APUNTS NF1- Procediments de prevenció de riscos laborals i protecció ambiental

Generalitat de Catalunya UF1: TÈCNIQUES GENERALS I IDENTIFICACIÓ DE GRUPS BACTERIANS
Departament d’Educació
Institut Cal·lípolis NF1: PROCEDIMENTS DE PREVENCIÓ DE RISCOS
LABORALS I PROTECCIÓ AMBIENTAL
1. Riscos associats a les tècniques de microbiologia clínica i mesures de seguretat
1.1. Mesures de seguretat i prevenció de riscos
En tot laboratori, indiferentment de quina sigui la seva estructura, s’han de seguir una sèrie de
normes, vàlides per a qualsevol altre laboratori, que previnguin els riscos i que proporcionin
seguretat en el treball així com que assegurin la qualitat de les tècniques i els resultats.
Al laboratori de microbiologia s’augmenta el risc d'infeccions ja que hi ha una manipulació de

microorganismes vius que són potencialment infecciosos. És per això que s’han d’assolir unes
actituds i aptituds que permetin treballar al laboratori amb la màxima seguretat.
Condicions de l’àrea de treball:

● L’àrea de treball s’ha de mantenir sempre neta i endreçada.
● No es poden deixar objectes personals en l’àrea de treball.
● Si es vessa un producte, s’ha de recollir immediatament prenent les mesures de seguretat
adients (Protocol de vessament).
Equips de protecció individual (EPI):

● La bata és d’ús obligatori i s’ha de portar sempre cordada.
● Les ulleres de seguretat han d’estar disponibles per quan s’hagin d’utilitzar.
● S’han d’utilitzar guants d’un sol ús sempre que es manipulin productes químics o biològics.
Normes de comportament al laboratori:

● No s’hi pot fumar, menjar, ni beure.
● No es poden guardar aliments ni begudes a les neveres i/o als congeladors del laboratori.
● No es pot tastar ni tocar amb les mans cap producte químic o biològic.
● S’han de dur els cabells recollits.
● No es poden portar ungles llargues.
● No es poden portar braçalets, penjolls, mànigues amples, etc., que puguin enganxar-se.
Manipulació de productes químics:

● No s’ha de pipetejar mai amb la boca. S’han d’emprar sempre els dispositius que tenen
aquesta finalitat.
● No es poden portar tubs d’assaig ni productes a les butxaques.
● La manipulació de qualsevol producte que pugui desprendre vapors tòxics, corrosius o
irritants ha de realitzar-se sempre a les vitrines extractores de gasos.
Apunts MP5: Microbiologia clínica CFGS Laboratori clínic i biomèdic Ricard Pallejà Bladé
Data: 31 octubre 2018 1 / 24
● A l’hora d’examinar les olors, no s’ha de fer mai directament. S’ha d’arrossegar amb la mà i
cap al nas una porció del vapor que es vol ensumar.
● Quan un producte bulli, s’han d’introduir dins del recipient, si és possible, boles de vidre o
de porcellana porosa per tal d’evitar les esquitxades. En cas que no sigui possible cal
assegurar el suport del recipient.
● Tots els productes calents s’han de manipular amb guants tèrmics.
● Tots els productes que s’han d’utilitzar han d’estar etiquetats correctament
● Abans d’utilitzar un reactiu determinat, cal llegir-ne amb atenció l’etiqueta i assegurar-se bé
que no s’empra un producte per un altre.
● Cal etiquetar degudament totes les solucions preparades al laboratori.
● Si el líquid és inflamable, no s’ha d’escalfar mai a la flama.
Manipulació de productes biològics:

● Cal rentar-se les mans després de realitzar un experiment o de manipular material biològic.
● Cal treure’s els guants abans de sortir del laboratori.
● No s’ha de pipetejar mai amb la boca. S’han d’emprar sempre els dispositius que tenen
aquesta finalitat.
● Cal realitzar amb cura tots els procediments per tal de minimitzar la formació d’esquitxades
o aerosols.
● És necessari manipular els productes biològics amb la màxima eficiència possible per
intentar reduir el temps que aquests estan oberts.
● Les superfícies de treball s’han de descontaminar almenys finalitzada la classe i després
de cada vessament de material viable.
Eliminació de residus:
● Cal classificar els residus abans d’eliminar-los, per tal que rebin els diferents tractaments
adequats.
● Els residus perillosos s’han d’eliminar en recipients específicament pensats per a
recollir-los.
1.2. Seguretat al laboratori de microbiologia
Als laboratoris de microbiologia es manipulem microorganismes patògens o potencialment

patògens, per tant és important conèixer els riscos associats que comporta la seva manipulació.
És per això que cal saber de quina forma ens podem exposar als microorganismes i com podem
avaluar el risc per poder establir nivells de bioseguretat necessaris.
Data: 31 octubre 2018 2 / 24
1.2.1. Formes d’exposició
Hi ha diverses formes amb les quals podem exposar-nos a un microorganisme:
● Inoculació: la inoculació percutània és conseqüència de punxades o talls amb material

