The download Solution Manual for Financial Accounting Canadian 2nd Edition by Waybright ISBN 0133375536 9780133375534 full chapter new 2024

Solution Manual for Financial
Accounting Canadian 2nd Edition by

Waybright ISBN 0133375536
9780133375534
Go to download the full and correct content document:
https://testbankpack.com/download/solution-manual-for-financial-accounting-canadia
n-2nd-edition-by-waybright-isbn-0133375536-9780133375534/
More products digital (pdf, epub, mobi) instant
download maybe you interests ...
Test Bank for Financial Accounting Canadian 2nd Edition

by Waybright ISBN 0133375536 9780133375534
https://testbankpack.com/download/test-bank-for-financial-
accounting-canadian-2nd-edition-by-waybright-
isbn-0133375536-9780133375534/
Solution Manual for Financial Accounting 2nd Edition by

Kemp Waybright ISBN 0132771586 9780132771580
https://testbankpack.com/download/solution-manual-for-financial-
accounting-2nd-edition-by-kemp-waybright-
isbn-0132771586-9780132771580/
Test Bank for Financial Accounting 2nd Edition by Kemp

Waybright ISBN 0132771586 9780132771580
accounting-2nd-edition-by-kemp-waybright-
isbn-0132771586-9780132771580/
Test Bank for Financial Accounting First Canadian

Edition Canadian 1st Edition by Waybright ISBN
0132889714 9780132889711
accounting-first-canadian-edition-canadian-1st-edition-by-
waybright-isbn-0132889714-9780132889711/
Solution Manual for Financial Accounting 3rd Edition by
accounting-3rd-edition-by-kemp-waybright-
isbn-0133427889-9780133427882/
Solution Manual for Financial Accounting 4th Edition by

accounting-4th-edition-by-kemp-waybright-
isbn-0134125053-9780134125053/
Test Bank for Financial Accounting 3rd Edition by Kemp

Waybright ISBN 0133427889 9780133427882
accounting-3rd-edition-by-kemp-waybright-
isbn-0133427889-9780133427882/
Test Bank for Financial Accounting 4th Edition by Kemp

Waybright ISBN 0134125053 9780134125053
accounting-4th-edition-by-kemp-waybright-
isbn-0134125053-9780134125053/
Solution Manual for Financial Accounting Canadian

Canadian 5th Edition by Libby ISBN 0071339469
9780071339469
accounting-canadian-canadian-5th-edition-by-libby-
isbn-0071339469-9780071339469/
Solution Manual for Financial Accounting Canadian 2nd Edition by
Waybright ISBN 0133375536 9780133375534
Full link download:
Solution Manual:
https://testbankpack.com/p/solution-manual-for-financial-accounting-canadian-2nd-edition-by-
waybright-isbn-0133375536-9780133375534/
Test Bank:
https://testbankpack.com/p/test-bank-for-financial-accounting-canadian-2nd-edition-by-
waybright-isbn-0133375536-9780133375534/
Chapter 2: Analyzing and Recording Business Transactions
ACCOUNTING PRACTICE
Discussion Questions: Key Points
1. Assets are listed in order of liquidity, or closeness to cash.
2. When the company pays for something in advance that won’t be used up in this accounting
period, it would record a prepaid asset. In a sense, plant assets are a type of prepaid asset,
although it would not be classified as such. All prepaid assets would be used up, eventually.
That is, they all become expenses over time or with use. An example would be Prepaid Rent,
Prepaid Insurance, etc.
3. Revenue increases retained earnings. By definition, when revenue is increased as assets are
acquired (or liabilities reduced) as a result of activities relating to the company’s line of
business, the owners have a claim on those assets that are acquired. This ownership interest is
reflected in the Retained Earnings account.
4. Not all events are transactions. A transaction is an event that has a financial impact on a
company. In other words a transaction affects at least two accounts in the accounting equation.
If no accounts are affected then it is an event, not a transaction. Journal entries are recorded
for all transactions.
5. The normal balance of an account is the side that increases the account.
a. Debit
b. Debit
c. Credit
d. Credit
e. Debit
6. The bank is keeping its own books, not yours. When you give the bank cash or deposit your
paycheque, the bank needs to keep track of its liability to you. It is increasing its liability
account with a credit (the debit that it makes is to its own cash account).
7. A credit balance in the Cash account would indicate a negative cash balance. Negative cash
does not make sense. If a company overdraws its Cash account, it now has a liability to the
bank. Rather than showing a credit balance in its Cash account, it should show a credit balance
in a liability account. Sometimes, a negative “credit” cash balance is acceptable in case the
Copyright © 2016 Pearson Canada Inc. 2-1

company had signed an overdraft agreement with its bank. Interest is usually charged in such
case on the amount overdrawn.
8. Journalizing is the process of recording a transaction in the journal. Posting is the process of
2-2 Copyright © 2016 Pearson Canada Inc.

transferring the information from the journal to the appropriate amounts in the ledger or to t-
accounts.
9. False. A balanced trial balance is a necessary but not sufficient condition for accurate financial
statements. If a debit to Supplies is improperly recorded as a debit to Supplies Expense, for
example, the trial balance will balance but the financial statements will be inaccurate.
10. The financial statement numbers generally come from the trial balance. However, the numbers
on the trial balance come from the general ledger. So, the numbers on the trial balance really
come from the general ledger.

Short Exercises
(5–10 min.) S2-1
1. b
2. c
3. e
4. g
5. d
6. f
7. a
(5–10 min.) S2-2
1. Accounts Payable L
2. Cash A
3. Service Revenue R
4. Prepaid Rent A
5. Rent Expense E
6. Common Shares SE
(5–10 min.) S2-3

1. Transaction occurs.
5. Prepare the financial statements.
4. Prepare the trial balance.
3. Post the transactions from the journal to the ledger.
2. Record the transactions in the journal.
(5–10 min.) S2-4

Example A, 1
1. R, 4
2. SE, 3
3. A, 1
4. E, 5
5. L, 2
6. SE, 3
7. E, 5
(5–10 min.) S2-5

The basic summary device in accounting is the account. The left side of an account is called the debit
side, and the right side is called the credit side. We record transactions first in a journal. Then we post
or copy the data to the ledger (or T-accounts). It is helpful to list all the accounts with their balances
on a trial balance.
(5–10 min.) S2-6

DR 1. Rent Expense
CR 2. Accounts Payable
CR 3. Service Revenue
DR 4. Office Furniture
CR 5. Common Shares
DR 6. Land
DR 7. Dividends

(5–10 min.) S2-7
Supplies Note Payable
3/8 400 3/27 600 3/20 2,000 3/5 10,000
3/17 500 3/31 4,000
Bal 300 Bal 4,000
(5–10 min.) S2-8

Account Type Normal
Balance
Office Equipment Asset Dr. Dr. Cr.
Dividends Contra Equity Dr. Dr. Cr.
Service Revenue Revenue Cr. Cr. Dr.
Accounts Payable Liability Cr. Cr. Dr.
Rent Expense Expense Dr. Dr. Cr.
Cash Asset Dr. Dr. Cr.
(15–20 min.) S2-9

Transaction Account Affected Type Normal Dr. or
Balance Cr.
(1) Cash Asset Dr. Increase Dr.
Common Shares Shareholders’ Cr. Increase Cr.

Equity
(2) Equipment Asset Dr. Increase Dr.
Cash Asset Dr. Decrease Cr.
(3) Supplies Asset Dr. Increase Dr.
Accounts Payable Liability Cr. Increase Cr.
(4) Accounts Receivable Asset Dr. Increase Dr.

