Tema 4: El patró estructural dels animals

1. CONCEPTE DE PLA CORPORAL (BAUPLAN)

Major disparitat es dona durant la diversificació dels metazous (Càmbric)
També anomenat patró corporal, model estructural, model d’organització, arquetip.
Conjunt de caràcters estructurals bàsics que defineixen el disseny d’un organisme.

2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
5 nivells bàsics de complexitat. De menys a més complexes:
- Protoplasmàtic: no ens el trobarem en els animals (pluricel·lulars). Funcions vitals
confinades en una cèl·lula. Grup protistes, no metazous.
- Cel·lulars o agregat cel·lular: s’agreguen cèl·lules amb funció similar i mantenen la
independència i totipotència. Grup de porífers i alguns protistes.
- Teixits: conjunt de cèl·lules similars organitzades per executar funcions comunes,
formant teixits. Grup cnidaris anemones i meduses.
- Òrgans: els teixits s’agreguen per formar òrgans, estructures amb funcions
específiques. Grup platihelmints
- Sistemes: els òrgans es coordinen per desenvolupar funcions concretes com respiració,
digestió, excreció, circulació. La resta; nematodes…

Comporten una major mida corporal, tradicionalment considerat com a avantatge perquè:
- Més protecció enfront de canvis ambientals: proporcionalment la superfície corporal
augmenta menys que el volum (quadrat vs cub).
- Utilització més eficaç de l’energia metabòlica: menor despesa per mantenir la
temperatura corporal i menor despesa per desplaçament (per gram de pes).
- Més protecció enfront de depredadors.

Limitacions: insectes limitats pel sistema respiratori que tenen perquè no és molt eficient, si
són molt grans l’oxigen no arriba a parts més internes del cos, voladors pesarien massa, ….

3. SIMETRIA CORPORAL
Propietat segons la qual el cos d’un animal es pot dividir en dues meitats especulars al llarg
d’un pla determinat (pla de simetria).

Tipus de simetria:
- Anaxònia/asimetria = no hi ha simetria ni polaritat. No hi ha cap pla que divideixi el cos
en dues meitats iguals En porífers (esponges).
- Esfèrica = hi ha simetria respecte d'un punt (el centre), no hi ha polaritat i tenen infinits
plans de simetria. Típic de protistes i d'organismes flotants que reben el mateix estímul
per totes direccions (ambients tridimensionals). Atípica en animals.
- Radial = simetria respecte d’un eix, amb polaritat (eix oral-aboral) i 2 o més plans que
contenen l’eix. Típica d'animals sèssils o flotants. Pot ser:
● Primària: Cnidaris i ctenòfors radiats.
● Secundària: Equinoderms (estrelles de mar, eriçons de mar). Simetria que no
està present en la larva, és bilateral. L’adult sí que té radial; normalment
pentaradial.
- Bilateral = Únic pla de simetria (pla sagital, divideix l’animal en meitats esquerra i
dreta). Hi ha polaritat (eix antero-posterior; no ho tenien les anemones). També té pla
frontal (dorsal-ventral) i pla transversal (anterior-posterior). Típica d’animals amb
moviment actiu controlat: la majoria de metazous. Això comporta l’aparició de la
cefalització.
 4. CEFALITZACIÓ
Resultat del moviment direccional: l’extrem anterior explora el medi extern.
Acumulació d’estructures sensorials i alimentàries a la part anterior.

5. FULLES EMBRIONÀRIES I CAVITATS CORPORALS

Segons nombre de fulles embrionàries (3 tipus) i cavitats corporals:
- Monoblàstics: esponges, porífers.
- Diblàstics: radiats (cnidaris i ctenòfors).
- Triblàstics acelomats: alguns bilaterals (platihelmints).
- Triblàstics celomats: la majoria de bilaterals (anèl·lids, artròpodes, mol·luscs,
vertebrats).
- Triblàstics pseudocelomats: alguns bilaterals (nematodes, rotífers…).

6. METAMERIA (SEGMENTACIÓ)
Metameria (sin. segmentació) = divisió del cos en unitats estructurals anomenades
segments o metàmers (celomats).

Els metàmers són idèntics a l’inici del desenvolupament, però després cadascun pot formar
diferents estructures.

Es troba en tres grans grups de celomats: artròpodes, anèl·lids i cordats.

En trobem 2 tipus:
- Metameria homònoma = segments (metàmers) iguals. Típica d’anèl·lids.
- Metameria heterònoma = segments especialitzats. Típica d’artròpodes.

L’anellament extern del cos sense correspondència interna NO és metameria. Un patró pot
semblar metameria externament, però no ho és internament. En aquest cas el nombre d’anells i de
metàmers no coincideix.

7. PSEUDOMETAMERIA
Pseudometameria = existència de segments corporals externs que són independents els uns
dels altres; els òrgans de cada pseudometàmer no tenen connexió amb els dels altres
pseudometàmers. Ho trobem en tènies, cestodes (platihelmints).

Proglòtides = metàmers en què es divideix el cos dels cucs plans de la classe dels cestodes.