ETM-M13-P1-Luque-Murcia

Enginyeria Tèrmica
Pràctica 1: Estudi d’una instal·lació solar
Autors: Pau Luque Solanich

Francesc Murcia Artero
Entrega: 22/10/2021
Curs: 2021/2022 Q1
ENGINYERIA TÈRMICA. PRÀCTICA 1: ESTUDI D’UNA INSTAL·LACIÓ SOLAR
ÍNDEX
1.- INTRODUCCIÓ I MARC TEÒRIC.........................................................................................3
2.- DESCRIPCIÓ DE MATERIALS I EQUIPS UTILITZATS .............................................................4
3.- PROCEDIMENT EXPERIMENTAL .......................................................................................5
3.1.- Cas 1: Consum múltiple. Instal·lació amb tot centralitzat. ............................................. 5
3.2.- Cas 2: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació centralitzada i suport distribuït.
................................................................................................................................................... 6
3.3.- Cas 3: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació distribuïda. ................................ 6
3.4.- Cas 4: Consum múltiple. Instal·lació amb bescanviador distribuït................................. 7
4.- DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES .............................................................................8
4.1.- Cas 1: Consum múltiple. Instal·lació amb tot centralitzat. ............................................. 9
................................................................................................................................................. 10
4.3.- Cas 3: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació distribuïda. .............................. 10
4.4.- Cas 4: Consum múltiple. Instal·lació amb bescanviador distribuït............................... 11
5.- RESULTATS ................................................................................................................... 13
5.1.- Cas 1: Consum múltiple. Instal·lació amb tot centralitzat. ........................................... 13
................................................................................................................................................. 15
5.3.- Cas 3: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació distribuïda. .............................. 16
5.4.- Cas 4: Consum múltiple. Instal·lació amb bescanviador distribuït............................... 17
6.- CONCLUSIONS .............................................................................................................. 20
2
1.- INTRODUCCIÓ I MARC TEÒRIC

L’aprofitament de l’energia solar tèrmica és un objectiu molt important perfer més
sostenible i renovable el consum energètic. Una de les aplicacions que te l’aprofitament
de l’energia solar és la producció d’Aigua Calenta Sanitària (ACS). La instal·lació d’ACS
solar no depèn exclusivament de la producció solar, si no que a la vegada incorpora un
sistema de suport. Aquest sistema ve motivat pel fet que la instal·lació solar hauria
d’estar sobredimensionada per tal de cobrir tota ella les necessitats als mesos d’hivern,
que és quan menys radiació incideix al captador, obtenint-se així excedents als mesos
d’estiu i encarint-se molt la instal·lació.
Per a fer l’estudi de la instal·lació en qüestió disposem de tres opcions:
1a opció: Anàlisi amb valors mitjos mensuals. Amb aquesta metodologia obtenim uns
resultats aproximats que ens permeten fer un preestudi del sistema.
2a opció: Simulació dinàmica del sistema. Amb aquest mètode obtenim informació molt
detallada ja que analitzem el comportament del sistema al llarg d’un període de temps,
però agafant com a temps de treball un valor de minuts o fins i tot de segons.
3a opció: Metodologia simplificada que estigui basada en l’aplicació de resultats

estadístics obtinguts a patir de simulacions dinàmiques d’un gran nombre
d’instal·lacions característiques. Aquesta metodologia és la que incorpora el mètode f-
chart i que s’ha adaptat amb més variabilitat d’instal·lacions i dades més properes al
MetSol.
La metodologia MetSol s’ha construït a partir d’un gran nombre de simulacions

dinàmiques de sistemes de referència amb una gran variació dels paràmetres, tant a
nivell climàtic com constructius.
Els objectius de la pràctica son els següents:
• Estudiar una instal·lació solar tèrmica d’ACS per un edifici multi habitatge.
• Comparar els resultats obtinguts del programa amb els resultats obtinguts
seguint la metodologia que s’ha explicat a classe.
3
2.- DESCRIPCIÓ DE MATERIALS I EQUIPS UTILITZATS

