Cost and Management Accounting-I

Mohammed Hanif
Visit to download the full and correct content document:
https://ebookmass.com/product/cost-and-management-accounting-i-mohammed-hani
f/
More products digital (pdf, epub, mobi) instant
download maybe you interests ...

Financial Accounting - I, Revised Fourth Edition

Mohammed Hanif

https://ebookmass.com/product/financial-accounting-i-revised-
fourth-edition-mohammed-hanif/

Financial Accounting - II [Paperback] HANIF & MUKHERJEE

Mohammed Hanif

https://ebookmass.com/product/financial-accounting-ii-paperback-
hanif-mukherjee-mohammed-hanif/

Management and Cost Accounting 11th Edition Mike Tayles

https://ebookmass.com/product/management-and-cost-
accounting-11th-edition-mike-tayles/

Management and Cost Accounting, 8th Edition Alnoor

Bhimani

https://ebookmass.com/product/management-and-cost-accounting-8th-
edition-alnoor-bhimani/
Management and Cost Accounting Student Manual 11th
Edition Mike Tayles

https://ebookmass.com/product/management-and-cost-accounting-
student-manual-11th-edition-mike-tayles/

Corporate Accounting 2nd Edition M Hanif

https://ebookmass.com/product/corporate-accounting-2nd-edition-m-
hanif/

Cost Accounting 15th Edition, (Ebook PDF)

https://ebookmass.com/product/cost-accounting-15th-edition-ebook-
pdf/

Horngren’s Cost Accounting – Ebook PDF Version

https://ebookmass.com/product/horngrens-cost-accounting-ebook-
pdf-version/

Principles of Cost Accounting 17th Edition

https://ebookmass.com/product/principles-of-cost-accounting-17th-
edition/
Cost and Management Accounting-I
Cost and Management Accounting-I

Mohammed Hanif
Sr. Professor, Accounting & Finance
St. Xavier’s College (Autonomous), Kolkata

McGraw Hill Education (India) Private Limited

CHENNAI
McGraw Hill Education Offices
Chennai New York St Louis San Francisco Auckland Bogotá Caracas
Kuala Lumpur Lisbon London Madrid Mexico City Milan Montreal
San Juan Santiago Singapore Sydney Tokyo Toronto
 McGraw Hill Education (India) Private Limited
Published by McGraw Hill Education (India) Private Limited
444/1, Sri Ekambara Naicker Industrial Estate, Alapakkam, Porur, Chennai 600 116

Cost and Management Accounting-I

Copyright © 2018 by McGraw Hill Education (India) Private Limited.

No part of this publication may be reproduced or distributed in any form or by any means, electronic, mechanical, photocopying,
recording, or otherwise or stored in a database or retrieval system without the prior written permission of the publishers. The program
listings (if any) may be entered, stored and executed in a computer system, but they may not be reproduced for publication.

This edition can be exported from India only by the publishers,

McGraw Hill Education (India) Private Limited.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 D103074 22 21 20 19 18
Printed and bound in India.
ISBN (13): 978-93-87572-42-3
ISBN (10): 93-87572-42-0
Director—Science & Engineering Portfolio: Vibha Mahajan
Senior Portfolio Manager: Suman Sen
Associate Portfolio Manager: Laxmi Singh
Senior Manager—Content Development: Shalini Jha
Content Developer: Amit Chatterjee
Production Head: Satinder S Baveja
Senior Manager—Production: Piyaray Pandita
General Manager—Production: Rajender P Ghansela
Manager—Production: Reji Kumar

Information contained in this work has been obtained by McGraw Hill Education (India), from sources believed to be reliable. However,
neither McGraw Hill Education (India) nor its authors guarantee the accuracy or completeness of any information published herein, and
neither McGraw Hill Education (India) nor its authors shall be responsible for any errors, omissions, or damages arising out of use of this
information. This work is published with the understanding that McGraw Hill Education (India) and its authors are supplying information
but are not attempting to render engineering or other professional services. If such services are required, the assistance of an appropriate
professional should be sought.

Typeset at APS Compugraphics, 4G, PKT 2, Mayur Vihar Phase-III, Delhi 96, and printed at

Cover Printer:
Visit us at: www.mheducation.co.in
Write to us at: info.india@mheducation.com
CIN: U22200TN1970PTC111531
Toll Free Number: 1800 103 5875
 Preface

In the last few years, there have been many changes in the field of Cost and Management Accounting. In
the past, the role of the cost and management accountants was very narrow. Nowadays, their job is not
only limited to report the past events to the management, but also they act as internal consultants. They
are actively involved in the decision-making process of the organisation. Hence, there is a dire need to
equip students with the skills required according to the dynamic requirements of the corporate world so
that they can pursue this profession with efficacy.
This book has been a modest approach in this direction. Cost and Management Accounting-I has
been structured as per the CBCS syllabus prescribed by the University of Calcutta w.e.f. 2017-18, for
the students of B. Com Semester II.
Thorough knowledge of the subject is of vital importance for the students, and hence, a sincere
effort has been made throughout this book to give students a clear view of the subject. Considering the
changing students’ need, a considerable restructuring of the book has been done, especially in terms of
pedagogical respect.
Previous years’ CU question papers with solutions have been provided in every chapter. The question
papers are further segregated into two categories: ‘for general course students’ and ‘for honours course
students’. The questions provided in the book will enable the students to assess the kind of questions
asked in the university examination and will also help them in evaluating their conceptual understanding.
An exclusive section named ‘special problems’ has been dedicated for advance learners. It includes
questions that are more challenging and are of higher order of difficulty.
A number of colleagues, friends and students helped in the preparation of this book. The author
thanks each and every one of them. Special thanks to Mr. S. Rangarajan for typesetting and formatting
the book.
Utmost care has been taken to make this book error-free, but still if any error comes up, it can be
addressed at pmhanif@gmail.com. All suggestions will be most welcomed.
M Hanif
 Brief Contents

1. Introduction to Cost Accounting 1.1–1.10

2. Cost Terms, Concepts and Classifications 2.1–2.18
3. Accounting for Materials 3.1–3.126
4. Employee Cost and Incentive Systems 4.1–4.86
5. Accounting for Overheads 5.1–5.128
6. Cost Book-Keeping 6.1–6.80
7. Job Costing and Batch Costing 7.1–7.66
8. Contract Costing 8.1–8.68
9. Operating/Service Costing 9.1–9.36
10. Process Costing 10.1–10.108
 Contents

Preface v
Brief Contents vii
Syllabus xxi

1. Introduction to Cost Accounting ........................................................................... 1.1–1.10

Definition of Cost Accounting 1.1
Role of Cost Accounting 1.2
Future Role of Cost Accounting 1.6
Installing a Cost Accounting System 1.6
Advantage of Cost Accounting System 1.7
Distinction between Financial Accounting and Cost Accounting 1.7
Meaning of Management Accounting 1.8
Distinction between Cost Accounting and Management Accounting 1.9
Theoretical Questions 1.10

