LÓGICA

● FORMAL
Estructura dels arguments sense el seu contingut
● NO FORMAL
Estudia el contingut dels arguments
→ Tipus d’arguments que podem utilitzar
→ Fal·làcies ( falsos arguments, sofismes )

FORMAL
- Branca de les matemàtiques. Utilitza regles i símbols per analitzar la validesa dels
arguments, independentment del seu contingut. Treballa amb enunciats.

TIPUS DE LÒGICA FORMAL

→ Lógica de predicats
- Elabora un llenguatge per determinar si els arguments són vàlids, per tant, construeix
enunciats a partir del llenguatge lògic.

∧ ∨ → ¬ ↔
i o sí no sí només sí

MODUS PODENS
Quan afirmem l’antecedent podem concloure el consegüent

Si plou els carrers són molls. Els carrers són molls, per tant,
llllllplou.

MODUS TOLLENS
Quan neguem el consegüent podem negar l’antecedent.
Si plou els carrers són molls. No plou, per tant, els carrers no
bb són molls.
 ● Deixeble de Plató, Aristòtil (s. IV a.C.) va crear el 1r sistema lògic → SIL·LOGISME
→ Estableix el principi de no contradicció : no es pot ser i no ser al mateix temps

COM HO SÉ?
Arguments extrets de la taula de veritat.

L’ARGUMENTACIÓ INFORMAL

- Argumentar és un art antic, que va aparèixer juntament amb la democràcia. Aristòtil

va organitzar l’argumentació formal a l’Òrganon.
- Perquè una argumentació sigui correcte els arguments han de ser sòlids.

CONDICIONS DE LA BONA ARGUMENTACIÓ

● ARGUMENT VÀLID
El contingut de les premisses ha de ser cert.
Plou, els carrers són molls. Si plou els carrers són molls.
● PREMISSES SÓN VERTADERES

ARGUMENTACIÓ VÀLIDA

RAONAMENT A partir de premises particulars arribem a una conclusió general. És

INDUCTIU la manera com establim les lleis.

RAONAMENT Parteix de una premissa universal per arribar a una conclusió

DEDUCTIU particular.

RAONAMENT Planteja una condició, hipòtesis basades en premisses verificades.

HIPOTÈTIC S’utilitza en les opinions.

TIPUS D’ARGUMENTS → V o F

PER EXEMPLES Per donar validesa als nostres arguments posem exemples
(experiències subjectives).

CAUSA I EFECTE Es pot confondre Cause i efecte amb una correlació.

Correlació → Un fenomen augmenta quan un altre també
augmenta / Un fenomen disminueix quan un altre fenomen també
disminueix.

Ex: Quan hi ha lluna plena hi ha més crims. No hi ha una correlació,

sinó una estadística.
 SEMBLANÇA O Les semblances es poden rebatre.
ANALOGIA Exemple:
La vida en societat és molt difícil perquè és com una selva.

AUTORITAT Si no s’utilitza de forma correcte por convertir-se en una fal·làcia.

L’argument es recolza en un estudi o professional

REGLES DE L’ARGUMENTACIÓ

● CRITERI DE VERACITAT I RELLEVÀNCIA

Les premises han de ser veritables i les fonts a les quals apel·lem han de ser
rellevants (fiables, confirmades)

● CRITERI D’INTEL·LIGIBILITAT I CLAREDAT

Allò que dic ha de ser comprensible. Terminologia precisa. Estructura organitzada.
Ex:
El 50% dels joves entre 15 i 25 anys tenen crisis d’ansietat regulars.

● CRITERI DE BONA CONDUCTA ARGUMENTATIVA

Cuidar el llenguatge no verbal. Controlar el vocabulari. Ha de tenir com objectiu
ajudar a solucionar el problema que s’està debatent. Rebutjar els arguments
incorretes i acceptar els vàlids.

ELS DINERS FAN LA FELICITAT?

● ARGUMENT PER EXEMPLE

- A FAVOR → Ser propietari de molts diners et permet adquirir tot allò que
necessites per ser feliç. Tal com el meu oncle, li ha tocat la loteria i és més
feliç que mai.