En aquesta pràctica utilitzarem el programa CHEQ4 . Aquest és un programa de lliure
distribució que ens permet verificar si la nostre instal·lació compleix amb el que
s’estableix per normativa al Codi Tècnic de la Edificació (CTE).
El CHEQ4 disposa de vuit tipologies d’instal·lacions pre-definides, agrupades en consum

únic o en consum múltiple. Dins de consum únic tenim quatre topologies d’instal·lacions
que es poden utilitzar per una relació important de casos finals com habitatges
unifamiliars, hotel, gimnàs... El consum múltiple esta destinat a analitzar edificis multi
habitatge. Dintre de consum múltiple també hi ha quatre tipologies d’instal·lacions.
Després d’indicar si la nostra instal·lació és de consum únic o consum múltiple i la

tipologia d'instal·lació que volem estudiar, procedim a indicar les característiques més
especifiques seguint el següent ordre: localització, demanda, solar/suport, altres
paràmetres i resultats.
4
3.- PROCEDIMENT EXPERIMENTAL

3.1.- Cas 1: Consum múltiple. Instal·lació amb tot centralitzat.
1) Iniciar el CHEQ4.
2) Pestanya “Localización” seleccionar ubicació de l’edifici, primer província i després

municipi.
3) Pestanya “Configuración” seleccionar el tipus d’instal·lació que volem estudiar.
4) Pestanya “Demanda” indicar el nombre d’habitatges de cada tipus dins l’edifici. Per a
cada tipologia de pis s’ha d’indicar el nombre d’habitacions i el nombre de pisos iguals.
Amb això obtindrem la demanda total en litres/dia.
5) Pestanya “Solar/Apoyo” seleccionar l’empresa fabricant del captador i el model.

Apuntar les característiques del captador a estudiar.
5.1) Amb les dades anteriors fem el dimensionat de la superfície de disseny i

obtenim el nombre de captadors necessaris de la instal·lació.
5.2) En el requadre “Campo de captadores”:
• Indicar el nombre de captadors obtingut en el càlcul anterior.

• Es posaran tots els captadors en paral·lel (s’ha d’indicar 1 en sèrie).
• No hi ha pèrdues per ombra entre captadors.
• L’orientació és cap al sud. Posem 0.
• La inclinació l’agafem de 40o.
5.3) En el requadre “Circuito primario/secundario”:
• Anticongelant 10%.
• Longitud del circuit de 30m.
• L’espessor d’aïllant 25mm.
• Tipus d’aïllant “genérico”.
5.4) En el requadre “Sistema de apoyo”:
• El tipus de sistema “Caldera convencional”.

• El tipus de combustible “Gas natural”.
5
6) Pestanya “Otros parámetros”:
6.1) Posar un volum d’acumulació V que compleixi respecte la superfície de

captació A 50<V/A<180.
6.2) Com a resultat ens indica quina V/A s’ha utilitzat.
6.3) Requadre “Distribución”:
• Utilitzar una longitud equivalent de 30m.

• Diàmetre de la canonada de 17mm.
• Espessor d’aïllant 25mm del tipus “genérico”.
• Temperatura d’impulsió de 60oC.
• Per les subestacions una longitud de 10m.
• El diàmetre de la canonada de 14mm.
• Espessor d’aïllant 25mm del tipus “genérico”.
7) La pestanya “Resultados” indica els resultats de l’estudi i ens diu si complim o no la

normativa.
IMPORTANT!!!: L’objectiu és obtenir una cobertura solar f que sigui superior al 60% però
el més propera possible. Per a optimitzar-ho és pot anar variant el nombre de captadors.
S’emplenarà la taula de dades amb la informació obtinguda dels càlculs i del CHEQ4.
3.2.- Cas 2: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació centralitzada i suport

distribuït.
Canviem el tipus d’instal·lació a “Configuración”. La resta de paràmetres no cal canviar-
los.
3.3.- Cas 3: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació distribuïda.

los.
6
En aquest cas, com cada tipologia d’habitatge té la seva pròpia acumulació, s’ha de
definir el volum d’acumulació per a cada tipologia. És pot comprovar que el volum total
calculat i la relació V/A sigui similar a la dels casos anteriors.
3.4.- Cas 4: Consum múltiple. Instal·lació amb bescanviador distribuït.

los.
En aquest cas, haurem d’indicar la potència del bescanviador de calor a la pestanya de

