FÍSICA I QUÍMICA

2n ESO

Fem que les coses passin

SOLUCIONS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE

Unitat 3. L’estructura de la matèria

De l’activitat 16 a la 27
 Unitat 3. L’estructura de la matèriaFísica i química 2n ESO

16 En un dipòsit de 150 L de capacitat s’ha preparat una dissolució de 3 kg de

sal en aigua. Calcula’n la concentració i expressa-la en:
a. g/L
b. kg/m3
c. hg/L
d. g/m3
𝑔 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 (𝑔) 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 3 000 𝑔
a. 𝑐𝑜𝑛𝑐𝑒𝑛𝑡𝑟𝑎𝑐𝑖ó 𝑒𝑛 𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎 ( 𝐿 ) = 𝑣𝑜𝑙𝑢𝑚 (𝐿) 𝑑𝑒 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
= 150 𝐿
= 20 𝑔/𝐿

𝑔 1 000 𝐿 1 𝑘𝑔
b. 20 · · = 20 𝑘𝑔/𝑚3
𝐿 1 𝑚3 1 000 𝑔

1 ℎ𝑔
c. 20 𝑔/𝐿 ⋅ = 0,2 ℎ𝑔/𝐿
100 𝑔
1 000 𝐿
d. 20 𝑔/𝐿 ⋅ 1 𝑚3
= 20 000 𝑔/𝑚3

17 Què significa «a 25 °C la solubilitat del clorur de sodi en aigua és de 360 g/L»?

Significa que a 25 °C la major quantitat de sal, NaCl, que pot dissoldre’s en 1 L d’aigua
és de 360 g.

18 Ordena al teu quadern les dissolucions següents de més concentració a

menys.

a. 300 g/m3
b. 450 hg/L
c. 20 kg/hL
d. 100 g/L
Es transformen totes les concentracions a la mateixa unitat de mesura, g/L:
1 𝑚3
a. 300 𝑔/𝑚3 ⋅ 1 000 𝐿 = 0,3 𝑔/𝐿
100 𝑔
b. 450 ℎ𝑔/𝐿 ⋅ 1 ℎ𝑔
= 45 000 𝑔/𝐿
1 000 𝑔 1 ℎ𝐿
c. 20 𝑘𝑔/ℎ𝐿 ⋅ ⋅ = 200 𝑔/𝐿
1 𝑘𝑔 100 𝐿

d. 100 g/L

© M.ª del Carmen Arróspide Román, M.ª de las Mercedes Manuel García, Rosario Martínez Romera,
Almudena Colorado Espinosa
© BAULA
1
 Unitat 3. L’estructura de la matèriaFísica i química 2n ESO

L’ordre de més concentració a menys és:

45 000 g/L > 200 g/L > 100 g/L > 0,3 g/L
O el que és igual: 450 hg/L > 20 kg/hL > 100 g/L > 300 g/m3

PREPARACIÓ D’UNA DISSOLUCIÓ

19 Una dissolució al 10 % conté 10 g de solut per cada 100 g de dissolució. Si la
densitat de la dissolució és d’1,2 kg/L, quant solut haurem de pesar per preparar
200 mL d’una dissolució al 10 %?
S’expressen les magnituds en unitats del SI:
V = 200 mL = 0,2 L

Es calcula la massa de la dissolució que es vol preparar:

𝑚
𝑑 = 𝑉 → 𝑚 = 𝑑 ⋅ 𝑉 = 1,2 𝑘𝑔/𝐿 ⋅ 0,2 𝐿 = 0,24 𝑘𝑔
m = 0,24 kg = 240 g

Es calcula la massa de solut amb una proporció:

10 𝑔 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 𝑥 10 𝑔 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡 ⋅ 240 𝑔 𝑑𝑒 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó

100 𝑔 𝑑𝑒 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
= 240 𝑔 𝑑𝑒 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó → 𝑥 = 100 𝑔 𝑑𝑒 𝑑𝑖𝑠𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖ó
= 24 𝑔 𝑑𝑒 𝑠𝑜𝑙𝑢𝑡

S’haurien de pesar 24 g de sal i es dissoldrien en el dissolvent fins a aconseguir 200

mL de dissolució.

4 LA SEPARACIÓ DE MESCLES

MESCLES HETEROGÈNIES
20 Un operari d’una siderúrgia vol separar el ferro de la resta dels objectes amb
els quals està barrejat. Quina tècnica utilitzarà?

a. Sedimentació
b. Decantació
c. Filtració
d. Imantació
Hauria d’utilitzar la d. Imantació, perquè el ferro és un element magnètic.

© M.ª del Carmen Arróspide Román, M.ª de las Mercedes Manuel García, Rosario Martínez Romera,
Almudena Colorado Espinosa
© BAULA
2
 Unitat 3. L’estructura de la matèriaFísica i química 2n ESO

21 Com separaries els cereals de la llet?

Mitjançant filtració. La part sòlida (cereals) es queda en el filtre, mentre que la líquida
(llet) el travessa.

22 Si et cau farina sobre un plat que conté llenties crues, com podries separar
aquesta mescla?
Se separarien mitjançant tamisatge, perquè les dues són substàncies sòlides.

23 Quan s’esprem el suc d’una llimona, com se separa la polpa del líquid?
Se separa per filtració. La polpa es queda retinguda en el filtre i el suc el travessa.

24 Els ingredients principals per amanir l’enciam són l’oli i el vinagre. Quin
mètode usaries per separar aquests dos components?
El vinagre és una dissolució aquosa, i per separar-lo de l’oli s’usaria la decantació, que
separa dos líquids amb diferent densitat i immiscibles.
25 Com separaries una mescla formada per aigua, alcohol i sorra?
En primer lloc, se separaria la sorra de la resta per filtració. Després se separaria
l’aigua de l’alcohol per destil·lació.

PÀGINA 78

MESCLES HOMOGÈNIES
26 Completa al teu quadern l’esquema amb els mètodes successius que
s’aplicarien per separar una mescla formada per sorra, aigua, oli i sal.

© M.ª del Carmen Arróspide Román, M.ª de las Mercedes Manuel García, Rosario Martínez Romera,
Almudena Colorado Espinosa
© BAULA
3
 Unitat 3. L’estructura de la matèriaFísica i química 2n ESO

27 La primera imatge correspon a la cromatografia d’unes fulles verdes amb

clorofil·la, mentre que la segona representa la cromatografia d’unes fulles
grogues. Fixant-te en aquesta imatge, què et sembla que els passa a les fulles a
la tardor?

Es veu que a la tardor les fulles perden la clorofil·la, perquè els pigments verds han
desaparegut.

© M.ª del Carmen Arróspide Román, M.ª de las Mercedes Manuel García, Rosario Martínez Romera,
Almudena Colorado Espinosa
© BAULA
4