BLOC 1: Economia i escassetat.

L’empresa i el seu entorn

Concepte economia: L'economia és l'estudi de com les societats gestionen els seus
recursos limitats per produir béns i serveis, i distribuir-los entre les persones per satisfer les
seves necessitats i desitjos.

Els factors de producció són els recursos que s'utilitzen per produir béns i serveis. Aquests
factors inclouen el treball (mà d'obra), el capital (maquinària, edificis, tecnologia), la terra
(recursos naturals) i l'emprenedoria (habilitat per organitzar i dirigir recursos). Les
necessitats són els desitjos o requeriments bàsics que les persones tenen i que cal satisfer,
com ara menjar, vestir-se i tenir un sostre. La economia estudia com es combinen aquests
factors per produir béns i serveis per satisfer les necessitats de la societat.

Els agents econòmics són els actors principals en l'economia, com ara les famílies, les
empreses i el sector públic. Cada un d'aquests agents té rols i objectius diferents:

La relació entre els agents econòmics s’anomena flux circular de la renda

​ Famílies o consumidors: Són consumidors i proveïdors de recursos laborals.

Busquen maximitzar la seva utilitat, prenent decisions de consum i d'estalvi.
​
​ Empreses o unitats de producció: Són les entitats que produeixen béns i serveis per
vendre al mercat. Cerquen maximitzar els seus beneficis, combinant els factors de
producció per obtenir la producció més eficient.
​
​ Sector públic: format per les administracions públiques i les empreses públiques. La
seva activitat econòmica és prendre decisions tant de producció com de consum. La
seva finalitat és aconseguir el màxim benestar del conjunt de la societat.
 ​

La relació entre aquests agents és complexa i interdependent.

● Famílies: Proporcionen treball i capital a les empreses a canvi de salaris i

rendiments.
● Empreses: Ofereixen béns i serveis a les famílies a canvi de pagament.
● Sector públic: Prenen decisions de producció i consum amb la finalitat d'aconseguir
el benestar de la societat.

Les característiques del perfil emprenedor inclouen diverses habilitats i qualitats que són
demandades pel mercat de treball actual. Algunes d'aquestes habilitats són:

​ Creativitat i Innovació: Els emprenedors han de ser capaços de generar noves idees i
solucions innovadores per afrontar els reptes del mercat.
​
​ Lideratge: És important tenir la capacitat de dirigir equips i motivar-los per assolir els
objectius de l'empresa.
​ Pensament crític: És necessari tenir la capacitat d'avaluar situacions, identificar
problemes i prendre decisions intel·ligents basades en l'anàlisi.
​
​ Habilitats de comunicació: Ser capaç de comunicar eficaçment les idees i motivar
als altres és clau en el món empresarial.
​
​ Adaptabilitat: El mercat és canviant, i els emprenedors han de ser capaços
d'adaptar-se ràpidament als canvis i innovacions.

Els "nòmades del coneixement" o "knowmads" són professionals que es caracteritzen per la
seva capacitat d'aprendre contínuament i adaptar-se a entorns laborals variables i dinàmics.
Aquests individus es destaquen per la seva independència, creativitat i habilitats per generar
coneixement.
DONA I INCLUSIÓ

La dona i la inclusió laboral han adquirit una major importància en els últims anys, amb la
societat trencant barreres socials i laborals per fomentar la igualtat d'oportunitats. Malgrat
aquests progressos, encara hi ha obstacles per a les dones en l'emprenedoria:

​ Falta de referents: Les dones necessiten models a seguir en tots els àmbits de la
vida, però sovint manquen de visibilitat i oportunitats en comparació amb els homes.
​ Estereotips de gènere: Els rols tradicionals de gènere han condicionat les
percepcions sobre les capacitats de les dones en l'emprenedoria, creant estereotips
que cal superar.
​ Conciliació de vida laboral i personal: Les dones sovint han de compaginar les seves
carreres amb responsabilitats familiars, la qual cosa pot limitar el seu avanç
professional.
​ Discriminació de gènere: Les dones poden enfrontar discriminació en el lideratge
empresarial i l'accés a xarxes i recursos, així com en la percepció dels clients i dels
inversors.
​ Accés al finançament: Algunes dones troben dificultats per obtenir finançament per
als seus projectes empresarials, ja sigui per prejudicis de gènere o manca de suport
de les entitats financeres.
​

Teoria del sostre de vidre: Aquesta teoria fa referència a les barreres invisibles que
impedeixen l'ascens de les dones a llocs de responsabilitat i lideratge a les organitzacions.

Les empreses que incorporen la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i els Objectius de
Desenvolupament Sostenible (ODS) busquen contribuir a un món més solidari i sostenible.
Aquestes empreses reconeixen la seva responsabilitat envers la societat i el medi ambient, i
busquen integrar aquests valors en les seves operacions i estratègies empresarials.

Les actuacions que duen a terme les empreses quant a RSC poden incloure diverses
iniciatives, com ara:

​ Reducció de l'impacte ambiental: Implementació de pràctiques de sostenibilitat com

la reducció de residus, l'ús d'energies renovables i la millora de l'eficiència energètica.
​
​ Responsabilitat social en la cadena de subministrament: Vetllar perquè els
proveïdors compleixin amb estàndards laborals, ètics i ambientals.
​
​ Accions en la comunitat: Col·laboració amb iniciatives locals, com ara programes
educatius, projectes de desenvolupament comunitari o donacions a organitzacions
benèfiques.
El codi de conducta intern és un conjunt de normes i valors ètics que guien el
comportament dels empleats i directius de l'empresa en les seves relacions laborals i amb
els altres agents. Aquest codi promou la transparència, la integritat i el respecte pels drets
humans i el medi ambient.

El balanç social és un informe que les empreses preparen per informar sobre el seu
comportament ètic i social, així com sobre l'impacte de les seves activitats en la societat i el
medi ambient.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) relacionats amb el sector empresarial

inclouen:

​ ODS 7: Energia assequible i neta - les empreses poden contribuir a la transició cap a
fonts d'energia més netes i sostenibles.
​
​ ODS 9: Indústria, innovació i infraestructures - fomentant la innovació tecnològica i la
modernització de la infraestructura, les empreses poden contribuir al
desenvolupament econòmic sostenible.
​
​ ODS 12: Producció i consum responsables - les empreses poden promoure patrons
de consum sostenibles, reduir el desperdici i optimitzar l'ús dels recursos naturals.
​
Les empreses poden classificar-se en funció de diversos criteris:

​ Sector d'activitat: Les empreses poden pertànyer a diferents sectors, com ara el
sector primari (agricultura, pesca), el sector secundari (indústria manufacturera) i el
sector terciari (serveis, comerç, turisme, etc.).
​
​ Àmbit geogràfic: Les empreses poden ser locals, nacionals, regionals o
internacionals, segons l'extensió de les seves operacions i la seva presència
geogràfica.
​
​ Dimensió: Les empreses poden classificar-se segons la seva mida i volum de
negocis. Poden ser petites i mitjanes empreses (PIMEs) o grans empreses, segons
els criteris definits per cada país o regió.
​
​ Propietat del capital: Les empreses poden ser propietat d'una sola persona
(empreses individuals), de diverses persones (societats), de l'estat (empreses
públiques) o una combinació d'aquests.

Aquestes classificacions ajuden a entendre millor la diversitat del teixit empresarial i les
seves característiques específiques.
El marc jurídic que regula l'activitat empresarial varia segons el país, però generalment
inclou lleis, regulacions i normatives que estableixen les regles per a la creació, operació i
dissolució d'empreses. Aquest marc jurídic pot abordar qüestions com la propietat, els
contractes, els impostos, els drets dels treballadors, la competència i altres aspectes
relacionats amb la gestió empresarial.

A l'hora de triar la forma jurídica més adequada per a una empresa, és important tenir en
compte diversos factors, com ara:

​ Necessitats de capital: La quantitat de capital necessària per posar en marxa i

operar l'empresa pot influir en la decisió sobre la forma jurídica. Alguns tipus
d'empreses requereixen més capital inicial que d'altres.
​
​ Tipus de responsabilitat: La responsabilitat dels socis o propietaris de l'empresa és
un factor clau a considerar. En algunes formes jurídiques, com l'empresari/a
individual, els socis poden ser personalment responsables de les deutes de
l'empresa, mentre que en altres formes jurídiques, com la societat de responsabilitat
limitada, la responsabilitat està limitada a l'aportació de capital dels socis.
​
​ Nombre de socis: El nombre de persones que volen participar en la gestió de
l'empresa també pot influir en la decisió sobre la forma jurídica. Algunes formes
jurídiques, com la societat laboral o la societat cooperativa, tenen requisits específics
sobre el nombre de socis i la seva participació en la presa de decisions.
​
​ Impostos: Les diferents formes jurídiques poden estar subjectes a règims fiscals
diferents, amb avantatges i desavantatges en termes d'impostos sobre els ingressos,
els dividends, etc.
​

Les opcions més comunes de formes jurídiques per a les empreses inclouen:

EMPRESARI INDIVIDUAL: Avantatges de l’empresari individual:

- Senzillesa en els tràmits per a iniciar l’activitat.