contaminat.
● Inhalació: la inhalació d’aerosols generats per accidents o per la manera de treballar és
freqüent i moltes vegades passa desapercebuda.
● Ingestió: es produeix com a conseqüència de treballar de manera incorrecta i ficar-se a la
boca material contaminat (pipetes) o altres objectes (estoig, llapis, dits...).
● Contacte: a la pell o amb les membranes mucoses: la contaminació es produeix pel
contacte de les membranes mucoses (boca, ulls, nas...) o per petites ferides o talls a la pell
amb superfícies contaminades.
1.2.2. Avaluació del risc
El concepte de risc implica la probabilitat que es produeixi un dany, una lesió o una
malaltia.
El risc és una combinació entre la probabilitat que hi hagi un esdeveniment negatiu i la gravetat del
dany que pugui resultar d’aquest esdeveniment. Com més probable sigui l’esdeveniment negatiu o
com més greu sigui el possible dany, hi haurà més risc.
És important diferenciar entre risc (possibilitat de prendre mal) i perill (capacitat d’un element de
fer mal). El risc varia en funció de l’exposició, a més exposició, més risc. En canvi el perill no varia.
Hi ha molts tipus de risc diferents: riscos geològics, riscos físics, riscos químics…Al laboratori de
microbiologia treballem sobretot per evitar el risc biològic.
L'avaluació del risc biològic és un dels principis clau de la bioseguretat. És el procés que es fa
servir per identificar les característiques de perillositat d'un organisme infecciós, les activitats que
podrien donar lloc a una exposició, la probabilitat de contraure una malaltia després d'una
exposició i les conseqüències derivades d'una infecció. L'avaluació de riscos proporciona la
informació necessària per determinar les mesures de bioseguretat adequades (especificitats
d'instal·lacions, pràctiques microbiològiques, equips de seguretat, etc.).
Data: 31 octubre 2018 3 / 24
Quan es realitza una avaluació del risc qualitativa, en primer lloc, s’han d’identificar i valorar tots
els perills i factors de risc per a la salut i el medi ambient. En aquells casos en què no es disposa
de la informació completa sobre aquests factors és convenient adoptar una posició conservadora
aplicant el principi de precaució que ens diu que: quan una activitat és potencialment perillosa
per a la salut i/o el medi ambient s’han de prendre les mesures preventives necessàries encara
que les relacions causa-efecte no hagin estat establertes científicament.
Conceptes importants
Patogenicitat Capacitat de provocar una malaltia.
Letalitat Capacitat de provocar la mort.
Virulència Capacitat per causar dany, pot variar en funció de l’hoste.
Atenuació Capacitat per disminuir la virulència.
Taula 1. Conceptes importants per a l’avaluació del risc.
1.2.3. Nivells de bioseguretat
Un cop feta l’avaluació de riscos cal assignar nivells de bioseguretat que redueixin al mínim el
risc d’exposició.
Els microorganismes es poden classificar en diferents grups de risc en funció dels factors
següents:
● Les condicions de cultiu.
● La producció de derivats no cel·lulars com ara les toxines i els al·lèrgens.
● Els cicles de reproducció i les estructures de supervivència.
● El mecanisme de resistència o la sensibilitat als antibiòtics i a altres agents específics.
● L’existència de profilaxi i de teràpies adequades.
● La patogenicitat i letalitat del microorganisme.
● La virulència i capacitat d’atenuació del microorganisme.
● El mecanisme d’infecció, la dosi infectiva i les vies de transmissió.
● La concentració.
● El grau d’immunització de l’hoste.
● Les possibles seqüències oncogèniques.
Data: 31 octubre 2018 4 / 24
Amb tota aquesta informació s’elabora una classificació dels microorganismes o agents biològics
en quatre grups segons el risc d’infecció. Aquesta classificació establerta per llei es basa en
condicions normals d’instal·lació, en què els individus que ho manipulen són sans i en volum de
cultius propis de procediments experimentals o de diagnòstic.
Agents Causen malaltia Hi ha risc de És propagable a Existeix

biològics a les persones? contagi per qui la col·lectivitat? profilaxi o
hi treballa? tractament?
Grup 1 Poc probable – – –
Grup 2 Pot causar Pot suposar Poc probable Sí

malaltia
Grup 3 Malaltia greu Perill seriós Risc de Sí

propagació
Grup 4 Malaltia greu Perill seriós Moltes No

probabilitats
Taula 2. Classificació dels agents biològics. Article 3 RD 664/1997.
1.3. Equips de bioseguretat
Els laboratoris han de disposar d’uns equips de seguretat associats que permetin treballar amb els
productes necessaris per a l’activitat diària. Molts són els equips que trobem al laboratori, tots ells
dissenyats per fer una activitat o per obtenir un resultat, però hi ha dos equips que juguen un
paper fonamental en el control del risc biològic com són: la cabina de seguretat biològica i
l'autoclau.
Les cabines de seguretat biològica (CSB) són aparells que s’utilitzen generalment per conferir
protecció contra esquitxades o els aerosols infecciosos generats per alguns procediments emprats
en microbiologia. La cabina de seguretat biològica representa una barrera primària de contenció
que permet treballar de manera segura amb agents biològics. És un equip dissenyat per a impedir
la sortida de bioaerosols de la zona de treball i, per tant, protegeix les persones i l’ambient d’una
possible exposició a agents biològics.
N’hi ha tres tipus, tal com indica la norma europea UNE-EN12469, conegudes com: classe I,
classe II i classe III:
Data: 31 octubre 2018 5 / 24
● Cabines de Classe I:
○ Per a agents biològics del grup 1 i 2 (risc lleu o moderat).
○ Proporciona protecció a la persona
usuària i al medi ambient però no protegeix el
producte d’una possible contaminació.
○ Estan parcialment obertes per davant i
disposen d’un sistema d’extracció d’aire que arrossega
les partícules cap endins. L’aire passa per un filtre
HEPA* abans de sortir a l’exterior. Solen incloure també
un prefiltre per a la retenció de contaminants químics.
S’assemblen a les cabines convencionals de laboratori
químic.
Figura 1. CSB de classe I. *HEPA: High-Efficiency Particulate Air
● Cabines de classe II:

