Captura 2023-05-19 a las 9.29.49

Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
INSTITUT MILÀ I FONTANALS
FAMÍLIA: Transport i Manteniment de Vehicles

CICLE: Electromecànica de vehicles automòbils
MÒDUL: 01 Motors
DOSSIER DE TALLER
MEMORIA DE LES PRÀCTIQUES REALITZADES
Professors: Eduard Jorba
___________________________________________________
Alumne: Carlos Llorens-Stock _______________________________________ Curs: 2022-2023
Entregat:
Grup:
1:
2:
3:
4:
5:
Grup:
1:
2:
3:
4:
5:
Departament d’Ensenyament Cicle: CFGM Electromecànica de vehicles Departament: Automoció
Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:
Data inici: Data final: Nota:
PRÀCTICA 1. EINES I ÚTILS.

Objectiu: Conèixer les eines i útils a usar.
Desenvolupament de la pràctica:
Posa els noms a les següents figures.
PRÀCTICA 1. EINES I ÚTILS.

Objectiu: Conèixer les eines i útils a usar.
Posa els noms a les següents figures.
1.
Alicates Alicates de punta corbada
Alicates pelacables Alicates extensibles
Mordassa de pressió Alicates de tall
Pinces seguer
2.
6
Tornavís punta plana Tornavís punta philips
Destorgolpe o tornavis d’impacte

2.
Clau anglesa
Quan farem servir aquesta clau: Quan no disposem de cap clau o eina d’aquell metric
Clau fixa Clau d’estrella plana
clau de tub Clau d’estrella corbada
7
Clau mixta Clau de torx
Clau allen Clau de creueta
Clau de manovella Mànec corredís
Carraca Allargador carraca
Allargador articulat de carraca Gots per a carraca ‘’ hexagonal, torx, 12 cantos’’
Got punta plana Got punta phillips Got punta Pozidriv
8
Got punta allen Got punta torx Got punta 12 cantos
3.
Estisores Serra d’arc
4.
Escaire
5. Eines per mesurar, mesura directa.
Regle Peu de rei
Micròmetre Rellotge comparador

6.
9
Llapis o Marcador metalic Transportador d’angles Compàs’’intern, extern i normal’’

7.
Martell de punta rodona Martell de nylon
Escarpa cisell de doble tall Cisell en punta
Botador
8..
Llima rectangular Llima quadrada
Llima triangular Llima de mitja canya
10
Llima rodona Llima abrasiva
Broca Mascle de roscar o fer rosques Femella de fer rosques

5.
Extractor d'engranatges Extractor de guillotina Extractor de cargols trencats

6.
Cenyidor de segments Extractor de filtres
Extractor
11
Extractor de segments Extractor de segments
Setrill d’oli Palanca
‘’Sacabocados per metalls’’ Extractor de
Expansor de ‘’fuelles’’ Recolector d’oli

7.
Grua de taller Gat hidràulic Cavallet/ gat de fossa
12
Suport de pont per a motors Suport per a motors

8. Parell.
Tipus d’esforços
Tracció Torssió
Palanca
Dinamometrica Goniòmetre
9. Fes una explicació del concepte de parell d’apretada.
El parell d’apretament es la força amb què s'ha de collar un cargol o una femella, aquest varia segons el metric i
la duresa del cargol.
13
10. Unitats en les què es mesura el parell

Acostuma a mesurarse en Newton Metre ‘’Nm’’ o en lliures per peus ‘’Lbf-ft’’
14
Generalitat de Catalunya Cicle: CFGM Electromecànica de vehicles Departament: Automoció
Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:
Institut Milà i Fontanals
Igualada Data inici: Data final: Nota:
PRÀCTICA 2. IDENTIFICACIÓ DEL MOTOR.

Objectiu: Conèixer el motor on es realitzarà les següents pràctiques.
Conforme vas fent les practiques has de anar omplint el dossier, els professors el poden demanar en qualsevol
moment.
1. Omple la següent taula amb la informació del motor.
Fabricant: Audi/Seat/Volkswagen
Model: Asz
Tipus de motor: Diesel
Cilindrada: 1.900 centimetres cubics
Combustible: Diesel/Gasoil
Sistema d’alimentació: TDI
Sistema de greixatge:
Sistema de refrigeració: Per aigua
Sistema d’encesa: Per combustiò

2. Parts del motor i circuits annexos.
15
Generalitat de Catalunya Cicle: CFGM Electromecànica de vehicles Departament: Automoció
Institut Milà i Fontanals
Igualada Data inici: Data final: Nota:
16
Cicle: CFGM Electromecànica de vehicles Departament: Automoció
PRÀCTICA 3. TREBALLS PREVIS AL DESMUNTATGE DEL MOTOR.

Objectiu: Conèixer els treballs previs avanç del desmuntatge del motor.
1. Explica els treballs previs al desmuntatge del motor.
Buscar manuals de taller d’una o diferents fontsper poder realitzar un bon traball, Especejar el bloc motor per
poder obtenir una vista mes clara sobre aquest mateix i poder trobar les referencies.
17
18
2. Indica el nom de les següents parts d’aquest motor.
1. Bloc motor 7. Volant d’inèrcia 13. Coixinets axials
2. Culata 8. Boló 14. Arbre de lleves
3. Junta de culata 9. Segments 15. Vàlvules
4. Pistó 10. Casquet de biela 16. Guies de vàlvula
5. Biela 11. Coixinet de biela 17. Molles
6. Cigonyal 12. Coixinet de bancada 18. Taquets
19
20
PRÀCTICA 4. DISTRIBUCIÓ I.
Objectiu: Conèixer la distribució avanç del desmuntatge del motor.
1. Indica el nom de les següents parts d’aquesta distribució.
1. Rodet 4. Tensor
2. Politja cigonyal 5. Politges arbre de lleves.
3. Bomba aigua
1. Arbre de balancins 7. Pistó
2. Balancí 8. Cigonyal
3. Arbre de lleves 9. Roda dentada del cigonyal
4. Molla de vàlvula 10. Cadena
5. Vàlvula d’escapament 11. Tensor cadena

12. Roda dentada de l’arbre de
6. Vàlvula d’admissió
lleves
2. Explica perquè és necessari que la distribució estigui muntada segons les marques del fabricant.
Perque El rendiment del motor no serà l’espereat i pot causar averies
21
22
3. Abans de desmuntar busca las marques de la distribució al manual del cotxe o manual de distribucions i fes-ne
un croquis. Realitza un croquis de les marques de la distribució.
4. Seguint les indicacions del quadres realitza les següents comprovacions i verificacions.
A= Acceptable R= Reparar S= substituir
1. DISTRIBUCIÓ PER ENGRANATGES. Joc engranatges distribució Joc fabri. Joc trobat Conclusió
Operació prèvia:
Col·locar el comparador tangencial a la dent. Frenar l’altre
engranatge i realitzar el joc amb l’altre.
(Realitza la comprovació en els engranatges on s’observi mes
desgast)
2a. DISTRIBUCIÓ PER CADENA. Desgast de la cadena. Joc fabri. Joc trobat Conclusió
Operació prèvia:
Segons els valors del fabricant, tensar la cadena amb un
dinamòmetre i mesurar la longitud dels esglaons de cadena.
2b. Desgast dels pinyons. Joc fabri. Joc trobat Conclusió

Operació prèvia: Arbre de lleves 1.
Segons els valors del
Arbre de lleves 2
fabricant, col·loca la
cadena sobre els pinyons i
mesurar el diàmetre
Bomba injecció.
sobre els rodets de la
cadena. Arbre de lleves.
2c. Funcionament tensor hidràulic. Estat Conclusió
Operació prèvia:
Comprova el correcte desplaçament del
tensor sense el trinquet i posteriorment el
bloqueig amb el trinquet posat.
2d. Desgast patins cadena. Joc fabri. Joc trobat Conclusió
Operació prèvia:
Segons els valors del fabricant, mesurar el

desgast dels patins de la cadena.
23
5. Procés de desmuntatge
6. Quines són les cotes de distribució del motor que estàs desmuntant.
1. Cotes de distribució AOA RTA AE AOE RTE
7. Quin és el diagrama de la distribució del motor que estàs desmuntant.
24
25
PRÀCTICA 5. CULATA I.
Objectiu: Conèixer el desmuntatge de la culata d’un motor.
1. Indica el nom de les següents parts d’una culata.
1. Junta 5. Retenidor
2. Cargol de culata 6. Suports arbre de lleves
3. Culata 7. Tapa de culata
4. Junta de culata
1. Arbre de balancins 10. Vàlvula
2. Pinyó del distribució 11. Cargol de culata
3. Arbre de lleves 12. Molla de vàlvula

4. Platet superior de la
13. Semicons de vàlvules
molla
5. Retenidor guia de la 14. Pinyó de l’arbre de
vàlvula lleves
6. Assentament de molla
15. Retenidor
de vàlvula
16. Tapes de coixinet de
7. Mitja lluna
l’arbre de lleves
8. Bugia 17. Cargol balancins
9. Culata
1 Arbre de lleves 8 Cassoleta superior
2 Taquet 9 Molla vàlvula
3 Vareta de comandament 10 Cassoleta inferior
4 Cargol reglatge folgança 11 Reté d’oli
5 Femella reglatge folgança 12 Guia de vàlvula
6 Balancí 13 Vàlvula
7 Semicons
26
27
1. Cua 5. Molla
2. Seient de vàlvula 6. Cap de vàlvula
3. Platet superior de la molla 7. Tija
4. Semicons de vàlvula
2. Explica el procés de desmuntatge de la culata.
Un cop aixecada la tapa de balancins i trets els calentadors, procedim a desclabar el cargols que subjecten les lleves
dels injectors, un cop estiguin tots desclabats, els treurem (en aquest cas en trobem que son 2 arbres de lleves).
Extreiem els conectors dels injectors i seguidament extreiem els injectors, ara ja nomes ens faltaria desclabar els
cargorls del pont de l’arbre de lleves principal (en aquest cas, s’ha de seguir un ordre per no fer malbé l’arbre de
lleves, es pot fer en creu o en espiral, pero sempre de l’exterior cap a l’interior) un cop estiguin tots els caregols
desclabats, seguirem afluixant els cargols de manera uniforme i seguint l’ordre, ara ja podem treure l’arbre de lleves
y en queden el cargols de la culata a la vista, el desclavem seguint un ordre semblant al de l'arbre de lleves .
28
3. Quin és l’ordre de desmuntatge dels cargols de la culata que has desmuntat.
En forma d’espiral o en creu i de fora cap a dintre
4. Tipus de culata.
Les culates es poden classificar en funció de diferents criteris:
- Del nombre de cilindres que alberguen:
Culatí. El motor és pluricilíndric, però porta una culata per cilindre. S'empra sobretot en vehicles industrials.
Culata. Una sola culata alberga més d'un cilindre.
- Dels materials emprats en la fabricació:
De fosa de ferro.
D'aliatge lleuger o d'alumini.
- Del sistema de refrigeració:
Culates refrigerades per aire. Destinades per a motors de dos i quatre temps, molt usades en motocicletes. És un tipus de
refrigeració senzill, amb menys elements i amb un cost inferior. Porten un aletejat exterior per augmentar la superfície de
dissipació tèrmica.
Culates refrigerades per líquid. Són més complexes de fabricar, però més eficaços. S'usen en motors grans com els de motos de
gran cilindrada, turismes i vehicles industrials. Estan formades per una xarxa de conductes pels quals circula el líquid refrigerant.
- De la forma d'entrar i sortir els gasos d'ella:
Les culates d'un sentit. Els gasos frescos entren transversalment a la culata d'una banda, i surten cremats per l'altre.
Les culates de doble sentit. Els gasos frescos entren a la culata transversalment per una banda, i els gasos cremats surten pel
mateix costat, amb la mateixa direcció però en sentit contrari.
- Si són per a motors dièsel o gasolina:
Culates per a motors d'encesa provocada (MEP). Solen portar la càmera de combustió practicada a la culata i a més porten
allotjament per a bugies d'encesa.
Culates per a motors d'encesa per compressió (MEC). Vistes des de baix, solen ser planes. En motors d'injecció directa, porten la
precambra de combustió excavada i tapada per un tap que deixa un petit ori fi ci de comunicació. Les de motors d'injecció
directa no porten cap tipus de precambra ja que estan practicades en el pistó.
5. Quin tipus de cambra de combustió té la culata desmuntada.
De tipus banyera
6. Explica el procés de mesura del volum de la cambra de combustió.
Col·loca la culata bé horitzontal amb les seves vàlvules i la bugia. Col·loca una placa de metacrilat amb un trepant i plena amb
29
líquid de frens una proveta graduada, abocant el líquid pel forat del metacrilat i omplint la càmera fins que vegis una petita
bombolla d'aire que va disminuint la seva grandària fins que queda del diàmetre del forat . Has restar al volum de la proveta
original el que queda hora i, d'aquesta manera, obtens el volum actual de la càmera.
30
31
PRÀCTICA 6. VERIFICACIÓ DE LA CULATA.

Objectiu: Conèixer i realitzar les verificacions de la culata.
1. Seguint les indicacions del quadres realitza les següents comprovacions i verificacions.
1. Forma de la cambra de combustió. Situació Tipus de cambra Esquema en vista alçada
A la culata: Banyera
A l’èmbol: x
Valor
V. en Dif.
V. del
de V. Dif. de Relació
V. a V. a el fabric V Cilindrada
2. Volum de la cambra Total adme de
la la bloc ant trobad unitària
de combustió (en de V.(tole
sa
a entre (en el
com
cula junta o entre pres
cm3). cam rància cambr bloc)
ta (càlcul) èmb cambr es sió
bra :± 0,6
ol cm3)
es
Cil. 1
Cil. 2
1 cm3
Cil. 3
Cil. 4
Conclusi
3a. Distància del cap de la vàlvula al pla de culata. Vàlvula mm Màx. Dif. Estat
ó
Operació prèvia: E
Cil. 1
A
A
Cil. 2
;
E
Netejar les cambres de
dipòsits de carbó amb E
un raspall de pues de Cil. 3
metall amb el trepant A
portàtil.
A
Cil. 4
E
Conclusi
3b. Enfonsament de vàlvules respecte la culata. Vàlvula mm Màx. Dif. Estat
ó
Operació prèvia: E 0,075
Cil. 1
A 0,068
A 0,078
Cil. 2
E 0,068
Netejar les cambres de E 0,078

dipòsits de carbó amb Cil. 3
un raspall de pues de A 0,068
metall amb el trepant Cil. 4 0,065
portàtil. A
32
E 0,051
33
34
4. Ordre correlatiu de les vàlvules des de distribució. 1 2 3 4 5 6 7 8
Es Ad Es Ad Ad Es Ad Es
Tipus de vàlvula. (Ad. Es.)