- No requereix capital mínim.
- Simplicitat en les obligacions formals.
- Hi ha avantatges fiscals ja que el empresari tributa segons l’impost de la
renda de les persones físiques.

Inconvenients de l’empresari individual:

- Responsabilitat il·limitada.
- A partir de cert volum de beneficis, el tipus impositiu pot ser més elevat que
el d’una SL.
 SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA

- Nombre de socis: un (societat unipersonal) o més d’un.

- Responsabilitat limitada al capital aportat.
- Capital social dividit en participacions no inferiors a 3.000 €.
- Raó social: nom seguit de «societat de responsabilitat limitada» o «societat
limitada».
- Tributa per l’impost de societats.
- Òrgans: Junta General i administradors.

SOCIETAT ANÒNIMA

- Nombre de socis: un (societat unipersonal) o més d’un.

- Responsabilitat limitada al capital aportat.
- Capital social dividit en accions.
- Capital mínim: 60.000 €.
- Raó social: nom de la societat seguit de «societat anònima». Transmissió
d’accions lliure.
- Tributen per l’impost de societats.

SOCIETAT COOPERATIVA

- Associació de persones físiques o jurídiques amb interessos i necessitats

comunes que desenvolupen una activitat empresarial.
- Tres socis, les de primer grau, i dos socis, les de segon grau.
- Responsabilitat limitada. Els estatuts poden determinar responsabilitat
il·limitada.
- Capital mínim: fixat en els estatuts.
- Raó social: qualsevol nom seguit de «societat cooperativa».
- El 30% dels excedents obtinguts s’ha de destinar al fons de reserva obligatori
i al fons d’educació i promoció.
- Òrgans: Assemblea General, Consell Rector, Comitè de Recursos i
interventors.
- Tributen per IS
 SOCIETAT LABORAL

- Societat laboral: Empresa amb majoria del capital propietat dels treballadors.
- Mínim 2 socis, responsabilitat limitada al capital aportat.
- Capital mínim: 3000€ per SRL laboral, 60000€ per SAL.
- Accions o participacions poden ser de classe laboral o general.
- La classe laboral ha de tenir almenys el 51% de les accions.
- Tributa l'impost sobre societats, constitució mitjançant escriptura pública.
- Òrgans i drets dels socis iguals a SA o SRL.
- Fonts de reserva: 10% dels beneficis.
- Lliure transmissió d'accions dins de la classe laboral.
- Restricció de contractació: No més del 49% de les hores treballades pels
socis.

La localització i la dimensió són dos elements importants que caracteritzen la realitat

empresarial:

​ Localització

La localització es refereix a la selecció del lloc on una empresa estableix les

seves instal·lacions de producció, oficines, botigues o altres operacions.

Els factors determinants en la localització empresarial poden incloure la

proximitat a matèries primeres o fonts de mà d'obra, accés al mercat,
infraestructures, costos laborals i fiscals, regulacions governamentals, i altres
consideracions logístiques i ambientals.

​ Dimensió

La dimensió es refereix a la mida o escala de l'empresa, que pot mesurar-se a

través de factors com ara el nombre d'empleats, els ingressos, la producció o
els actius.

Les estratègies de creixement empresarial poden ser internes o externes:

Creixement intern: Inclou l'especialització (centrant-se en un segment

de mercat específic) i l'expansió (augmentant la producció o les
vendes en el mateix mercat), així com la diversificació (entrant en
nous mercats o productes). La matriu d'Ansoff és una eina que ajuda
a identificar aquestes estratègies de creixement.
 Creixement extern: Inclou la concentració (a través de fusió,
absorció, participació o hòlding, on es combinen dues o més
empreses per crear una de nova o expandir les operacions existents) i
la cooperació (a través de joint-ventures, on dues empreses es
col·laboren en un projecte o operació específica).

Per entendre el model de negoci d'una empresa, és essencial analitzar el seu entorn, que es
divideix generalment en macroentorn i microentorn.

​ Macroentorn o entorn genèric:

​

El macroentorn consisteix en factors externs més amplis i no controlables

directament per l'empresa, que poden tenir un impacte significatiu en el seu
funcionament.

El model PESTEL és una eina d'anàlisi utilitzada per examinar aquests

factors:

Polític: Normatives, polítiques governamentals, estabilitat política.

Econòmic: Condicions econòmiques, creixement del PIB, inflació,

taxes d'interès.

Social: Canvis demogràfics, tendències culturals, comportament del

consumidor.

Tecnològic: Avanços tecnològics, innovació, canvis en la indústria.

Ambiental: Problemes mediambientals, sostenibilitat, legislació

ambiental.

Legal: Normatives legals, regulacions sectorials, qüestions de

compliança.

​
​
​
 ​
​
​
​
​
​ Microentorn o entorn específic
​

El microentorn es refereix als factors externs més propers a l'empresa i que

tenen un impacte directe sobre el seu rendiment.

El model de les 5 forces competitives de Porter és una eina per analitzar

aquests factors:

Competència entre empreses rivals: Grau de competència en el

sector.

Poder de negociació dels proveïdors: Influència dels proveïdors sobre

els preus i la qualitat.

Poder de negociació dels compradors: Influència dels compradors

sobre els preus i les condicions de venda.

Amenaces de nous entrants: Risc de que nous competidors ingressin

al mercat.

Amenaces de productes o serveis substituts: Risc de que altres

productes o serveis substitueixin els de l'empresa.

Analitzar aquestes tendències i variables macroeconòmiques de l'entorn permet a les

empreses comprendre millor el context en què operen i adaptar les seves estratègies de
negoci de manera més efectiva per afrontar els reptes i aprofitar les oportunitats.
BLOC 2 El model de negoci i de gestió

Les àrees funcionals bàsiques d'una empresa:

​ Producció o Operacions:

Aquesta àrea es centra en la producció dels béns o serveis de l'empresa.

Les funcions inclouen la planificació i el control de la producció, la gestió de

la cadena de subministrament, el control de qualitat i la millora dels
processos.

​ Comercial o Màrqueting:

L'àrea comercial se centra en la identificació de les necessitats i desitjos dels

clients, i en la creació i manteniment de relacions amb ells.

Les funcions inclouen la investigació de mercats, el desenvolupament de

productes, la promoció i publicitat, les vendes i el servei al client.

​ Finançament i Inversió:
​

Aquesta àrea es dedica a la gestió dels recursos financers de l'empresa,

incloent la planificació financera, la recaptació de fons, la gestió de trésoreria
i la relació amb els creditors i inversors.

Les funcions inclouen la gestió dels comptes, el control de costos, la previsió

financera i l'anàlisi d'inversions.

​ Recursos Humans:

L'àrea de recursos humans es dedica a gestionar el capital humà de

l'empresa, incloent-hi la selecció, contractació, formació, avaluació i retenció
del personal.

Les funcions inclouen la gestió dels salaris i beneficis, el desenvolupament

organitzacional, les relacions laborals i la conformitat amb les normatives
laborals.

La direcció empresarial implica prendre decisions estratègiques per planificar, gestionar,

prendre decisions i optimitzar les activitats, recursos i associacions d'una empresa.

Funcions del procés de direcció

Planificació:

Consisteix en establir objectius, desenvolupar estratègies i crear plans d'acció

per assolir els objectius de l'empresa a llarg termini.

​ Organització:

Implica dissenyar les estructures i processos necessaris per aconseguir els

objectius definits, assignant rols i responsabilitats, i creant una jerarquia
clara.

​ Gestió:

Inclou la supervisió i coordinació de les activitats diàries de l'empresa per

garantir que es compleixin els objectius establerts, així com la gestió dels
recursos humans, financers i materials.

​ Control:

Consisteix en avaluar el progrés de l'empresa en relació amb els objectius

establerts, identificar desviacions i prendre mesures correctives si és
necessari.

Pel que fa a les estructures organitzatives, hi ha diversos models:

Estructura Lineal o Jeràrquica: És una estructura organitzativa simple on hi ha una

línia de comandament directa des de la direcció fins a les capes inferiors de la
jerarquia.

Estructura Funcional: Les funcions de l'empresa estan agrupades segons àrees

especialitzades, com ara producció, màrqueting, finances, etc.

Estructura Lineal i d'Assessorament: Combina elements de l'estructura lineal amb

funcions d'assessorament o suport.

