Tema 6: Porífers

1. GENERALITATS
Exclusivament aquàtics, la majoria marins. Es troben en comunitats bentòniques i són sèssils i
filtradors (retenen partícules orgàniques d’aigua) en fase adulta., son suspensívors.
No tenen simetria i tenen mides i formes molt variables (fins a 2m de diàmetre)

2. MODEL D’ORGANITZACIÓ I TIPUS CEL·LULARS

Nivell d’organització: agregat cel·lular (absència de teixits i òrgans).
Cos amb tres capes:
- Pinacoderma: formada pels pinacòcits i poròcits. Entapissa la superfície externa,
té canals inhalants i exhalants
- Mesohil: arqueòcits, escleròcits i espongiòcits. Poques cèl·lules, matriu
extracel·lular gelatinosa amb elements de suport
- Coanoderma: és la capa més interna, formada pels coanòcits. Entapissa l’atri o
les cambres vibràtils

3. SISTEMA AQÜÍFER
L’aigua circula pel sistema aqüífer, que és un sistema de canals interns i orificis superficials
(porus, “porífers”) per on circula l’aigua bombejada i filtrada pels coanòcits de la coanoderma.
Entra per orificis pinacoderma i normalment dins hi ha una cavitat central (o canals) i aigua acaba sortint
per forats més grans, òsculs i pel mig es durà a terme el procés de filtració.
Funcions: alimentació, intercanvi de gasos i excreció.

Segons el model d’organització:

- Àscon: les més senzilles i bastant petites. Tenen una gran cavitat interna cavitat atrial, atri. Tota
la part interna de l’atri està recobert de coanòcits. Sistema que emputxa aigua.
- Sicon: estadi intermedi. Estructures que destaquen: cambra vibràtil, prosòpil,
canal inhalant i porus inhalant
- Leucon: tipus més especialitzat, les més modernes. Quasi tot el cos de
l’esponja consisteix en una xarxa de cambres vibràtils comunicades pels
conductes. També destaquen canals exhalants, canals inhalants i porus
inhalants

4. NUTRICIÓ
Nutrició: no tenen sistema digestiu, la digestió és intracel·lular (pinocitosi, fagocitosi) i la fan els
coanòcits de la coanoderma.
Flagel crea corrents d’aigua que travessen el collar. El colar atrapa substàncies orgàniques, i aquesta
matèria orgànica serà transportada cap al cos de la cèl·lula i ingereix. Aquests coanòcits repartiran el
menjar cap a la resta de tipus cel·lulars i es nutrirà tot l’individu.

5. REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT
Reproducció asexual. Bastant versàtils.
- Fragmentació: elevada capacitat regenerativa.
- Gemmació: gemmes externes. Mecanisme de formació de colònies.
- Gemulació: gemmes internes. Mecanisme de resistència.
Reproducció sexual:
- La majoria són hermafrodites seqüencials amb fecundació creuada
- Gàmetes formats per coanòcits o arqueòcits
- Fecundació externa o interna
- Larva mòbil ovalada plena de cilis = larva parenquímula.
- Cicle vital indirecte o mixt

6. ELEMENTS DE SUPORT
Elements endoesquelètics format per petites peces aïllades que o bé envaeixen
l’interior entre elles o s’uneixen i formen estructures més grans com un
endoesquelet real.
Orgànics: col·lagen
- Dispers (totes les esponges)
- Espongina (mesohil demosponges)
Inorgànics: espícules
- Silíciques (hidròxid de sílice)
- Calcàries (aragonita o calcita)

7. CLASSIFICACIÓ

Calcàries (680 spp)

- Espícules de carbonat càlcic
- Àscon, Sicon o Leucon (úniques que tenen àscon)
- Exclusivament marines

Hexactinèl·lides (600 spp)

- Hialosponges (“esponges de vidre”), molt especials
- Espícules silíciques, de 6 radis
- Sicon o Leucon
- Totes marines d’aigües profundes; difícils d’observar.
- Ej. Euplectella (regadera de Filipines)

Demosponges
- Espícules silíciques però no de 6 radis, i/o fibres d’espongina
- Totes Leucon
- Només una família és d’aigua dolça, la resta són marines (únic grup que té
representació en aigua dolça).