Tema 7: la guerra freda

Tema 7: la guerra freda

1. La gènesi de la Guerra Freda

2. Els blocs de la Guerra Freda
3. Dels inicis a la coexistència pacífica (1947-1953)
4. De la coexistència pacífica a la crisi dels míssils (1953-1962)
5. De la màxima tensió a la crisi (1963-1973)
6. El rebrot i el final de la Guerra Freda (1973-1991)
 1- la gènesi de la guerra freda

Què s'anomena Guerra Freda?

Guerra Freda = estat de tensió permanent entre 1947-1991, període en
què el món es va dividir en dos blocs antagònics:
Bloc occidental Bloc oriental
Sistema polític Democràcia Dictadura comunista

Sistema econòmic Capitalista Economia planificada

Líder Estats Units Unió Soviètica

 1- la gènesi de la guerra freda
Inici i fi de la Guerra Freda
Després de la IIGM, els Aliats no podien
mantenir la cooperació:
1946: Churchill descrivia com a "teló d'acer" la
creixent influència sobre els països de l'Est i el
centre d'Europa, i feia públic que l'entesa entre els
aliats s'estava trencant.
1947: comencen les tensions entre les
superpotències en certs països
La Guerra Freda acabarà en 1989 quan Estats
Units i la URSS proclamaren oficialment el
final de les tensions, i a açò es va sumar la
dissolució de la URSS en 1991, quedant-se
com a única superpotència els Estats Units
 1- la gènesi de la guerra freda
Característiques de la Guerra Freda
• Sistema bipolar: ambdues superpotències, amb forces
semblants, mantenien una tensió basada en l'amenaça
mútua
• Cursa d'armaments: augmentà perillosament la
capacitat destructiva d'ambdues (armament atòmic,
míssils intercontinentals, armes químiques...), arribant
inclús a l'àmbit espacial (la "guerra de les galàxies")
• Àrees d'influència: EUA i la URSS tractaren d'impedir
que els països de les seues òrbites d'influència es
pogueren desviar del que elles marcaven, i eliminaven
amb gran duresa qualsevol dissidència
1- la gènesi de la guerra freda
Característiques de la Guerra Freda
• La persuasió (propaganda) per a reforçar i cohesionar les zones
d'influència respectives, convencent-les del perill que
representava el bloc contrari.
• La política del "caire de l'abisme": s'alternaven moments de
màxima tensió amb altres de distensió; els primers buscaven la
dissuasió de l'enemic amb l'amenaça d'atac nuclear, i a por
forçava a la negociació.
• Conflictes de baixa intensitat, regionals, que no posaven en
perill la pau mundial, en els quals les dues potències intervenien
directament o indirectament.
 1- la gènesi de la guerra freda
Característiques de la Guerra Freda
• Desenvolupament de l'espionatge i els
serveis secrets (CIA als EUA i KGB a la
URSS) per conèixer avanços científics,
tecnològics i armamentístics de
l'adversari i poder superar-lo.
L'ONU va intentar exercir un paper
moderador entre els dos blocs, però EUA i la
URSS estaven al Consell de Seguretat, i amb
el seu dret a vet limitaven la capacitat
d'actuació d'aquesta organització.
2- els blocs de la guerra freda
 2- els dos blocs de
la guerra freda
El bloc occidental o capitalista
-Doctrina Truman (o de la contenció): situació
molt greu als països europeus després de la
2ªGM, i els EUA i el seu president Truman deien
que es corria el risc de que avançara el
comunisme, de manera que calia contenir-lo.
-Pla Marshall: programa d'ajudes econòmiques
per a reactivar l'economia europea (Espanya
exclosa per la dictadura).
-OTAN (1949): aliança militar defensiva
integrada per països del bloc occidental.
 2- els dos blocs de la guerra freda
Bloc occidental o capitalista: característiques generals (tema 11*)
• Democràcies i dictadures (Portugal, Grècia, Espanya, països d'Amèrica
Llatina...)
• Des dels anys 50 hi ha un fort creixement econòmic: avanços
tecnològics, expansió del comerç internacional, migracions,
incorporació de la dona al món laboral, increment de la demanda...
• També es produeixen grans canvis socials: creació de l'Estat del
benestar, de la societat de consum (creixement de la classe mitjana) i
moviments que lluiten per la igualtat (feminisme, maig del 68)
Maig del 68, París
 2- els dos blocs de la guerra freda
Bloc occidental o capitalista: característiques generals (tema 11*)
• Crisis periòdiques el capitalisme: crisi del petroli de 1973, la resposta amb
polítiques neoliberals (descens dels salaris i d'ajudes estatals), i les crisis del