Model Teal: Un model d'organització basat en principis d'autogestió, autonomia i

propòsit compartit, on els treballadors tenen més llibertat i responsabilitat.

L'organigrama és una representació gràfica de l'estructura organitzativa d'una empresa, que

mostra les relacions entre els diferents nivells jeràrquics i àrees funcionals.

Estils de lideratge empresarial

Lideratge Democràtic: Involucra als membres de l'equip en la presa de decisions i

fomenta la participació i la col·laboració.
 Lideratge Autocràtic: El líder pren decisions de forma unilateral i exerceix un control
més centralitzat sobre l'equip.

Lideratge Liberal: El líder delega la presa de decisions als membres de l'equip i els
dona una major llibertat per aportar idees i solucions.

La gestió dels recursos humans és una funció vital en les empreses, que aborda diversos
aspectes relacionats amb els treballadors i les relacions laborals. A continuació, es detallen
alguns dels aspectes clau d'aquesta gestió:

​ Contractació i relacions laborals:

La contractació implica seleccionar i contractar els candidats més adequats

per als diferents llocs de treball de l'empresa.

Les relacions laborals inclouen la gestió de les interaccions i les dinàmiques

entre l'empresa i els seus treballadors, incloent aspectes com ara els
contractes de treball, els drets i deures dels treballadors, i la resolució de
conflictes laborals.

​ Polítiques d'igualtat a les empreses

Les polítiques d'igualtat tenen com a objectiu promoure la igualtat

d'oportunitats i tracte entre tots els treballadors, independentment del seu
gènere, edat, origen ètnic, orientació sexual, etc.

Això pot incloure accions com ara programes de prevenció dels prejudicis,
promoció de la diversitat, garantia de la igualtat salarial i mesures per
fomentar la conciliació de la vida laboral i personal.

​ Funcions del departament de recursos humans

El departament de recursos humans és responsable de gestionar totes les

activitats relacionades amb el personal de l'empresa.

​ Organització i planificació del personal.

​ Reclutament i selecció.
​ Plans d’acollida.
​ Formació.
​ Avaluació i control.
​ Administració del personal.
​ Relacions laborals.
​ Plans de carrera i promoció.
​ Clima i satisfacció laboral.
​ Prevenció de riscos laborals.
 ​
​ Contracte de treball

El contracte de treball és un acord legal entre l'empresa i el treballador, on

s'estableixen les condicions de treball, els drets i deures de les parts, i altres
termes rellevants.

Aquest document regula les relacions laborals entre l'empresa i el treballador,

incloent aspectes com ara la jornada laboral, el salari, les vacances, la durada
del contracte, etc.

​ Relacions laborals i conveni col·lectiu

Les relacions laborals es refereixen a la dinàmica entre els treballadors i

l'empresa, incloent-hi la representació dels treballadors i la negociació de les
condicions laborals.

El conveni col·lectiu és un acord entre els representants dels treballadors i

l'empresa sobre les condicions laborals, com ara els salaris, les jornades de
treball, els horaris, etc. Aquest acord sol ser vinculant per a tots els
treballadors de l'empresa.

L'àrea de producció d'una empresa es centra en la transformació de matèries primeres o

inputs en productes finals o outputs mitjançant un procés productiu. A continuació, es
detallen els conceptes clau relacionats amb aquest àmbit:

​ Procés de producció

El procés de producció és la seqüència d'activitats i operacions necessàries

per transformar els inputs (com ara matèries primeres, mà d'obra, tecnologia,
etc.) en productes o serveis acabats.

Procés: pot incloure diverses etapes com ara disseny, adquisició de

materials, producció, control de qualitat i distribució.

​ Funció de producció

La funció de producció descriu la relació entre les entrades (inputs) i les

sortides (outputs) en el procés productiu.

Aquesta relació pot expressar-se a través d'equacions o gràfics que mostren

com varia la producció en funció dels inputs utilitzats.
Per comprendre millor els conceptes de productivitat, eficàcia, eficiència tècnica i eficiència
econòmica, podem fer servir una fàbrica hipotètica com a exemple:

Suposem que tenim una fàbrica que produeix cadires. Aquesta fàbrica té 10 treballadors i és
capaç de produir 200 cadires al dia. Utilitzarem aquestes dades per calcular i interpretar els
conceptes mencionats.

Productivitat

La productivitat mesura l'eficiència amb la qual els recursos es converteixen

en productes o serveis. En aquest cas, podem calcular la productivitat
laboral, que és la relació entre la producció i els treballadors.

Productivitat laboral = Producció / recursos utilitzats

En el nostre exemple, la producció és de 200 cadires al dia i el nombre de

treballadors és de 10.

Productivitat laboral = 200 cadires / 10 treballadors = 20 cadires per

treballador al dia.

Interpretació: Com més gran sigui el valor de la productivitat, més eficient

serà el procés productiu, ja que significa que s'està produint més amb menys
recursos.

​ Eficàcia

L'eficàcia mesura la capacitat d'una empresa per assolir els seus objectius.
En aquest cas, l'eficàcia es podria mesurar en relació amb la quantitat de
cadires que es necessiten produir.

Càlcul: resultats obtinguts/resultats esperats

Si l'objectiu de la fàbrica és produir 200 cadires al dia per satisfer la demanda

del mercat, i la fàbrica realment produeix aquesta quantitat, llavors es pot dir
que és eficaç.

Interpretació: Bona eficiència quan els resultats obtinguts són iguals als
esperats, la qual cosa indica un procés totalment efectiu.

​ Eficiència tècnica

L'eficiència tècnica mesura la relació entre la producció real i la producció

màxima possible amb els recursos disponibles.
 En el nostre exemple, si la fàbrica té la capacitat de produir fins a 250 cadires
al dia amb els recursos i la tecnologia actuals, però només produeix 200
cadires, llavors la seva eficiència tècnica és del 80%.

Eficiència tècnica = (Producció real / Producció màxima possible) * 100

Eficiència tècnica = (200 cadires / 250 cadires) * 100 = 80%

Interpretació: Una eficiència tècnica bona seria que s'està utilitzant la gran
majoria dels recursos per produir.

​ Eficiència econòmica

L'eficiència econòmica mesura la relació entre els costos inclosos en el

procés productiu i la producció obtinguda.

Per calcular l'eficiència econòmica, hauríem de tenir en compte els costos de

producció, com ara els materials, la mà d'obra, el manteniment de la
maquinària, etc.

Suposem que la fàbrica gasta 1000 euros al dia en matèries primeres, salaris
dels treballadors i altres despeses relacionades amb la producció. Amb
aquesta informació, podem calcular l'eficiència econòmica.

Eficiència econòmica = Producció obtinguda / Cost total de producció

Eficiència econòmica = 200 cadires / 1000 euros = 0,2 cadires per euro
gastat.

Interpretació: Una eficiència econòmica alta seria quan ens indica que s'està
obtenint molta producció amb pocs costos, la qual cosa és desitjable per
maximitzar els guanys.

Per determinar l'estructura d'ingressos i costos de la idea de negoci plantejada, i calcular-ne

el punt mort o llindar de rendibilitat, podem seguir els passos següents:

​
​
​
​
​
​
​
​
​ Estructura d'ingressos

L'estructura d'ingressos d'una empresa descriu les fonts principals de

generació de diners. Això pot incloure la venda de productes o serveis,
ingressos per publicitat, subscripcions, etc. Cal determinar la previsió
d'ingressos basada en el preu de venda estimat i les unitats previstes de
venda.

Suposem que el preu de venda de cada sabó és de 5 euros.

Tenim una previsió de vendre 1000 sabons al mes.

Ingressos mensuals = Preu de venda per unitat × Unitats previstes de venda

= 5 euros/sabó × 1000 sabons= 5000 euros/mes

​ Costos de producció

Els costos de producció es divideixen habitualment en tres categories:

a) Costos fixos: Despeses que no varien amb la producció o les vendes, com
ara lloguers, salaris del personal administratiu, etc.

b) Costos variables: Despeses que varien directament amb la producció o les

vendes, com ara materials, mà d'obra directa, etc.

c) Costos totals: costos fixos + costos variables.

Costos fixos mensuals: 1000 euros (incloent lloguer, serveis públics, etc.)

Costos variables per sabó: 2 euros (incloent matèries primeres, mà d'obra

directa, etc.)

Costos totals mensuals = Costos fixos + (Costos variables per sabó × Unitats
previstes de venda)

= 1000 euros + (2 euros/sabó × 1000 sabons) = 3000 euros/mes

​
​
​
​
 ​ Càlcul del punt mort o llindar de rendibilitat:

El punt mort és el nivell de vendes en què els ingressos igualen els costos, és
a dir, on l'empresa no té ni guanys ni pèrdues.

Per calcular el punt mort, has de dividir els costos fixos entre la diferència
entre el preu de venda per unitat i els costos variables per unitat.

