Tema 7: Cnidaris (Anemones i meduses)

1. SINAPOMORFIES D’EUMETAZOUS
Presència de teixits, presència d’ectoderma i endoderma (gastrulació).
Són diblàstics, tenen fase de gàstrula, però no arriben a formar mesoderma.
Gònades organitzades.
Cèl·lules nervioses i sensorials tot i que no tenen sistema nerviós.
Cèl·lules musculars.

2. GENERALITATS
Diablàstics.
Simetria radial primària (eix oral-aboral).
Dimorfisme: pòlip/ medusa.
Exclusivament aquàtics.
Depredadors marins. Alguns amb algun grau despecialització molt important.

3. MODELS D’ORGANITZACIÓ
Patró corporal general: presenten dimorfisme molts cops dins de mateix cicle vital.

3.1 FASE PÒLIP I FASE MEDUSA

Fase pòlip (anèmona): són sèssils i asexuals. Boca cap a dalt.
- Morfologia molt diversa
Fase medusa: és nadadora, ja que no està fixa al substrat. És lliure i
sexual, i té la boca cap a baix.
- Morfologia poc variable
- Amb vel (craspedotes) o sense (acraspedotes)

3.2 CAPES I TIPUS CEL·LULARS

Nivell d’organització: teixits (absència d’òrgans).
Tenen 3 capes corporals:
- Epidermis: capa externa. Cèl·lules ectodèrmiques.
- Mesoglea: deriva de l’ectoderma. Acel·lular o molt poques cèl·lules. Consistència gelatinosa i dona
suport estructural.
- Gastrodermis: endodermis, epiteli que tapissa tota la cavitat digestiva. Trobem cèl·lules amb funció
digestiva.
Algunes especialitzacions cel·lulars:
- Cèl·lules mioepitelials: Formen mionemes amb miofibril·les. No deriven de la mesoderma,
deriven d’ectoderma i formen miofibril·les que tenen contracció muscular; fibres contràctils.
- Cèl·lules sensorials i neurones (sistema reticular, difús) en dues capes. 2 plexos. Present en tot
el cos formant una xarxa.
- Cnidòcits amb cnidocists. cèl·lules especialitzades exclusives del grup (sinapomorfia). Cèl·lula
sensorial que es troba a la capa externa. Tenen un orgànul sensorial dins que també està molt
especialitzat; el cnidocist. Normalment estan en tentacles i al voltant de la boca, per això piquen.
No tenen sistema excretor, circulatori ni d’intercanvi de gasos (cavitat gastrovascular i superfície
corporal).

4. NUTRICIÓ
Principalment depredadors; cnidòcits.
Tenen una cavitat digestiva (gastrocel) amb una única obertura (boca, tub digestiu incomplet).
Digestió en dues fases:
- Extracel·lular: secreció enzims per cèl·lules glandulars.
- Intracel·lular: pinocitosi o fagocitosi, mitjançant vacúols digestius.
Cnidòcits:
- Regió oral i tentacles.
- Contenen el cnidocist, que pot injectar toxines per la defensa o captura de preses.
- Estructura complexa: nematocist (filament llarg) i cnidocili (com un pèl). Quan s'estimula el
cnidocili el cnidocist es dispara. Tot l'orgànul que està dins surt evaginat cap a fora.
- Diversitat morfològica i funcional, no tos injecten verí, alguns tenen funció adhesiva.

5. REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT
Cicle metagenètic: cicle bàsic dels cnidaris. Alternança de fase pòlip i fase medusa. Mateix
organisme però amb plasticitat. Variacions segons el grup; pot faltar una de les fases.
Cicle indirecte: larva plànula (nedadora, ciliada) formada per fecundació
externa. Trobarà un lloc on assentar-se i patirà una metamorfosi:
- Pòlip (2n): reproducció asexual (gemmació o estrobilació), sèssil.
Quan hi ha colònies hi ha especialització del individus; els gastrozoides
que tenen tentacles per ingerir aliment i gonozoides que formen
gònades. La majoria de pòlips colonials formen medusa per gemmació
(èfigues les meduses petites) però també es pot per estrobilació, on un
pòlip se segmenta com en capes i aquestes es desprenen i al
desprendre’s formen la medusa.
- Medusa (2n): Reproducció sexual (gònades i gàmetes), lliure.