○ Proporciona protecció al personal, a l’ambient i al producte.
○ Estan obertes parcialment per davant, existint una corrent d’aire descendent de flux
laminar, uniforme i unidireccional que travessa un filtre HEPA. El flux laminar que
prové del filtre protegeix el producte mentres que el procedent de l’exterior
protegeix el treballador/a. Ambdós fluxos d’aire són conduits a través d’unes
reixetes situades a la part davantera i del darrere de la superfície de treball fins un
ple des d’on es redistribueix l’aire.
○ Existeixen dos tipus:
■ Tipus A (un sol motor): Recircula més aire
● Volum d’aire recirculat a l’àrea de treball: 70%

● Volum d’aire extret: 30%
■ Tipus B (amb dos motors): Extreu més aire
● Volum d’aire recirculat a l’àrea de treball: 30%
● Volum d’aire extret: 70%
● Aquesta cabina es recomana també per a la manipulació de
substàncies d’elevada toxicitat com cancerígens i citostàtics.
Data: 31 octubre 2018 6 / 24
Figura 2. CSB de classe II. Tipus A i tipus B.
● Cabines de classe III:

○ Ofereixen la màxima protecció al treballador/a i al producte manipulat, fins i tot
protegeixen del risc per contacte.
○ És totalment tancada (hermèticament) i
ofereix el màxim grau de protecció a la
persona usuària i a l’ambient. Separa
completament la persona treballadora del
producte manipulat, el panell és
completament tancat i es manipula a través
d’uns guants de goma.
Figura 3. CSB de classe III
Les cabines de flux laminar dissenyades exclusivament per a protegir el producte no són
considerades CSB. L’aire filtrat pel filtre HEPA es descarrega sobre la zona de treball però acaba
sortint per la part on està situada la persona operadora. Per tant, es podran fer servir sempre que
es requereixin condicions ambientals estèrils i lliures de partícules en suspensió. Mai es faran
servir si es manipulen cultius cel·lulars, agents biològics o altres materials que els puguin contenir.
1.4. Pictogrames i etiquetatge
Els diferents productes del laboratori tenen uns pictogrames que indiquen la seva perillositat. A
l’etiquetatge o a les fitxes de seguretat també podem trobar-hi la composició, advertències,
indicacions de perill i consells de prudència. És important conèixer tots els productes que
s’utilitzen per poder treballar de manera correcta i amb seguretat.
Data: 31 octubre 2018 7 / 24
Data: 31 octubre 2018 8 / 24
A més dels envasos que contenen productes químics, també es senyalitzen les instal·lacions per
on passen subministraments, com ara els dipòsits i les canonades.
La identificació correcta de les canonades garanteix senyalitzar les instal·lacions de la nostre

laboratori, com a mesura de seguretat preventiva d'accidents i eliminació de riscos en tasques de
manteniment.
De la mateixa manera com els envasos dels productes químics han de ser identificats amb les
etiquetes, les canonades que condueixen fluids han d'estar senyalitzades amb la direcció del fluid i
un codi de colors d'acord amb el tipus de producte transport.
COLOR SUBSTÀNCIA
Blau Oxigen
Verd Aigua
Groc / Ocre Gasos
Vermell Contra incendis
Taronja Àcids
Lila Bases
Marró Olis
Gris Aire*
Taula 3. Codi de colors de les tuberies.
Data: 31 octubre 2018 9 / 24
2. El laboratori de microbiologia
El laboratori de microbiologia clínica és aquell centre o establiment que realitza determinacions

microbiològiques, incloent les parasitològiques, sobre mostres de diferent origen.
Com a centre de treball, el laboratori de microbiologia ha de ser un espai segur, eficient i còmode.
Els laboratoris de microbiologia han de tenir una sèrie d’àrees que permetin realitzar totes les
seves tasques. En funció de la grandària i de l’especificitat dels laboratoris aquestes àrees poden
estar diferenciades o no:
● Àrea de recepció i/o presa de mostres.

● Àrea de preparació de medis de cultiu.
● Àrea d’anàlisi i processat de les mostres.
● Àrea de microscopia.
● Àrea d’esterilització.
● Àrea de neteja de material i eliminació de residus.
● Àrea de Bacteriologia, Micologia, Virologia, Parasitologia, Immunologia i Biologia Molecular.
● Magatzem.
Elements i materials més freqüents d’un laboratori de microbiologia clínica:
Taules de laboratori Vasos de precipitats Estufes
Vitrines i armaris Matrassos Autoclaus
Armaris de seguretat Embuts Centrífugues
Gradetes Trespeus Neveres i congeladors
Tubs d’assaig Rajoles i reixetes Microscopis i lupes
Pipetes Becs bunsen CSB
Provetes Varetes Balances
Ampolles Espàtules Bany termostatitzat
Nanses Suports pesa-substàncies Pipetes automàtiques
Taula 4. Material freqüent d’un laboratori de microbiologia.
Data: 31 octubre 2018 10 / 24
3. Vigilància epidemiològica
A més de treballar de manera independent, els laboratoris de microbiologia també tenen la tasca
de col·laborar en la prevenció i control de les malalties infeccioses.
La vigilància epidemiològica en salut pública consisteix a recollir, analitzar i interpretar tota aquella
informació relacionada amb l'aparició i l'extensió de malalties, a fi d'aconseguir-ne el control
efectiu. Representa també un sistema d’alerta precoç i resposta ràpida a emergències de salut
pública imminents (intel·ligència epidemiològica) i permet documentar l’impacte d’una intervenció o
el seguiment dels progressos cap als objectius especificats. Així mateix, dona suport a les
prioritats que s’estableixin en les polítiques i estratègies de salut pública.
A Catalunya, existeix la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC). Es constitueix