Punt Mort= Costos Fixos / Preu de Venda per Unitat−Costos Variables per
Unitat

Costos Fixos = 1000 euros

Preu de Venda per Unitat = 5 euros/sabó

Costos Variables per Unitat = 2 euros/sabó

Ara podem calcular el punt mort:

Punt Mort = 1000 euros / (5 euros/sabó - 2 euros/sabó)

Punt Mort = 1000 euros / 3 euros/sabó

Punt Mort ≈ 333.33 sabons

Això significa que l'empresa haurà de vendre aproximadament 333 sabons al mes per cobrir
tots els seus costos i arribar al punt mort, on les despeses s'igualen als ingressos.

​ Obtenció del benefici/pèrdua de l'empresa:

Si les vendes estan per sobre del punt mort, l'empresa està en benefici.

Si les vendes estan per sota del punt mort, l'empresa està en pèrdua.
Per determinar si l'empresa obté benefici o pèrdua, podem comparar les vendes amb aquest
punt mort:

Si venem més de 333 sabons al mes, l'empresa obtindrà benefici.

Si venem menys de 333 sabons al mes, l'empresa estarà en pèrdues.

Un cop calculats aquests paràmetres, tindràs una idea més clara de la viabilitat financera de
la teva idea de negoci i podràs prendre decisions més clares sobre com seguir endavant.
Per abordar l'establiment d'estratègies comercials i de màrqueting oportunes, analitzarem
cada element mencionat:

​ Concepte de màrqueting

El màrqueting és el conjunt d'activitats orientades a comprendre, comunicar i

satisfer les necessitats i desitjos dels clients, a través de la creació i
intercanvi de productes o serveis de valor. Implica la identificació del mercat
objectiu, el desenvolupament de productes, la fixació de preus, l'elecció de
canals de distribució i l'implementació de promocions.

​ Estratègies per a cada variable del màrqueting mix

Producte: Desenvolupar productes que satisfacin les necessitats del mercat.

Preu: Determinar el preu òptim considerant objectius de la marca i percepció

del client.

Distribució: Establir canals de distribució adequats per arribar als clients.

Promoció: Utilitzar diverses tècniques per comunicar i promocionar els

productes.
Estratègies de marca

Marca única: Utilitzar una sola marca per a tota la línia de productes o
serveis. Exemple: Una empresa de moda utilitza una sola marca per a tota la
seva línia de roba, incloent-hi roba d'esport, roba casual i roba de vestir.

Marques múltiples: Tenir diverses marques per atreure diferents segments de

mercat. Exemple: Una companyia de begudes ofereix diverses marques de
refrescos, una dirigida a joves amb sabors extravagants i una altra dirigida a
adults amb sabors més clàssics.

Marques de distribuïdor: Marques propietat de minoristes o distribuïdors.

Exemple: Una cadena de supermercats ven productes sota la seva pròpia
marca, com "Marca Blanca", que ofereix una alternativa més econòmica als
productes de marca coneguda.

Estratègies de preu

Preus baixos: Competir amb preus més baixos per atraure clients. Exemple:
Una botiga de roba ofereix preus significativament més baixos que els seus
competidors per atraure clients buscant ofertes i descomptes.

Preus de prestigi: Establir preus alts per reflectir una percepció de qualitat
superior. Exemple: Una marca de cotxes de luxe fixa preus alts per als seus
vehicles per reflectir una imatge de qualitat superior i exclusivitat, atreient a
clients que busquen estatus i estil de vida de luxe.

Preus en funció del cicle de vida: Modificar els preus a mesura que el
producte passa per diferents etapes del seu cicle de vida.

Introducció: L'empresa llança el nou telèfon intel·ligent amb un preu

inicial alt per atraure els primers adoptants disposats a pagar més per
la novetat.
Creixement: A mesura que el producte guanya acceptació, l'empresa
redueix gradualment el preu per captar una base de clients més
àmplia i guanyar quota de mercat.
Maduresa: Enfrontant-se a una competència més intensa, l'empresa
ajusta els preus per mantenir o augmentar la seva quota de mercat.
Declivi: Amb la baixa de la demanda, l'empresa aplica descomptes
significatius o estratègies de liquidació per esgotar l'estoc abans de
retirar el producte del mercat.
 Preus psicològics: Establir preus basats en la percepció psicològica del
client. Exemple: 99,99 euros en lloc de 100 euros, amb la idea que els
consumidors perceben els preus amb "99" com a menys costosos i més
atractius.

​ Canals de distribució i estratègies de distribució

Intensiva: Distribuir els productes a tants punts de venda com sigui possible.
Exemple: Una empresa de begudes gasoses distribueix els seus productes a
supermercats, quioscos, gasolineres i bars de tota la regió, amb l'objectiu
d'assegurar que els consumidors puguin trobar els seus productes en el màxim
nombre de llocs possible.

Selectiva: Seleccionar punts de venda específics basats en criteris de

qualitat. Exemple: Una marca de rellotges de luxe selecciona punts de venda
exclusius, com botigues de joieria de prestigi i butaques de luxes, basant-se en
criteris estrictes de qualitat i reputació, per mantenir una imatge exclusiva i de
prestigi.

Exclusiva: Limitar la distribució a un nombre selecte de punts de venda.

Exemple: Un fabricant de cotxes de luxe limita la distribució dels seus vehicles
a un nombre molt reduït de concessionaris especialitzats, assegurant-se que
només estiguin disponibles en els llocs més exclusius i selectes, garantint així
una experiència exclusiva per als compradors.

​ Estratègies promocionals

Publicitat: Comunicar missatges de màrqueting a través de mitjans de

comunicació. Exemple: anuncis a la televisió, a les revistes de moda, xarxes
socials…

Promoció de vendes: Ofertes especials per atraure clients.

Venda personal: Interaccions personals entre venedors i clients.

Relacions públiques: Mantenir i millorar la imatge de la marca a través de la

comunicació amb el públic. Exemple: esdeveniments com conferències de
premsa i patrocina esdeveniments benèfics per millorar la seva imatge de
marca i mantenir una relació positiva amb la comunitat i els mitjans de
comunicació.

​
​
​
​
​
​ Les 4P del màrqueting digital

Personalització: Adaptar els missatges i ofertes segons les preferències del

client. Exemple: algoritmes d'intel·ligència artificial per recomanar productes
basats en els hàbits de compra i les preferències de navegació de cada client.

Persona a persona: Connectar individualment amb els clients a través de les

xarxes socials i altres canals.

Participació: Involucrar els clients en la creació de contingut i la interacció

amb la marca. Exemple: organitza concursos i enquestes a les xarxes socials
per animar els clients a compartir fotos amb els seus productes i participar

Predicció en models: Utilitzar dades per predir comportaments dels clients i

ajustar les estratègies en conseqüència. Exemple: Una empresa de comerç
electrònic analitza les dades de comportament dels clients per predir quins
productes poden interessar a cada grup demogràfic i ajustar la seva estratègia
de màrqueting digital per optimitzar les vendes.
. LA INVERSIÓ

Inversió = aplicació de recursos financers (propis o aliens) per l'adquisició d'actius o

productes financers amb la intenció d'obtenir uns rendiments normalment a llarg termini
(ll/t).
CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ

REPRESENTACIÓ GRÀFICA

MÈTODES DE SELECCIÓ D’INVERSIONS

Selecció d’inversions = tria de la millor inversió basada en l’objectiu d’aconseguir la màxima

rendibilitat dels diners invertits.
MÈTODES DE SELECCIÓ D’ESTÀTICS

• PAY-BACK - Criteri del temps de recuperació (T)

Pay-back = temps que es triga a recuperar el desemborsament inicial.

Es tracta de comparar el desemborsament inicial (D0) amb la suma dels fluxos de caixa (Fi)

→ En cas que tot els fluxos de caixa siguin constants: T = D0 / flux anual
→ En cas que els fluxos de caixa siguin diferents: s’obté de la suma dels diferents fluxos de
caixa fins a arribar al D0. Si el D0 no es recupera en un any exacte, s’han de calcular els
mesos i dies. Per calcular els mesos:

MÈTODES DE SELECCIÓ DINÀMICS

• VAN – Criteri del valor actual

Valor actual net (VAN) = suma de les entrades i les sortides de diners que implica un
projecte d’inversió.

- Si el tipus d’actualització o descompte és el mateix per a tots els períodes:

- Si el flux net de caixa i la taxa d’actualització és diferent per a cada període:

- Si al final de la vida de la inversió l’actiu tingués un valor residual (VR):

TIR – Criteri del tipus de rendibilitat interna

Taxa interna de rendibilitat (TIR) = La TIR (r) és una taxa que ens dona la rendibilitat anual
que s’aconsegueix amb una inversió. Per obtenir la TIR s’utilitza aquesta fórmula, igualant el
VAN a 0:

Per calcular-ho farem que 1 + r = t. (t no podrà ser negatiu)

Però els diners que invertim normalment es presten al banc, per tant, s’ha de procurar
que la rendibilitat de la inversió (r) sigui superior a l’interès o taxa d’actualització (i)
que hem de pagar al banc pels diners prestats.

