PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL

EN LLENGUA CATALANA, EN LLENGUA CASTELLANA

I EN ARANÈS

6è d’educació primària

GUIA DIDÀCTICA

Damb era collaboracion deth Conselh Generau d’Aran

Taula de continguts

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................. 1
OBJECTIUS GENERALS ................................................................................................................................. 1
CARACTERÍSTIQUES .................................................................................................................................... 1
CALENDARI I APLICACIÓ DE LA PROVA ........................................................................................................ 2
ESTRUCTURA I TEMES DE LA PROVA ........................................................................................................... 2
ORIENTACIONS PER A L’ATENCIÓ EDUCATIVA A L’ALUMNAT EN EL MARC D’UN SISTEMA EDUCATIU
INCLUSIU .................................................................................................................................................... 3
FITXES DIDÀCTIQUES: LLENGUA CATALANA, LLENGUA CASTELLANA I ARANÈS ........................................... 5
PROVES ..................................................................................................................................................... 11
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CATALANA ........................................................................... 11
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CASTELLANA ......................................................................... 13
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN ARANÈS............................................................................................ 15

ELEMENTS CURRICULARS DE LA PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CATALANA,

LLENGUA CASTELLANA I ARANÈS .............................................................................................................. 17
RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CATALANA, LLENGUA CASTELLANA I ARANÈS18
ELEMENTS DEL DISCURS PER AVALUAR..................................................................................................... 20
FULL DE REGISTRE DE LLENGUA CATALANA, LLENGUA CASTELLANA I ARANÈS ......................................... 22
ANNEX. MATERIAL COMPLEMENTARI: GUIONS DE SUPORT PER A LA TASCA D’INTERACCIÓ ORAL .......... 23

0
INTRODUCCIÓ

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE), per encàrrec del
Departament d’Educació, ha elaborat aquesta prova d’avaluació de l’expressió oral en
llengua catalana, en llengua castellana i en aranès (a l’Aran) per aplicar als alumnes de 6è
curs d’educació primària.
En finalitzar el sisè curs, l’últim de l’educació primària, és quan l’alumnat canvia d’etapa i
sovint, de centre educatiu. El Departament d’Educació considera que és un moment òptim
per conèixer el grau d’assoliment d’alguns aspectes d’aquesta competència.

Aquesta guia didàctica acompanya les proves de les diferents llengües per donar eines als
docents que les hauran de realitzar. La guia recull el següent:

● Objectius de l’avaluació, característiques, estructura i temes de la prova.

● Orientacions per a l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu
inclusiu.
● Fitxes didàctiques amb la descripció i instruccions per a l’aplicació de les activitats
d’avaluació.
● Proves.
● Relació de la prova amb els elements curriculars (competències, criteris d’avaluació
i sabers).
● Rúbrica d’avaluació.
● Full de registre.

Abans de començar les proves, és molt important llegir aquesta guia i planificar les
dates d’aplicació, els horaris, els espais i els docents implicats en l’avaluació.

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius d’aquesta avaluació són:

● Aportar informació al sistema educatiu, als docents i als centres sobre el nivell dels
alumnes en el procés d’adquisició de la competència oral en finalitzar l’educació
primària.
● Donar eines als centres perquè en l’exercici de la seva autonomia pedagògica puguin
analitzar, valorar i reorientar, si escau, la seva pràctica docent per afavorir
l’assoliment de les competències orals i els aprenentatges que estableix el
currículum.

CARACTERÍSTIQUES

La prova té les característiques següents:

 La prova avalua competències de comunicació oral: l’expressió i la interacció.

L’alumne ha de mostrar el domini de la llengua oral en un ús col·loquial.
 L’alumne ha de fer una tasca en la qual ha d’integrar les habilitats adquirides al llarg
de la seva escolarització.
 La prova permet identificar el nivell en què es troba l’alumne en el procés
d’adquisició de la competència lingüística (expressió oral).

1
  S’emmarca en la realitat propera a l’alumnat. El diàleg que s’estableix en la segona
part de la prova, anomenada “Tasca d’interacció oral”, es desenvolupa en un context
que podria ser real, en el qual l’alumne ha de mostrar una actitud dialogant i d’escolta.
 Es fa un treball individual i en parella.
 En el llenguatge oral, es consideren els aspectes paraverbals.
 Proporciona rúbriques com a instruments d’avaluació durant el procés.
 Té en compte la inclusió educativa.

CALENDARI I APLICACIÓ DE LA PROVA

La prova es durà a terme durant el període del 29 d’abril de 2024 fins al 20 de desembre
de 2024, en els dies que determini el centre, llevat dels centres que formaran part de la
prova mostral, els quals la realitzaran entre el 29 d’abril de 2024 i el 17 de maig de 2024.

Tenint en compte tots els condicionaments, l’avaluació es realitza de la manera següent:

● Les proves de català, de castellà i d’aranès (a l’Aran) són d’aplicació censal.

● El CSASE informarà amb suficient antelació als centres que formen part de la
mostra per a l’aplicació i l’avaluació de la prova en unes dates determinades.

El CSASE proporciona la informació necessària sobre l’avaluació als equips directius i als
docents de 6è d’educació primària mitjançant una presentació en línia.

Tal com està concebuda, i per les seves característiques concretes, la prova és d’aplicació
interna, per la qual cosa cada professor de la llengua corresponent (català, castellà i
aranès —a l’Aran—) avalua els seus alumnes. El centre, però, té potestat per introduir els
reajustaments que cregui necessaris tenint en compte les seves característiques.

El alumnes s’avaluen en parelles.

El docent té una doble funció:

● estableix la interacció amb els alumnes: els rep, parla amb ells, fa les preguntes de
la prova, els motiva i els explica la tasca.
● alhora ha d’observar i registrar els resultats de l’avaluació de cada alumne a partir
de l’aplicació dels criteris d’avaluació i els indicadors de la rúbrica.

És imprescindible que els docents que han d’aplicar la prova llegeixin

detingudament aquesta guia i les rúbriques d’avaluació abans de l’aplicació.