Service Revenue Revenue Cr. Increase Cr.
(5) Accounts Payable Liability Cr. Decrease Dr.
(6) Operating Expenses Expense Dr. Increase Dr.
(7) Dividends Contra Equity Dr. Increase Dr.
(10–15 min.) S2-10

Journal
POST.
DATE ACCOUNTS REF. DR. CR.
June 1 20,000
Cash
Common Shares 20,000
Sold shares.
5 Party Supplies 4,600
Accounts Payable 4,600
Purchased supplies on account.
7 2,400
Rent Expense
Cash 2,400
Paid office rent.
10 Cash 1,700

Accounts Receivable 2,300
Service revenue 4,000
Performed service for patients.
(10–15 min.) S2-11

Journal
POST.
July 3 Cash 40,000

Note Payable 40,000
Borrowed money from the bank.
9 Accounts Receivable 1,600

Service Revenue 1,600
Performed service on account.
16 Cash 400
Accounts Receivable 400
Received cash on account.
22 Utilities Expense 475

Accounts Payable 475
Received utility bill.
31 Salary Expense 2,600

Cash 2,600
Paid salary expense.
31 Interest Expense 110

Cash 110
Paid interest expense.

(10–15 min.) S2-12
AMAZING SOUNDS, CORP.
Trial Balance
April 30, 2015
BALANCE
(Millions)
ACCOUNT TITLE DEBIT CREDIT
Cash $16,400
Prepaid Rent 500
Equipment 19,000
Accounts Payable $ 1,000
Note Payable 10,000
Dividends 21,000
Service Revenues 87,000
Rent Expense 40,000 -
Utilities Expense 19,000
Total $115,900 $115,900

(5–10 min.) S2-13
Wirt’s Dirt, Inc.

Trial Balance
December 31, 2015
ACCOUNT DEBIT CREDIT
SFP Cash $13,900
SFP Accounts Receivable 2,100
SFP Supplies 400
SFP Equipment 5,200
SFP Accounts Payable $1,900
SFP Notes Payable 11,000
SFP Common Shares 8,000
SCE Dividends 500
IS Service Revenues 3,300
IS Wages Expense 1,300
IS Rent Expense 600
IS Utilities Expense 200
Total $24,200 $24,200
(5–10 min.) S2-14

e 1 Posting
d 2 Normal balance
g 3 Payable
a 4 Journal
b 5 Receivable
h 6 Chart of accounts
c 7 Debit
f 8 Trial balance
i 9 Credit

(10–15 min.) S2-15
Account Increase Decrease Normal Financial Account

Classification Balance Statement
Liability Credit Debit Credit SFP Accounts Payable
Asset Debit Credit Debit SFP Accounts Receivable
Contra-Equity Debit Credit Debit SCE Dividends
Asset Debit Credit Debit SFP Building
Revenue Credit Debit Credit IS Consulting Revenue
Asset Debit Credit Debit SFP Inventory
Asset Debit Credit Debit SFP License
Shareholders’
Credit Debit Credit SFP/SCE Preferred Shares
Equity
Expense Debit Credit Debit IS Salary Expense
Liability Credit Debit Credit SFP Unearned Revenue
Asset Debit Credit Debit SFP Prepaid Rent
Exercises
(10–15 min.) E2-1A
Transaction Account Affected Type Dr. or Cr.
Jul 1 Advertising Expense Expense Increase Dr.
Cash Asset Decrease Cr.
3 Cash Asset Increase Dr.
Service Revenue Revenue Increase Cr.

5 Supplies Asset Increase Dr.
Accounts Payable Liability Increase Cr.
Accounts Receivable Asset Decrease Cr.
12 Accounts Payable Liability Decrease Dr.
17 Accounts Receivable Asset Increase Dr.
Service Revenue Revenue Increase Cr.
(15–20 min.) E2-2A

Journal
POST.
Feb 1 Interest Expense 300
Cash 300
5 Office Furniture 2,200
12 Cash 4,500
Notes Payable 4,500

19 Cash 85,000
Land 85,000
21 Building 290,000
Notes Payable 290,000
27 Accounts Payable 1,500
Cash 1,500
(15–20 min.) E2-3A

Journal
POST.
Oct 1 Cash 50,000

3 Supplies 300
5 Building 42,000
Cash 42,000
6 Cash 1,600
11 Accounts Payable 200

Cash 200

24 Cash 800

31 Salary Expense 500
Rent Expense 1,200
Cash 1,700
(10–15 min.) E2-4A

Req. 1
Cash Accounts Payable

Jan. 1 25,000 Jan. 4 6,800 Jan. 9 100 Jan. 2 200
6 3,000 9 100 Bal 100
23 1,200 29 700
Bal 21,600
Accounts Receivable Common Shares

Jan. 17 1,600 Jan. 23 1,200 Jan. 1 25,000
Bal 400 Bal 25,000
Supplies Service Revenue

Jan. 2 200 Jan. 6 3,000
Bal 200 17 1,600
Bal 4,600
Equipment Salary Expense

Jan. 4 6,800 Jan. 29 700
Bal 6,800 Bal 700
Req. 2
Little Tykes Daycare, Inc.
Trial Balance
January 31, 2015
BALANCE
Cash $21,600

Supplies 200
Equipment 6,800
Accounts Payable $100
Salary Expense 700
Total $29,700 $29,700
(15–20 min.) E2-5A

Req. 1
Journal
POST.
May 2 Rent Expense 600

Cash 600
4 Cash 1,000
8 Supplies 400
11 Cash 1,200
15 Cash 5,000
Common Shares 5,000

Cash 500


31 Notes Payable 3,000
Cash 3,000
Reqs. 2 & 3

May 1 3,000 May 2 600 May 19 500 May 1 800
May 4 1,000 May 19 500 May 8 400
May 11 1,200 May 31 3,000 Bal 700
May 15 5,000
Bal 6,100
Accounts Receivable Notes Payable

May 1 1,800 May 11 1,200 May 31 3,000 May 1 10,000
May 27 1,600
Bal 2,200 Bal 7,000
Supplies Common Shares

May 1 300 May 1 30,000
May 8 400 May 15 5,000
Bal 700 Bal 35,000
Office Furniture Service Revenue

May 1 1,200 May 1 2,100
Bal 1,200 May 4 1,000
May 27 1,600
Bal 4,700
Building Rent Expense

May 1 36,000 May 1 600
Bal 36,000 May 2 600
Bal 1,200
Req. 4
Baldwin Realty, Inc.
Trial Balance
May 31, 2015

Cash $6,100
Supplies 700
Office Furniture 1,200
Building 36,000
Notes Payable 7,000
Rent Expense 1,200
Total $47,400 $47,400

(20–25 min.) E2-6A
Journal
POST.
June 1 Cash 16,000
Sold Share.
2 Supplies 800
Purchased Supplies on Acct.
3 Building 60,000
Purchased Building Signing Note Payable.
4 Equipment 8,000
Cash 8,000
Paid Cash to Purchase Equipment

Cash 5,000
Made Payment on Note Payable.