- EN CONTRA → No tot el que ens fa feliços s’aconsegueix amb diners, tal com
l’amor, l'amistat, la confiança, la tranquil·litat d’esperit… Aquests sentiments
ens fan feliços, però no s'aconsegueixen amb diners.
Exemple il·lustratiu – El meu oncle ha guanyat la loteria, però no és feliç
perquè no té ni amics ni parella.
 ● ARGUMENT PER CAUSA
- A FAVOR → Una vida sense preocupacions és una vida més feliç. Aquestes
preocupacions majoritàriament es poden resoldre amb els diners. Per tant, si
tenim diners, disminueixen les nostres preocupacions i és més fàcil arribar a
la felicitat.
- EN CONTRA →

● ARGUMENT PER SEMBLANÇA

- A FAVOR → Els diners ens porten al camí de la felicitat, ja que ens permeten
cobrir tot allò que desitgem. Els diners són com les arrels d’un arbre, ja que
proporcionen allò essencial per a la vida.

- EN CONTRA → Hi ha moltes preocupacions que no podem resoldre amb els

diners. La vida és com una cursa els diners no resolen tots els obstacles que
ens impedeixen arribar a la meta de la felicitat.

● ARGUMENT PER AUTORITAT

- A FAVOR → Segons els estudis de La psicòloga Sonja
Lyubomirsky, els diners poden contribuir a la sensació de
felicitat si són destinats a necessitats bàsiques com la
seguretat, la salut i l'educació.
- EN CONTRA → Segons el psicoanalista Sigmund Freud, la
felicitat no s'assoleix mitjançant els diners o riqueses materials
si no s’aconsegueix amb l’acompliment dels desitjos interns.

FAL·LÀCIES I BIAIXOS COGNITIUS

→ Una fal·làcia és un error en l'argumentació. Falsos arguments que tenen l’aparença

de bons arguments, poden semblar que tenen força argumentativa, però en realitat estan
mal construïts.
Exemple:
Si plou els carrers són molls. - Si els carrers són molls - plou

BIAIXOS COGNITIUS
→ Desviament de la manera d’entendre com funcionen les coses. Pensaments produïts per
les nostres emocions, creences, expectatives i interessos.
 Biaix retrospectiu

Des del present intentem dir que una qüestió concreta hagués anat millor fer-la d’una
manera diferent del passat.
Pensem que el passat, un cop vist el que ha succeït, era predictible.

Ex: El COVID.

Biaix atribució

Utilitzo les experiències personals per jutjar les accions dels altres, sense tenir en compte
el context de l’altre.

Ex: La professora està distant i enfadada perquè examen no ens va sortir bé.

- Autoatribució
Consisteix en donar més importància a l'èxit o el fracàs en comptes de l’esforç.
Ex: Vaig suspendre perquè em tenen mania.

Biaix de confirmació

Consisteix en buscar opinions o informació que casarà amb les nostres idees o ideologies.
Descartem els que hi estan en contra.

Ex: Llegir premsa que s’acosta a la nostra ideologia.

Fals consens / Fal·làcia

Com que hi ha una coincidencia d’idees en diverses persones, tenidim a pensar que
tothom pensa el mateix.
Ex: Tothom creu que la filosofia és aburrida.
La meva família és com totes.

FAL·LÀCIES FORMALS
- Aquelles relacionades amb no construir bé un argument.
- FALS MODUS PONENS
- FALS MODUS TOLLENS
- Sil·logístiques → Construir malament un sil·logisme.
Ex: Tots els homes són mortals. EL meu gos és mortal → El meu gos és un home.

FAL·LÀCIES INFORMALS

AD HOMINEM En comptes d’atacar l’argument, s’ataca l’home. Desprestigiar la persona que

fa l’argument.

Ex: Aquell ecologista que defensa el planeta, fumava porros de jove.

AD BACULUM Consisteix a utilitzar l’argument d’amenaça per fer creure en la veritat de la
conclusió.

Ex: Hem de fer els deures perquè no ens posin un negatiu (NO ÉS UN
ARGUMENT ÉS UNA CONSEQÜÈNCIA)

AD VERECUNDIAM Fals argument d’autoritat. Utilitza una autoritat en el coneixement per

defensar un argument que no té relació.

Ex: El meu perruquer inverteix molt en borsa i m’ha recomanat invertir en

aquella empresa.

