Tema 9: Mol·luscs

1. INTRODUCCIÓ
Inclouen 7 grans grups, 3 coneguts (els últims).
- Aplacòfors: No tenen closca, semblen cucs. Es coneix molt poc
- Monoplacòfors: 1 closca. Poques espècies estan en aigües
marines profundes
- Poliplacòfors: Més habituals, múltiples closques, plaques; 8.
- Escafòpodes: Petits al Mediterrani, més grans a l’atlàntic.
- Gasteròpodes
- Bivalves
- Cefalòpodes: Grup més especialitzat. Nautilius amb closca externa i també sípies
calamars i pops amb closca interna.

2. GENERALITATS
Triblàstics esquizocelomats: celoma reduït que envolta el cor, gònades, nefridis i intestí.
Protòstoms: simetria bilateral (cefalització), nivell d’organització en sistemes, insegmentats i es
troben en hàbitats marins, d’aigua dolça i terrestres. Els que no viuen en aigua tenen sistemes
per mantenir la humitat.

3. ORGANITZACIÓ CORPORAL
La paret corporal:
1. Cutícula proteica: Conquiolina (closca). És una barreja
de proteïnes; escleroproteïnes perquè es poden endurir i
creen un ambient propici per formació de closca, per això
es troben en la zona del tegument.
2. Epidermis monoestratificada ciliada: A sota tenen capes
de musculatura longitudinal, obliqua i circular.
3. Musculatura en tres capes; longitudinal, obliqua i circular

Regions corporals:
- Cap = Boca, sovint envoltada de tentacles (funció visual,
mecanoreceptora). Estructura exclusiva: ràdula (estructura
còrnia; llengua amb dents per alimentar-se). Té òrgans
sensorials.
- Peu = Òrgan muscular, normalment locomotor. Cilis i glàndules
mucoses. Moltes modificacions. Es modifica i acaba formant el
sifó i tentacles. Funció reptant per combinació d’acció muscular,
els cilis de l’epiteli i secreció mucosa.
- Massa visceral = Òrgans interns. Entre el peu (ventralment) i el mantell (dorsalment).
Recobrint aquesta trobem:
● El mantell: Doble plec tegumentari que s’estén des del dors del cos (formant un
mantell protector) i origina un espai entre ell i la paret del cos: cavitat
pal·lial/cavitat del mantell. En alguns mol·luscs secreta la closca. En bivalves
recobreix la massa visceral i està enganxat a les valves.
 ● La cavitat pal·lial: Espais entre les extensions del mantell i el cos. Aquests
espais poden ser grans o estar reduïts depenent del grup. Hi trobem òrgans
respiratoris (un “pulmó”; zona molt vascularitzada), i hi aboquen digestiu,
excretor i reproductor. El mantell i la cavitat pal·lial són una sinapomorfia del
grup.
● La closca: Forma un exoesquelet calcari (aragonita o calcita). Secretada per
glàndules del dors del mantell. Molt variable. Apareix a la larva (protoclosca) i
creix tota la vida. Molta variabilitat → Una placa, vuit plaques, dues valves, en
espiral, internalitzada o absent (pèrdua secundària). Té marques de creixement
que permet saber si ha patit dèficit d’aliment o no. Tres capes:
- Periòstrac (conquiolina) extern
Proteica, crea ambient pk precipiti el CaCO3 i es formi la següent capa
- Capa prismàtica (prismes de CaCO3, aragonita/calcita)
Aquestes dues capes són secretades per la vora del mantell. Com que
només se secreten per la vora, es van aprimant a mesura que creix
perquè es desfasta i no es regenera.
- Capa nacarada interna, en contacte amb el mantell
És el nacre. Única capa que creix tota la vida del mol·lusc. Augmenta en
grossor a mesura que creix. Les perles es formen quan entra un element
estrany entre la capa nacarada i el mantell. Pot ser gra de sorra o paràsit.
Com més vell és el mol·lusc, més gran és la perla.

4. SISTEMES
4.1 SISTEMA DIGESTIU
Tub digestiu complet (boca i anus)
Ràdula: Estructura dentada exclusiva per raspar, tallar o perforar. En tots els
mol·luscs tret de bivalves. Es regenera tota la vida, és com una cinta, es
regenera darrere i va avançant.

4.2 SISTEMA CIRCULATORI

Obert = La sang no està totalment continguda a l’interior de vasos
sanguinis. La sang es reparteix per tota la cavitat visceral (hemocel),
sang banya tots els òrgans, no en capil·lars. Tot el líquid (hemolimfa)
permet l’intercanvi de gasos i nutrients i per un sistema de petits
vasos sanguinis acaba tornant al cor on torna a ser bombejat i banya
els òrgans.
Format per: Cor septat: 2 atris o aurícules, 1 ventricle central, vasos
sanguinis i l’hemocel.
Els cefalòpodes tenen un sistema circulatori tancat, els únics mol·luscs perquè tenen una taxa
metabòlica més elevada.

4.3 SISTEMA RESPIRATORI

Òrgans respiratoris especialitzats a la cavitat pal·lial:
- Ctenidis (brànquies): Modificades en bivalves filtradors. Normalment
respiren per brànquies, ja que són aquàtics. Les dels bivalves tenen
funció filtradora. Els cefalòpodes tenen dues brànquies.
- Pulmons: Els cargols que són terrestres han desenvolupat un pulmó.
Intercanvi de gasos a través del tegument.
4.4 SISTEMA EXCRETOR
Dos ronyons = metanefridis.
Nefrostoma → Metanefridi → Nefridiòpor
Es va produint un canvi de la composició osmòtica (líquid que hi ha dins).