“Otros parámetros” en el requadre de “Distribución”.
7
4.- DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES

L’edifici multi habitatge per a fer l’estudi de la instal·lació el caracteritzem amb la
següent taula:
Dormitoris Persones Nombre d’habitatges

Tipus A 1 1,5 3
Tipus B 2 3 3
Tipus C 3 4 3
Tipus D 4 5 3
El captador solar que s’utilitzarà en la instal·lació d’ACS és de la marca BAXI Calefacción

i el model es el SOL 200H amb les següents característiques:
A continuació la radiació, temperatura de xarxa i ambient durant l’any a Barcelona:
8
Càlcul de la superfície de captació
𝐸𝑑𝑗𝑢𝑙𝑖𝑜𝑙 1021 · (4,19 · 103 ) · (60 − 19)

𝑆= = = 17,123𝑚2 ⟹ 10 𝑐𝑎𝑝𝑡𝑎𝑑𝑜𝑟𝑠
0,40 · 𝑅𝑎𝑑 0,40 · 0,97 · (26,4 · 106 )
Càlcul del volum d’acumulació
1000L ⟹ 9 captadors ⟹ f=64%.
1000L ⟹ 8 captadors ⟹ f=60%.
Per al volum d’acumulació hem fixat un volum comercial de 1000L i hem anat disminuint
el número de captadors solars fins que hem obtingut una fracció solar f del 60%. Aquest
valor de f l’hem obtingut amb 8 captadors solars.

Demanda Demanda Aportació
Superfície de Cobertura
anual neta anual bruta solar al
captació [m2] solar f [%]
[kWh] [kWh] consum [kWh]
15,02 20.003 23.940 11.569 60
9

distribuït.
15,02 20.003 20.003 12.386 62

Dormitoris Persones Volum d’acumulació [L]
Tipus A 1 1,5 75
Tipus B 2 3 120
Tipus C 3 4 160
Tipus D 4 5 300

18,77 20.003 20.003 12.693 63
10
Per calcular el volum d’acumulació dividim el volum del dipòsit escollit (2000L) entre el
número total de persones que viuen al bloc de pisos. Un cop obtingut el resultat, aquest,
es multiplica pel numero de persones de cada tipus d’habitatge. El valor d’aquest
producte és el volum d’acumulació, i es multiplica pel número d’habitatges de cada tipus
(A, B, C i D). Finalment, la suma ha de ser proper al volum del dipòsit escollit però sense
superar el valor (2000L) ja que si ho féssim, hauríem d’escollir un altre dipòsit amb major
capacitat.
El dipòsit i els volums d’acumulació han de ser volums comercials. Aquests volums
comercials poden ser de: 75, 90, 120, 160, 200, 300, 400, 500, 750, 800, 1000, 1500,
2000, 3000, 4000 o 5000 litres.

Potència del bescanviador = 5 kW.

16,89 20.003 20.003 12.295 61
11

15,02 20.003 20.003 12.113 61
12
5.- RESULTATS
Les dades que tenim son les següents:
Tc=45oC Tx=19oC Ta=22,9oC Tm=60oC c0=0,824

c1=3,974W/m2K c2=0,015 W/m2K C=28L/dia h=9,5 hores k=0,97
Rg hor.=26,4MJ/m2 Usuaris=41 f=60% S=15,016m2
Tc, Consum i Tm ens ho proporciona el manual de pràctiques.
Tx, Ta, co, c1, c2 i Rg horitzontal ens ho proporciona el programa CHEQ4.
El factor k=0,97 s’extreu de la taula de radiació sobre superfície inclinada que se’ns
proporciona al manual de pràctiques. El valor es correspon a una inclinació de 40 o per
al més de juliol amb una latitud de 42o.
Les hores de sol al juliol s’obtenen de la taula d’hores de llum solar de l’Institut Català
de Meteorologia (taula adjunta als apunt de classe).
El nombre total d’usuaris s’obté multiplicant el nombre de persones de cada tipus