segle XXI (crisi financera de 2007 –protestes com el 15M a Espanya- i actual
crisi arran la guerra d'Ucraïna)
• Una població envellida: la natalitat va caure després de la 2GM i, junt amb
el descens de la mortalitat, va augmentar l'esperança de vida, plantejant
una sèrie de despeses (pensions, centres mèdics...)
• La creació de la Unió Europea: primer va nàixer la CEE (acords econòmics,
mercat comú), en 1992 se signà el tractat de la Unió Europea, i en 2002
entrà en circulació l'euro
 2- els dos blocs de la guerra freda
Bloc oriental o comunista
Europa de l'Est: Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Polònia,
Bulgària i la RDA (Alemanya Oriental) --> l'URSS els domina de
manera econòmica i militar:
-COMECON: agrupació de països per coordinar la planificació
econòmica i buscar l'ajuda mútua.
-Pacte de Varsòvia (1955): aliança militar front l'OTAN, s'utilitzà
per la URSS per a imposar ordre dins del bloc comunista
Comunisme també en Iugoslàvia i Albània (no sotmeses a la
URSS) i en Àsia (Xina, Vietnam i Corea del Nord)
 2- els dos blocs de la guerra freda
Bloc oriental o comunista: la URSS i les democràcies populars (tema 11*)
-Després de la 2GM s'imposà el culte a Stalin, qui va utilitzar la repressió
al temps que convertia la URSS en potència econòmica (planificació
estatal) i militar.
-Després de la mort de Stalin, Khruixtxov inicia la desestalinització (revisió
crítica de l'estalinisme, obertura política i econòmica, i va disminuir la
tensió amb EUA)
-Els opositors el deposaren, i el llarg mandat de Brekjnev es caracteritzà
per l'immobilisme.
 2- els dos blocs de la guerra freda
Bloc oriental o comunista: la URSS i les democràcies populars
-Les democràcies populars eren països comunistes amb un model d'estat
semblant al soviètic: dictadura de partit, economia dirigida per l'estat...
es van sufocar revolucions en Polònia, Hongria i Txecoslovàquia
-Creixement econòmic entre 1950-70, però molt desigual, i a partir dels
70 van entrar en una profunda crisis (falta d'inversió en innovació
tecnològica, estancament agrícola, poca productivitat, creixement de la
inflació i forta dependència de l'URSS)
 3- dels inicis a la coexistència pacífica (1947-1953)
Els primers anys de la Guerra Freda, fins la mort d'Stalin en
1953, van ser els més durs. Destaquen una sèrie de crisis:
• Guerra civil a Grècia: s'enfrontaren els comunistes (suport
indirecte de la URSS) amb els monàrquics (suport econòmic
i militar dels EUA) --> victòria dels monàrquics + augment
de les tensions
• Bloqueig de Berlín: els aliats occidentals acordaren la
unificació d'Alemanya, però Stalin es va negar i va
bloquejar Berlín per terra, davant del qual els EUA
organitzaren un pont aeri per a poder aprovisionar la
població del Berlín occidental. Com a conseqüència,
Alemanya quedà dividida en dos: RFA (occidental) i RDA
(oriental)
 3- dels inicis a la coexistència pacífica (1947-1953)
• El final de la guerra civil a la Xina: els comunistes de Mao derrotaren
als nacionalistes, i en 1949 es proclamà la República Popular de la
Xina, la qual va firmar un tractat d'ajuda mútua amb Stalin.
• La guerra de Corea (1950-1953): després de la derrota japonesa en la
2ªGM, Corea quedà dividida en un nord comunista i un sud capitalista.
En 1950, Corea del Nord va envair Corea del Sud, però l'ONU va
intervindre i una coalició liderada per EUA va reconquerir les zones
perdudes i avançà cap al nord, amb l'amenaça nuclear contra Xina.
Després d'una guerra d desgast, en 1953 se signà l'armistici que
consolidà l'existència de dos estats separats per una franja de
seguretat controlada per l'ONU, la qual dura fins avui.
 4- DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA A LA CRISI DELS MÍSSILS (1953-1962)
1953 --> relleu de dirigents: Eisenhower en EUA i
Khruixtxov en l'URSS = es rebaixa la tensió, però
continuen les crisis localitzades:
La revolució hongaresa: Khruixtxov va permetre
certa obertura del bloc comunista, i els
hongaresos aprofitaren per intentar fer una
revolució per tal d'eixir del pacte de Varsòvia i
passar a ser un país neutral, però l'URSS no ho va
permetre i va enviar els tancs a Budapest per
posar fi a les pretensions hongareses
 4- DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA A LA CRISI DELS MÍSSILS (1953-1962)

