Proves d’accés a la universitat

Geografia
Sèrie 3

Qualificació TR
1

Exercici 1 2

1
Exercici 2
2

Exercici 3 2

1
Exercici 4
2

1
Exercici 5
2

Suma de notes parcials

Qualificació final

Etiqueta de l’alumne/a

Ubicació del tribunal ..............................................................................

Número del tribunal ...............................................................................

Etiqueta de qualificació Etiqueta del corrector/a

 Responeu a QUATRE dels cinc exercicis següents. Cada exercici val 2,5 punts. En el cas que
res- pongueu a més exercicis, només es valoraran els quatre primers.

Exercici 1

Observeu el mapa següent:

Les deu províncies amb més d’un 9 % de residents a l’estranger (2020)

FONT: Instituto Nacional de Estadística (INE).

1. El mapa mostra les deu províncies que tenen un percentatge de població emigrada a
l’es- tranger superior al 9 %. Observeu el mapa i contesteu les qüestions següents:
[1,5 punts]
a) Expliqueu per quins motius la població espanyola emigra a l’estranger.

Les motivacions de les persones per emigrar són diverses, però en el cas de la població espanyola
històricament han estat una combinació de causes de tipus econòmic i demogràfic. Les economies
agràries ocupen poca mà d’obra, i sovint de manera discontínua al llarg de l’any, segons el tipus
d’agricultura que s’hi practica. Llavors, l’augment de la població sense la creació de llocs de treball
provoca desocupació. Aquesta va ser la causa de les migracions a l’estranger de la població durant els
segles XIX i XX.

(0,50)
 b) Per què les províncies indicades en el mapa són les que tenen un percentatge més alt
de població emigrada a l’estranger?

Les províncies indicades al mapa se situen al nord-oest peninsular i a les illes occidentals de
l’arxipèlag canari, espais majoritàriament amb escàs dinamisme econòmic, sobretot en l’àmbit rural.
Es troben molt vinculades al sector primari o a àmbits que han patit durs processos de reconversió de
sectors econòmics com la indústria o la mineria.

Moltes d'aquestes províncies han participat en els grans moviments de població que s’han donat al llarg
del segle XX.

(1)

A la resposta es podrà fer menció de les possibles diferències que es destaquin entre les
mateixes províncies i es podran donar referències a esdeveniments com les migracions
transoceàniques o bé cap a altres països del continent europeu.
 2. Aquest fenomen pot tenir algun efecte en la piràmide d’edats dels habitants d’aquestes
províncies? De quin tipus? Raoneu la resposta.
[0,5 punts]

L’efecte principal és l’accentuació de la tendència a l’envelliment de la població, que es manifesta amb

unes estructures d’edats on predominen els adults de més edat i la gent gran, a causa del fet que és la
població jove la que s’ha vist afectada per aquest tipus de desplaçaments.

(0,50)

3. Escriviu el nom de cinc de les províncies senyalades al mapa i anoteu el número que les
identifica.
[0,5 punts]

Identificació de les províncies en relació amb la xifra en què apareixen al mapa:

(0,50)

1) Ourense

2) Lugo

3) Pontevedra

4) La Corunya

5) Astúries

6) Lleó

7) Zamora

8) Salamanca

9) Sòria

10) Santa Cruz de Tenerife

Es puntuarà a raó de 0,05 punts per cada província identificada correctament.

 Exercici 2

Observeu el mapa següent:

Taxa d’atur a Europa (2020)

FONT: Adaptació d’un mapa de http://www.ec.europa.eu/eurostat.

La taxa d’atur és un indicador que reflecteix la situació del mercat de treball. Els països
que formen part de la Unió Europea (UE) tenen unes taxes d’atur força diferents. Observeu
el mapa i contesteu les qüestions següents:

1. Identifiqueu les àrees geogràfiques on es concentren les regions amb una taxa d’atur
més alta i també l’àrea geogràfica on la taxa d’atur és més baixa. Expliqueu les causes
d’aquesta distribució.
[1 punt]

Les taxes d’atur més baixes es donen a les regions del centre i el nord d’Europa (pertanyents a
Alemanya, Polònia, Països Baixos, República Txeca, Àustria, etc.), mentre que les taxes més altes,
per sobre del 16 %, es concentren als països del sud (Espanya, sud d’Itàlia, Grècia).