6. ELEMENTS DE SUPORT
Fase medusa:
- Un tipus d’exoesquelet, mesoglea. (manteniment forma)
- Cavitat gàstrica: esquelet hidroestàtic.
Estructures esquelètiques (pòlips): endoesquelet molt robust de carbonat càlcic. Les circumferències són on
estaven els pòlips i les ratlles són uns plecs.
- Esquelets axials cornis o llenyosos: de tipus orgànic, proteic. Quan el cnidari es mor s’acaben
desfent.
- Esclerites calcàries: els que coneixem, esculls de corall. Estructures massisses.
- Estructures calcàries massives

7. ELEMENTS DE MOVIMENT
 8. CLASSIFICACIÓ
Classe hidrozous (meduses amb vel): el vel és un replec de teixit que tenen a
la part inferior de l’ombrel·la.
- Marins i d’aigües dolces, acostumen a ser marines.
- Cicle metagenètic amb predomini de la fase pòlip (pot desaparèixer
una de les dues fases).
- Pòlips majoritàriament colonials (alguns solitaris)
- Diferenciació: Gastrozoides, gonozoides i dactilozoides
- Cavitats gàstriques connectades
- Coberta quitinosa
- Meduses petites i transparents, amb gònades epidèrmiques i craspedotes
- Hydra: d’aigua dolça, la més comuna. Només té fase pòlip i són pòlips solitaris.
Espècie bioindicadora de bona qualitat de l’aigua. Pot fer reproducció sexual i
asexual.
- Velella velella (Barqueta de sant Pere): individu colonial, petita, condròfora
- Physalia physalis (caravel·la portuguesa): sifonòfor, bastant grossa. Molts individus
junts, alguns especialitzats en reproducció, altres en fer el pneumatòfor, altres en
alimentació… Els tentacles són molt llargs i molts individus, molt verinoses

Classe Escifozous (meduses sense vel), meduses veritables

- Marins i d’aigües dolces
- Quasi sempre solitaris
- Fase pòlip reduïda o inexistent
- Les més grans i vistoses
- Amb mesoglea gruixuda, gònades gastrodèrmiques i acraspedotes
- Aurelia: Pòlip solitari, poc perillosa.
- Rhizostoma pulmo (medusa lluna); molt habitual, bastant grossa.
- Cotylorhiza tuberculata (ou ferrat): té peixos que es troben en simbiosi. Tentacles amb boletes.
- Chrysaora hysoscella: agrupacions de grans individus, arriben a platges. Picada xunga.
- Pelagia noctiluca: brilla en la foscor, no gaire grans. Picadura molesta, també s’agrupa. Molt habitual.

Classe Antozous (anèmones, coralls i gorgònies)

- Marins
- Solitaris i colonials
- Fase medusa inexistent, l’ha perdut, només té fase pòlip. Anemones, coralls…
- Hi ha dues subclasses:
● Hexacoral·laris: tenen 6 tentacles o un nombre múltiple de 6.
Inclouen les anemones i molts tipus de coralls, durs
normalment perquè fan esquelet calcàric dur que creix durant molts
anys i forma estructures impressionants.
O. Scleractinia, Actinia equina (Tomàquet de mar), Anemonia sulcata (anèmona comú).
● Octocoral·laris: 8 tentacles. Trobem coralls tous que no tenen un esquelet dur com
O.pennatulacea (plomes de mar). També trobem gorgònies, coralls amb esquelètic còrnic, no
calcari. Moltes creixen en 2D no en 3D i es posen de manera
perpendicular al corrent. La eunicella verrucosa és molt típica. Hi
ha coralls amb esquelet calcàric com el corall vermell (Corallium
rubrum). Es fa servir per joieria i altres.