Enginyeria térmica:

Informe pràctica 4

Adrià Pérez Perales

Lluc Recreo Villalbi

Grup: T12

Professora: Daibel de Armas Oramas

Informe práctica 4

Índex

Introducció, marc teòric i descripció de materials i equips utilitzats 2

Procediment experimental 6

Dades experimentals obtingudes 7

Resultats 8
Justificació de càlculs 8

Conclusions 11

1
Informe práctica 4

1. Introducció, marc teòric i descripció de materials i equips utilitzats

El compressor és una màquina generadora que serveix per comprimir un gas. Les
aplicacions d’aquestes màquines són moltes: producció d’aire comprimit, refrigeració
per compressió de vapor i turbines de gas, entre d’altres. D’altra banda, l’estudi dels
compressors alternatius permet afrontar de forma més còmoda l’estudi dels motors
de combustió interna, màquines molt semblants als compressors alternatius però
més complexes.
Els compressors poden classificar-se en dos grans tipus, segons el seu principi de
funcionament:

● Compressors de desplaçament positiu. El gas es comprimeix per una reducció del

seu volum. Són els més emprats a nivell industrial. A la seva vegada poden
classificar-se com:

○ Compressors alternatius o d’èmbol. Consten d’un o més cilindres, amb els

seus corresponents èmbols, que són accionats mitjançant un sistema
biela-manovella. El sistema biela-manovella transforma el moviment rotatiu i
continu de l’eix en el moviment rectilini i alternatiu de l’èmbol (figura 1). Aquest
és el tipus de compressor que farem servir en aquesta pràctica.

Figura 1: Compressor alternatiu

○ Compressors rotatius. Consten d’una carcassa i d’un o més rotors, que

durant el seu moviment giratori generen un volum variable. Els més usuals
són el compressor de cargol (figura 2), el de paletes (figura 3) i el compressor
Roots (figura 4).

Figura 2: Compressor de cargol de 2 rotors

2
Informe práctica 4

Figura 3: Compressor de paletes

Figura 4: Compressor Roots

● Turbocompressors. Funcionen segons l’equació d’Euler. Tenen un dispositiu, el

rodet, en el que es produeix una variació del moment cinètic del gas. Poden ser
radials (centrífugs), axials o semiaxials, segons la direcció del gas respecte a l’eix de
rotació del rodet (figura 5).

Figura 5: Turbocompressor radial

3
Informe práctica 4

Pel que fa al principi de funcionament del compressor alternatiu el principal

element del sistema és un cilindre, amb un èmbol o pistó accionat per mitjà d’un
sistema biela-manovella. En la figura 6 es mostra l’esquema de funcionament.
El procés complet de compressió té lloc en dos desplaçaments de l’èmbol amb un gir
de l’eix de rotació. El procés de compressió és un procés cíclic obert. El cilindre té
dues vàlvules, una d'aspiració (VA) i l’altra d’expulsió o descàrrega (VE), que
permeten l’entrada i sortida del gas.
La representació gràfica del cicle de compressió real de màquina en un diagrama
p-V s’anomena diagrama de l’indicador. La figura 7 mostra un diagrama d’aquest
tipus.

Figura 6: Esquema de funcionament d’un compressor alternatiu

Figura 7: Diagrama de l’indicador

Les quatre etapes o carreres són les següents:

1. Etapa de compressió (1-2). Les vàlvules VA i VE estan tancades. El gas es troba

dins el cilindre. L’èmbol inicia el seu moviment des de la posició de màxim volum,
anomenada punt mort inferior (PMI), fins que s’assoleix la pressió determinada que
obre VE.

4
Informe práctica 4

2. Etapa d’expulsió (2-3). VE està oberta. L’èmbol continua desplaçant-se cap al

punt mort superior (PMS), o posició de mínim volum. El volum corresponent al PMS
s’anomena espai mort o volum residual (Vr). El volum residual és físicament
necessari, perquè evita que el pistó colpegi la culata. Per tant, el volum de gas que
entra al cilindre és netament inferior a la cilindrada o desplaçament del compressor,
que és el volum del cilindre. Normalment, en lloc de parlar de volum residual es parla
de volum residual específic, que és el quocient entre el volum residual i el volum
d’embolada (Ve). El volum d’embolada és el volum de cilindre comprés entre el PMI i
el PMS. Laboratori de Mecànica de Fluids i Termotècnia Compressor
Alternatiu-P2021 Pàgina 4 de 15 Al final d’aquesta etapa es tanca VE.