4.5 SISTEMA NERVIÓS

Ganglis cerebroides
Anell circumentèric: Anell nerviós que envolta el sistema digestiu a l’alça de l’esòfag
d’on surten els diferents nervis.
Cadenes longitudinals amb comissures transversals (estructura en escala).

5. FUNCIONS VITALS
5.1 LOCOMOCIÓ
Reptació
- Grups: Monoplacòfors, poliplacòfors, gasteròpodes
- En formes bentòniques o terrestres
- Moviments ondulatoris de la musculatura del peu
- Secreció de moc i cilis permet lliscament
Excavació
- Grups: Escafòpodes, bivalves
- En formes bentòniques (endobentòniques)
- Peu modificat en forma de destral → Peu bastant llarg. L’utilitzen per enterrar-se a la
sorra. L’introdueixen a la sorra, l’inflen amb endolimfa i estiren el peu, fan que el cos
vagi cap a la sorra i així successivament.
- L’inflen amb sang per ancorar-se al substrat.
Natació per propulsió a raig
- Grups: Bivalves, cefalòpodes.
- En formes bentòniques o pelàgiques.
- Bivalves treuen aigua a pressió entre les valves.
- Cefalòpodes: Peu modificat en sifó (participa en la locomoció) i corona de tentacles.
- Entra aigua i surt a propulsió fent que es desplacin. Alguns bivalves també ho fan,
ajusten la opsició dels plecs del mantell i dirigir el flux de l’aigua segons la direcció en la
qual volen anar.
Natació mitjançant aletes o expansions del peu
- Grups: alguns gasteròpodes (opistobranquis), cefalòpodes
- En formes pelàgiques o bentòniques
- En opistobranquis el peu es modifica en forma d’aletes (parapodis)
- Alguns gasteròpodes presenten hidrodinamisme i aletes laterals (calamars, sípies)

5.2 ALIMENTACIÓ
Per macrofàgia
- Formes herbívores o depredadores
- Fan servir la ràdula per raspar els aliments
- Modificacions importants
- Grups: poliplacòfors, gasteròpodes, cefalòpodes
Per microfàgia
- Formes filtradores, duen a terme la filtració
- Fan servir els ctenidis per filtrar l’aigua de la cavitat pal·lial
- Les partícules orgàniques són envoltades de moc i dirigides cap a la boca per acció
ciliar
- Grups: bivalves (pèrdua de la ràdula perquè s’alimenten per filtració per les brànquies,
sifons)
5.3 REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT
La majoria són dioics (condició primitiva), però també en trobem d’hermafrodites (seqüencials i
simultanis).
- Fecundació externa (es produeix la fecundació en la columna d’aire) i cicle indirecte
(bivalves).
- Fecundació interna en la resta de grups:
● Cicle mixt → Nudibranquis.
● Cicle directe → Pulmonats, cefalòpodes.
Principalmente ovípars (alguns ovovivípars)

Moltes tenen larves i tenen 2 tipus. La que normalment apareix primer és la trocòfora.
- Larva trocòfora = Larva planctònica (o dins l’ou). Típica d’anèl·lids i mol·luscs.
Lufutrucozous per això. Forma de baldufa amb una corona de cilis a la part equatorial.
Es transforma en la larva velígera.
- Larva velígera = Larva planctònica (o dins l’ou). En molts grups de mol·luscs
(gasteròpodes, bivalves). Després de la trocòfora. Té una petita closca, i unes
expansions molt grans, amb cilis amb els quals va a la columna d’aigua. Fa
metamorfosi i dona lloc al juvenil.

6. DIVERSITAT
Classe gasteròpodes (+ 70.000 spp.) = Grups més gran
- Gran diversitat de mides, formes i hàbitats.
- Molts tenen closca d’una peça (univalva), pot estar
enrotllada o no.
- Presenten torsió ontogènica: Es creuen els cordons que
surten de l’anell perquè en la metamorfosi de larva a juvenil
fan una torsió. La closca amb la massa visceral rota sobre
si mateixa 180° de manera que l’anus queda situat també
cap a la part anterior. Sistema nerviós com creuat i òrgans
en disposició rara.
- 3 grups principals:
● Prosobranquis: Cargols marins sobretot, alguns d’aigua dolça i
terrestres: Orella de mar, Patella sp.
● Opistobranquis: Llebres marines, bavoses marines i papallones
marines (poc conegut i rar, són com uns cargols que volen):
Vaqueta suïssa, s’alimenta d’esponges.
● Pulmonats: Cargols terrestres i llimacs.

Classe bivalves (~ 13.000 spp.)

- Sempre aquàtics, i sobretot marins.
- Tenen closca de dues peces (bivalva).
- Peu en forma de destral, els serveix per desplaçar-se i
enterrar-se.
- Elevat interès comercial.
- Musclos, escopinyes, navalles, Margaritifera auricularia; les
seves larves són paràsites i no troben els hospededors que
necessiten per poder-se desenvolupar, ja que el peix que
parasiten està extint.
Classe cefalòpodes (+ 800 spp.)
- Sempre marins i depredadors.
- Agrupa nautiloïdeus, sèpies, calamars i pops (alguns
tenen una closca petita).
- Peu modificat en un sifó i una corona de tentacles,
ambdós situats al cap.
- Closca externa, interna o absent.
- Elevat interès comercial.
- Molts tenen cromatòfors, cèl·lules pigmentàries que
permeten mimetitzar-s amb l’ambient.

Els calamars gegants són l’invertebrat més gran conegut, és un cefalòpode i l’aliment dels
catxalots. Architeuthis sp