d’habitatge pel nombre d’habitatges i posteriorment fem la suma.
3 · (1,5 + 3 + 4 + 5) = 40,5 ≈ 41 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠
Procedim a calcular el coeficient d’aprofitament.
𝑀𝐽
𝑅𝑔𝑖𝑛𝑐𝑙𝑖𝑛𝑎𝑑𝑎 = 𝑅𝑔ℎ𝑜𝑟𝑖𝑡𝑧𝑜𝑛𝑡𝑎𝑙 · 𝑘 = 26,4 · 0,97 = 25,608
𝑚2
𝑀𝐽
𝑅𝑒 = 0,94 · 𝑅𝑔𝑖𝑛𝑐𝑙𝑖𝑛𝑎𝑑𝑎 = 0,94 · 25,608 = 24,072
𝑚2
El factor 0,94 descarta les hores amb baixa radiació que els captadors no aprofiten.
𝑅𝑒 24,072 · 027777 𝑊
𝐼𝑠 = = · 1000 = 703,846 2
ℎ 9,5 𝑚
∆𝑇 = 𝑇𝑚 − 𝑇𝑎 = 60 − 22,9 = 37,1𝑜 𝐶
13
∆𝑇
𝜂𝑐 = 0,94 · 𝑐0 − (𝑐1 + 𝑐2 · ∆𝑇) · =
𝐼𝑠
37,1
= 0,94 · 0,824 − (3,974 + 0,015 · 37,1) · = 0,5358
703,846
𝑘𝑊ℎ
𝑅𝑐 = 𝜂𝑐 · 𝑅𝑒 = 0,5358 · 24,072 · 0,27777 = 3,5823
𝑚2
El factor 0,27777 ens permet passar de MJ a kWh.
Se’ns demana obtenir el Caprof que fa que la cobertura solar de la simulació sigui la
mateixa que la del full de càlcul. Així doncs, la f obtinguda amb el CHEQ4 te un valor del
60% i s’obté instal·lant 8 captadors, cadascun dels quals te una superfície de 1,877m 2,
generant així, una superfície de captació total de 15,016m2.
𝐸𝑑 = 𝑚 · 𝑐𝑝 · (𝑇𝑐 − 𝑇𝑥 ) = (28 · 41) · 4,19 · (45 − 19) = 125063,12𝐾𝐽
𝑚 = 𝐶𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚 · 𝑁º𝑢𝑠𝑢𝑎𝑟𝑖𝑠
𝑓 · 𝐸𝑑 𝑓 · 𝐸𝑑 0,60 · 125063,12 · 0,00027777 𝑘𝑊ℎ

𝑆= ⟹ 𝑅𝑠 = = = 1,388 2
𝑅𝑠 𝑆 15,016 𝑚
El factor 0,00027777 ens permet passar de kJ a kWh.
𝑅𝑠 1,388
𝑅𝑠 = 𝑐𝑎𝑝𝑟𝑜𝑓 · 𝑅𝑐 ⟹ 𝑐𝑎𝑝𝑟𝑜𝑓 = = = 0,3875
𝑅𝑐 3,5823
A continuació es descriu que significa cada terme de les equacions utilitzades:
• TC: temperatura de consum de l’aigua.

• Tx: temperatura de l’aigua de xarxa.
• Ta: temperatura ambient.
• Tm: temperatura mitja del captador.
• c0, c1 i c2: coeficients del captador.
• k: factor multiplicador per a una superfície inclinada (consultar taules).
• Rg horitzontal: radiació total diària incident sobre una superfície horitzontal.
• Rg inclinada: radiació total diària incident sobre una superfície inclinada.
• Re: radiació incident diària descomptant el 6%.
• Is: potència incident per unitat de superfície.
14
• ∆𝑇: increment de temperatura entre l’exterior i la temperatura mitja del fluid en

el captador.
• 𝜂𝑐 : rendiment del captador.
• Rc: radiació aprofitada.
• Ed: consum diari.
• m: demanda total diària d’aigua.
• Cp: calor específica de l’aigua.
• S: superfície de captació.
• f: cobertura solar.

distribuït.

La superfície de captació solar S correspon a una instal·lació de 8 captadors.