Cash 300
Made Payment on Account.
Req. 2

(1) 16,000 (4) 8,000 (6) 300 (2) 800
(5) 5,000 Bal 500
(6) 300
Bal 2,700
Supplies Notes Payable

(2) 800 (5) 5,000 (3) 60,000
Bal 800 Bal 55,000

Equipment Common Shares
(4) 8,000 (1) 16,000
Bal 8,000 Bal 16,000
Building
(3) 60,000
Bal 60,000
Req. 3
Crazy Curlz, Inc.
Trial Balance
June 30, 2015
BALANCE
Cash $2,700
Supplies 800
Equipment 8,000
Building 60,000
Total $71,500 $71,500

Req. 4
Crazy Curlz, Inc.
Statement of Financial Position
June 30, 2015
ASSETS LIABILITIES
Cash $2,700 Accounts Payable $500
Supplies 800 Notes Payable 55,000
Equipment 8,000 Total Liabilities 55,500
Building 60,000 Shareholders’ Equity
Total Liabilities &
Total assets $71,500 Shareholders’ Equity $71,500
(10–15 min.) E2-7A

1. The amount of salary paid in April was $5,200.
2. The amount of receipt from customers in April was $7,700.
3. (1) represents the salary expense that was owed to employees, and (3) represents the credit sales.
4. Cash ending balance was $11,150.
Cash Accounts Receivable Salary Payable
8,650 5,200 (2) 3,780 7,700 (4) (2) 5,200 4,200
(4) 7,700 (3) 8,270 4,600 (1)
(5)11,150 4,350 3,600

(25–30 min.) E2-8A
Req. 2
Journal
POST.
Dec. 2 Cash 10,000

3 Rent Expense 800

Cash 800
6 Equipment 1,600
Cash 1,600
8 Furniture 2,100
11 Supplies 200
19 Accounts Receivable 900

Service Revenue 900
20 Utility Expense 300

Cash 300
28 Cash 1,100
Reqs. 1 & 3

Dec. 2 10,000 Dec. 3 800 Dec. 8 2,100
28 1,100 6 1,600 11 200
20 300 Bal 2,300
Bal 8,400

Dec. 19 900 Dec. 2 10,000
Bal 10,000
Bal 900

Dec. 11 200 Dec. 19 900
Bal 200 28 1,100
Bal 2,000
Equipment Rent Expense

Dec. 6 1,600 Dec. 3 800
Bal 1,600
Bal 800
Furniture Utility Expense

Dec. 8 2,100 Dec 20 300
Bal 2,100 Bal 300
Req. 4
McDonald Consulting, Inc.
Trial Balance
December 31, 2015
BALANCE
Cash $8,400
Supplies 200
Equipment 1,600
Furniture 2,100

Accounts Payable $2,300
Rent Expense 800
Utilities Expense 300
Total $14,300 $14,300
Req. 5
Income Statement
Month Ended December 31, 2015
Service revenue $2,000
Expenses:
Rent expense $800
Utilities expense 300
Total expenses 1,100
Net Income $900

Statement of Changes in Equity
Month Ended December 31, 2015
Common Shares Retained Earnings Total
Balance, December 1 $0 $0 $0
Issued shares 10,000 10,000
Net income 900 900
Balance, December 31 $10,000 $900 $10,900
Note: There were no dividends during the month of December
Statement of Financial Position
December 31, 2015
ASSETS LIABILITIES
Cash $8,400 Accounts Payable $2,300
Supplies 200 SHAREHOLDERS’ EQUITY
Equipment 1,600 Common Shares 10,000
Furniture 2,100 Retained Earnings 900
Total Shareholders’ Equity 10,900
Total Liabilities &
Total Assets $13,200 Shareholders’ Equity $13,200

(20–25 min.) E2-9A
Effect on Trial Balance Account(s) Misstated
a. Total debits = Total credits Cash

$675 too high
Rent expense
$675 too low
b. Total debits = Total credits Accounts receivable
$250 too high
Accounts Payable
$250 too high
c. Total debits = Total credits Cash
$180 too low
Service revenue
$180 too low
d. Total debits = Total credits Supplies
$240 too low
Accounts payable
$240 too low
e. Total debits > Total credits Notes payable
$15,000 too low

(20–25 min.) E2-10A
Reqs. 1 & 2
1. The Supplies account needs to be increased by $2,000 and the Supplies Expense account
needs to be decreased by $2,000. But there will be no overall change in the debit and
credit balances (the total of the trial balance will not change) because the amount of the
journal entry was correct, it was simply to the wrong account. So instead of a $2,000
debit balance in Supplies Expense, there will be a $2,000 balance in Supplies.
2. The Unearned Revenue account needs to be decreased by $90 and the Cash account
needs to be decreased by $90. This means that there will be an overall change in the debit
and credit balances. The credit balance for Unearned Revenues will decrease by $90 and
the debit balance for Cash will decrease by $90 overall.
3. The Salary Payable account was debited in error instead of the Salary Expense account.
Therefore, the Salary Payable account needs to be increased by $2,500 and the Salary
Expense account needs to be increased by $2,500. This will not create a change in the
overall debit and credit balances because the original entry had the correct amount for the
journal entry, it was simply to the wrong account.
4. The Loan from Shareholder account will need to be increased by $10,000 and the
Common Shares account will need to be decreased by $10,000. This will not create a
change in the overall debit and credit balances because the right amount of debits and
credits were recorded, but simply one of the accounts was incorrect. Once fixed, the trial
balance would still have the same total balance of debits and credits.
5. The Dividends account would be too high by $3,500 and the Salary Expense account
would be too low. Therefore a journal entry would be needed to increase the Salary
Expense account and to decrease the Dividends account. The result would be no change
to the overall debit and credit balances on the trial balance though, because the correct
amounts had been recorded, but the wrong account had been used.
Overall, there is only one transaction (#2) that impacts the debit and credit balances on the trial
balance. Therefore, the new balance will be $95,010 (96,000 – 90).-
1 Dr. Cr. 2 Changes to the Overall
Balance 96,000 96,000 Dr. & Cr. Balance
Supplies (+) 2,000 No
Supplies Expense (–) 2,000
Unearned Revenue (–) 90 Yes
Cash (–) 90
Salary Expense (+) 2,500 Yes
Salary Payable (+) 2,500
Loan from Shareholder (+) 10,000 No

Common Shares (–) 10,000
Salary Expense (+) 3,500 No
Dividends (–) 3,500
New Balance 114,090 114,090
Req. 3
Impact on Accounts
Assets Liabilities Shareholders' Equity
1 +-2,000 No +2,000
2 -90 -90 No
3 No +2,500 -2,500
4 No +10,000 -10,000
5 No No No
(10–15 min.) E2-1B

Transaction Account Affected Type Dr. or Cr.
Apr. 1 Advertising Expense Expense Increase Dr.
3 Equipment Asset Increase Dr.
Common Shares Shareholders’ Equity Increase Cr.
Notes Payable Liability Increase Cr.
12 Utilities Expense Expense Increase Dr.

