DOSSIER CATALÀ

Unitats 3 i 4

Alumne: Pablo Villanueva

Classe: 4to B
Professora: Irene de Tomás
 T3 - Consumeixo de manera responsable
Comprensió Lectora
Pg. 65, ex 1

Si que és ja que està té acotacions i diàlegs, i és un text fet per ser interpretat.

Pg. 65,ex 4

No crec que la Natàlia sigui una alumna conflictiva, sinó més aviat que passa de tot. Les seves baixes
qualificacions es deuen a la seva manca de dedicació als estudis, tot i que ella mateixa sap del que és capaç. Com es
diu al text, Natàlia té un caràcter fort, però alhora (a la meva opinió) mostra una actitud massa despreocupada
respecte als estudis, ja que no li criden l'atenció; ella té altres aficions, com ara dibuixar o estar al corrent de les
últimes tendències a les xarxes socials. Dedica molt de temps al seu telèfon mòbil i, a més, no li agrada que li
diguin què fer. Tot i que ho accepta a contracor, quan insisteixen, mostra resistència.

Pg. 66, ex 9

• Comprèn.
• Encén.
• Atén.
• Aprèn.
• Depèn.
• Pren.
• Pretén.
• Suspèn.
• Ven.
• Desatén.
• Revèn.
• Desaprèn.

Hi ha una planta que fa dies que té set.

Gramàtica: Les combinacions dels pronoms febles (III)

Les combinacions més habituals són més de CI (li) + CD (els, les, el, la).
En aquests casos, hi ha unes peculiaritats:
- “Li “canvia a “hi”
• Ex: La Marta compra les pastes a les nenes -> La Marta els les compra.La Marta compra les portes a
la nena -> La Marta els hi compra.
Amb la resta de pronoms de CD (en, ho), l’ordre segueix sent CI+CD i li no canvia a hi.

• Ex: La Marta compra pastes a la nena -> La Marta li’n compra.

Altres composicions de pronoms febles

CRV + CI. Exemple: Parla de jardineria als aprenents. -> El ens parla.
CD + CCLL. Exemple: Acompanya al teu net al parc. ->Acompanya-l’hi.
Verb pro-nominalistes + CP. Exemple: Es va adormir ràpid -> S’hi va adormir.
- CRV. – Necessita sempre una preposició.
De: parla de mi.
En: pensa en mi.
A: m’afegeixo a la sortida.
- Substituït per “en”.

Pg. 72, ex 24
- Van lliurar l’oratge a la policia
1. El van lluitar a la policia.
2. Li van lliurar l’oratge.
3. L’hi van lliurar.
- Presentaré la meva proposta a la directora.
4. Li presentaré a la directora.
5. La presentaré a la meva proposta.
6. La hi presentaré.
- La Zoé va tallar els cabells a l’Ester.
7. La Zoé els va tallar a l’Ester.
8. La Zoé va tallar-li els cabells.
9. La Zoé els hi va tallar.
- La dependenta ha donat el tiquet al client.
10. La dependenta l’hi ha donat al client.
11. La dependenta l’ha donat el tiquet.
12. La dependents l’hi ha donat.
- Ham enviat les proves de color a la decoradora.
13. La hem enviat a la devoradora.
14. Li han enviat les proves de color.
15. Les hi ha enviat.
- Explicaré el que m’ha passat al meu germà.
16. Ho explicaré al meu germà.
17. Li explicaré el que hi ha passat.
18. Li ho explicaré.
 Pg. 73, ex 28

Amb la seva resposta en hi vam quedar.

El bibliotecari els ho indicava.
Porta-l’hi
Li va donar.
Van lliurar-nos-lis.
Li l’ha explicat a la seva germana petita.
Escampa’ls a terra.
Els aplicarà.
Els hi portarà.
Els hi regalaré.

Literatura: El modernisme

Què és el modernisme?
- És un moviment o corrent que gol modernitzar la cultura catalana (1892-1911).

Es divideix en dos subgèneres:

- Esteticisme: autors explicats en la supervisat de l’art i en l’estètica del que escrivien.
- Regeneracionisme: autors preocupats pels “Canvies socials” per les classes que composen la societat
catalana.

Poesia modernista:
- Traducció d’obres europees al català.
- Donar-se a nous corrents europeus.
- Poesia sincera i sentiments ben expressats.

Teatre modernista:
- Moment del creixement del teatre.
- Traducció i interpretació d’obres europees.
- S’engloba en la regeneracionisme i l’etacisme.
- Ex: Santiago Rusiñol (Aula del Senyor Esteve)

Narrativa modernista:
- Es un moment d’augment pel conte i la novel·la.
- Parla dels canvis socials i les claves.
- Ex: Caterina Albert.
T4 – Tinc projectes
Ortografia: Tan o tant?
Pg. 105, ex 25

- La cua avançava tan a poc a poc que vam marxar.