𝑀𝐽
𝑚2
𝑀𝐽
𝑅𝑒 = 0,94 · 𝑅𝑔𝑖𝑛𝑐𝑙𝑖𝑛𝑎𝑑𝑎 = 0,94 · 25,608 = 24,072
𝑚2
𝑅𝑒 24,072 · 027777 𝑊
𝐼𝑠 = = · 1000 = 703,846 2
ℎ 9,5 𝑚
∆𝑇 = 𝑇𝑚 − 𝑇𝑎 = 60 − 22,9 = 37,1𝑜 𝐶
∆𝑇
𝜂𝑐 = 0,94 · 𝑐0 − (𝑐1 + 𝑐2 · ∆𝑇) · =
𝐼𝑠
37,1
= 0,94 · 0,824 − (3,974 + 0,015 · 37,1) · = 0,5358
703,846
𝑘𝑊ℎ
𝑅𝑐 = 𝜂𝑐 · 𝑅𝑒 = 0,5358 · 24,072 · 0,27777 = 3,5823
𝑚2
15
𝐸𝑑 = 𝑚 · 𝑐𝑝 · (𝑇𝑐 − 𝑇𝑥 ) = (28 · 41) · 4,19 · (45 − 19) = 125063,12𝐾𝐽
𝑓 · 𝐸𝑑 𝑓 · 𝐸𝑑 0,62 · 125063,12 · 0,00027777 𝑘𝑊ℎ

𝑆= ⟹ 𝑅𝑠 = = = 1,434 2
𝑅𝑠 𝑆 15,016 𝑚
𝑅𝑠 1,434
𝑅𝑐 3,5823



𝑀𝐽
𝑚2
𝑀𝐽
𝑅𝑒 = 0,94 · 𝑅𝑔𝑖𝑛𝑐𝑙𝑖𝑛𝑎𝑑𝑎 = 0,94 · 25,608 = 24,072
𝑚2
𝑅𝑒 24,072 · 027777 𝑊
𝐼𝑠 = = · 1000 = 703,846 2
ℎ 9,5 𝑚
∆𝑇 = 𝑇𝑚 − 𝑇𝑎 = 60 − 22,9 = 37,1𝑜 𝐶
∆𝑇
𝜂𝑐 = 0,94 · 𝑐0 − (𝑐1 + 𝑐2 · ∆𝑇) · =
𝐼𝑠
37,1
= 0,94 · 0,824 − (3,974 + 0,015 · 37,1) · = 0,5358
703,846
𝑘𝑊ℎ
𝑅𝑐 = 𝜂𝑐 · 𝑅𝑒 = 0,5358 · 24,072 · 0,27777 = 3,5823
𝑚2
16
𝐸𝑑 = 𝑚 · 𝑐𝑝 · (𝑇𝑐 − 𝑇𝑥 ) = (28 · 41) · 4,19 · (45 − 19) = 125063,12𝐾𝐽
𝑓 · 𝐸𝑑 𝑓 · 𝐸𝑑 0,63 · 125063,12 · 0,00027777 𝑘𝑊ℎ

𝑆= ⟹ 𝑅𝑠 = = = 1,166 2
𝑅𝑠 𝑆 18,77 𝑚
𝑅𝑠 1,166
𝑅𝑐 3,5823



𝑀𝐽
𝑚2
𝑀𝐽
𝑅𝑒 = 0,94 · 𝑅𝑔𝑖𝑛𝑐𝑙𝑖𝑛𝑎𝑑𝑎 = 0,94 · 25,608 = 24,072
𝑚2
𝑅𝑒 24,072 · 027777 𝑊
𝐼𝑠 = = · 1000 = 703,846 2
ℎ 9,5 𝑚
∆𝑇 = 𝑇𝑚 − 𝑇𝑎 = 60 − 22,9 = 37,1𝑜 𝐶
∆𝑇
𝜂𝑐 = 0,94 · 𝑐0 − (𝑐1 + 𝑐2 · ∆𝑇) · =
𝐼𝑠
37,1
= 0,94 · 0,824 − (3,974 + 0,015 · 37,1) · = 0,5358
703,846
𝑘𝑊ℎ
𝑅𝑐 = 𝜂𝑐 · 𝑅𝑒 = 0,5358 · 24,072 · 0,27777 = 3,5823
𝑚2
17
𝐸𝑑 = 𝑚 · 𝑐𝑝 · (𝑇𝑐 − 𝑇𝑥 ) = (28 · 41) · 4,19 · (45 − 19) = 125063,12𝐾𝐽
𝑓 · 𝐸𝑑 𝑓 · 𝐸𝑑 0,61 · 125063,12 · 0,00027777 𝑘𝑊ℎ