com un sistema d’organització de relacions d’intercanvi d’informació sanitària i vigilància
epidemiològica basades en la comunicació que s’estableix entre la xarxa assistencial de
Catalunya i els diferents serveis de vigilància epidemiològica intervinents.
La XVEC garanteix la resposta a les emergències i alertes de salut pública les 24 hores del dia,
els 365 dies de l’any.
Dins de la XVEC, existeix la Comissió de Vigilància Epidemiològica. Un òrgan regit per la llei que
orienta les activitats de vigilància de malalties i brots, estableix pautes i protocols d’actuació per a
cadascuna d’elles i prioritza la presa de decisions en matèria de vigilància i control de malalties
transmissibles.
Una malaltia de declaració obligatòria és una malaltia que és requerit per llei que sigui
notificada a les autoritats governamentals.
Data: 31 octubre 2018 11 / 24
4. Tècniques de desinfecció i esterilització
4.1. Conceptes bàsics
● Neteja:
És l’eliminació de tots els materials estranys (detritus, sang, proteïnes…) que s’adhereixen als
diferents objectes. Es fa amb aigua i detergents.
Pot reduir en 3-4 logaritmes la contaminació microbiana inicial.
És el pas previ a qualsevol desinfecció i esterilització. Si no es neteja, la brutícia no permet el

contacte de l’agent desinfectant amb la superfície i protegirà els microorganismes. És
imprescindible per assegurar una desinfecció/esterilització eficaç.
● Desinfecció:
És la destrucció d’agents infecciosos o contaminants presents en objectes o l’ambient. Assegura
la destrucció de formes vegetatives però no la d’espores bacterianes.
Redueix en 3-5 logaritmes la contaminació microbiana inicial.
Té una seguretat d’1 sobre 1000. (probabilitat de trobar 1 microorganisme per cada 1000).
● Esterilització:
És un procés validat* utilitzat per obtenir un producte lliure de microorganismes (en estat latent o
actiu) causants de malalties i infeccions.
(*Validació: procediment formal i documentat per demostrar que el procés físic o químic garanteix
l’obtenció d’un producte que compleix les especificacions determinades per a l’esterilitat)
Redueix 6 logaritmes la contaminació microbiana inicial.
Té una seguretat d’1 sobre 1.000.000.
Qualsevol material a utilitzar al laboratori de microbiologia ha de ser estèril.
● Asèpsia:
Mètode per prevenir infeccions per la destrucció d’agents patògens. Normalment mitjançant
mètodes físics.
Data: 31 octubre 2018 12 / 24
● Antisèptic:
Agent que controla i redueix la presència de microorganismes potencialment patògens sobre la
pell o mucoses (normalment d’aplicació externa).
● Agent antimicrobià:
Compost químic que inhibeix el creixement o destrueix els microorganismes. Segons sobre què
actua pot ser:
- Antibacterià: bacteris.
- Antifúngic: fongs.
- Antivíric: virus.
Segons la seva activitat pot ser:
- - stàtic: inhibeix el creixement però no mata (bacteriostàtic).
- - cida: destrueix els microorganismes (fungicida).
4.2. Gestió del material
Al laboratori disposem de material de tipologies diferents, tant pel que fa a ús com pel material de
què estan fets. Així doncs, a trets generals podem diferenciar el material de vidre, metàl·lic, de
plàstic i els aparells. El material de plàstic sol ser d’un sol ús per tant no es sol desinfectar. Els
aparells per la seva banda solen tenir un component electrònic que no es pot mullar, així que tan
sols es poden desinfectar superficialment.
A excepció d’aquests últims casos esmentats, sempre es sol seguir una mateixa pauta de neteja i
descontaminació.
1. DESCONTAMINACIÓ (desinfecció / esterilització)

2. TREURE ELS RESIDUS
3. RENTAT DEL MATERIAL (i eliminació de marques)
4. ASSECAR
……………………...
5. ESTERILITZACIÓ ABANS DE L’ÚS
En aquesta pauta hem de diferenciar els passos de rentat (elimina residus de superfície) i els de
descontaminació (elimina patògens) com ara la desinfecció o l’esterilització.
Data: 31 octubre 2018 13 / 24
4.3. Rentat
El rentat no té una funció germicida però és imprescindible per eliminar els residus de superfície:
● Residus orgànics: greixos, medis, restes de mostra …

