DRET PROCESSAL CIVIL

TEMA 1: Funció jurisdiccional de l'Estat i organització jurisdiccional espanyola.

CONCEPTE DE DRET PROCESSAL/ DRET JURISDICCIONAL

El dret jurisdiccional és un conjunt de normes relatives a:

- La jurisdicció: com a organització judicial; és a dir, regulen l’organització, la composició, la funció i
la delimitació territorial dels òrgans judicials.
- L’acció: drets que tenim els justiciables davant l’administració de justícia.
- El procés: es essencialment l’instrument que tenen els tribunal; d'un jutge o magistrat per exercir la
funció jurisdiccional. Per jutjar i executar necessita un instrument i aquest es el procés. NO ho pot fer
de cap altra manera. A més és un procés que ha d’estar regulat pel principi de legalitat. (Actes
processals, els subjectes, poder judicial, les parts, forma, requisits processals, tipus de procediment...)

Per tant, els tres pilars del dret processal són la jurisdicció, l’acció i el procés.

FONTS

En relació a les fonts trobem la llei, els principis generals del dret. Després trobem la costum i la
jurisprudència.

LLEI *la font principal del dret processal

Per una banda, trobem la Llei estatal (art. 149.1.6a CE): la legislació processal de la qual, es competència
exclusiva estatal, sens perjudici de les necessàries especialitats processals derivades de les particularitats del
dret substantiu de les CCAA.

Per altra banda, trobem la Llei autonòmica (art. 130 EAC): correspon a la Generalitat de Catalunya dictar les
normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.

Què s’entén per particularitats del dret substantiu de Catalunya? Són les institucions de dret civil concretes,
però també el ordenament jurídic civil català en el seu conjunt. El Parlament de Catalunya ha dictat normes
processals específiques. Son institucions de dret substantiu que poden reclamar alguna normativa processal
específica, *especifica vol dir que no esta prevista a la llei d’enjudiciament civil.

Que ha fet el legislador català? Trobem dues tècniques emprades per a dictar normes processals específiques:

Primera tècnica: ha dictat normes processals incloses en textos legals de dret civil.

Per exemple: art. 235-15 Llibre Segon CCCat: en l’exercici de les accions de filiació no cal la presentació de
cap principi de prova. *es una norma que te els seus efectes en el procés. M’està dient que quan jo he de
redactar una demanda davant una filiació matrimonial o extra matrimonial, amb la demanda NO he de
presentar cap document que acrediti que jo soc el fill, el pare de la persona demandada.

Per exemple: la disposició addicional cinquena Llibre Segon CCCat: procediments relatius a la ruptura de
parella estable es tramiten d’acord amb les normes de la LEC previstes pels processos matrimonials. Les
reclamacions sobre guarda dels fills, atribució ús de l’habitatge familiar, compensació econòmica per raó de
treball i prestació alimentària s’hauran d’acumular en un únic procés.
Per exemple: Art. 553-40 Prohibicions i restriccions d’ús dels elements privatius, Llibre Cinquè CCCat:
Presentada la demanda contra un copropietari o ocupant de l’element privatiu en exercici de l’acció de
cessació d’activitats contràries a la convivència, l’autoritat judicial ha d’adoptar les mesures cautelars que
consideri convenients, entre les quals, la cessació immediata de l’activitat prohibida.

Per exemple: art. 569-36 Hipoteca en garantia de prestacions compensatòries en forma de pensió en cas de
nul•litat matrimoni, divorci o separació Llibre Cinquè CCCat: Les condicions de la hipoteca es poden establir
de comú acord entre els cònjuges en el conveni regulador aprovat judicialment o atorgat davant notari o en un
conveni posterior. Si no hi ha pacte, a petició del cònjuge o la cònjuge amb dret a pensió, l'autoritat judicial
que ha conegut del procediment pot fixar les condicions per mitjà d'una resolució, donant audiència a
ambdues parts.

Segona tècnica: dictar lleis processals pròpies. Un text legal exclusivament processal.

Per exemple: Llei 4/2012, del 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya. *Norma
mes clara. No es la primera llei que dicta una CCAA sobre el recurs de cassació, anteriorment ho va fer la
CCAA de Galicia en materia de dret civil galleg.

El dret civil català es comença a perfilar des de S.X, es consolida amb la Compilació 1960 i codificació
iniciada en 2002 requereix una producció correlativa de doctrina legal que permeti interpretar i aplicar de
manera uniforme el dret positiu. Son normes que han estat interpretades pels jutjats de 1a Instancia, per
audiències provincials, i qui té la ultima paraula en la interpretació per poder formular la doctrina legal i per
protegir el dret civil català  es el Tribunal Superior en l’organització jurisdiccional en la Comunitat
Autònoma de Cat. I aquest òrgan es el TSJCat.

El legislador català va entendre que calia regular de forma especifica el recurs de cassació per una llei
catalana, perquè el recurs de cassació que estava previst en la llei d’enjudiciament civil estatal (2000) NO
hagués permès crear aquest cos de doctrina legal.

Aquesta llei 4/2012 es limita a dos grans matèries: quines resolucions tenen accés al recurs de cassació davant
el TSJ i perquè es poden impugnar aquestes resolucions. Però NO pot regular el procediment perquè es
matèria estatal.

Normativa de la UE:

2 moments claus: El tractat d’Amsterdam de 1997 en que es crea l’ ELSJ:

- Espai de Llibertat, Seguretat i Justicia- que fa referencia a la cooperació judicial entre tribunals en la UE, el
que es clau en el procés civil l’any 1997 es que la cooperació judicial en matèria civil passa a ser matèria
pròpiament comunitària, i en passar a ser-ho les institucions comunitàries tenen competència per poder
legislar sobre aquest procés civil. A partir d’aquest moment comencen a dictar reglaments (*normes
vinculants que dicta el parlament europeu i directament aplicables, els estats membres no les ha
d’implementar) i la seva consolidació definitiva es va donar amb el Tractat de Lisboa 2007 arts. 67.4 i 81
TFUE.

Això significa una innovació en les fonts del dret processal civil, hem d’aplicar normes que ens venen
imposades pel Parlament de la UE. Això acaba amb la elaboració d’un dret processal civil europeu, un dret
en continu moviment. Però ha anat desenvolupant-se seguint uns principis i objectius:
 - Reconeixement mutu: una sentencia que es dictada per un tribunal espanyol, si vull que sigui aplicada
per un tribunal francès, el tribunal francès li ha de donar el mateix valor que si l’hagués dictat ell. Es
basa en una confiança recíproca. Per exemple: Reglament 1215/2012 del PE i del Consell, relatiu a la
competència judicial, el reconeixement i l’execució de resolucions judicials en matèria civil i
mercantil. *s’ha d’aplicar quan en una relació jurídica hi ha un element d’estrangeria.

- Cooperació judicial: Es la via mitjançant la qual es possible que una prova necessària en un judici
Espanyol es practiqui en X país i tingui la mateixa validesa que si s’hagués practicat a Espanya. Per
exemple: Reglament 1206/2001 del Consell, relatiu a la cooperació entre els Estats membres en
l’àmbit d’obtenció de proves en matèria civil i mercantil.

- Aproximació de legislacions: es fa a traves d’un altre instrument que son les directives, la directiva a
diferencia del reglament es que ha de ser transposada pel poder legislatiu dels estats membres. La
missió de la directiva es formular unes normes mínimes comunes perquè en aquest cas, respecte de la
mediació en assumptes civils i mercantils, els 27 estats de la UE tinguin una relació uniforme, el més
compatible possible. Per exemple: Directiva 2008/52/CE del PE i del Consell, sobre certs aspectes de
la mediació en assumptes civils i mercantils.

- Facilitar accés Justícia: es regula tot el procés civil, un procés únic des de la demanda fins a la
sentencia. Per exemple: Reglament 861/2007 del PE i del Consell, que estableix un procés europeu
d’escassa quantia. *Es un procés que es pot tramitar quan el conflicte que hi ha entre les parts, es un
conflicte on hi ha un element d’estrangeria. Però hi ha qüestions que no estan regulades en aquest
reglament i que fa una remissió a les normes pròpies de cada estat.

PRINCIPIS GENERALS DEL DRET

Són font del dret processal, aquests són principis juridico-naturals que inspiren la creació de normes
jurídiques. Els 2 principis basics son el principi d’audiència i el principi d’igualtat. Indiquen al legislador com
ha de regular aquella norma processal concreta y tenen una gran utilitat perquè ens serveixen frenar les
llacunes legals.

COSTUM I JURISPRUDÈNCIA

Aquests NO són font del dret processal.

**En la jurisdicció es poden distingir 3 significats; la funció jurisdiccional, l’organització jurisdiccional i el

pressupòsit processal. **

FUNCIÓ JURISDICCIONAL

L’estat de dret suposa una abolició de la justícia privada, que es una justícia de caràcter desproporcionat. I
aleshores, aquest estat de dret atorga el monopoli de la funció jurisdiccional a uns òrgans, que son els
tribunals. Aquests òrgans son els titulars d’una coerció legitimada per la pròpia existència de l’estat de dret.

La funció del estat consisteix en la tutela i realització del dret objectiu; es a dir, aquell abstracte en un cas
concret per realitzar la funció jurisdiccional (art. 117.3 CE) i pensat per tots. Principi de legalitat: els
tribunals han d’estar creats ante i no ex post, i creats per una llei orgànica. El procés civil ha d’estar regulat
per llei del parlament, no per un reglament del poder executiu, i amb antelació.

En relació als caràcters definidors (art. 117.1 CE):

*Son caràcters que defineixen a la funció jurisdiccional per contraposició al dret administratiu. Quines
particularitats té la funció jurisdiccional respecte de com pugui actuar l’administració.

- Aplicació de normes objectives: a conflictes inter-subjectius; són un fí en si mateix. *Per resoldre un

conflicte aliè, en que el magistrat/da no en forma part. Se li planteja un conflicte d’interessos entre
dos persones (actor i demandat) i resol aquell conflicte aplicant una norma jurídica.

- Independència (arts. 12 i 13 LOPJ): son uns arts que sempre estan d’actualitat, perquè aquesta
independència judicial es doble, una externa i una interna.

En quant a la externa (art 13 LOPJ) diu: “Todos están obligados a respetar la independencia de los Jueces y
Magistrados.” Aquest tothom s’adreça a la independència externa respecte al poder executiu; persones que no
formen part del poder judicial que poden atacar al jutge/magistrat en l’exercici independent de la funció
jurisdiccional.

Respecte a la interna (art 12 LOPJ) diu: “En el ejercicio de la potestad jurisdiccional, los Jueces y
Magistrados son independientes respecto a todos los órganos judiciales y de gobierno del Poder Judicial.”
Això vol dir que cap magistrat pot indicar a un altre magistrat com ha de resoldre el conflicte d’interessos que
esta jutjant, es completament independent. Ho ha de fer d’acord amb la interpretació i aplicació que faci de la
norma jurídica.

Aquí hi ha la única excepció que estableix l’art 12 LOPJ, però que no es una pèrdua de la independència
interna, sinó que es el resultat de com esta estructurada l’organització jurisdiccional i els processos, sobre la
base d’un dret que es de la tutela judicial 🡪 un tribunal superior pot corregir la resolució dictada per un
tribunal inferior a través dels recursos.

- Imparcialitat: aquesta pot ser tan objectiva, com subjectiva. La imparcialitat subjectiva vol dir que
un jutge no ha de tenir cap mena de relació familiar, afectiva amb les parts, ni tampoc amb l’objecte
del procés.

Ara bé, la imparcialitat objectiva té la vessant de la incompatibilitat de funcions. Es un concepte propi del
TEDH, que l’assolit el nostre TC i després els tribunals de la jurisdicció ordinària. Significa una
incompatibilitat de funcions. En un procés civil o penal, el tribunal que dicta sentencia en la primera instancia
NO pot formar part del tribunal que resoldrà la sentencia (que ell ha dictat) en segona instancia a traves d’un
recurs, per exemple.

- Desinterès objectiu: fa referencia a que ”nemo iudex in sua causa” , cap jutge pot jutjar un supòsit
en el que té algun tipus d’interès. Per tant, significa que si el jutge o magistrat té algun interès en la
causa, NO pot jutjar aquell conflicte. NO es mai jutge i part, a diferencia de la administració. I si no
ho pot fer; té dues institucions per procurar la seva imparcialitat que es la institució de l’abstenció i
de la recusació.

ORGANITZACIÓ JURISDICCIONAL ESPANYOLA

PRINCIPIS

- Principi d’unitat jurisdiccional:

Ho trobem en el article 117.5 CE. Aquest principi vol dir que la funció jurisdiccional s’organitza
exclusivament pels tribunals que integren el Poder Judicial. I a més, es un poder judicial únic, no hi ha poders
judicials en les CCAA, les 17 CCAA tenen poder executiu i legislatiu, però NO poder judicial.

En relació a les concrecions legals (art. 122.1 CE i LOPJ). “La ley orgánica del poder judicial determinará
la constitución, funcionamiento y gobierno de los Juzgados y Tribunales, así como el estatuto jurídico de los
Jueces y Magistrados de carrera, que formarán un Cuerpo único, y del personal al servicio de la
Administración de Justicia.” Per tant, aquest article de la CE es l’origen que existeixi una llei orgànica del
poder judicial. Es el mandat constitucional que ens diu que, qui ha de regular l’existència, el funcionament i el
govern dels tribunals, ha de ser una llei orgànica i a més s’anomenarà LOPJ. Tots els tribunals estan previstos
en la LOPJ. O hi ha cap tribunal que existeixi, que no estigui previst en la LOPJ. Si no esta previst no es pot
constituir.

Tots els magistrats que exerceixen la funció jurisdiccional tenen un mateix estatut jurídic 🡪 les normes que
regulen la vida professional, com es regula, disciplina l’actuació dels magistrats quan estan exercint la funció
jurisdiccional.

Un altra cosa *IMPORTANT* es que els tribunals tenen un òrgan de govern propi i autònom respecte del
poder executiu 🡪 Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest té poder legislatiu, emet circulars,
reglaments i es l’òrgan propi dels jutges i magistrats.

Perquè es crea el CGPJ? Per tenir una independència respecte del poder executiu, es a dir, del Ministeri de
Justícia.

En relació a la raó de ser, tradicionalment sempre ha estat la d’impedir la proliferació de jurisdiccions

especials, perquè afavoreix que el poder executiu les pugui controlar, que exerceixi una mena de pressió sobre
aquestes jurisdiccions especials. Es un principi eminentment liberal. Ja en 1812 amb la CE de Càdis estava
establert el principi d’unitat jurisdiccional, Art 248 :“En los negocios comunes, civiles y criminales no habrá
más que un solo fuera para toda clase de personas”. Es un principi que ens protegeix també respecte de les
prerrogatives que puguin tenir altres col·lectius, o que estiguin situats en una inferioritat de condicions
respecte de persones amb certs privilegis en relació amb l’administració de justícia.

A Espanya es un principi que NO es va contemplar durant la dictadura franquista, i es va plasmar en la

creació de tribunals penals especials, per exemple: el Tribunal d’Ordre Públic que jutjava els delictes polítics.
Durant la dictadura es va arravatar de la jurisdicció ordinària alguns tipus de delictes, polítics, de terrorisme...
i les persones que administraven justícia NO eren jutges de carrera, sinó que eren funcionaris del regim. A
més també es van atorgar més competències de les que havien de tenir a la jurisdicció militar.

Vessant territorial (art. 149.1.5ª CE): L’Administració de Justícia és competència exclusiva de l’Estat, però
únicament el nucli de la funció jurisdiccional. El fet autonòmic incideix en l’organització i funcionament del
Poder Judicial.

S’equipara l’Administració de Justícia amb la funció jurisdiccional? Els jutges i magistrats tenen la funció de
jutjar i executar el jutjat, per tant, la única competència exclusiva la té l’estat.
El primer exemple molt clar es l’existència pròpia del TSJ, existeix 17 TSJ de les corresponents CCAA i l’art.
152 CE ens defineix aquest tribunal 🡪 El TSJ es l’òrgan judicial que estan en la cúspide de l’organització
jurisdiccional dins de cada CCAA. Ara bé, els TSJ són tribunals que pertanyen al poder judicial únic, NO son
tribunals de la CCAA. El que ens diu es que aquests tribunals coneixeran de totes les resolucions dictades pels
tribunals de la CCAA.

Un altre exemple; la formulació d’un concepte una mica complex 🡪 “administració de l’Administració de
justícia”. L’Administració de justícia aquí l’hem d’entendre com la funció de jutjar i executar el que s’ha
jutjat. I l’administració, fa referencia a la gestió de l’Administració de justícia. Es un concepte que va crear el
TC en els anys 90, en dues STC: SSTC, Ple, 56/90 i 62/90, en les que s’atorguen algunes competències a les
CCAA.

Que es l’administració de l’Administració de justícia? Es competència exclusiva de l’Estat i aquí equiparem

Administració de justícia a la funció jurisdiccional. El TC en aquestes dues STC, que la funció jurisdiccional
necessita la gestió de mitjans materials i personals per poder-se realitzar. La funció jurisdiccional que duu a
terme un jutge o magistrat la duu a terme en un determinat espai, necessita recursos materials, personals,
taules, ordinadors, programes informàtics... Per tant, fa referencia a la gestió dels mitjans materials i personals
que necessita l’Administració de justícia per realitzar la funció jurisdiccional.

Quan una CCAA pot assumir competències sobre administració de la gestió d’aquests recursos materials i
personals? Ho farà quan s’hagi contemplat en el seu estatut d’autonomia la clàusula subrogatòria respecte
l’administració de l’Administració de justícia.

Clàusula subrogatòria és una forma genèrica d’assumir per part de les CCAA competències que deriven
d’una competència exclusiva de l’Estat. Aquesta clàusula de l’Article 109 EAC té competència sobre la
administració de la Administració de Justícia.

“La Generalitat exerceix, ultra *a més de les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes
les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l'Estat amb relació a
l‘administració de justícia a Catalunya”.

- Principi d’exclusivitat jurisdiccional

En sentit positiu: art. 117.3 CE: “L’exercici de la potestat jurisdiccional en qualsevol mena de processos,
jutjant i fent complir allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament als jutjats i als tribunals que les lleis
determinen, segons les normes de competència i de procediment que elles estableixin”. Exclusivament els
jutjats i tribunals previstos en la LOPJ, exerceixen la funció jurisdiccional. *Principi de legalitat. A més ho
han de fer d’acord les normes de competències i procediment que estableixen com ho han de fer.

En sentit negatiu: art. 117.4 CE “Els jutjats i els tribunals no exerciran funcions altres que les que assenyala
l’apartat anterior i les que els siguin atribuïdes expressament per la llei en garantia de qualsevol dret”. Els
òrgans judicials NO poden dur a terme altra funció que no sigui la funció jurisdiccional. Hi ha excepcions;
com per exemple els actes de conciliació, o quan la llei va atorgar competències als jutjats per portar el
registre civil, que no es pròpiament una funció jurisdiccional, però ha de ser una llei la que li atorgui aquesta
competència.

- Principi d’especialització.
Hi ha una especialització substantiva. Això significa que a causa del principi d’especialització la jurisdicció
ordinària (NO TC ni jurisdicció militar) s’estructura amb 4 branques:
- Civil/ mercantil.
- Penal/criminal.
- Contenciós administratiu.
- Laboral/ social.
Aquestes 4 branques s’introdueixen tribunals. Observant la complexitat del dret material, un jutge NO pot
dominar amb la suficiència i experiència necessària totes aquestes branques del dret substantiu. I també
parteix de l’exigència que deriva del dret a la tutela judicial efectiva que tenim els ciutadans i que esta
reconegut a l’art 24.1 CE.

- Principi de la divisió del treball:

Es constata en que dins d’una mateixa branca, hi ha diversos tribunals de diversos tipus que exerceixen la
seva funció jurisdiccional en diversos territoris, i que tenen diverses competències. Dins de cada una de les
branques de la jurisdicció ordinària, hi ha diversos tribunals.

També significa que en existir territoris amb una població elevada, pel volum de letigiositat, aquest principi
reclama que hi hagi més d’un tribunal de la mateixa classe. Per exemple a Lleida hi ha en l’actualitat 9
tribunals de 1a instancia i instrucció.

Exemples de aquests dos principis; ens centrarem en 🡪 Òrgans judicials civils/ Òrgans judicials penals.

