència internacional ja

que és un format molt més flexible i amb un interès creixent, en aquest sentit, el paper i la visió de la UOC poden ser molt rellevants.

35. Aquesta «revolució» no violenta, tindrà un impacte en l'àmbit mundial.

36. Per concloure la indústria tèxtil catalana està en procés de transformació.

37. La catalana parteix d’una bona situació pel fet de ser una de les darreres a competir, tot i això tindrà molta competència.

38. Cal dir, que la UOC i la UPF són totes dues universitats molt joves.

39. Per exemple es crearan al voltant de 500 places de pàrquing en llocs estratègics de la ciutat però es preveu que no n’hi haurà prou.

40. A més a més al començament de maig es fan les Jornades de Cultures Medievals que enguany tractaran del món monàstic femení.

2. Imprimeix el text següent i puntua’l segons el que s’ha vist.

Ara que tothom parla de la criança natural permeteu-me que hi digui la meva Per al primer fill la criança natural sol arribar a mitja criança quan ja no saps què fer

amb el nen que no para de plorar i que no saps què té Però va bé et dona forces per continuar endavant Ara bé quan arriba el segon penses finalment podré

aplicar bé el que no vaig poder aplicar amb el primer perquè ja no m'agafa de nou Doncs resulta que no és tan fàcil perquè tot el que havies mig aconseguit amb

el primer gràcies a respectar el ritme de tot, dormir amb ell, no forçar-lo a... queda en no res per això que alguns en diuen la gelosia Després no t'atreveixis a

tenir-ne un tercer tot i que un tercer sempre és fàcil o això diuen però la criança natural va a menys i els crits de cansament i impotència a més (sembla que

tinguis feres més que nens de vegades) Si per aquelles coses continues amb un quart des del començament agafes amb pinces allò de la criança natural si el petit

plora, doncs de vegades pot anar bé per a eixamplar els pulmons o ves s'haurà d'esperar si el mitjà demana de jugar al mòbil perquè n'està fins al capdamunt de

germanet doncs és que no i punt i no hi ha cap més explicació que aquesta perquè això tots ho sabeu és una dictadura i no m'alcis la veu perquè hi haurà

conseqüències Ara bé una abraçada molts petons i un bon somriure sigui com sigui ho curen tot i surten de la manera més natural.

(Alba Corral Serramià, «Criança natural, i tant»)

Vegeu les solucions.