La crisi del canal de Suez: en 1956 Nasser, el

president d'Egipte, va nacionalitzar el canal de
Suez. Açò va molestar a França i Regne Unit els
quals, recolzats per Israel, pretenien enderrocar el
seu govern, però tant EUA com l'URSS s'hi
oposaren i pressionaren perquè l'ONU imposara la
retirada de les tropes
 4- DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA A LA CRISI DELS MÍSSILS (1953-1962)
El mur de Berlín: la ciutat, al igual que
el país sencer, havia quedat dividida en
dues parts, l'occidental i l'oriental. El
sector occidental era molt més
pròsper, raó per la qual molts
habitants de l'oriental escapaven a la
zona occidental, i les autoritats
comunistes decidiren construir un mur
en 1961 que va dividir Berlín durant
quasi 30 anys.
 4- DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA A LA CRISI DELS MÍSSILS (1953-1962)
La crisi dels míssils de Cuba: en 1959 Fidel Castro
va liderar una revolució que acabaria triomfant
en Cuba, posant fi a una dictadura i disgustant als
Estats Units, raó per la qual va intentar envair el
país i derrocar al règim, però va fracassar.
En 1962 esclatà la crisi dels míssils: els EUA
observaren que l'URSS havia col·locat míssils en
Cuba i amenaçà de nou amb la invasió de l'illa. La
tensió augmentà, amenaçant inclús amb atacs
nuclears entre les dues superpotències.
Finalment, Kennedy i Khruixtxov arribaren a un
acord (l'URSS retirava els míssils de Cuba, i EUA
feia el mateix amb els que tenia en Turquia), tot i
que EUA sempre ha mantingut la pressió sobre el
règim cubà.
 5- de la màxima tensió a la crisi (1963-1973)
La limitació armamentística: després de la
crisi de Cuba, les dues superpotències
limitaren la producció d'armament atòmic
La primavera de Praga: en 1968 s'intentaren
una sèrie de canvis en Txecoslovàquia
(reconeixement de llibertats, supressió de la
censura...), però l'URSS no ho permeté i va
envair el país per tal d'obligar al govern
txecoslovac a reprendre la línia marcada per
Moscou
 5- de la màxima tensió a la crisi (1963-1973)
Els conflictes al Pròxim Orient: des de la creació
de l'Estat d'Israel (1948) van haver conflictes
amb els països àrabs veïns pel control dels
jaciments petrolífers. En 1973 tenim la guerra del
Yom Kippur: Egipte i Síria atacaren Israel, les
dues superpotències no es van involucrar (l'URSS
recolzava els àrabs, i EUA, a Israel) i, tot i l'alto al
foc, la guerra va tindre conseqüències, ja que els
països àrabs productors de petroli van rebaixar la
seua producció i van augmentar els preus,
desencadenant una greu crisi econòmica
mundial.
 5- de la màxima tensió a la crisi (1963-1973)
Les dictadures militars a l'Amèrica
Llatina: EUA donà suport a colps
d'estat i dictadures militars per
frenar el comunisme. En 1973, el
govern d'EUA finançà un colp
d'estat en Xile per enderrocar al
president socialista Allende,
moment en el qual Pinochet va
implantar una dictadura i dugué a