𝑆= ⟹ 𝑅𝑠 = = = 1,254 2
𝑅𝑠 𝑆 16,893 𝑚
𝑅𝑠 1,254
𝑅𝑐 3,5823


𝑀𝐽
𝑚2
𝑀𝐽
𝑅𝑒 = 0,94 · 𝑅𝑔𝑖𝑛𝑐𝑙𝑖𝑛𝑎𝑑𝑎 = 0,94 · 25,608 = 24,072
𝑚2
𝑅𝑒 24,072 · 027777 𝑊
𝐼𝑠 = = · 1000 = 703,846 2
ℎ 9,5 𝑚
∆𝑇 = 𝑇𝑚 − 𝑇𝑎 = 60 − 22,9 = 37,1𝑜 𝐶
∆𝑇
𝜂𝑐 = 0,94 · 𝑐0 − (𝑐1 + 𝑐2 · ∆𝑇) · =
𝐼𝑠
37,1
= 0,94 · 0,824 − (3,974 + 0,015 · 37,1) · = 0,5358
703,846
𝑘𝑊ℎ
𝑅𝑐 = 𝜂𝑐 · 𝑅𝑒 = 0,5358 · 24,072 · 0,27777 = 3,5823
𝑚2
𝐸𝑑 = 𝑚 · 𝑐𝑝 · (𝑇𝑐 − 𝑇𝑥 ) = (28 · 41) · 4,19 · (45 − 19) = 125063,12𝐾𝐽
18
𝑓 · 𝐸𝑑 𝑓 · 𝐸𝑑 0,61 · 125063,12 · 0,00027777 𝑘𝑊ℎ

𝑆= ⟹ 𝑅𝑠 = = = 1,411 2
𝑅𝑠 𝑆 15,016 𝑚
𝑅𝑠 1,411
𝑅𝑐 3,5823
19
6.- CONCLUSIONS
En aquesta pràctica hem aprés a utilitzar un sistema informàtic, el CHEQ4, per a realitzar
l’estudi d’una instal·lació solar tèrmica d’ACS per un edifici multi habitatge. Un cop es
van obtindré els resultats amb el CHEQ4, es va procedir a realitzar el càlcul de la
instal·lació mitjançant el mètode dels valors mitjos mensuals. Amb aquest mètode es va
obtenir un coeficient d’aprofitament per a cada cas, i es va comparar amb el de la
instal·lació. La principal diferencia entre el CHEQ4 i el mètode dels valors mitjos
mensuals, és que el CHEQ4 si que distingeix entre cada tipus d’instal·lació, en canvi el
mètode dels valors mitjos mensuals no.
Si analitzem les gràfiques, podem veure que la fracció solar presenta el valor més alt al
mes de juliol, la qual cosa és lògica, ja que és el mes on hi ha més radiació solar.
L’aportació solar també presenta el valor màxim al juliol, on també es relaciona amb que
el mes de juliol sigui el que presenta més radiació. El consum auxiliar presenta el valor
mínim al juliol degut a que al juliol és on s’obté major energia solar i per tant, es
necessita menys energia dels sistemes auxiliars. La demanda bruta presenta els màxims
als mesos d’hivern, ja que son els mesos on es la demanda d’aigua calenta és més
elevada.
Si dividim la demanda neta entre la demanda bruta, obtindrem les pèrdues del sistema.
En el primer cas, les pèrdues del sistema equivalen a un 16,4%. No obstant, en la resta
d’estudis, la demanda bruta coincideix amb la demanda neta, el que ens indica que el
sistema no presentarà pèrdues.
El C aprofitament ens indica el rendiment global de la nostra instal·lació. Si analitzem els

