Tema 3: Desenvolupament animal

1. ONTOGÈNIA I DESENVOLUPAMENT
Ontogènia: Curs de desenvolupament d’un individu des de la fecundació fins a la mort. Inclou:
- Desenvolupament embrionari.
- Desenvolupament postembrionari/maduració.
- Envelliment/senescència (humans).

2. DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
Fecundació
Segmentació
Mòrula
Blàstula
Gàstrula: 2 fulles embrionàries
Aparició de la mesoderma: 3 fulles embrionàries
Organogènesi

2.1. SEGMENTACIÓ
Fase de proliferació cel·lular durant la qual es divideix el zigot originant múltiples
cèl·lules anomenades blastòmers.

CARACTERÍSTIQUES:
- Cicle cel·lular més ràpid.
- Volum constant (cèl·lules més petites) = zigot no augmenta de mida.
- Divisions sincròniques, totes les cèl·lules es divideixen alhora.
- Etapes de mòrula (massissa) i blàstula (buida).

Segons la proporció del zigot que es divideix trobem:

- Holoblàstica: Es divideix tot el zigot.
- Meroblàstica: Es divideix una regió i l’altra queda sense dividir. Degut a la
presència de vitel “rovell de l’ou”, l’aliment. Els ous que tenen molt vitel tenen
segmentació meroblàstica, com peixos. Extremadament dens i, per tant, les membranes
no el poden travessar al dividir-se. Si tenen poc vitel tenen holoblàstica.

Segons la mida relativa dels blastòmers:

- Segmentació igual: Tots els blastomes tenen la mateixa mida. Acostuma a ser
meroblàstica.
- Segmentació desigual: Blastomes amb mides diferents. En una regió del zigot es
produeixen més divisions que en un altre. Passa en ous que tenen prou vitel perquè no
es pugui dur una segmentació igual perquè hi ha més dificultat, però no en tenen tant
com per q sigui meroblàstica. Acostuma a ser holoblàstica.

Segons el patró de simetria del procés:

- Radial: Les primeres 5 o 6 divisions els plans de divisió cel·lular són transversals entre
ells. Els blastomes estan molt ordenadets en files i columnes. Les cèl·lules es
comencen a apilar de manera simètrica i es pot observar aquest patró. Indeterminada.
 - Espiral: A partir de la segona divisió cel·lular cada cop que se'n
produeix una els blastomes roten respecte ells. Això fa que
comencem a tenir un patró espiral. Determinada.

Segons la determinació del destí dels blastòmers:

- Determinada: En fases inicials el destí de cada blastoma ja està determinat a formar
part de certa part de l'organisme final. Si l'arrenco, l'individu es desenvolupa malament i
el blastoma que queda solt es morirà, no són totipotents.
- Indeterminada: No se sap destí final i puc arrencar blastoma sense problemes.

2.2. FORMACIÓ DE LA BLÀSTULA

A partir de la mòrula (pilota de molts blastomes) s’origina el blastocel (cavitat primària).
La mòrula es buida i s’omple de líquid, hi ha processos químics que originen diferència de
potencial osmòtic entre interior i exterior i entra fluid a dins de la mòrula. S’infla com un globus
i els blastòmers queden situats a la perifèria. Això és la blàstula. Tenim la cavitat que
s’anomena blastocel = blastoceloma = cavitat primària.

2.3. GASTRULACIÓ
En la fase final de la segmentació la trobem. Dona lloc a la gàstrula.

Tenim la blàstula amb líquid i cèl·lules al voltant i el que passa és que en un dels pols del zigot
hi ha una invaginació. Comencen a proliferar molt les cèl·lules i comencen a amuntegar-se fins
que espontàniament ja no hi caben i com a resultat de les divisions cel·lulars invaginen cap a
dins. Cada cop avança més i es fa més fonda.

Això el que origina són dues capes; fulles embrionàries o blastodèrmiques; ectoderma
(externa) i endoderma (interna). Entremig hi ha el blastocel.

A més a més, apareix un porus per on s’ha produït la invaginació, blastòpor. La cavitat interna
envoltada de l’endoderma és l’arquènteron. S’està formant el tub digestiu.

De tots els grups n’hi ha alguns, els més senzills estructuralment, que són organismes que
pateixen fase de gàstrula, s'originen les dues capes i a partir d’aquí segueixen creixent, però
no apareixen capes de teixits addicionals; són els diblàstics.
2.4. FORMACIÓ DE LA MESODERMA I DEL CELOMA
Formació de la tercera capa embrionària; mesoderma. Entre l’externa i
l’interna. S’anomenaran, per tant, triblàstics perquè tenen 3 fulles
embrionàries.

Deriva de l’endoderma (=endomesoderma) i està vinculada a la formació

del celoma, els individus que tenen celoma són celomats.