terme una atroç repressió.
 5- de la màxima tensió a la crisi (1963-1973)
La guerra del Vietnam: quan França es va retirar d'Indoxina, Vietnam va quedar
partida en dos, un Nord comunista (líder: Ho Chi Minh) i un Sud capitalista
(dictadura simpatitzant dels EUA), tot i que en ell existia una guerrilla
comunista, el Vietcong. Els EUA, atemorits per la possible extensió del
comunisme, va enviar cada volta més tropes al país, però ni la superioritat
tecnològica, ni els atacs amb armes químiques, ni els bombardejos massius van
aconseguir véncer un enemic que utilitzava tàctiques de guerrilla i tenia el
suport popular. A més, les terribles imatges de la guerra que es mostraven en
televisió van posar a l'opinió pública de tot l'Occident en contra de la guerra, i
finalment EUA es va retirar i Vietnam es reunificà en un sol país comunista.
 6- el rebrot i el final de la guerra freda (1973-1991)
El període d'entesa i distensió (1973-1977): la guerra de
Vietnam va debilitar els EUA i es va obrir una nova fase
d'entesa entre els dos blocs.
El rebrot de la tensió (1977-1985):
• Invasió soviètica d'Afganistan (augment de la seua
influència en Àsia)
• Revolució sandinista a Nicaragua: establia un règim
comunista, amb la consegüent intervenció dels EUA
• Revolució islàmica a l'Iran: fi del govern del xa (aliat dels
EUA) i inici de les enemistats (assalt a l'ambaixada dels
EUA a Teheran)
 6- el rebrot i el final de la guerra freda (1973-1991)
Increment de la cursa d'armaments (1977-1985): en EUA, el
nou president Reagan va desplegar centenars de míssils
nuclears a l'Europa occidental capaços d'impactar en
l'interior de l'URSS, i es va iniciar la denominada "guerra de
les galàxies" (desenvolupament d'un escut espacial per
destruir míssils soviètics en cas d'atac nuclear). L'URSS es va
veure incapaç de donar-hi resposta per la profunda crisi que
patia, i les relacions entre les dues superpotències es
refredaren fins arribar a un nivell de tensió similar als
moments més durs de la Guerra Freda.
 6- el rebrot i el final de la guerra freda (1973-1991)
El final de la Guerra Freda (1985-1991): el nou
líder soviètic, Gorbatxov, havia de fer front a
molts problemes (relacions amb els EUA, rivalitat
amb Xina, problemes econòmics interns i
tensions polítiques entre les distintes
nacionalitats que composaven l'URSS). Així, va
iniciar una sèrie de reformes (perestroika i
glasnost) i plantejà el diàleg amb els EUA per
frenar la cursa d'armaments; finalment se signà
el tractat de Washington i el tractat START I per
disminuir l'armament.
 6- el rebrot i el final de la guerra freda (1973-1991)
El final de la Guerra Freda (1985-1991): però el final
de la Guerra Freda es va veure acompanyat per
altres successos:
• Eixida dels soviètics d'Afganistan
• Caiguda del mur de Berlín (1989) = reunificació
d'Alemanya (1990)
• Dissolució del pacte de Varsòvia (1991)
• Desintegració de l'URSS en 1991