17 Supplies Asset Increase Dr.
(15–20 min.) E2-2B

Journal
POST.
May 1 Interest Expense 500

Cash 500
5 Office Furniture 2,500


12 Cash 4,500
Notes Payable 4,500
19 Cash 50,000
Land 50,000
21 Building 800,000

Cash 700

(15–20 min.) E2-3B
Journal
POST.
Sep 1 Cash 40,000

3 Supplies 200
5 Building 32,000
Cash 32,000
6 Cash 3,000

Cash 100

24 Cash 1,500
30 Salary Expense 650

Rent Expense 1,100
Cash 1,750
(10–15 min.) E2-4B

Req. 1

May 1 45,000 May 4 12,700 May 9 200 May 2 700
6 7,500 9 200 Bal 500
23 900 29 1,100
Bal 39,400

May 17 3,600 May 23 900 May 1 45,000
Bal 2,700 Bal 45,000

May 2 700 May 6 7,500
Bal 700 17 3,600
Bal 11,100
Equipment Salary Expense

May 4 12,700 May 29 1,100
Bal 12,700 Bal 1,100
Req. 2
Learning Fun Daycare, Inc.
Trial Balance
May 31, 2015
BALANCE
Cash $39,400
Supplies 700
Equipment 12,700
Salary Expense 1,100
Total $56,600 $56,600

(15–20 min.) E2-5B
Req. 1
Journal
POST.
Jun 2 Rent Expense 900

Cash 900
4 Cash 1,500
8 Supplies 900
11 Cash 1,100
15 Cash 15,000

Cash 600


Cash 3,500

Reqs. 2 & 3

June 1 9,000 Jun 2 900 Jun 19 600 Jun 1 2,600
Jun 4 1,500 Jun 19 600 Jun 8 900
Jun 11 1,100 Jun 30 3,500 Bal 2,900
Jun 15 15,000
Bal 21,600
Accounts Receivable Notes Payable

Jun 1 1,800 Jun 11 1,100 Jun 30 3,500 Jun 1 10,000
Jun 27 3,000
Bal 3,700 Bal 6,500
Supplies Common Shares

Jun 1 600 Jun 1 34,500
Jun 8 900 Jun 15 15,000
Bal 1,500 Bal 49,500
Office Furniture Service Revenue

Jun 1 1,900 Jun 1 3,700
Bal 1,900 Jun 4 1,500
Jun 27 3,000
Bal 8,200
Building Rent Expense

Jun 1 36,000 Jun 1 1,500
Bal 36,000 Jun 2 900
Bal 2,400

Req. 4
Spadina Realty, Inc.
Trial Balance
June 30, 2015
Cash $21,600
Supplies 1,500
Office Furniture 1,900
Building 36,000
Accounts Payable $2,900
Notes Payable 6,500
Rent Expense 2,400
Total $67,100 $67,100

Another random document with
no related content on Scribd:
llibertat, que va formarse en circunstancias anormals y
extraordinarias.
Mirant la cosa en conjunt, s’observa que’l pobles antichs tenian de la

llibertat una idea completament distinta que’ls moderns. Las
repúblicas gregas son la més alta expressió de la cultura clássica, y en
ellas se considerava que l’home arribava á la major altura possible de
la noblesa y de la perfecció, quan se’l considerava membre d’un Estat
ó societat política. Pera tots los homens eminents en aquella
civilisació, la ciutadania era la manifestació més refinada del avens
de la humanitat. L’ideal era l’absorció completa del individuo per la
col·lectivitat. Per aixó deya Aristóteles, que l’Estat está molt per
damunt de qualsevol de sos membres; per aixó la república
d’Esparta, que ofegava tota llibertat individual dintre del comunisme
de sas institucions, y produhia en sos bons temps actes d’estóich y
feréstech heroisme en contra de las lleys de la naturalesa, era la
república exemple, qual imitació recomanavan tots los grans
filosophs y poetas; per aixó quan Plató tractava de pintar l’Estat tipo,
lo fundava en la destrucció completa de las iniciativas y afeccions
particulars, y á la classe dels guerrers, que ocupavan lo lloch
preeminent en aquella organisació imaginaria, fins se’ls privava’l
sentiment del amor individual, obligantlos á tenir en comú las donas,
rebaixadas aixís á la mísera categoría de instruments de la
conservació de la rassa.
L’ideal de la llibertat en los temps antichs pot dirse que’s reduhia á la

participació material en lo gobern del Estat ó de la ciutat. Lo ciutadá
se considerava lliure si alternativa y consecutivament passava de la
situació de gobernant á la de gobernat y vice-versa. Los que
gobernavan, tant si eran la majoría, com si no passavan d’un cos
escullit, exercian un poder ilimitat y despótich, sens que cap dret
particular tingués garantía de cap classe. Pera’ls pobles grechs, la
perfecta llibertat consistia en la igualtat absoluta, y per aixó diu lo ja
citat Aristóteles, que en una república tipo no’s te de concedir cap
diferencia per rahons de virtut ó de talent, essent lo sorteig la forma
de designació pera’ls cárrechs mes característica de la democracia. Y
en efecte, en molts Estats de la Grecia antigua, no sols las
magistraturas políticas, sinó moltas vegadas fins los generals y
oradors, eran designats per la sort.
D’aquesta concepció de la llibertat, tan renyida ab las ensenyansas de

la naturalesa, n’era conseqüencia l’exclussivisme que era son signe
característich. Lo goig de lo que se’n deya llibertat anava unit á la
condició de ciutadá, y no resava poch ni gens ab lo restant dels
homens. Lo no ciutadá, per aquesta sola circunstancia, era
considerat enemich ó fet esclau. Fins lo meteix ciutadá perdia sas
preeminencias al punt meteix que sortía del Estat en que las gosava.
Com que la igualtat completa contraria las lleys naturals, los
llegisladors de las ciutats gregas, filósophs que havian avansat molt
en política pero que desconeixían completament la sociología, no
havian pogut fer altra cosa que crear entitats purament artificials,
donantlos per base las aberracions que eran conseqüencia llógica de
llurs sistemas.
La concepció moderna de la llibertat es molt més humana. L’home es

considerat un ser respectable per sa propia naturalesa, y sa condició
de membre d’un Estat es sols una circunstancia accessoria. La
filosofía romana havia ja comensat á aixamplar la estreta concepció
grega, de manera que Ciceró al preguntarse: “¿qué es la llibertat?”,
havia ja pogut respondres: “la potestat de viure com vulguis”. Lo
cristianisme, al extendre lo seu imperi, va propagar per tot arreu la
idea de que cada ser humá es un ser responsable, ab drets y debers
tracendentals: de manera que al caure las institucions romanas,
pogué fundarse l’Estat damunt de novas bases, per més que en ellas
hi influhissin las ideas del món clássich. Durant la edat mitjana, al
costat del feudalisme, que á despit dels seus horrors y
desorganisació, contenia ja algunas llavors que ben cultivadas podian
produhir la veritable llibertat, van naixer las ciutats lliures, que’n
contenian més encara, y que no pogueren fructificar per l’aislament
en que las circunstancias las obligaren á viure, fentlas passar per un
llarch período de turbacions y guerras, que no acabaren fins que
foren engolidas per los Estats grans, fundats damunt de las runas del
feudalisme.
Per desgracia, la fundació d’aquestos Estats no pogué obtenirse sinó

mediant una lluyta terrible y prolongada, y la corrent absorvent y
centralisadora va emportarsen totas las llavors de llibertat que’s
contenian en lo feudalisme y especialment en las lligas de ciutats
lliures. Lo poder real s’havía apoyat en los pobles pera combatre al
enemich comú, y un cop obtinguda la victoria va emplear tota la
forsa de que disposava en subjugar á sos auxiliars. Va venir la época
que Niebuhr anomena del poder real absorvent, de la centralisació y
del absolutisme monárquich, dels goberns d’Estat, y la llibertat va
sofrir un llarch eclipse. Per fortuna, lo moviment de las ideas, que es
la nota característica dels temps moderns, apoyada en lo
Renaixement y en sas conseqüencias, y auxiliada per los
assombrosos descubriments que s’havian fet en totas las brancas de
la ciencia, al punt meteix que va creures solidat lo despotisme real
que pretenia concentrar l’Estat en la persona del monarca, va
comensar á minarlo, y las revolucions de Inglaterra, primer; de
Fransa y de la major part de las nacions civilisadas després, feren
saber als que’s creyan amos absoluts, per medis tan eloqüents com lo
patíbul, que’ls pobles s’havian despertat y comensavan la lluyta per
recobrar llurs drets, ó millor, per realisar la llibertat segons la
concepció moderna.
Aquesta concepció ha prés en los nostres temps diferents formas,