3. Etapa de reexpansió (3-4). VA i VE estan tancades. L’èmbol inicia el seu

moviment descendent des del PMS fins que la baixa pressió fa que s’obri VA.

4. Etapa d’aspiració (4-1). VA està oberta. L’èmbol es desplaça cap al PMI, entrant
gas a dins del cilindre. A partir d’aquí comença un nou cicle.

5
Informe práctica 4

2. Procediment experimental

A la pràctica es realitzaran experiències a diferents relacions de compressió:

r = pe / pa

Es duran a terme variant la pressió d’aire de compressió, és a dir, cada experiència es farà
a una determinada pressió pe = (7, 5 i 3 bar). El règim de gir (n) es mantindrà constant
durant tota la pràctica.

● Abans de posar en funcionament l’equip connectar els aparells de mesura:

○ Fer la posta a zero del manòmetre diferencial de la tovera (HOLD/ZERO).
○ El potenciòmetre te que presentar unitats de potència (watt).
○ El mesurador de la temperatura de sortida de l’aire del compressor.

● Comproveu que estigui completament oberta la vàlvula de regulació de la pressió

d’expulsió. Això és molt important, el compressor no pot arrancar sota càrrega
(contrapressió).
○ El procediment que cal seguir per fixar la pressió d’expulsió és el següent:

● Un cop hagueu posat en marxa l’equip, tancareu la vàlvula de regulació de la pressió

d’expulsió. La pressió que marca el manòmetre del calderí començarà a augmentar
(inicialment marca 0, doncs el calderí es troba a pressió atmosfèrica). Al cap d’uns
minuts, quan s’hagi assolit la pressió necessària en el calderí (pe = 7 bar), actuarem
sobre la vàlvula de regulació per aconseguir que aquella pressió es mantingui
constant.

● Abans de començar a prendre dades, caldrà esperar a que les lectures que us donen
els indicadors de reacció més lenta, com ara els termòmetres i la sonda de
temperatura s’hagin estabilitzat. A continuació ja es podrà procedir a la recollida de
dades. Les magnituds a mesurar són les següents:

● Potència elèctrica indicat pel batímetre Ne (W), diferència de pressió a l’aspiració de la

tovera pa (Pa), temperatura de l’aire a l’aspiració ta (°C), temperatura de l’aire a
l’expulsió te (° C), temperatura mitja de la superfície del compressor tsup (°), velocitat
mitjana de l’aire de refrigeració sobre el cilindre del compressor car (m/s), temperatura
de l’aire de refrigeració aigües amunt del cilindre del compressor (entrada) tare (°), i
aigües avall (sortida) tars (°).

● Per fer els assaigs restants, caldrà disminuir la pressió i repetir aquests passos, un
cop s’hagin estabilitzat la pressió i la temperatura de sortida de l’aire.

6
Informe práctica 4

3. Dades experimentals obtingudes

Full de dades
Pressió atmosfèrica (pa) (mm.c.Hg.) 1022
T. ambient (ta) (°C) 21
Pressió compressió (pe) (bar) 7 5 3
Tovera (Δp) (Pa) 135 140 150
Pot. elèctrica consumida (Ne) (W) 2684 2451 2138
T. Aire sortida compressor (te) (°C) 160 158 153
Velocitat aire refrigeració (car) (m/s) 2,26 2,26 2,26
T. aire refrigeració entrada (tare) (°C) 24,2 25,6 24,6
T. aire refrigeració sortida (trs) (°C) 25,8 26 25
T. mitja superficial cilindre (tsup) (°C) 80 75 82,5

Dades unitat compresora

Capacitat dipòsit aire comprimit 90 dm3
Volum aspiració teòric 460 dm3/min
Volum embolada teòric 306,667 cm3
Pressió màxima treball 8 bar
Àrea ext aprox. bloc cilindre 0,0781 m2
Nombre d'aletes 8 bar
Velocitat de gir normal 1500 rpm
Potència nominal motor 2,2 kW
Rendiment del motor 98 %