(0,50)

Les causes estan relacionades amb l’estructura econòmica d’aquestes regions. Als països del nord i el
centre d’Europa hi predomina el sector industrial i, sobretot, els serveis d’alt valor afegit.

A les regions meridionals dels països mediterranis preval una estructura econòmica on l’agricultura
basada en alguns monocultius extensius de secà (vinya i olivera) encara té un pes considerable,
mentre que el grau d’industrialització és molt baix.

(0,50).
 2. Expliqueu les característiques de l’economia de la UE centrant-vos en les qüestions
següents:
[1,5 punts]
a) Quines són les característiques principals del sector primari de la UE?

L’economia europea es caracteritza per ser una economia molt competitiva a escala mundial, amb
un clar domini del sector terciari.

El sector primari (agricultura, ramaderia, pesca) ha perdut importància en el conjunt de l’economia

europea. Actualment, hi ha molt poca població activa dedicada a l’agricultura i la ramaderia, a causa de
la mecanització i la modernització de les instal·lacions, cosa que li permet ser més productiva i rendible,
però que fa que ocupi un baix percentatge de la població activa.

(0,50)

b) I les característiques principals de la indústria de la UE?

La indústria decreix lentament, a causa de la globalització econòmica i de la competència amb

productes de països tercers. Tot i això, genera una important ocupació en la producció de maquinària,
en equipaments electrònics, en aliments, en el sector químic i en material de transport.

(0,50)

c) Quins són els serveis i les xarxes de transport essencials a la UE?

El sector terciari és el predominant, a causa del fet que en les darreres dècades s’ha produït una
terciarització de l’economia. Actualment, més de la meitat de la població activa treballa en aquest sector.
Cal destacar els serveis, el comerç i els transports.

Les xarxes de transport a Europa estan molt ben organitzades. El transport marítim compta amb grans
ports, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània. També gaudeix de diversos aeroports que són hubs de vols
internacionals. Una bona xarxa d’autopistes connecta les capitals i les grans ciutats europees i permet
un transport fluid de mercaderies per carretera. També està en procés de desenvolupament la xarxa
europea de ferrocarril d’alta velocitat.

(0,50)
 Exercici 3

Observeu la fotografia següent:

El paisatge dels Pirineus (Vilac, Vall d’Aran)

FONT: Fotografia cedida pel Laboratori d’Anàlisi i Gestió del

Paisatge (LAGP), Universitat de Girona.

1. La imatge mostra un paisatge propi del Pirineu axial. Expliqueu l’estructura general de
la serralada pirinenca responent a les qüestions següents:
[1,5 punts]
a) Compareu el relleu del Pirineu axial amb el dels Prepirineus i expliqueu les caracte-
rístiques de l’un i de l’altre.

La Serralada Pirinenca, amb disposició oest-est, assoleix amplàries de més de 100 km, i forma una
sèrie d’alineacions paral·leles que des de la part central o axial dels Pirineus davallen en forma de
grans esglaons. Dues grans unitats formen aquesta serralada, que presenta una estructura complexa:
el Pirineu axial o central i el Prepirineu.

(0,25)

El Pirineu axial o central és on es troben les altituds més notables, i el modelat sobre roques ígnies i
metamòrfiques ha donat lloc a cims i massissos elevats on les altituds davallen d’oest a est, entre els
quals destaquen el massís de Besiberri amb el Comaloforno, la pica d’Estats, el puig Pedrós, el
Puigmal, el massís de Bastiments i la serra de l’Albera.

(0,25)

[No és necessari que l’estudiant esmenti tots els massissos i cims per a obtenir la puntuació màxima,
n’hi haurà prou que en citi tres, i que podrien ser també diferents dels esmentats aquí.]

El Prepirineu, de menor altitud i de formes més suaus, està modelat en materials calcaris. El formen
dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona axial: les serres interiors, que arriben a més de
2.500 m d’altitud, i les serres exteriors, amb altituds més modestes. Entre els dos grups de serres s’obre
la Depressió Mitjana pirinenca, allargada, estreta i interrompuda per altres relleus menors.