que, pera explicarlas ab claretat, condensarem en dos sistemas, dels
quals anomenarem francés al un y anglo-saxó al altre.
Comensem aquesta compendiosa explicació, exposant algunas de las

definicions que per la escola francesa s’han donat de la llibertat
moderna.
Aquesta escola no ha sapigut sustreures á las reminicencias, y desde

la agitació intel·lectual que va preparar la revolució d’últims del sigle
passat, confón quasi tant com los antichs grechs la llibertat ab la
igualtat. Per incidencia hem citat ja la definició d’aquell diccionari
polítich, pera quins autors “llibertat es igualtat, é igualtat es
llibertat”: ab lo qual, al meteix temps que confirman la divisa de totas
las repúblicas francesas, condensada en aquellas duas paraulas,
seguidas de “fraternitat”, posan en dupte la competencia gramatical
dels que van adoptarla, puig si duas de las tres paraulas expressan la
meteixa idea, ab una sola n’hi havia prou, y l’altra sobra.
Aficionada la escola francesa á las definicions, no te res d’estrany que

estampés la de la llibertat en las Constitucions revolucionarias.
La primera d’aquestas en ordre cronológich, feta quan la Fransa vivia
encara en monarquía, doná la següent: “La llibertat consisteix en lo
dret de cada hú á fer tot lo que no causa perjudici als altres. La
práctica dels drets naturals de cada hú no té, per lo tant, altres límits,
que’ls que asseguran als demés membres de la societat en l’exercici
dels meteixos drets. Aquestos límits poden sóls ser determinats per
la lley.”
La segona Constitució francesa, republicana y feta en lo período de

major forsa de la revolució, al declarar los drets del home, defineix la
llibertat ab las següents paraulas: “La llibertat es aquella facultat en
virtut de la qual correspón al home fer tot alló que no contraria los
drets dels altres. Té per base, la naturalesa; per regla, la justicia; per
protecció, la lley, y per límit moral la máxima: no fassis á un altre lo
que no vulguis que un altre’t fassi á tu.”
Aquestas definicions caracterisan ben be la llibertat á la francesa,

que’s paga molt de las paraulas y descuida las garantias sólidas. Tot
ho deixa á la discressió de la lley, pero no diu qui ha de ferla ni fixa
fins ahont pot arrivar. Dintre d’aqueixas definicions pomposas,
donchs, hi cap no sols l’absolutisme, sino tambe la tiranía. Basta
per’aixó que la lley sigui absolutista ó tiránica.
Y es que la escola francesa, en son afany d’innovar pel cami de la

destrucció, va destrossar totas las llavors de llibertat que estavan á
punt de grillar, y no va trobar res que las substituhís. Partidaria dels
Estats grans y concentrats, degué crear poders molt forts y
dominadors, y al davant d’ells va deixar als individuos molt lliures en
teoría, pero en realitat sóls y aislats, puig que’ls únichs llassos que
podian unirlos y agruparlos eran los que l’Estat meteix los oferia. La
situació creada al ciutadá per la escola francesa es molt semblant á la
que tenia en las repúblicas gregas del temps antich. De fet, l’Estat ho
es tot y l’individuo no es res. Los poders concentrats absorveixen
totas las iniciativas.
Per fortuna de la humanitat, al costat de la escola francesa, ó millor,

avans que aquesta, va formarse la anglo-saxona, que té ideas molt
més claras y sólidas de la llibertat. Práctica y realista aquesta escola,
prefereix los fets á las teorias, y es més amiga de las garantias
positivas que de las definicions abstractas. Ni una se’n trova en sos
documents més solemnes, desde la Magna Charta del rey Joan
d’Inglaterra, que porta la fetxa de 1215, fins á la Constitució dels
Estats-Units d’América, redactada en 1787. La escola anglo-saxona
no vol imposicions innecessarias, y tant las aborreix si son fillas de la
voluntat d’un rey, com procedents del autoritarisme d’una Cámara.
Lo seu sistema es establir limitacions y garantirse contra l’esperit
absorvent del poder, sigui’l que sigui, y pera conseguir lo seu objecte,
la fórmula que ha trovat més eficás, es la casuística negativa. “Lo
poder no podrá fer lleys referents á tal materia; los ciutadans no
podrán ser privats de tal ó qual dret; tal ó qual disposició ó
procediment serán nuls y de cap valor ni efecte:”tals son las frases
que més freqüentment se trovan en los documents constitucionals de
la Gran Bretanya, de sas Colonias y dels Estats-Units. No’s pagan de
la forma, sino que van al fons de las cosas. Per aixó la gent anglo-
saxona es avuy lo mestre de la llibertat.
Lo seu sistema positivista y práctich no té la brillantor ni la forsa

d’expansió del generalisador y teórich de la escola francesa, pero en
cambi, s’apodera de las inteligencias dels que arrivan á conéixel. Los
meteixos francesos que per excepció l’estudian, se n’enamoran y’l
propagan ab lo calor propi de llur temperament. Tockeville,
Laboulaye, Michel Chevalier y alguns altres ne son bon exemple, y si
llurs obras han lograt posarse en primera ratlla entre las que tractan
cientificament la política, ho deuhen en bona part al vigor del
sistema més ó menys particularista que propagan. Los arguments
que emplean son més convincents que’ls llochs comuns y
abstraccions dels generalisadors unitaristas.
La llibertat anglo saxona se manifesta en distints camps, y pren los

noms de llibertat personal, llibertat civil, llibertat política, etc..
La llibertat personal está asegurada no sols per disposicions

expressas, en general redactadas en forma de prohibicions al poder,
sino també y principalment per la costum arrelada en la conciencia
del poble. La vida, la seguritat, la iniciativa individuals, no poden ser
atacadas per lo poder ni per la majoria, sino en la forma y en los
casos determinats en la lley fonamental. La inviolabilitat de las
personas, garantida per lo judici per jurats en cas de delicte penat ab
anterioritat á sa comissió, y per las formalitats y requisits necessaris
pera la presó preventiva, se completa ab la inviolavilitat del domicili.
“Ma casa es mon castell,” es la máxima en que s’enclou una de las
més fortas bases de la llibertat personal, que’ls anglo-saxons veneran
com un dels més essencials principis de la common law ó lley
consuetudinaria de la terra: y li donan tanta importancia, que lo
inculcan als noys desde llurs primers anys, fentlos repetir en las
escolas l’eloqüent párrafo de Lord Chatham, que diu: “La casa de
cada hú se anomena lo seu castell. ¿Per qué? ¿Está tal vegada voltada
per un fosso ó defensada per una muralla? No. La casa pot ser una
cabanya feta de palla, y no resguardar del vent; la pluja pot entrarhi,
pero’l rey no pot.”
La llibertat civil es poch menys tracendental que la llibertat personal.