valors obtinguts per a cada tipus d’instal·lació, veurem que pel segon cas obtenim un C
aprofitament del 40,04% amb 8 captadors, pel cas 4b un C aprofitament del 39,39 %
amb 8 captadors, pel cas 1 un C aprofitament del 38,74 % amb 8 captadors, pel cas 4a
un coeficient d’aprofitament del 35,02 % amb 9 captadors i pel cas 3 un C aprofitament
del 32,54 % amb 10 captadors. Els valors obtinguts del C aprofitament són coherents, ja
que han d’estar al voltant del 40%, l’eficiència que ens diu la practica que té la
instal·lació. Els valors de C aprofitament més elevats s’obtenen amb 8 captadors. A
mesura que augmenten el numero de captadors, el C aprofitament disminueix, obtenint
20
el millor rendiment amb 8 captadors, i al col·locar menys captadors, el preu de la

instal·lació també disminuirà. No obstant, un C aprofitament del 40% és un valor bastant
pobre, ja que en els casos generals el C aprofitament oscil·la entre el 0,90 i el 0,85. Un
valor de 0,92 indicaria que la instal·lació és molt eficient, un 0,80 indica que és una
instal·lació amb desfasament, i un 0,70 indica que és una instal·lació poc eficient. Així
doncs, la instal·lació de la pràctica té una eficiència molt pobre, ja que el seu C
aprofitament es troba encara bastant lluny del 70%, que ja indicaria de per si que la
instal·lació no és eficient.
Per intentar millorar aquest rendiment global de la instal·lació podem fer una sèrie de
passos. El dimensionat de la instal·lació haurà de ser el correcte, per això haurem de
determinar la superfície dels captadors necessaris per a poder satisfer les necessitats
energètiques de l’usuari, així com el volum de l’acumulador. La demanda d’ACS
determinarà l’aportació energètica requerida per a la seva producció i dependrà de dos
factors. El primer serà la zona climàtica on es realitza la instal·lació, ja que aquesta
condiciona la temperatura de l’aigua de la xarxa, la temperatura ambient i la radiació
solar incident, que condicionen el funcionament del captador en operació. El segon serà
l’ocupació i la tipologia de l’edifici en qüestió.
L’aprofitament de l‘energia solar per part dels captadors depèn de les condicions
exteriors a les que estan sotmesos, i de la posició de muntatge dels mateixos. Així doncs,
haurem de tenir en compte la radiació mitja diària, o la quantitat d’energia per unitat
de superfície i de temps. També s’haurà de considerar la inclinació del captador. El més
convenient es muntar el captador solar amb una inclinació igual a la latitud en la que es
troba instal·lat, de manera que els rajos solars incideixin sobre la superfície d’aquest el
més perpendicular possible, per tal de que l’aprofitament de l’energia incident sigui
màxim. També haurem d’orientar el captador d’una manera òptima. Amb la finalitat
d’aprofitar el màxim de radiació solar, els captadors s’han de muntar orientats cap al
sud geogràfic.
Com que l’energia que es pot obtenir del Sol no sempre coincideix amb la demanda per
part de l’usuari, és necessari disposar d’uns sistema d’acumulació (dipòsit acumulador)
que actuï a mode de magatzem d’energia i ens permeti disposar d’aigua calenta en
aquells moments de poca o nul·la radiació solar, fent d’aquesta quan hi ha poc consum.
21
Lo ideal, d’acord amb les recomanacions del RITE, es fer coincidir el volum del dipòsit
acumulador amb el consum mig diari. Si la càrrega de consum d’ACS diària no coincideix
amb volums comercials de plaques solars, pot fer-se ús de la relació 80-100%, és a dir,
el volum de l’acumulador hauria d’estar comprés entre el volum de la demanda d’ACS
necessària diària i el 80% de la mateixa.
22

ETM-M13-P1-Luque-Murcia

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

ETM-M13-P1-Luque-Murcia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Enginyeria Tèrmica

Pràctica 1: Estudi d’una instal·lació solar

Autors: Pau Luque Solanich

1.- INTRODUCCIÓ I MARC TEÒRIC

Per a fer l’estudi de la instal·lació en qüestió disposem de tres opcions:

3a opció: Metodologia simplificada que estigui basada en l’aplicació de resultats

La metodologia MetSol s’ha construït a partir d’un gran nombre de simulacions

Els objectius de la pràctica son els següents:

2.- DESCRIPCIÓ DE MATERIALS I EQUIPS UTILITZATS

El CHEQ4 disposa de vuit tipologies d’instal·lacions pre-definides, agrupades en consum

Després d’indicar si la nostra instal·lació és de consum únic o consum múltiple i la

3.- PROCEDIMENT EXPERIMENTAL

2) Pestanya “Localización” seleccionar ubicació de l’edifici, primer província i després

3) Pestanya “Configuración” seleccionar el tipus d’instal·lació que volem estudiar.