● Residus inorgànics: dipòsits minerals, reactius, trossos de plàstic…
A microbiologia solem rentar sempre després de la primera descontaminació, així rentem sobre
material biosegur, disminuint així el risc d’infecció de la persona que neteja.
Abans de posar el material a esterilitzar pel seu ús, aquest ha d’estar sempre NET.
Per tal de fer el rentat, utilitzem:
● Aigua freda: és el mitjà de transport del detergent. És important que la temperatura de

l’aigua no sigui calenta per evitar precipitats de matèria orgànica.
● Solució alcalina (lleixiu): actua sobre la matèria orgànica.
● Sabó: una molècula de detergent té una part hidròfila (atrau l’aigua) i una part hidròfoba
(atrau greix). El detergent baixa la tensió superficial de l’aigua i baixa la tensió entre
molècules, permetent l’ingrés del detergent a tot el material tractat.
Quan es frega, es forma una micel·la que arranca la partícula de brutícia. Aquestes no es
tornen a dipositar sobre el material perquè estan envoltades dins la micel·la sinó que
s’eliminen amb l’aclariment.
● Aigua destil·lada: és necessària per fer l’aclariment final sense deixar marques de calç i
altres minerals (especialment rellevant en el material de vidre).
Figura 5. Parts de les molècules de sabó.
Data: 31 octubre 2018 14 / 24
Figura 6. Micel·la de sabó envoltant una partícula de greix.
És important tenir en compte que s’ha de rentar amb els guants posats ja que tot i que estem
manipulant un residu biosegur, el lleixiu no ha de tenir contacte amb la pell. També cal fer la
proporció correcta entre lleixiu, aigua i sabó per evitar riscos innecessaris.
Com s’ha comentat anteriorment, abans de poder fer el rentat cal transformar el material
contaminat en biosegur. Es considera material contaminat tot aquell instrument que ha estat en
contacte amb una mostra orgànica.
La descontaminació és el primer pas, transforma el material en biosegur. Llavors després ja es

pot rentar i eliminar el residu.
Segons el mètode utilitzat podem diferenciar la descontaminació en:
● Desinfecció.
● Esterilització.
4.4. Desinfecció
L’objectiu de la desinfecció és eliminar el risc d’infectivitat d’un material o superfície. La

desinfecció elimina tots els microorganismes patògens.
Segons el poder de l’agent desinfectant per destruir o reduir microorganismes, es classifiquen en:
● Baix: redueix el nombre microorganismes però no destrueix ni formes esporulades ni virus
no lipídics. Sol ser poc efectiu per fongs. Normalment és d’ús antisèptic.
Data: 31 octubre 2018 15 / 24
● Mitjà: elimina bacteris vegetatius, algunes espores, fongs i virus (alguns exemples poden
ser els fenols o el lleixiu).
● Alt: elimina tots els microorganismes incloent espores, fongs i virus (alguns exemples
poden ser el glutaraldehid o l’àcid peracètic).
Segons la metodologia emprada per desinfectar podem dividir els mètodes físics i químics.
4.4.1. Mètodes físics de desinfecció
1) CALOR:
El mètode de desinfecció per calor més comú és la pasteurització. Aquest mètode consisteix en
l’escalfament, en cas de líquid,s a temperatures per sota del seu punt d’ebullició. Normalment es
posa el material a 65ºC durant 15 minuts.La temperatura i el temps dependràn del producte que
s’estigui pasteuritzant. És un mètode força utilitzat a la indústria alimentària.
Aquest mètode destrueix els patògens però no les espores. Un inconvenient és que el material
s’ha d’assecar posteriorment ja que normalment s’escalfa amb vapor.
2) RADIACIÓ ULTRAVIOLADA:
És un mètode amb baix poder de penetració, només és útil per reduir la càrrega microbiana de
superfícies. No es considera mai una esterilització.
Aquest mètode té un efecte directe a les cèl·lules, la llum a longituds d’ona superiors a 265 nm pot
alterar l’ADN (dímers de pirimidina). Si aquestes alteracions no es reparen, la cèl·lula mor.
3) ULTRASONS:
Els ultrasons són un mètode de desinfecció poc utilitzat. No arriba al material incrustat ni te la
capacitat de produir la mort microbiana, així que es fa servir sobretot com a mètode
complementari. Només és apte per alguns materials com ara el vidre.
Es sol fer servir en petites clíniques o clíniques odontològiques. Existeixen uns transductors que
emeten aquest ultrasons. El transductor metàl·lic es posa 5 min a 20 kHz i el transductor de
cristall, 3 min a 35 kHz.
4.4.2. Mètodes químics de desinfecció
Els desinfectants químics normalment són líquids que actuen bloquejant una funció cel·lular del
microorganisme provocant-li la mort (paret cel·lular, membrana, destrucció de proteïnes…)
Depèn del poder antimicrobiàl que tinguin, alguns poden ser considerats també esterilitzants.
Data: 31 octubre 2018 16 / 24
Nom Poder Descripció Avantatges Inconvenients
Aldehids Alt Incorporen un grup alquilo per un Molt efectius. Molt tòxics.
amino. Ho són el glutaraldehid i el Esterilitzants.
formaldehid. Disponibles en
gas.
Peròxid Alt Els radicals lliures -OH ataquen els Molt econòmic, no Té una estabilitat
d’hidrogen lípids de membrana i l’ADN. depèn de limitada.
Normalment diluït i d’ús antisèptic temperatura ni de
(30% Vol) pH.
Àcid Alt Agent oxidant de molt ampli espectre. Eficient a baixes Molt tòxic.
peracètic temperatures. No serveix per
Útil contra M.O. instruments de
No deixa residus. goma.
Esterilitzant.
Derivats Mitjà Lesionen la membrana plasmàtica Molt útil a Tòxic.