La mesoderma es forma de 2 maneres diferents:

- Esquizocèlia: Proliferació del mesentoblast (blastòmers situats
entre l’ecto i l’endoderma), formant una massa sòlida. En alguns
organismes les cèl·lules envaïxen l’espai i prou, però en molts
dels diblàstics aquestes cèl·lules migren, formen les masses
cel·lulars (la mesoderma) i es comencen a buidar per formar el
celoma o cavitat secundària. Celoma molt important; té moltes
implicacions.
- Enterocèlia: La mesoderma i el celoma es formen (alhora) com a
resultat de l’evaginació de l’arquènteron cap al blastocel. Arriba
un moment que es tanquen i queden separades del tub digestiu.

IMPLICACIONS DEL CELOMA:

Celoma = espai ple de líquid delimitat per la mesoderma.
- És un esquelet hidroestàtic: Cavitats turgents. Facilita el
moviment corporal. Trobem en cucs de terra. Músculs circulars i
longitudinals antagonistes.
- Mesenteris: Estabilització dels òrgans interns. Xarxes de vasos
sanguinis que irriguen els òrgans. Veiem 2 porcions de celoma i 2
comissures; els mesenteris. Aquests tenen una funció molt
important i moltes implicacions. En un organisme celomat els
mesenteris, d'una banda, subjecten els òrgans dins del cos de l’organisme i els
comuniquen amb les parets corporals i, d'altra banda, els mesenteris ofereixen la
possibilitat que els òrgans puguin arribar als vasos sanguinis i, per tant, puguin absorbir
més nutrients, eliminar substàncies de rebuig, produir intercanvi gasós… augmenten la
taxa metabòlica. Possibilita animals més grans i complexes. Per això els celomats són
els més grans i complexes que trobem.

Poden ser:
- Acelomats: té ectoderma, endoderma i tot el cos és massís,
tenen mesènquima o parènquima. No té cavitats ni forats perquè
no ha perdut mai el celoma. Trobem planàries, tènies, grups
paràsits…
- Pseudocelomats: triblàstics tenen endoderma amb cavitat que
no és celoma. Originen per esquizocèlia, però no arriba a envair
mai tot sinó que queda restringida a la perifèria del cos. Es reté la
mesoderma. La mesoderma està a la perifèria, però no envolta
els òrgans. No hi ha la possibilitat d’irrigació directa. Organismes
més senzills i complexos que els celomats. Nematodes.
- Celomats: els més complexes.
2.5. CARÀCTER DE PROTÒSTOMS I DEUTERÒSTOMS
Triblàstics: Digestiu amb dos orificis (boca i anus).

Poden ser:
- Protòstoms: El blastòpor dona lloc a la boca, l’anus es forma secundàriament. Espiral,
determinar, esquizocèlia.
- Deuteròstoms: Blastòpor dona lloc a l'anus, la boca es forma secundàriament. Com
nosaltres. Radial, indeterminada, enterocèlia.

Patrons de desenvolupament determinen classificació.

2.6. ORGANOGÈNESI
Formació dels òrgans a partir de les capes embrionàries
3 capes embrionàries:
- Ectoderma: dona lloc a tots els epitelis externs i al sistema nerviós. El SN tot i que està
a dins, és generat per ectoderma.
- Mesoderma: dona lloc sistema circulatori, muscular, esquelètic i urogenital (gònades)
- Endoderma: dona lloc a tub digestiu i òrgans associats com pàncrees, fetge, bufeta

3. DESENVOLUPAMENT POSTEMBRIONARI: CICLES VITALS

Període en la ontogènia que segueix al desenvolupament embrionari i que acaba amb la
maduresa sexual (s’acaba el creixement).
S’emmarca en un cicle vital que està condicionat per:
- Ecologia de l’adult (aquàtic/terrestre)
- TIpus de fecundació (externa/interna)
- Encapsulament de l’embrió
- Presència o absència d’estadis larvaris

Hi ha patrons:
- Cicle vital indirecte: Organismes aquàtics. Indirecte perquè hi ha una larva. En paràsits
si hi ha més d’un hoste. En l’estàndard hi ha un fecundació externa, en el medi extern, i
com a resultat d’aquesta apareix una larva que normalment és lliure i nadadora i es
desplaça pel medi durant un temps fins que es fixen … en fase adulta són sèssils,
metamorfosi, apareix un juvenil un individu adult però petit que s’ha de desenvolupar. El
trobem en esponges. Fresa és l'alliberament.
- Cicle vital directe: No hi ha larves. La fecundació és interna. Clàssic en majoria de
vertebrats. Dins de la femella es produeix un embrió, molts cops hi ha un ou com en
aus amfibis o peixos i per això pot estar incubat o encapsulat. Es desenvolupa fins que
eclosiona l’ou o placenta en mamífers es dona el naixement. Quan neix ja és un juvenil
que s’ha de desenvolupar i créixer. La diferencia en larva i juvenil es ql larva es
estructural i funcionalment molt diferent que un adult i ha de patir metamorfosi.

- Cicle mixt: El trobem en molts insectes. Barreja coses dels 2. Gàmetes en la femella i es
produeix una fecundació interna, es forma un embrió incubat o encapsulat. Quan ou
eclosiona el que surt és una larva no un juvenil. Aquesta larva s’alimenta pateix
metamorfosi per formar adult