Ex: No puc prendre Aristòtil com autoritat per afirmar defensar l’esclavitud
perquè Aristòtil no és una autoritat en el tema de l’esclavitud.

AD MISERICORDIAM Aporta arguments per apel·lar a la misericòrdia ( ajuda moral del contrincant )
o pena de l’oponent.

Ex: Per entrar a medicina necessito una nota més alta i en la teva assignatura
trec baixa nota.

Ex: No siguis tan dur amb el que dius per què avui em trobo malament.

AD POPULUM Per reforçar els arguments, apel·la a les emocions i les passions.

Ex: Una professora prometre patis d’1 hora als alumnes. Això és impossible
de realitzar.

AD IGNORANTIAM Intentar demostrar la veritat d’una opinió perquè no s’ha pogut demostrar el
contrari.

Ex: No hi ha vida extraterrestre perquè si n’hi hagués ja l’hauríem trobat.

FALSA CAUSA En un argument posem com a causa un fet que no està provat.

Ex: Sempre em poso el jersei verd perquè no vui suspendre l’examen.

GENERALITZACIÓ Consisteix en extreure una conclusió universal / general de premisses

INDEGUDA O DE insuficients per obtindre una conclusió.
L’ACCIDENT INVERS
Ex: En B1C tots els alumnes tenen cognoms catalans.

ARGUMENT Quan la conclusió és idèntica a les premisses que utilitzo. Argument que es
CIRCULAR O PETICIÓ planteja sense aportar informació nova. OBVIETAT
DE PRINCIPI
Ex: Plató diu que els sabis han de governar. Els sabis s’escullen pels sabis.
Ex: Tot el que diu la Bíblia és paraula de Déu. La Biblia diu que Déu existeix.
Déu existeix perquè ho diu la Biblia.

FAL·LÀCIA DE LA Implica pressuposar una pregunta anterior a la conclusió, que no s’ha formulat
PREGUNTA anteriorment.
COMPLEXA
Ex: - Aigua!
- Així doncs has deixat de beure.
Ex: On has amagat les proves?

HOME DE PALLA Consisteix a representar erròniament els arguments de l’oponent per

presentar-los com arguments vulnerables. “ Fer-los semblar vulnerables “

Ex: AVORTAMENT - Si estas a favor de l'avortament, estas a favor de matar

persones, per tant ets un nazi.

FALS DILEMA Obliga al contrincant a presentar l’argument com si només tingués una
solució.

Ex: O estás a favor de la vida o estas a favor de la mort.

EQUÍVOCA O Quan utilitzem una expressió amb diferents sentits en un mateix argument,
SEMÀNTICA barrejant els sentits de manera inadequada.
Paraules similars estèticament.

Ex: Els monos no saben parlar. En Pol és mono, en Pol no sap parlar.
Ex: És un alumne tan integral que pot resoldre les integrals molt bé.
Ex: Un elefant és un animal. Un elefant petit és un animal petit.

CONFUSIÓ EN LA Confondre la condició necessària amb la condició suficient.

CONDICIÓ
Ex: És necessari entregar totes les feines per aprovar. Pero o vol dir ser
suficient per aprovar.

TU QUOQUE Atacar l’argument de l’oponent afirmant que la persona que fa l'argument està
fent alguna cosa contraria o hipòcrita.

Ex: Es important reciclar per cuidar el planeta. - Perquè haig de reciclar si

aquella fàbrica no ho fa.

Ex: MARE : No fumis.

FILL : Perquè hauria de deixar de fumar si tu fumes.
MORAL
Codi de normes que guia la nostra vida. Conjunt de normes, valors i costums que
determinen que un individu sigui considerat bo en una societat concreta. No es qüestiona
les normes.

CAPACITAT MORAL → Capacitat de prendre decisions. Aquestes decisions defineixen el

nostre caràcter.
NORMES MORALS → Enunciats que ens informen del que és el què hem de fer.

ÈTICA
És la reflexió filosòfica sobre els problemes que ens planteja la moral. Estudia la moral i
es pregunta que ens impulsa a actuar de forma moral. Tracta d’orientar el nostre
comportament : exposa teories amb l’objectiu de desenvolupar un caràcter bo i prendre
millors decisions. EX → QUÈ ÉS EL BÉ?