(0,50)

b) Les glaceres de muntanya van originar diverses formes de relleu. Quines són i on es
poden observar?

Els Pirineus presenten el modelat glacial més important de la península Ibèrica. Durant els
períodes glacials quaternaris, un gran mantell glacial, com si fos un casquet polar, cobria la
serralada.

El modelat glacial va originar grans valls com les de la Garona, a la Vall d’Aran, o la de la Noguera
Pallaresa, a la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), així com el rejoveniment del relleu amb la formació de
circs glacials i crestes d’arestes, a més de la creació de centenars d’estanys.

(0,50)
 2. A les cotes més altes del Pirineu axial hi predomina el paisatge d’alta muntanya.
Relacioneu els estatges o pisos de vegetació de l’alta muntanya amb les característiques
climàtiques d’aquesta zona.
[0,5 punts]

A l’alta muntanya pirinenca, per sobre dels 1.600 m d’altitud, s’hi troba l’estatge subalpí, format per
boscos de pi negre, de fulla perenne, un bosc que resisteix els hiverns freds i llargs d’aquestes
altituds.

(0,25)

Per sobre dels 2.300 m, la cruesa del clima no permet l’existència de cap bosc i la vegetació es
redueix a prats de gespa. És l’estatge alpí.

(0,25)

3. Quines activitats econòmiques tradicionals estan en declivi a l’alta muntanya? Quines

activitats econòmiques alternatives s’hi han desenvolupat en les darreres dècades?
[0,5 punts]

Les activitats econòmiques tradicionals de les àrees de muntanya es troben en declivi a tots els països
desenvolupats. Els conreus i la ramaderia extensiva han disminuït molt a les zones de muntanya, així
com els aprofitaments forestals, principalment a causa de la baixa rendibilitat, la manca de relleu
generacional i les dificultats per competir amb productes procedents de països amb costos de
producció més baixos.

(0,25)

El turisme de neu —sobretot la pràctica de l’esquí—, el turisme rural i noves modalitats com el turisme
d’aventura són les principals activitats econòmiques alternatives que s’hi han implantat a les darreres
dècades.

(0,25)
 Exercici 4

Observeu el gràfic següent:

Nombre d’usuaris d’Internet al món (2005-2021)

FONT: https://es.statista.com.

1. El nombre d’usuaris d’Internet al món no ha parat d’augmentar any rere any. El flux
d’informació que circula a través de la Xarxa constitueix un dels elements principals de
la globalització.
[1,5 punts]
a) Expliqueu les causes de la globalització.

Les causes més importants que han fet possible la globalització són les següents:

− El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que

permeten connectar empreses i persones separades grans distàncies, per fer transaccions
econòmiques, difondre informació, etc., de manera que la situació geogràfica dels territoris
no és tan determinant com en el passat.

(0,25)

− El gran desenvolupament de les xarxes de transport, que ha fet possibles els intercanvis molt
ràpids de mercaderies i els desplaçaments de les persones, amb un augment de l’eficàcia i la
reducció de costos.

(0,25)

− La liberalització dels mercats de productes i serveis, i també de capitals, promoguda per

organitzacions internacionals (OMC, FMI, G-7, G-20, etc.) que han afavorit la supressió de
barreres polítiques i administratives.

(0,25)

− El gran desenvolupament de les empreses multinacionals que busquen el màxim benefici amb
una estratègia global, i han afavorit una nova divisió espacial internacional del treball.

(0,25)
 b) Quines conseqüències ha tingut la globalització en l’àmbit de la cultura?

En l’àmbit cultural s’ha afavorit l’accés a la tecnologia, la ciència i la cultura, principalment per mitjà
de l’ús d’Internet, però s’ha produït un avenç en l’homogeneïtzació de les preferències culturals,
artístiques o esportives, sobretot sota la influència de la indústria de l’oci dels Estats Units.

(0,50)
 2. Compareu el desenvolupament econòmic amb el desenvolupament humà contestant les
preguntes següents:
[1 punt]
a) En què es diferencien aquests dos tipus de desenvolupament?