Es recomana que un cop hagi acabat la prova, el docent avaluador acabi de completar i
revisar les valoracions obtingudes pels alumnes.

ESTRUCTURA I TEMES DE LA PROVA

Totes les proves de les diferents llengües avaluades tenen la mateixa estructura, avaluen
les mateixes competències i sabers, i tenen en compte els mateixos criteris d’avaluació.
En les proves de llengua oral es demana als alumnes que donin resposta a les funcions
comunicatives següents:
● Respondre preguntes sobre un tema.
● Interactuar eficaçment amb el seu company.

2
Per realitzar-ho, hauran de produir els gèneres discursius següents:
● Narració.
● Descripció.
● Exposició.
● Argumentació.
● Diàleg.
Les proves consten de dues parts:
Preguntes individuals: la parella d’alumnes entra a l’aula on es desenvolupa l’avaluació i
s’asseuen. Allà els espera el docent avaluador. Aquest docent serà l’encarregat de fer les
preguntes, intentar que els alumnes parlin el màxim possible i avaluar amb la rúbrica i el full
de registre.
En aquesta part, els alumnes responen de manera individual a les preguntes del docent.
Tasca d’interacció oral: El docent proposa una activitat que genera un diàleg o debat a
realitzar entre ambdós alumnes. Aquest diàleg està relacionat amb les preguntes de la
primera part. Per dur-lo a terme, els alumnes han de partir d’opinions diferents i han d’intentar
posar-se d’acord; per tant, han d’interaccionar. Per arribar a acords, els alumnes han de
conversar o mantenir un diàleg en la llengua de la prova.
Les proves de les tres llengües estan relacionades amb un tema proper a la realitat dels
alumnes. Els temes són els següents:
En llengua catalana, la prova es desenvolupa al voltant de les festes.
En llengua castellana, la prova es desenvolupa al voltant dels jocs de taula.
En aranès, la prova es desenvolupa al voltant dels animals de companyia.

ORIENTACIONS PER A L’ATENCIÓ EDUCATIVA A L’ALUMNAT EN EL MARC D’UN

SISTEMA EDUCATIU INCLUSIU
Tots els alumnes han de fer la prova.
En la descripció de les activitats, es contempla l’atenció educativa a l’alumnat en el marc
d’un sistema educatiu inclusiu i es proposen els suports i mesures necessaris. El docent
podrà preveure o planificar aquestes mesures per a aquells alumnes que tenen un pla de
suport individualitzat i avaluar-los segons els criteris d’avaluació establerts.
● Per als alumnes amb NESE derivades de discapacitats visuals i/o auditives, les activitats
s’adaptaran a les seves necessitats.
○ En el cas d’alumnes amb sordesa, se seguiran les mesures establertes en el pla
de suport individualitzat per a l’accés a la informació. Cal, doncs, que l’alumne
estigui col·locat davant i a prop del docent avaluador. Es recomana que aquest
docent sigui el seu referent lingüístic (mestre d’audició i llenguatge o professional
del CREDA). El docent vocalitzarà, mourà els llavis amb claredat i repetirà la
informació perquè l’alumne pugui fer la lectura labial. En el cas d’alumnes en
opció educativa bilingüe intermodal, hi haurà un intèrpret en llengua de signes.
○ L’alumne amb discapacitat auditiva i/o visual, si ho necessita i l’activitat ho
requereix, podrà comptar amb la transcripció de les preguntes i la descripció de
la tasca.

○ Per als alumnes amb dificultats visuals, les imatges de la prova seran descrites
convenientment.

3
● No es consideraran en l’avaluació els problemes d’articulació propis d’alguns alumnes
(com la pronúncia de la /r/ uvular o francesa) que no comportin un problema per a la
comunicació.

● Quedarà exempt de realitzar la prova aquell alumnat que compleixi els requisits
d’exempció establerts en la resolució.

4
 FITXES DIDÀCTIQUES: LLENGUA CATALANA, LLENGUA CASTELLANA I ARANÈS

PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CATALANA

PARLEM DE FESTES!

Descripció Activitat oral d’avaluació en què els alumnes responen individualment les
preguntes del docent i després fan un joc de rol participant en un diàleg.

Instruccions per 1. Abans de començar s’han de tenir planificats els dies d’aplicació, els
al horaris, els espais, designat el docent que avalua i l’ordre que
desenvolupament seguiran els alumnes per fer la prova.
2. Els alumnes faran la prova en parelles. Per agilitzar el procés, s’han
de tenir les parelles preparades abans de començar. Per fer-les es
procurarà que els dos alumnes tinguin bona relació i puguin establir
una interacció correcta.
3. La prova dura 15 minuts per a cada parella d’alumnes.
4. És preferible que la prova es faci en un espai on hi hagi silenci i els
alumnes avaluats puguin estar concentrats i tranquils.
5. El docent té la funció de guiar la conversa, explicar la tasca i avaluar
els alumnes en el full de registre, seguint les indicacions de la rúbrica
d'avaluació.
6. Quan els alumnes entren a l’aula on es desenvolupa la prova, el
docent ha de rebre’ls mostrant-los un ambient acollidor i de
confiança. Els ha d’explicar que estan a punt de començar una prova
de català oral, però que no s’avaluen les seves opinions, sinó que
s’avalua la seva manera de parlar. Per tant, és imprescindible que
facin servir la llengua catalana el més correctament possible.
7. A la primera part de la prova es formulen unes preguntes individuals
introductòries al tema: “Parlem de festes!”. Les preguntes
individuals estan pensades per respondre-les tots dos alumnes,
primer un i després l’altre. Si les respostes són molt breus, s’ha de
motivar els alumnes perquè les desenvolupin una mica més.
8. Una vegada acabades les preguntes individuals, es planteja la tasca
d’interacció oral, en què han de dur a terme un diàleg. S’hauran de
posar d’acord per organitzar la seva festa ideal de final de curs.
9. Els alumnes tenen com a màxim un minut per preparar la tasca
d’interacció oral.
10. El docent pot començar a avaluar els aspectes de la rúbrica des que
comencen les preguntes individuals fins al final de la prova. Ara bé,
hi ha tres aspectes que només s’avaluen a la tasca d’interacció oral:
la interacció, la cohesió i l’adequació. A l’apartat Elements del discurs
per analitzar d’aquesta guia, es poden trobar exemples pràctics i
concrets per observar en la producció oral de l’alumne.
11. Es donarà per finalitzada la prova i s’agrairà als alumnes la seva
participació.