.
Mida del cap de vàlvula. (gran / petit)
Conclusi
5. Planitud de la Operació Valor Valor Estat de
Zona ó
culata. prèvia: màx. trobat l’element
(A-R-S)
Les cares estaran 0,15 R
desproveïdes de Pla de junta <0,05mm
restes de junta i ben
netes. Amb un regle Pla col·lector admissió 0,1 A
de precisió i galgues <0,1mm
d’espessors en bon
Pla col·lector escapament 0,1 A
estat.
Conclusi
6. Paral·lelisme Valor Estat de
Operació prèvia: Valor màx. ó
longitudinal de la culata. trobat l’element
(A-R-S)
Cares ben netes. Amb un peu de rei 0,15 R
mesurar la distància entre cares en els Dif. màx. <0,1mm
dos extrems de la culata
7a. VÀLVULES: comprovacions visuals. Admissió Escapament

1 2 3 4 1 2 3 4E
Estat del seient
Estat dels retenidors d’oli
Estat de les guies
Estat del cap
Estat de les ranures de fixació
Forma de la base del cap
7b. VÀLVULES: cotes dimensionals (amb el peu de rei i sense retirar el retenidor d’oli de la guia).
Alçada de les guies respecte de culata
Alçada de la vàlvula (longitud total)

7c. VÀLVULES: geometria del cap.
Diàmetre del cap
Angle d’atac del cap
Gruix de reserva del cap (>0,8)

7d. VÀLVULES: desgast de la cua.
Diàm. nominal de la tija
(superior) Valor fabric.:............
Diàmetre en el centre
Diàmetre oposat en el centre

Ovalització de la tija (diferencia
dels diàm del centre anteriors)
Conicitat de la tija( és la dif. entre
diàm. nominal – central)
7e. VÀLVULES: joc de funcionament. (amb el comparador)
Joc radial entre tija i guia
35
Valor fabricant: ..................
36
7d. VÀLVULES bombat (amb el comparador)
Centre tija
Cap de vàlvula
7. VÀLVULES. CONCLUSIÓ (A-R-S)

8. RESORT exterior de les vàlvules. Admissió Escapament
1 2 3 4 1 2 3 4
Sentit de pas (D/E)
Diàmetre del fil
Diàmetre interior
Diàmetre exterior
Quantitat de voltes
Simetria (S)/ asimetria (A)

Altura, lliure de carga
(Valor fàbrica: .................mm)
Altura amb carga de .......Nm
(Valor fabrica: ................ mm)
Altura amb carga de ....... Nm
(Valor fabrica: ............... mm)
CONCLUSIÓ (A-R-S)
9. RESORT interior de les vàlvules.
Sentit de pas (D/E)
Diàmetre del fil
Diàmetre interior
Diàmetre exterior
Quantitat de voltes
Simetria (S)/ asimetria (A)
Altura en mm, lliure de carga
CONCLUSIÓ (A-R-S)
10. Joc radial entre el balancí i l’eix del balancí. Admissió Escapament
Joc admès: 0,02 – 0,1mm 1 2 3 4 1 2 3 4
Ø interior
Diàmetre int. Balancí.
Diàmetre exterior eix del balancí.
JOC: dif. dels diàmetres anteriors

Ø de l’eix al balancí CONCLUSIÓ (A-R-S)
11. EXCENTRICITAT varetes empenyedores. Admissió Escapament
Valor màxim : 0,10 mm 1 2 3 4 1 2 3 4
Excentricitat màxima (en el centre)
Excentricitat mín. (en els extrems)
Màxima diferència
CONCLUSIÓ (A-R-S)
37
12. Joc radial dels taquets mecànics o hidràulics Admissió Escapament
Ø ext. Taquet Taquet. Joc admès: 0,02–0,05 1 2 3 4 1 2 3 4
Diàmetre int. del seient de taquet 34,6 34,62 34,63 34,62 34,61 34,62 34,63 34,6
34, 34,53 34, 34,5 34,5 34, 34,5 34,5

Diàmetre exterior del taquet
55 52 5 1 52 3 4
Ø seient del taquet 0,0 0,09 0,1 0,07 0,1 0,1 0,1 0,12
JOC: dif. entre els dos diàmetres
5 1
CONCLUSIÓ (A-R-S) A S S S S S S S
Si són taquets hidràulics conserveu-los de cap per avall, per disminuir la pèrdua d’oli del seu interior.
13. COIXINETS ARBRE DE LLEVES: ovalització (valor màxim 0,05 mm)
Coixinets 1 2 3 4 5
Diàmetre A 29,04 29,05 29,04 29,05 29,03
Diàmetre B x x x x x
OVALITZACIÓ diferència A/B

CONCLUSIÓ (A-R-S) No hem pogut aconseguir la mesura B
14a. ARBRE DE LLEVES: Ovalització dels punts de suport (valor màxim: 0,05 mm)
Suports de l’arbre 1 2 3 4 5
Diàmetre A 29,01 29,02 29,01 29,03 29,01
Diàmetre B 29,01 29,02 29,01 29,02 29,03
OVALITZACIÓ diferència A/B 0 0 0 0,01 0,02
14b. ARBRE DE LLEVES: Folgança radial del arbre (valor màxim: 0,1 mm)
Ovalització prova anterior
(coixinets)
Folgança radial (suma de les
2oval)
14c. ARBRE DE LLEVES: Alçada lleves. Admissió Escapament
(igual valor a totes les del grup) 1 2 3 4 1 2 3 4
Cota A
Cota B
Alçada mm (Diferència entre B - A)

14d. ARBRE DE LLEVES: Excentricitat el suport (coixinet) o suports centrals valor màxim : 0,10 mm
Excentricitat màx. (en el centre)
Màxima diferència
14. ARBRE DE LLEVES: CONCLUSIÓ (A-R-S)
15. Joc axial del arbre de lleves un cop muntat (valor general: de 0,05 a 0,30 mm)
Operació prèvia: Joc fabri. Joc trobat Conclusió
Collar les tapetes, primer a mà, i desprès al
parell previst pel fabricant començant pel
centre, en espiral.
16. Sobrepas de les precambres de combustió.
Valor fabri.:........................mm 1 2 3 4
Valor trobat.
Diferencia màxima.
CONCLUSIÓ (A-R-S)
38
39
17. Joc d’engranatges en l’arbre de lleves
Col·locar el comparador tangencial a la dent.
Frenar l’altre engranatge i realitzar el joc amb
l’altre.
2. Respon les següents preguntes.
1. Explica la necessitat de seguir un ordre concret en extreure els cargols de culata.
En muntar la culata l'ordre d'estrenyiment ha de ser com indiqui el fabricant, i si no s'ha d'estrènyer del centre cap a fora en
espiral, o en creu, perquè la junta es vagi estirant des del centre cap a fora i pugui sobresortir per els extrems sense que es
produeixin arrugues.
2. Cal canviar sempre els cargols de culata si es desmunten? Per quina raó?
Hi ha dos tipus de cargols que es poden muntar a la culata:

Cargols rígids.
S'utilitzaven en motors antics. Solien tenir cap hexagonal. Treballaven amb el premi a la seva zona elàstica i s'estrenyien al parell
especificat progressivament. Necessitaven ser reapretats perquè, en les primeres hores de marxa del motor, la junta cedia en
assentar i els cargols perdien força a l'estirar-se.
Cargols elàstics o plàstics.
S'usen en tots els motors moderns. Solen tenir cap de torx mascle o femella, o Allen. Aquesta forma d'estrènyer i els materials
de què estan construïts, els fa treballar en la seva zona plàstica. Aquest tipus de cargols han de ser substituïts en cada muntatge
(llevat que s'indiqui el contrari fabricant) doncs pateixen deformacions permanents.
3. Si cal rectificar la culata perquè supera els límits de deformació, podem tornar a muntar la mateixa junta o una
d’igual ala que hem tret, però nova? Per quina raó?
En primer punt mai s’ha d’usar la mateixa junta un cop usada ja que aquesta perd les capacitats de tancament i hermeticitat. En
segon punt si s’ha rectificat la culata o el bloc s’ha de mesurar el sobrepas de vàlvules, cambres de compressió, camisses i
pistons per calcular el gruix de la junta de culata nova. Solen existir de tres a cinc gruixos i el manual de taller diu, en funció del
sobrepas màxim, quin gruix hem de demanar. Els diferents gruixos vénen marcats en les juntes amb unes osques o amb uns
trepants. No sempre a major gruix li correspon major nombre d'osques.
4. Te posició la junta de culata? Cóm es reconeix la posició?
La junta de culata porta practicats orificis per al pas de refrigerant. Aquests orificis són trepants calculats per regular el cabal de
pas i així, per exemple, els que es troben en els cilindres més allunyats a la bomba d'aigua seran més grans que els més propers a
aquesta. Tal com s’ha explicat aquest orificis no són iguals en tota la junta de culata indicant que té posició. Normalment la
posició es reconeix a través de una indicació tipus “Top” o simplement per la impossibilitat de muntar la junta d’un altre forma.
5. Quina és la millora si un motor porta taqués hidràulics en comptes de ser mecànics?
Per evitar haver de realitzar el típic reglatge de taquets o joc de vàlvules així com per minimitzar el soroll clàssic provocat pels
mateixos, s'utilitzen els taqués hidràulics que s'adapten en tot moment a les dilatacions dels diferents elements.
6. Per quina raó és més gran el diàmetre de la vàlvula d’admissió que el d’escapament?
Durant el funcionament del motor, la vàlvula d'admissió pot variar la seva temperatura fins a 400 ° C i la d'escapament fins a 800
° C. La vàlvula d'admissió és refrigerada pels gasos frescos que entren al motor. La vàlvula d'escapament dissipa la seva calor
quan entra en contacte amb el seient de vàlvula. Aquesta és una de les raons que obliguen a tenir el diàmetre del cap a la vàlvula
d'escapament inferior al diàmetre de la vàlvula d'admissió, independentment de si es tracta d'un motor de 2 o més vàlvules per
cilindre.
40
41
PRÀCTICA 7. ESMERILAT DE VÀLVULES.

Objectiu: Conèixer l’esmerilat de vàlvules.
1. Procés de treball.
Cal tornar a assentar les vàlvules si es rectifiquen seients, es canvien vàlvules o simplement si es veu que no fan bon tancament
entre el seient i la vàlvula.
1. Per a això s'introdueix la vàlvula en la seva guia, se li aplica una mica de pasta d'esmeril al seient i se la fa girar al mateix temps
que s'estreny contra el seient a mà amb una ventosa. Quan es veu el seient amb una banda d'igual amplada i de color mat,
s'atura i es neteja molt bé perquè no quedin residus d'esmeril que danyarien el motor.
2. Assentar les vàlvules copejant contra el seu seient. Comprovar fuites com s'ha indicat anteriorment abans de muntar les
vàlvules amb els seus molls per verificar el treball. Si hi ha fuites, repetir l'esmerilat posant cura que no quedi gens de sorra de
l'esmeril al seient que impedeixi que la vàlvula tancament. Si segueix amb fuites caldrà rectificar seients i / o vàlvules.
2. Perquè es necessari l’esmerilat?
Si es veu que no fan bon tancament entre el seient i la vàlvula.
3. Prova de fuites per les vàlvules.

Amb una màquina de buit, que s'aplica al col·lector amb una espècie de bolet de goma unida amb un tub a la màquina de buit,
tenint la culata instal·lades les seves vàlvules i en funció del buit que aguanti sabrem l'estanquitat. Per dir que és bona la
estanquitat ha d'aguantar un buit entre 0,55 i 0,75 b. Amb aquest aparell es pot comprovar l'estanquitat de qualsevol tipus de
culata.
4. Quins són els valors de buit en la prova de fuites.

1. Prova de fuites Cil. 1 Cil. 2 Cil. 3 Cil. 4
Valor entre 550 i 750 mbars mbars
42
43
PRÀCTICA 8. REGLATGE DE VÀLVULES I.

Objectiu: Conèixer el reglatge de vàlvules.
1. Explica que entenem per reglatge de vàlvules.
Aquesta és una de les operacions de manteniment que s'ha anat eliminant en alguns motors en instal·lar-hi taqués hidràulics que
absorbeixen la folgança constantment i s'adapten al joc que existia entre lleva i vàlvula, independentment de la temperatura que
tinguin.
Hi ha gran quantitat de motors en els quals l'accionament es fa mecànicament, hi ha d'haver una certa folgança en l'accionament
per absorbir dilatacions dels materials quan agafen temperatura. A causa de l'ús i als desgasts que es produeixen, aquests jocs
van variant al cap dels quilòmetres recorreguts i cal tornar a restituir periòdicament.
Els jocs els dóna el fabricant i varien en funció de si és per a motor calent o fred, del diàmetre de la tija, del material de la vàlvula
i de si és una vàlvula d'admissió o escapament, sent aquesta última la que major joc té a causa de que pateix majors dilatacions a
suportar temperatures més altes.
2. Es necessari fer-ho en el teu motor, raona la resposta.

NO, el nostre motor funciona mab taquès, aquest absorbeix la folgança
44
45
PRÀCTICA 9. CULATA II.

Objectiu: Conèixer el muntatge de la culata d’un motor.
1. Procés de muntatge.
Un cop colocada la culata sobre el bloc amb la seva junta, Encarem els cargols que subjecten la culata i els
presentem, (totes le apretades es realitzaran seguint un ordre: d’interior a exterior i ben forma d’espiral) i apretem la
culata al seu parrell corresponent, insertreme i apretem els injectors i seguidament muntem i apretem els arbres de
lleves al seu parell corresponent.
2. Explica si has tingut alguna precaució a l’hora del muntatge.

totes le apretades es realitzaran seguint un ordre: d’interior a exterior i ben forma d’espiral per no doblegar ni la
culata ni l’arbre de lleves.
3. Indica els parells d’apretada del motor que se’t demanin el següent quadre.
1. Parells. Nm
Arbre de lleves. 1- 40nm. 2-60nm 3-90º
Col·lector admissió.
Col·lector escapament.
Caixa termòstat a culata.
Tapa termòstat.
Carburador.
Politja arbre de lleves.
46
47
48
PRÀCTICA 10. BLOC MOTOR I.

Objectiu: Conèixer i realitzar el desmuntatge del bloc motor.
1. Indica el nom de les següents parts d’aquest blocs.
1. Filtre oli 6. Tap de carter
2. Bomba d’aigua 7. Junta tap de carter
3. Junta bomba d’aigua 8. Carter
4. Pinyó cigonyal 9. Bloc
5. Junta carter 10. Retenidor
26. Tapetes de bancada 32. Cigonyal 38. Tapa arbre (lleves o distribuïdor)
27. Cargols bancada 33. Junta tapa retenidor 39. Retenidor
28. Coixinets axials 34. Tapa retenidor 40. Arbre (lleves o distribuïdor)
29. Semicoixinets bancada 35. Cargol tapa retenidor 41. Cargol tapa arbre
30. Semicoixinets biela 36. Retenidor 42. Arbre (lleves o distribuïdor)
31. Coixinet axial 37. Junta tòrica 43. Volant d’inèrcia
49
50
3. Quines són les mesures del cilindre que estàs desmuntant.

1. Mesures cilindre. L d Vu
94,15=9,41cm 79,33mm=7,93cm 464,74cm^3
mm
4. Calcula la cilindrada del motor.
1859,02 cm^3
51
52
PRÀCTICA 11. PISTONS I.

Objectiu: Conèixer i realitzar el desmuntatges dels pistons.
1. Indica el nom de les següents parts d’aquesta imatge.
1. Segments de compressió 9. Pistó
2. Capellet de pla inclinat 10. Segment de greixatge
3. Numero d’aparellament 11. Bloc
4. Cigonyal 12. Boló
5. Biela 13. Casquet
6. Camisa seca 14. Biela
7. Conducte de greixatge 15. Cigonyal
8. Boló flotant 16. Semicoixinet

Extreiem el Circlip del pistó i amb l’ajuda d’un botador, estreiem el buló, un cop fora podrem separar el conjunt de
biela i pisto, ara podrem extreure els casquets/semicoixinets del buló.
53
54
PRÀCTICA 12. VERIFICACIÓ DEL TREN ALTERNATIU.

Objectiu: Conèixer i realitzar les verificacions al tren alternatiu.
1. Seguint les indicacions dels quadres realitza les següents verificacions als elements del tren alternatiu.
1. Geometria del pistó Operació prèvia: Amb un micròmetre Nú,m. 1 Núm. 2 Núm. 3 Núm. 4
Ø A 1 en mm.:
78,99
78,88 78,925 78,75
Ø A 2 en mm.: 78,85 78,93 78,94 78,40

Com que els
èmbols no Ovalització A(Dif. A1-A2) 0,14 0,09 0.015 0,35
sempre tenen
Ø B 1 (a la cota X) 79,17 79,35 79,18 79,146
forma cilíndrica,
cal respectar la Ø A 1 (valor ja pres) 78,99 78,84 78,925 78,75
zona indicada pel
Conicitat 1(Dif. B1-A1) 0,18 0,51 0,255 0,41
fabricant per a
mesurar el Estat dels elements
diàmetre. Malame malame Bé Malame
Superfície del cap
ØB: valor fabri. Generalment a nt nt nt
l’alçada del buló i Superfície falda
.................mm travessat a
aquest, com a la Ranures segments
figura (B1). Fixacions del buló
CONCLUSIÓ (A-R-S) S S A S
2. Massa del conjunt pistó-biela Màxima diferència en pes: pistó Ø < 85mm 6 grams / pistó Ø >85 mm 10 grams
Instrument: balança Operació prèvia: Núm. 1 Núm. 2 Núm. 3 Núm.4
- Netejar a fons Pes en grams:
- Cal fer el pes amb tots els
elements del conjunt Diferència màxima
(cargols i semicoixinets
inclosos)
CONCLUSIÓ (A-R-S)
3. Tipus d’unió articulada entre pistó/biela Estat articulació Estat fixació Estat circlips
Buló flotant en el pistó (unió per Malament ecepte un ok ok
interferència amb el peu de biela)
Buló amb interferència en el pistó Malament ecepte un ok ok
(unió del peu de biela flotant)
4. Joc entre el buló i el seient flotant: < 0,8mm 1 2 3 4
Previ: anotar posició 25,96 52,96 25,97 25,96
Ø Buló
biela respecte pistó.
Retirar els circlips si és Ø Pistó flotant 25,98 25,99 25,98 25,98
totalment flotant.
Ø Biela flotant 25,97 25,98 25,98 25,98
Joc en mm: 0,02 0,03 0,01 0,02
CONCLUSIÓ (A-R-S) A A A A
Útils muntatge.
5. Joc entre la falda del pistó i el cilindre amb les galgues Valor màxim del joc: 0,1mm
Operació prèvia: Cil. 1 Cil. 2 Cil. 3 Cil. 4
Introduir la falda del pistó correctament en el cilindre en el sentit 0,05 0,05 0,05 0,1
de treball (buló longitudinal) i ficar la galga en un punt transversal
al buló
CONCLUSIÓ (A-R-S) A A a A
55
56
6. Característiques del pistó segons dilatació tèrmica. Operació prèvia: Indiqueu la classe de pistó teniu :
Observar a Ref. del pistó
l’interior del pistó Pistó convencional
el sistema de Pistó compensador
control de la
Autotèrmic amb tires d’acer
dilatació que porta
Autotèrmic amb anells d’acer
7. Geometria de les bieles: planitud (amb les galgues d’espessor) Cil. 1 Cil. 2 Cil. 3 Cil. 4
0,1 0,05 0,05 0,05
- Situar la biela sobre el marbre de Cara A
mecànic
- Pressionar sobre la fletxa negra 0.05 0,05 0,05 0,1
amb la mà Cara B girar la biela
- Introduir la galga entre el marbre
a A A A
i la biela a la fletxa blanca CONCLUSIÓ (A-R-S)
8. Folgança dels segments Segment Gruix en mm 1 2 3 4
O. prèvia: Foc Caixa 1,85
Dibuix i
Es fa amb Segment 1,75
nom de la
galgues (valor fabr:................)
secció:
d’espessors
amb els Folgança (joc) 0,1
segments
Compressió Caixa 1,95
muntats.
Netejar la Dibuix i
nom de la Segment 1,9
caixa dels
secció: (valor fabr:................)
segments (es
pot fer amb Folgança (joc) 0,05
un segment)
Rascador Caixa 2,95
Dibuix i
nom de la Segment 2,9
secció: (valor fabr:................)
Folgança (joc) 0,05
9. Joc entre puntes dels segments Cil. Ø60-80mm:0,20–0,25/Cil. Ø80-100mm: 0,25–0,30/Cil. Ø100-150mm: 0,30–0,40
Operació prèvia Segment 1 2 3 4
(amb galgues d’espessor) Foc 0,35
Compressió 0,35
Rascador 1 0,35
Rascador 2 0,35
Introduir-lo fins a la zona de S
treball i mesurar la distància CONCLUSIÓ (A-R-S)
entre puntes
Classe de puntes dels segments S. de foc Rectes
Compressió Rectes
Rascadors Rectes
10. Tipus de biela en funció del greixatge i característiques de tracció dels cargol d’unió del cap de biela.
A) de greixatge al buló x
B) de greixatge al cilindre
C) de greixatge integral
Estat del circuit i orifici de pas:

Cargol Classe de cargols:
de Normals
dilataci
De dilatació
57
ó:
58
11. Estat dels semicoixinets de fricció de la biela 1 2 3 4
O. prèvia: Conserven la capa antifricció?
Tenen incrustats cossos estranys? Si No Si Si
Estan ratllats?
Per a Gruix ( Valor fabricant:.........)
desmuntar-lo,
pressioneu Màx. Dif. trobada de gruix
sobre la fletxa
blanca amb el M Falta de greixatge?
dit. oti
Mesurar el us Oli massa brut?
gruix amb un de
micròmetre
sga Deformació del taló de fixació?
st:
CONCLUSIÓ (A-R-S)
12. Ovalització dels suports de la bancada del cigonyal <0’04 mm 1 2 3 4 5
Operació prèvia: ØA
Els semicoixinets cal ØB

muntar-los, i els
ØC
taps de bancada
s’han d’apretar al
Dif. entre Ø gran i petit
parell d’apretada
del fabricant. CONCLUSIÓ (A-R-S)
13a. CIGONYAL: Ovalització i conicitat suports biela. 1 2 3 4
Ø A en el mig del canellet 50,82 50,83 50,83 50,83
Ø B en el mig del canellet 50,83 50,83 50,83 50,83
Ovalització: < 0,04 0,01 0 0 0
Ø AI 50,83 50,83 50,83 50,83
Ø AD 50,83 50,83 50,83 50,83
Conicitat: < 0,03 0 0 0 0

13b. CIGONYAL: Excentricitat del cigonyal en el suport (coixinet) o suports centrals. Valor màxim: 0,10 mm
Excentricitat màx. (centre) 0,02
Excentricitat mín. (extrems) 0,01
Màxima diferència 0,01

13c. CIGONYAL: Ovalització i conicitat suports bancada. 1 2 3 4 5
Ø A al centre del monyó 54,94 54,94 54,94 54,94 54,94
Ø B al centre del monyó 54,95 54,94 54,95 54,94 54,94
Ovaliatzació: < 0,04 0,01 0 0,01 0 0
Ø AI 50,83 50,83 50,83 50,83 50,83
Ø AD 50,83 50,83 50,83 50,83 50,83
Conicitat: < 0,03 0 0 0 0 0
14c. CIGONYAL: Joc de muntatge. Valor màxim anterior:

Valor mín. Oval suports:
Joc de muntatge:
13. CIGONYAL: CONCLUSIÓ (A-R-S)
59
14. Estat dels semicoixinets de fricció de la bancada del cigonyal Radials Axials
1 2 3 4 5 1 2
NO no no no no no no
O. prèvia: Conserven la capa antifricció?
Tenen incrustats cossos estranys?