Òrgans de l’ordre jurisdiccional civil

Tots aquests tribunals realitzen la funció jurisdiccional en el àmbit civil i administratiu. Son tribunals que
tramiten processos civils, bé en 1a instancia, 2a instancia o en recursos de cassació. *La forma d’estudiar
aquests tribunals es a traves de la LOPJ (arts. 21 i ss.)
JUTJATS DE PAU (art. 99 - 103 LOPJ)

- Delimitació territorial: Un jutjat de pau es un jutjat que esta situat en una població que NO es capital de
partit judicial (art 32 LOPJ); es a dir, que no tinguin jutjat de primera instància o instrucció 🡪 Es una
organització territorial, agrupació de municipis que té un significat jurisdiccional. La delimitació dels
partits judicials es competència de les CCAA.

**Capitals dels partits judicials a Lleida (7): Tremp, Balaguer, Cervera, Lleida, Seu d’Urgell, Vielha i
Solsona. Aquests pobles que NO son capital de partit judicial, es on hi ha situat un jutjats de pau. En aquests 7
capitals de partir judicial, NO hi ha jutjat de pau perquè hi ha un jutjat de primera instancia o instrucció.
Per exemple: a Lleida NO hi ha jutjat de pau, a Almacelles SI  pq es una població que no es capital de partit
judicial.
Si ens situem a Lleida, veiem que esta situada la audiència provincial de Lleida en dos seccions; la primera
destinada a en la matèria penal i l’altre en matèria civil.
Tenim 9 jutjats de primera instancia, això vol dir que a Lleida un jutjat que es de primera instancia o
instrucció (per exemple la resta de partits judicials de la província de Lleida ja esta separat pel volum de
negocis, de població. El partit judicial de Lleida, els jutjats de primera instancia estan separats de jutjats
d’instrucció. El jutjat de primera instancia tramita la primera instancia en el procés civil, el jutjat d’instrucció
es un jutjat de la branca jurisdiccional penal, la seva funció essencial es la d’instruir, es a dir, la de dirigir la
primera fase del procés penal.
A la part judicial de Lleida, actualment estan constituïts de 4 jutjats d’instruccions. jutjats socials (no
estudiem), jutjats de contenció administratiu, de violència sobre la dona.

- Competència: l’ajuntament es qui elegeix al jutge de pau, aleshores les competències del jutjat de pau en
matèria civil son molt minses; tenen competència en matèria d’actes de conciliació, o com li atorga la
LEC (art 45) 🡪 coneix de conflictes que NO superin per la quantia els 90 €.

JUTJATS DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA (art. 87 bis LOPJ)

- Delimitació territorial: la seva seu és a la capital de província, no a la capital del partit judicial i tindran
jurisdicció sobre tot el àmbit territorial. Per tant, amb independència del domicili del deutor s’ha de
presentar a la capital de província. Exemple: Un delicte de violència sobre la dona comes al partit judicial
de Lleida, comés a Alpicat; qui instruirà es el jutjat de violència sobre la dona.

- Competència: El jutjat de la violència sobre la dona es un jutjat d’instrucció, pertany a la branca

jurisdiccional penal però que la llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència
de gènere també li va atorgar competències en matèria civil. Totes NO, exclusivament aquests segments
que estan llistats a l’art 87 ter LOPJ: “a) Que se trate de un proceso civil que tenga por objeto alguna de
las materias indicadas en el número 2 del presente artículo (es a dir algunes de les causes com la
separació, nulitat…).b) Que alguna de las partes del proceso civil sea víctima de los actos de violencia
de género, en los términos a que hace referencia el apartado 1 a) del presente artículo.c) Que alguna de
las partes del proceso civil sea imputado como autor, inductor o cooperador necesario en la realización
de actos de violencia de género.d) Que se hayan iniciado ante el Juez de Violencia sobre la Mujer
 actuaciones penales por delito o falta a consecuencia de un acto de violencia sobre la mujer, o se haya
adoptado una orden de protección a una víctima de violencia de género.”

Per què aquests procediments i no uns altres? Pq son els procediments que el legislador va veure, en aquell
moment eren processos civils que estaven molt lligats a fets de violència de gènere.
El que va voler el legislador l’any 2004 es que un únic òrgan jurisdiccional (els jutjats de violència sobre la
dona) tramites la primera instancia d’un procés civil, per exemple: el procés civil de divorci. La primera
instancia es una fase que va des de la demanda fins que es dicta sentencia i alhora també tramités la primera
fase d’investigació d’instrucció del procés penal perquè no hi hauria en si discordança que sempre
perjudicaven a la víctima entre mesures de caràcter civil que es podien adoptar en el procés civil de separació
i mesures de caràcter de protecció a la víctima que es podien adoptar en el procés penal. Al ser el mateix
òrgan jurisdiccional en tramitar simultàniament la primera fase del procés civil i aquesta fase de recerca o
d’investigació o instrucció del procés penal, no hi haurien aquestes incongruències i la víctima es protegiria
d’una manera més plena.

Els altres 6 partits judicials de la província de Lleida que no existeix el jutjat de violència sobre la dona amb
una denominació, una creació especifica d’aquest òrgan judicial, les seves funcions les du a terme un jutjat
d’instrucció.
El partit judicial de Lleida (la Seu) estan constituïts tres jutjats penals: un jutjat de violència penitenciaria i un
jutjat de menors (es un jutjat penal que jutja als menors que tenen responsabilitat penal, aquelles persones que
han comes un fet delictiu i que tenen una edat entre 14 i 18 anys.
A Balaguer tenint en compte que es un partit judicial més petit que el de Lleida, veiem en primer lloc que hi
ha 3 jutjats; el jutjat de primera instancia i instrucció (nº 1,2,3) s’anomena mixta. Quan ens diguin que es un
jutjat mixta vol dir que com per exemple Balaguer que té competència en matèria civil i en penal. Es mixta
perquè es un únic jutjat que té molta feina però no té el mateix volum d’assumptes que un jutjat de primera
instancia de Lleida o un jutjat d’instrucció de Lleida però tramita la primera instancia del procés civil i la
instrucció del procés penal.

Diferencia entre jutjat d’instrucció i jutjat de primera instancia 🡪 Un jutjat de primera instancia es un jutjat
civil i el jutjat d’instrucció es penal.

Òrgans del ordre jurisdiccional penal:

TRIBUNALS DE LA BRANCA JURISIDICCIONAL PENAL

Perquè sapiguem com es combinaven l’audiència provincial, quines funciones té el jutjat penal.
A l’audiència provincial a Lleida es constitueix en 2 seccions; la secció primera civil/mercantil i la secció
segona penal.
Els jugats de la branca jurisdiccional civil també son jutges de la branca civil/mercantil.
El dret mercantil es una especialització del dret civil però si que es un dret privat i per tant el seu dret privat
(els jutges que coneixem) son de la branca civil/mercantil

El principi que regeix el procés penal que es que el jutge que intrueix, que dirigeix la primera fase del procés
penal ha de ser diferent del jutge que dicta sentencia.

Tots aquests òrgans jurisdiccionals que estan creats i atribueix competència la llei orgànica del poder judicial i
aquests normes de la llei d’enjudiciament criminal. La llei d’enjudiciament criminal es una llei ordinària i
regula el procés penal, si combinem aquests dos podem veure que el jutjat d’instrucció o jutjat de violència
sobre la dona, es un delicte de violència de gènere comes aquest delicte comença a investigar i adopta
mesures cautelars.
Un cop acaba la fase d’instrucció es passa a la fase d’enjudiciament, que dictarà sentencia en primera
instancia en delictes sancionats amb més de privació de llibertat i penes privatives altres drets amb més de 10
anys (arts. 14, 846 ter i 874 LECrim). En aquests supòsits dictarà sentencia l’audiència provincial, un cop ha
dictat sentencia l’audiència provincial la pregunta que sempre ens hem de formular es: Es pot impugnar, hi ha
algun recurs? Es pot interposar un recurs d’apel·lació. Qui resol aquest recurs d’apel·lació? La sala Civil i
Penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) dictarà sentencia resolent el recurs d’apel·lació.
Dictada sentencia en 2n instancia per la sala civil i penal del TSJ actuant com a sala penal, aquesta sentencia
es pot impugnar? El que preveu la llei d’enjudiciament criminal, però tenint en compte que es un recurs
extraordinari, els motius estan delimitats preveu que si i que sigui la sala penal del Tribunal Suprem, es a dir,
que contra la sentencia dictada en apel·lació per la sala civil i penal del TSJ es pot interposar recurs de
cassació que es la competència essencial del Tribunal Suprem i per tant, aquets assumpte que ha començat en
la audiència provincial de Lleida pot acabar en la sala penal del Tribunal Penal. Sempre podem interposar
recurs de cassació? SI

JUTJAT PENAL

Els jutjats penals el que fan es dictar sentencia. Quan els delictes que estan previstos en abstracte en el CP es
sospita que la conducta es un delicte que esta sancionat fins a 5 anys de pena privativa de llibertat, multa de
qualsevol quantitat i penes privatives altres drets fins 10 anys (arts. 14, 790 i 847 LECrim) també instrueix el
jutjat d’instrucció o el de violència sobre la dona, el que dicta sentencia es el jutjat penal.

El jutjat penal té una delimitació territorial provincial, per tant, dicta sentencia depenen de la gravetat de la
pena, ho dicta o l’audiència provincial o el jutjat penal.
Quan el jutjat penal dicta sentencia, el jutjat penal acaba amb sentencia a la primera instancia en el procés
penal des de que es comença a intruir fins que es dicta sentencia. Dictar sentencia en primera instancia, pot
ser recorreguda? SI, per apel·lació, però ara qui dicta sentencia es l’audiència provincial i la sentencia que
dicta l’audiència provincial pot ser impugnada en cassació, la competència sempre es de la Sala Penal del
Tribunal Suprem.
TRIBUNAL DEL JURAT

Es un tribunal especial dins de la branca jurisdiccional penal, es un tribunal típic i es l’exemple clar d’un
tribunal especial dins la branca penal de la jurisdicció ordinària.
Per què es un tribunal especial? Perquè es un tribunal que se li han atribuït competències, es a dir, enjudicia
determinats delictes, no en funció del criteri comú d’atribuir competències en matèries penals sinó que el
criteri d’atribuir competències en matèria penal es la gravetat de la pena.
Que succeeix amb el tribunal de jurat? Es un tribunal especialitzat en la jurisdicció ordinària perquè els
delictes que coneix el tribunal del jurat son en funció de la gravetat de la pena sinó que son aquests delictes
que el legislador l’any 1995 quan es dicta la llei orgànica del tribunal del jurat que es la llei 5/1995 del 22 de
març va entendre que els nous delictes que els ciutadans podien comprendre millor la conducte en la que
consistia aquest delicte, amb això vol dir que la competència del tribunal del jurat en l’ art. 1 de la llei
ordinària del Tribunal del Jurat (LOTJ): te competència en matèria de homicidio consumado, amenazas,
allanamiento de morada, omisión del deber de socorro, etc... (buscar en base de dades l’art. 1 LOTJ).

Qui dicta la sentencia? El tribunal del Jurat, els nous ciutadans (el tribunal del jurat està format per ciutadans
i magistrat president).
La sentencia que dicta el Tribunal del jurat pot ser impugnada? SI, la llei d’enjudiciament criminal preveu que
pot se impugnada per un recurs d’apel·lació. Qui resol el recurs d’apel·lació? La Sala Civil i Penal actuen
com a Sala penal del Tribunal Superior de Justícia. La sentencia que dicta la Sala Civil i Penal del TSJ que
actua com a Sala Penal pot ser impugnada? SI, la llei d’enjudiciament criminal si que es pot impugnar el
recurs de cassació.

L’audiència nacional també es un tribunal que es un conjunt de tribunals que es un tribunal especial dins de la
branca penal de la jurisdicció ordinària. Es el mateix motiu que el del Tribunal del Jurat perquè l’audiència
nacional coneix tots els delictes que estan dins de l’anagrama de l’audiència nacional coneix no dels delictes
en funció de la gravetat de la pena sinó en funció d’aquests delictes que el legislador va entendre el 1995 quan
es dicta la LOPJ que havien de ser competència de l’audiència nacional.
Quins son aquests delictes? Les injuries i columnes contra la corona. Aquest delictes estan llistats a l’art. 65
de LOPJ més el delicte del terrorisme. Per exemple: trafico de drogas o estupacientes, siempre que sea por
bandas o grupos organizados y produzcan efectos en lugares pertenecientes a diferentes audiencias (es
refereix a diversos territoris o províncies de l’estat espanyol.

Hem de recordar que el dret penal i el dret processal penal es el principi estricte de legalitat i a demes les
normes no es poden interpretar de manera extensiva.
Igual que el dret administratiu sancionador, per tant la tipificació ha de ser molt precisa, el legislador ha de ser
molt precís per saber si s’està cometent un delicte, per saber qui es l’òrgan jurisdiccional competent perquè
sinó s’està vulnerant un dret fonamental (art. 24.2 CE, el dret a l’òrgan judicial predeterminat per la llei).
Jo com a ciutadana el dret a que em jutgi un tribunal (el tribunal que estigui predeterminat per la llei),tots
aquests òrgans judicials estan predeterminats per la llei per tant, si jo cometo un homicidi m’ha de jutjar el
tribunal del jutjat.

La audiència nacional NO te competència en matèria civil sinó que te competència en mateixa penal,
contenciosa-administrativa i laboral.

TRIBUNALS DE LA AUDENCIA NACIONAL

Quan son delictes sancionats fins a 5 anys de pena privativa de llibertat i penes privatives altres drets amb més
de 10 anys (arts. 65.1º y 64 bis LOPJ, disp. Tran), per exemple: els delictes contra la corona perquè son
delictes fins a 2 anys. En aquests delictes els que dicten sentencia son els Jutjats Central Penals (JCP), per
tant, es un òrgan d’enjudiciament.
Instruirà un Jutjat Central d’Instrucció (JCI) i dictarà sentència en primera instancia el Jutjat Central Penal.
Quan dicta sentencia, jo ciutadana que he estat condemnada tinc la possibilitat d’impugnar aquella resolució i
que un òrgan superior revisi el que s’ha jutjat en primera instancia? SI, a traves del recurs d’apel·lació i
dictar sentencia a la sala penal de l’audiència nacional.
Dictada sentencia per la sala penal de l’audiència nacional, hi ha previst per la llei algun recurs? SI, un recurs
de cassació que resol la sala penal del Tribunal Suprem.

* PREGUNTA IMP: Com saber quan has de consultar a la LOPJ o a la LECrim?

La LOPJ l’hem de consultar per veure:

- Si hi ha algun òrgan i ens diu el nom de l’òrgan ens dirà que existen los juzgados centrales penales.
- On té la seva seu 🡪 su sede es en la capital del estado 🡪 en Madrid.
- Quin es el seu àmbit territorial en el que exerceix la seva funció jurisdiccional 🡪 es el ámbito de todo
el estado.

A partir d’aquí, la regulació exacte del procés NO esta regulada a la llei orgànica del poder judicial pq la llei
orgànica regula l’òrgan, la creació, el funcionament i el govern dels òrgans i si que li atribueix competències
en la matèria però el procés, es a dir, el procés penal la llei que el regula es la llei d’enjudiciament criminal.
Per saber quin es l’instrument que te el jutjat central penal per exercir la seva funció jurisdiccional,
l’instrument es el procés.

JUTJAT CENTRAL DE MENORS

L’àmbit de la responsabilitat penal de menors, el legislador espanyol va atorgar la competència per instruir el
delicte al Ministeri Fiscal.
Es el supòsit de delictes de terrorisme comesos per menors responsables penalment (arts. 2, 6, 41 i 42 LO
5/2000, Responsabilitat Penal de Menors (RPM)). Pot ser que el delicte de terrorisme que hagi comés una
persona entre 14 i 18 anys.
El jutjat central de menors ha de conèixer l’enjudiciament d’aquests delictes, es un òrgan que esta situat en el
SI de l’audiència nacional pq es un delicte de terrorisme però la instrucció la du a terme el ministeri fiscal.
Aquesta sentencia que dicta el jutjat central de menors, la llei preveu que pugui ser impugnada l’apel·lació?
SI, i te competència en la sala penal de la audiència nacional. La sentencia que dicta la sala penal de la
audiència nacional d’aquests delicte de terrorisme que ha comés un menor, pot ser impugnat per cassació i
dicta sentencia el tribunal suprem.

ÒRGANS JUDICIALS: unipersonals i col·legiats

- Òrgans judicials unipersonals: Son aquells òrgans els que la seva funció es du a terme per una
persona (jutjats d’instrucció, de primera instancia)

- Òrgans judicials col·legiats: Composats per més d’una persona (Audiències provincials, sales del
TS)

- Distingir entre sales i seccions: les audiències provincials no es divideixen en sales sinó en seccions
(a Lleida hi ha dues seccions), en canvi el TS per sales, la sala civil, la penal, laboral...
 - En alguns òrgans judicials on hi ha sales es divideixen en seccions i per tant la funció jurisdiccionals
es du a terme de manera més àgil (Divisió en els magistrats). La sala amb mes normes de magistrats
es la del contenciós-administratiu. L’ART 196 del LOPJ ens diu que es suficient amb 3 magistrats
per fer una sala, per tant si no hi ha cap n ora especifica amb 3 ja es pot fer una sala, l’ART 197 de la
LOPJ ens diu que de vegades en algun supòsit l’exercici de la funció jurisdiccional el ple, es a dir
tots els membres. Les seccions es denominen orgàniques perquè son creades per una llei, una norma
que crea la secció, ara bé les que es creïn per la sala civil per exemple, no per una norma, son
seccions que obeeixen a una divisió del treball.

- El Magistrat Ponent: El seu regim jurídic es troben en els ARTS 203-206 LOPJ, es aquell al qual se
li encarrega l’estudi d’un determinat cas, recurs... i de proposar la sentencia, la decisió a la resta de
membres de la sala o secció, un cop ho proposa, la proposta es motivada i s’ha d’aprovar per majoria
absoluta, aleshores el ponent aleshores dicta la STC. En l’art 206 ens diu que quan el ponent no
obtingui la majoria, no redactarà la resolució sinó que ho farà un membre

TRIBUNALS ESPECIALS DINS LA JURISDICCIÓ ORDINÀRIA:

EX: branca penal (Tribunal del jurat, tots els òrgans inserits en l’àmbit de l’audiència nacional)

- El motiu del qualificatiu es que se’ls atribueix competència no en funció dels criteris comuns
utilitzats en una determinada branca per repartir competències sinó que en funció de la matèria. No
constitueixen una jurisdicció especial, en el nostre OJ la única jurisdicció especial es la militar, es a
dir els magistrats estan sotmesos a les mateixes normes no en una jurisdicció especial.

🡪 La seva creació: A qui obeeix? El tribunal de jurat obeeix a un mandat constitucional (ART 125 CE) = Es a
dir la CE ens atorga el poder exercir una funció publica directa (participar en un tribunal de jurat). El criteri de
política judicial ve donat per uns interessos polítics (ART 122.1CE), El que ens diu la experiència pròpia a
ESP es que el que fa el legislador es crear un òrgan judicial amb un nom determinat (jutjat central penal, jutjat
mercantil, de violència sobre la dona...), es a dir crea un jutjat específic amb unes places especifiques. Ara bé,
aquesta especialització de la funció jurisdiccional també es du a terme a traves d’un criteri funcional que esta
previst en l’ART 98 LOPJ, es una norma que permet especialitzar òrgans judicials sense crear una etiqueta, un
nom específic per aquell tribunal (ex: jutjat de família, son jutjats de primera instancia especialitzats, es a dir
li permet la especialització aquest art 98).

Un exemple de tribunal especial en la Jurisdicció ordinària: Tribunal de Jurat

Com s’ha d’explicar/comprendre aquesta institució?

1- Comencem per la delimitació legislativa (arts. 125 CE, 83 LOPJ I LOTJ), quin es el marc legislatiu. En
primer lloc he d’acudir a la CE, l’art. 25 CE diu: “los ciudadanos participan en la administración de
justicia a través del tribunal de jurado”, per tant, la institució del jurat esta reconeguda la constitució. En
segon lloc, hem d’anar a la LOPJ perquè la LOPJ fa referencia a aquest òrgan i a la seva delimitació
territorial, i l’art. 83 fa referencia: “a que el juicio del jurado se celebrara en el ámbito de la audiencia
provincial” per tant, a cada província es constituirà un tribunal del jurat. Si un homicidi es comet a la
província de BCN, el tribunal del jurat es constituirá a audiencia provincial de BCN. Finalment, el
tribunal del jurat esta regulat a la seva pròpia llei orgànica del tribunal judicial (LOTJ) de 1995.
2- S’ha de saber quin es el model del nostre tribunal del jurat. Hi ha diversos models del tribunal del jurat,
el model que adopta el legislador espanyol es el model que s’anomena: pur, històric o anglosaxó pq Es el
model que es va instaurar en el s. XIII a Anglaterra i aquest model consisteix en que el Tribunal del jurat
esta composat per ciutadans que son jurats o un jutge o magistrat professional. Els jurats i els magistrats
professionals duen a terme funcions diferents: els jurats o ciutadans es pronuncien sobre quins fets han de
ser aprovats, i el magistrat president dicta sentencia. Que fa el magistrat president? Aquells fets que
declaren provats els jurats, ho aplica la tècnica de la subsumpció jurídica, es a dir, busca la norma del CP,
situa en el supòsit d’aquella norma del CP els fets que el ciutadans jurats han declarat privats i extreu la
conseqüència jurídica (individualitza la pena i imposa la pena a la persona acusada).