Dades tovera
D2 0,0238 m
β 0
Cv 0,6
Àrea tovera 0,000445 m2

7
Informe práctica 4

4. Resultats

Taula de resultats
Pressió compressió abs (pe) (bar) 8,01 6,01 4,01
Relació compressió (r) (-) 7,93 5,95 3,97
Cabal màssic aire teòric (ma) (kg/s) 0,00917 0,00917 0,00917
Densitat aire (ρa) (kg/m3) 1,1964 1,1964 1,1964
Treball accionament (w'a) (J/kg) 548272,35 491654,49 414326,58
Potencia accionament (Na) (W) 2630,32 2401,98 2095,24
Treball isentròpic (w's) (J/kg) 238432,37 196361,61 142664,48
Potencia isentròpica (N's) (W) 1143,8720 959,3254 721,4510
Rend. Isentròpic accionament (ηs,a) (-) 0,43 0,40 0,34
índex de politropia compressió (μ) (-) 1,2298 1,2729 1,3677
Treball indicat (w'i) (J/kg) 298040,46 245452,01 178330,61
Potència indicada (N'i) (W) 1429,8401 1199,1568 901,8138
Taxa de calor surt compressió (Qamb) (W) 754,9896 521,8109 226,2826
Rendiment volumètric (ηv) (-) 0,52 0,53 0,55
Rendiment mecànic (ηm) (-) 0,54 0,50 0,43

Cabal volumètric aire real (m³/s) 0,0040100 0,0040836 0,0042269

Cabal màssic aire real (m) (kg/s) 0,0047975 0,0048855 0,0050570

4.1. Justificació de càlculs

Per obtenir la taula de resultats anteriors hem realitzat els següents càlculs. L’exemple
especificat correspon a la primera columna de dades, és a dir, a les dades recollides amb
una pressió de compressió de 7 bar.

𝑝𝑎𝑏𝑠 = 𝑝𝑟𝑒𝑙 + 𝑝𝑎𝑡𝑚 = 7 + (101000/100000) = 8, 01 𝑏𝑎𝑟

𝑟𝑒 = 𝑝𝑒/𝑝𝑎 = 8, 01/1, 01 = 7, 93

3
ρ𝑎 = 𝑝 / 𝑅'𝑇 = 101000 / 287 · (273, 15 + 21) = 1, 1964 𝑘𝑔/𝑚 →
→ 𝑚𝑎(𝑡𝑒ò𝑟𝑖𝑐) = 𝑛 · ρ𝑎· 𝑉𝑒 = (1500/60) · 1, 1964 · 0, 00030667 = 0, 00917 𝑘𝑔/𝑠

4
𝐶𝑎𝑏𝑎𝑙 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚è𝑡𝑟𝑖𝑐 𝑟𝑒𝑎𝑙: 𝑉 = 𝐶𝑣 · 𝐴2 · (2|∆𝑝|/ρ𝑓𝑙𝑢𝑖𝑑)/1 − β =→
4 3
→ 𝑉 = 0, 6 · 0, 000445 · (2|135|/1, 1964)/1 − 0 = 0, 00401 𝑚 /𝑠

𝐶𝑎𝑏𝑎𝑙 𝑚à𝑠𝑠𝑖𝑐 𝑟𝑒𝑎𝑙: 𝑚𝑟𝑒𝑎𝑙 = ρ𝑎𝑖𝑟𝑒 · 𝑉 = 1, 1964 · 0, 00401 = 0, 004797 𝑘𝑔/𝑠

𝑁𝑎 = η𝑚 · 𝑁𝑒 = 0, 98 · 2684 = 2630, 32 𝑊
𝑊𝑎 = 𝑁𝑎/𝑚𝑟𝑒𝑎𝑙 = 2630, 32/0, 004797 = 548272, 35 𝐽/𝑘𝑔

8
Informe práctica 4

(𝑘/𝑘−1)
𝑊'𝑠 = (𝑘/𝑘 − 1) · 𝑅 𝑇' ·[(𝑝2/𝑝1) − 1] =→
1,4/1,4−1
𝑊'𝑠 = (1, 4/1, 4 − 1)·287·(273, 15 + 21)·[7, 93 − 1] = 238432, 37𝐽/𝑘𝑔
𝑁'𝑠 = 𝑊'𝑠 · 𝑚𝑟𝑒𝑎𝑙 = 238432, 37 · 0, 004797 = 1143, 872 𝑊
η𝑠,𝑎 = 𝑁'𝑠/𝑁𝑎 = 1143, 872/2630, 32 = 0, 43 → 43%

