T.

5 REPRODUCCIÓ ANIMAL
1. Introducció
Reproducció: Procés biològic pel qual els éssers vius generen nous individus (descendència) als
quals transmeten el seu material genètic. Pot ser sexual o asexual.

2. Reproducció asexual
Només intervé un progenitor, no intervenen gònades ni gàmetes (no cels especialitzades). Els
fills són idèntics als progenitors; produeix còpies genèticament idèntiques (clons) al progenitor

2.1. Tipus
● Bipartició o fissió binària: Habitual en protistes que fan mitosi. El progenitor es divideix
en dos per mitosi o per fissió. Sobretot protozous, molt limitat en metazous. En
protozous és transversal o longitudinal. En anèmones es produeix per fissió.

● Gemmació: El progenitor genera un sortint (gemma) que donarà lloc a un nou

individu. Aquest pot desprendre's o romandre unit al progenitor. Grups: sobretot en
cnidaris, i esponges. Procés important perquè s’utilitza per formar colònies. Si el
progenitor no es desprèn, formarà colònia.

● Gemmacul·lació: El progenitor produeix gèmmules (petites estructures de

resistència) que donaran lloc a un nou individu. La gèmmula consta d’un agregat
de cèl·lules envoltades per una coberta resistent. Grups: exclusiu d’esponges
d’aigua dolça (spongillidae). Als ecosistemes d’aigües dolces més inestables
que aigües marines, per això han desenvolupat aquest mètode. Germinen pel
micròpil, una obertura, quan les condicions són favorables. Aquestes
gemmules es produeixen a la tardor i quan arriba la primevera i millors
condicons es desencapsula i es desenvolupa el nou individu.

● Fragmentació: A partir de porcions del progenitor es poden formar nous

individus. Grups: Porífers (molt habitual), cnidaris (anemones), turbel·laris (tot i
que també poden dividir-se per fissió), estrelles de mar i ascidis.

2.2. Significat adaptatiu

La reproducció asexual és simple, directa i ràpida. No requereix que busquis parella o
generació de gàmetes

Permet:
● Aprofitar condicions favorables
● Explotar ràpidament recursos disponibles → Permet gran proliferació, però menys
competitius perquè no tenen diversitat genètica al ser clons.
● Formar estructures de resistència
● Originar colònies (a partir de gemmació) → Augment funcional de la mida i
especialització de l’individu.

3. Reproducció sexual
Reproducció més habitual. Hi intervenen dos progenitors, intervenen gònades i gàmetes.
Descendència no idèntica.

Implica la reducció (meiosi) i fusió (fecundació) del material genètic. Durant la meiosi es dona
recombinació.

Descendència diferent genèticament dels progenitors (50% d’ADN de cadascun). La més

comuna en animals.
 3.1. Gàmetes
➔ gamete = muller o marit

Cèl·lules haploides (n) especialitzades en la reproducció sexual que es fusionen durant la

fecundació i formen el zigot (2n).

S’originen mitjançant la gametogènesi i es troben a l’interior de les gònades.

Segons semblança entre gàmetes masculins i femenins → Isogàmia, anisogàmia,

oogàmia. Oogàmia sempre en animals, diferenciació a nivell estructural i
funcional entre gàmetes masculins i femenins.

3.2. Fecudació o singàmia

La fusió de gàmetes (n) (òvul i espermatozou) origina un zigot (2n).

Pot ser:

● Interna: L’esperma es transfereix a l’interior de la femella o de l’altre progenitor si es

hermafrodita. Més freq en medi terrestre.

● Externa: Els gàmetes s’alliberen al medi extern i allà es fusionen (medi aquàtic).

3.3. Tipus
● Dioica: En organismes dioics (mascles i femelles). Sovint hi ha dimorfisme sexual. La més
freqüent en els metazous.

● Hermafroditisme/monoica: En organismes monoics. És freqüent sobretot en

invertebrats i peixos. Hi ha dos tipus:

○ Simultani: Maduració de les gònades d’ambdós sexes alhora. Fecundació

creuada (tot i que el mateix organisme tingui òvul i esperma funcional, buscarà
un altre individu, típic anèl·lids) o autofecundació (els propis espermes fecunden
els propis òvuls, típic en tènies).

○ Seqüencial: Maduració de les gònades d’ambdós sexes en moments diferents.

Proteràndria (maduren primer els òrgans sexuals masculins i després femenins,
peix pallasso) i proterogínia (maduren primer els femenins, meros). Nemo
heramfrodita.

3.4. Significat adaptatiu

La reproducció sexual és més “cara” i complicada que la reproducció asexual.

Per què és tan comú entre els animals?

➔ El 99% dels animals presenten reproducció sexual en algun moment del seu cicle vital.

➔ Origina individus diferents dels progenitors mitjançant noves combinacions de gens.

➔ La recombinació augmenta la variabilitat genètica i la fecundació biparental

l'heterozigosi.

➔ Major probabilitat de produir individus que puguin afrontar canvis en les condicions
externes.
4. Partenogènesi
➔ Parthenos = verge
➔ Gènesis = generació

Desenvolupament d’un embrió sense contribució masculina. Hi ha casos que sí que es necessita
contribució masculina.

Molt ràpida i fàcil al no necessitar un altre progenitor (com asexual). L’utilitzen en èpoques que
necessiten augmentar molt la població. Quan fa bon temps augmenten molt les poblacions i
després ja fan reproducció sexual i generen descendència variable.

Grups: Habitual en invertebrats (plaithelmints, rotífers, tardígrads, crustacis, insectes…), menys

en vertebrats (peixos, amfibis, rèptils). En molts grups pot arribar a néixer un animal funcional
capaç de reproduir-se, però en altres en algun punt del desenvolupament embrionari
s’interromp i no és exitosa la partenogènesi o els individus originats per partenogènesi no són
tan compatibles com els que són producte d’una reproducció sexual clàssica. En mamífers pot
arribar a passar.

4.1. TIPUS
● Ameiòtica, amíctica o diploide: Els òvuls es formen per mitosi, no hi ha meiosi. No
hi ha reducció cromosòmica (els descendents 2n, són diploides i un clon de la
mare) ni recombinació. La descendència són femelles i clons. Reproducció asexual.

● Meiòtica, míctica o haploide: Els òvuls es formen per meiosi. Hi ha reducció

cromosòmica (descendents n) i recombinació (això fa que es pugui considerar
reproducció sexual). La descendència és mig-clons. Reproducció sexual. Es pot
restablir la diploïdia (duplicació cromosòmica o fusió de nuclis haploides). La
oogonia fa la seva meiosi normal, aleshores la descendència haploide és la que
comença amb el desenvolupament embrionari.

● Haplodiploïdia: Determinació del sexe segons la càrrega

cromosòmica (n/2n). Depenent de la càrrega que tinguis seràs
mascle o femella. En insectes (ex. abelles), rotíferes i àcars.

○ Ous fecundats: femelles diploides (obreres o reines)

○ Ous no fecundats: mascles haploides, que s’originen per

partenogènesi