Per la llibertat civil se subjecta la forsa armada, exercit ó milicia, á la
dependencia de las autoritats ordinarias, treyentli tota preeminencia
que pugui convertirla en perillosa. Per la meteixa llibertat separan la
jurisdicció eclesiástica de la que es propia dels poders polítichs, als
quals fan independents de tot esperit de secta y de proselitisme. Per
las Constitucions, general y particulars americanas, las autoritats
aixis de la Confederació com dels Estats, no poden dictar lleys que
estableixin una relligió ni que prohibeixin l’exercici de cap d’ellas.
Per la llibertat civil, los anglo-saxons han establert moltíssims
principis de dret indiscutibles, que baix lo nom de common law, ó
lley comuna consuetudinaria, son superiors y preferents á tota lley
escrita, y contra’ls quals s’estrellaria la voluntat dels Parlaments, en
lo cas que volguessin contrariarlos. Per tal llibertat, la familia es una
entitat respectable, y son jefe gosa de tota la iniciativa compatible ab
la tranquilitat y l’ordre públichs, puig per lo que respecta als bens, sa
voluntat no está subjecta á cap limitació externa y té per única regla
lo sentiment natural del amor als sers ab quins la sanch lo lliga. Per
la llibertat civil, los individuos poden associarse y crear corporacions,
reconegudas y fomentadas per la lley, que adquireixen drets y
obligacions, y forman verdaderas personas jurídicas, que
interposadas entre l’Estat y’ls ciutadans, son pera aquestos l’escut
que’ls salva de veures engolits per la forsa absorvent de la colectivitat
política. Per la llibertat de que tractem, la lley no contraria, per regla
general, la expontaneitat individual ó corporativa, ni es un motllo
dins lo qual hagin tots d’encongirse, sino que’s reduheix al modest
paper de supletoria de las voluntats particulars, que fa cumplir y
respectar sempre que s’han obligat ab la solemnitat deguda. Per la
meteixa llibertat, cada hú fa de lo seu lo que millor li sembla, tractant
y contractant á la mida de son gust y fins de son capritxo, en la
seguretat de que no ha de trobar cap entrabanch ab tal de que no falti
á la moral ni á las conveniencias socials, reduhidas, en lo relatiu al
dret, á la menor expressió possible.
La llibertat política es lo complement y garantía de las altras

llibertats qual naturalesa acabem d’indicar. No es un fí, com en la
escola francesa, sino un medi. L’anglo-saxó vol tenir intervenció en la
cosa pública y exercir los drets polítichs, no pel mer capritxo de fer
diputats ó de poder manifestar sas ideas per escrit y de paraula, sinó
perqué per tals medis se garantisa las llibertats personal y civil. Pera
ell, la política ha de produhir efectes visibles y positius, y si se pren la
pena d’ocuparse en la gobernació del Estat, es perqué vol treure
ventatjas de la gestió encertada ó desencertada dels interessos
públichs. No li basta tenir dret electoral y poder reunirse, associarse,
peticionar y queixarse per medi de la imprenta ó de la oratoria: vol,
ademés, que sos esforsos tinguin conseqüencias. Pera ferlas
possibles, al organisar lo mecanisme gubernamental, no atén tant á
la perfecció de cada una de las pessas aisladament consideradas, com
á la eficacia dels engranatjes que han de relacionar las unas ab las
altras. Lo seu sistema polítich es lo de las limitacions mútuas entre
tots los elements del poder.
Al conjunt de las manifestacions de la llibertat la gent anglo-saxona li

dona un nom que es quasi intraductible á las demés llenguas. Lo self
government, que aproximadament expressa la idea de “gobern per sí
meteix”, es la sintéssis del seu sistema. Lo self government s’aplica á
totas las personalitats que tenen vida, desde l’Estat al individuo. Pel
self government, la nació es independent, las corporacions gosan de
vida propia y l’individuo es lliure, respectantse mutuament los drets
y practicant la tolerancia, que es essencial á la llibertat. “La ausencia
de la tolerancia, diu perfectament un escriptor nort americá, es
l’estigma del absolutisme, y l’establiment de las oposicions es la
gloria de la llibertat. La llibertat se complau en la varietat: la tiranía,
aixis la d’un sol com la d’una multitut, considera heretje á qualsevol
que pensi ó senti de diferent manera que ella.”
En lo self government tots los elements del Estat guardan en més ó

en menys la potestat llegislativa. L’individuo es lo llegislador de sas
propias accions en quant llurs efectes no perjudican á un altre, y l’us
del dret es la manifestació de son poder. Las corporacions gobernan
dins los límits de llur objecte y de las obligacions contretas per los
membres associats, y llurs decisions, que en termes jurídichs anglo-
saxons reben lo nom expressiu de by-laws, ó sigui “lleys locals”, son
tan efectivas en llur propia esfera com las disposicions dels poders
públichs, venint los tribunals obligats á respectarlas y aplicarlas.
Aixis los drets del individuo com las decisions corporativas
constituheixen limitacions pera la potestat llegislativa del Estat, que
no pot precindir dels respetables interessos que la práctica general
de la llibertat garantisa y rebusteix.
Mes tot lo fins aqui indicat no basta encara á la escola anglo saxona
pera fer efectiva la llibertat individual y corporativa. La tendencia es
cap á lo que anomena institutional self government, ó sigui cap á fer
náixer institucions oficials y de carácter públich entremitj del Estat y
del individuo. Aquesta tendencia, portada ja á la práctica en los
Estats-Units y en la major part de las Colonias quasi autónomas, y
que’s manifesta cada dia ab més forsa fins en las islas metropolitanas
de la Gran Bretanya, es la que més radicalment separa la escola que
anomenem anglo-saxona de la que hem calificat de francesa.
Aquesta, com hem dit mes amunt, col·loca al individuo aislat y sol
davant del Estat unificat y centralisat, de lo que resulta, que per drets
y llibertats que proclami en favor d’aquell, en la práctica lo deixa
absorvit per la col·lectivitat, ó més ben dit, pel poder que la
representa. Aquella, establint distints graus d’associacions de
carácter públich entre l’individuo y l’Estat, posa al poder
representant d’aquest en la impossibilitat d’extralimitarse, y
garantisa eficasment l’exercici dels drets y llibertats que corresponen
á cada un dels components de la col·lectivitat. Lo institucional self
government es, donchs, la base del sistema particularista; lo que li
dona grans ventatjas sobre’ls sistemas contraris. No insistim més
sobre aquest punt, perque tindrem ocasió de desenrotllarlo en algún
dels capítols próxims.
Ab los indicats, tenim ja prou datos pera determinar lo sentit que ha

de donarse á la llibertat en lo terreno polítich-social. En aquest, ha de
reconeixers que la missió capital del Estat ó agrupació política, aixis
pera realisar son objecte jurídich, com pera fomentar lo progrés y
l’avens de la civilisació y de la cultura, no es altra que favorir l’ús de
la llibertat y l’exercici de las iniciativas de tots los components de la
agrupació. Pera lo cumpliment d’aquesta missió, la proclamació de
drets no es de trós tant important com llur garantía. L’Estat no es
més que l’armonisació dels interessos oposats dels individuos y de la
col·lectivitat, que sols se consegueix mediant un ben combinat
lligament de las forsas distintas y contrarias que dins de la agrupació
se desenrotllan; lligament que no permeti que cap d’ellas converteixi
sa acció útil en perjudicial y destructora.
Pero ab tot y que l’Estat sigui la armonisació entre dos interessos

oposats, no deu jamay olvidarse, que’l que representa la llibertat es lo
més sagrat y al que principalment deu atendres. L’interés col·lectiu
no es altra cosa que lo resultant dels individuals, y es sóls
perfectament llegítim en quant es garantía d’aquestos.
Podem ja, sinó definir la llibertat, caracterisarla en lo terreno polítich