fenòlics produint la lisi cel·lular. Molt usat com concentracions Irritant,
a desinfectant hospitalari i antisèptic baixes. El fenol pur fa molt
quirúrgic.. mala olor.
Clor Mitjà Té una acció oxidant contra els Un alt percentatge No efectiu contra
enzims respiratoris de les cèl·lules i de clor és un M.O.
els àcids nucleics. potent germicida. Irritant.
Decolorant.
Amoni Mitjà Permeabilitza la membrana cel·lular. Útil per a molts Pot ser corrosiu i
quaternari Normalment utilitzat per la ambients diferents tòxic.
desinfecció de superfícies (Clorur de si es varia la
benzalconi) concentració.
Biguanides Baix Clorhexidina. Ús antisèptic. Útil per al Efecte molt ràpid. No apte per fongs
rentat de mans. ni per gram -.
Alcohols Baix Antisèptic i desinfectant. És efectiu al Ràpid i segur. No efectiu contra

70%. M.O.
Taula 5. Desinfectants químics més comuns. N O E N T R A

Indicacions per l’ús de mètodes químics:
Hi ha algunes indicacions importants que s’han de seguir abans d’utilitzar desinfectants químics:
● No barrejar dos desinfectants diferents.
● Fer les dilucions en recipients nets.
● Vigilar la data de venciment.
Factors que poden afectar l’eficiència del desinfectant:
També hi ha una sèrie de factors que faran variar l’eficiència d’aquests desinfectants.
Data: 31 octubre 2018 17 / 24
● Temps de contacte: la mort dels microorganismes no és instantània, com més temps de

contacte hi hagi entre microorganisme i desinfectant, més mort.
● Forma d’aplicació: l’eficiència pot variar en funció de si aquest arriba a tota la superfície. És
diferent aplicar-lo per polvorització, per contacte o per immersió.
● Concentració: generalment, a més concentració, més eficàcia.
● Temperatura: generalment, a més temperatura, més eficàcia.
● pH: cada desinfectant té el seu. Generalment, a pH més extrem, més eficàcia.
● Estabilitat: les formes comercials solen ser les més estables. Si diluim el desinfectant
podem afectar la seva estabilitat.
● Resistència microbiana: l’eficàcia també dependrà del microorganisme a què ens
enfrontem. Hi ha microorganismes més resistents i menys.
● Influència d’altres substàncies: generalment la presència de matèria orgànica disminueix
l’eficàcia del desinfectant. Solen fer de barrera i poden generar la precipitació de
components.
Així doncs, tenint en compte aquest factors podem determinar que el desinfectant ideal ha de ser:
● D’ampli espectre.
● De ràpida acció.
● No ser afectat per factors ambientals.
● No tòxic i sense efecte residual.
● Compatible amb diferents superfícies.
● Inolor
● Econòmic
● Estable
● Fàcil d’usar
● Soluble en aigua
Validació dels mètodes químics:
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) exigeix algunes especificacions per tal d’assegurar que
la desinfecció es fa correctament. Una d’elles és el compliment dels procediments de neteja, que
estan protocolitzats per tal d’assegurar que es fa bé. En aquests procediment sempre s’exigeix
que es facin servir les dilucions de treball recomanades pels fabricants.
A més, també es poden fer avaluacions de la desinfecció per valorar si aquesta ha resultat
efectiva.
Data: 31 octubre 2018 18 / 24
4.5. Esterilització
Els processos d’esterilització inactiven o destrueixen els microorganismes perquè

causen danys irreversibles a nivell cel·lular. És l’opció més recomanable en microbiologia
ja que reduïm el risc d’infeccions presents en superfícies, material, substància o ambient.
L’esterilització del material és necessària abans de qualsevol ús, sobretot si aquest material ha de
tenir contacte amb la mostra. Per tal d’assegurar una correcta eficiència és imprescindible que
abans de l’última esterilització el material estigui net.
A la pràctica és impossible demostrar l’absoluta esteriltat. Per això, es va desenvolupar el

coeficient de seguretat i esterilitat: s’assumeix que un producte és estèril quan la probabilitat
que hi hagi un microorganisme de forma viable sigui igual o menor a 1 entre 1.000.000.
Aquest coeficient s’utilitza a nivell mundial.
Validació de l’esterilització:
L’esterilització és un procediment que necessita una validació, una demostració que el mètode a
funcionat i que allò esterilitzat està realment lliure de microorganismes. Per això es poden fer
diferents tipus de control:
● Control físic: es controlen els paràmetres dels equips (T, H, P, buit …) en les diferents
etapes del procés.
● Control químic: hi ha productes químics que viren de color quan entren en contacte amb
l’agent esterilitzant.
○ Externs: per diferenciar material esterilitzat de no esterilitzat.
○ Interns: per valorar l’eficàcia de penetració de l’agent.
● Control biològic: inoculació de microorganismes. Normalment s’utilitzen espores per
monitoritzar l’esterilització. S’inoculen, després s’esterilitza i s’intenten tornar a sembrar. Si
el procediment ha funcionat, hauria de donar negatiu, el microorganisme no hauria de
créixer.
Segons la metodologia emprada per esterilitzar podem dividir els mètodes físics i químics.
Data: 31 octubre 2018 19 / 24
4.5.1. Mètodes físics d’esterilització
1) CALOR HUMIT:
La tècnica d’esterilització per calor humit per excel·lència és
l’autoclau. Aquest aparell funciona alliberant vapor d’aigua saturat, a
una pressió superior a la normal (es crea el buit). Aquest vapor actua
com a transportador de calor provocant la mort cel·lular per
coagulació i la desnaturalització de proteïnes. És un procés
irreversible.
És un mètode àmpliament utilitzat perquè és eficaç, econòmic, no