Així, si r > i, la inversió és possible. D’entre les inversions on el valor r > i, s’ha de triar la
que tingui un valor r més alt. VAN POSITIU
Si r < i, la inversió no és possible. VAN NEGATIU
Si r = i, la inversió és indiferent. VAN = 0
PATRIMONI EMPRESARIAL

Patrimoni empresarial: conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament

valorats en relació amb la finalitat a què es destinen.

FONTS DE FINANÇAMENT SEGONS LA TIULARITAT DELS RECURSOS:
RECURSOS PROPIS O FINANÇAMENT PROPI: recursos que són propietat de l’empresa i que
per tant no s’han de tornar mai (recursos més estables).

RECURSOS PROPIS AMB CARÀCTER EXTERN:

Capital social: format pels recursos que provenen de les aportacions dels socis en
constituir-se la societat i per les ampliacions de capital que es puguin produir. Les
aportacions les poden fer persones, empreses, grups d’empreses o societats de capital de
risc.

Subvencions: recursos concedits per les administracions públiques de manera

gratuïta i que estan destinats a una activitat determinada.

RECURSOS PROPIS AMB CARÀCTER INTERN

Amortització: depreciació del valor dels actius amb el pas del temps.
RECURSOS ALIENS A LLARG TERMINI

Recursos aliens a llarg termini: recursos que l’empresa ha de tornar en un període superior a
un exercici econòmic.

Préstecs a llarg termini: diners que les empreses demanen a les institucions de crèdit per
poder finançar-se i que han de retornar amb els interessos corresponents.

Emprèstits: són com préstecs, però a diferència d’aquests, les empreses no els demanen a
les institucions de crèdit, sinó a altres empreses o particulars que volen augmentar el valor
dels seus diners. Així, els emprèstits són títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés: títols
que representen el deute d’una empresa i que es diferencien en el fet que els pagarés
s’amortitzen (es tornen) abans que els bons, i les obligacions s’amortitzen a més llarg
termini) que les empreses emeten i que particulars i altres empreses compren a canvi d’un
interès. Aquests emprèstits també els realitzen empreses que tenen dificultats per accedir a
préstecs per part de les institucions de crèdit degut a que les condicions dels préstecs no
són econòmicament acceptables.

Lísing: és un contracte de lloguer en el qual una institució financera (empresa de lísing) lliura
a una empresa algun element d’actiu fix a canvi d’una quota d’arrendament. La durada del
contracte sol ser com la de la vida econòmica de l’element. Quan finalitza, l’empresa pot o
tornar el bé a l’empresa lísing o comprar-lo segons un preu fixat al contracte. Aquesta opció
de compra no hi ha dubtes que serà exercida, normalment perquè l'import de l'opció de
compra és molt inferior al valor del bé en aquest moment. L’inconvenient d’aquesta
modalitat és que representa un cost elevat. Tot i això, podríem trobar-li la part positiva al fet
que el resultat econòmic acaba sent baix, es paguen menys impostos.

Rènting: és un contracte de lloguer de béns físics semblant al lísing en què l’empresa de

rènting presta serveis (facilitar l’ús del be durant el contracte, fer manteniment d’aquest i
contractar assegurança de risc) a un arrendatari que es compromet a pagar una renda en
quotes. Al final del contracte l’arrendatari pot substituir els equips o renovar el contracte. A
diferència del lísing, el rènting no està orientat a la compra del bé en finalitzar el contracte.

Reserves: Les reserves d'una empresa són fons acumulats al llarg del temps a partir de
beneficis no distribuïts o altres ingressos. Són part del patrimoni net i es poden utilitzar per a
diverses finalitats, com cobrir pèrdues futures, finançar inversions o distribuir dividends.
RECURSOS ALIENS A CURT TERMINI

Descompte d’efectes: font de finançament que consisteix en cedir a una entitat financera el
dret de cobrament dels deutes dels clients (lletres o pagarés) a canvi d’una anticipació de
l’import, al qual se li resta un interès o descompte. Ara bé, si els clients no paguen, l’empresa
li ha de tornar al banc aquesta anticipació de l’import.

Factoring o facturatge: font de finançament en què una empresa cedeix a una altra (factor)
les factures dels seus clients per tal que aquesta gestioni el cobrament i li proporcioni una
liquiditat immediata a canvi d’un interès elevat. A diferència del descompte d’efectes,
l’empresa no respon de l’impagament dels deutes dels seus clients, i per tant l’empresa
factor assumeix el risc de no cobrar-los a canvi d’una comissió.

Pòlissa de crèdit: font de finançament en què l’empresa pacta amb el banc uns diners que
sempre estan a la seva disposició. Aquesta pot decidir si utilitzar-los o no, si els utilitza, ha
de tornar-los amb uns interessos i pagar a vegades una comissió per la quantitat que no ha
utilitzat.

Crèdit comercial o de proveïdors: és el finançament automàtic que aconsegueix l’empresa

quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors. Aquesta font de finançament
normalment té cost zero, tot i que a vegades el proveïdor pot afegir algun interès.

Crowfunding: (CURT I LLARG TERMINI) El crowdfunding, també conegut com a

finançament col·lectiu, és un model de finançament en què una gran quantitat de persones
contribueixen amb petites quantitats de diners per recolzar un projecte, una iniciativa
empresarial, una causa benèfica o qualsevol altre objectiu específic. Aquest finançament es
porta a terme a través de plataformes en línia dedicades, on els promotors del projecte
poden presentar la seva idea i sol·licitar fons a la comunitat en general.
EL BALANÇ DE SITUACIÓ

Balanç de situació = element d’informació que totes les empreses tenen en comú i pot servir
per fer anàlisis comparatives entre diferents empreses i per predir d’alguna forma el futur de
l’empresa.
EL COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS

Compte de pèrdues i guanys = estat comptable que té com a objectiu calcular el resultat
que una empresa ha obtingut durant un exercici econòmic.
ANÀLISI D’ESTATS FINANCERS

Concepte: l'anàlisi d'estats financers implica examinar els documents comptables d'una
empresa per entendre la seva situació financera i avaluar el seu rendiment. Els objectius
principals inclouen:

- avaluar la situació financera i el rendiment

- identificar tendències i riscos
- prendre decisions informades
- comunicar la informació als inversors i altres parts interessades
FONS DE MANIOBRA (fons de rotació, capital corrent, capital de treball)

Fons de maniobra: és la part de l’actiu corrent que és finançada amb fons de patrimoni net i
passiu no corrent.

Analíticament, és la diferència entre l’actiu corrent i el passiu corrent.

FM = AC – PC

També es pot entendre com:

FM = (PN + PnC) – AnC

Gràficament, es reflecteix tant a l’actiu com al patrimoni net i el passiu. A l’actiu, és la part
de l’actiu corrent finançada pel patrimoni net i el passiu no corrent, i al passiu és la part del
patrimoni net i el passiu no corrent que finança l’actiu corrent.

És necessari que sigui positiu, ja que et dona un marge operatiu, és a dir, tot l’actiu corrent
pot fer front al passiu corrent i encara es disposa d’un marge. Tot i això, també pot ser
negatiu o igual a zero. En alguns casos, encara que el fons de maniobra sigui negatiu, la
situació de l’empresa serà normal sempre que el termini de pagament sigui superior al
termini de cobrament (cicle d’explotació o període de maduració: des de quan entren
materials al magatzem fins que es cobren les factures dels clients).

Es tracta d’una situació patrimonial equilibrada quan:

1. Els recursos financers permanents (patrimoni net i el passiu no corrent) financen les
inversions a ll/t (actiu no corrent) i una part de l’actiu corrent (fons de maniobra).

2. Els recursos financers a c/t (passiu corrent) financen la part restant de les inversions a
c/t (actiu corrent).

Es tracta d’una situació patrimonial desequilibrada quan els recursos financers

permanents són menors que l’actiu no corrent, i per tant hi ha una part de l’actiu no corrent
que ha de ser finançada pel passiu corrent, el qual és més gran que l’actiu corrent. En aquest
cas, per tant, hi ha risc d’arribar a la suspensió de pagaments, és a dir, de no poder fer front
al passiu corrent.
➢ LES RÀTIOS FINANCERES

Ràtio = relació entre dues magnituds vinculades, cosa que permet fer una comparació
explicativa.