social. Lo poble més lliure es aquell en que’ls interessos individuals
tenen de fer menys concessions al col·lectiu, quedant no obstant
eficasment garantits; aquell en que l’ordre general exijeix menys
sacrificis particulars; aquell en que més varietats poden manifestarse
sens perjudicar á la unió. La llibertat no consisteix solzament en
drets polítichs reconeguts aixís al individuo com á la agrupació, sinó
que requereix altres drets que garantisin la iniciativa expontánea en
totas las manifestacions de la activitat. La intervenció directa ó
indirecta en la gestió de la cosa pública que’ls drets polítichs donan al
individuo y al conjunt de aquestos, més que’l fi de la llibertat, es lo
medi de conquistarla, conservarla y perfeccionarla.
Vivint en societat, l’home ha d’abdicar forsosament una part de la

seva independencia individual en pró del Estat, y aquest, mediant
tals abdicacions, ha de assegurar á tots y á cada un de sos membres
lo ple y perfecte goig de l’altra part que conservan. Major llibertat,
donchs, suposa menor limitació de la independencia individual. Y
com la limitació naix de la lley ó disposició obligatoria y de carácter
general, puig que tal es la forma de manifestarse la representació del
interés col·lectiu conferida al poder del Estat, resulta que gosa de
major llibertat aquell poble, quals lleys y disposicions obligatorias en
totas las brancas y en llur conjunt deixan més latitut á la
independencia individual, al meteix temps que la garantisan contra
tota invasió de part del Estat y de tot atach de part dels demés
individuos y entitats que’l constituheixen. No basta, donchs, que la
política sigui expansiva, sinó que han de serho las demés
prescripcions legals, aixis las de dret públich, en sas brancas
administrativa, internacional, etc., etc., com las de dret privat en sas
parts civil, penal, mercantil, de procediments, etc., etc.. Hi ha molts
pobles que’s diuhen lliures perque qualsevol individuo pot
desfogarse en periódichs y reunions contra’ls que exerceixen lo poder
y malehir de las institucions fonamentals, y no s’adonan de que són
esclaus del més ínfim agent dels tribunals ó de la policía, que trovan
á cada moment y en tots los casos medi legal d’inmiscuhirse en las
accions dels ciutadans, recordantlos la enfarfagosa tutela en que
viuhen.
Los interessos individuals y’l col·lectiu no arrivan á armonisarse sens

sostenir avans tremendas batallas, y fins quan han arrivat ja á la
desitjada armonía, la oposició entre l’un y l’altre tendeix
constantment á tornar al desequilibri. L’interés col·lectiu,
representat pels poders públichs, acusa als interessos individuals de
interessats y egoistas, y aquestos acusan á aquell de absorvent y
tiránich. Lo primer, encara que de fet, fins en las democracias més
puras, s’encarni sempre sols en una part del poble, ó sigui en los que
exerceixen cárrechs y empleos, té en favor seu la organisació y
l’esperit de cos, y pot lluytar contra’l segón, á pesar de que sigui
l’interés de la totalitat. L’interés col·lectiu se presenta com lo campeó
generós del progrés y de las milloras, y fins quan tot ho fa anar en
renou, s’anomena defensor del ordre. Dicta autoritariament una
disposició manant al poble que avensi en una materia determinada, y
queda orgullós y satisfet com si l’avens s’hagués ja realisat. Gracias á
la organisació dels funcionaris que’l representan, está sempre al
aguáit de la menor falta que cometi l’interés contrari, y de totas treu
substancia pera engolir novas atribucions. La organisació li permet
aprofitarse de totas las circunstancias que’s presentan pera aumentar
l’autoritarisme. ¿Se comet, per exemple, un crim horrorós que
indigna la conciencia pública? Allá está amatent lo poder pera
arrancar, en nom del sagrat interés col·lectiu, disposicions
draconianas que imposin novas limitacions á la llibertat individual.
¿Ve una epidemia, y’l poble, com es natural, s’alarma? No tarda lo
poder en invocar los furs suprems de la salut pública, y aumenta son
exércit ab batallons de metjes sense feyna, que privarán al individuo
fins del dret d’estar malalt sens permís del Estat. Y per tals medis,
explotant constantment las debilitats del poble, y aprofitantse de sos
apassionaments tranzitoris, la burocracia, en representació del
interés col·lectiu, va avansant sempre camí y minant las llibertats
individuals, á las que deixa sols l’infantil goig de creures asseguradas,
perque poden desfogarse en articles virulents y discursos tribunicis,
ó prenent part en unas eleccions, que si arrivan á fer caure un
gobern, n’aixecan un altre que no pot deixar de sentir iguals desitjos
d’absorció y d’autoritarisme, ni de moures dins del meteix ordre de
ideas, mentres los interessos individuals estiguin desorganisats,
disgregats y aislats davant de la organisació forta y concentrada del
interés col·lectiu y del poder que’l representa.
Es fácil, facilíssim, proclamar llibertats y reconeixer drets; pero es

difícil, dificilíssim, assegurarlas y garantirlos de tal manera que’l
poder no pugui arrivar, en nom del interés col·lectiu, á traspassar los
límits que té marcats. Pera impedirho, la llibertat no te més medi que
imitar á la autoritat y organisarse. Davant per davant del Estat, ha
d’haverhi agrupacions dels interessos individuals disposadas á
resistir las absorcions y extralimitacions del poder. L’únich sistema
que dona organisació á la llibertat es lo particularisme. Dins del
particularisme, donchs, pot disfrutar l’individuo de la major suma
d’independencia natural que li permeti l’estat de civilisació y cultura
en que’s trobi, tenint son exercici perfectament assegurat per lo
conjunt d’institucions á que’l sistema dona vida. Sols ab l’ajuda
d’aquestas pot ser estable l’equilibri entre’ls oposats interessos que
son la base de la agrupació política.
Pera jutjar dels graus de llibertat de que disfruta un poble, hi ha una

pedra de toch que no falla. Basta examinar la situació en que’s troban
las minorías, especialment aquellas que van més contra las corrents
dominants. Quan las minorías tenen los drets y llibertats respectats y
poden travallar pera convertirse en majorías, ab lo meteix desembrás
que aquestas pera conservarse, la llibertat está assentada en base
sólida. La llibertat de nadar ab la corrent existeix fins en lo Estat més
absolutista; la qüestió está en poder nadar contra d’aquella. Dins de
una societat lliure, cada hú ha de tenir reconegut lo dret á ser
extravagant, essent sa extravagancia respectada. ¿Qui es capás de dir
que la extravagancia d’avuy no será demá un gran pensament? La
tol·lerancia es la millor mostra del avens de las costums y’l camí més
dret cap al progrés y la millora.
Lo moviment que s’ha despertat en algunas nacions en pró dels drets

de las minorías; las associacions que s’han fundat á Europa y
América pera la proporcionalitat de la representació en los cossos
directius, donant en ells siti á las minorías en proporció á la forsa que
tinguin, són un bon indici pera’l pervenir de la llibertat. Los resultats
comensan ja á tocarse en los Estats que han ensajat algun dels
inginyosos medis que s’han ideat pera la representació proporcional.
Capitol IV.
La igualtat
La igualtat es la expressió del interés col·lectiu.– Camp propi de la igualtat.–
Necessitat que té de la imposició.– Es condició de la llibertat.–
Conseqüencias perillosas que’l poder treu del principi de igualtat.– Materias
en que es beneficiosa la intervenció igualitaria del Estat.– Argument capital
dels unificadors.– Demostració de sa falta de base.– La armonía entre la
varietat y la igualtat es imposible dins dels sistemas unitaris.– Evolució de
las escolas socialistas cap al particularisme.– L’equilibri entre la llibertat y
l’autoritarisme es l’objecte de la organisació particularista.
Després de lo que acabem d’exposar en lo capítol anterior, poch