Si Si Si Si Si Si Si
NO NO NO NO NO NO NO
Estan ratllats?
Per a
desmuntar-
Gruix ( Valor fabricant:............)
lo, 2,6 2,6 2,6 2,6 2,62 2,6 2,6
pressioneu Màx. Dif. trobada de gruix
sobre la
2 2 2 2 2 2
fletxa M NO NO NO NO NO NO NO
Falta de greixatge?
blanca amb ot
el dit. iu Oli massa brut? Si Si Si Si Si Si Si
Mesurar el
gruix amb
s
de NO NO NO NO NO NO NO
un
micròmetre. sg Deformació del taló de fixació?
as
t:
S S S S S S S
CONCLUSIÓ (A-R-S)
15. Joc muntatge dels semicoixinets axials i ovalització de biela. 1 2 3 4

O. prèvia: ØA 50,92 50,92 50,92 50,92
ØB 50,92 50,92 50,91 50,92
Muntar els Ovaliatzació de biela < 0,03mm 0 0 0,01 0

semicoixinets
i apretar el Ø 2 (canellet del cigonyal) 50,83 50,83 50,83 50,83
cap de biela al
Joc : <0,15Dif. entre ØAB i Ø2 0,09 0,09 0,085 0,09
parell indicat.
CONCLUSIÓ (A-R-S) A A A A
16. Joc axial del cigonyal un cop muntat (valor general: de 0,05 a 0,30mm) Joc fabri. Conclusi
Joc trobat
ó
Operació prèvia: 0,13
1 – Muntar els semicoixinets axials amb la ranura
mirant cap al cigonyal i posar-hi oli.
2 – Instal·lar els semicoixinets i afegir-hi oli. Assentar
el cigonyal i afegir-hi oli.
3 – Acollar els taps de bancada, primer a mà, i
desprès al parell previst pel fabricant començant pel
centre, en espiral.
17. Joc axial de les bieles un cop muntades. Valor màxim:.........................mm 1 2 3 4
Operació prèvia
Joc trobat
1 – Instal·lar els semicoixinets i afegir-hi oli. Assentar les

bieles i afegir-hi oli. Acollar els caps de biela, primer a mà,
i desprès al parell previst pel fabricant.
Conclusió
2 – Mesura el joc amb galgues d’espessors.
18. Alabeig volant d’inèrcia (valor general: de 0,05 a 0,10 mm) Joc fabri. Conclusi
Joc trobat
ó
Operació prèvia: 0,04 A
Collar el volant, primer a mà, i desprès al parell
previst pel fabricant començant pel centre, en
espiral. Recolzar el comparador al volant i girar per
observar l’alabeig.
60
19. Verificació de la planitud de la cara superior del bloc amb les galgues d’espessors
Operació prèvia: Valor fabricant < 0.05 mm
Eliminació de restes de junta amb l’ajut 0,15
d’una espàtula
Valor trobat
R
CONCLUSIÓ (A-R-S)
Conclusi
20. Paral·lelisme Valor Estat de
Operació prèvia: Valor màx. ó
bloc/longitud mínima. trobat l’element
(A-R-S)
0,07 OK A
Cares ben netes. Amb un peu
de rei mesurar la distància
entre pla de bloc i bancada en Dif. màx.
els dos extrems del bloc. <0,15mm
Comparar la mesura amb la
mínima del fabricant.
Ø Valor Cil 1 Cil 2

21. Desgast dels cilindres (respecte del Ø original)
Original:.................. Ova
Ovalització i Conicitat < 0,05 ØL ØT ØL ØT Oval
l
Operació prèvia: Nivell A 0,05
Prendre la mida del Nivell B 0,04
diàmetre original del
cilindre (extrem inferior o Nivell C 0,01
sup. del cilindre) i ajustar-la
a l’alexòmetre amb l’ajut Conicitat Conicitat 0,01
d’un palmer. Encarar el 0. CONCLUSIÓ (A-R-S) R A
Moviments d’ajust de la
lectura correcte del Ø del Cil 3 Cil 4
cilindre amb l’alexòmetre Ø Valor
Original:.................. Ova
ØL ØT ØL ØT Oval
l
Nivell A
Nivell B
Nivell C
Conicitat Conicitat
CONCLUSIÓ (A-R-S) R R
22. Sobrepas de les camises. 1 2 3 4

Valor a b a b a b a b
fabri.:.............mm
Valor trobat.
Diferencia màxima.
61
CONCLUSIÓ (A-R-S)
23. Sobrepas dels pistons. 1 2 3 4
Valor a b a b a b a b
fabri.:.............mm
-
Valor trobat.
Diferencia màxima.
CONCLUSIÓ (A-R-S)
24. COIXINETS ARBRES EQUILIBRADORS: ovalització (valor màxim 0,05 mm)
1 2
Coixinets
1 2 3 1 2 3
Diàmetre A
Diàmetre B
OVALITZACIÓ diferència A/B
CONCLUSIÓ (A-R-S)
25a. ARBRES EQUILIBRADORS: Conicitat dels punts de suport (valor màxim: 0,05 mm)
1 2
Suports de l’arbre
1 2 3 1 2 3
Diàmetre A
Diàmetre B
CONICITAT diferència A/B

25b. ARBRES EQUILIBRADORS: Folgança radial del arbre (valor màxim: 0,1 mm)
Ovalització prova anterior
(coixinets)
Folgança radial (suma de oval i
coni)
25c. ARBRES EQUILIBRADORS: Excentricitat el suport (coixinet) o suports centrals valor màxim : 0,10 mm
Excentricitat màx. (en el centre)
Màxima diferència
25. ARBRES EQUILIBRA.: CONCLUSIÓ (A-R-S)
26. Joc axial dels arbres equilibradors un cop muntats (valor general: de 0,05 a 0,30 mm)
Muntar els arbres equilibradors 1 2
segons el previst pel fabricant.

1. Per què necessitem fer unes marques d’aparellament dels caps de biela amb els seus taps, i mantenir els mateixos
coixinets de fricció en el seu interior?
Tots els allotjaments del cigonyal han de ser perfectament cilíndrics i estar alineats entre si. La major part de les avaries que es
poden atribuir als suports o coixinets de bancada son del desgast i fatiga produïts pels esforços i el fregament a què estan
sotmesos durant el funcionament en l'explosió. A més els suports poden no ser cilindrics degut a un mal muntatge de les seves
62
parts, en principi tots els caps de biela i de bancada es realitza el seu mecanitzat muntat per tant cada un d’ells només tenen una
possible parella, tot això a part del desgast diferent en cada suport i cap de biela durant el seu funcionament.
2. Què passaria si invertíssim la posició, girant-los ½ volta, o intercanviéssim la situació d’un tap de bancada de
cigonyal?
Els allotjaments del cigonyal no seran perfectament cilíndrics i alineats entre si, per tant el cigonyal li costarà moure’s.
3. Quina és la funció dels semicoixinets axials del cigonyal?
Els coixinets axials tenen la funció de suportar les forces longitudinals generades en el cigonyal, quan aquest està en moviment; i
també les forces generades quan s'acciona el embragatge.
4. Exposa quina és la raó de la gran diferència en la concitat entre el Ø L i el Ø T dels cilindres a la prova desgast de
cilindres.
63
Degut a la unió pistó-biela a través del boló el desgast en les parets del cilindre per la zona tranversal són molt majors. Degut a
això el diàmetre transversal es major que el longitudinal.
64
65
PRÀCTICA 13. CIRCUIT DE REFRIGERACIÓ I.