5) Pestanya “Solar/Apoyo” seleccionar l’empresa fabricant del captador i el model.

5.1) Amb les dades anteriors fem el dimensionat de la superfície de disseny i

5.2) En el requadre “Campo de captadores”:

• Indicar el nombre de captadors obtingut en el càlcul anterior.

5.3) En el requadre “Circuito primario/secundario”:

5.4) En el requadre “Sistema de apoyo”:

• El tipus de sistema “Caldera convencional”.

6) Pestanya “Otros parámetros”:

6.1) Posar un volum d’acumulació V que compleixi respecte la superfície de

6.2) Com a resultat ens indica quina V/A s’ha utilitzat.

6.3) Requadre “Distribución”:

• Utilitzar una longitud equivalent de 30m.

7) La pestanya “Resultados” indica els resultats de l’estudi i ens diu si complim o no la

3.2.- Cas 2: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació centralitzada i suport

3.3.- Cas 3: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació distribuïda.

3.4.- Cas 4: Consum múltiple. Instal·lació amb bescanviador distribuït.

En aquest cas, haurem d’indicar la potència del bescanviador de calor a la pestanya de

4.- DADES EXPERIMENTALS OBTINGUDES

Dormitoris Persones Nombre d’habitatges

El captador solar que s’utilitzarà en la instal·lació d’ACS és de la marca BAXI Calefacción

A continuació la radiació, temperatura de xarxa i ambient durant l’any a Barcelona:

Càlcul de la superfície de captació

𝐸𝑑𝑗𝑢𝑙𝑖𝑜𝑙 1021 · (4,19 · 103 ) · (60 − 19)

Càlcul del volum d’acumulació

1000L ⟹ 9 captadors ⟹ f=64%.

1000L ⟹ 8 captadors ⟹ f=60%.

4.1.- Cas 1: Consum múltiple. Instal·lació amb tot centralitzat.

4.2.- Cas 2: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació centralitzada i suport

4.3.- Cas 3: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació distribuïda.

Demanda Demanda Aportació

4.4.- Cas 4: Consum múltiple. Instal·lació amb bescanviador distribuït.

Demanda Demanda Aportació

Potència del bescanviador = 10 kW.

Demanda Demanda Aportació

Tc=45oC Tx=19oC Ta=22,9oC Tm=60oC c0=0,824

Tc, Consum i Tm ens ho proporciona el manual de pràctiques.

Tx, Ta, co, c1, c2 i Rg horitzontal ens ho proporciona el programa CHEQ4.

El nombre total d’usuaris s’obté multiplicant el nombre de persones de cada tipus

3 · (1,5 + 3 + 4 + 5) = 40,5 ≈ 41 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠

Procedim a calcular el coeficient d’aprofitament.

El factor 0,27777 ens permet passar de MJ a kWh.

𝐸𝑑 = 𝑚 · 𝑐𝑝 · (𝑇𝑐 − 𝑇𝑥 ) = (28 · 41) · 4,19 · (45 − 19) = 125063,12𝐾𝐽

𝑓 · 𝐸𝑑 𝑓 · 𝐸𝑑 0,60 · 125063,12 · 0,00027777 𝑘𝑊ℎ

El factor 0,00027777 ens permet passar de kJ a kWh.

A continuació es descriu que significa cada terme de les equacions utilitzades:

• TC: temperatura de consum de l’aigua.

• ∆𝑇: increment de temperatura entre l’exterior i la temperatura mitja del fluid en

5.2.- Cas 2: Consum múltiple. Instal·lació amb acumulació centralitzada i suport

Tc=45oC Tx=19oC Ta=22,9oC Tm=60oC c0=0,824

La superfície de captació solar S correspon a una instal·lació de 8 captadors.