T.

11 ECDISOZOUS I NEMATODES
1. Ecdisozous
1.1. Definció i característiques
● Pseudocelomats: Tub dins de tub → Dues cavitats, pseudoceloma i tub digestiu

● Celomats: Presenten celoma → Cavitat corporal envoltada de mesoderm.

Sinapomorfies dels ecdisozous:

● Muda (ècdisi) controlada per l’ecdisona (hormona) → Creixen a

base de mudes, són animals que muden. Tenen una cutícula que
periòdicament van mudant per ècdisi

● Cos recobert per una cutícula de 3 capes que caniven durant el

procés d’ècdisi

● Absència de cilis en l'epidermis ni en cap altra cèl·lula del cos.

● Celomats

1.2. Composició del grup

2. Nematodes
2.1. Caracterísitques
● Triblàstics pseudocelomats

● Vermiformes, insegmentats amb secció circular: “cucs rodons”

● Bilaterals, cefalització

● Nematoda = amb aspecte de fil

● De 100 micres a 6 metres. Paràsits són els més grans.

● Gran diversitat (entre 800.000 i 1.000.000 de especies).

● Habiten tots els biomes; ubics.

● Formes de vida lliures (la gran majoria, microscopis) i paràsites, alguns d’aquests tenen
important repercussió sanitària i són els més coneguts.

● Greus repercussions sanitàries i econòmiques.

● Relativament simples.

● Cos vermiforme, de secció circular i sense segmentació.

● Paret corporal: cutícula acelular segregada per l’epidermis i

que es renova per mudes. Col·lagen com a proteïna
estrucutral

● Recoberts d’una cutícula (pot tenir patrons ornamentals que

semblen matematitzats, però no ho estan) segregada per
l'epidermis: Mudes. 4 mudes en nematodes i de cada muda a
un estadi posterior. Quan arriben a adults tenen una muda
més.

● Només musculatura longitudinal → No hi ha musculatura circular (no peristaltisme, per

això té moviment ondulatori).
○ 4 feixos musculars: 2 dorsolaterals i 2 ventrolaterals.

En la major part dels organismes la innervació dels músculs és mitjançant

prolongacions de les neurones que van a buscar al múscul, però és al revés, les cèl·lules
musculars fan prolongacions cap al SN, únics amb aquesta característica.

● Tub digestiu complet (amb boca i anus): Boca amb

tendència a la simetria radial, faringe (esòfag) muscular
que tritura aliment (i glandular, fa una primera digestió
enzimàtica, no sempre). És bastant simple. A continuació
tenim intestí que es molt llarg recorre tot el cos i arriba fins
a l'anus.

● Anisakis 3 llavis, d’altres tenen 6

● Sistema nerviós: amb un anell ganglionar periesofàgic, ganglis associats i cordons

nerviosos dorsal i ventral

● Pseudoceloma: Ple de líquid i òrgans suspesos al mig. Reparteix els nutrients, els gasos i
el que calgui. Manquen sistema circulatori i sistema respiratori.
● Sistema excretor format per dos conductes laterals que també recorren tot el cos que
s’obren a l’exterior pel porus excretor. En un punt es fusionen els dos tubs excretors i
formen el porus excretor.
 2.2. Reproducció i desenvolupament
- Aparell reproductor amb gònades i conductes simples o dobles.

- Majoritàriament dioics. Dimorfisme sexual, femelles més grans i mascles amb cua
enrotllada tot i que en alguns casos hermafrodites (rar).

+ En femelles 1 ovari o 2 on es formen oòcits que van migrant fins que arriben a
úter, cavitat molt gran que ocupa quasi tot el cos on s'acumulen i es forma la
fecundació interna, hi ha una còpula. Tenen anus.

+ Mascles tenen espícules copuladores especial per la còpula. Anus només

sistema digestiu. Tenen proanus.

Poden estar ornamentades, tenir fundes o no (espícules) normalment s'introdueix per la

vulva de la femella i espícules ajuden a canalitzar esperma cap a dins, femelles ponen
els ous ja fertilitzats i molts cops ja embrionats. Poques espècies ovovivípares, però n'hi
ha algunes, la majoria són ovípars.

- Fecundació interna. Mascles tenen espícules per copular i també tenen en la zona
caudal diferents estructures que ajuden a palpar la femella, com papil·les sensorials,
també ventoses per enganxar-se a la femella.

- Desenvolupament directe (“larva” = juvenil) → L1 L2 L3 L4. Nomenclatura: En nematodes

les fases s'anomenen larves, però són juvenils perquè en cap moment hi ha metamorfosi,
augmenten de mida i s'acaben de desenvolupar.

2.3. Adaptacions als diferents hàbitats i tipus de

vida
De vida lliure
● La majoria marins → Ornamentació.

● Importants al meiobentos.

● Bioindicadors de pol·lució perquè les comunitats de nematodes responen bastant bé a

pertorbacions.

● Paper important en la descomposició de nutrients.

● Detritívors i depredadors.