Objectiu: Conèixer el desmuntatge del circuit de refrigeració i les seves comprovacions.
1. Procés de desmuntatge.
1. Un cos buidat es sistema de liquid refrigerant, anem treient els tubs elastics.
2. Desmuntem els tubs d’entrada i sortida d’aigua conjuntament amb el termostat.
3. Un cop tenim calada i desmuntada la distribució, procedim a extreure la bomba d’aigua.
2. Seguint les indicacions dels quadres realitza les següents verificacions al circuit de refrigeració.
1. Verificació termòstat. Obertura Tancament
Temperatura fabricant.
Temperatura real.
Longitud obertura (7 a 8mm)
CONCLUSIÓ (A-R-S)
2. Verificació termocontacte. Obertura Tancament
Temperatura real.
CONCLUSIÓ (A-R-S)
3. Bomba aigua. Apareixen sorolls al girar.
Esquerdes/deformacions a la turbina
Separació turbina/carcassa “A”(0,75mm)
Joc axial “B”(màx. 0,1mm)
Diàmetre suport bomba “C”.
Diàmetre turbina bomba “D”.
Joc bomba(resta 2 ant.) (màx. 0,25mm)
CONCLUSIÓ (A-R-S) S
66
67
PRÀCTICA 14. CIRCUIT DE GREIXATGE I.

Objectiu: Conèixer i realitzar les verificacions a la bomba d’oli.
1. Filtre d’aspiració 4. Vàlvula de descàrrega 7. Monocontacte
2. Bomba 5. Filtre 8. Conductes de retorn
3. Pinyó de transmissió 6. Conducte principal 9. Càrter

2. Fes un croquis de la bomba que munta el teu motor. (Part interna de la bomba)
68
69
2. Quin tipus de bomba munta el teu motor?
Fa us d’una bomba d’engranatges interns
3. Indica els parells d’apretada del motor que se’t demanin al següent quadre.
1. Parells. Nm
Cos bomba oli. 15Nm
Vàlvula bomba oli.

4. Seguint les indicacions dels quadres realitza les següents verificacions a la bomba d’oli.
1. Amplitud o desgast bomba oli.
0,15mm
Amplitud radial “A”. (entre 0,1-0,2mm)
Inf
Amplitud axial “B”. (entre 0,2-0,5mm) →0,05mm
0,10mm
Amplitud entre dents “C”. (entre 0,2-0,1mm)
0,05mm
Desgast de la tapa “D”.
A
CONCLUSIÓ (A-R-S)
2a. VÀLVULA LIMITADORA DE PRESSIÓ: Desplaçament cos interior Valor fabri. Valor real.
Ø interior allotjament.
Ø exterior vàlvula.
Joc (resta anteriors)

2b. VÀLVULA LIMITADORA DE PRESSIÓ:
Carrega segons fabricant.
Molla
Mida molla sense carrega.
Mida sota carrega.
2. VÀLVULA LIMITADORA DE PRESSIÓ: CONCLUSIÓ (A-R-S)
2. Vàlvula limitadora de pressió. Valor fabri. Valor real.

Ø conducte d’entrada “A”. Amb broca.
Ø conducte sortida “B”. Mesurar broca.
Recorregut vàlvula. Utilitzant la broca.
Pressió obertura. Pistola d’aire.
CONCLUSIÓ (A-R-S)
4. Verificació de l’intercanviador oli/aigua.
Operació prèvia: CONCLUSIÓ (A-R-S)
1. Renta bé l’intercanviador. l’últim tub.
2. Acobla un maneguet. 6. Introdueix l’intercanviador en aigua
3. Col·loca un tap al maneguet. calenta.
4. Acobla un altre maneguet. 7. Regula la pressió d’aire a la màxima d’oli.
5. Col·loca un endoll ràpid pneumàtic en 8. No s’han d’apreciar bombolles.
70
71
PRÀCTICA 15. BLOC MOTOR II.

Objectiu: Conèixer i realitzar el muntatge del bloc motor.
Primerament lubriquem correctament les zones de contacte de tots el elements, a continuació, inserim el cigonyal
amb conjunt amb els seus casquets i semicoixinets axials i apretem al seu parell corresponent ( establert per al
fabricant ) les tapetes de bancada. Un cop fet aixó, és el moment d’introduir els pistons, amb l’ajuda d’un cenyidor
de segments els inserirem dins del seu cilindre, sempre tenint en compte que la seva posicio sigui la correcta, un cop
inserits, els psoicionare de manera que la biela quedi aprop del cigonyal, ara es el moment de colocar els
semicoixinets de biela i de colocar els capellets y apretarlos al seu parrell corresponent, ara es el moment le colocar
el tensor i la bomba d’oli al la seva respectiva cadena, i l’apretem al seu parell corresponent. Per finalitzar introduim
les tapes laterals al cigonyal amb el seu reten i tapem el carter.

A part de lubricar be totes le zones de contacte, a cada moment que montavem algo, feiem girar el cigonyal per
comprovar que tot fos correcte.
1. Parells. Nm
Bancada. 65Nm +90º
Tapa retén costat distribució. 15Nm
Tapa retén costat canvi. 15Nm
Volant d’inèrcia. 30Nm
72
Interior 100Nm i exteriors

Politja distribució.
25Nm
Embragatge. 20Nm
Bomba aigua. 15Nm
73
74
PRÀCTICA 16. PISTONS II.

Objectiu: Conèixer i realitzar el muntatge dels pistons.
Un cop muntada la biela i instertat el buló i el circlip, procedim al muntatge dels segments,amb l’us de l’util per
expandirm els segmets els introduirem seguint un ordre i mantenint la seva posició.
Anar en comper per no trencar els segments i no ratllar els pistons.
1. Parells. Nm
Biela. 30Nm i 90º
Bomba oli al bloc. 15Nm
Nivell oli. 4,3 L
Tub aspiració oli.
Carter. 15Nm
Tap del carter. 30Nm
75
76
Departament d’Ensenyament Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:
77
78
PRÀCTICA 18. CIRCUIT DE GREIXATGE II.

Objectiu: Conèixer i realitzar les verificacions de pressió de lubricació.
1. Que es el pressòstat, perquè serveix
El pressòstat d'oli mesura la pressió del lubricant, un cop refrigerat i filtratge, a la galeria principal de greixatge on està col·locat.
Si la pressió mesura és massa baixa i, per tant, perillosa per la integritat del motor, encén un testimoni vermell al tauler de
control per indicar al conductor que pari immediatament.
2. Que es el que fa que la pressió no augmenti contínuament?
La vàlvula limitadora de pressió. En girar la bomba envia l'oli al circuit de lubricació a una pressió que està limitada per aquesta
vàlvula, que quan s'arriba a la pressió màxima de tarat envia l'oli a pressió de nou al càrter, evitant així les sobrepressions que
poden produir fuites pels retens o juntes. Les pressions més elevades s'aconsegueixen a altes revolucions i també quan l'oli està
fred; en aquest moment la pressió empeny la bola o el pistó que fan de tap a la vàlvula, empesa per una molla, obrint així un
retorn parcial al càrter. L'altra part és enviada al circuit de greixatge a la pressió de tarat de la molla de la vàlvula. Aquesta
vàlvula pot anar integrada en la bomba oa qualsevol canalització, abocant el sobrant al càrter.
2. Procés de mesura de pressions.
3. Indica les característiques de l’oli del motor que se’t demanin al següent quadre.
1. Característiques de l’oli. (Valors segons fabricant) Valors.
Quantitat (l)
Viscositat (S.A.E.)
Qualitat (A.C.E.A. o normes pròpies)

1. Parells. Nm
Pressòstat.
5. Realitza les següents verificacions a la pressió d’oli i apunta els valors en la següent taula.
1. Pressió oli segons revolucions. Valor fabri. Reals
R.p.m.:..........................................
R.p.m.............................................
CONCLUSIÓ (A-R-S)
79
80
PRÀCTICA 19. REGLATGE DE VÀLVULES II.