En les societats dels països desenvolupats, es tendeix a mesurar el nivell de vida i benestar de la
població únicament en termes econòmics. Tradicionalment s’ha utilitzat el PIB com a indicador principal.
El desenvolupament humà, en canvi, integra altres dimensions de la vida humana més enllà del nivell
de renda, com poden ser la salut i l’educació.

(0,50)

b) Quins indicadors s’utilitzen per a mesurar el desenvolupament humà?

El desenvolupament humà es mesura per mitjà de l’índex de desenvolupament humà que es calcula
a partir de les variables següents:

− Esperança de vida

− Nivell d’instrucció

− Nivell de renda

(0,50)
 Exercici 5

Observeu la taula següent:

Variació prevista de la temperatura i la precipitació a
Catalunya per a cada període estacional o anual (període
2031-2050)
Hivern Primavera Estiu Tardor Anual
Temperatura (°C) 1,3 1,2 1,8 1,7 1,4
Precipitació (%) –3,8 –10,7 –10,2 –9,4 –6,8

FONT: Dades extretes del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya [en línia] (2016).

1. Exposeu les característiques del canvi climàtic global responent a les preguntes següents:
[1,5 punts]
a) Què és l’efecte d’hivernacle? Quins gasos el produeixen?

L'efecte d’hivernacle és un fenomen natural de l'atmosfera, on una sèrie de gasos, sobretot el vapor
d’aigua i el diòxid de carboni, absorbeixen una part de la radiació infraroja procedent de la Terra. Però
l’excés de concentració de diòxid de carboni (CO2), produït principalment en la combustió de
combustibles fòssils, i altres gasos com el metà provoquen una acumulació de calor en l’atmosfera que
comporta un canvi climàtic global caracteritzat per l’augment de les temperatures i el reescalfament del
planeta.

(0,50)

b) Quines activitats humanes contribueixen més a l’increment de l’efecte d’hivernacle?

L’augment de les emissions de diòxid de carboni es deu a la combustió de combustibles fòssils en

automòbils i mitjans de transport, indústries, centrals tèrmiques, calefaccions, i a la desforestació.
També suma l’emissió d’altres gasos com el metà, produït en les activitats ramaderes i en l’agricultura.

(0,50)
 c) Segons els valors que es mostren a la taula, quines poden ser les conseqüències prin-
cipals del canvi climàtic?

A la taula s’observa un augment de les temperatures mitjanes a totes les estacions, sobretot a l’estiu i
la tardor, juntament amb una disminució de les precipitacions.

Aquest fenomen podria comportar un augment en la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems,
com onades de calor a l’estiu, sequeres persistents, fortes precipitacions, etc., així com canvis en la
distribució geogràfica de determinats conreus.
(0,25)

A escala global, l’augment de la temperatura mitjana de l’atmosfera terrestre està provocant el

desglaç de les glaceres de muntanya i dels casquets polars, fet que comporta l’elevació del nivell del
mar, que podria arribar a inundar zones costaneres avui densament poblades.

(0,25)
 2. Quines són les propostes de la comunitat internacional per a aturar el canvi climàtic?
Esmenteu, com a mínim, dues conferències internacionals sobre el canvi climàtic i els
acords als quals es va arribar en cadascuna d’aquestes conferències.
[1 punt]

Les propostes per aturar-lo impliquen reduir els gasos amb efecte d’hivernacle provinents dels
combustibles fòssils i, per tant, potenciar l’ús i l’eficiència tecnològica de les energies renovables i les
tecnologies netes. També es posen en pràctica programes de reforestació.

(0,50)

Els estudiants poden citar diversos exemples de conferències internacionals sobre el canvi climàtic.
La Conferència de Kyoto (1992) és una de les més rellevants, ja que va ser la primera en què es van
fixar uns objectius de reducció d’emissions de CO2 per als països participants. També són importants
l’Acord de París (2015), en el qual es va aprovar limitar l’escalfament global a 1,5 ºC d’augment
respecte al nivell preindustrial, i la més recent, la Cimera del Clima (COP26) de Glasgow (2021), on es
va acordar accelerar les accions per complir l’Acord de París.

(0,50)

El corrector vetllarà per la pertinència d’altres conferències que pugui citar l’estudiant.
 Etiqueta de l’alumne/a

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés