educació literària I els segles xviii i

31
202 LITERATURA xix

4. La narrativa de Narcís Oller

Escolta l'àudio i respon:
a A què es refereix la locutora quan diu
que Oller «va veure la llum»?
b Oller en la seva obra es va preocupar
pel benestar de les classes populars?
Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930) és el màxim representant de la narra-
tiva catalana del segle xix. Sempre es va preocupar perquè la seva obra encaixés
amb els moviments més innovadors, que en aquell moment eren el Realisme i el
Naturalisme. Els seus llibres més coneguts són L’Escanyapobres (1884), La febre
d’or (1892) i La bogeria (1899).

ACTIVITAT

8 Llegeix aquest text de Narcís Oller i resol les qüestions que segueixen.

Ell corria, corria i solament imposant-li fites1 conei-
xia l’espectador que guanyava camí. Però, així i tot,
duia en si certa majestat, tot d’una atractiva i impo-
nent, que obligava a mirar-lo. [...] A estones se’l sen-
tia xisclar adolorit; a estones panteixar 2 amb afany;3
i, a mesura que s’acostava, la terra trontollava sota els
peus, la màquina s’engrandia, la seva embranzida s’im-
posava. De sobte sortia d’un altre tallat,4 llançava als
aires un xisclet més viu i llarg, al qual responia la cam-
pana de l’estació, frenava l’embranzida, i, dalt del geo-
mètric talús,5 desfilava sobre frèvol6 rodatge la intermi-
nable corrua de vagons embalumats7 de saques, botes,
carbó, fustes, ferro i maquinària. Els vagons topaven uns
amb altres com marejats; les seves rodes grinyolaven al
pes de tanta abundància. En duien més ells en un viatge
que no pas en trafiquejava8 la vila en deu mercats; i sols
algun dia, mentre la màquina feia aigua, s’enganxaven a
la cua dos o tres vagons més que tancaven les sobralles9
de Pratbell. Pocs minuts després fugia, tot aquell com-
boi de riquesa, amb un crit salvatge d’orgull, deixant
esgarrifada la vila, buida i solitària l’estació, com capsa
abandonada al mig del camp.
Els pratbellins, de les finestres estant, sentien alguna
cosa d’imponent i trist alhora, fins quan el tren era de
passatgers. Veure tot aquell eixam10 de desconeguts que
s’abocava a les finestres indiferent, dames amb vestits re-
buscats, quintos11 que cantaven cançons estranyes, jovent
desvergonyit que saludava en so de burla, senyors que
corrien del tren a l’estació i de l’estació al tren, empe-
nyent-se, atropellant-se; contemplar com tot aquell món
tornava a entrar en caixa als cops sords de les portelles,12
i amb quin desdeny13 partia tot joiós14 sense veure Prat-
bell sinó d’esquitllèbit15 era fantasmagoria antipàtica que
ofenia el patriotisme i amargava el sentiment de germa-
nor. D’on venia, on anava, aquell tros d’humanitat tan
indiferent per a l’altre tros? S’hauria dit que era un mal-
son que es repetia cada tres hores per interrompre la pau
dels pratbellins, passant-los pels ulls races i més races
d’un món nou i esbojarrat que vivia viatjant eternament.
—Aquí ho tenen: ja ho veieu, Oleguer —deia una tarda,
el notari Xirinac, pel camí de l’estació, quan encara brun-
zia16 en l’espai l’esgarip17 del tren de càrrega que s’allu-
nyava via amunt—. I tan criticats com vàrem ser per no
contribuir a les festes!
—Sempre me n’he rigut.
El notari aturà el pas, i, apuntant el bastó cap a la via,
afegí sentenciosament:
—Sempre el peix gros es menja el xic. Això és pesta per
als pobles. Teniu-ho per màxima: sempre el peix gros
es menja el xic… A on va, aquest tren? A atipar les ciu-
tats grans!... Què creix, avui? Les ciutats grans… Veieu
créixer cap vila, cap llogaret? No: sempre el peix gros
es menja el xic. Ben aviat això serà un mas robat.18 La
tendència de la civilització nova és de concentració. Ja
ho heu vist: dels vostres companys, qui no se n’ha anat
al cel se n’ha anat a Barcelona.
—És el que jo els deia, don Magí: «Feu venir el carril: el
blat se us tornarà orb».19
Narcís Oller, L'Escanyapobres. (1884)
(fragment del capítol 2)

VOCABULARI: 1 Fites: senyals que marquen alguna cosa. 2 Panteixar: respirar forçadament. 3 Afany: gran esforç. 4 Tallat: terreny de pendent molt
vertical. 5 Talús: inclinació d’un terreny. 6 Frèvol: flac de forces. 7 Embalumats: plens d’embalums (munt de coses voluminoses). 8 Trafiquejar: fer
tràfic de mercaderies. 9 Sobralles: allò que sobra. 10 Eixam: multitud d’insectes. 11 Quintos: joves que s’han d’incorporar al servei militar. 12 Portelles:
portes petites. 13 Desdeny: sentiment de considerar algú o alguna cosa com a insignificant. 14 Joiós: content. 15 Esquitllèbit: de costat. 16 Brunzia: so
que produïa pel desplaçament a gran velocitat. 17 Esgarip: xiscle. 18 Serà un mas robat: no hi quedarà ningú. 19 Orb: malaltia dels cereals causada
per un fong.

202 / 275