Objectiu: Conèixer el reglatge de vàlvules.
1. Procés de reglatge.
1. Parells. Nm
Tapa de culata. 10Nm
Cargol reglatge distribució. 25Nm
3. Realitza reglatge de vàlvules i apunta els valors en la següent taula.

1. Reglatge de vàlvules per cargol d’ajust. Admissió Escapament
1 2 3 4 1 2 3 4
Joc actual
Joc fabricant
2. Reglatge de vàlvules per gruixos. Admissió Escapament
1 2 3 4 1 2 3 4
Joc actual
Joc fabricant
Dif. entre els ant.
Espessor gruix.
Gruix nou (suma 2 ant).

3. Control taquets hidràulic. Admissió Escapament
Operació prèvia: Valor màx. 0,1mm 1 2 3 4 1 2 3 4
1. Canvi oli.
2. Escalfar fins saltar
ventilador.
Joc
3. Accelerar fins a 2.500 r.p.m.
4. Parar motor.
5. Treure tapa culata. CONCLUSIÓ
6. Comprovar amb lleva dreta (A-R-S)
el joc taquet fins posar-se dur.
81
82
PRÀCTICA 20. MESURA DE COMPRESSIÓ.

Objectiu: Conèixer la mesura de compressió.
1. Procés de mesura.
1. Parells. Nm
Bugia.
3. Realitza la mesura de compressió i apunta els valors en la següent taula.
1. Mesura de compressió. 1 2 3 4
Valor fabricant:...................bars
CONCLUSIÓ (A-R-S)
83
84
PRÀCTICA 21. CIRCUIT DE REFRIGERACIÓ II.

Objectiu: Conèixer el muntatge del circuit de refrigeració i les seves comprovacions.
1. Dipòsit d’expansió 5. Termocontacte
2. Calefactor 6. Radiador
3. Bomba d’aigua 7. Electroventilador
4. Termòstat
85
86
3. Explica la proba d’estanqueïtat
1. Parells. Nm
Caixa termòstat a culata.
Tapa termòstat.
5. Seguint les indicacions dels quadres realitza les següents verificacions al circuit de refrigeració.
1. Resultat prova estanquitat.
Estat
CONCLUSIÓ (A-R-S)
2. Verificació vàlvula tap refrigeració. Valor fabricant en bars.
Valor real.
CONCLUSIÓ (A-R-S)
3. Verificació termocontacte. Obertura Tancament
Temperatura real.
CONCLUSIÓ (A-R-S)
4. Verificació motor ventilador. Consum de voltatge.
Consum d’intensitat.
Resistència motor.
CONCLUSIÓ (A-R-S)
87
88
PRÀCTICA 22. CIRCUIT D’ALIMENTACIÓ.

Objectiu: Conèixer el muntatge i desmuntatge del circuit d’alimentació.
1. Carburador 5. Dipòsit 9. Bomba combustible
2. Retorn 6. Gruix bomba combustible 10. Filtre combustible
3. Col·lector admissió 7. Bulo accionament bomba 11. Tub pressió benzina
4. Col·lector escapament 8. Junta bomba combustible 12. Filtre aire

2. Explica si has tingut algun problema i com l’has solucionat
89
90
PRÀCTICA 23. CIRCUIT D’ENCESA.

Objectiu: Conèixer el muntatge i desmuntatge del circuit d’encesa.
1. Bugia 4. Clausor
2. Distribuïdor d’encesa 5. Bateria
3. Bobina d’encesa
1. Bugia 5. Bobina
2. Lleva 6. Bateria
3. Platins 7. Interruptor
4. Condensador 8. Distribuïdor
2. Explica la necessitat i el procés de la posada a punt de l’encesa del motor.
91
92
PRÀCTICA 24. CIRCUIT ELÈCTRIC A LA MAQUETA.

Objectiu: Conèixer el circuit elèctric de la maqueta.
1. Encesa inductiva 8. Bugia 15. Interruptor
2. Encesa tipus Hall 9. Alternador 16. Bateria
3. Pastilla d’encesa 10. Motor d’arranc 17. Platins
4. Distribuïdor 11. Testimoni alternador 18. Regleta
5. Lleva 12. Testimoni pressió oli 19. Relé
6. Condensador 13. Polsador 20. Termocontacte
7. Bobina 14. Pressòstat 21. Electroventilador
93
94
2. Dibuixa l’esquema elèctric de la maqueta amb el quadre d’encesa i engegada.
95
96
PRÀCTICA 25. CONCLUSIÓ.

Objectiu: Realitzar de forma coherent el diagnòstic del motor desmuntat.
1. Gracies al treball realitzat amb el dossier indica l’estat del motor, les reparacions necessàries i les possibilitats
de funcionament.
97

Captura 2023-05-19 a las 9.29.49

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Captura 2023-05-19 a las 9.29.49

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Generalitat de Catalunya

FAMÍLIA: Transport i Manteniment de Vehicles

Professors: Eduard Jorba

Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:

Data inici: Data final: Nota:

PRÀCTICA 1. EINES I ÚTILS.

PRÀCTICA 1. EINES I ÚTILS.

Alicates Alicates de punta corbada

Alicates pelacables Alicates extensibles

Mordassa de pressió Alicates de tall

Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:

Data inici: Data final: Nota:

Tornavís punta plana Tornavís punta philips

Destorgolpe o tornavis d’impacte

Clau fixa Clau d’estrella plana

clau de tub Clau d’estrella corbada

Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:

Data inici: Data final: Nota:

Clau mixta Clau de torx

Clau allen Clau de creueta

Clau de manovella Mànec corredís

Carraca Allargador carraca

Allargador articulat de carraca Gots per a carraca ‘’ hexagonal, torx, 12 cantos’’

Got punta plana Got punta phillips Got punta Pozidriv

Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:

Data inici: Data final: Nota:

Got punta allen Got punta torx Got punta 12 cantos

Estisores Serra d’arc

Regle Peu de rei

Micròmetre Rellotge comparador

Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:

Data inici: Data final: Nota:

Llapis o Marcador metalic Transportador d’angles Compàs’’intern, extern i normal’’

Martell de punta rodona Martell de nylon

Escarpa cisell de doble tall Cisell en punta

Llima rectangular Llima quadrada

Llima triangular Llima de mitja canya

Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:

Data inici: Data final: Nota:

Llima rodona Llima abrasiva

Broca Mascle de roscar o fer rosques Femella de fer rosques

Extractor d'engranatges Extractor de guillotina Extractor de cargols trencats

Cenyidor de segments Extractor de filtres

Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:

Data inici: Data final: Nota:

Extractor de segments Extractor de segments

Setrill d’oli Palanca

‘’Sacabocados per metalls’’ Extractor de

Expansor de ‘’fuelles’’ Recolector d’oli

Grua de taller Gat hidràulic Cavallet/ gat de fossa

Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:

Data inici: Data final: Nota:

Suport de pont per a motors Suport per a motors

Institut J.V. FOIX Mòdul/UF: MP01. UF2 Temps:

Data inici: Data final: Nota:

10. Unitats en les què es mesura el parell

PRÀCTICA 2. IDENTIFICACIÓ DEL MOTOR.

Tipus de motor: Diesel

Cilindrada: 1.900 centimetres cubics

Sistema d’alimentació: TDI

Sistema de refrigeració: Per aigua

Sistema d’encesa: Per combustiò

Data inici: Data final: Nota:

PRÀCTICA 3. TREBALLS PREVIS AL DESMUNTATGE DEL MOTOR.