genera residus tòxics, té un alt poder de penetració i hi ha una
àmplia oferta d’aparells al mercat que s’adapten a totes les
necessitats.
Figura 7. Autoclau
Que l’esterilització es faci correctament depèn de dos factors: la temperatura i el temps

d’exposició.
L’esterilització comença quan els paràmetres de temperatura i pressió arriben al valor

establert. Normalment els valors són 15 - 20 minuts a 121ºC i 2 atm.
Tot i els seus nombrosos avantatges, l’esterilització amb autoclau també té algunes limitacions. És
un mètode no apte per pols o olis, material sensible a calor o humitat o instruments cromats.
Per tal de validar aquest mètode es poden fer registres de temperatura i pressió, controls químics
(tireta de control) o controls biològics (Bacillus stearothermophilus).
2) CALOR SEC:
● Forns i estufes:
L’agent esterilitzant és aire sec, per tant és un mètode apte per productes que no toleren humitat.
Elimina microorganismes perquè coagula les proteïnes i oxida els components cel·lulars. És un
mètode econòmic, no tòxic i no genera residus. L’aparell més usat és el forn pasteur o forn
pupinel, que arriba fins als 200ºC aproximadament.
L’eficiència del procediment depèn de la temperatura, temps d’exposició i difusió de la calor.
Data: 31 octubre 2018 20 / 24
És un mètode poc utilitzat ja que té moltes limitacions: és molt lent, hi ha poc marge de seguretat i
no és apte per a la majoria de materials.
La validació de l’esterilització es pot fer mitjançant registres de temperatura, indicadors

calorimètrics (tires reactives) i controls biològics (Bacillus subtilis).
● Flamejat:
En aquest cas, l’agent esterilitzant és foc. És un mètode molt còmode i ràpid i es fa servir per
esterilitzacions freqüents de material en ús, com ara nanses i tubs.
Si s’oxigena la flama també esterilitza l’ambient del voltant.
Les seves limitacions estan associades sobretot a la capacitat de la flama, només serveix per
esterilitzacions ràpides i senzilles. Tenir un foc actiu sempre és un perill que augmenta el risc
d’accidents. A més, el foc destrueix per complet el material si aquest no és resistent.
En alguns laboratoris es fa una combinació d’alcohol i flamejat per tal de millorar l’eficiència.
Aquesta combinació és útil però augmenta molt el risc.
● Incineració:
A la incineració l’agent esterilitzant també és foc. És un mètode utilitzat per empreses de gestió de
residus biològics. Hi ha una destrucció completa de microorganismes i el material és reduït a
cendres.
● Altres: escalfador de boles de vidre.
3) RADIACIONS GAMMA:
Les radiacions gamma lesionen els àcids nucleics provocant la mort cel·lular. Tenen un alt poder
de penetració, de manera que es poden esterilitzar materials ja envasats. No obstant, s’han de fer
servir amb moltes normes de seguretat i són uns aparells molt grans i molt cars, així doncs, es
troben gairebé exclusivament en plantes de radioesterilització.
Aquestes radiacions no produeixen radioactivitat i per això no necessiten tants controls. És un

mètode molt utilitzat per esterilitzar vacunes i antibiòtics.
4) FILTRACIÓ:
És un mètode més aviat mecànic i no físic. Consisteix en la retenció de microorganismes en una
superfície.
Data: 31 octubre 2018 21 / 24
Hi ha dos tipus principals de filtres utilitzats:
● Filtres de membrana: petits filtres semblants al paper (acetat de cel·lulosa i

polietersulfones), Tenen porus de diferents diàmetres (0,22 - 0,45 µm). Tenen la capacitat
de retenir bacteris però no virus. Són sempre d’un sol ús i es fan servir normalment per
l’anàlisi d’aigües.
● Filtres laminars: els filtres HEPA (High Efficiency Particulate Air) tenen una eficiència
mínima de retenció de 99,97% en aerosols. Es fan servir a les cabines de bioseguretat.
També existeixen uns filtres ULPA (Ultra Low Penetration Air) que tenen una eficiència
mínima del 99,999%.
4.5.2. Mètodes químics d’esterilització
Podem dividir els mètodes químics d’esterilització en líquids, gas o plasma:
1) LÍQUIDS:
El líquid més utilitzat és el glutaraldehid. Desnaturalitza proteïnes i àcids nucleis i té una acció
d’ampli espectre. Té la capacitat d’eliminar bacteris en 1 minut, virus en 10 minuts i espores en 30.
És un material molt perillós, és cancerigen i provoca irritacions i, fins i tot, alopècia. Per això
s’utilitza sempre molt diluït.
És molt útil per als materials termosensibles.
2) GAS:
El mètode més utilitzat és l’òxid d’etilè. Aquest gas substitueix els ions H per un grup alquil,
eliminant virus, espores i bacteris.
Generalment es fa servir una concentració del 12% durant 4 hores en cambres a baixa
temperatura. S’utilitza molt per esterilitzar aparells, material envasat, plàstics, pròtesis…
El seu gran inconvenient és que és extremadament perillós, és inflamable, explosiu i tòxic

(mutagènic, teratogènic i cancerigen). Aquest gas pot deixar residus, cal airejar els espais en què
es fa servir i deixar el material en quarentena.
3) PLASMA:
És un mètode molt poc comú. Es fa servir plasma de peròxid d’hidrogen. Aquest crea un núvol
reactiu d’electrons amb capacitat esterilitzant. És molt útil però es necessita maquinària específica
i complexa.
Data: 31 octubre 2018 22 / 24
4.5.3. Combinació de tècniques i marcatge
Per tal de millorar els procediments i aconseguir una bona esterilització sovint es combinen
mètodes físics i químics.
Un exemple és la combinació de calor humit (autoclau) i òxid d’etilè per esterilizar material per
envasar (pipetes pasteur).
Els material estèrils han de portar un marcatge que indica la seva esterilitat i mitjançant quin
mètode s’ha aconseguit.
AMB FILTRES
ÒXID D'ETILÈ
RAJOS GAMMA
Figura 8. Diferents marcatges de productes estèrils.