haurem d’afegir pera caracterisar la igualtat com element del Estat ó
agrupació política.
La igualtat es la expresió del interés col·lectiu en contraposició als

interessos individuals. Aquestos tendeixen per llur propia naturalesa
cap á la varietat: aquell se veu arrossegat cap á la uniformitat. Los
uns son la forsa impulsiva: l’altre es lo fré que té per ofici contenir la
impetuositat de la marxa.
L’Estat, en bona teoría, no ha de representar més que la equilibrada

armonia entre’ls dos interessos oposats y contradictoris. Lo poder
públich que’l representa hauria de mantenirse en lo piu de la
balansa, impedint que’s decantés cap á l’un ni l’altre costat. Tal es al
menys la concepció científica del Estat.
Mes no succeheix aixis, per desgracia. Lo representant del Estat se
converteix en poder, y’l poder es per sa naturalesa autoritari y
absorvent. D’aixó prové la gran dificultat que trova la llibertat en
triunfar y desenrotllarse.
La igualtat té’l seu camp propi, de la mateixa manera que la llibertat,

y dintre d’ell, es condició essencial de aquesta. La llibertat, ha de ser
igual pera’ls membres d’una agrupació. Tots han de tenir iguals drets
é iguals debers: cada un d’ells ha de poder aprofitarse igualment de
las forsas del conjunt pera la realisació dels fins que’s proposi.
Dintre de son camp propi, la igualtat es tant respectable com la

varietat, pero es molt difícil que’s mantingui sens traspassar sos
límits. Sóls pot contenirla en ells la organisació de la llibertat de que
hem parlat en lo capítol anterior y que desenrotllarém en los
próxims.
Essent la llibertat expansiva per son propi carácter, no hi ha

necessitat de fixarli reglas pera que’s manifesti. Basta deixarli lo cami
expedit y sens entrabanchs pera que produheixi tots los beneficis que
d’ella poden esperarse. La igualtat es restrictiva, y no’s manifesta
sino se la ajuda per medis postissos. La llibertat es natural; la igualtat
artificial. Aquella es filla de las facultats més nobles del home;
aquesta conseqüencia fatal de sas imperfeccions. La primera es
sempre expontánea; la segona no existeix sino per la imposició
interna ó externa.
Tant artificial es la igualtat en lo camp polítich social, que pera que’l

poder del Estat pugui produhirla, ha d’armársel de medis coercitius
irresistibles. La lley, dispositiva ó prohibitiva, ha de tenir sanció civil
ó penal que la fassi eficás, y la sanció, fins quan es purament civil, es
una contrarietat pera’l qui ha de sufrirla, que sóls per forsa s’hi
subjecta. D’aqui, que’l poder, pera ferla efectiva, hagi de vencer
resistencias. Los tribunals, las penas, la forsa armada, la policía, etc.,
son instruments de igualtat. Sens disposar d’ells, lo poder no lograria
segurament establirla.
No vol aixó dir que la igualtat s’hagi d’efectuar sempre per medis
materials. Una forsa purament moral la imposa en molts casos. La
moda, per exemple, uniforma al home civilisat, y las lleys que dicta
l’obligan més que las sancionadas ab fortas penas. Impulsats per una
corrent irresistible, tots nos igualem davant de sos capritxos. Las
lleys del honor, las exigencias de la opinió y cent altras trabas que
voluntariament nos imposem, produheixen la igualtat que inútilment
per altres camins se busca. Observis, no obstant, que tot ajunyintnos
ab expontaneitat y fins ab goig á tals imposicions, las considerem y
anomenem tiranias. Són en realitat sacrificis que l’individuo fa á la
societat ab la idea de poder per sa part disfrutar de sas ventatjas: són
tranzaccions de la independencia de cada hú ab la dels demés, á fi de
que la societat sigui possible.
La observació dels casos en que l’home expontáneament s’imposa

limitacions, confirma la idea que havem donat de la igualtat en lo
camp polítich social. Es un element necessari, pero que ha de
tancarse dins dels límits que li son propis, puig per poch que’ls
traspassi se converteix en causa de perturbació y obstacle pera’l
progrés. Tractem, donchs, de desllindar aquestos límits.

The download Solution Manual for Financial Accounting Canadian 2nd Edition by Waybright ISBN 0133375536 9780133375534 full chapter new 2024

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

The download Solution Manual for Financial Accounting Canadian 2nd Edition by Waybright ISBN 0133375536 9780133375534 full chapter new 2024

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Solution Manual for Financial

Accounting Canadian 2nd Edition by

Test Bank for Financial Accounting Canadian 2nd Edition

Solution Manual for Financial Accounting 2nd Edition by

Test Bank for Financial Accounting 2nd Edition by Kemp

Test Bank for Financial Accounting First Canadian

Solution Manual for Financial Accounting 4th Edition by

Test Bank for Financial Accounting 3rd Edition by Kemp

Test Bank for Financial Accounting 4th Edition by Kemp

Solution Manual for Financial Accounting Canadian

Chapter 2: Analyzing and Recording Business Transactions

Copyright © 2016 Pearson Canada Inc. 2-1

2-2 Copyright © 2016 Pearson Canada Inc.

Copyright © 2016 Pearson Canada Inc. 2-3

(5–10 min.) S2-2

(5–10 min.) S2-3

(5–10 min.) S2-4

2-4 Copyright © 2016 Pearson Canada Inc.

(5–10 min.) S2-5

(5–10 min.) S2-6

Copyright © 2016 Pearson Canada Inc. 2-5

(5–10 min.) S2-8

Office Equipment Asset Dr. Dr. Cr.

Dividends Contra Equity Dr. Dr. Cr.

Service Revenue Revenue Cr. Cr. Dr.

Accounts Payable Liability Cr. Cr. Dr.

Rent Expense Expense Dr. Dr. Cr.

Cash Asset Dr. Dr. Cr.

(15–20 min.) S2-9

(1) Cash Asset Dr. Increase Dr.

Common Shares Shareholders’ Cr. Increase Cr.

(2) Equipment Asset Dr. Increase Dr.

Cash Asset Dr. Decrease Cr.

(3) Supplies Asset Dr. Increase Dr.

Accounts Payable Liability Cr. Increase Cr.

(4) Accounts Receivable Asset Dr. Increase Dr.

2-6 Copyright © 2016 Pearson Canada Inc.

(5) Accounts Payable Liability Cr. Decrease Dr.

Cash Asset Dr. Decrease Cr.

(6) Operating Expenses Expense Dr. Increase Dr.

Cash Asset Dr. Decrease Cr.

(7) Dividends Contra Equity Dr. Increase Dr.

Cash Asset Dr. Decrease Cr.

(10–15 min.) S2-10

DATE ACCOUNTS REF. DR. CR.

5 Party Supplies 4,600

Accounts Payable 4,600

Purchased supplies on account.

Paid office rent.

Copyright © 2016 Pearson Canada Inc. 2-7

Service revenue 4,000

Performed service for patients.

(10–15 min.) S2-11

DATE ACCOUNTS REF. DR. CR.

July 3 Cash 40,000

9 Accounts Receivable 1,600

22 Utilities Expense 475

31 Salary Expense 2,600

31 Interest Expense 110

2-8 Copyright © 2016 Pearson Canada Inc.

April 30, 2015

ACCOUNT TITLE DEBIT CREDIT

Prepaid Rent 500

Accounts Payable $ 1,000