LA RENDIBILITAT ECONÒMICA

Rendibilitat econòmica = rendiment de l’actiu (inversions totals) de l’empresa.

Fa referència a la capacitat que té l’actiu per generar beneficis (BAII). Per tant, el resultat
indica el tant per cent de l’actiu que es converteix en beneficis (de cada 100 euros invertits
en actiu s’obtenen x euros de benefici (BAII)).

Re = BAII / Actiu

Re = Marge x Rotació = (BAII / Vendes) x (Vendes / Actiu)

Marge: indica quin tant per cent dels ingressos per vendes es converteix en benefici (BAII).
Per tant, el resultat indica que de cada 100 euros guanyats per vendes, s’obtenen x euros de
benefici (BAII). La rendibilitat econòmica es pot incrementar augmentant el marge, i això es
fa o augmentant preu de venda i mantenint costos unitaris o disminuint els costos unitaris i
mantenint el preu de venda.

Rotació: indica quin tant per cent de les inversions en actiu es converteixen en ingressos
per vendes. Per tant, el resultat indica que de cada 100 euros invertits en actiu s’obtenen x
euros de vendes. La rendibilitat econòmica també es pot incrementar augmentant la rotació,
i això es fa o tenint més vendes amb el mateix actiu (aprofitar capacitat productiva) o
mantenir el nivell de vendes, però amb menys actiu (reduir existències per exemple).

LA RENDIBILITAT FINANCERA

Rendibilitat financera = mostra el benefici generat per l’empresa en relació amb els recursos
permanents de l’empresa.

És la relació entre el benefici net i els recursos propis (pat. Net) de l’empresa.

Per tant, el resultat indica el tant per cent dels recursos propis que acaben sent benefici net
(per cada 100 euros de recursos propis s’obtenen x euros de benefici net).

Rf = Benefici net / recursos propis

Rf = Marge x Rotació x Palanquejament = (BN / Vendes) x (Vendes / Actiu) x (Actiu /
Recursos propis)

Es pot millorar la rendibilitat financera incrementant el marge, la rotació i el palanquejament:

Marge: s’augmenta el marge pujant preus de venda i/o reduint costos.

Rotació: s’augmenta la rotació reduint actiu i/o incrementant vendes.

Palanquejament: és la relació entre l’actiu i els recursos propis. Per tant, indica el tant per
cent dels recursos propis que fan front a l’actiu. S’augmenta el palanquejament
incrementant l’endeutament, que això suposa fer front a l’actiu amb menys recursos propis i
més finançament aliè. L’efecte de palanquejament és positiu si el cost del finançament aliè
és menor que la rendibilitat econòmica, i per tant suposa un augment de la rendibilitat
financera, i negatiu si passa el contrari. Però a vegades, tot i que aquest endeutament sigui
positiu, si és excessiu pot portar problemes, ja que empitjora la solvència.

Qualsevol combinació de les 3 possibilitats que comporti, com a mínim, millorar-ne una,
encara que la resta es mantingui sense canvis, representarà una millora de la rendibilitat
financera. Sempre s’han de tenir en compte les 3 estratègies, ja que a vegades l’augment
d’una pot compensar l’empitjorament d’una altra.
LA RENDIBILITAT DE LES VENDES O MARGE SOBRE VENDES

Indica quin tant per cent dels ingressos les vendes es converteix en benefici (BAII)
(BAII). Rv = BAII / vendes
BLOC 3. Patrons de model de negoci i eines per innovar en models de negoci i de gestió

​ Freemium: Ofereix serveis bàsics gratuïts però cobra per funcionalitats premium.

Exemple: Spotify ofereix una versió gratuïta amb anuncis i limitacions de

reproducció, però també una subscripció premium sense anuncis i amb més
funcions.

La companyia obté ingressos de les subscripcions premium i de la publicitat per als

usuaris gratuïts.

​ Llarga cua (Long Tail): Especialització en una àmplia varietat de productes o serveis
de nicho en lloc de centrar-se només en els més populars.

Exemple: Amazon ofereix una àmplia gamma de productes, incloent productes de

nicho que no són fàcils de trobar en botigues tradicionals.

L'empresa obté ingressos de la venda de diversos productes de baix volum.

​ Multiplataforma: Opera en diverses plataformes, com ara en línia, a través

d'aplicacions mòbils i en botigues físiques.
​
​ Exemple: Netflix ofereix contingut de vídeo a través del seu lloc web, aplicacions
mòbils i integració amb altres dispositius de transmissió.

La companyia obté ingressos principalment de les subscripcions dels usuaris.

​ Aplicacions mòbils: Especialització en el desenvolupament d'aplicacions per a

dispositius mòbils.

Exemple: Uber ofereix serveis de transport a través de la seva aplicació mòbil.

La companyia obté ingressos principalment de les tarifes de servei i comissions per

transacció.

​
​
​
​
​ Subscripció: Els clients paguen una tarifa regular per accedir als productes o serveis
de l'empresa.

Exemple: Adobe Creative Cloud ofereix accés a les seves aplicacions de disseny
gràfic mitjançant una subscripció mensual o anual.

La companyia obté ingressos derivats de les subscripcions dels clients.

​ Afiliació: En el model d'afiliació, les persones o empreses poden guanyar comissions

promocionant productes o serveis d'altres empreses a través dels seus propis canals
de comunicació, com ara blogs, xarxes socials o llocs web. Un exemple popular
d'això és el programa Amazon Associates.

Exemple: Amazon Associates permet als afiliats guanyar comissions per referir
clients a Amazon a través dels seus enllaços d'afiliació. Exemple: Imagina que tens
un blog de moda i redactes articles sobre els teus productes preferits. Si vincules
aquests productes a Amazon a través del programa Amazon Associates i un dels teus
lectors fa clic en l'enllaç i compra el producte, guanyaràs una comissió per aquesta
venda.

La companyia obté ingressos de comissions per les vendes derivades dels enllaços
d'afiliació. (reben comissions si entren a l'enllaç i realitzen una compra)

​ Franquícia: El propietari de l'empresa (franquiciador) concedeix el dret d'explotar el

seu model de negoci i marca a tercers (franquiciats) a canvi d'una tarifa inicial i
pagaments recurrents i continuar guanyant diners.

Exemple: McDonald's permet als franquiciats obrir restaurants sota la seva marca i
seguir els seus procediments estandarditzats.

La franquícia obté ingressos de les tarifes inicials, pagaments recurrents, continuats

o regalies continuades (royalties) i vendes dels franquiciats.

​ Circular: Model de negoci basat en l'economia circular, que promou la reutilització, la

regeneració i el reciclatge de productes.

Exemple: Patagonia ofereix roba i equipament d'exterior durador i reciclable i té un

programa de recollida de roba usada per a reciclatge.

L'empresa obté ingressos de la venda de productes sostenibles i pot oferir serveis

relacionats amb el reciclatge i la reutilització.

​
​
​
​
 ​ E-commerce: Comerç electrònic que ven productes o serveis a través d'Internet.

Exemple: eBay permet als usuaris comprar i vendre una àmplia varietat de productes
a través de la seva plataforma en línia.

S’obté ingressos principalment de les comissions per les vendes facilitades a través
de la plataforma.

​ P2P (peer-to-peer):Connexió directa entre usuaris per intercanviar béns o serveis

sense la intervenció d'una empresa central.

Exemple: Airbnb connecta propietaris amb viatgers per llogar allotjament de forma
directa.

L'empresa obté ingressos de les comissions per transacció i altres tarifes

associades amb la plataforma.

Diferenciació entre recerca, desenvolupament i innovació

● La recerca busca generar noves idees o coneixements.

● El desenvolupament transforma aquestes idees en productes o processos concrets.
● La innovació és la introducció d'aquests nous productes o processos al mercat o a
l'organització, creant valor afegit.

R+D+i com a motor del canvi tecnològic

La recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i) són motors importants del canvi

tecnològic. La investigació porta a noves descobertes, el desenvolupament converteix
aquestes descobertes en aplicacions pràctiques, i la innovació porta a aquestes aplicacions
al mercat, transformant les indústries i impulsant el progrés tecnològic.

Aportació a la productivitat empresarial

Les empreses que inverteixen en R+D+i poden millorar la seva productivitat a través de la
introducció de nous productes, processos més eficients o millors pràctiques empresarials.
Aquesta inversió pot ajudar-les a mantenir-se competitives en el mercat i generar avantatges
competitius.
Anàlisi i valoració de les estratègies d’innovació

Les estratègies d'innovació són clau per al creixement i la competitivitat de les empreses.
Es poden avaluar a través de casos reals i ficticis per comprendre com afecten l'èxit
empresarial.

Teories i tipus d'innovació:

Innovació radical: Implica canvis significatius i revolucionaris en productes,

processos o models de negoci. Exemples inclouen l'arribada del cotxe elèctric
a la indústria automobilística o l'adopció de la impressió 3D en la fabricació.