AMB CALOR
Data: 31 octubre 2018 23 / 24
5. Eliminació de residus
Al laboratori de microbiologia es generen residus que poden ser perillosos per a les persones que
els manipulen i pel medi ambient. És important aprendre a identificar-los per poder gestionar-los
de manera correcta.
5.1. Tipus de residus
Hi ha quatre grans tipus de residus:

1. Residus urbans.
2. Residus biològics assimilables a urbans.
3. Residus de risc biològic.
4. Residus de risc, tòxic químic o radioactiu.
Pels tipus 3 i 4 és necessària una empresa gestora de residus.
5.2. Eliminació de residus
Per tal d’eliminar correctament els residus del laboratori es faran servir diversos recipients:
● Cubells o paperes de reciclatge: per a residus dels tipus 1 i 2.

● Contenidor negre de risc biològic: per a residus de tipus 3.
● Bossa amb tres peus de taula: per a residus de tipus 3 petits.
● Contenidor groc de material punxant: per a residus de tipus 3 que tinguin algun element
punxant.
● Bidons de polietilè d’alta densitat: per a residus del tipus 4 (sobretot colorants i
dissolvents).
● Bidons o ampolles buides: per a restes de medis de cultiu estèrils.
Data: 31 octubre 2018 24 / 24

APUNTS NF1- Procediments de prevenció de riscos laborals i protecció ambiental

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

APUNTS NF1- Procediments de prevenció de riscos laborals i protecció ambiental

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

APUNTS NF1- Procediments de prevenció de riscos laborals i protecció ambiental

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Generalitat de Catalunya UF1: TÈCNIQUES GENERALS I IDENTIFICACIÓ DE GRUPS BACTERIANS

1. Riscos associats a les tècniques de microbiologia clínica i mesures de seguretat

1.1. Mesures de seguretat i prevenció de riscos

Al laboratori de microbiologia s’augmenta el risc d'infeccions ja que hi ha una manipulació de

Condicions de l’àrea de treball:

Equips de protecció individual (EPI):

Normes de comportament al laboratori:

Manipulació de productes químics:

Manipulació de productes biològics:

1.2. Seguretat al laboratori de microbiologia

Als laboratoris de microbiologia es manipulem microorganismes patògens o potencialment

1.2.1. Formes d’exposició

Hi ha diverses formes amb les quals podem exposar-nos a un microorganisme:

● Inoculació: la inoculació percutània és conseqüència de punxades o talls amb material

1.2.2. Avaluació del risc

Patogenicitat Capacitat de provocar una malaltia.

Letalitat Capacitat de provocar la mort.

Virulència Capacitat per causar dany, pot variar en funció de l’hoste.

Atenuació Capacitat per disminuir la virulència.

Taula 1. Conceptes importants per a l’avaluació del risc.

1.2.3. Nivells de bioseguretat

Agents Causen malaltia Hi ha risc de És propagable a Existeix

Grup 1 Poc probable – – –

Grup 2 Pot causar Pot suposar Poc probable Sí

Grup 3 Malaltia greu Perill seriós Risc de Sí

Grup 4 Malaltia greu Perill seriós Moltes No

Taula 2. Classificació dels agents biològics. Article 3 RD 664/1997.

1.3. Equips de bioseguretat

Figura 1. CSB de classe I. *HEPA: High-Efficiency Particulate Air

● Cabines de classe II:

● Volum d’aire recirculat a l’àrea de treball: 70%

Figura 2. CSB de classe II. Tipus A i tipus B.

● Cabines de classe III:

Figura 3. CSB de classe III

1.4. Pictogrames i etiquetatge

La identificació correcta de les canonades garanteix senyalitzar les instal·lacions de la nostre

Groc / Ocre Gasos

Vermell Contra incendis

Taula 3. Codi de colors de les tuberies.

El laboratori de microbiologia clínica és aquell centre o establiment que realitza determinacions

● Àrea de recepció i/o presa de mostres.

Elements i materials més freqüents d’un laboratori de microbiologia clínica:

Taules de laboratori Vasos de precipitats Estufes

Vitrines i armaris Matrassos Autoclaus

Armaris de seguretat Embuts Centrífugues

Gradetes Trespeus Neveres i congeladors

Tubs d’assaig Rajoles i reixetes Microscopis i lupes

Pipetes Becs bunsen CSB

Provetes Varetes Balances

Ampolles Espàtules Bany termostatitzat

Nanses Suports pesa-substàncies Pipetes automàtiques

Taula 4. Material freqüent d’un laboratori de microbiologia.

A Catalunya, existeix la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC). Es constitueix

4. Tècniques de desinfecció i esterilització

4.1. Conceptes bàsics

Pot reduir en 3-4 logaritmes la contaminació microbiana inicial.

És el pas previ a qualsevol desinfecció i esterilització. Si no es neteja, la brutícia no permet el

Redueix en 3-5 logaritmes la contaminació microbiana inicial.

Redueix 6 logaritmes la contaminació microbiana inicial.