µ = 𝑙𝑛(𝑝𝑒/𝑝𝑎)/[𝑙𝑛(𝑝𝑒/𝑝𝑎) − 𝑙𝑛(𝑡𝑒/𝑡𝑎)] = 𝑙𝑛(7, 39)/[𝑙𝑛(7, 39) − 𝑙𝑛(273, 15 + 160/273, 15 + 21)] =→

µ = 1, 2298

𝑁'𝑖 = 𝑁'𝑠/η𝑠,𝑖 = 1143, 872/0, 8 = 1429, 8401 𝑊

𝑄𝑎𝑚𝑏 = 𝑁'𝑖 · 𝑚𝑟𝑒𝑎𝑙 · 𝑐𝑝𝑎 · (𝑡𝑒 − 𝑡𝑎) = 1429, 840 · 0, 004797 · 1012 · (160 − 21) = 754, 9896 𝑊

η𝑣 = 𝑚𝑟𝑒𝑎𝑙/𝑚𝑎 = 0, 004797/0, 00917 = 0, 52 → 52%

η𝑎 = 𝑁'𝑖/𝑁𝑎 = 1429, 8401/2630, 32 = 0, 54 → 54%

4.2. Gràfics

9
Informe práctica 4

10
Informe práctica 4

5. Conclusions

A partir dels resultats obtinguts podem extreure una sèrie de conclusions. Pel que fa als
valors dels índex de politropia per a cada experiment podem observar que varien entre 1,22
i 1,36. Aquests es troben en el rang establert pel manual (entre 1 i 1,4). Aquests exponents
solen ser del valor 1,3 - 1,35 en el cas dels compressors refrigerats per aire, no obstant en
els experiments a una pressió de compressió de 7 i 5 bars hem obtingut uns valors menors.
Això s’ha pogut donar degut a possibles errors en el moment de recollir les dades al
laboratori, o també en l’instrumental.

Passant a comentar les gràfiques obtingudes, observem com en el cas del cabal màssic
envers la relació de compressió, el cabal disminueix amb l’augment de la pressió de
compressió, ja que aquesta fa disminuir la relació de compressió (la qual afecta inversament
al cabal màssic real).

Pel que fa a la gràfica de treball indicat i l’accionament envers la relació de compressió

observem dos corbes amb una pendent positiva, lleugerament major en el primer cas.
Encara que el cabal màssic d’aire real disminueix a mesura que augmenta la relació de
compressió la potència indicada augmenta suficientment com per a que el treball indicat
també augmenti. El mateix passa amb la potència i el treball d’accionament.

A continuació, en la gràfica del rendiment volumètric i mecànic envers a la relació de

compressió observem que el rendiment volumètric disminuirà a mesura que augmenta la
relació de compressió, mentre que el rendiment mecànic augmenta també.
Com el rendiment volumètric és la relació entre el cabal màssic d’aire real i el cabal màssic
d’aire teòric, i mentre el primer disminueix amb la relació de compressió, el cabal màssic
d’aire teòric es manté constant, fent que disminueixi el rendiment volumètric.
Per altra banda el rendiment mecànic relaciona la potencia indicada amb la potencia
d’accionament. En la gráfica anterior hem pogut observar com ambdós potències
augmenten amb la relació de compressió, causant l’augment del rendiment al seu cop.

Per últim trobem la gràfica que relaciona la relació de compressió envers la taxa de calor
que surt del compressor, la cual augmenta juntament amb la relació de compressió. Això es
deu a que en augmentar la relació de compressió creixen la potencia indicada i la
temperatura de sortida d’aire del compressor, mentre que el cabal màssic d’aire real decreix.

Totes les gràfiques presenten uns valors força semblants als que esperavem, i trobem que
reflexen bé els successos del laboratori, tot i que cal recalcar que algunes de les dades
recollides no han sigut utilitzades per als càlculs posteriors (com per exemple les
temperatures de l’aire de refrigeració a l’entrada i la sortida, la temperatura mitjana de la
superfície del cilindre, i la velocitat d’aire de refrigeració). No obstant, creiem haver seguit i
interpretat correctament les pautes porporcionades al guió, i que els valors finals obtinguts
s’han aconseguit amb un procediment correcte (encara que podríen haver errors degut a
falta de precisió a l’hora de recollir les dades o en l’instrumental com hem esmentat abans).

11