2. Cost Terms, Concepts and Classifications ............................................................... 2.1–2.18

Introduction 2.1
Definition of Cost 2.1
Definition of Cost Object 2.1
Definition of Cost Unit 2.1
Composite Cost Units 2.2
Definition of Cost Centre 2.3
Distinction between Cost Centre and Cost Unit 2.3
Types of Cost 2.4
Classification of Costs 2.6
Basis of Classification 2.6
Classification on the Basis of Nature of Cost / Expense 2.6
Classification on the Basis of Relation to Cost Centre / Cost Object — Traceability 2.7
Summary of Analysis of Cost 2.8
 Contents
x

Classification on the Basis of Functions / Activities 2.9

Classification on the Basis of Behaviour 2.10
Classification on the Basis of Management Decision-Making 2.14
Classification on the Basis of Product Costs and Period Costs 2.14
Theoretical Questions 2.17
Practical Questions 2.17
Guide to Answers 2.18

3. Accounting for Materials ..................................................................................3.1–3.126

Section I : Purchasing, Receiving and Storing
Introduction 3.1
Materials Purchasing Procedures 3.1
Functions of the Purchasing Department 3.1
The Materials ‘Cycle’ 3.2
Qualifications of a Purchase Manager 3.3
The Purchase Requisition 3.3
The Purchase Order 3.4
Centralised vs. Decentralised Purchasing 3.5
Just-in-time Purchasing 3.6
Advantages of JIT Purchasing System 3.7
Materials Purchasing System and Changing Technology 3.7
Receiving of Materials 3.7
Functions of the Receiving Department 3.7
The Goods Received Note (or The Receiving Report) 3.8
Material Cost 3.9
Summary of Treatment of Different Items in the Determination of Purchase Cost 3.10
Treatment of Containers for Materials Purchased 3.10
Storing of Materials 3.14
Duties of Store-keeper 3.14
Organisation of Stores Department 3.15
Bin Card 3.16
Stores Ledger 3.17
Distinction between Bin Card and Stores Ledger 3.18
Justification of Maintaining Bin Cards 3.18
Section II : Control of Materials
Control of Material – Main Considerations 3.19
Tools and Techniques Used for Control of Materials 3.20
ABC Analysis 3.20
Advantages of ABC Analysis 3.22
Economic Order Quantity (EOQ) 3.22
 Contents
xi

Computation of EOQ 3.23

Tabular Approach 3.23
Formula Approach 3.24
Graphical Approach 3.26
Assumption of EOQ Model 3.26
Limitations of EOQ Model 3.27
Discount on Bulk Purchase 3.31
Production Lot Size / Economic Batch Quantity 3.40
Formula for Determining Economic Lot Size 3.41
Re-order Level and Safety Stock 3.43
Computation of Re-order Level 3.43
Maximum Stock Level 3.43
Factors on which Maximum Stock Level are Dependent 3.44
Minimum Stock level 3.44
Factors on which Minimum Stock Level are Dependent 3.44
Average Stock Level 3.45
Perpetual Inventory System 3.51
Advantages of Perpetual Inventory System 3.51
Physical Inventory 3.51
Periodical Stock-Taking 3.52
Stock-Taking Procedure 3.52
Continuous Stock-Taking 3.53
Advantages of Continuous Stock-Taking 3.53
Reasons for Material Shortages and Overages 3.53
Treatment of Material Losses 3.54
Scrap 3.54
Spoilage 3.54
Defective 3.55
Waste 3.55
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 3.56
For General Candidates 3.56
For Honours Candidates 3.60
Section III : Issuing Materials
Materials Requisition 3.71
Bill of Materials 3.72
Advantages of using Bill of Materials 3.72
Limitations of using Bill of Materials 3.72
Pricing the Issues of Materials 3.73
Factors for Selecting a Particular Method 3.73
FIFO (First in, First Out) Method 3.74
LIFO (Last in, First Out) Method 3.77
 Contents
xii

Simple Average Method 3.83

Weighted Average Method 3.85
Specific Identification Method 3.87
Base Stock Method 3.87
Periodic Simple Average Method 3.90
Periodic Weighted Average Method 3.91
Standard Cost Method 3.92
Replacement Cost Method 3.94
Which Method of Pricing Issues to be Adopted? 3.94
Requirement of Cost Accounting Standard (CAS-6) 3.94
Return of Materials from Factory to Stores 3.95
Materials Return to Vendors (Suppliers) 3.95
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 3.99
For General Candidates 3.99
For Honours Candidates 3.109
Theoretical Questions 3.115
Practical Questions 3.116
Guide to Answers 3.125

4. Employee Cost and Incentive Systems .................................................................... 4.1–4.86

Section A: Personnel and Payroll
Introduction 4.1
The Personnel / Human Resource Department 4.1
Recording Labour Costs 4.3
The Time Keeping Department 4.3
Methods of Recording Hours Worked 4.3
Time Booking 4.5
The Payroll Department 4.6
Payroll Documents and Records 4.6
Computerised Payroll 4.7
The Cost Department 4.12
Section B: Remuneration and Incentives
Essential Features of a Successful Wages / Remuneration Payment Plan 4.13
Methods of Remuneration 4.13
Time–based Remuneration / Time Rates System 4.13
Advantages of Time-based Remuneration 4.15
Disadvantages of Time-based Remuneration 4.15
Treatment of Idle Time in Cost Accounting 4.15
 Contents
xiii

Normal Idle Time 4.15

Abnormal Idle Time 4.15
Cost Accounting Treatment 4.15
Treatment of Overtime Premium 4.16
Control of Overtime 4.16
Piecework Remuneration / Piece Rates System 4.16
Straight Piece Rates 4.16
Piece Rates with Guaranteed Day Rate 4.17
Differential Piece Rates 4.19
Taylor Differential Piece Rate System 4.20
Merrick Differential Piece Rate System 4.21
Gantt Task and Bonus System 4.22
Premium Bonus Systems / Incentive Schemes 4.22
Main Principles / Desirable Characteristics of a Good Incentive System 4.23
The Halsey Premium Scheme (50 : 50) 4.23
The Halsey–Weir Premium Scheme (30 : 70) 4.24
The Rowan Premium Scheme 4.24
Emerson Efficiency System 4.25
Group Bonus Scheme 4.61
Situations to adopt Group Bonus Scheme 4.61
Advantage of Group Bonus Scheme 4.61
Labour Turnover 4.64
Causes of Labour Turnover 4.64
Effects of Labour Turnover on Cost of Production 4.65
Treatment of Labour Turnover Cost in Cost Accounting 4.65
Remedial Steps to Minimise Labour Turnover 4.65
Measurement of Labour Turnover 4.66
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 4.67
For General Candidates 4.67
For Honours Candidates 4.69
Job Evaluation 4.73
Objective of Job Evaluation 4.74
Methods of Job Evaluation 4.74
Merit Rating 4.74
Objectives of Merit Rating 4.75
Advantages of Merit Rating 4.75
Limitations of Merit Rating 4.75
Distinction between Job Evaluation and Merit Rating 4.75
Time Study 4.75
Time Study Procedures 4.76
Motion Study 4.76
 Contents
xiv

Theoretical Questions 4.76

Practical Questions 4.77
Guide to Answers 4.84

5. Accounting for Overheads .................................................................................5.1–5.128

Section 1: Definition and Classification of Overheads
Definition 5.1
Indirect Materials Cost 5.1
Indirect Labours Cost / Employees Costs 5.1
Indirect Expenses 5.2
Classification of Overheads 5.2
(a) Classification on the Basis of Functions 5.2
(b) Classification on the Basis of Behaviour 5.4
Section 2: Accounting for Production/Operation/Manufacturing Overheads
Introduction 5.6
Collection of Production / Operation / Manufacturing Overheads 5.7
Standing Order Number and Cost Accounting Number 5.7
Distribution of Production / Operation / Manufacturing Overheads 5.7
Primary and Secondary Distribution 5.9
Manufacturing / Production Departments 5.9
Service Departments 5.9
Allocation of Production / Operation / Manufacturing Overheads 5.9
Apportionment of Production / Operation / Manufacturing Overheads 5.9
Distinction between Allocation and Apportionment of Expenses 5.10
Steps for Allocation and Apportionment of All Production / Operation / Manufacturing
Overheads to Production and Service Departments 5.11
Re-apportionment of Service Department Overheads to Production
Department 5.15
(i) When there is only One Service Department 5.15
(ii) When there are Two or More Service Departments with Non-reciprocal Service 5.17
(iii) When there are Two or More Service Departments with Reciprocal Service 5.22
Methods for Solving the Problem of Reciprocal Basis Service 5.22
1. Repeated / Continuous Distribution Method 5.22
2. Simultaneous Equation Method / Algebraic Method 5.23
3. Direct Method 5.28
4. Trial and Error Method 5.29
5. Specified Order of Closing Method 5.30
Secondary Distribution – Which Method? 5.33
Absorption of Production or Operation Overheads 5.34
 Contents
xv

Selection of the Base 5.35

Choice Between Plantwide or a Departmental Rate 5.35
Different Bases Used for Overhead Absorption Rate Calculation 5.36
1. Direct Labour Cost 5.36
2. Direct Labour Hours 5.36
3. Machine Hours 5.37
4. Units of Production 5.38
5. Direct Materials Cost 5.38
6. Prime Cost 5.39
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 5.53
For General Candidates 5.53
For Honours Candidates 5.59
Pre–determined Versus Actual Absorption Rate 5.63
Over and Under Absorption Overhead 5.63
Disposal of Over / Under Absorption of Overheads 5.74
1. Transfer to Costing Profit and Loss Account 5.74
2. Use of Supplementary Rate 5.74
3. Carry Forward to Next Period 5.75
Absorption of Production Overheads and Production Capacity 5.78
Cost Center Machine Hour Rates 5.85
Standing Charges 5.85
Running Expenses 5.86
Computation of Machine Hour Rate 5.86
Pure Machine Hour Rate 5.86
Comprehensive Machine Hour Rate 5.86
Group Machine Hour Rate 5.87
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 5.95
For General Candidates 5.95
For Honours Candidates 5.97
Section 3: Administrative, Selling and Distribution Overheads
Administrative Overheads 5.101
Treatment of Administrative Overheads in Cost Accounts 5.101
Control of Administrative Overheads 5.101
Selling Overheads 5.102
Distribution Overheads 5.102
Assignment of Cost 5.102
Control of Selling and Distribution Overheads 5.103
Section 4: Treatment of Different Items in Cost Accounts
Theoretical Questions 5.107
Practical Questions 5.108
Guide to Answers 5.125
 Contents
xvi

6. Cost Book-Keeping ........................................................................................... 6.1–6.80

Introduction 6.1
Integrated Accounting System 6.1
Rule 1: The Duality Rule 6.1
Rule 2: Debit and Credit Rule 6.1
Features of Integrated Accounting System 6.3
Advantages of Integrated Accounting System 6.3
Disadvantages of Integrated Accounting System 6.3
Control Accounts 6.4
Advantages of Using Control Accounts 6.5
Journal Entries under Integrated Accounting System 6.5
Interlocking (Non–integrated) Accounting System 6.19
Important Ledgers of Interlocking Accounting System 6.19
Financial Accounting Ledgers 6.19
Cost Accounting Ledgers 6.19
Important Control Accounts 6.20
Link Between Financial Accounting Ledger and Cost Accounting Ledger 6.21
Specimen Book–keeping Entries in the Cost Books 6.22
Some Important Items 6.25
1. Carriage Inwards 6.25
2. Special Order 6.25
3. Capital Order 6.25
4. Under / Over Absorption of Overheads 6.26
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 6.42
For General Candidates 6.42
For Honours Candidates 6.44
Reconciliation of Financial Accounts Profit and Cost Accounts Profit 6.47
Items Shown Only in the Financial Accounts 6.47
Items Shown Only in the Cost Accounts 6.48
Same Items Treated Differently in the Financial Accounts and the Cost Accounts 6.48
Preparation of Profit Reconciliation Statement 6.49
When Profit as per Cost Accounts is Given 6.49
When Profit as per Financial Accounts is Given 6.52
Preparation of Memorandum Reconciliation Account 6.53
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 6.62
For General Candidates 6.62
For Honours Candidates 6.63
Theoretical Questions 6.66
Practical Questions 6.67
Guide to Answers 6.78
 Contents
xvii

7. Job Costing and Batch Costing............................................................................. 7.1–7.66

Introduction 7.1
Meaning of Job Costing 7.1
Features of Job Costing 7.1
Advantages of Job Costing 7.2
Limitations of Job Costing 7.2
Users of Job / Batch Costing 7.2
Job Order Number 7.3
Job Order Sheet 7.3
Elements of Cost 7.4
Cost Accounting Procedures 7.5
Cost Estimation and Determination of Quotation Price 7.23
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 7.34
For General Candidates 7.34
For Honours Candidates 7.43
Batch Costing 7.52
Features of Batch Costing 7.52
Theoretical Questions 7.56
Practical Questions 7.56
Guide to Answers 7.43

8. Contract Costing.............................................................................................. 8.1–8.68

Introduction 8.1
Characteristics of Contract Costing 8.1
Types of Contract 8.2
Fixed–price Contract 8.2
Cost–plus Contract 8.2
Advantages of Cost-plus Contract 8.2
Disadvantages of Cost-plus Contract 8.2
Important Terms Used in Contract Costing 8.3
Recording of Costs in a Contract 8.3
The Cost of Materials 8.3
The Cost of Labour 8.3
Direct Expenses 8.3
Plant and Machinery 8.4
The Cost of Overhead 8.4
The Cost of Sub–Contract Work 8.4
Ascertainment of Profit or Loss of a Short–term Contract 8.4
Ascertainment of Profit of a Long–term Contract 8.5
(1) When the contract is upto 25% complete 8.6
 Contents
xviii

(2) When the contract is above 25% complete but not exceeding 50% complete 8.6
(3) When the contract is above 50% complete but not exceeding 75% complete 8.6
(4) When the contract is above 75% complete or nearing completion 8.6
(5) In case of a loss, the entire amount is transferred to the Profit and Loss Account
irrespective of the percentage of completion. 8.7
Calculation of Percentage of Completion of a Contract 8.7
Calculation of Work–in–Progress for Balancing Sheet Purpose 8.8
Escalation Clause 8.36
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 8.41
For General Candidates 8.41
For Honours Candidates 8.48
Theoretical Questions 8.57
Practical Questions 8.57
Guide to Answers 8.67

9. Operating/Service Costing .................................................................................. 9.1–9.36

Introduction 9.1
Meaning of Operating / Service Costing 9.1
Characteristics of Operating / Service Costing 9.1
Users of Operating / Service Costing Method 9.2
The Cost Unit 9.2
Transport Costing 9.2
Collection of Data 9.2
Log Sheet 9.3
Operating Cost Sheet 9.3
Treatment of Some Items 9.4
Performance Statement 9.4
Fare Calculation 9.15
Decision Making 9.21
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 9.24
For Honours Candidates 9.24
Theoretical Questions 9.29
Practical Questions 9.29
Guide to Answers 9.35

10. Process Costing .........................................................................................10.1–10.108

Meaning of Process Costing 10.1
Illustrating Process Costing 10.1
Features of Process Costing 10.2
Some Industries where Process Costing is Used 10.2
 Contents
xix

Process Costing Vs. Job Costing 10.2

Similarities Between Process Costing and Job Costing 10.2
Differences between Process Costing and Job Costing 10.4
Advantages of Process Costing 10.4
Limitations of Process Costing 10.4
Methods of Processing 10.5
Sequential Processing 10.5
Parallel Processing 10.5
Selective Processing 10.6
Process Cost Accounting Procedures 10.6
Elements of Cost 10.7
Materials 10.7
Labour 10.7
Direct Expenses 10.8
Production Overhead 10.8
Steps for Dealing with Process Costing When All Output is Fully Complete 10.8
Classifying Losses in Process 10.11
Normal Loss 10.11
Abnormal Loss 10.11
Abnormal Gain 10.11
Accounting for Normal Loss and Abnormal Loss 10.12
Accounting for Increase in Units 10.15
Accounting for the Sale of Scrap (Normal / Abnormal) 10.15
Accounting for Waste 10.15
Abnormal Gain 10.19
Defective Units and Rework Cost 10.22
Process Accounting When There is Work-in-Progress (WIP) 10.42
Methods of Calculating Equivalent Units of Production 10.43
FIFO Method 10.43
Preparation of Process Account 10.44
Elements of Cost with Different Degrees of Completion 10.44
Normal Losses and Equivalent Unit 10.47
Abnormal Losses and Equivalent Unit 10.47
Abnormal Gain and Equivalent Unit 10.53
Previous Process Cost 10.55
Weighted Average Method 10.59
Cost per Equivalent Unit is Calculated as follows: 10.60
Comparison of FIFO Method and Weighted Average Method 10.60
Selection of a Costing Method 10.61
Inter-Process Profit 10.69
Limitations of this system 10.69
 Contents
xx

Preparation of Process Account 10.69

Steps for Preparing First Process Account 10.69
Steps for Preparing Second and Subsequent Processes 10.70
Previous Years’ C.U. Question Paper (with Solution) 10.76
For General Candidates 10.76
For Honours Candidates 10.76
Theoretical Questions 10.89
Practical Questions 10.90
Guide to Answers 10.104
Another random document with
no related content on Scribd:
freqüent pero enérgica y brusca. En los segons, la acció del Estat pert
en intensitat lo que guanya en extensió. Es que la lluyta s’ha
generalisat entre tots los membres á la mida de la generalisació y
aument de las necessitats, perdent al meteix temps lo carácter de
guerra oberta pera pendre lo de la competencia. La idea abstracta de
justicia, traduhida en dret positiu al punt que la defineix una
agregació social, está subjecta á la lley de evolució que presideix al
desenrotllo aixís de la vida moral com de la vida material. Per aixó,
en un Estat avansat en cultura, la lley ha de ser complicada, fundada
en sos preceptes, y suau en la sanció.

L’Estat cumpleix sa missió de definir y aplicar lo dret ab tanta mes

ventatja pera sos elements, en quant més respecta la llibertat y
fomenta la iniciativa de tots aquestos. En una agrupació política ben
organisada, cada individuo, al despendres d’una part de la seva
independencia en pró del conjunt, ha de rebre en cambi molt més de
lo que dona. La seguretat de son dret y la garantía de las llibertats
que se reserva, han de deixarlo de fet molt més lliure que no fora
sens haverse imposat aquellas limitacions. Los debers socials que’s
contreuhen, en una paraula, han d’estar exuberantment compensats
ab la seguretat y facilitat que’s trobin en l’exercici dels drets y en la
expansió de totas las iniciativas. La lley més perfecta es la que’s basa
en lo fecundo principi de llibertat; la que no posa al dret de cada hu
més límits que’l deber correlatiu de respectar lo dret dels altres.

La branca del dret més difícil de fixar y definir es la que’s refereix á la

organisació de la familia y regulació de la propietat, que son las bases
de la llegislació civil. Contats, contadíssims, si es que algún n’ha
existit, son los pobles en que s’hagi ofegat la societat familiar y
prescindint de la propietat individual. Baix los régimens més
tiránichs, la llar doméstica ha merescut cert respecte, y fins quan la
col·lectivitat, representada per un ó per molts, s’ha cregut árbitra de
disposar á son capritxo dels bens dels subdits ó ciutadans, s’ha deixat
á aquestos la potestat de fer entre ells transaccions y contractes. Pot
haverse establert lo sistema de castas; pot haverse fundat la
organisació del Estat en la esclavitut del major número: la classe
priviligiada, la que ha representat l’element actiu, ha gosat sempre
d’un grau de llibertat que li ha permes establir la competencia entre
sos membres. Moltas vegadas, las institucions políticas han estat en
contradicció ab las de dret civil, establint las unas lo despotisme y
reconeixent las altras la llibertat, ó vice versa, pero fins ara no hi ha
hagut en cap Estat un poder prou potent pera ofegar totas las
iniciativas. Sempre s’ha hagut de deixar oberta una válvula per la
qual pogués escaparse lo vapor de la llibertat, producte fatal y
necessari de la naturalesa del home. L’Estat pot contrariar la lley
natural, pero no destruhirla.