- Tant de bo que avui en diguin qui està convocat per al partit.
- No dobleguis tant el llibre, que el faràs malbé.
- Crec que no he vist cap pintura tan colpidora com el “Guernica” de Picasso.
- Ningú té cap activitat dijous a la tarda, per tant, és el dia perfecte per trobar-nos i fer el treball.
- S’explica tan malament que no l’entén ningú.
- Com és que heu arribat tant d’hora?

Pg. 105, ex 26
- Tant de bo que avui no sigui tan pesada la classe d’història.

Pg. 105, ex 27
- Tant se val el que diguin, jo faré la meva.
- Tant és que el renyis, no fa cas de res.
- Anem a veure els avis tan sol una vegada.
- Tant de bo pel mateix preu, prefereixo el que no és de segona mà.
- Faré el viatge que tenia programat encara que el cost sigui tan gran.
- Tant de bo que me n’alegro del seu èxit!

Gramàtica: L’oració composta. La juxtaposició

- Oracions que tenim com a mínim dos verbs.
- 1 d’ells com a mínim ha d’estar en forma personal.
- L’altra pot estar en forma no personal.
Exemples:

• No m’agrada la verdura (proposició 1), és massa salada (proposició 2)

• Ella juga amb els seus amics (proposició 1) i el pare els vigila. (proposició 2)
• Crec (proposició 1) que no ho entenc. (proposició 2).

- Com s’enllacen les proposicions? Signes de puntuació i connectors.

• Relació entre les proposicions: igualtat i dependència.

- Juxtaposada: signe de puntuació + igualtat.

- Coordinada: connectors + igualtat.
- Subordinada: connectors + dependència.

Causa i conseqüència: No he arribat (proposició 1), he perdut el tren. (proposició 2)

 Pg. 104, ex 17
- Acabats: no personal.
- Desembarcar: no personal.
- Havíem pujat: personal.
- Va desenterrar: personal.
- Albergava: personal.
- Poden contemplar: personal.
- Viatjant: no personal.
Pg.104, ex 18

- Les periodistes es van queixar, perquè no cabien a la sala de premsa.

- Aboqueu-hi la llet i remeneu constantment.
- Us avisarem quan surti de casa.
- S’ha trencat l’assa de la guerra, l’haurem d’enganxar amb cola.
- Si no hi veus, encén el llum.
- Com que se’n va dormir tan tard, al matí sempre té molta son.

Pg. 104, ex 19

- Quan el cotxe va avariar-se, van trucar a la grua.

- La Cora està a prop, va venir amb el Pau.
- Van comprar vegetals, menjarem això.
- Avui es diumenge, avui no treballo.

Pg. 104, ex 20

• Suma.
• Conseqüència.
• Conseqüència.
• Suma.

Pg. 104, ex 21

• Subordinada.
• Coordinació.
• Subordinada.

Pg. 104, ex 22

• Fa fred, tanca les finestres.

• Els concursants arribaran a les nou, el públic no entrarà fins a les onze.
• Aquesta sopa és dolça, afegeix-hi sal.
• A les sis sortirem a passejar; passarem per als avis; tornarem cap a les vuit.
• Hi ha hagut una tempesta molt forta, ha saltat l’alarma, se n’ha anat la llum: s’ha inundat el garatge.
 Pg. 104, ex 23

• Punt 1: separa dues oracions..

• Coma 1: separa dues preposicions.
• Coma 2: separa dos elements d’una enumeració.
• Punt 2: indica el final del text.

Pg. 104, ex 24

- Coordinades, ja que estan separades per connectors.

Literatura: El noucentisme

- Moviment d’abast cultural i polític (1906-1923).

- Objectius: dota la societat catalana d’institucions que la representin i que presentin la seva llengua i
cultura (Ex Escola del Treball, Xarxa de biblioteques).

Prosa noucentista:
• Obres curtes (contes, cartes…)
• Obra principal ‘Glossari’ (recull cartes publicades a ‘La veu de Catalunya’).
• Autor principal: Eugeni d’Ors.

Poesia noucentista:

• Formes elaborades que es prenen dels models clàssics.

• Transmetre la ideologia del noucentisme.
• Escola Mallorquina. Molts poetes importants eren de Mallorca.

- Josep Carner: autor principal.

Estil molt personal ventall molt ampli de temàtiques. Obra principal: ‘Les fruites saboroses’ (recull
poemes).