3- Es la composició esta regulada en els art. 1 al 12 LOTJ, en l’art. 2 de la LOTJ diu qui composa el tribunal
del jurat, el composen: nous jurats + 2 suplents i un magistrat president que es un magistrat de la
audiència provincial.

4- Competència objectiva es una competència especial de la jurisdicció ordinària perquè coneix uns tipus
de delictes determinats amb independència de la pena. Aquets delictes estan llistats en l’art. 1 LOTJ i
competència territorial s’ajusta a la regla general en procés penal, la competència territorial ve donada
per el següent criteri: coneix de uns fets delictius el tribunal del lloc on s’ha comés el delicte. NO hi ha
tribunal del jurat en la jurisdicció militar, el tribunal del jurat no es un tribunal permanent, es constitueix
cada cop que es necessari enjudiciar un fet de la competència del tribunal del jurat.

5- Funcions jurats estan molt bé explicades a l’art 3 de la LOTJ diu: “los jurados emitirán el veredicto, en
el que declarara probar o no probar los hechos que se atribuyen a la persona acusada”. Estem parlant
d’acusat perquè el tribunal del jurat, es a dir, els jurats intervenen en l’ultima fase del procés penal davant
del tribunal del jurat. Els jurats no intervenen en la fase d’instrucció, instrueix el jutjat d’instrucció o el de
violència sobre la dona. Dicta sentencia el Tribunal del jurat, el jurat realitza la seva funció en aquesta
segona fase. Quan ja es celebra la fase de vista oral, la fase de judici oral davant del tribunal que ha de
dictar sentencia, aquella persona se l’anomenar acusada perquè hi ha la víctima o un òrgan públic, com es
el ministeri fiscal, ha formulat acusació. Sense acusació no es pot obrir la fase de vista, per tant, la
persona a la qual se li atribueix un delicte en el tribunal del jurat i esta en la sala i els jurats declaren un
veredicte sobre la seva actuació es la persona acusada. I la funció del Magistrat-President es recollir els
fets declarats trobats pels jurats i atribuir aquells fets una conseqüència jurídica.

6- Estatut jurídic dels jurats esta regulat de l’art. 6 al 12 a la LOTJ. En l’art. 6 de la LOTJ ens diu: que
l’exercici de la funció del jurat es un deure. Es un deure perquè si no es pogués constituir el tribunal del
jurat es vulneraria un dret fonamental, un dret que esta proclamat i protegit a la CE a l’art. 24.2 CE que es
el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei. Si jo cometo un delicte que ets allistat a l’art 1 de la
LOTJ sé que m’ha de jutjar un tribunal del jurat. Hi ha l’art. 39 d ela LOTJ estan previstes multes
elevades per aquella persona que ha estat convocada com a jurat per un judici en concret i no compareix,
aquesta multa va de 150 a 1500€. A partir de ser la funció del jurat un deure el que preveu l’art. 7 de la
LOTJ diu es un deure retribuït, l’art. 8 LOTJ fa referencia als requisits per ser jurat, diu que els jurats han
de ser veïns de la província en el que el delicte s’ha comés i per tant, on es constitueix el tribunal del
jurat. La ultima reforma de l’art. 8 de LOTJ diu que les persones amb discapacitat també poden dur a
terme la funció del jurat, i si es així no poden ser excloses per aquesta circumstancia 8 (llegir l’art. 8
LOTJ).
L’art. 9 de LOTJ ens recull la falta de capacitat per ser jurat, aquestes causes d’incapacitat per ser jurat
estan associades amb la tramitació d’un procés penal. Art. 10 LOTJ fa referencia a d’incompatibilitat per
ser jurat, la incompatibilitat en aquest cas fa referencia al càrrec que estiguis (alguna vegada a redactat
alguna pregunta de test). Art 11 LOTJ fa referencia a les prohibicions per ser jurat, aquestes prohibicions
 estan relacionades en el procés en concret en el que intervé una persona com a jurat. Art. 12 LOTJ son les
excuses per ser jurat, per exemple: una professora d’enginyeria podria ser jurat en canvi una professora
de l’àmbit jurídic NO podria, una persona més gran de 65 anys podria excusar-se dient el motiu de l’edat.

Selecció dels jurats

Comença amb qui fa el sorteig que es fa a la Oficina del Cens Electoral de la província (art. 13 LOTJ).
Llavors després de fer el sorteig hi ha amb un determinat nombre de persones que poden ser candidats a jurats
durant 2 anys.
A partir d’aquesta llista, quan hi ha una causa que ha de ser enjudiciada per un tribunal del jurat, es duen a
terme una sèrie de passos per a poder designar 36 jurats per a cada judici, es a dir, per a cada causa (delicte
que s’ha instruït) ha d’haver 36 jurats.
Llavors hi ha la selecció de 9 jurats + 2 suplents, el dia del judici de 36 s’han de quedar 9 jurats + 2 suplents
(arts. 38 a 41 LOTJ), els hi faran preguntes hi poden expulsar sense justificar.

1. JURISDICCIÓ ESPECIAL: JURISDICCIÓ MILITAR

És l’única excepció al principi d’unitat jurisdiccional, es la única jurisdicció especial del nostre ordenament
jurídic. Però hem de tenir en compte que té un reconeixement constitucional, esta legitimada en la nostra
constitució (art 117.5 CE, llegir-lo). Dins d’aquest article hi ha la paraula castrense, aquesta vol dir que es
pertinent a l'exèrcit.

Es una jurisdicció especial perquè:

1) La majoria dels tribunals que formen part de la jurisdicció militar no formen part del poder judicial.
Formen part d’un organigrama específic que tenen unes normes específiques que disciplinen quins
són els tribunals, quina es la competència dels tribunals, l’estatut jurídic del personal jutjador i del
personal no jutjador que integra aquests tribunals.
2) El personal jutjador dels tribunals militars no gaudeix plenament de la nota de la independència
perquè el seu estatut jurídic, per exemple la responsabilitat disciplinaria dels jutges militars no
l’exerceix o no la imposa un òrgan d’un govern propi com seria en la jurisdicció ordinària el consell
general del poder judicial pero l’imposa el ministeri de defensa, no independència davant del poder
executiu.
3) Tenen un àmbit de coneixement molt delimitat, un àmbit penal en el ámbito estrictamente castrense.
4) La jurisdicció militar obeeix en el nostre el nostre estat a motius polítics, a motius de política
criminal de la seva existència i podria perfectament no existir pero en el nostre sistema jurídic
existeix la jurisdicció militar.

Esta reconeguda en un estat de dret perquè com veurem la seva actuació ha d’estar recolzada en la CE i en
unes determinades normes.

Les normes on s’ha de trobat recolzat, els textos reguladors son:

- LOPJ (Art. 55). El TS ens diu que està integrat per aquesta.
- LOCOJM 4/1987, 15 de juliol i es reforma contínuament (estableix els tribunals militars territorials,
jutjats militars, tribunal militar central… els òrgans que formen la jurisdicció militar).
- LOPM 2/1989, 13 d’abril, es el llei que regula el procés militar, una norma processal i estableix a
part de com es regula el procés militar també ens diu les dues fases, instrucció i dictar sentencia.
Hem de tenir en compte que els jutges que participen en la fase d’instrucció no poden participar en
 dictar sentència. Aquest principi propi del procés penal d’un estat de dret també existeix en la
jurisdicció militar.
- LOCPM 14/2015, 14 d’octubre. Es el dret material que essencialment es dret penal, la Llei orgànica
del codi penal militar.
- Supòsit excepcional LO 4/1981 1 de juny, Article 35. També pot tenir coneixement la jurisdicció
militar d’altres delictes quan es declara l’estat de setge, excepció i alarma. Los delitos durante la
vigencia de este estado excepcional, passen de jurisdicció ordinària a jurisdicció militar.

TRIBUNALS MILITARS (LOCOJM 4/1987).

I. Sala 5a TS
II. Tribunal militar central: encarregat de jutjar delictes comesos pels altos rangos militares, generales
del ejército, almirantes generales, tenientes.. La competencia del tribunal central amb seu a Madrid
es Art 23 LOCOJM, ens parla del principi de legalitat i fa referència a la seva competència.
III. Tribunals militars territorials (5). Arts 44 i ss LOCOJM. Son cinc tribunals perquè son les cinc
regions militars, aquestes son Madrid Sevilla BCN A Coruña i Santa Cruz de Tenerife.
IV. Jutjats togats militars. Van existir i tenen la funció de instuir, els altres dicten sentència en funció del
rang del militar i aquests instrueixen, perquè segueixen el principi de que el jutge que jutja no pot
dictar sentència.

Juntament amb el personal jutjador ha d’haver personal no jutjador perquè pugui contribuir a que tot el procés
funcioni adequadament i es pugui celebrar el judici. Per poder gestionar la documentació de la causa, etc (ho
trobem LOCOJM):

- Oficina judicial militar→ amb els funcionaris corresponents.

- Fiscalia jurídico-militar→ ministeri fiscal, és una jurisdicció militar però d’un estat de dret. Qui
acusa es un òrgan públic diferent del jutge i sinó hi ha acusació no pot haver-hi fase de judici
oral. Per tant, istruirà un judici togat militar si la fiscalia juridco-militar enten que quan s’ha
acabat la fase d’instrucció hi ha indicis suficients per poder formular l’acusació i es tramitarà la
segona fase davant del tribunal militar central o algun dels tribunals militars territorials.
- Policia militar→ duu a terme les funcions pròpies de policia judicial en l’àmbit de la jurisdicció
militar.

ÀMBIT DE CONEIXEMENT DE LA JURISDICCIÓ MILITAR.

És molt important llegir les dues resolucions que hem llegit per poder entendre aquest apartat bé, les tenim a
recursos a l’apartat de pràctiques del Tema 1.

1. Tenen un matèria essencialment penal. La LOPJ té alguna matèria de caràcter civil en tema de
successions per quan es produeix la mort d’algun militar en conflicte però no hi entrarem.
2. Es una matèria que ens ordena la constitució perquè ens trobem en un Estat democràtic, un Estat de
dret i s’ha de limitar molt la seva competència, estrictament castrense Art. 117.5 CE. Es un concepte
jurídic indeterminat i l’hem de determinar amb la interpretació de les normes que hem d’aplicar.
3. Dos normes que ens ajuden molt a delimitar l’àmbit de competència de la jurisdicció militar son Els
Arts 8 i 30 CE perquè fa referència als objectius, és a dir, quina és la missió pròpia de les forces
 armades. Aquesta missió és garantir la soberania i la independència d’Espanya, defensar la seva
integritat territorial, i l’ordenament constitucional. A més ens parla dels principis que inspira la
jurisdicció militar, l’actuació d’aquesta jurisdicció. Aquests principis són els principis de disciplina,
de jerarquía i d’unitat. Per tant, aquest objectiu d’acord amb la missió i els principis, ens ajuden a
delimitar quin és l’àmbit de coneixement de la jurisdicció militar des del punt de vista penal.
4. El seu àmbit de coneixement serà que les conductes que atemptin contra béns jurídics militars que
permeten aconseguir els objectius (forces armades) que marqui la CE. Les actuacions contra aquell
bé jurídic suposen la sanció més greu que li pot donar l’ordenament jurídic. Per exemple, si
atemptem contra la vida humana independent, bé jurídic protegit en el CP, per tant, hauriem d’anar al
CP militar i veurem que hi ha béns jurídics militars com la seguretat nacional, els mitjan shumans,
l’obedència, etc. Llegint en aquest CP els epígrafs dels delictes veurem quines son les conductes que
lesionen aquests béns jurídics. Solament es poden tipificar com a conductes que suposen un delicte
militar aquells que atempten contra béns jurídics militars (CP militars).
5. Els criteris que eviten extralimitacions. Tot i tenir molt clar que els delictes militars solament poden
ser aquelles conductes que actuen en contra de béns jurídics militars hi ha d’haver uns criteris (els
trobem en les dues resolucions). Per exemple: criteri de la matèria (només béns jurídics militars),
criteri del lloc de comissió, criteri del servei militar. Ho trobem a: Sentència Sala de Conflictes de
Jurisdicció núm. 1/2015, de 20 de febrer, Fonament de Dret Segon).

Pregunta de classe: pot ser que en algún cas previst en el CP militar, el subjecte actiu pot ser un civil i es
jutjaria amb jurisdicció militar.

CONFLICTES ENTRE LA JURISDICCIÓ ORDINÀRIA I LA JURISDICCIÓ MILITAR

*LO 2/1987, de 18 de maig, de conflictes de jurisdicció.

Aquesta llei, que no ha estat mai modificada, regula la resolució de conflictes entre la jurisdicció ordinària i la
jurisdicció militar. Les dues sentències de la pràctica són l’aplicació pràctica d’aquesta llei, ja que en les dues
sentències es dona una solució seguint exactament el que estableix aquesta llei (quan intervé el ministeri fiscal
o la fiscalia militar, el plantejament de la inhibició, el plantejament d’un conflicte positiu, qui resol el
conflicte, quina resolució es dicta, etc.). Important: els conflictes poden ser tant positius com negatius (en les
dues sentències de la pràctica es produeix un conflicte positiu).

Conflicte positiu: significa que els dos tribunals del conflicte entenen que han de conèixer aquells fets, és a
dir, que creuen que són competents per conèixer del cas.

Conflicte negatiu: significa que els dos tribunals entenen que no han de conèixer aquells fets, és a dir, creuen
que no tenen competència per conèixer del cas.

La LOCJ 2/1987 regula el següent:

- Òrgan que resol el conflicte (arts. 39 LOPJ i 22 LOCJ): l’òrgan que resol és la Sala de Conflictes de
Jurisdicció (TS), presidida pel President del Tribunal Suprem i 4 magistrats: dos de la Sala 5a (la Sala
Militar) i dos de la Sala de l'ordre jurisdiccional en conflicte (la Sala Penal). Per tant, és un òrgan col·legiat
(la funció jurisdiccional la exerceix més d’una persona).

- Legitimació per a plantejar el conflicte:

 ● Jutjats o Tribunals de la Jurisdicció ordinària (art. 2 LOCJ): “Cualquier Juzgado o Tribunal
podrá plantear conflictos jurisdiccionales a la Administración. Sin embargo, los Juzgados de
Paz tramitarán la cuestión al Juez de Primera Instancia e Instrucción, que, de estimarlo,
actuará conforme a lo dispuesto en el artículo 9.”

● Jutjats o Tribunals de la Jurisdicció militar (art. 23 LOCJ):

“1. El Juez o Tribunal que, por propia iniciativa o a instancia de parte, considere de su
jurisdicción un asunto del que esté conociendo un órgano de la jurisdicción militar, solicitará el
informe del Ministerio Fiscal, que deberá evacuarlo en término de cinco días. Si decide a su
vista formalizar el conflicto de jurisdicción, se dirigirá directamente al órgano de la
jurisdicción militar requerido.

2. Si un órgano de la jurisdicción militar considera de su jurisdicción un asunto del que esté

conociendo un Juez o Tribunal ordinario, solicitará el parecer del Fiscal Jurídico Militar. Si
visto éste, decide formalizar el conflicto, se dirigirá directamente al Juez o Tribunal requerido.

3. En los dos supuestos previstos en los párrafos anteriores, el requerimiento deberá ir

acompañado de una exposición de los argumentos jurídicos y preceptos legales en que se
funda.”

● Persones físiques o jurídiques -conflicte negatiu- (art. 27 LOCJ): per exemple, aquella persona
que presenta una denuncia o una querella davant un Tribunal Militar, aquest li diu que no és
competent, que la presenti davant la jurisdicció ordinària, i aquesta última també diu que no és
competent, de manera que qui ha presentat la denuncia o querella plantejaria un conflicte de
competències per veure quina de les dues jurisdiccions és la competent. L’article diu:

“1. Quien viere rechazado el conocimiento de un asunto de su interés, tanto por los Jueces y
Tribunales ordinarios como por los órganos de la jurisdicción militar, podrá instar un conflicto
negativo de jurisdicción.

2. A tal fin, deberá agotar la vía jurisdiccional, ordinaria o militar, por la que inicialmente
hubiera deducido su pretensión, y se dirigirá después a la alternativa, acompañando copia
auténtica o testimonio fehaciente de la resolución denegatoria dictada por los órganos de la
jurisdicción a la que inicialmente se dirigió.

3. Si también este órgano jurisdiccional se declara incompetente, podrá formalizar sin más
trámite, y en el plazo improrrogable de quince días, el conflicto negativo de jurisdicción,
mediante escrito dirigido a la Sala de Conflictos de Jurisdicción, al que se acompañarán copias
de las resoluciones de los órganos de la jurisdicción ordinaria y militar y que se presentará ante
el órgano de aquélla que se hubiera declarado incompetente. Este elevará las actuaciones a la
Sala de Conflictos, y requerirá al órgano de la jurisdicción militar que hubiera intervenido para
que actúe de igual forma, todo ello en el plazo de diez días.

4. En todo caso, se notificarán al interesado las resoluciones que se adopten.”

- Límits al plantejament del conflicte: arts. 6 i 7 LOCJ: per exemple, no es pot plantejar un conflicte davant
un procediment d’habeas corpus.
 Art. 6: “No podrán plantearse conflictos frente a la iniciación o seguimiento de un procedimiento de
Habeas Corpus o de adopción en el mismo de las resoluciones de puesta en libertad o a disposición
judicial. “

Art. 7: “No podrán plantearse conflictos de jurisdicción a los Juzgados y Tribunales en los asuntos
judiciales resueltos por auto o sentencia firmes o pendientes sólo de recurso de casación o de revisión,
salvo cuando el conflicto nazca o se plantee con motivo de la ejecución de aquéllos o afecte a facultades
de la Administración que hayan de ejercitarse en trámite de ejecución.”

- Procediment: arts. 11.2 i 23-27 LOCJ: com es desenvolupa el procediment. A les dues sentències de la
pràctica, aquest procediment sencer està especificat en els Antecedents de Fet.

- Resolució: art. 28 LOCJ: Quin tipus de resolució es dicta? Una sentència (no es dicta ni una interlocutòria,
ni una provisió, sinó una sentència).

- Recurs: art. 29 LOCJ: un cop dictada la resolució, aquesta no pot ser impugnada en la via ordinària, sinó
que només pot ser impugnada exclusivament a través d’un recurs d’empara (recurso de amparo), si fos
procedent la seva interposició en el cas concret.

SEGONA PART DEL TEMA 1 (POWER 2)

ÒRGAN JUDICIAL

Podem entendre “òrgan judicial” com a “jutjat”.

En un òrgan judicial distingim entre:

- Personal jutjador: duu a terme la funció jurisdiccional. Per exemple: els jutges i els magistrats.
- Personal no jutjador: NO duu a terme la funció jurisdiccional. Per exemple: lletrats de la administració de
justícia (secretari judicial) i funcionaris dels cossos al servei de l’administració de justícia (cos de gestió
processal, de tramitació processal, i cos d’auxili judicial).
Aquesta és una estructura de la Oficina Judicial (que s’instaura a partir del 2003), en la que es diferencien tres
unitats. La unitat que nosaltres entenem com a “òrgan judicial/jutjat” és la “unitat processal de suport directe”.
Tota aquesta estructura està regulada a la LOPJ, que a partir del 2003 diferencia tres unitats en el sí de la
Oficina Judicial o, millor dit, en l’àmbit de l’Administració de Justícia, en un sentit més ampli.

· En aquesta primera unitat (“unitat processal de suport directe”, UPAD), és on trobem el personal jutjador i el
personal no jutjador.
· La segona unitat (“serveis comuns processals”, SCP), es diferencia de la primera unitat perquè aquí no
existeix la figura del jutge/magistrat, sinó que simplement hi ha un lletrat de l’administració de justícia (que
actua com a cap) i diversos funcionaris que tenen al seu càrrec diverses funcions (com, per exemple: el servei
comú general, d’ordenació del procediment, o d’execució). El seu nom és “serveis comuns processals” perquè
duu a terme funcions que aprofiten, serveixen a més d’un òrgan judicial, a més d’una “unitat processal de
suport directe”.
· Les unitats administratives no estan integrades en la Oficina Judicial, sinó que tenen una funció molt
específica (s’estudiarà més endavant).

UNITAT PROCESSAL DE SUPORT DIRECTE (“ÒRGAN JUDICIAL/JUTJAT”)

Distingim entre:

1. Personal jutjador:
- De carrera.
- No professional.

Personal jutjador de carrera

Són aquelles persones que han ingressat a la carrera judicial per determinades vies.

- Categories: les categories de la carrera judicial estan regulades als arts. 299 i 308.2 LOPJ. Hi ha tres
categories: magistrat del Tribunal Suprem, magistrat i jutge.

- Ingrés a la carrera judicial (art. 301 LOPJ): Per ingressar a la carrera judicial es té en compte una sèrie de
principis: el principi de mèrit, és a dir, ingressa a la carrera judicial aquella persona que aprova unes
oposicions i treu la millor nota; i el principi de capacitat (demostrar la capacitat de l’exercici de la funció
jurisdiccional; es demostra, per exemple, en la formació teòrico-pràctica posterior que es duu a terme en
l’Escola Judicial). D’aquesta manera, a través d’aquest principis, s’evita cap tipus de discriminació en l’accés
(molt important, perquè en altres professions, per exemple, sí es produeix una discriminació envers la dona).
Trobem 3 vies per accedir a la carrera judicial:

● Sistema d’oposició lliure (el més comú o conegut) (art. 301.4 LOPJ): És un sistema en el que hi ha una
convocatòria d’oposició, en la que poden participar els espanyols, majors d’edats, llicenciats en drets
(art. 302 LOPJ). És una oposició comuna per accedir a la Carrera Judicial i a la Carrera Fiscal. S’ha de
superar l’oposició i, posteriorment, un curs teòrico-pràctic a l’Escola Judicial. Serveix per ingressar
 únicament a la categoria de jutge (la més baixa, tercera categoria). Més endavant, en funció de
l’antiguitat, es pot ascendir a magistrat

● Concurs de mèrits: serveix per ingressar directament a la categoria de magistrat (segona categoria) o
magistrat del Tribunal Suprem (la més alta, primera categoria). No hi ha una oposició, sinó que es
valoren els mèrits de la persona.

▪ Per accedir a magistrat, és necessari que siguin juristes de reconeguda competència i amb
més de 10 anys d’exercici de la professió (article 311 LOPJ). Es fa un concurs de mèrits on es
valoren tots els mèrits del jurista, a més de fer-li una entrevista i examinar tota la seva
experiència i aportació en la professió. És una via que utilitzen, per exemple, els lletrats de
l’administració de justícia (per evitar així haver de fer l’oposició).

▪ Per accedir a magistrat del Tribunal Suprem, és necessari que siguin juristes de reconegut
prestigi amb més de 15 anys d’exercici de la professió (article 345 LOPJ). Es fa també a
través d’un concurs de mèrits. És una via que utilitzen, per exemple, bastants catedràtics
d’universitat.

● Accés a les Sales Civil i Penal dels TSJ (sistema d’ingrés molt específic i especial): una de cada 3
places que queden vacants en aquestes Sales, són cobertes per juristes de reconegut prestigi amb més
de 10 anys d’exercici professional en la respectiva CCAA (arts. 330 i 331 LOPJ). S’accedeix
directament com a magistrat. És una via que tenia molt sentit, per exemple, a Catalunya, ja que el dret
civil català s’estudiava molt pels catedràtics, però potser era una matèria més desconeguda pels que
havien ingressat a través de la carrera judicial (tot les etapes del procés: jutge<magistrat<magistrat del
TSJ), i d’aquesta manera es permet que juristes que no formen part de la carrera judicial, però que han
treballat molt el dret civil propi d’aquella CCAA, puguin accedir a la judicatura, específicament a les
Sales Civil i Penal dels TSJ.

- Escola judicial (arts. 307 a 310 LOPJ): és un servei tècnic del CGPJ, és a dir, un organisme que depèn del
CGPJ (per qüestió d’independència judicial; l’Escola Judicial, per tant, no depèn del Ministeri de Justícia). Té
la seu a Barcelona. La seva funció és la formació inicial i continua de jutges. Quan se superen les oposicions
per accedir a la carrera judicial per la categoria de jutge, s’ha de realitzar un curs teòrico-pràctic (que dura un
any i poc mesos). La part pràctica del curs té dues fases: en la primera fase, es fan pràctiques tutelades per un
magistrat, i en la segona fase, el candidat a ocupar una plaça vacant de jutge ja duu a terme la funció
jurisdiccional de manera independent, sense la tutela d’un magistrat.

Personal jutjador no professional

És una possibilitat que preveu la pròpia LOPJ. Parlem, en aquest cas, de jutges/magistrats que realitzen la
funció jurisdiccional, però sense haver ingressat a la carrera judicial. Cada cop s’utilitza menys aquesta via
(primer, per la manca de recursos, i segon, perquè, com s’ha vist en les últimes convocatòries d’oposicions i
de l’estada de l’escola judicial, superen l’examen més candidats que places que hi ha, de manera que, en la
pràctica, aquestes substitucions les duu a terme una persona que ha superat l’oposició i l’estada en l’escola
judicial però que encara no li han donat plaça, abans que algú que no ha ingressat en la carrera judicial).
Aquests persones que han superat l’oposició i l’estada en l’escola judicial però que encara no tenen un destí
perquè no hi ha vacants, se’ls hi denomina “jutges en expectativa de destinació/en expectativa de plaça” (art.
308 LOPJ=preferència dels jutges en expectativa de destinació sobre altres tipus de substituts).

Els tipus de personal jutjador no professional són:

 ● Jutges substituts (art. 213 LOPJ).
● Jutges en règim de provisió temporal (art. 428 LOPJ).
● Magistrats suplents (art. 200.2 LOPJ).
● Jutges de Pau (arts. 99 i ss. LOPJ): és una figura molt particular ja que, no només és un jutge que no
ha ingressat a la carrera judicial, sinó que tampoc necessita estar graduat/llicenciat en dret. Són jutges
elegits pel Ple de l’Ajuntament, i la forma d’elegir als Jutges de Pau esta prevista a la LOPJ. Els Jutjats
de Pau exerceixen la funció jurisdiccional en els municipis que no són capital de partit judicial. La
seva competència, evidentment, és molt reduïda. La seva funció es conciliadora.

Estatut jurídic de Jutges i Magistrats

- Concepte: l’estatut jurídic són les normes que regulen la vida professional de un jutge o magistrat, des de
que ingressa a la carrera judicial fins que l’abandona (pel motiu que sigui). Aquest estatut jurídic s’aplica tan
al personal jutjador de carrera, tan al personal jutjador no professional, mentre s’exerceix la funció
jurisdiccional.

- Valors constitucionals: aquest estatut jurídic es recolza en valors constitucionals com són la independència i
la responsabilitat (art. 117.1 CE).

Independència

● Externa (art. 13 LOPJ): respecte de partits polítics, associacions, la societat en general. És un mandat
referent a que no hem de interferir o influir en l’exercici de la funció jurisdiccional. Art. 13 LOPJ:
“Todos están obligados a respetar la independencia de los Jueces y Magistrados.”

● Interna (Art. 12 LOPJ): referent a que cada jutge/magistrat és independent en l’exercici de la funció
jurisdiccional, és a dir, cap jutge o magistrat pot indicar a un altre jutge com resoldre un determinat
cas. Art. 12 LOPJ:

“1. En el ejercicio de la potestad jurisdiccional, los Jueces y Magistrados son independientes respecto
a todos los órganos judiciales y de gobierno del Poder Judicial.

2. No podrán los Jueces y Tribunales corregir la aplicación o interpretación del ordenamiento

jurídico hecha por sus inferiores en el orden jerárquico judicial sino cuando administren justicia en
virtud de los recursos que las leyes establezcan.

3. Tampoco podrán los Jueces y Tribunales, órganos de gobierno de los mismos o el Consejo General
del Poder Judicial dictar instrucciones, de carácter general o particular, dirigidas a sus inferiores,
sobre la aplicación o interpretación del ordenamiento jurídico que lleven a cabo en el ejercicio de su
función jurisdiccional.”
Proclamar un valor constitucional com la independència (i com la responsabilitat) necessita
imprescindiblement d’unes garanties que facin que es compleixen aquest valor, és a dir, unes normes que
assegurin que aquesta independència sigui efectiva.

Garanties de la independència:

● Garantia Formal (art. 122 CE): referent a que ha de ser una llei orgànica la que reguli l’organització, el
funcionament i l’estatut jurídic de jutges i magistrats. Així s’evita que el Poder Executiu influeixi en
aquests àmbits a través de Llei Ordinària o Reglament, per exemple.

● Garantia Processal (article 14 LOPJ): regula com pot actuar un jutge o magistrat que veu afectada la
seva independència. Aquest podrà, per si mateix, realitzar les diligències que consideri necessàries per
assegurar l’acció de la justícia (per exemple, alguna mesura cautelar), o també pot informar al
ministeri fiscal perquè aquest actuï de la manera oportuna. També pot el jutge/magistrat afectat
informar al jutge o tribunal competent per iniciar el procediment adequat (penal, etc.).

● Garantia Orgànica (article 15 LOPJ): per a que un jutge o magistrat pugui dur a terme la seva actuació
quan realitza la funció jurisdiccional amb independència, imparcialitat. I regula certs aspectes:

▪ Inamobilitat: un jutge/magistrat només pot ser traslladat per un motiu previst en la llei; només
pot ser suspès en l’exercici de la seva funció jurisdiccional per un motiu previst en la llei;
només pot ser jubilat per un motiu previst en la llei, etc.

▪ Incompatibilitats (art. 389 LOPJ): fa referència a quines funcions o càrrecs o professions són
incompatibles amb la funció/professió de jutge o magistrat. Es a dir, un jutge no pot realitzar
un altre càrrec de la funció pública, ni càrrecs d’activitats mercantils, d’assessorament jurídic
sigui retribuït o no retribuït. Sinó que simplement el que li permet aquest article es la
docència i l’activitat artística i científica, la transferència de coneixements d’aquesta activitat
a través de la duplicació; per exemple: redactar i publicar una novel·la.

▪ Prohibicions (arts. 395 i 396 LOPJ): la prohibició més important d’aquests articles es que els
jutges i magistrats no poden estar afiliats a partits polítics, ni a sindicats. “O tener empleo al
servicio de los mismos”. Tampoc poden revelar fets o noticies referents a persones físiques o
jurídiques, quan hagin tingut coneixement sobre aquests fets en funció de la seva activitat
jurisdiccional.

▪ Immunitat (art. 398 LOPJ): “Los Jueces y Magistrados en servicio activo sólo podrán ser
detenidos por orden de Juez competente o en caso de flagrante delito. En este último caso
se tomarán las medidas de aseguramiento indispensables y se entregará inmediatamente el
detenido al Juez de Instrucción más próximo.” Quan diu por orden de Juez competente;
significa que no poden ser destinguts per ordre de Policia Judicial, o per ordre del Ministeri
Fiscal. Sinó ens limita que un Jutge ha de ser competent; o en caso de flagrante delito.

La Immunitat sempre es el mateix; son prerrogatives que tenen determinats càrrecs públics,
en funció de l’activitat professional que duen a terme, i que son algun privilegi respecte dels
que no tenim aquesta prerrogativa, perquè no estem exercint aquests càrrecs. Les sentencies
que ha dictat el TC avalen la seva constitucionalitat, emparant-se en el càrrec important que
duen a terme des del punt de vista de la CE, la seva rellevància en un Estat de Dret.
Responsabilitat de Jutges i Magistrats

L’art. 16 LOPJ fa referencia a la responsabilitat penal i disciplinària. La responsabilitat penal l’estudiem a

dret penal, i ve a ser delicte de prevaricació.

La responsabilitat disciplinària (arts. 414 - 427 LOPJ): aquesta matèria l’estudiem a dret administratiu,
perquè no es res més diferent que el que seria un procediment administratiu sancionador de qualsevol
funcionari. Aleshores la responsabilitat disciplinària es aquella reacció que té l’ordenament jurídic respecte de
determinades accions o omissions, que duu a terme un jutge o magistrat, i que l’ordenament jurídic considera
il·lícites.

On estan considerades que son il·lícites? Aquestes conductes han d’estar correctament tipificades a la
LOPJ. No podria ser en cap altre lloc. Forma part de l’estatut jurídic de jutges i magistrats, es un regim
sancionador, ha d’estar previst en una llei orgànica. I si s’aplica a jutges i magistrats forçosament ha d’estar
prevista en aquesta llei.
Què fa la LOPJ? En els arts. 414 i ss el que fan les primeres normes es relacionar o classificar les
infraccions. Aquestes infraccions que pot cometre un jutge o magistrat en l’exercici de la seva funció
jurisdiccional són faltes molt greus; com per exemple no complir la prohibició de no pertànyer a un partit
polític.

Una falta molt greu es aquella que esta tipificada de forma exacta a l’article 417 LOPJ. D’altra banda, l’article
següent (article 418 LOPJ) ens relaciona quines son les faltes greus; son 17 accions o omissions. I finalment
l’article 419 LOPJ amb les faltes lleus.

El que fa seguidament la LOPJ es descriure els tipus de sancions. Aquestes varien segons si la falta es lleu,
greu o molt greu. (art. 420 LOPJ). Els tipus de sancions son: advertència i multa quan s’acredita que s’ha
comés una falta lleu, a més la llei fixa un topall (fins a 500 euros). Les faltes greus amb multa de 500 a 6000
euros. I per últim, les faltes molt greus son aquelles que son sancionades amb suspensió, trasllat forçós o
separació. Les sancions han de ser proporcionals (art. 25 CE) que val tan per a penes, com per a sancions de
caràcter administratiu.

Els òrgans competents per imposar sancions varien en funció de la gravetat de la falta que s’ha comés i de
la sanció que s’imposa (art. 421 LOPJ). Son òrgans competents per imposar la sanció; si es una sanció
d’advertència, el President del TS, o si ens centrem a Catalunya, el President del TSJ. Para sanciones por
faltes graves, fa referència a la Comissió Disciplinaria del Consejo General del Poder Judicial. I para las muy
graves; el Pleno del Consejo General del Poder Judicial a propuesta de la Comisión Disciplinaria.

Per tant, es un sistema que no s’allunya gens del que estudiem a dret administratiu. I després, pel que fa
referencia al procediment administratiu sancionador (art. 423 – 427 LOPJ). El tipus de procediment, es el
procediment típic de qualsevol procediment sancionador a un funcionari. *En línies breus, hem de tenir en
compte que tot procediment sancionador sempre s’inicia o bé per una denuncia (podria ser per ex. un
justiciable, el qual entén que el jutge que esta tramitant el seu cas, esta cometent unes dilacions indegudes, hi
ha un retard en l’administració de justícia). També pot ser iniciat d’ofici (sense necessitat de denuncia) per
l’òrgan competent, o inclús pot ser per iniciativa del Ministeri Fiscal (art. 423 LOPJ). ***Denuncia es el
mateix que instancia de part.

“1. El procedimiento disciplinario se impulsará de oficio en todos sus trámites, y se iniciará, por acuerdo de la
Sala de Gobierno o Presidente que corresponda o, en su caso, de la Comisión Disciplinaria o del Pleno del
Consejo General del Poder Judicial, bien por propia iniciativa, como consecuencia de orden o petición
razonada de distinto órgano, o de denuncia. También se iniciará a instancia del Ministerio Fiscal.”
Aquesta denuncia, fa referencia a que aquella persona “Jo, X, justiciable, part d’un procés” en el que el jutge
que l’esta tramitant, esta incorrent en unes dilacions indegudes, com pot ser una falta molt greu, m’adreço a
un òrgan competent, o no competent (com per ex. el mateix Ministeri Fiscal) i faig la denuncia. L’únic que
faig es narrar uns fets, no tinc perquè qualificar-los jurídicament (querella, que veurem en l’assignatura de
processal penal). I tampoc tinc que adreçar-la directament a un òrgan competent, per ex. si jo entenc que es
una falta molt greu, no tinc perquè adreçar la meva denuncia al Ple CGPJ, sinó que en tinc prou al Ministeri
Fiscal o a la Sala de Govern del TSJ o al President de l’Audiència Provincial de Lleida, que té funcions
governatives.

Ara bé, la denuncia no la té perquè fer una part interessada o no, la denuncia la pot fer aquella persona que
tingui coneixement dels fets, una part interessada, en el sentit que li esta repercutint negativament la actuació
o omissió d’aquell jutge, o no interessada, per exemple quan m’assabento de que aquell jutge forma part o
esta afiliat a un partit polític (acció pública). Qualsevol ciutadà pot fer la denuncia.

Dubte classe: La denuncia vol dir que el coneixement que té l’Administració d’uns fets li ha vingut d’una
part, externa a la Administració. Quan l’Administració rep l’existència d’una noticia, que pot ser un il·lícit
disciplinari, NO pot no iniciar-ho, perquè esta regida pel principi de legalitat i ha d’actuar. Una noticia
suposa activar/disparar el procediment administratiu sancionador, obviament, l’òrgan administratiu ha de
valorar si aquells fets son constitutius d’algun il·lícit administratiu.

Un procediment seria iniciat d’ofici en el sentit que, d’ofici té aquell coneixement del fet. La noticia la té
directament aquest òrgan jurisdiccional, que no hi hagut una denuncia. Per ex. quan hi ha un fet notori que un
determinat jutge o magistrat forma part o s’ha afiliat a un partit polític, i així ho posen de manifest els mitjans
de comunicació; l’òrgan competent i disciplinari no necessita la denuncia, pot iniciar-ho directament d’ofici.

Hi ha diverses formes de transmetre uns fets que poden ser d’acció o omissió, els Òrgans que imposen la
sanció varien en funció de la gravetat de la falta comesa, normalment no esgota la via admin, es necessita un
recurs d’alçada per agotar-ho. Un cop s’esgota, la persona sancionada pot obrir la via contenciosa
administrativa a través d’un recurs contenciós administratiu, que es resol per la sala contenciosa
administrativa del TS. El TS es el que decideix si ha de revocar l’acord sancionador que l’òrgan admin ha
imposat.

ABSTENCIÓ I RECUSACIÓ (arts 217 i ss.LOPJ)

Te un fonament jurídic molt clar, hem d’anar a la CE per veure quin es el seu fonament jurídic.
- Es el dret que tenim a un procés amb totes les garanties, esta basada en la necessària imparcialitat
tant objectiva com subjectiva del magistrat que esta tramitant un procediment concret, tinc dret a un
procés públic i amb totes les garanties a si en el jutge el magistrat que esta tramitant s’abstingui o jo
el pugui recusar si hi ha una causa legal d’abstenció i recusació.

Aquestes causes legals, la seva missió es garantir la imparcialitat del jutge, del magistrat/da. Si anem al art
24.2 de la CE, ens diu que no fa al·lusió a la imparcialitat del jutge, però si que fa referencia a que tots tenim
dret a un procés amb totes les garanties.

L’abstenció i recusació te la funció de garantir el dret a un procés amb totes les garanties i salvaguardar la
imparcialitat del magistrat que esta tramitant aquest concret procés i la seva finalitat es:
- Apartar al magistrat competent per la seva especial relació amb les parts del procés concret o per la
seva relació amb l’objecte del procés concret o per una incompatibilitat de funcions. Ex: jutge que
dicta sentencia en primera instancia no pot formar part del òrgan col·legial d’aquella secció de la
audiència provincial que ha de resoldre el recurs contra la sentencia que el jutge ha dictat.
- Per tant la finalitat es separar-lo si hi ha una causa d’abstenció i recusació i substituir-lo per un altre
que pugui garantir la imparcialitat.
Com actuen? L’abstenció, la iniciativa, parteix del propi jutge, magistrat/da, Ex: soc una magistrada que he
de tramitar en un procés civil en el que la demanda es sobre una propietat horitzontal d’una finca en la que jo
tinc un pis, per tant, m’he d’abstenir perquè hi ha una causa del art 219 de la LOPJ.

Diferencia: En l’abstenció la iniciativa la té el jutge i en la recusació son les parts esperant a que el jutge
s’abstingui, que el que fan es recusar-lo.

- Les causes es troben en l’art 219 de la LOPJ:

1.ª El vínculo matrimonial o situación de hecho asimilable y el parentesco por consanguinidad o

afinidad dentro del cuarto grado con las partes o el representante del Ministerio Fiscal.

- 2.ª El vínculo matrimonial o situación de hecho asimilable y el parentesco por consanguinidad o

afinidad dentro del segundo grado con el letrado o el procurador de cualquiera de las partes que
intervengan en el pleito o causa.

- 3.ª Ser o haber sido defensor judicial o integrante de los organismos tutelares de cualquiera de las
partes, o haber estado bajo el cuidado o tutela de alguna de éstas.

- 4.ª Estar o haber sido denunciado o acusado por alguna de las partes como responsable de algún
delito o falta, siempre que la denuncia o acusación hubieran dado lugar a la incoación de
procedimiento penal y éste no hubiera terminado por sentencia absolutoria o auto de sobreseimiento.

- 5.ª Haber sido sancionado disciplinariamente en virtud de expediente incoado por denuncia o a
iniciativa de alguna de las partes.

- 6.ª Haber sido defensor o representante de alguna de las partes, emitido dictamen sobre el pleito o
causa como letrado, o intervenido en él como fiscal, perito o testigo.

- 7.ª Ser o haber sido denunciante o acusador de cualquiera de las partes.

- 8.ª Tener pleito pendiente con alguna de éstas.

- 9.ª Amistad íntima o enemistad manifiesta con cualquiera de las partes.

- 10.ª Tener interés directo o indirecto en el pleito o causa.

- 11.ª Haber participado en la instrucción de la causa penal o haber resuelto el pleito o causa en
anterior instancia.

- 12.ª Ser o haber sido una de las partes subordinado del juez que deba resolver la contienda litigiosa.

- 13.ª Haber ocupado cargo público, desempeñado empleo o ejercido profesión con ocasión de los
cuales haya participado directa o indirectamente en el asunto objeto del pleito o causa o en otro
relacionado con el mismo.

- 14.ª En los procesos en que sea parte la Administración pública, encontrarse el juez o magistrado con
la autoridad o funcionario que hubiese dictado el acto o informado respecto del mismo o realizado el
hecho por razón de los cuales se sigue el proceso en alguna de las circunstancias mencionadas en las
causas 1.ª a 9.ª, 12.ª, 13.ª y 15.ª de este artículo.

- 15.ª El vínculo matrimonial o situación de hecho asimilable, o el parentesco dentro del segundo
grado de consanguinidad o afinidad, con el juez o magistrado que hubiera dictado resolución o
practicado actuación a valorar por vía de recurso o en cualquier fase ulterior del proceso.

- 16.ª Haber ocupado el juez o magistrado cargo público o administrativo con ocasión del cual haya
podido tener conocimiento del objeto del litigio y formar criterio en detrimento de la debida
imparcialidad.
El llistat es taxatiu, no poden haver més causes de les que hi ha en aquest article. Les causes han de ser legals
perquè tenim dos drets enfrontats: La imparcialitat o el dret a un procés públic amb totes les garanties i el dret
del jutge ordinari predeterminat per la llei
- Per tal d’evitar l’arbitrarietat a l’hora de l’abstenció i recusació.
- L’abstenció i recusació fa referencia a circumstancies relacionades amb el cas concret d’un procés
concret.

Art 218 de la LOPJ:

Únicamente podrán recusar:

1.º En los asuntos civiles, sociales y contencioso-administrativos, las partes ; también podrá hacerlo el
Ministerio Fiscal siempre que se trate de un proceso en el que, por la naturaleza de los derechos en conflicto,
pueda o deba intervenir.

2.º En los asuntos penales, el Ministerio Fiscal, el acusador popular, particular o privado, el actor civil, el
procesado o inculpado, el querellado o denunciado y el tercero responsable civil.

Si en algun procés civil intervé el ministeri fiscal, te el deure de recusar, si jo no m’abstinc, les parts
sol·licitaran la meva recusació.

Procediment:

Pel que fa a l’abstenció el procediment es mes senzill que en la recusació, perquè es el jutge d’ofici que s’ha
d’abstenir, ell te la iniciativa, qui ha de sol·licitar l’abstenció es la pròpia persona i després la sala competent,
l’òrgan competent es qui decideix si t’has d’abstenir o no. (art 221 LOPJ es el que regula l’abstenció).

Pel que fa a la recusació, el procediment es mes complex perquè es la part qui te la iniciativa, s’inicia a traves
d’un escrit que es presenta davant el Tribunal, es a dir la part creu que t’havies d’abstenir i no ho has fet doncs
et recusa i a partir d’aquí hi ha una sèrie de actuacions que consisteixen en si el Tribunal entén que hi ha causa
legal i abstenció o que no recau la causa de recusació, en aquest últim cas es para el procediment i es nomena
un tribunal instructor i un decisor.

- El tribunal instructor recull informació, practica els mitjans de prova sobre causes legals de la
recusació i quan ja ha analitzat el que fa es trametre el resultat de la prova al tribunal decisor.
- El tribunal decisor abans de decidir si hi ha causa o no ha de donar audiència al ministeri fiscal.
També decideix no per sentencia sinó per interlocutori.

🡪 Sempre que hi ha una resolució judicial ens hem de preguntar: La interlocutori del tribunal
decisor sobre la recusació pot ser impugnada? Hi cap algun recurs? Ens ho ha de dir la llei, i la
llei ens diu que la interlocutòria que es dicta no pot ser impugnada. (arts 225 i ss LOPJ)

Sempre parlem d’un procediment en concret i cas concret perquè en abstracte no hi ha recusació ni
abstenció, per això sempre quan es suspèn un procediment parlem del procediment principal concret.

🡪 Els mitjans de prova que es practiquen en l’incident de l’abstenció i recusació no es sobre la

matèria principal son sobre si hi ha realment causa legal

PERSONAL NO JUTJADOR. OFICINA JUDICIAL

1.OFICINA JUDICIAL (ARTS 435-438 LOPJ)

La gran reforma es va fer a l’any 2003 i s’aprofundeix al 2009.

Concepte: Es una organització de caràcter instrumental que dóna suport a l’activitat jurisdiccional de jutges i
tribunals. Per exemple la generalitat de Catalunya te competència sobre aquestes qüestions, es a dir, els jutges
i tribunals necessiten de la oficina judicial per portar a cap la seva activitat jurisdiccional.

Principis, caràcters i criteris de funcionament:

Jerarquia: estan organitzats jeràrquicament dins la oficina judicial
Divisions de funcions

Quins son els caràcters? Parla de homogeneïtat perquè la oficina judicial es única, també de flexibilitat
perquè així permet que la activitat es desenvolupi amb flexibilitat i la especificitat, perquè en aquestes unitats
les places de funcionaris han d’estar ocupades per persones que han superat les oposicions per accedir a
aquests cossos específics de la administració de justícia.

Quins son els criteris? (no creu que farà cap pregunta) Agilitat, eficàcia i eficiència... (art 435)

Art 435 LOPJ

1. La Oficina judicial es la organización de carácter instrumental que sirve de soporte y apoyo a la actividad
jurisdiccional de jueces y tribunales.

2. La estructura básica de la Oficina judicial, que será homogénea en todo el territorio nacional como
consecuencia del carácter único del Poder al que sirve, estará basada en los principios de jerarquía, división de
funciones y coordinación.

3. La Oficina judicial funcionará con criterios de agilidad, eficacia, eficiencia, racionalización del trabajo,
responsabilidad por la gestión, coordinación y cooperación entre Administraciones, de manera que los
ciudadanos obtengan un servicio próximo y de calidad, con respeto a los principios recogidos en la Carta de
Derechos de los ciudadanos ante la Justicia.

4. Los puestos de trabajo de la Oficina judicial solo podrán ser cubiertos por personal de los cuerpos de
funcionarios al servicio de la Administración de Justicia, y se ordenarán de acuerdo con lo establecido en las
relaciones de puestos de trabajo.
Los funcionarios que prestan sus servicios en las oficinas judiciales, a excepción de los letrados de la
Administración de Justicia, sin perjuicio de su dependencia funcional, dependen orgánicamente del
Ministerio de Justicia o de las Comunidades Autónomas con competencias asumidas en sus respectivos
ámbitos.

Estructura:
- Unitats processals de suport directe: propis d’un òrgan judicial
Format per el Lletrat Administració de Justícia i els funcionaris dels cossos de Gestió Processal i
Administrativa de tramitació processal i administrativa.

- Serveis comuns processals:

Format per el Lletrat Administració de Justícia i els funcionaris dels cossos de Gestió Processal i
Administrativa de tramitació processal i administrativa i auxili processal.

2.UNITATS ADMINISTRATIVES

Funcions: Servei comú processal general: registre d’escrits, repartiment d’assumptes, actes de comunicació i
judicial. (ho estudiarem al T3)

Concepte:
El trobem en l’Art 439 LOPJ:

1. A los efectos de esta ley, se entiende por unidad administrativa aquélla que, sin estar integrada en la
Oficina judicial, se constituye en el ámbito de la organización de la Administración de Justicia para la
jefatura, ordenación y gestión de los recursos humanos de la Oficina judicial sobre los que se tienen
competencias, así como sobre los medios informáticos, nuevas tecnologías y demás medios materiales.
Asimismo, dentro de dichas unidades, el Ministerio de Justicia y las comunidades autónomas en sus
respectivos ámbitos, podrán establecer oficinas comunes de apoyo a una o varias oficinas judiciales, para la
prestación de servicios, cuya naturaleza no exija la realización de funciones encomendadas como propias por
esta ley orgánica a los funcionarios de los Cuerpos de la Administración de Justicia y que se consideren
necesarios o convenientes para el buen funcionamiento de las mismas.
2. Corresponde a cada Administración en su propio ámbito territorial, el diseño, la creación y organización de
las unidades administrativas necesarias y de las oficinas comunes de apoyo, la determinación de su forma de
integración en la Administración pública de que se trate, su ámbito de actuación, dependencia jerárquica,
establecimiento de los puestos de trabajo, así como la dotación de los créditos necesarios para su puesta en
marcha y funcionamiento.
3. Los puestos de trabajo de estas unidades Administrativas, cuya determinación corresponderá al Ministerio
de Justicia y a las comunidades autónomas con competencias asumidas, en sus respectivos ámbitos, podrán
ser cubiertos con personal de los Cuerpos de funcionarios al servicio de la Administración de Justicia, de la
Administración del Estado y de las comunidades autónomas que reúnan los requisitos y condiciones
establecidas en la respectiva relación de puestos de trabajo.

Una particularitat de les unitats administratives es Com es cobreixen els llocs de treball

Les places lliures en les unitats administratives, poden cobrir aquests places no solament funcionaris dels
cossos propis de la administració de justícia sinó també els funcionaris de la administració de l’estat i de les
CCAA, sempre que reuneixin els requisits de la llei. (art 439 apartat 3r)

3.LLETRATS DE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

Formen un cos superior jurídic, per accedir-hi has de estar graduat en dret. Es un cos únic estatal que esta
regulat a l’art 440 I 441 de la LOPJ. Son els cap de la oficina judicial.

Art 440 LOPJ

Los Letrados de la Administración de Justicia son funcionarios públicos que constituyen un Cuerpo Superior
Jurídico, único, de carácter nacional, al servicio de la Administración de Justicia, dependiente del Ministerio
de Justicia, y que ejercen sus funciones con el carácter de autoridad, ostentando la dirección de la Oficina
judicial.

Art 441 LOPJ

1. Los puestos de trabajo cuyo desempeño esté reservado al Cuerpo de Letrados de la Administración de
Justicia, se clasifican en tres categorías, teniendo lugar el ingreso en el mismo por la tercera categoría.
2. Todo Letrado de la Administración de Justicia poseerá una categoría personal.
La consolidación de la categoría personal exige el desempeño de puestos de trabajo correspondientes a dicha
categoría al menos durante cinco años continuados o siete con interrupción.
3. No se podrá comenzar a consolidar una categoría superior sin previamente haber consolidado la inferior, si
bien el tiempo de desempeño de un puesto de categoría superior será computable a efectos de la consolidación
de la inferior.
4. No será posible utilizar el mismo periodo de tiempo para consolidar categorías diferentes.
5. En ningún caso un Letrado de la Administración de Justicia de la tercera categoría podrá optar a una plaza
de la primera.
6. La categoría consolidada solo opera como garantía de la percepción del sueldo correspondiente a la misma,
cuando se ocupe un puesto de inferior categoría.
7. El Ministerio de Justicia establecerá los tres grupos en los que se clasificarán los puestos de trabajo a
desempeñar por los Letrados de la Administración de Justicia.

Son funcionaris que actuen amb els principis: legalitat, imparcialitat, unitat d’actuació i dependència
jeràrquica (cos molt jerarquitzat igual que el ministeri fiscal).
Unitat d’actuació: tots els lletrats actuen en representació de la institució i es pot substituir un lletrat per un
altre perquè en actuar en representació son fungibles (intercanviables).

Dependència jeràrquica: el cos està format per 3 categories i les categories inferiors depenen de les superiors,
doncs els lletrats de l’admin de justícia estan situats en la 3a categoria i han de realitzar la seva funció d’acord
amb les pautes que manen els superiors.

Funcions:

- Fe publica judicial (arts 453 LOPJ i 145 LEC)

- Documentació de les actuacions (arts 454 LOPJ 146 i 147 LEC)
- Custòdia de les actuacions (458 LOPJ i 148 LEC)
- Actes de comunicació (art 152 LEC)
- Impuls processal i ordenació formal/material del procés (arts. 456 LOPJ, 179 i 206 LEC): els lletrats
de l’administració de justícia tenen una funció de caràcter merament processal que és la de fer
avançar d’ofici el procés (no cal que les parts instint a l’òrgan judicial que avançi el procés, sinó que
d’ofici, acabada una fase processal, el lletrat de l’administració de justícia fa avançar el procés, fa
començar la següent fase processal). Això ho fa, per exemple, a través de les diligències d’ordenació
(per exemple: determinar el judici que s’ha de tramitar si en les al·legacions de la demanda observa
un error, art. 254.1 LEC). Aquestes diligències d’ordenació són, per tant, un tipus de resolució
processal que dicta el lletrat de l’administració de justícia. Un altre tipus de resolució processal que
dicta són els decrets (per exemple: quan el lletrat de l’administració de justícia entén que s’ha
d’admetre una demanda civil, dicta un decret; important: els lletrats de l’administració de justícia
no poden inadmetre una demanda, això només ho pot fer el jutge/magistrat, però sí la poden
admetre).
- Altres funcions. Per exemple, dirigir o intervenir en els actes de conciliació. També, la liquidació de
les costes processals (aquesta liquidació la fan els lletrats de l’administració de justícia).

ADVOCATS I PROCURADORS

→ Advocats.
La seva funció principal és la defensa els interessos del client. També ha de fer tot el relatiu amb l'assistència
jurídica de les parts, l'assessorament jurídic, vetlla per la judicial dels clients,
La relació jurídica amb la part processal es un arrendament de serveis, el client arrenda els serveis de
l’advocat i aquest advocat ha de ser retribuït a través dels honoraris. L’advocat el que fa es generar honoraris,
aquests no estan fixats per una norma en general, normalment els estableix els col·legis d’advocats amb un
caràcter orientatiu.
La regulació de la professió està prevista a part de les normes de la llei del LOPJ, en una norma propia, un
reglament anomenat Estatut General de l’Advocacia. Fa dues setmanes s’ha aprovat un nou Estatut General de
l’Advocacia, (important per l’examen, ens dirà quan entra en vigor).
A la web de “confi legal. com” trobarem tota la informació actualitzada sobre temes de dret, de tots els
àmbits, la podem consultar.

→Procuradors.
La funció del procurador es la representació del client davant dels tribunals.
Per tant, la relació jurídica amb la part processal es un mandat representatiu típic. Regulat en el CC. El client
ha d'atorgar poders al procurador perquè aquest el pugui representar davant dels tribunals.
Els requisits del poder son:
- El poder ha de ser legal, ha de estar atorgat d’acord amb el que diu la llei (normalment a través d’una
escriptura pública notarial)
- El procurador ha de tenir el poder suficient per poder realitzar vàlidament el judici, les actuacions
que requereix la norma que regula el concret procés.
Al procurador el pot pagar el client o l’advocat, depèn de com s'organitza l’advocat en concret. Normalment
el client paga a l’advocat i aquest segon és qui paga al procurador.
En la fase d’instrucció no és necessari el procurador i cal recordar que es una figura que no es veu en tots els
països tot i que a espanya està reforçada pel TC.

La regulació d’aquesta professió la trobem en L’Estatut General dels Procuradors del Tribunal, Real decret de
7 de novembre.
A diferència dels advocats que cobren honoraris, els procuradors cobren aranzels, cobren quantitats fixes
determinades en aquest Real Decret que es va modificant, actualitzant. Son quantitats fixen que cobren per
cada actuació.

4. PROFESSIONALS COL·LABORADORS DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA. (no s’integren

en l'òrgan judicial).

→ Ministeri fiscal.

Hi ha una norma, L’estatut Orgànic del Ministeri Fiscal , molt important. La CE també fa referència amb
aquest en el seu Art. 124 CE que és l’Article que fa que es desenvolupi l’Estatut, la llei 50/1981.
Es un òrgan públic, de l’estat, té naturalesa administrativa i no exerceix funcions jurisdiccionals.

La seva regulació es unitària, no hi ha una regulació per a cada comunitat autònoma.

La seva organització és molt jerarquitzada, Art. 12 EOMF, amb aquest veiem com la organització es
jeràrquica. L’Art. 29 d’aquest estatut també és important.

La CE ens diu que el ministeri fiscal actua d’acord amb el principi de legalitat, per tant actua sotmès a la llei.
El principi d’unitat d’actuació també va relacionat amb el ministeri fiscal, és únic per tot l’estat i tots els
fiscals actuen en representació de la institució, son fungibles. L’últim principi és la dependència jeràrquica,
vol dir que els fiscals actuen en ordre de les instruccions que li manen el seu fiscal superior i en última
instància el fiscal general de l’estat. També es regeix pel principi d’imparcialitat.

L’Oposició comuna per jutge i fiscal i s’ingressa a la carrera per la tercera categoria, Art 34 EOMF.
Es pot ser fiscal i després ser jutge, superant les dos oposicions.

La CE els hi otorgue algunes funcions, Art. 124 CE :

- El ministeri fiscal ha d’actuar com a defensor de la legalitat ( en el procés civil per exemple ho
veurem quan actua forçosament com a part específica en els processos civils relatius a l’estat civil de
les persones en els processos de discapacitat, la llei d’enjudiciament civil obliga al ministeri fiscal a
intervenir)
- Ha d’actuar com a defensor dels drets dels ciutadans. Ho veiem a la llei d’estatut de la víctima,
protegeix a les víctimes dels delictes, es l’informa dels seus drets, de les ordres de protecció que pot
sol·licitar, etc. El ministeri fiscal assumeix la presentació i la defensa en judici d’aquelles persones
que no tenen capacitat processal fins que se’ls hi anomena algun advocat o defensor judicial. (als
menors, per exemple ingressat en un centre de menors).
- També té funcions per representar la independència judicial. Intervé en els conflictes de jurisdicció
per defensar la integritat d’aquesta.
- Es el principi de legalitat i actua sempre d’ofici (conseqüència del principi de legalitat, van lligats).
 - El ministeri fiscal no pot autoritzar cap actuació que sigui vulneradora de drets fonamentals, l’únic
que se li permet al ministeri fiscal és ordenar la detenció d'una persona, però no pot acordar entrada
de registre d’un lloc tancat, únicament ho pot fer un jutge d’instrucció (independència, imparcialitat,
desinterès objectiu, recordar això sempre sobre el jutge d’instrucció).
(Per l’examen obrir el EOMF, al tipo test posarà alguna pregunta d'algun dels seus articles, vol que ens la
mirem per damunt una mica aquest estatut).

→ Metges forenses.

La regulació bàsica, LOPJ, es un cos superior especial que té aquesta vinculació amb l'administració de
justícia. Ingressen en aquest cos els llicenciats graduats en medicina que superen la oposició, es accés per
oposició, Art. 475 LOPJ.

Les seves funcions son diverses, Art. 479 LOPJ. És bàsic, la idea essencial es que han de dur a terme les
funcions que els hi encomanen els jutges, magistrats o fiscals perquè el que fan es assistir tècnicament amb
aquests ja que no tenen coneixements mèdics ni biològics. Aquestes informacions les subministre el metge
forense. Una de les seves funcions es la práctica de les autòpsies, assistencia dels detinguts, emetre informes
mèdics sobre la capacitat d’una persona, valoració dels danys, etc.

Les destinacions dels metges forenses son els instituts de medicina legal. A catalunya, aquest institut esta
recollit pel Real Decret 411/2006 i ens diu que es un òrgan tècnic al servei de l'Administració de justícia,
adscrit al departament de justícia i dependent de la secretaria de relacions amb l'Administració de justícia.

→ Policia judicial:

La norma bàsica la trobem en Art 547 LOPJ i on trobem normes més específiques com les seves funcions son
Art 549 LOPJ i la LOFCS 2/1986.

La seva funció principal es la de auxiliar a jutges i magistrats alhora d’esbrinar els delictes i el descobriment i
l’assegurament dels delinqüents (547.1 LOPJ).
Tenim també competències específiques, per exemple dins del cos de mossos d’esquadra competencies
destinades a la investigació, unitats de delictes informàtics, o de delictes contra les persones. Dins de cada cos
policial hi ha diferents unitats, unes que es dediquen a la investigació de delictes fonamentalment i funcions
com a policia científica alhora de recollir i analitzar objectes que han recollit, substàncies, empremtes, etc.

No existeix a Espanya un cos de policia judicial. Son unitats dels cossos de policia de seguretat, dels mossos
d’esquadra, de la policia nacional, de la guardia civil, que tenen més funcions que actuar com a policia
judicial. Tenen una dependència orgànica, del concret cos de forces al que pertanyen i la dependència
funcional que prové del jutge i del ministeri fiscal quan els hi encarreguen funcions en un procés civil per
exemple.
Aquesta doble dependència pot generar tensions en el sentit que pot ser que un membre del cos de mossos
d’esquadra que esta dueen a terme per un procés penal en concret unes funcions de policía científica però pot
ser que el seu cap de mossos li encarrega una altra feina. Per evitar o resoldre aquesta supòisits la LOPJ ek
que fa es preveure el que ens diu l’Art. 550.2 LOPJ:

“2. Los funcionarios de Policía Judicial a quienes se hubiera encomendado una actuación o investigación
concreta dentro de las competencias a que se refiere el artículo 547 de esta ley, no podrán ser removidos o
apartados hasta que finalice la misma o, en todo caso, la fase del procedimiento judicial que la originó, si no
es por decisión o con la autorización del juez o fiscal competente”.
TEMA 2: PROCÉS, PRINCIPIS I FORMES.

1. PROCÉS, JUDICI I PROCEDIMENT

Un procés és un instrument dels jutges i magistrats per a realitzar la funció jurisdiccional, jutjar i executar,
pero no ho pot fer de una forma voluntarista, sinó que ho ha de fer d’acord amb el que es prové en un
determinat procés previst per la llei.
El procés és l’instrument necessari i únic de la funció jurisdiccional.

Les característiques d’un procés son la seva complexitat, està constituït per moltes fases, és un instrument
complexe. En ell intervenen diversos subjectes, qui pot recusar les partes, intervé un advocat, un procurador,
les parts, ministeri fiscal, advocat de l’estat, tercer, els testimonis, perits…
El procés necessita temps, rebrem la consulta d’un client, però abandona la consulta sense el problema resolt
perquè tot requereix un procés i un temps, i depenent de quin procés dura mesos. Es un fenomen artificial, no
existeix fora de l'àmbit procesal, les persones compren i venen, el procés és una creació artificial perquè la
crea el legislador, no existeix en la relaitat extraprocesal, es una serie o una successió d’actes regulada per la
llei però sempre subordinada als principis generals del dret i es un procés que si realment permet la tutela
jurídica dels drets de les persones, ha d’estar adequat a les particularitats materials del dret civil, penal.

Un Procés penal ha de ser diferent d’un procés civil, primer de tot perquè el dret substantiu ja és diferent, per
tant els processos s’han d’adaptar a les particularitats de cada tipus de dret.

PROCÉS I JUDICI:
- Sentit ampli: la LEC i la LECrim i la pràctica forense s’utilitzen indistintament, a la LEC ja que es
parla de procés monitori i judici canviari i a la LECrim es parla de procés en un judici ràpid.

- Sentit estricte: durant tot el procés el jutge ha estat enjudiciant constantment a traves d’un
sil·logisme (de la lògica), parlem de sil·logisme judicial, esta composat per una premissa major, una
menor i una conclusió, aleshores en el dret processal quan un jutge esta jutjant ha d’aplicar una
premissa major, que es una determinada norma que pot ser o de d.civil o de d.real, la premissa menor
son els fets acreditats en aquell procés concret a traves dels mitjans de prova i la conclusió que es la
que treu el jutge quan aplica en la norma regulada en abstracte en el Llibre V del CCC de drets reals
els fets del cas concret.

PROCÉS I PROCEDIMENT:
- Sentit ampli: també hi ha una utilització indistinta per la LEC/LECrim i pràctica forense, en la LEC
parla de procés de divorci, procés monitori i de procediment per a la oposició, per a les resolucions
administratives en matèria de protecció de menors.

- Sentit estricte: es diferencia, procés fa referencia a tots els principis i les institucions
juridico-processals, a la connexió que existeix entre aquestes resolucions judicials, als pressupòsits a
quina es la finalitat de la tutela judicial. Si ens fixem en la sistematització es pròpia d’una ciència
que aborda el procés en sentit estricte. Ho diferenciem de procediment perquè aquest últim el que fa
es designar els tràmits o la part externa de la successió d’actes, son els estudis del dret processal que
no tenen una fonamentació científica.
 Judici declaratiu ordinari (arts 399 a 436 LEC) 🡪 Aspecte extern, ens fixem en el procés no en
procediment

1. Demanda (admissió i trasllat al demandat)

2. Contestació demanda (en 20 dies)
3. Audiència prèvia (un cop contestada hi ha celebració audiència prèvia en
20 dies)
4. Judici (celebrada la aud prèvia es senyala dia per la celebració del judici
en un mes)
5. Sentència (en 20 dies)

Pregunta de classe: en quan a judici en sentit estricte de fase oral per exemple (procis penal)? Quan en un
procediment penal, a la fase de mitjans de prova (fase de judici oral), estic utilitzant la paraula en sentit ampli
no en estricte, perquè el jutge penal enjudicia des de que se li entra una querella.

2. DISTINCIÓ ENTRE JURISDICCIÓ CONTENCIOSA I VOLUNTÀRIA:

- Jurisdicció contenciosa: dos parts enfrontades entre si perquè lluiten per un mateix bé jurídic. La
clau per diferenciar-la de la voluntària es la pretensió, que es quan una persona sol·licita d’un altra
que realitzi una determinada acció, es lo que es duu a terme a través d’una demanda per exemple i es
demana una resposta jurídica per part del jutge (dir qui te raó)

- Jurisdicció voluntària: origen en el dret romà, la regulació vigent es la Llei 15/2015 2 Juliol de la
jurisdicció voluntària, sempre es dret privat (civil o mercantil), però el que es important es el motiu
de la intervenció d’un òrgan judicial (pel qual una part necessita que el òrgan judicial intervingui en
una determinada matèria ja que la part per si mateixa no pot modificar la seva situació jurídica.), el
fonament jurídic el trobem al art 117.4 CE (principi exclusivitat jurisdiccional en sentit negatiu) això
vol dir que solament poden exercir la funció jurisdiccional, ara bé poden fer altres funcions si ho
preveu la llei, en la voluntària el jutge no esta jutjant no hi ha dos parts enfrontades sinó que es una
persona i un òrgan judicial, la persona demana al òrgan una determinada acció. Pot haver conflicte
d’interessos però el que no hi ha es una pretensió inicial. EX: Assistència a majors d’edat

Art 226-1 Llibre Segon CCCat: Nomenament d’assistent

1. La persona mayor de edad que lo necesite para cuidar de ella misma o de sus bienes, debido a la
disminución no incapacitante de sus facultades físicas o psíquicas, puede solicitar a la autoridad
judicial el nombramiento de un asistente, de acuerdo con lo establecido por el presente capítulo, por
el procedimiento de jurisdicción voluntaria.
2. La autoridad judicial debe respetar la voluntad de la persona que debe ser asistida en cuanto al
nombramiento o exclusión de alguna persona para ejercer la función de asistencia.

🡪No hi ha contraposició de dues parts, soc jo que demano (sol·licitud) al jutge un assistent que la llei
estableix quines son les funcions que haurà d’exercir.

Pregunta de classe: Seria un supòsit d’incapacitat? No, ja que es duu a terme per un procés contenciós.
 3. PROCÉS DE DECLARACIÓ, PROCÉS D’EXECUCIÓ I MESURES CAUTELARS: Arts
117.3 CE i 5.1 LEC

- Procés de declaració (jutjar): L’actor sol·licita al jutge que li doni una resposta jurídica a certa
situació (ex: una de les parts no compleix amb el contracte i la part afectada que esta complint
accedeix a la jurisdicció iniciant un procés de declaració) Distingim 3 tipus de pretensions i
sentències:
🡪 Merament declaratives: son demandes on l’actor pretén que es declari la existència d’un dret

🡪 Declarativa de condemna: quan formulo la demanda, sol·licito que es declari al jutge la existència
d’un dret, que es declari la responsabilitat de la persona demandada i que es condemni a la persona
demandada a que li atorgui una prestació, a que no actuï de certa manera etc...
🡪Declaratives constitutives: Sol·licito que es produeixi una modificació en una determinada situació
jurídica o que es creï un determinat dret, per tant son les pretensions que es modifiquin la capacitat
d’una persona o les pretensions de divorcis, separacions o nul·litat...

Pregunta de classe: Sempre es necessari el procés d’execució? No, Quan no es necessari? Quan compleix
voluntàriament, en el moment que no compleixi aleshores ja sí es necessari el procés d’execució.

- Procés d’execució (executar el que han jutjat): Sol es pot iniciar si tinc títol executiu (Art 517
LEC), no només hi ha títols executius judicials, també hi ha d’extrajudicials.
🡪Una STC que es incomplida (títol executiu judicial): He de iniciar el procés d’execució, perquè el
que fa el procés es convertir el dret en fet.
Per tant, el poder d’execució queda emmarcat en el títol executiu i en el poder de coerció que te
l’estat.

- Mesures cautelars: Es parteix de la base de que el procés necessita un temps i genera un perill
(periculum in mora) en la efectivitat de la STC que es dicta en un futur, perquè la persona es pot
trobar en una situació d’insolvència, aleshores no pot executar perquè no es trobaran béns. N’hi ha de
diversos tipus depenent del bé que embarguem que estiguin en el patrimoni de l’actor, si
s’embarguen diners serà un requeriment a l’entitat financera. Es rellevant també l’accesorietat de les
mesures cautelars, es a dir, no son autònomes, son accessòries d’un previ procés de declaració, no
tenen una autonomia.
No es pot interposar una mesura cautelar abans del procés? Sí però dins d’un període de 30 dies a la
demanda.

Pregunta de classe: si s’ha dictat STC i jo no estic d’acord amb lo dictat i no vull complir voluntàriament,
també es procedeix al procés d’execució o tinc que impugnar? Quan s’arriba al TC, s’entén que el jutge ha
vulnerat un dret fonamental del art 24 de la CE s’interposa un recurs d’Amparo, quan l’interposo, sol·licito la
no execució de la STC perquè es pot executar la jurisdicció ordinària, si en les tres fases (primera instancia,
segona i recurs de cassació), el jutge ha vulnerat un dret del art 24 puc accedir a recurs d’Amaro per a que
s’anul·li o que s’anul·li la STC del TSJ. En el cas que sigui per la via ordinària, es a dir jutjat de primera
instancia, es pot impugnar i serà executada però a traves de la execució provisional
Pregunta de classe: Com seria demanar un % per mora? Doncs també ha de constar en la demanda, jo la
incloc en la demanda perquè es generen interessos i sol·licito el principal més els interessos, aleshores si es
pecuniari la mesura cautelar idònia seria el requeriment.

4. PRINCIPIS DEL PROCÉS:

Son les bases, ens estem situant en un nivell científic elevat. Distingim dels principis juridico-naturals i
principis juridico tècnics.

1.Principis jurídico-naturals: son postulats basics de justícia, son comuns a tots els processos perquè
aconsegueixen que el procés sigui un instrument per superar l’autotutela o la justícia privada. Si no es reuneix
els 3 principis juridico-naturals, no estem davant un procés civil o penal.

🡪 Dualitat de posicions: la contradicció, un procés que es fa davant la jurisdicció ordinària i que el jutge sigui
imparcial ha de ser sobre una dualitat de posicions i entre ells hi ha una contradicció, ha d’escoltar a les dues
parts per emetre una decisió justa.

🡪 Audiència: ningú no pot ser condemnat sense haver estat escoltat abans, es a dir s’ha de donar la oportunitat
real perquè si ho rebutja voluntàriament es declara en rebel·lia que es una institució jurídica quan el demandat
no compareix, renuncia a contestar.

🡪 Igualtat: relacionat amb la imparcialitat objectiva, es a dir les dues parts han de gaudir de les mateixes
facultats processals de aportar fets al procés, mateixes oportunitats de introduir arguments jurídics, de
proposar la pràctica de mitjans de prova, d’impugnar...

2.Principis juridico-técnics: son postulats de la raó, son principis que informen, molt connectats amb el dret
material que es tutela en el concret procés, depenen d’aquest dret material. Per tant, pretenen es tutelar de
forma eficaç el dret material. Això suposa que hi hagi diferents principis juridico-tecnics.

🡪 Principi dispositiu/d’aportació de part: Regeix en els processos civils en que els interessos privats son
preferents, per normes de caràcter dispositiu on hi ha un dret subjectiu i hi ha una titularitat d’aquest dret, es
una matèria presidia per la voluntat de les parts. Hem de distingir del dispositiu i el d’aportació de part, van
junts però son diferents, el contingut del dispositiu es que el procés comença quan ho decideix l’actor, mai
d’ofici, son les parts les que determinen l’objecte del procés, el demandat pot assentir a la demanda
(declaració de voluntat) i el jutge esta vinculat. En el principi dispositiu les parts tenen poder en el procés en
si, no nomes en l’objecte del procés, les parts poden desistir del procés, per tant es paralitza i el jutge no dicta
STC i el judici es podrà reiniciar en un futur. La STC ha de ser congruent amb les al·legacions de les parts,
congruència es un control que tenen les parts sobre el jutge, perquè en determinar l’objecte dicten el marc en
el que jutge no pot excedir, no pot sobrepassar el límit que han pactat.

🡪 Principi d’oficialitat/d’investigació d’ofici: les parts tenen la iniciativa de aportar fets al procés i de
proposar la practica de mitjans de part. (art 216 LEC). Es el principi que inspira el procés penal i també
alguns processos civils, quins processos civils? Aquests processos en els que es decideix sobre una matèria
que esta informada per un interès públic, es a dir, que els interessos de les parts no son predominants sinó que
el que es predominant es l’interès públic perquè així ho desitja el legislador. Un exemple de procés civil que
esta inspirat en el principi d’oficialitat/principi d’investigació d’ofici es el principi de modificació de la
capacitat.
El principi d’oficialitat/principi d’investigació d’ofici regeix el procés penal, en el procés penal nosaltres ja
sabem que el ius puniendi (el dret a penar) es titularitat de l’estat. En aquest cas, el que significa i es posa en
manifest es que el procés penal es pot iniciar d’ofici, es a dir, el procés penal no únicament pot iniciar-se
mitjançant una denuncia sinó que el jutge d’ofici pot tenir noticies d’uns fets que poden ser constitutius d’una
conducte delictiva i pot iniciar el procés per la seva fase d’investigació.
També del principi d’oficialitat en el procés penal l’altre manifestació juntament amb la de iniciar-se el procés
d’ofici trobem l’existència d’un òrgan públic, com es el Ministeri Fiscal, el qual s’encarreguen de l’exercici
de l’acció penal, per tant, aquesta existència d’un òrgan públic, Ministeri Fiscal, que d’acord amb el principi
de legalitat exerceix l’acció penal si entén que els fets que s’han produït constitueixen un delicte previst en
una norma penal es una manifestació també del principi d’oficialitat. En quan al procés civil hem de tenir en
compte que no hi ha cap procés civil tampoc el procés de modificació de la capacitat que s’iniciï d’ofici però
si per exemple, en el procés de modificació de la capacitat veurem que qui pot interposar la demanda es el
Ministeri Fiscal, per tant aquest òrgan públic actua d’una forma molt intensa, molt decidida sobre la base de
que la matèria, el dret material que és el dret que està regulat en el llibre 2n del CCC de la persona supòsit,
una modificació del estat civil amb el que s’adjudiquen o els que van connectats restriccions importantíssimes
de drets i llibertats fonamentals de la persona a la qual es modifica la capacitat i hi ha un interès públic molt
rellevant i per aquest motiu ha d’intervenir el Ministeri Fiscal. Veurem que en el Ministeri Fiscal, en el procés
de modificació de la capacitat el que pot fer es interposar una demanda i si no interposa la demanda la llei
d’enjudiciament civil l’obliga a intervenir en el procés, defensant la legalitat i defensant també els interessos
de la persona més feble que en aquest cas es la persona suposadament que pateix d’alguna discapacitat.
El que fa referencia al principi d’investigació d’ofici suposa que tant en el procés civil com en el procés penal
el jutge d’ofici pugui aportar fens al procés i pugui decidir la practica dels mitjans de prova.

5. FORMES DEL PROCÉS

1. Criteris
*Conveniència: Es la forma del procés, que un procés adopti la forma oral o la forma escrita es una
qüestió de conveniència, es una qüestió que té molt a veure amb quina forma entén el legislador que
respecte més els drets de les parts o que se adequa més a la matèries que s’està tramitant o que
s’adequa també més a la fase processal o a les actuacions que es duen a terme en aquell procés.
Que sigui una forma oral o escrita respon també als actes processal que realitzin en aquelles fases. En
la diapositiva 3 del tema 2, veurem que el legislador ha entès que era convenient que a fase
d’al·legacions del procés civil, del judici declaratiu ordinari, que es aquesta fase (demanda més
contestació de demanda) fos una fase escrita per assegurar que les parts puguin efectuar totes les
seves al·legacions fàctiques i jurídiques en un escrit per assegurar el dret de defensa, per assegurar
també 8que quedi escrit) la congruència de la sentencia, per tant, el legislador adopta la decisió de
que la fase d’al·legacions (que es demanda més contestació de demanda) sigui una fase escrita.
La següent fase es la d’audiència prèvia, es una fase en que les parts poden discutir l’autenticitat
d’alguns documents que porten les parts, poden sol·licitar l’admissió de la practica dels mitjans de
prova entre altres actuacions, entén el legislador ha de ser una fase oral, per aquets immediatesa del
jutge respecte de les parts, es a dir, en una unitat de acte, les parts i el jutge estan presents es poden
 anar resolent totes les qüestions que genera la Audiència prèvia. Per exemple: l’audiència prèvia la
primera actuació que es du a terme (així ho preveu la norma que regula la Audiència prèvia) es que
el jutge s’adreça a les parts per tant, mira la part actora i la part demandada i els hi diu si poden
arribar a un acord, ho han pogut arribar a un acord, podem arribar a un acord i ho homologaria i
s’acabaria el procediment en aquesta fase. Les fases de d’audiència prèvia i de judici que son fases
orals i les que son fases públiques que els ciutadans poden assistir. I que la fase de judici que en
aquest judici declaratiu ordinari sigui la fase següent a l’Audiència prèvia sigui una fases orals també
es molt importat i aquí el legislador del 2000 el que va preveure es que la fase de judici, que també
sigui oral i no escrita, va ser per forçar que aquesta fase que es on el procés civil es practiquen els
mitjans de prova, en Audiència prèvia es proposa la practica de mitjans de prova i els jutges els
admet o els inadmet i en la fase de judici es practiquen els mitjans de prova, s’interroga les parts,
s’interroga als testimonis, els perits exposen els seus dictàmens pericials, que aquesta fase sigui oral
ho va determinar el legislador per forçar, per aconseguir, per assegurar aquestes presidires del jutge i
no es practiquen com passava en la llei anterior a la llei de l’any 2000 que molts mitjans de prova es
practicaven en el despatx d’algun funcionari de l’orde judicial.
Finalment, la fase de sentencia es una fase escrita, quan acaba la fase de judici que es oral, el jutge
declara que el judici esta llest per sentencia, el que fa es retirar les emissions de les parts amb tots els
documents.
Quan abordem ho de les formes el criteri que aborda les formes es el criteri de conveniència, que
abans del legislador que es més convenient que la forma sigui oral o escrita. En procés civil igual que
en procés penal no tenim un procés totalment escrit o totalment oral sinó que hi ha feses escrites i
orals. Que una fase sigui escrita o oral respon la majoria de les vegades al criteri de conveniència.

*Principi de legalitat (art. 1 LEC): Respon amb un criteri de conveniència però que després s’ha
de plasmar en la llei, per tant, el principi de legalitat comporta que per exemple quan estudiem
l’audiència prèvia o la fase de judici veurem que es la pròpia norma de llei d’enjudiciament civil que
es una fase oral.

2. Forma inquisitiva/forma contradictòria: Es una distinció entre formes perquè hi ha exemples de

forma inquisitiva: el que s’adopta en l’expedient de jurisdicció voluntària, que hi ha una part i el
jutge. Quan parlem de forma inquisitiva des del punt de vista del dret processal i la oposem a forma
contradictòria simplement per assenyalar que la forma inquisitiva no hi ha dues parts oposades entre
si sinó que hi ha una part que sol·licita alguna actuació a l’òrgan judicial però de cap manera
científicament la forma inquisitiva es un qualificatiu de caràcter negatiu o despectiu.

3. Forma escrita/forma oral; manifestacions

Forma escrita: Aquestes manifestacions son molt lògiques, es a dir, en quan el procediment segueix
una forma escrita doncs les manifestacions son:
- D’ordre dels actes 🡪 els actes s’han de du a terme amb l’ordre que preveu la llei.

- Preclusió 🡪 també es important en la forma escrita perquè la preclusió suposa que un cop s’ha
esgotat el termini per du a terme una determinada actuació si s’ha esgotat i l’actuació no s’ha
realitzat no es pot realitzar amb posterioritat. Si volem confrontar el contingut de preclusió a la
LEC hem de llegir l’art. 136 d’enjudiciament civil.
 - Eventualitat 🡪 en la forma escrita o en la demanda escrita es poden acumular o formular totes
les al·legacions que poden fer les parts en aquest cas concret tot i ser incompatibles entre si, es
poden acumular pretensions que son incompatibles entre si i que s’acumulen per por a una
prescripció, quan hi ha una acció que esta a punt de prescriure i la part actora no sap si realment
aquella petició que esta realitzant es pot fonamentar en una responsabilitat contractual o
extracontractual (les acumula les dos i acumular-les de forma eventual es acumular-les quan les
dos pretensions que s’acumulen son en certa manera incompatibles entre si). L’eventualitat té
una ( 1h 03min 23seg) de incompatibilitat del que s’està acumulant entre si i també succeeix en
procés penal. Perquè el legislador preveu l’eventualitat i la permet? La permet perquè entén que
es una institució que afavoreix la justícia en el cas en concret, si hi ha una pretensió que esta a
punt de prescriure pel termini de prescripció doncs permet que s’acumulin eventualment dos
peticions que poden ser contradictòries enter si o que en la demanda (l’actor) i en la contestació
de la demanda (el demandat) aportin tots els fets que puguin fonamentar la seva pretensió.
Forma oral: Les manifestacions de la forma oral son:
- La concentració 🡪 Suposa que aquesta fase d’audiència prèvia i de judici s’ha de
desenvolupar en el menor número de sessions possibles i a demes a de ser en hores
consecutives i en dies consecutius.
- La immediatesa 🡪 Suposa que les actuacions orals o totes aquelles fases que adopten la
forma oral s’han de du a terme davant el jutge magistrat o davant del lletrat d’administració
de justícia que ha de dictar una resolució que acaba en aquella fase. Per exemple: la
immediatesa com a exemple més clar es en la fase de judici, aquesta fase de judici suposa
que es aquella fase en el que es practiquen els mitjans de prova i la immediatesa significa
que ha d’estar presidida pel jutge i pel jutge que dictarà sentencia perquè òbviament ha de
dictar sentencia que jutge que directament ha observat la pràctica del mitjans de prova.

6. PUBLICITAT I SECRET

Si ens fixem en l’article 120 CE, aquest ens diu que les actuacions judicials seran públiques. De la mateixa
manera, l’art 24.2 CE diu que totes les persones tenim uns drets processals fonamentals, sent un d’ells el dret
a un procés públic. Per tant, la publicitat és un principi, un valor constitucional, i també un dret fonamental de
les persones. Distingim entre dos tipus de publicitat perquè és diferent respecte de les parts que respecte de
terceres persones (ciutadans). També és important saber que la publicitat és diferent en els processos civils
que en els processos penals.

· Publicitat interna respecte de les parts: en quant al procés civil, la regla general és que les parts (actor i
demandat) han de poder accedir a totes les actuacions del procés, tant orals com escrites, han de poder
consultar totes les dades que formen part de la carpeta del procés, tots els documents, totes les declaracions
que han quedat registrades, ja sigui en documents físics o en documents digitals. Trobem excepcions a
aquesta regla general en la LEC, per exemple, en l’article 141 bis (llegir-lo), que estableix que si en el procés
participen menors o persones vulnerables, el jutge/magistrat pot acordar que certes dades siguin reservades i
que les parts no puguin accedir a aquelles dades (per exemple, la residència del menor, el seu col·legi, etc.).
En quant al procés penal, la regla general és que les parts també poden consultar totes les actuacions, tots els
documents, tots els resultats de les diligències d’investigació, etc. També hi ha una excepció, i és que en la
fase d’instrucció es pot decretar una excepció a la publicitat interna, el que es coneix com a secret de sumari.
Quan es parla de secret de sumari, parlem d’una excepció a la publicitat interna (important, ja que en la
publicitat externa, la dels tercers (ciutadans), la fase d’instrucció és de per si sempre secreta). En aquest sentit,
les parts no podran, per exemple, saber que s’han practicat unes diligencies d’investigació ni accedir al
resultat d’aquestes. Aquesta excepció es regula a l’art. 302 LECrim (llegir-lo). El secret de sumari el decreta
el jutge/magistrat d’instrucció, a través d’una resolució judicial (una interlocutòria), ja sigui d’ofici o a
instància de part o del ministeri fiscal. S’ha de motivar la seva aplicació. El seu temps de durada és
determinat, màxim un mes, tot i que es pot prorrogar. Per altra part, el secret de sumari s’ha d’aixecar, deixar
sense efecte, 10 dies abans de la conclusió de la fase d’instrucció, per a que així les parts puguin accedir a
aquelles diligències d’investigació que eren secretes i puguin sol·licitar la pràctica d’altres diligències
d’investigació que puguin equilibrar la balança amb el resultat de les diligències d’investigació que ja s’han
practicat. Important: El secret de sumari afecta a les parts, però no al ministeri fiscal, ja que té una posició
privilegiada. Seguint en el procés penal, la fase de judici oral també és pública per les parts.

· Publicitat externa respecte de tercers: en quant al procés civil, la norma general és que totes les
actuacions d’un procés civils, totes les fases orals, són públiques pels tercers. Hi ha excepcions, per exemple:
quan el jutge, a través d’una resolució judicial (una interlocutòria), acorda que aquella fase oral, o tota la fase
de judici, o la pràctica d’un concret mitjà de proba, es celebri a porta tancada. També s’ha de fonamentar,
motivar, aquesta excepció. Aquesta excepció la trobem a l’art. 138 LEC (llegir-lo). En quant al procés penal,
la regla general és que els tercers poden accedir a la fase de judici oral (a la fase d’instrucció no). També hi ha
excepcions, que són semblants a les que hi ha al procés civil. Les trobem a l’art. 681 LECrim (llegir-lo).

7. IMPULS PROCESSAL

Quan parlem d’impuls processal parlem de com avança tant el procés civil com el procés penal. Doncs bé, el
procés avança d’ofici, és a dir, no és necessari que les parts ho demanin. L’encarregat d’avançar el procés és el
lletrat de l’administració de justícia, i ho fa d’ofici. Per tant, quan acaba una fase, el lletrat de l’administració
de justícia dicta, d’ofici, una diligència d’ordenació on avança el procés per poder iniciar la següent fase. Una
norma important sobre l’impuls processal és l’art. 179 LEC.

TEMA 3: ACTES PROCESSALS I RECURSOS.

1. FETS I ACTES PROCESSALS

La distinció entre un fet processal i un acte processal és la mateixa que entre un fet i un acte jurídic. Un fet és
aquell fenomen de la naturalesa, independent de la voluntat humana, però que, pel que sigui, el dret el regula,
perquè li atorga determinades conseqüències jurídiques. Així, també el dret processal atorga determinades
conseqüències jurídiques, per exemple, al pas del temps (el pas del temps és un fenomen de la naturalesa), per
exemple, la preclusió: quan un acte processal no es realitza en el moment que està previst per la llei, no es pot
realitzar amb posterioritat (art. 136 LEC). També li atorga determinades conseqüències jurídiques a, per
exemple, la mort (si mor l’actor de la demanda, per exemple, i se l’ha de substituir, doncs el dret processal
regula com es fa aquesta substitució i que passa al respecte). Un altre exemple és la força major (art. 134
LEC), que preveu que, en cas de força major, s’interrompin els terminis processals (per exemple, l’Estat
d’Alarma de la pandèmia actual, que va provocar al març de 2020 la suspensió dels terminis processals fins al
juny del mateix any). Un acte, en canvi, és aquella conducta humana, per tant, en la que intervé la voluntat
humana (la voluntat de les parts si parlem de acte processal), que el dret regula i al que li atorga determinades
conseqüències jurídiques. Per tant, un acte processal es una conducta humana voluntària.

2. CLASSES D’ACTES PROCESSALS

Podem classificar els diferents actes processals en base a 2 criteris:

· Contingut: un acte processal pot ser una declaració de coneixement o de ciència, una declaració de voluntat
o una manifestació de voluntat. Un exemple de declaració de coneixement en l’àmbit del dret processal és
aquella declaració que fa un testimoni; un exemple de declaració de ciència seria l’emissió d’un dictamen
pericial; un exemple de declaració de voluntat seria la renuncia d’acció de l’actor (quan l’actor d’una
demanda renuncia a l’acció voluntàriament) o l’assentiment a la demanda del demandat (donar la raó a
l’actor), tant la renuncia com l’assentiment són vinculants pel jutge, per tant, en el primer cas dictarà una
sentència absolutòria i, en el segon cas, una sentència condemnatòria; un exemple de manifestació de voluntat
seria la interposició d’una demanda (en el procés civil, quan l’actor interposa una demanda, està posant de
manifest la seva voluntat d’iniciar la via judicial per solucionar el problema que té).

· Origen (molt important pel tipus test): podem distingir entre actes processals de parts (les al·legacions de
les parts, les argumentacions jurídiques que fan, les pretensions o sol·licituds que fan, etc.) i actes del tribunal
(es coneixen com a resolucions judicials; arts. 206-209 LEC, llegir-los). En aquests últims, diferenciem entre
resolucions judicials que dicta el jutge/magistrat i les que dicta el lletrat de l’administració de justícia. El
jutge/magistrat emet (art. 206 LEC; molt important per l’examen):

Provisions (providencias), interlocutòries (autos) i sentencies (important: en les sentencies entrem en el fons
de l’assumpte, en el dret material, mentre que les providències i les interlocutòries són més per qüestions
merament processals). El lletrat de l’administració de justícia emet (art. 206.2 LEC): diligències d’ordenació,
de constància, de comunicació i d’execució, i decrets (els decrets són resolucions processals més rellevants
que les diligències, ja que, tot i ser també sobre qüestions de caràcter processal, són qüestions que afecten a
drets i facultats processals de les parts: per exemple, un decret on s’admeti una demanda).

* Article 17 LEC. Successió per transmissió de l'objecte litigiós.

Aquest article és interessant perquè veiem exemples de diligència d’ordenació, decret i interlocutòria, i així
podem veure la diferència entre aquests tipus de resolucions.

La successió per transmissió de l’objecte litigiós fa referencia a que quant hi ha un procés civil on l’actor
sol·licita al demandat que li entregui un determinat bé moble o immoble (objecte litigiós), l’existència
d’aquest procés civil no impedeix que aquell bé es pugui vendre, que pugui haver un acte de disposició. En
aquest sentit, l’adquirent d’aquest bé tindrà un interès en ingressar en el procés civil.

Art. 17 LEC:

1. Quan en un judici pendent s’hagi transmès el que sigui objecte d’aquest, l’adquirent pot sol·licitar,
acreditant la transmissió, que se’l consideri com a part en la posició que ocupava el transmissor. El LAJ ha
de dictar diligència d’ordenació per la qual ha d’acordar la suspensió de les actuacions i atorgar un termini
de deu dies a l’altra part perquè al·legui el que convingui al seu dret. Explicació: Com que és una qüestió
merament processal, només cal dictar una diligència d’ordenació.

Si aquesta no s’hi oposa dins el termini esmentat, el LAJ, mitjançant un decret, ha d’aixecar la suspensió i
disposar que l’adquirent ocupi en el judici la posició del transmissor. Explicació: A l’haver-hi afectació de
drets i altres qüestions processals (substitució de la posició del transmissor per la de l’adquirent), s’ha de
dictar un decret.

2. Si dins el termini concedit en l'apartat anterior l'altra part manifesta la seva oposició a l'entrada en el
judici de l'adquirent, el tribunal ha de resoldre mitjançant interlocutòria el que consideri procedent.
Explicació: Com que aquí ja parlem de que hi ha una controvèrsia, és el tribunal el que ha de resoldre, i no el
LAJ, i ho farà mitjançant una interlocutòria i no una sentencia perquè no es busca posar fi al procés, sinó
resoldre una qüestió dins del procés.

· Requisits dels actes (Arts 129 i ss. LEC)

1. Lloc: el lloc dels actes processals ja el trobem en el seu primer article. Òbviament perquè sigui vàlid
el acte procesal s’han de celebrar en la sede de la oficina judicial. Hi ha actes que es poden celebrar
fora de la oficina judicial com per exemple els actes de prova, els mitjans d’interrogació, testimonis
que estan malalts per exemple, poden tenir el testimoni en el domicili. En materia de drets reals de
vegades el jutge magistrat per poder determinar alguns elements que son claus, com l’extensió de la
finca s’ha de desplaçar al lloc, a la finca, i ha de fer un reconeix judicial fora de l'oficina judicial.
2. Temps: Còmput i improrrogabilitat terminis (Arts. 133 i 134 LEC). Les actuacions judicials s’han de
practicar en idesi hores hàbils. Els dies i hores hàbils (vuit del matí a vuit de la tarda) estan previstos
per l’article 130 de la LEC, sempre a efectos procesales perquè a efectes administratius poden ser
uns altres dies els hàbils. L’art 131 LEC ens diu que es poden habilitar hores inhàbils, per tant es
podria realitzar un acte processal després de les vuit dela tarda, sempre que hi hagi una causa urgent
que ho requereixi. Els lletrats de l'administració de justícia son els qui poden habilitar hores inhàbils.

El còmput dels terminis ve previst a l’article 133 LEC, en tot termini processal el termini comença a
contar desde el dia següent que es fa l’acte de comunicació. Si jo com a demandada rebo avui dia 7
d’abril una demanda i signo conforme l’he rebut i tinc 20 dies per contestar la demanda, els 20 dies
comencen a contar a partir de demà, del dia 8 d’abril, sempre comencen a comptar desde el dia
següent L’art 133 LEC preveu també les diverses possibilitats que hi ha en el còmput dels terminis.

3. Forma: oralitat, escriptura i tècnica electrònica Real Decret 1065/ 2015 de 27 de novembre.

Adopten la forma oral, remissió al tema dos esquema de l’estructura externa del procés de judici
ordinari, trobem unes fases orals. Hi ha forma escrita en els actes al·legació i també tenim en compte
que tots els processos civils, la majoria d’ells, es tramiten de forma electrónica i la norma que ho
regula es el Real Decret del sistema LexNet, aquest sistema garanteix l’autenticitat, es un software
administrat pel ministeri de justícia i al qual s'ha connectat els col·legis de l'advocacia, les
comunitats autònomes… (tipo un campus virtual).

4. Idioma: també està regulat a la LEC, Art. 142, tan jutges com advocats, procuradors, etc, han de
poder utilitzar tant el castellà com la llengua oficial de la comunitat autònoma. Quan una de les parts
o un testimoni o un perit no compren ni es pot expressar ni amb castellà ni amb la llengua oficial de
la comunitat autònoma, el Art 143 LEC preveu una designació d'intèrprets. El lletrat de
l’administració de justícia el que fa es por medio de decreto habilitará como intérprete a quien
conozca la lengua, no cal que sigui un intèrpret oficial, pot ser amb un títol de llengua, no ha de
haver cursat el grau de intèrpret. El lletrat de l'administració de justícia actua com intèrpret i ho ha de
fer per mitjà de decreto no per diligencia d’obligació, ni de constància. El dret a l'intèrpret es un dret
processal fonamental, ens ho diu la constitució i el tribunal de justicia de la UE. Ha de ser un Decret
perquè quan es designa un intèrpret s'està garantint el dret de defensa de la part, perquè si aquella
part no coneix l’idioma, no se li habilite un intèrpret o aquest no té la capacitat suficient s'està
vulnerant un dret fonamental.

Els documents que es presentin son documents que han d’estar redactats en castellà o en l’idioma
propi de la CCAA. Encara que una part ho necessiti en una altra llengua sempre ha d'estar en castellà
i en l’idioma de la CCAA.
Règim d’antijuridicitat, ineficàcia i esmena dels actes
Si els actes no reuneixen els anteriors requisits i pressupòsits. → No son vàlids/Eficaç

1. Nul·litat (art. 225 LEC). → vulnera els requisits i pressupòsits bàsics dels drets processals i drets de les
parts.( art. 86 TER: tramita un jutge no competent). La conseqüència pot ser una nul·Litat radical de tots els
actes que s’han produït o exclusivament de determinats actes. Serà absoluta o relativa depèn de quin és l’acte
que pateix d’un defecte que dona lloc a la nul·Litat i en quin moment processal.
Ex d’Absoluta: procés tramitat per un jutge que no té competència.
Ex de relativa: depèn de quin acte procesal es nul i del moment en el que s’ha produït: nul·Litat que cau dins
del supòsit del num 3 de art. 225 LEC: on s’ha respectat la igualtat de les parts en la fase de la audiencia, els
actes nuls serà l’audiència prèvia i també ho seran els actes posteriors
Ex/ incompliment de le snormes que regulan com han de fer-se les notificacions, citacions. la vulneració
d’actes de comunicació → nul·litat relativa...
Pot ser declarada d’ofici.

2. Anul·labilitat (ex.: art. 68.2 LEC).: es produeix quan el defecte es de menys gravetat (ho diu la propia
LEC). Per ex/ art. 68.2: un acte processal que no està repartit, que no consta la diligencia de repartiment - la
diligencia que col·loca cada primer acte que s’entra a un jutjat el lletrat de la administració, es un segell-./ Si
no te el segell de repartiment, es pot produeir l’anul·labilitat del actes posteriors(anul·lació es a instancia de
part)
3. Conservació i esmena: arranca en la doctrina legal del TC interpretant art. 11.3 LOPJ i es concreta en
diversos preceptes LEC.

art. 11.3: Els Jutjats i Tribunals, de conformitat amb el principi de tutela efectiva consagrat en l'article 24
de la Constitució, hauran de resoldre sempre sobre les pretensions que se'ls formulin, i només podran
desestimar-les per motius formals quan el defecte fos inesmenable o no s'esmenés pel procediment
establert en les lleis.

Es una línia de política legislativa per mantenir la validesa del actes processals total o parcialment, i la raó es
troba en una doctrina legal del TC molt antiga amb molta tradició (1981) i quan comença a interpretar el art.
11.3 LEC: doctrina legal molt sòlida de permetre la esmena del actes processals que puguin ser subsanables.
Aquest principis a la LEC de l’any 2000 ho facilita les normes següents, estan inspirats en conservar la
validesa tot i ser actes que poden ser defectuosos. Pero si es poden esmenar, prioritza la conservació i NO la
ineficacia. ( principis inspirats en la doctrina del TC)

Principi de conservació dels actes processals:

Si existeixen aquestes 3 normes/Disposicions amb el seu contingut és perquè el TC ha sigut molt constant en
la línia de conservar els actes processals que es poden esmenar:
Perquè hi ha hagut uns principis generals del dret processal, que ha anat configurant el TC fins a establir
doctrina que ha de tindre en compte el nostre legislador perquè sino no estaria fent bé la seva feina.
Article 229 LEC. Actuacions judicials dutes a terme fora del temps establert.
Les actuacions judicials dutes a terme fora del temps establert només es poden anul·lar si ho imposa la
naturalesa del terme o del termini.
Article 230 LEC. Conservació dels actes.
La nul·litat d'un acte no implicarà la dels successius que siguin independents d'aquell ni la d'aquells el
contingut dels quals no podria haver estat diferent en cas que no s'hagués comès la infracció que va donar lloc
a la nul·litat.
Article 231 LEC. Esmena.
El Tribunal i el Secretari Judicial han de tenir cura que es puguin esmenar els defectes en què incorrin els
actes processals de les parts.

4. Tractament processal de la nul·litat dels actes processals (arts. 227 i 228 LEC).
El Tractamet processal al·Ludeix a quins son els expedients, quins son els mitjans que preveu la llei i que es
posin a disposició de les parts o dels tribunals, perquè bé el tribunal o les parts puguin posar de manifest que
un acte és nul de ple dret

La nul·litat es pot posar de manifest en 2 moments: Dos moments ordinari i excepcional:

El ordinari es: durant la tramitació del procés (caràcter ordinari):. I es pot dur a terme:
-a instància de part: mitjançant els recursos VS resolucions interlocutòries (Que no son VS sentència)
-d’ofici.: perquè el legislador ha entès que la ineficacia de un acte nul és una ineficacia que està informada
per un interès públic, i que el tribunal d’ofici pot advertir-lo.

De manera excepcional: un cop ha acabat el procés i la sentència és ferma (no es pot interposar recur. Té
efecte de cosa jutjada materials): Pot instar un “incident” de nul·litat d’actuacions a instància de part (caràcter
excepcional)
art. 228 LEC: termini de 5 anys desde que es dicta la resolució que dóna lloc a la nul·Litat. Aquest és un
termini eu obeeix a que el legislador que regula aquest incident de caràcter excepcional, perquè es quan el
procés s’ha acabat, valor a la seguretat jurídica i la regularitat dels actes processals, i enten que hi ha d’haver
un moment en el temps, de durada màx de 5 anys, en que un acte o procés malgrat patir una nul·Litat ha
d’haver acabat d’una manera correcta, no es pot revisar (min 35:00).

art. 228 LEC: Article 228. Incident excepcional de nul·litat d'actuacions.

1. No s'admetran amb caràcter general incidents de nul·litat d'actuacions. No obstant això,

excepcionalment, els qui siguin part legítima o haguessin hagut de ser-ho podran demanar per escrit que
es declari la nul·litat d'actuacions fundada en qualsevol vulneració d'un dret fonamental dels referits en
l'article 53.2 de la Constitució, sempre que no hagi pogut denunciar-se abans de recaure resolució que posi
fi al procés i sempre que aquesta resolució no sigui susceptible de recurs ordinari ni extraordinari.

Serà competent per a conèixer d'aquest incident el mateix Tribunal que va dictar la resolució que hagués
adquirit fermesa. El termini per a demanar la nul·litat serà de vint dies, des de la notificació de la resolució
o, en tot cas, des que es va tenir coneixement del defecte causant d'indefensió, sense que, en aquest últim
cas, pugui sol·licitar-se la nul·litat d'actuacions després de transcorreguts cinc anys des de la notificació de
la resolució.

El Tribunal inadmetrà a tràmit, mitjançant provisió succintament motivada, qualsevol incident en el qual
es pretengui suscitar altres qüestions. Contra la resolució per la qual s'inadmeti a tràmit l'incident no
cabrà cap recurs.

2. Admès a tràmit l'escrit en què es demani la nul·litat fundada en els vicis a què es refereix l'apartat
anterior d'aquest article, no quedarà en suspens l'execució i eficàcia de la sentència o resolució
irrecurribles, tret que es recordi de manera expressa la suspensió per a evitar que l'incident pogués perdre
la seva finalitat, pel Lletrat de l'Administració de Justícia es donarà trasllat d'aquest escrit, juntament amb
còpia dels documents que s'acompanyessin, si escau, per a acreditar el vici o defecte en què la petició es
fundi, a les altres parts, que en el termini comú de cinc dies podran formular per escrit les seves
al·legacions, a les quals acompanyaran els documents que s'estimin pertinents.
Si s'estimés la nul·litat, es reposaran les actuacions a l'estat immediatament anterior al defecte que l'hagi
originat i se seguirà el procediment legalment establert. Si es desestimés la sol·licitud de nul·litat, es
condemnarà, per mitjà d'acte, al sol·licitant en totes les costes de l'incident i, en cas que el Tribunal
entengui que es va promoure amb temeritat, li imposarà, a més, una multa de noranta a sis-cents euros.

Contra la resolució que resolgui l'incident no cabrà cap recurs.

Actes de comunicació: com es relacionen/ comuniquen el tribunal amb les parts i el tribunal amb altres
òrgans públics.

1.Qüestions prèvies: rellevància i funcionaris que intervenen. → perquè dependen drets fonamentals de les
parts. Per això és molt important.

Servei de comunicació: (42)

dirigits pel lletrat de l'administració de jus
2.Classes d’actes de comunicació (arts. 149 i ss LEC):
*Notificacions: quan es dona noticia d’una resolució judicial a les parts.
*Citacions a termini.: quan s'atorgen un termini per a personar-te, per a contestar, per comparèixer o per
realizar alguna actuació
*Citacions a dia cert.: quan l’orga judicial et comunica que has de comparèixer com a testimoni, com a part,
com a perit per realitzar un acte.
*Requeriments.: realitzar una determinada conducta.
Aquests 2 següents: son els actes de comunicació que relacionen el tribunal amb determinats òrgans públics
(Els altres son amb les parts)

*Manaments.: quan el tribunal es posa en comunicació amb registradors de la propietat, mercantils,per a que
relitzin alguna actuació (notari, registrador)
*Oficis.: es posa amb autoritat no judicial o funcionaris diferents dels quals ha d’entrar en contacte a través
d’un manament. Per ex/ amb algun funcionari de la agencia tributaria, secretari d’ajuntament, rector de la
UDL (NO estan previstos que hagi d’entrar en contacte amb ells per manament)

art.149 LEC: Article 149. Classes d'actes de comunicació.

Els actes processals de comunicació seran:
1r Notificacions, quan tinguin per objecte donar notícia d'una resolució o actuació.
2n Emplaçaments, per a personar-se i per a actuar dins d'un termini.
3r Citacions, quan determinin lloc, data i hora per a comparèixer i actuar.
4t Requeriments per a ordenar, conforme a la llei, una conducta o inactivitat.
5è Manaments, per a ordenar el deslliurament de certificacions o testimoniatges i la pràctica de qualsevol
actuació l'execució de la qual correspongui als Registradors de la Propietat, Mercantils, de Vaixells, de
vendes a terminis de béns mobles, notaris, o funcionaris al servei de l'Administració de Justícia.
6è Oficis, per a les comunicacions amb autoritats no judicials i funcionaris diferents dels esmentats en el
número anterior.

3. Formes de comunicació (art. 152 LEC):

*Lliurament al destinatari (art. 161 LEC).: s’acostuma a fer en els supòsits de notificar la demanda i
l’admissió de la demanda. A més en el seu domicili. Perquè encara no ha començat el procés i per tant, no ha
nomenat ni procurador ni advocat.
*Remissió mitjançant correu, telegrama o medis electrònics (arts. 159 i 160 LEC).: el tribunal amb les parts
quan no es necessari la interveció d’advocats o procuradors. O amb el perit o testimonis
*Per mitjà de Procurador; sistema LexNET (art. 162 LEC).: quan intervé en un procés un procurador.
*Per mitjà d’edictes (art. 164 LEC).: relacionat amb el lliurament al destinatari. És una ficció jurídica total. Es
una decisió que pren el legislador i que està salvaguardant els drets del actor. .(1:02). Es una última ratio, de
forma subsidiaria. ja esgotades totes les possibilitats per poder notificar es penja en el taulell d’anuncis de la
oficina judicial (del jutjat de primera instancia de lleida que ha de..)

Precisió: oficis i manaments es remetent directament a l’autoritat o funcionari als que s’adrecin (art.
167.1 LEC).

4. Nul·litat
Article 166 LEC. Nul·litat i esmena dels actes de comunicació.
1. Són nuls els actes de comunicació que no es facin d'acord amb (LA lec) el que disposa aquest capítol i
puguin causar indefensió.- si no causa indefensió NO son nuls-.

2. Tanmateix, quan la persona notificada, citada o requerida s'hagi donat per assabentada de l'afer i no
denunciï la nul·litat de la diligència en el seu primer acte de compareixença davant el tribunal, aquesta té des
d'aleshores tots els seus efectes, com si s'hagués fet d'acord amb les disposicions de la llei. → es produeix la
convalidació.

*LEC adopta doctrina del TC que subordina la invalidesa a la indefensió.

*Convalidació: destinatari assabentat i no denúncia la nul·litat de la diligència.I actua amb
coherència.

Auxili judicial (arts. 169 a 177 LEC): cooperació entre òrgans judicials

1. Raó de ser: el territori és un límit de la funció jurisdiccional. És a dir, els jutges de pau realitzen la seva
funció en el territori d'un municipi que no es capital de partit judicial,que els jutges de 1ra instancia realitzen
la funció jurisdiccional en un territori determinat que es el territori del partit judicial (REPASSAR AQUEST
TEMA: L’extensió territorial de la funció jurisdiccional dels jutjats de primera instancia: el partit judicial, la
mateixa extensió que el jutjat de violència sobre la dona, és ralitza d’una manera vàlida els seus actes en el
local y si s’ha de traslladar, en el seu partit judicial. I el jutjats mercantils realitzen la funció jurisdiccional en
l'àmbit la provincia (NO la del municipi ni la del partit judicial.)
2. Auxili judicial: pràctica d’actuacions fora de la circumscripció/del municipi seu del tribunal que les acorda:
interrogació d’un testimoni.
3. Principi informador: arts. 118 CE fa referència a aquest principi de cooperació judicial i 169.1 LEC.
4. Supòsits més freqüents d’auxili judicial.: la pràctica de mitjans de prova: interrogació de testimonis, actes
de comunicació

Invariabilitat resolucions dels òrgans judicials

Un cop dictada una resolució judicial,a questa esdevé invariable, es a dir, NO es pot modificar. E sa dir,
un cop un magistrat ha dictat una interlocutòria o el lletrat un decret, no es pot modificar. A més està
vinculat per el contingut de la resolució.
1. Invariabilitat (art. 214 LEC); dues conseqüències jurídiques.
2. Raó de ser: seguretat jurídica.
3. única/Via genèrica per modificar resolucions processals: recursos que sol por interposar la part; però
inconvenients en funció tipus d’errors. (per ex/ errors materials, aritmètics, manifestos: els nom, en aquests
casos :
En conseqüència: es poden corregir errors manifestos, efectuar aclariments i rectificacions sense haver
d’interposar recursos. → ho pot fer el jutge d’ofici.

2 dies següents a la publicació de la resolució: part solicitar l’alclaració d’algun punt que no ha quedat
clar. (Art.214)

4. Supòsit especial:es un altre error més greu que poden tenir les resolucions judicials: quan en dictar una
interlocutòria o un decret, hi ha omissions de pronunciament (art. 215.2 LEC):la part havia efectuat 2
pretensions i sol es pronuncia sobre 1 pretensió
*Via diferent als recursos:
-a instància de part : pot sol·licitar al jutge o al lletrat si es un decret
-d’ofici també pot advertir sense que ho hagi posat de manifest la part que la resolució es
incompleta: termini de 5 dies.

S’intenta rectificar errors manifestos per vies diferents que els recursos.

5. art. 215. Caràcter comú de les resolucions que decideixen sobre rectificació, aclariment i complement: el
jutge o lletrat de l’administració quan s’adona que ha ocasinat una omissió de pronunciament, ha de dictar una
resolució i aquesta el que fa es completar la resolució anterior. Aquestes resolucions NO es poden impugnar
de forma autònoma/Aïllades/independents sinó que s'han d’impugnar conjuntament amb la resolució que
complementa
6. Efecte comú de les sol·licituds d’aclariment, rectificació i complement de resolucions judicials.--> aquesta
sol·Licitud si es fa a instancia de part, suspen el termini per interposar el recurs Vs la resolució.

3. Recursos contra resolucions interlocutòries, resolucions que NO son sentencia.

Son les resolucions que dicta el lletrar de justicia, decrets, resolucions judicials, provisions i interlocutories,
per tant, son resolucions que no son sentències. RECURSOS QUE NOMÉS CABEN PER LLEI.

1. Concepte: Es una institución procesal que serveix a la part per impugnar un resolució dient que li
causa un gravamen que es una resolució que no li otorgue la tutela jurídica que ha solicitud. Aquesta
resolució que li causa un gravamen ha de ser una resolució no ferma en sentit que ha de ser una
resolución que pot ser impugnada, les identifiquem amb resolucions definitivas. Quan la part
impugna la resolució vol deixar sense efecte i que sigui substituida per un altra ho vol que anul·li un
determinat acte processal i hi hagi una retroacció d’actuació al moment anterior al cual es va produir
la nul·litat, on per exemple no es va complir un requisit dels actes processals, del lloc del temps.

2. Fonament: El dret fonamental que esta sotastan a un recurs, es el dret a la tutela judicial efectiva,la
finalitat és substituir el contingut d’una decisió o anularla.
Totes les decisions pueden ser impugnados, en el procés civil com a norma general. El ésser humà
s'equivoca, per tant un ordenament juridic ha de preveure que les resolucions poden ser impugnades.
Si no es pot impugnar ja ho ha de dir expressament la llei, l'abstenció i la recusació que acaben
per interlocutoria terminen per auto i la LOPJ expressament diu: que per interlocutòria que resol
l'abstenció o la recusació no es pot interposar cap mena de recurs. (pregunta examen tipo test).

3. Finalitat.

4. Presupòssit i requisits: resolució ha de poder ser impugnada, és el presupòssit més important. El

tribunal que resol el recurs ha de ser competent.
Els requisits, el recurs s’ha d’interposar en el termini que estableix la llei, s’han de complir perquè
sinó interposo recurs de reposició en un termini de 5 dies es converteix en ferma i no la puc
impugnar.

5. Classificació dels recursos: 3 criteris.

→Criteri del tipus de resolució que impugna: recursos contra resolucions de sentences, recursos
contra resolucions interlocutòries.
→ Devolutius i no devolutius.
→ Motius pels quals es pot impugnar un recurs: ordinaris i extraordinaris (molt limitats, recurs de
cassació davant del TSJ o tribunal suprem sala primera).

6. Efectes admissió recursos.

Efectes suspensius o efectes NO suspensius de l’execució de la resolució que s'impugna. La regla
general es que no tenen efecte suspensius pero ho ha d’establir la llei. L’efectivitat de la resolució
que estem impugnant ho ha de determinar la llei.
Efectes suspensius aquell que interposa un recurs, aquella resolució que s’ha impugnat no es pot
executar.
Efectes NO suspensius malgrat haver interposat el recurs la llei entén que s’ha d’executar.

TRES RECURSOS:
-Reposició
-Apel-lació
- Revisió
TIPUS DE RECURSOS CONTRA RESOLUCIONES INTERLOCUTÒRIES.

1. Recurs de Reposició

a) Regulació
b) Resolucions impugnables: resolucions que dicta el jutge o magistrat ( provisions, providències,
interlocutòries, autos) lletrat administració de justícia, (diligències d’ordenació i decrets).
(pregunta examen)
c) Termini cinc dies. Normes 452 i 448.2 (es comença a contar a partir del dia següent per interposar el
recurs) LEC.
d) Interposició; no es oral hi ha alguna excepción, pero la tradicional es escrit...
e) Òrgan competent: NO es devolutiu, el resol el mateix jutge o tribunal que ha dictat la resolució, per
exemple: jutge de pau, jutge de primera instancia, mercantil, jutjat de violència sobre la dona i també
pot l’AP de lo civil.
f) Procediment dualitat de posicions i contradicció, perquè el jutge o el lletrat de l’administració de
justícia solament resoldre quan hagi escoltat a les dos parts, després resoldrà per G.
g) Resolució interlocutòria (jutge) o decret (lletrat de la admin de justicia).
h) Recurs en contra l'anterior resolució? arts 454 i 454 bis.1 LEC (contra la resolució interlocutòria
no es pot interposar cap recurs i tampoc contra el decret que dicta el lletrat de l'administració de
justícia resolent un recurs de reposició contra un decret, ens diu el bis que no cap cap mena de recurs
pero s’interposen diversos recursos d’amparo seguits de qüestions de d'inconstitucionalitat. Posa de
manifest que contra tots els decrets del lletrat de la admin de justícia es pot interposar recurs, contra
els decrets de la admin de justicia resolent un recurs de reposició es pot interposar recurs, s’anomena
recurs de revisió que el resol un jutge o magistrat del jutjat al que està assignat el lletrat de
l'administració de justícia.
Les sentències que ens diu declaren inconstitucional el 454 bis.1, sempre cabe recurso de revisión.

2. Recurs d’apel·lació

a. Regulació: arts. 455-465 LEC.

b. Resolucions impugnables: solament contra interlocutòries (sol contra autos/Resolucions que dicta el
jutge o magistrat NO el lletrat) definitives i altres interlocutòries que indiqui la llei (art. 455 LEC).
c. Termini: arts. 458 i 448.2 LEC.
d. Interposició: forma/contingut (arts. 23, 31, 458, 459 i 460 LEC), admissió/inadmissió (art. 458 LEC i
disp. ad. 15a LOPJ) i efectes (art. 456.2 LEC).
e. Òrgans competents: recurs devolutiu (a quo i ad quem).
f. Procediment: dualitat de posicions i contradicció (arts. 461, 463 i 464 LEC).
g. Resolució: interlocutòria (art. 465 LEC).
h. Recurs contra l’anterior resolució?: art. 466 LEC.

Es un recurs devolutiu, és a dir, que es resolt per un tribunal diferent del tribunal que ha dictat la resolució que
s’impugna. Per tant, en el recurs d’apel·lació és quan distingim entre jutge ad quem -és aquell jutge que dicta
la resolució que s’impugna.- i jutge ad quo -jutge que resol el recurs d’apel·lació-.

El recur d’apel·lació s’interposa VS el que ha dictat la resolució que s’impugna però resolta pel TS. Ara bé,
en la tramitació, ens diu la LEC que s’ha d’interposar davant del mateix jutge que ha dictat la resolució que
s’impugna.
El recurs d’apel·Lació NO s'interposa davant del jutge ad quem, el jutge ad quem es el que resol, no el que
s’interposa. El recurs d’apel·Lació s’interposa VS el jutge que ha dictat la resolució que s’impugna però
resolta pel TS.

Osigui d’apel·lació és un recurs devolutiu vol dir que resol -estima o desestima- el recurs d'apel·lació el TS al
que ha dictat la resolució que s’impugna. Ara bé, en la tramitació s’ha de interposar VS el mateix jutge que ha
dictat la resolució que s’impugna.

Pere ex/ Jutge ad quo en un procés civil seria el jutjat de 1ra instancia, el jutjat mercantil, el jutjat de Violència
sobre la dona Aquests dicten una interlocutòria, aquesta intelrocutòria causa un gravàment a alguna de les
parts, un perjudici i per tant interposo el recurs d’apel·lació. L’escrit (recurs) en el que identifico la resolució
que impugno, els pronunciaments i els motius… l’he de presentar davant d’un jutge ad quo, d’aquell que ha
dictat la resolució - del de 1ra instancia, VSD .... el TS que resol els recursos de les interlocutòries dictades
per un jutjat de primera instancia/VSD/mercantil → Audiencia provincial

3. Revisió.

a. Regulació: art. 454 bis LEC

b. Resolucions impugnables: decrets definitius, altres decrets i diligències d’ordenació que indiqui la llei
(art. 454 bis i art. 254.1 LEC).
c. Termini: arts. 454 bis.2 i 448.2 LEC
d. Interposició: forma/contingut (arts. 23, 31 i 454 bis.2 LEC), admissió/inadmissió (454 bis .2 LEC i disp.
ad. 15a LOPJ), efectes (art. 454 bis.1 LEC).
e. Òrgans competents: recurs devolutiu
f. Procediment: dualitat de posicions i contradicció (art. 454 bis.2 LEC).
g. Resolució: interlocutòria (arts. 454 bis.2 LEC).
h. Recurs contra l’anterior resolució?: art. 454 bis.3 LEC.
-------- PRÀCTICA ----------

a) ho dica l’admninistració de justicia.

b) es dictada també per un Magistrat però aquest entra sobre drets fonamentals:s i te dret a realitzar un
actuació (Art. 17 LEC), però aquest supòsit es una qüestió merament de eficiencia
processal/meramen de procediment-
c) ho dicta administració de justícia

desistiment: poder de disposició de les parts respecte del procés en si.

a) és tot el contrari al desistiment.
b)renúncia
c) assentiment

[l’any 2009: amb la reforma es va permetre al lletrat de l'administració de justícia, admetre la demanda
mitjançant un decret]

CONFORMITAT és la paraula clau → sino resoldrà el jutge perquè hi ha un conflicte.

el conserge a la finca si

una notificació al veí → nul·la.

solament a través de recurs d'apel·lació: interlocutòria que dicta el jutge/magistrat NO el lletrat-

es devolutiu: resol un tribunal dif del que ha dictat la resolució que s’impugna
jutge a quo: jutge
a quem: resol

pero es presenta davant del jutge que ho ha jutjat.