Caenorhabditis elegans

● Representa un dels models experimentals més importants en bio

● S’han traçat l’origen i el llinatge de totes les cèls del seu cos, des del zigot a l’adult

● Clau per entendre gens que codificquen per prots involucrades en la mort programada
de les cèls

● Gens homòlegs als dels vertebrats

● També molt presents al sòl: Fformes de resistència en èpoques de sequera i es

desenquisten quan plou.

● Desmoscolex laevis, Mononchus, Caenorhabditis elegans, Greeffiella.

Nematodes zooparàsits
- Tenen cicles de vida simples i complexes.
- Adults en hoste definitiu, estadis larvaris en hostes
intermediaris. En alguns casos larves de vida lliure

Tenen les primeres fases de:

● Estadis pre-parasítics (L1-L2) → Sovint no són paràsites, a

vegades poden passar dins de l'ou.

● Estadis intermedis (L3-L4) → Ja són paràsites. L3 fase

infectiva perquè és la fase que va a infectar a l’hospedador
definitiu on es quedarà l'adult.

● Adults en l’hoste definitiu.

Exemple anisakis: Adults en mamífers marins com foques o dofins, estan al tracte digestiu,
femelles ponen els ous, els ous surten medi eclosionen i són menjades per crustacis. Tenen un
cicle molt complex durant el qual poden infectar organismes diferents; normalment cefalòpodes
i peixos. Són mecanismes de transport, el paràsit no es desenvolupa en l’hoste, només infecta
per permetre arribar al paràsit a l’hoste definitiu. Larves molt generalistes, es poden trobar a
centenars d’espècies diferents. En peixos són maires. Sobreviuen en oli, congelació 2 dies a 18° i
mor a 60 °C en aigua.

Nematodes fitoparàsits
Tenen estilets bucals per perforar la paret vegetal. Paràsit en plantes moltes causen
plagues importants. Normalment són paràsits només en fases adultes i la femella. Parasiten
les arrels de les plantes freqüentment ho fan amb un estilet que tenen a l'interior, un punxó
que poden treure perforant la paret vegetal i absorbint els fluids vegetals.

- Ecto- i endoparàsits
- Poden ser sedentaris o migrar
- Meloidogyne en cultius hortícoles → Pèrdues litoral barceloní → 36% enciam i 61%
tomàquet. Tylenchulus semipenetrans en cítrics

2.4. Grups d’interèsS

2.4.1. ZOOPARÀSITS
● Enterobius vermicularis (lombriz intestinal)
● Ascaris lumbricoides: Cuc intestinal. L’hospedador
natural són els humans. Cicle directe, només 1
hoste. Les persones ens contagiem de forma
accidentant a l'ingerir els ous que es troben en el
medi, tenen una coberta molt resistent a
temperatura i ambient en general, poden aguantar
anys. Ous eclosionen a l'intestí al menjar-nos-els
surten larves, penetren paret intestinal i van al
sistema circulatori, d'aquest als pulmons i un cop
allà comencen a ascendir per l'arbre bronquial i
van fent mudes i ascendeixen per bronquíols,
bronquis, tràquea, van per l'esòfag i van a l'intestí
com a adults, es queden allà maduren sexualment
es reprodueixen i les femelles van deixant els ous
que surten com excrements i tanquem el cicle. Cicle
enteropulmonar. Causa ascariasis.

● Toxocara canis: Hi ha una espècie que infecta als

gossos, més habitual. Té un cicle molt igual però en gossos. Mascles uns 30 cm femelles
60 cm.

● Trichinella spiralis: Causa triquinosi,

típicament infecta animals carnívors o
omnívors, els més típics els porcs, rates…
Ens podem contagiar al consumir carn crua
que conté les larves enquistades. Ingerim
les larves microscòpiques i a l'intestí
aquestes larves es desenquisten. Quists, es
troben enrotlladets. Són intracel·lulars, es
troben dins de les cèl·lules musculars,
eclosionen larves es transformen en adults,
mascles i femelles ponen ous que no són
expulsats per femtes i sinó que eclosionen
dins i la següent generació al sortir penetra
va al sistema circulatori i d'aquí a la resta
del cos. Algú que tingui triquinosis tindrà
larves enquistades musculatura tota la seva
vida, pot ser bastant molest sobretot en
fase infectiva. Poden quedar dolors crònics,
rampes.

● Anisakis spp:
 2.4.2. NEMATODES ENTOMOPATÒGENS

CONTROL QUÍMIC VS. CONTROL BIOLÒGIC

És una tècnica de control de plagues que consisteix en l’ús d’organismes vius per disminuir la
densitat de població o l’impacte d’un organisme plaga i reduir els efectes nocius que produeix.
Taxa efectivitat bastant alta.

Ataquen les larves d'alguns insectes, patògens per aquestes, és un grup que té un ús aplicat.
Químic no és específic, i per això controles amb un agent biològic.

Tenen una glàndula que secreta un líquid on hi ha un bacteri, Photorhabdus sp. que alliberen i
és el responsable de la mort de la larva.

Steinernema i Heterorhabditis.