Atenció educativa Mesures i suports:

a l’alumnat en el En casos específics, sempre que sigui necessari, es donarà més temps
marc d’un per a la preparació de la prova.
sistema educatiu Per a l’alumnat amb un pla de suport individualitzat, se seguiran les
mesures establertes.
inclusiu

5
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CATALANA
PARLEM DE FESTES!

Docents Un docent que interactua amb els alumnes i avalua.

Durada 15 minuts per a cada parella d’alumnes.

Material Guió de suport (imprimible) per a la tasca d’interacció oral.

Agrupament Parelles. En cas de quedar un alumne desaparellat, la prova es pot fer

amb un grup de tres, excepcionalment. En aquest cas, s’allargarà cinc
minuts la prova.

Avaluació Rúbrica.
Full de registre per recollir els resultats.

6
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CASTELLANA
LOS JUEGOS DE MESA

Descripció Activitat oral d’avaluació en què els alumnes responen individualment les
preguntes del docent i després fan un joc de rol participant en un diàleg.
Instruccions per 1. Abans de començar s’han de tenir planificats els dies d’aplicació, els
al horaris, els espais, designat el docent que avalua i l’ordre que
desenvolupament seguiran els alumnes per fer la prova.
2. Els alumnes faran la prova en parelles. Per agilitzar el procés, s’han
de tenir les parelles preparades abans de començar. Per fer-les es
procurarà que els dos alumnes tinguin bona relació i puguin establir
una interacció correcta.
3. La prova dura 15 minuts per a cada parella d’alumnes.
4. És preferible que la prova es faci en un espai on hi hagi silenci i els
alumnes avaluats puguin estar concentrats i tranquils.
5. El docent té la funció de guiar la conversa, explicar la tasca i avaluar
els alumnes en el full de registre, seguint les indicacions de la rúbrica
d'avaluació.
6. Quan els alumnes entren a l’aula on es desenvolupa la prova, el
docent ha de rebre’ls mostrant-los un ambient acollidor i de confiança.
Els ha d’explicar que estan a punt de començar una prova de castellà
oral, però que no s’avaluen les seves opinions, sinó que s’avalua la
seva manera de parlar. Per tant, és imprescindible que facin servir la
llengua castellana el més correctament possible pel que fa a
vocabulari, expressions i correcció en l’ús dels verbs, els pronoms,
connectors, etc. També se’ls pot aclarir que encara que la prova es fa
en parelles, l’avaluació és individual.
7. A la primera part de la prova es formulen unes preguntes
introductòries al tema: “Los juegos de mesa”. Les preguntes
individuals estan pensades per respondre-les tots dos alumnes, primer
un i després l’altre. Si les respostes són molt breus, s’ha de motivar els
alumnes perquè les desenvolupin una mica més.
8. Una vegada acabades les preguntes individuals, es planteja la tasca
d’interacció oral, en què han de dur a terme un diàleg. S’hauran de
posar d’acord sobre quin joc de taula és millor com a regal per al
seu amic o amiga.
9. Els alumnes tenen com a màxim un minut per preparar la tasca
d’interacció oral.
10. El docent pot començar a avaluar els aspectes de la rúbrica des que
comencen les preguntes individuals fins al final de la prova. Ara bé, hi
ha tres aspectes que només s’avaluen a la tasca d’interacció oral: la
interacció, la cohesió i l’adequació. A l’apartat Elements del discurs per
analitzar d’aquesta guia, es poden trobar exemples pràctics i concrets
per observar en la producció oral de l’alumne.
11. Es donarà per finalitzada la prova i s’agrairà als alumnes la seva
participació.
Atenció educativa Mesures i suports:
a l’alumnat en el En casos específics, sempre que sigui necessari, es donarà més temps
marc d’un sistema per a la preparació de la prova.
Per a l’alumnat amb un pla de suport individualitzat, se seguiran les
educatiu inclusiu
mesures establertes.

7
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CASTELLANA
LOS JUEGOS DE MESA

Docents Un docent que interactua amb els alumnes i avalua.

Durada 15 minuts per a cada parella d’alumnes.

Material Guió de suport (imprimible) per a la tasca d’interacció oral.

Agrupament Parelles. En cas de quedar un alumne desaparellat, la prova es pot fer

amb un grup de tres, excepcionalment. En aquest cas, s’allargarà cinc
minuts la prova.

Avaluació Rúbrica.
Full de registre per recollir els resultats.

8
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN ARANÈS
ES BÈSTIES DE COMPANHIA