Si la missió propia del Estat en la definició y aplicació del dret, ó

sigui en lo cumpliment de son fi jurídich, no es altra que presidir y
regular la lluyta entre’ls interessos distints y fins oposats dels
elements associats, un cop lo meteix Estat entra á fomentar la
civilisació y la cultura general, no deu reduhirse á presidir y regular
la lluyta, sinó que ha de pendre en ella part activa. Al establir serveys
públichs, com per exemple los de correus, telégrafos, etc., etc., tota la
forsa social se utilisa com element actiu de competencia. Si crea
universitats y escolas, y organisa museus, y subvenciona institucions
científicas, artísticas, de beneficencia ó de qualsevol altra classe, no
porta altre objecte que aumentar las aptituts de sos elements pera
que puguin obtenir victoria ó defensarse al menys en la gran lluyta de
la vida. Al desempenyar l’Estat las funcions que tenen per objecte
fomentar la civilisació y la cultura, reparis com moltas vegadas no’s
reduheix á pendre part en la competencia entaulada, sinó que la
provoca. Pera provehir los empleos, convoca á oposició, es á dir, á
lluyta; pera adjudicar travalls públichs, posa en competencia als que
poden executarlos, y n’encarrega als que surten victoriosos. Si vol
protegir las arts ó las ciencias, crida á certamen. No té altre camí que
la lluyta. Tot lo que sens ella naix, surt anémich y difícilment arriva á
poder viure. Lo que no es fill de lluyta ho es de la imposició, y la
imposició es lo més contrari al progrés y á la millora.

Lo fins aquí indicat basta pera demostrar que la missió altíssima del
Estat no es pas suprimir la lluyta, sinó regularla, al objecte de que sos
resultats siguin civilisadors y progressius. Aquestos están en relació
directa de la activitat y energía de la lluyta, per qual motiu l’Estat,
lluny de restringirla ó contrariarla, ha de procurar per tots sos medis
fomentarla y exténdrela. Per medi de la direcció de las relacions
exteriors, ha de darli camp franch; per medi de la definició, fixació y
aplicació del dret, ha d’evitar que degeneri en batalla, mantenintla
dins dels límits de la competencia; per medi de las atribucions que se
li concedeixen pera la producció y aument de la cultura, ha de pendre
en ella part activa, provocantla, avivantla y extenentla á tots los
terrenos civilisadors.

Cumplirá l’Estat sa missió tant més perfectament, quanta més

importancia dongui al element de la varietat, ó, en altres termens,
quant més s’acosti al extrem de la llibertat. Mes, puig volem estar
sempre dins del terreno positiu, reconeixem de bon grat que
l’element contrari, ó sigui’l de la igualtat, ha de ser també tingut en
compte, y se li ha de respectar lo lloch que li pertoca. La armonisació
dels dos elements en tal forma que l’un no contrarihi al altre, sinó
que de la combinació dels dos resulti l’avens social, es precisament
l’objecte del particularisme.

En lo present capítol no hem fet més que presentar deslligadas,

generalitats de las que pensem fer aplicació en lo curs del nostre
travall. Al arribar á precisar las bases en las quals ha de apoyarse la
organisació particularista, aquellas generalitats anirán lligantse y
combinantse de manera que se presentin formant un sistema
complet.
Capitol II.
 Tendencia científica actual.
Procediment científich.– Lo especialisme.– Método de observació directa.–
Decahiment dels arguments de autoritat.– Positivisme en las brancas físicas
de la ciencia.– L’exemple es imitat per las metafísicas.– Aliansa entre unas
y altras.– Exemples trets de varias d’ellas.– Unió entre totas pel camí de la
varietat.– Dos grupos de sistemas filosófichs.– Conformitat del nostre
particularisme ab la tendencia científica actual.– Dificultats que ha de trovar
en son camí.

Proposantnos, com nos proposem, demostrar que’ls nostres punts de

mira son perfectament científichs, hem de donar una ullada á las
manifestacions de la ciencia en lo punt en que avuy se trova.

La primera observació que salta á la vista al dirigirla al camp

científich, es que sos procediments actuals son eminentment
particularistas. Vivim en plena época dels especialistas. La ciencia se
divideix y subdivideix: lo qui la cultiva concentra tota la activitat no
ja en una de sas cent brancas, sinó en un punt concret d’un dels mil
brots de que aquestas están formadas. A pesar de la facilitat ab que
cada qual disposa de tots los elements d’estudi desitjables, los
homens enciclopédichs, que van caracterisar lo período del
renaixement filosófich, van sent ja rara avís en los nostres temps.
Agafis una branca qualsevol de la ciencia física ó metafísica, y si’s
volen recordar los noms tan sóls de las especialitats á que donan
naixensa, se necessita una memoria prodigiosa. L’especialisme
invadeix totas las profesions científicas. Lo metje se reduheix á
estudiar una sola classe d’enfermetats; l’advocat se dedica á una sola
especie de qüestions; lo filosoph se fixa sóls en un ordre reduhit
d’especulacions. Dels que estudian lo llenguatje, per exemple, los uns
son filólechs, los altres lingüistas, los de més enllá políglotas, etc.,
etc.. Tan particularistas son avuy los procediments científichs, que
l’especialisme arriva potser á constituhir lo defecte de la época.

Los procediments son sempre fills del método, de manera que pot
ben assegurarse que sent aquells particularistas, particularista ha de
ser tambe aquest. Y en efecte, lo método científich tendeix avuy
directament cap al particularisme. La observació directa ha vingut á
ser la base de las ciencias, aixis de las que buscan las lleys dels sers
materials, com de las que estudian lo món metafísich. Las hipótesis
sens fonament real en fets demostrats no captivan avuy las
intel·ligencias. Los llibres de filosofía en que l’autor no hi va vuidar
més que’ls productes d’una admirable gimnástica de cervell, han
perdut quasi tota la autoritat de que han gosat en altras épocas. Tals
esforsos d’intel·ligencia admiran pero no convensen.