Innovació incremental: Fa referència a millores graduals i evolutives en

productes o processos existents. Un exemple podria ser el llançament de
noves versions de programari amb característiques addicionals o millores de
rendiment.

Innovació disruptiva: És aquella que crea un nou mercat o transforma un

existent en introduir productes o serveis radicalment diferents que satisfan
les necessitats dels clients de manera innovadora. Un cas paradigmàtic és la
irrupció dels serveis de streaming en la indústria de l'entreteniment, que van
transformar la forma com consumim música i pel·lícules.

Concepte i característiques de l’empresa ambidextra

Una empresa ambidextra és aquella capaç d'equilibrar l'explotació de les

seves operacions existents amb l'exploració de noves oportunitats de negoci i
la innovació.

Característiques

● Capacitat per gestionar eficaçment el rendiment actual mentre es

busca el creixement futur.
● Fomenta una cultura organitzacional que valora tant l'eficiència com la
creativitat.
● Equilibra l'optimització de processos amb l'experimentació i
l'aprenentatge.
● Busca constantment noves oportunitats de mercat i formes de crear
valor per als clients.
Eines per innovar en els models de negoci i de gestió

​ Design Thinking: Un enfocament iteratiu per a la resolució de problemes centrada en

l'usuari, que fomenta la creativitat i la generació d'idees noves.
​ Canvas del Model de Negoci: Una eina visual que ajuda a descriure i analitzar els
diferents aspectes clau d'un model de negoci, com ara els segments de clientela, les
propostes de valor, els canals de distribució, les fonts de ingressos, etc.
​
​ Lean Startup: Una metodologia per al desenvolupament de productes i serveis que
es basa en la creació d'experiments per validar les hipòtesis de negoci de manera
ràpida i econòmica.
​
​ Open Innovation: Un enfocament que promou la col·laboració amb altres empreses,
universitats i institucions per aconseguir idees i tecnologies innovadores de fora de
l'organització.

Concepte i interpretació del Mapa d’empatia de clients i buyer persona

Mapa d’empatia de clients: És una eina visual que ajuda a comprendre millor les
necessitats, desitjos, preocupacions i comportaments dels clients. Es divideix en
diversos apartats, incloent les tasques, els sentiments, els pensaments i els desitjos
del client, per proporcionar una visió completa del seu perfil emocional i racional.

​ Tasques: Aquesta secció es centra en identificar les tasques específiques que els
clients realitzen en relació amb el producte o servei. Aquesta informació ajuda a
entendre les activitats que els clients realitzen i les seves necessitats durant el
procés.
​
​ Sentiments: Aquí s'explora com es senten els clients mentre realitzen les tasques
associades al producte o servei. Identificar les emocions dels clients pot ajudar a
ajustar l'experiència dels clients i millorar la seva satisfacció.
​
​ Pensaments: Aquesta secció es refereix als pensaments i preocupacions que els
clients tenen mentre interactuen amb el producte o servei. Comprendre els
pensaments dels clients pot revelar àrees d'interès o inquietud que l'empresa pot
abordar per millorar l'experiència global dels clients.
​
​ Desitjos: Aquí s'identifiquen els desitjos i aspiracions dels clients relacionats amb el
producte o servei. Coneixent els desitjos dels clients, les empreses poden adaptar les
seves ofertes per satisfer les necessitats i expectatives dels clients de manera més
efectiva.
​
Buyer Persona: és una representació detallada i humanitzada del client ideal d'una empresa.
Per interpretar el Buyer Persona, s'han de considerar diversos aspectes clau. La interpretació
del Buyer Persona implica comprendre en profunditat el perfil del client ideal d'una empresa.
Això inclou aspectes com demogràfics, psicogràfics, comportamentals, objectius i
desafiaments, i canals de comunicació preferits. Entendre aquests aspectes permet a les
empreses adaptar les seves estratègies per connectar millor amb els clients i satisfer les
seves necessitats.
Anàlisi de la competència i nínxols de mercat mitjançant la matriu ERIC i els Oceans Blaus

Matriu ERIC (Eliminar, Reduir, Incrementar, Crear): Una eina estratègica que ajuda a
identificar quins aspectes del negoci cal modificar o prioritzar per optimitzar els
recursos i millorar la competitivitat. Es divideix en quatre quadrants: eliminar, reduir,
incrementar i crear.

Eliminar Reduir

​ Acció: Eliminar línia de joguines ​ Acció: Reduir varietat de

amb baixes vendes.
​ Exemple: Eliminació de la línia
de joguines de "Joguines
d'Acció" per baixes vendes
materials en la producció per
optimitzar inventari.
​ Exemple: Reducció de la varietat
de colors en la producció per
reduir costos.

Incrementar Crear

​ Acció: Incrementar la presència Acció: Crear una nova línia de

en línia i la promoció digital dels joguines basada en personatges de
productes. pel·lícules populars.
​ Exemple: Incrementar la Exemple: Creació d'una nova línia de
presència de la Companyia X en joguines basada en personatges de
xarxes socials per promoure pel·lícules populars com a Iron Man o
nous llançaments de joguines. Elsa de Frozen.
​

Metàfora Oceans Blaus: Els Oceans Blaus representen la creació de nous nínxols de
mercat inexplorats i diferenciats, allunyant-se de la competència directa i oferint
valor únic als clients. Aquest enfocament busca minimitzar la competència, crear
nous espais de valor i fomentar la innovació per aconseguir un creixement sostenible
i èxit empresarial.
Les eines originals per presentar un projecte o idea inclouen la narració d'històries,
coneguda com a storytelling, i el discurs de l'ascensor, també anomenat elevator pitch.
Aquí tens una breu explicació de cadascuna:

​ Narració d'històries (Storytelling): La narració d'històries implica comunicar la teva

idea o projecte mitjançant una història captivadora i persuasiva.

Com funciona: Es construeix una narrativa envoltant que transmeti la missió,

visió, i objectius del projecte d'una manera emocional i relatable.

Objectiu: Captar l'atenció de l'audiència, connectar emocionalment amb ells, i

transmetre la importància i valor de la teva idea.

Exemple: Podries explicar com va sorgir la teva idea, què et va inspirar, quins
obstacles has superat i com aquest projecte pot tenir un impacte positiu en la
vida de les persones.

​ Discurs de l'ascensor (Elevator Pitch): Un discurs breu i concís dissenyat per ser
presentat en el temps que tarda un ascensor a pujar o baixar, generalment al voltant
de 30 a 60 segons.

Com funciona: S'identifiquen els aspectes més crítics i atractius del projecte i
es presenten de manera clara i persuasiva en un discurs molt resumit.

Objectiu: Captar l'interès immediat de l'audiència, despertar la seva curiositat,

i motivar-los a voler saber més sobre la teva idea.

Exemple: "Hola, sóc [Nom], i estic desenvolupant una aplicació de salut que
ajuda les persones a mantenir-se actives i saludables de manera divertida i
accessible. Amb la nostra plataforma, els usuaris poden accedir a rutines
d'exercici personalitzades i seguiment del progrés en temps real. Estem
transformant la manera com les persones es relacionen amb la seva salut, i
estic emocionat de compartir més detalls amb tu."
BLOC 4: Estratègia empresarial mètodes per a l’anàlisi realitat empresarial i ús de de la
realitat empresarial
Disseny, planificació, gestió i comunicació són elements clau en el desenvolupament d'un
projecte empresarial. Aquí tens una explicació sobre el pla de negoci:

​ Pla de Negoci: El pla de negoci és un document que descriu tots els aspectes
importants d'una empresa o projecte empresarial.

Serveix com a guia detallada per al desenvolupament i la gestió de l'empresa,

abordant aspectes financers, operatius, de màrqueting, recursos humans i
altres àrees rellevants.

​ Estructura Bàsica del Pla de Negoci

Resum Executiu: Una visió general del projecte, que destaca els punts clau de
tot el pla.

Descripció de l'Empresa: Detalla la missió, visió, valors i objectius de

l'empresa.

Anàlisi del Mercat: Estudia el mercat, la competència i les oportunitats per a

l'empresa.

Pla de Màrqueting: Estratègies per promocionar i vendre els productes o

serveis de l'empresa.

Pla Operatiu: Detalla com es produiran els productes o s'ofereixen els serveis,
incloent logística, proves de producció, etc.

Pla Financer: Pronòstic de rendiment financer, incloent pressupostos, estats

financers i projeccions de vendes.

Recursos Humans: Polítiques de contractació, organigrama, i capacitació del

personal.

Riscos i Contingències: Identifica possibles riscos i com s'enfrontaran.