Descripció Activitat oral d’avaluació en què els alumnes responen individualment les
preguntes del docent i després preparen i perfilen l’argumentació i defensa
de la seva posició en un petit debat.
Instruccions per 1. Abans de començar s’han de tenir planificats els dies d’aplicació, els
al horaris, els espais, designat el docent que avalua i l’ordre que seguiran
desenvolupament els alumnes per fer la prova.
2. Els alumnes faran la prova en parelles. Per agilitzar el procés, s’han de
tenir les parelles preparades abans de començar. Per fer-les es
procurarà que els dos alumnes tinguin bona relació i puguin establir una
interacció correcta.
3. La prova dura 15 minuts per a cada parella d’alumnes.
4. És preferible que la prova es faci en un espai on hi hagi silenci i els
alumnes avaluats puguin estar concentrats i tranquils.
5. El docent té la funció de guiar la conversa, explicar la tasca i avaluar els
alumnes en el full de registre, seguint les indicacions de la rúbrica
d'avaluació.
6. Quan els alumnes entren a l’aula on es desenvolupa la prova, el docent
ha de rebre’ls mostrant-los un ambient acollidor i de confiança. Els ha
d’explicar que estan a punt de començar una prova d’aranès oral, però
que no s’avaluen les seves opinions, sinó que s’avalua la seva manera
de parlar. Per tant, és imprescindible que facin servir l’aranès el més
correctament possible pel que fa a vocabulari, expressions i correcció
en l’ús dels verbs, els pronoms, connectors, etc. També se’ls pot aclarir
que encara que la prova es fa en parelles, l’avaluació és individual.
7. A la primera part de la prova es formulen unes preguntes introductòries
al tema: “Es bèsties de companhia”. Les preguntes individuals estan
pensades per respondre-les tots dos alumnes, primer un i després
l’altre. Si les respostes són molt breus, s’ha de motivar els alumnes
perquè les desenvolupin una mica més.
8. Una vegada acabades les preguntes individuals, es planteja la tasca
d’interacció oral, en què han de dur a terme un diàleg. Hauran de
buscar estratègies per intentar convèncer les seves famílies
d’adoptar un animal de companyia.
9. Els alumnes tenen com a màxim un minut per preparar la tasca
d’interacció oral.
10. El docent pot començar a avaluar els aspectes de la rúbrica des que
comencen les preguntes individuals fins al final de la prova. Ara bé, hi
ha tres aspectes que només s’avaluen a la tasca d’interacció oral: la
interacció, la cohesió i l’adequació. A l’apartat Elements del discurs per
analitzar d’aquesta guia, es poden trobar exemples pràctics i concrets
per observar en la producció oral de l’alumne.
11. Es donarà per finalitzada la prova i s’agrairà als alumnes la seva
participació.
Atenció educativa Mesures i suports:
a l’alumnat en el En casos específics, sempre que sigui necessari, es donarà més temps
marc d’un sistema per a la preparació de la prova.
Per a l’alumnat amb un pla de suport individualitzat, se seguiran les
educatiu inclusiu
mesures establertes.

9
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN ARANÈS
ES BÈSTIES DE COMPANHIA

Docents Un docent que interactua amb els alumnes i avalua.

Durada 15 minuts per a cada parella d’alumnes.

Material Guió de suport (imprimible) per a la tasca d’interacció oral.

Agrupament Parelles. En cas de quedar un alumne desaparellat, la prova es pot fer

amb un grup de tres, excepcionalment. En aquest cas, s’allargarà cinc
minuts la prova.

Avaluació Rúbrica.
Full de registre per recollir els resultats.

10
PROVES

PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CATALANA

PARLEM DE FESTES!

Doneu la benvinguda als dos alumnes per mostrar-los un ambient acollidor. Feu-los alguna
pregunta per donar-los confiança i tranquil·litzar-los.
Recordeu-los que faran una prova d’expressió oral en català, per tant, és molt important que
facin servir la llengua catalana tota l’estona i que s’expressin de la manera més correcta
possible.

1. PREGUNTES INDIVIDUALS

A partir d’aquest moment comença l’avaluació. Les preguntes están pensades perquè les
responguin els dos alumnes de manera alterna. Si les respostes són molt breus, podeu
motivar-los perquè les desenvolupin una mica més.

 Segurament a l'escola, al barri o amb la família s’organitzen festes i celebracions.

Ara parlarem una estona sobre aquest tema.
● Quina és la festa o celebració que més us agrada de les que celebrem a l’escola, al
barri o al poble? Per què? Expliqueu-la.
● De les festes que celebreu a casa amb la família, trieu-ne una, la que més us agradi.
Expliqueu-me com la celebreu. Per què creieu que és especial i per què us agrada
tant?
● Ara penseu en una festa que hagi estat inoblidable o molt important per a vosaltres.
Per exemple, alguna festa d’aniversari vostra o d’algun amic o familiar, la festa del
poble o barri on viviu o del poble on passeu les vacances… Expliqueu-me-la.

2. TASCA D’INTERACCIÓ ORAL

Una vegada acabades les preguntes, llegiu-los la tasca d’interacció oral següent:
● Fins ara, heu parlat amb mi. A partir d’ara, parlareu entre vosaltres. Us encarrego
una tasca: fareu un joc de rol i simulareu una conversa entre dos amics. Imagineu
que podeu organitzar la vostra festa ideal de comiat de fi de curs.
● Primer, heu de pensar individualment com voleu que sigui aquesta festa. Després,
us heu de preguntar l’un a l’altre com voleu que sigui la festa. Heu de tenir una
conversa i posar-vos d’acord en tots els aspectes de la celebració.

11
 ● Aquí teniu els temes sobre els quals us heu de preguntar i posar d’acord, i que us
poden ajudar a mantenir la conversa (poseu el guió a sobre la taula i llegiu-lo en
veu alta als alumnes):

FESTA DE COMIAT DE SISÈ

● On celebrareu la festa?

● A qui convidareu?

● Quines activitats hi fareu (actuacions, discursos…)?

● Quina música sonarà?

● Quin menjar, quina beguda i

quina decoració hi haurà?

● Quins obsequis es repartiran?

● Què fareu per acabar l’acte

(fotografia, cançó…)?

Festa de final de curs - Bing images

● Teniu un minut per pensar individualment en la festa de final de curs que us

agradaria tenir i els diferents punts sobre els quals heu de parlar.
Passat aquest temps de planificació individual, demaneu als alumnes que s’asseguin cara
a cara per facilitar la conversa entre ells. Els alumnes han de parlar entre ells en català.
Un cop acabada la conversa, podeu donar per finalitzada la prova i agrair als alumnes la
seva participació.

12
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CASTELLANA

LOS JUEGOS DE MESA

Dad la bienvenida a los dos alumnos y mostradles un ambiente acogedor. Hacedles alguna
pregunta para darles confianza y tranquilizarlos.

Recordadles que van a hacer una prueba de expresión oral en castellano, por lo tanto, es
muy importante que hablen en castellano todo el rato y que se expresen de la forma más
correcta posible.

1. PREGUNTAS INDIVIDUALES

A partir de este momento empieza la evaluación. Las preguntas están pensadas para que
las respondan los dos alumnos de manera alterna. Si las respuestas son muy breves,
podéis motivarlos para que las desarrollen un poco más.
● Vamos a hablar sobre los juegos de mesa. Hay varios tipos de juegos de mesa: de
tablero, de dados, de fichas, de cartas… (Si alguno de los alumnos muestra un
desinterés muy grande hacia este tipo de juegos, excepcionalmente, pueden hablar
sobre otra clase de juegos).
● ¿Os gustan los juegos de mesa? ¿Jugáis de vez en cuando? ¿Cuál es vuestro
preferido? ¿Con quién jugáis habitualmente? ¿Cuándo jugáis?
● ¿Recordáis especialmente alguna vez que estuvierais jugando a un juego de mesa
y lo pasasteis muy bien? Explicad cómo fue la experiencia.

● ¿Estáis de acuerdo con esta frase?: «Lo importante es participar». ¿Os gusta
ganar? ¿Sois competitivos? ¿En qué lo notáis? ¿Alguna vez habéis hecho
trampas? ¿Qué hacéis si os dais cuenta de que alguien hace trampas?

2. TAREA DE INTERACCIÓN ORAL

Una vez acabadas las preguntas individuales, leed la tarea de interacción siguiente:

● Hasta ahora, habéis hablado conmigo. A partir de ahora, vais a hablar entre
vosotros. Os encargo una tarea: haréis un juego de rol simulando una
conversación entre dos amigos. Imaginaos que un amigo o amiga os ha invitado a
su fiesta de cumpleaños el próximo sábado y tenéis claro que le vais a regalar un
juego de mesa, pero cada uno de vosotros ha pensado en un juego diferente.

● Primero, tenéis que pensar individualmente qué juego de mesa es una buena
opción como regalo. Después, os tenéis que preguntar el uno al otro en qué juego
de mesa habéis pensado, explicaros en qué consiste y defender por qué creéis que
es un buen regalo. Tenéis que conversar entre vosotros y poneros de acuerdo
sobre cuál de los dos juegos de mesa es mejor y quedar para comprarlo o hacerlo
vosotros mismos.

13
 ● Aquí tenéis un esquema que os servirá de guion para mantener la conversación
(poned el guion encima de la mesa y leedlo en voz alta a los alumnos):

UN JUEGO DE MESA COMO REGALO

● ¿En qué juego de mesa habéis pensado?

● ¿En qué consiste (normas, número de jugadores…)?

● ¿Por qué tendríais que regalar este juego y no cualquier otro?

● ¿Cuál de los dos juegos de mesa vais a regalar?

● ¿Vais a comprarlo o podéis hacerlo vosotros?

● ¿Cuándo y dónde vais a comprarlo o cómo lo haréis?

Juegos de mesa care for kids bing.com Tres en ratlla - bing.com Juegos de mesa - Koergi

● Tenéis un minuto para pensar en un juego de mesa que sea un buen regalo para
vuestro amigo o amiga y en los diferentes aspectos sobre los que tenéis que hablar.
Pasado este tiempo de planificación individual, pedid a los alumnos que se sienten cara a
cara para facilitar la conversación entre ellos. Los alumnos tienen que hablar entre ellos en
castellano.
Una vez terminado el diálogo, podéis dar por finalizada la prueba y agradecer a los
alumnos su participación.

14
PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN ARANÈS

ES BÈSTIES DE COMPANHIA

Datz era benvenguda as dus alumnes entà mostrar-les un ambient acuelhedor. Hètz-
les bèra qüestion entà dar-les confiança e tranquillizar-les. Rebrembatz-les que
haràn ua pròva d’aranés orau e que per aquerò serà important que hèsquen a servir
er aranés dera forma mès corrècta possibla.

1. QÜESTIONS INDIVIDUAUS

A compdar d’aguest moment comence era evaluacion. Liegetz era introduccion e ara
seguida anatz alternant es qüestions entre es dus alumnes evaluadi e procuratz que
responguen equitativament. S’es responses son massa brèus, les podetz motivar
entà que les desvolòpen un shinhau mès.
● T’agraden es bèsties de companhia (per exemple es gossets, es gats, es
conilhs, es hàmsters, etc? Perqué? Bèth viatge as agut bèra bèstia de
companhia o coneishes a bèth un que n’age ua? Descriu-la. Explica-me bèra
anecdòta qu’age quauquarren a veir damb ua bèstia de companhia.
● I a persones que tracten as bèsties de companhia, especiaument as gats e
as gossets, com se siguessen mainatges petits: les pòrten de vacances, les
vestissen, les crompen joguets e presents, e arriben a portar-les en cochets
se son petits…Tu qué en penses? Com cres que s’an de cuedar es bèsties
de companhia segontes eth tòn punt de vista?
● Quauques persones adòpten un gat o un gosset, o quinsevolh auta bèstia de
companhia, e les cueden molt ben quan son petites, mès quan s’an hèt
granes se’n cansen e les abandonen. Qué n’opines? Perqué cres que passe
aquerò? Qué se pòt hèr entà protegir ad aqueres bèsties?

2. TREBALH D’INTERACCION ORAU

Un viatge acabades es qüestions, liegetz-les açò que seguís entà plantejar eth
trebalh d’interaccion orau:
Enquia ara, auetz parlat damb jo e, a partir d’ara, parlaratz entre vosati. Er exercici
qu’auetz de hèr consistís en hèr un jòc de ròl simulant era convèrsa entre dus amics.
Imaginatz qu’es dus auetz moltes ganes d’auer ua bèstia de companhia (se ja
n’auetz ua, imaginatz que ne voletz auer ua auta). Era bèstia o animalonh de
companhia pòt èster un gat, un can, un audèth, uns peishi, un hàmster o quinsevolh
aute que vos vengue tath cap. Es dus auetz eth madeish problèma: era rèsta des
membres dera vòsta familha non son convençudi d’auer bèsties en casa e les voletz
convéncer.
- Prumèr auetz de pensar individuaument quina bèstia vos agradarie auer e
quines estratègies serien bones entà convéncer ara vòsta familha d’adoptar-
la.

15
 - Dempús vos auetz de demanar er un ar aute quina bèstia vos agradarie
adoptar, perqué vos agrade aquera bèstia e non pas ua auta, com ei e a on
l’anaríetz a cercar. Quan ja ajatz parlat de tot aquerò, pensatz entre es dus
quina estratègia poderíetz hèr a servir o qué poderíetz díder ara vòsta
familha entà convencer-la d’adoptar aquera bèstia de companhia. Per
exemple: quini serien es aspèctes positius d’auer-la, com solucionaríetz es
aspèctes negatius e quines responsibilitats auríetz ara ora de cuedar-la.
- Ací auetz es tèmes sus es quaus vos auetz de demanar e méter d’acòrd, e
que vos pòden ajudar a mantier era convèrsa (metetz eth guion dessús dera
taula e liegetz-lo as alumnes):

ADOPCION D’UA BÈSTIA DE COMPANHIA

● Quina bèstia de companhia vos agradarie auer?

● Perqué vos agrade aquera bèstia e non pas ua auta?

● Com ei aquera bèstia de companhia (fisicament, de caractèr…)?

● A on anaríetz a cercar aquera bèstia en qué auetz pensat?

● Arguments o estratègies entà convéncer ara vòsta familha:

- Quini son es aspèctes positius d’auer bèsties?

- Quines solucions i a entàs possibles aspèctes negatius d’auer
bèsties?
- Quines responsibilitats auríetz ara ora de cuedar-la?

Gats - Mundiario Gossos- Planeta Perro Hàmster - bing.com

- Auetz ua minuta entà pensar individuaument ena bèstia de companhia que vos
agradarie auer e es diferents punts sus es qu’auetz de parlar.
Passat aqueth temps de planificacion individuau, hètz qu’es alumnes se placen
seiguts cara a cara entà facilitar era convèrsa entre eri. Es alumnes an de parlar
entrer eri en aranés.
Un còp acabada era convèrsa, podetz dar per finalizada era pròva e arregraïr as
alumnes era sua participacion.

16
 ELEMENTS CURRICULARS DE LA PROVA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL
EN LLENGUA CATALANA, LLENGUA CASTELLANA I ARANÈS
Competència
específica
3. Produir textos orals i
multimodals amb
coherència, claredat i
registre adequats, atenent
les convencions pròpies
dels diferents gèneres
discursius i participar en
interaccions orals
variades, amb autonomia,
per expressar idees,
sentiments i conceptes,
construir coneixement i
establir vincles personals.
Criteris d’avaluació
3.1 Produir textos orals i
multimodals de manera
autònoma, coherent i fluida,
amb preparació prèvia, en
contextos formals senzills
amb adequació de
l’entonació, el to de veu i el
gest a la situació i un ús
correcte de recursos verbals
i no verbals amb suports
audiovisuals.
3.2 Participar en
interaccions orals
espontànies i reglades, i
respectar les normes de la
cortesia lingüística, integrant
en el propi discurs les
opinions i punts de vista dels
altres participants, i utilitzant
el registre adequat i aplicant estratègies
d’escolta activa i
de gestió conversacional.
Sabers
-Interès per expressar-se oralment amb
pronunciació i entonació adequades en
totes les situacions.
-Anàlisi dels components del fet
comunicatiu (situació, participants,
propòsit comunicatiu, canal, registre) en
qualsevol situació comunicativa.
-Aplicació d’estratègies lingüístiques
elementals de forma autònoma, en
contextos formals, per dotar textos
progressivament complexos
d’adequació, coherència, cohesió i
correcció.
-Ús de models textuals elementals
(narració, descripció, diàleg i exposició)
en les produccions orals i de forma
autònoma.
-Interacció oral adequada en situacions
d’aula i en contextos formals pautats,
amb respecte a les normes de cortesia
lingüística.
-Aplicació d’estratègies d’escolta activa,
assertivitat i proposta de solució
creativa en la resolució dialogada de
conflictes, tenint en compte la
perspectiva de gènere.
17
 RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN LLENGUA CATALANA, LLENGUA CASTELLANA I ARANÈS

INDICADORS D’AVALUACIÓ (Nivells d’assoliment)

CRITERIS D’AVALUACIÓ
Volem saber si l’alumne és capaç
NIVELL NO ASSOLIT (Codi 0): El nivell assolit és inferior al descrit en el nivell satisfactori.
de/d’...
NIVELL SATISFACTORI (Codi 1) NIVELL DE NOTABILITAT (Codi 2) NIVELL D’EXCEL·LÈNCIA (Codi 3)

1.1 Utilitzar lèxic i estructures
morfosintàctiques adequats a la
situació comunicativa.
LÈXIC I MORFOSINTAXI
(Avaluar-ho a les preguntes individuals i a la
tasca d’interacció oral)
Utilitza expressions i vocabulari bàsics i
usuals, amb repeticions.
Hi ha interferències lingüístiques d’ús
social molt freqüent, (“Teniem que anar”,
“La meva casa”, “Pues”, “Teníamos de ir”,
“Lo prúmer”, “jo anèc”, “estò parlant”,
etc.)
Oracions breus, senzilles, ben
construïdes.
Utilitza expressions i vocabulari variat. Utilitza expressions i vocabulari precisos,
Ocasionalment, hi ha alguna sense interferències lingüístiques.
interferència lingüística d’ús social molt Oracions complexes, ben construïdes.
freqüent (“Teniem que anar”, “La meva
casa”, “Pues”,”Teníamos de ir”, “Lo
prúmer, “jo anèc”, “estò parlant”, ”etc.)
Oracions amb força complements, ben
construïdes.

Vocalitza clarament. Pronuncia amb Vocalitza clarament, Pronuncia bé tots Vocalitza clarament. Pronuncia bé tots els
1.2 Vocalitzar i pronunciar bé els
sons. dificultat alguns sons específics de la els sons específics de la llengua, sons de la llengua, sense influència d’una
llengua, amb certa influència d’una altra quasi sense influència d’una altra altra llengua.
FONÈTICA llengua. llengua.
(Avaluar-ho a les preguntes individuals i a la
tasca d’interacció oral)

Ritme i entonació monòtons però que
1.3 Parlar amb ritme i entonació
no dificulten la comprensió. Pauses
adequats.
innecessàries i ús excessiu dels mots
FLUÏDESA crossa (bueno, vale, en plan, tipu/tipo
tal, y eso, o sigui/o sea, com/como si,
(Avaluar-ho a les preguntes individuals i a la
tasca d’interacció oral) etc.).
Ritme, entonació i pauses adequats,
que faciliten la comprensió. Ús
esporàdic de mots crossa (bueno,
vale, en plan, tipo/tipo tal, y eso, o
sigui/o sea, com/como si, etc.).
Ritme, entonació i pauses adequats que
fan que el discurs capti l’atenció de
l’oient.
Utilitza pocs mots crossa o cap.

1.4 Utilitzar un llenguatge no
verbal (postura, gestos i mirada)
que afavoreix la comunicació.
LLENGUATGE NO VERBAL
(Avaluar-ho a les preguntes individuals i a la
tasca d’interacció oral)
Li costa mantenir el contacte visual
amb els interlocutors de manera
continuada.
La postura i els gestos no són del tot
relaxats, mostren tensió i incomoditat.
Predomina el contacte visual amb els El contacte visual sostingut reforça les
interlocutors. seves intervencions.
La postura i els gestos són relaxats, La postura i els gestos són relaxats,
mostren comoditat. transmeten autoconfiança i comoditat.

18
 CRITERIS D’AVALUACIÓ
Volem saber si l’alumne és capaç
de/d’...
2.1 Participar, escoltar de manera
activa i ser respectuós amb les
opinions dels altres.
INTERACCIÓ: PARTICIPACIÓ,
ESCOLTA I GESTIÓ DE TORNS
(Avaluar-ho a la tasca d'interacció oral)
2.2 Parlar de manera ordenada.
Fer ús de connectors i marcadors
propis del discurs oral.
COHESIÓ
(Avaluar-ho a la tasca d’interacció oral)
2.3 Elaborar un discurs adequat a
la situació comunicativa.
ADEQUACIÓ
(Avaluar-ho a la tasca d’interacció oral)
Contextos: - Llengua catalana. Les festes. Organitzar una festa de final de curs.
- Llengua castellana. Els jocs de taula. Decidir quin joc de taula regalar a un amic o amiga.
- Aranès. Els animals de companyia. Arguments per a convèncer la família d’adoptar-ne un.
INDICADORS D’AVALUACIÓ (Nivells d’assoliment)
NIVELL NO ASSOLIT (Codi 0): El nivell assolit és inferior al descrit en el nivell satisfactori.
NIVELL SATISFACTORI (Codi 1)
Respecta el torn de paraula.
Participa quan se li requereix. Té
un paper secundari en la conversa.
Escolta el company, però no
aprofita les seves intervencions.
Presenta un discurs prou ordenat.
No fa ús de connectors i
marcadors propis del discurs oral.
Inclou elements de la situació
comunicativa: el tema i l’emissor. No
té gaire present el destinatari o
l’objectiu comunicatiu.
Fa servir el gènere discursiu que se li
demana.
Només inclou alguns elements
requerits a la tasca.
NIVELL DE NOTABILITAT (Codi 2)
Respecta el torn de paraula.
Demostra iniciativa en la conversa,
escolta i aprofita alguna intervenció del
company.
Presenta un discurs ben ordenat.
Fa un ús esporàdic de connectors i
marcadors propis del discurs oral (per
exemple, vull dir, bona idea, d’acord…)
Inclou tots els elements de la situació
comunicativa: el tema, l’emissor i el
destinatari. Té en compte l’objectiu
comunicatiu.
Fa servir el gènere discursiu que se li
demana.
Inclou gairebé tots els elements requerits
a la tasca.
NIVELL D’EXCEL·LÈNCIA (Codi 3)
Respecta el torn de paraula.
Lidera la gestió de la conversa.
Participa activament, anima el company
a participar i és capaç de sumar les
intervencions.
Presenta un discurs ben ordenat.
Fa un ús excel·lent i variat de connectors i
marcadors propis del discurs oral (per
exemple, per cert, vull dir, bona idea,
d’acord, en resum, en fi…)
Inclou tots els elements de la situació
comunicativa: el tema, l’emissor i el
destinatari. Té molt present l’objectiu
comunicatiu.
Fa servir el gènere discursiu que se li
demana.
Inclou tots els elements requerits a la
tasca.
19
ELEMENTS DEL DISCURS PER AVALUAR

A continuació, es presenta un apartat complementari a la rúbrica que descriu quins són

els aspectes que es poden observar en cadascun dels criteris d'avaluació i ofereix
alguns exemples aclaridors.

En alguns casos, la gradació dels indicadors de la rúbrica inclou diferents conceptes a

avaluar. Són conceptes força homogenis, però no sempre l’alumne presenta cadascun
d’ells en el mateix grau. Només caldrà que un d’aquests aspectes destaqui per sobre
dels altres per avaluar-lo dins del nivell corresponent.

1. LÈXIC I MORFOSINTAXI

S’han d’observar els aspectes següents:

− Riquesa i precisió del lèxic. L’alumne/a sap expressar el que vol dir. Evita l’ús de
paraules de camp semàntic ampli («fer», «cosa», etc.).
− Interferències lingüístiques derivades de la situació de diglòssia. Influència de
l’L1 sobre la segona llengua o a l’inrevés (influència de l’L2 sobre l’L1). Per
exemple:
- en català: «adivinar», «despedida», «tindríem que»...
- en castellà: «remenando las cartes», «una cursa», «habían» (en oracions
impersonals), «teníamos/habíamos de»…
- en aranès: «lo prumèr», «estò parlant» (calc de la perífrasi del castellà o
català), «vau / vaig díder» (calc del passat perifràstic del català).
− Predomini d’oracions completes i correctes (per exemple, no comet errors
evidents de temps verbals «ayer cantemos» (castellà), o «jo anèc» (aranès).

2. FONÈTICA

S’analitzen aspectes relacionats amb la producció dels sons:

− la pronúncia adequada dels fonemes de la llengua. S’han de discriminar els
problemes fisiològics d’articulació o de logopèdia i les característiques pròpies
de la parla dialectal, ja que no s’han de considerar com a indicadors de nivell
d’adquisició. En canvi, sí que es tindrà en compte la influència d’una altra llengua
en la pronúncia.
− la vocalització.
3. FLUÏDESA

S’analitzen diferents aspectes propis del discurs oral:

− el ritme i l’entonació
− els silencis.
− l’ús repetitiu de mots crossa: «Bueno», «o sea», «en plan», «vull dir», «a ver»,
«o tal», «y eso», «o así», «tipo tal», etc.

20
4. LLENGUATGE NO VERBAL

S’analitzen aspectes que no tenen a veure amb la paraula directament:

− el contacte visual.
− la postura.
− els gestos.

5. INTERACCIÓ: PARTICIPACIÓ, ESCOLTA I GESTIÓ DE TORNS

S’analitza la capacitat que té l’alumne de participar en la conversa:

− respecte del torn de paraula. Interrupcions al company. Monopolització de la
conversa.
− cooperació en la conversa.
− intervencions que enriqueixen la conversa: aporten dades noves, reorienten la
conversa (indica l’excel·lència).
− interacció amb el company.

6. COHESIÓ

S’analitzen els mecanismes de cohesió discursiva:

− Ús de connectors utilitzats adequadament.
− Ús de marcadors propis del discurs oral: inici i manteniment de la conversa («pel
que fa a», «per cert»), exemplificació («per exemple»), reformulació («vull dir»,
«és a dir»), expressió de l’acord («bona idea», «d’acord») o el desacord («no hi
estic d’acord») i tancament de la conversa («en resum», «en fi»).

7. ADEQUACIÓ

Els elements per mesurar el nivell d’adequació són els següents:

− El tema. La conversa s’ajusta a allò que se’ls ha demanat.
− Els elements de la situació comunicativa. La conversa inclou l’emissor, el
destinatari i l’objectiu comunicatiu requerits i es fa servir un llenguatge no sexista
ni andocèntric.
− Els elements requerits en el guió de la tasca d’interacció oral. La conversa respon
als diferents aspectes sobre els que s’ha de parlar.
− El gènere discursiu. Es fa servir el gènere discursiu esperat.

21
FULL DE REGISTRE DE LLENGUA CATALANA, LLENGUA CASTELLANA I ARANÈS

FULL DE REGISTRE FULL DE REGISTRE

AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ, CASTELLÀ I ARANÈS AVALUACIÓ DE L’EXPRESSIÓ ORAL EN CATALÀ, CASTELLÀ I ARANÈS
Alumne/a:___________________________________________________ Alumne/a: _________________________________________________
Llengua: ____________ Data:________ Docent avaluador:___________ Llengua: ____________ Data:________Docent avaluador:___________

Criteris d’avaluació NA NS NN NE Criteris d’avaluació NA NS NN NE

(Codi 0) (Codi 1) (Codi 2) (Codi 3) (Codi 0) (Codi 1) (Codi 2) (Codi 3)
1. PREGUNTES INDIVIDUALS 1. PREGUNTES INDIVIDUALS

1.1 LÈXIC I MORFOSINTAXI 1.1 LÈXIC I MORFOSINTAXI

1.2 FONÈTICA 1.2 FONÈTICA
1.3 FLUÏDESA 1.3 FLUÏDESA
1.4 LLENGUATGE NO VERBAL 1.4 LLENGUATGE NO VERBAL
2. TASCA D’INTERACCIÓ ORAL 2. TASCA D’INTERACCIÓ ORAL

2.1 INTERACCIÓ: PARTICIPACIÓ, 2.1 INTERACCIÓ: PARTICIPACIÓ,

ESCOLTA I GESTIÓ DE TORNS ESCOLTA I GESTIÓ DE TORNS
2.2 COHESIÓ 2.2 COHESIÓ
2.3 ADEQUACIÓ 2.3 ADEQUACIÓ

Comentaris: Comentaris:

22
ANNEX. MATERIAL COMPLEMENTARI: GUIONS DE SUPORT PER A LA TASCA D’INTERACCIÓ ORAL

FESTA DE COMIAT DE SISÈ

● On celebrareu la festa?

● A qui convidareu?

● Quines activitats hi fareu (actuacions, discursos…)?

● Quina música sonarà?

● Quin menjar, quina beguda i quina decoració hi haurà?

● Quins obsequis es repartiran?

● Què fareu per acabar l’acte (fotografia, cançó…)?

Festa de final de curs - Bing images

23
 UN JUEGO DE MESA COMO REGALO

● ¿En qué juego de mesa habéis pensado?

● ¿En qué consiste (normas, número de jugadores…)?

● ¿Por qué tendríais que regalar este juego y no cualquier otro?

● ¿Cuál de los dos juegos de mesa vais a regalar?

● ¿Vais a comprarlo o podéis hacerlo vosotros?

 ¿Cuándo y dónde vais a comprarlo o cómo lo haréis?

Juegos de mesa care for kids -bing.com Tres en ratlla - bing.com Juegos de mesa - Koergi

24
 ADOPCION D’UA BÈSTIA DE COMPANHIA

● Quina bèstia de companhia vos agradarie auer?

● Perqué vos agrade aquera bèstia e non pas ua auta?

● Com ei aquera bèstia de companhia (fisicament, de caractèr…)?

● A on anaríetz a cercar aquera bèstia en qué auetz pensat?

● Arguments o estratègies entà convéncer ara vòsta familha:

- Quini son es aspèctes positius d’auer bèsties?

- Quines solucions i a entàs possibles aspèctes negatius d’auer bèsties?

- Quines responsibilitats auríetz ara ora de cuedar-la?

Gats - Mundiario Gossos - Planeta Perro Hàmster - bing.com

25