Lo procediment especialista y’l método d’observació directa portan

directament cap al positivisme científich. La varietat es la regla y lo
medi: lo fi, l’enllás entre las varietats. La observació directa,
practicada per especialistas, fa que’ls judicis hagin de ser fills de la
realitat, y que’s tendeixi á presentar tot lo que es objecte d’estudi tal
com es y no tal com podria imaginarse. Alguns exemples nos
donarán la demostració completa de la transformació que ha portat
al camp científich lo procediment actualment empleat, en
contraposició al que ha estat en predicament en altras épocas.
Fixemnos en las brancas de la ciencia que tenen per objecte lo
coneixement del home aixis en sa part física com en sas parts moral é
intel·lectual. En los temps en que predominava lo procediment de las
abstraccions, y en que totas las qüestions estavan implicitament
resoltas en quatre principis brillants, que eran considerats altras
tantas veritats absolutas é indiscutibles, lo coneixement exacte y
precis del organisme físich del home no tenia cap interés pera la
ciencia, que temerosa y encongida no s’hauria atrevit á obrir un
cadáver per temor á la profanació. Lo principi uniformador del
autoritarisme era la base de tot procediment científich, y dant
torment als textos dels autors predilectes, girantlos y capgirantlos, se
lograva ab penas y ab dolors aplicarlos á la qüestió que s’havia de
resoldre de conformitat ab los prejudicis admesos. Lo fet real y
observat no feya cap pes, y la observació directa y repetida devia
callar y prosternarse devant de una cita en llatí de Sant Tomás ó de
Aristóteles. La ciencia llavoras tendia á la concentració y era oposada
á tot particularisme.

Si de tal manera se resolvian las qüestions referents al home físich,

consideris com debian tractarse las del ordre moral é intel·lectual.
Los que las cultivavan, aceptavan los principis que se’ls davan com
inmutables, y llurs afanys se reduhian á acomodarhi las
conseqüencias. Tot particularisme era un absurdo científich, y per
mica que’s acostés al terreno teológich era calificat d’heretgia, en
qual cas son autor havia de temer fins per sa propia persona.

Las brancas físicas de la ciencia foren las primeras que feren la

evolució cap al positivisme, tardant molt temps á seguir llurs passos
las metafísicas. Havian passat molts anys desde que Leonard de
Vinci, Copérnich, Galiléo, Newton y cent altres havian ja restaurat la
observació directa com á base del estudi del món material, y’l moral
seguia encara regulat cientificament per prejudicis y abstraccions
sens base comprobada. En va fou que la teología més ortodoxa
hagués d’acabar per reconeixe que la Biblia, si es d’autoritat
indiscutible en lo terreno relligiós, no prejutjá cap qüestió en lo
científich, entregat á la investigació del home; puig á pesar de la
protesta de molts, las classes predominants van seguir aprofitantse
de las abstraccions y prejudicis, reduhintse á cambiarlos en lo precís
pera acomodarlos á llur interés. Lo moviment filosófich que va
precedir á la revolució francesa va declararlos guerra á mort; pero
tan prompte com los hagué destruhit, no’ls va suplir per los principis
d’un ordre oposat d’ideas, sinó per los prejudicis contraris, dins del
meteix ordre. Precindint de tota observació directa, va acceptar la
uniformitat com á base de son sistema, y cap á la uniformitat va
encaminar sas novas teorías. Al voler la revolució, per exemple,
aplicar sas Constitucions radicalment igualatarias lo meteix als
habitants de Paris ó de Lyó que als negres de las Guayanas, de cop y
volta transformats d’esclaus en ciutadans d’una democracia, obehia
sens repararho al meteix principi que havia impulsat sigles avans als
castellans á condemnar com heretje al Inca peruá per practicar la
relligió propia de la seva terra. En lo terreno polítich social los dos
extrems no podian deixar de trovarse en un resultat semblant. Un y
altre eran fills de la imposició autoritaria. Los pobles no havian fet
mes que cambiar d’amo, passant del absolutisme d’un rey al de una
massa; de la intolerancia teológica á la intolerancia filosófica.

Avuy, si las brancas de la ciencia que estudian la vida material,

persistint en lo camí que venen seguint fa ja sigles, van perfeccionant
y ampliant cada dia lo sistema de la observació directa, las que
s’ocupan de la vida moral han adoptat per fí aquesta via, y establint
unas y altras estreta aliansa, han obtingut ja grans ventatjas y
prometen avansar molt més encara. L’escarpell y la balansa son los
instruments capitals del observador, que pera multiplicar la potencia
y finura dels seus sentits disposa d’aparells de tota clase. Ab tan
poderosos medis s’ha proseguit l’estudi del home, y á cada pas que
s’avansa en son coneixement se van modificant las ideas que
predominavan, pronunciantse més y més en pro del particularisme.

En efecte: com mes se divideixen y subdivideixen las brancas de la

ciencia; com més se multiplican los camps d’observació, més se va
posant de manifest, que la varietat es regla de la naturalesa y
condició necessaria de la vida. Fixantnos sols en los estudis que més
directament nos interessan, ó siguin los que s’ocupan del home, aixis
considerat aisladament, com en relació ab los demés sers, veurem
que á cada pás que s’avansa se van descubrint diferencias fins en los
punts en que més s’havia afirmat la uniformitat. La antropología, per
exemple, amidant las cavitats del crani y pesant y examinant la
massa del cervell, nos ensenya á caracterisar y á classificar las
varietats y rassas, assignant á cada una d’aquestas lloch distint en la
escala de la perfecció, per medi de la observació individual
comparada. La etnografía y la etnología, brots de la branca de la
ciencia que estudia al home en general, lo consideran formant
agrupacions y pobles, y tot llur afany es cercar las diferencias que
caracterisan á cada grupo ó col·lectivitat al objecte de poder
classificarlos y distingirlos. La lingüística ve en auxili d’aquestos
estudis, y fixantse en las transformacions que ha anat experimentant
la expressió de las ideas, acaba de posar de relleu las diferencias
establertas per las brancas similars de la ciencia. Gracias á aqueix
conjunt d’observacions, sabem avuy que cada agrupació d’homens té
sa personalitat propia, que per herencia se transmet de generació en
generació, y que las circunstancias de lloch y temps que las envoltan
tenen en ellas influhencia incontrastable. Los avensos fets fins ara,
ab tot y que no s’ha arrivat de molt encara al punt á que lo sistema de
observació directa dels fets pot portar á totas las brancas de la
historia natural, nos demostran ja que es absurdo tot sistema que
pretengui subjectar á reglas idénticas á sers y col·lectivitats que
viuhen en tan distintas condicions, y’s trovan en tan diferents estats
de desenrotllo y de cultura. Avuy, lo sentimentalisme extraviat que
vol igualar al salvatje del cor del Africa ó de las islas occeánicas al
home blanch refinat de las grans poblacions europeas ó americanas,
se presenta ja com un romanticisme esbravat y passat de moda, y lo
qui pretengués portar á las societats imperfectas de la Terra de Foch
ó de la Micronessia las llibertats y drets de que disfruta un nort
americá ó senzillament lo més incult proletari del Estat més atrassat
d’Europa, no lograria altra cosa que fer esclafir en una riallada
general als que han aprés no més que’ls rudiments de la ciencia
sociológica. Essent absurdo lo més, ha de serho tambe lo menys dins
del meteix ordre d’ideas. De igual manera, donchs, que los grupos
d’homens que’s troban molt separats en la escala del desenrotllo han
de regirse per reglas distintas, distintas han de ser també, encara que
no en grau tan marcat, las que regeixin als que’s troban mes acostats,
puig tota diferencia per petita que sigui, es atendible, y necessitats
variadas han de ser satisfetas per medis variats.

Aqueix moviment cap á la observació directa no es exclussiu de las

brancas de la ciencia que estudian la vida del home y dels pobles,
sinó que influheix fins en las que s’ocupan de las materias mes
abstractas. La estética, la psicología, la moral, la meteixa teología
s’han fet també observadoras y experimentals. La bellesa no está ja
subjecta á un patró fixo, sinó que es admesa sigui la que sigui la
vestidura ab que se adorni. La obra artística no ha de enmotllarse á
reglas arbitrarias preconcebudas, y’l que trova una nova manera de
fer sentir impressions, mereix general aplauso. La originalitat es una
de las qualitats que més s’estiman, y la originalitat no es res més que
la consagració de la varietat. La psicología dona cada dia major
importancia á las sensacions, ó sigui á la comunicació de l’ánima ab
lo món exterior, y si la moral ha de reconeixer que está tambe
subjecta á la lley de la evolució, essent més ó menys perfecta segons
lo grau de desenrotllo y de cultura dels sers capassos de practicarla,
la teología mes ortodoxa, influhida per la corrent general, no pot
evitar lo entrar en estudis comparatius, reconeixent per aquest sol fet
los drets de la varietat com element de progrés, y de millora.

La estreta aliansa establerta entre las brancas materials de la ciencia

y las abstractas, es la que ha produhit que unas y altras prenguessin
lo carácter que estem analisant, treyentne abduas gran benefici. Ella
es la que ha donat á totas las manifestacions científicas l’aspecte
positivista que avuy las distingeix, y las fa progressar depressa.
L’element de la varietat del que la ciencia s’havia privat en altras
épocas, la vivifica y vigorisa. La llibertat científica es la mes hermosa
y tracendental conquista dels temps moderns.

Y notis be que la varietat, filla de la llibertat, no pren en lo camp de la

ciencia cap aspecte de mesquinesa ni conduheix al exclussivisme,
sinó al contrari. La aliansa estreta establerta entre las brancas del
saber, lluny de rompres á mida que las va fent á totas més
particularistas, se va refermant y estrenyent, fins al punt de que
avuy, mes que aliansa, es ja germanor perfecta. Lo carácter general
científich es precisament la unitat de propósits entre’ls elements que
en lo moviment prenen part. Cada especialista travalla afanyós en lo
terreno que cultiva, pero jamay abandona lo punt de mira de
contribuhir á resultats de tracendencia general. Es que lo
particularisme es l’únich camí que porta cap á la unió verdadera. Pel
camí de la experimentació, la ciencia ha arribat ja á entreveure la
identitat de la materia per entremij de las inumerables varietats de
forma ab que’s presenta, y no está lluny de poder fixar, al menys en
sos carácters generals, la filosofía de la historia, ó sigui la lley
constant que presideix á la marxa de la humanitat. Tals resultats y
esperansas son fills llegítims y naturals del método científich que’s
basa en lo particularisme.

Tots los sistemas filosófichs que fins ara ha concebut l’home y tots
los que concebirá mentres sols disposi de las facultats que
actualment lo posan en relació ab los móns exteriors, poden ben bé
calificarse en dos grans grupos: idealisme y positivisme. Quan se
precindeix de la realitat, y las qüestions se resolen en virtut de
teorías preconcebudas y fillas de generalisacions autoritarias, los
resultats han de ser purament convencionals, y s’imposan més á la
imaginació que á la rahó. Quan s’atén á la realitat y no se avansa un
pás que no pugui fundarse en la observació directa y comprobada, las
conseqüencias, menys brillants que sólidas, s’imposan á la rahó més
que á la imaginació. Los sistemas idealistas produheixen entusiasme,
pero llurs efectes per lo meteix que son molt intensos, no tardan á
decaure. Los sistemas positivistas no arrivan quasi jamay á
entusiasmar, pero en cambi son d’efectes mes durables, puig que
satisfán á la rahó y donan convenciment. Uns y altres sistemas tenen
un gran perill en l’exclusivisme. L’idealisme arriva moltas vegadas á
prescindir completament dels fets, aixis com lo positivisme
precindeix moltas altras de las abstraccions. Reduhintnos als
sistemas basats en la observació, afegirem que sols es llegítim lo
positivisme, quan pera sas resolucions té en compte totas las
impressions de que son capassas las variadas facultats del home,
aixis las reflexivas com las imaginativas.

Lo positivisme més científich y filosófich, donchs, es aquell, que

partint de la base de la observació directa y comprobada, té per
objectiu arrivar á la generalisació. Per fortuna aquest caracter, si be
que no prou marcat tal vegada encara, es lo distintiu de la ciencia en
la nostra época.

Baix aquest punt de vista, lo particularisme que defensem es

perfectament científich. Eminentment positivista, allí ahont trova
una varietat, no sols la respecta, sino que la fomenta pera que arrivi á
ser un element de progrés. Estudia y observa cuidadosament lo fet
particular, pero ab l’objectiu de agrupar tot lo estudiat y observat en
un sistema general. Arrenca de la llibertat, y camina cap á la unió.
Posa en moviment tots los interessos, pero al meteix temps los
dirigeix cap á la armonía, imitant aixis á la naturalesa, que donant á
la materia innumerables formas, y dotant als sers de facultats y
aptituts indefinidament variadas y variables, assenta en aquesta
varietat las lleys generals de la vida. La naturalesa, si se’ns permet
copiar una frase antigua de la física, te horror á la uniformitat. Dels
milions y milions d’homens que poblan y han poblat la terra, no n’hi
ha dos que siguin idéntichs; tant, que en aquesta falta d’identitat
s’apoya la personalitat de cada individuo, que fora impossible de
reconeixer sens la may desmentida varietat, que es la major
maravella de la naturalesa. Tots los homens, á pesar de llurs
diferencias individuals, forman la humanitat, ab virtuts y vicis
generals que no’s reuneixen en cap de sos membres, com en cap
d’ells no’s condensa lo prototipo general humá, y tots plegats estan
subjectes á lleys fatals, que son com lo llas d’unió de tota la especie.
Lo positivisme té també horror á la uniformitat, essent aixis fidel
imitador de la naturalesa. Lo nostre sistema, donchs, no sols
s’acomoda al positivisme, fill de la observació comprobada, que es lo
distintiu de la ciencia en sa evolució actual, sino que l’esperit
cientifich que l’anima se posará més y més de relleu á mida que la
ciencia anirá avansant camí en lo descubriment de las lleys naturals y
purificant lo seu positivisme.