L'ètica és una perspectiva personal. Tenir una intel·ligència conscient i una

voluntat lliure (sense ser coaccionats) ens permet preguntar-nos sobre el que és
correcte i incorrecte. Ser conscient de l'acció que realitza i les conseqüències de
la seva conducta.
PUNTS DE VISTA ESTUDI DE LA ÉTICA
1. ESTRUCTURA
2. CONTINGUT

ESTRUCTURA → part externa

Estudia la moral com a un fenomen. Preguntar-se què és la moral (de manera genèrica)

CONTINGUT → part interna / forma part dels sistemes ètics

Explora les diferents normes morals per reflexionar-les i valorar-les.
EX: MENTIR
En quina mesura es pot mentir? Hi ha diferents graus de mentida?
L’ÈTICA ELABORA SISTEMES ÈTICS
→ SISTEMA ÈTIC : Consisteix a formular una proposta racionalment justificada sobre la qual
assentar un codi moral. És a dir, reflexiona les idees en les quals es pot fonamentar un codi
moral. → DRETS HUMANS
JUDICI MORAL
● Valoració que fem davant d’un comportament o individu concret.
Ex:
Quan afirmem si allò està bé o malament.

● Els judicis morals esmenten que hi ha fets que es poden jutjar moralment
➢ FETS MORALS → Tot acte moralment qualificable realitzat per una persona
lliure, conscient i voluntària.
● Per jutjar moralment ho fem des d'un criteri (NORMES MORALS)
➢ Hi ha normes que són personals, com la sinceritat.
➢ Les persones tenen una moral compartida perquè compartim uns valors
concrets en una societat determinada.
● Els JUDICIS MORALS esmenten que les persones tenen una consciència moral.

CONCIENCIA MORAL
→ És la facultat que ens permet jutjar moralment el nostre propi
comportament i els actes d’una persona, a partir de les normes morals.
Permet distingir el que està bé i que que està malament.

Els naturalistes consideren que forma part de la naturalesa humana. La moral

és innata.
Els convencionalistes consideren que es desenvolupa a través de l’educació i la
socialització.

No totes les accions són susceptibles a ser jutjades moralment. Per jutjar els altres és
essencial que l’acció sigui lliure, conscient i voluntària. Quan jutgem l’acció de l’altra persona
ho fem de forma pràctica.

UNA ACCIÓ MORAL IMPLICA A ALTRES PERSONES, JA SIGUI PERQUÈ ES FA UN

BÉ O UN DANY A L’ALTRA PERSONA.

Què ens permet jutjar moralment?

→ El sistema ètic

LA CONDUCTA MORAL COM ACCIÓ SOCIAL

Les nostres accions ens defineixen davant dels altres. Per qualificar una acció com a moral,

aquesta acció cal que pugui ser aprovada o condemnada pels altres segons les normes

morals establertes.

QUINES ACCIONS NO PODEN SER JUTJADES MORALMENT?

● Accions que no poden ser evitades

● Accions que no tenen conseqüències previsibles.

Exemple:
Un entrenador mana fer flexions a un jugador i aquest té una mort sobtada.

CONDICIONS PERQUÈ UNA ACCIÓ SIGUI MORAL

1. SIGUI LLIURE : l’acció lliure és una acció premeditada → hi ha alternatives
2. QUE LA DECISIÓ SIGUI CONSCIENT : conscient de l’acció que està fent
3. L’ACCIÓ HA DE SER VOLUNTÀRIA : la voluntat ha de triar lliurement
 PER ACTUAR DAVANT D’UN CAS MORAL, HEM DE TENIR EN COMPTE
● MOTIVACIÓ ¿Perquè hem d’actuar així?
Allò que ens impulsa a actuar d’una determinada manera.
Ex:
Robar galetes.
→ Per què tinc gana.

● INTENCIÓ
Respon a l’objectiu o finalitat perquè actuem d’una determinada manera. Allò que la

voluntat vol aconseguir.

● MITJÀ
Acció o instrument que ens permet aconseguir el objectiu. La manera com aconseguim l’
objectiu. Els valors poden funcionar com mitjans per prendre decisions.

● RESULTAT
Realització de l’acció perseguida.
Ex: Obtenir o no les galetes. No obstant això, el fet de no robar les galetes no t’eximeix
de ser un picar i ser jutjat moralment pel teu entorn.

● CONSEQÜÈNCIES
Les conseqüències de les nostres accions acaben incidint sobre els altres.
★ Les conseqüències són imprevisibles.
★ Ens trobem davant de dilemes morals quan el que decidim implica conseqüències.

La moral i els drets estan relacionats, ja que regulen les accions en

una comunitat. Tot i això, la moral és autònoma (la pròpia consciència
imposa les normes) i requereix el convenciment personal. En canvi, la
llei és heterònom (les lleis estan imposades per una entitat exterior a
 l'individu) i requereix un compliment extern, ja que si desobeïm ens
poden castigar.
NIVELLS DE LA MORAL

DESENVOLUPAMENT MORAL

PRECONVENCIONAL La persona justifica les seves decisions morals per obediència a les
normes o sinó per por de ser castigada.

EX → Perquè fas els deures?

Perquè sinó la profe em posarà un 0.

CONVENCIONAL La persona justifica les seves decisions per l'aprovació de persones

del seu entorn. Buscar l’aprovació dels altres. Complir les normes per
sentir-se part del grup.

POSTCONVENCIONAL Grau de maduració moral, anteposa els principis morals als interessos
personals i a les normes grupals. Els principis morals són més
rellevants que els interessos personals (independentment dels meus
desitjos).

La majoria de la societat actua per ser acceptats o actuen per evitar un càstig.

VALORS
MAX SCHELER → Estbleix l’axiologia com a teoria (ètica dels valors). Defensa que el que
constitueix els nostres sistemes ètics són els valors.

Constitueixen el fonament de l’ètica → s’estudia quins són aquests valors, com es capten, si
són qualitats objectives o subjectives.
VALOR → Qualitats que posseeixen els objectes o que atorguem als objectes
Exemple:
Rotulador → Material, abstracte, econòmic, sentimental

QUALITATS DELS OBJECTES

● FÀCTIQUES
- Constitueixen la naturalesa d’una cosa. En una pintura → Pintura, tècnica,
materials, composició…
 - Són observables i percebudes pels sentits.

● DE VALOR
- Es relacionen amb el cos estètic (valor estètic). Un animal pot captar les
qualitats fàctiques d’un objecte estètic, però és incapaç de captar la bellesa.
- Són de tipus abstracte → valor econòmic / històric / estètic / utilitat / polític

CARACTERÍSTIQUES VALORS MORALS

NO DEPENEN DE LES No fan referencia a un objecte, sinó a un context social ( conjunt

COSES de accions que fem quan estem en societat )

SÓN OBJECTIUS Són intemporals, inespecials i inalterables, l’únic que canvia és la

percepció humana del valor. Tot i que el significat pot variar
segons la cultura, perduren al llarg de la història com valors
morals.

Ex: Justícia → Valor suprem. Sense justícia no hi ha ordre social.

ES CAPTEN PER INTUÏCIÓ Scheler defensa que els valors estan lligats a les nostres
EMOCIONAL emocions. Els valors o els contravalors es capten per intuïció
emocional (es necessita d'intel·ligència i de l’afecte). Els valors
desperten una reacció emocional en la persona (reacció positiva -
negativa).

ESTAN POLARITZATS Tots els valors tenen el seu contrari (ens indiquen que està bé i el
contrari)

ESTAN JERARQUITZATS Hi ha valors més importants que d’altres a nivell cultural /

individual / general.
- a + valuosos : utils, vitals, espirituals i religiosos.

TENEN FORÇA NORMATIVA Captar-los implica la necessitat moral de respectar-los. Els valors
funcionen com una norma.
Exemple:
Veritat → Norma que la sustenta : no mentir.

No totes les ètiques consideren que el bé és el fonament de la moral. L’axiologia defensa

que els valors són el fonament de la moral. A nivell cultural / individual / general hi ha unes
escales de valors determinades.
CULTURA → A nivell de societat es valora el nivell d’utilitat. No obstant això, no vol dir que a
nivell personal sigui el mateix.