​
​
​
​
​
​
​
​
 ​
​ Rigor, Iniciativa i Creativitat d’un projecte empresarial

Rigor: Implica ser meticulós i precís en l'anàlisi i la planificació de cada

aspecte del projecte. Això assegura que es prenguin decisions informades i
es minimitzin els errors.

Iniciativa: Suposa tenir la capacitat de prendre decisions i actuar de manera

proactiva per aconseguir els objectius establerts. És important ser capaç
d'identificar oportunitats i actuar-hi amb rapidesa.

Creativitat: La creativitat és fonamental per generar idees innovadores i

trobar solucions a reptes complexos. Aporta una perspectiva fresca i original
al projecte, permetent diferenciar-se de la competència i captar l'atenció del
mercat.

L'avaluació dels models de negoci implica analitzar diverses dimensions de viabilitat per
determinar la seva factibilitat i potencial èxit. Aquí tens una explicació de les viabilitats
empresarials i les eines utilitzades per a l'avaluació:

​ Viabilitats Empresarials

Tècnica: Es refereix a la capacitat de l'empresa per executar les seves

operacions de manera eficient i efectiva, tenint en compte els recursos
necessaris i la tecnologia disponible.

Financera: Implica avaluar si el model de negoci és econòmicament

sostenible i si pot generar beneficis a llarg termini. S'inclou l'anàlisi dels
costos, ingressos, fluxos de trésoreria i necessitats de finançament.

Econòmica: Es tracta de determinar la capacitat de l'empresa per generar

valor afegit a l'economia, com la creació de llocs de treball, el creixement del
PIB local, i altres impactes econòmics positius.

Comercial: Analitza la demanda del mercat per als productes o serveis de

l'empresa, la competència, les tendències del sector, i altres factors que
poden afectar les vendes i el posicionament de la marca.

​
​
​
​
 ​ Eines d'Avaluació

Anàlisi DAFO: És una eina per identificar els punts forts, debilitats,
oportunitats i amenaces relacionades amb el negoci. Ajuda a comprendre la
posició competitiva de l'empresa i a desenvolupar estratègies per millorar-la.

Un anàlisi DAFO pot mostrar que una empresa té una forta presència de
marca (fortalesa), però també revela una manca de diversificació de
productes (debilitat). L'estudi de mercat pot mostrar una demanda creixent
per a aquest tipus de producte (oportunitat), però també una competència
intensa en el sector (amenaça).

Utilitzant aquesta informació, l'empresa pot desenvolupar estratègies per

capitalitzar els seus punts forts, abordar les seves debilitats, aprofitar les
oportunitats del mercat, i mitigar les amenaces competitives.

Estudi de Mercat: Implica recopilar i analitzar informació sobre el mercat

rellevant per al negoci, incloent-hi dades demogràfiques, tendències de
consum, preferències del client, i comportament de la competència. Això
proporciona una comprensió més profunda dels possibles clients i dels
factors que poden influir en el seu comportament de compra.

El model Canvas, també conegut com a Llenç de Model de Negoci, és una eina que permet
visualitzar i analitzar els diversos aspectes d'un negoci de manera concisa i integrada. Aquí
tens una breu explicació de cada element del Model Canvas:

​ Proposta de Valor

Defineix els avantatges i beneficis que el producte o servei ofereix als clients.

Indica el valor que l'empresa aporta als clients i com es diferencia de la

competència.

​ Canals

Especifica els canals de distribució i comunicació utilitzats per arribar als

clients.

Inclou vendes directes, distribuïdors, comerç electrònic, etc.

​ Relacions amb Clients

Detalla com l'empresa interactua amb els clients per proporcionar suport,
serveis postvenda, etc.

Pot incloure relacions personals, automatitzades, comunitat en línia, etc.

 ​ Segmentació de Clients

Identifica els diferents segments de clients a qui es dirigeix el negoci.

Agrupa els clients amb necessitats similars per adaptar millor les estratègies
de màrqueting i vendes.

​ Fonts d'Ingressos

Descriu les diverses fonts d'ingressos generades pel negoci.

Pot incloure vendes de productes, subscripcions, publicitat, etc.

​ Activitats Clau

Enumera les activitats essencials necessàries per a l'operació del negoci.

Inclou la producció, la distribució, el suport al client, la recerca i el

desenvolupament, etc.

​ Recursos Necessaris

Identifica els recursos materials, humans i financers necessaris per al

funcionament del negoci.

Incideix en els recursos clau requerits per a les activitats i la proposta de

valor.

​ Associacions o Aliances

Especifica les col·laboracions o aliances amb altres empreses, proveïdors o

socis clau.

Poden incloure acords de distribució, col·laboracions en R+D, etc.

​
​ Estructura de Costos

Detalla tots els costos associats amb l'operació del negoci.

Inclou despeses variables, fixades, i de desenvolupament.

El Model Canvas proporciona una visió holística del model de negoci i permet als
empresaris identificar oportunitats, problemes i sinergies potencials entre els diversos
elements del seu negoci. Això facilita la presa de decisions estratègiques i l'adaptació del
model de negoci a les condicions del mercat.
La metodologia Lean Startup és una filosofia empresarial que busca crear i gestionar
empreses basades en la validació constant d'hipòtesis, l'aprenentatge ràpid i l'adaptació
contínua. Aquí tens una breu descripció dels seus elements clau:

​ Desenvolupament de Clients

Es centra en entendre les necessitats i preferències dels clients a través d'un

diàleg continu i la recopilació de feedback.

Permet crear una relació estreta amb els clients des de les primeres etapes
del desenvolupament del producte o servei.

​ Desenvolupament de Producte àgil

Implica la creació de productes o serveis de manera iterativa i incremental,

prioritzant la ràpida entrega de valor als clients.

S'utilitzen tècniques com el desenvolupament de software àgil per adaptar-se

millor als canvis del mercat i les necessitats dels clients.

​ Passos Clau de la Metodologia Lean Startup

Crear o Construir: Desenvolupar una idea de negoci en forma de prototip o

PMV (Producte Mínim Viable) per validar les hipòtesis clau.

Aprendre: Provar el prototip amb els clients i recopilar feedback per entendre
millor les seves necessitats i preferències.

Mesurar: Utilitzar mètriques rellevants per avaluar el rendiment del prototip i

identificar oportunitats d'aprimament i millora.

​
​
​
​
​
​

​
 ​ Producte Mínim Viable (PMV)

És la versió més senzilla del producte o servei que permet als creadors
recopilar la màxima quantitat d'informació validada sobre els clients amb la
mínima inversió de temps i recursos.

Ajuda a reduir el risc d'inversió innecessària en característiques que poden no

ser rellevants per als clients.

Mitjançant aquests principis i pràctiques, les empreses poden accelerar el seu procés
d'aprenentatge, reduir el risc d'error i augmentar les possibilitats d'èxit en el mercat,
adaptant-se de manera més àgil als canvis i les demandes dels clients.

La protecció de la idea, el producte i la marca d'un negoci és essencial per salvaguardar els
seus actius i garantir la seva exclusivitat en el mercat. Aquí tens una descripció breu dels
conceptes rellevants i els tipus de protecció disponibles:

​ Propietat Industrial i Propietat Intel·lectual

Propietat Industrial: Fa referència a la protecció legal de les invencions i

dissenys industrials. Inclou patents, models d'utilitat i dissenys industrials.

Propietat Intel·lectual: Comprèn els drets legals sobre les obres creatives de
la ment, com ara llibres, música, obres d'art, entre altres. Inclou drets d'autor,
marques registrades, patents, secrets empresarials, entre altres.

​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
 ​ Tipus de Proteccions

Patents: Proporcionen als titulars el dret exclusiu d'explotar una invenció

durant un període determinat. Poden incloure patents d'invenció, patents de
disseny i models d'utilitat.

Marca Registrada: És un signe distintiu (com un nom, un logo o un eslògan)

utilitzat per identificar els productes o serveis d'una empresa i diferenciar-los
dels altres. La marca registrada ofereix protecció legal contra la copia o la
utilització no autoritzada per part de tercers.

Drets d'Autor: Protegeixen les obres creatives originals, com ara escrits,
música, art, fotografia, etc. Els titulars de drets d'autor tenen el dret exclusiu
d'explotar, reproduir i distribuir les seves obres.

Secrets Empresarials: Consisteixen en informació confidencial que

proporciona una avantatge competitiva a l'empresa. Aquesta informació pot
incloure secrets de fabricació, estratègies de màrqueting, llistes de clients,
entre altres. La protecció dels secrets empresarials es basa en mantenir-los
en secret i implementar mesures de seguretat adequades.

Mitjançant la utilització d'aquestes proteccions, les empreses poden protegir la seva

innovació, la seva identitat de marca i la seva propietat intel·lectual, garantint la seva
exclusivitat i la seva competitivitat en el mercat.