Per desgracia lo positivisme particularista ha de trobar grans

dificultats pera poder avansar camí en lo camp polítich social. Los
que’l cultivan están impulsats per l’interés propi, y al ocuparse de la
cosa pública los va molt be lo sistema de las generalisacions y dels
idealismes. Los polítichs d’ofici no tenen més objectiu que la
possessió del poder, y quantas més facultats en aquest se concentrin,
més utilitats treurán d’ell al exercirlo.

Difícil, donchs, ha de ser substituhir lo empirísme que avuy ocupa’l

lloch dels verdaders principis científichs. No hi ha pitjor sort que’l
que no hi vol sentir, y la gent política es sorda per conveniencia.
No es estrany, donchs, que’l particularisme, ab tot y basarse en los
principis més rigurosament científichs, no hagi lograt per ara influir
directament en la marxa de la major part de las nacions.

Mes no per aixó hem de desanimarnos. Comensém per demostrar

que tenim rahó: un dia ó altre lograrem que se nos reconegui, á pesar
dels interessos illegítims que han de sortirne perjudicats.
Capitol III.
 La llibertat
Dificultat de definir la llibertat, y facilitat de explicar sos efectes.– Distints
conceptes de la meteixa segons los graus de civilisació y cultura.–
Concepte en los pobles clássichs.– Concepte en la revolució francesa.–
Definicions oficials dadas per aquesta.– Concepte modern de la llibertat.–
Escolas francesa y anglo-saxona.– Llibertat personal, civil y política.–
Aquesta última es no sóls un fí sinó també un medi.– Lo self government.–
Lo self-government institucional.– Caracterisació de la llibertat moderna.–
Lluyta entre’l poder y las iniciativas particulars.– Armonisació dels
interessos contradictoris.– Garantías sólidas d’equilibri.

Comensem ja á baixar de las alturas á que hem degut enfilarnos, y

acostemnos més á ran de terra, preguntantnos ¿que es la llibertat?

Lo més difícil de definir es quasi sempre lo que tots sentim. En

aquest cas deu trovarse la idea de llibertat, quan un dels mes
il·lustres representants de la rassa que en los nostres temps millor la
comprén en la práctica, comensa un capítol destinat á explicarla ab
las següents paraulas: “Moltas definicions s’han donat de la llibertat.
La major part ni mencionarse mereixen”.

Mes, si es difícil definir la llibertat, no ho es de molt tant explicar sos

efectes. Aquestos són los que més interessan al nostre punt de vista
positivista.

Pera basar lo sistema polítich social del particularisme en la llibertat,

no tenim cap necessitat de desentranyar lo concepte metafísich
d’aqueixa paraula. Deixem de bon grat que’ls teólechs moralistas
fassin esforsos de penetració intelectual pera agermanar la
responsabilitat humana, sanció de tot sistema religiós, ab la
omnipotencia y preciencia de la divinitat, sens las quals cap teología
tindria base. Deixem enhorabona que’ls filosops de la escola idealista
imaginin com únich subjecte digne de la llibertat, una abstracció que
jamay ha existit en lo món real, y considerin que sóls es
verdaderament lliure l’home que no está subjecte á cap de las
pasions inherents á sa naturalesa. Pera’l nostre objecte hem de
contar ab l’home tal com es, ab tots sos vicis y virtuts, ab sas pasions
bonas y dolentas, y dadas aquestas condicions, ferlo tan amo de si
meteix com sigui possible.

La llibertat es un desitj, un sentiment imposat al home per sa propia

naturalesa. Desde’l moment que’l home pot fer us de sas facultats
intel·lectuals, té idea de sa propia personalitat, y vol disposar d’ella.
La llibertat es una aspiració tan humana com la justicia, com la
bellesa, com cent altras del meteix ordre, y sa noció, com la de totas
aquestas aspiracions, va aclarintse, perfeccionantse y complicantse á
mida que las facultats intel·lectuals que’n donan esment al home van
cultivantse y progressant. L’objecte de qualsevol aspiració en l’ordre
moral ó intel·lectual es una de las forsas conservadoras de la
naturalesa, que com las que regulan la vida física, estan latents y no’s
mostran á la mirada del home, fins que aquesta te prou forsa pera
descubrirlas y aprofitarlas. En la naturalesa, per exemple, sempre ha
existit la forsa del vapor y la aptitut llumínica de la electricitat; pero
durant molts sigles han estat ocultas als ulls del home, que ni tenia
idea de que fossin aprofitables. De la meteixa manera han existit
sempre las forsas morals de que’ns ocupem, encara que no hagi
arrivat l’home á aprofitarlas fins que’l desenrotllo de sas facultats li
ha permés descubrir llur utilitat y ventatjas. Las manifestacions de
las forsas naturals son indifinidament variadas, y per moltas que
arrivi l’home á descubrirne, sempre’n quedarán de latents y ocultas á
sa mirada: d’aquí que la evolució de las ideas hagui de ser constant é
indefinida, aixis en l’ordre físich com en l’intel·lectual y moral.

Bastan aquestas indicacions pera explicar los distints conceptes que

s’han dat á la idea de llibertat en los diferents estats de civilisació y
de cultura que han atravessat los pobles. Pera l’assiátich, subjecte al
régimen de castas, la llibertat no vol dir mes que pertanyer á una de
las superiors, ab tot y que aquestas meteixas visquin baix lo jou del
despotisme. Pel negre de Cuba, la llibertat es sóls qüestió de color,
puig que pera ell, lo blanch no esclau es lliure. Los ilotas de la
república de Esparta consideravan lliure al poble de Lacedemonia, á
pesar de que estigués subjecte á la voluntat dels ciutadans de la
capital, puig que en ell hi veyan un grau menys de subjecció. A la
antigua Roma, durant molt temps, llibertat no volgué dir mes que
gobern republicá y abolició de la monarquía; sentit que per
reminicencia donan avuy per avuy encara á aquella paraula molts
sectaris, que ab tal de no viure baix l’autoritat d’un rey, no tenen
reparo en reconeixer com amos absoluts á un dictador ó á una
Cámara. La revolució francesa va confondre la llibertat ab la igualtat,
fins al extrem de que en un diccionari polítich se defineixi aquella
paraula dihent: “llibertat es igualtat; igualtat es llibertat.” Portada
per aquest afany, no es d’extranyar que hagui destruhit tots los
elements de varietat á que ha pogut arrivar en sa furia destructora,
establint damunt de las ruinas l’autoritarisme del Estat omnipotent.
Avuy encara tot Europa se ressent d’aquest fals concepte de la