*pag.01 a 5.

Sumari & editorial 12/3/08 15:26 Página 5

Sumari
EDITORIAL
El Museu del COAC, clau en la difusió del nostre patrimoni 5

C U LT U R A
Català-Roca, al COAC 8

PREMIOS NACIONALES
Recoineixement a l’arquitectura i els arquitectes catalans 13

URBANISME
Prat Nord: El COAC col·laborarà en un concurs urbanístic d’àmbit metropolità 14
Les ARE preveuen la construcció de 90.000 habitatges en 86 municipis catalans 16

LEGISLACIÓ I NORMES
Edita:
La Llei de Contractes del Sector Públic entra en vigor el 30 d’abril 18
COL·LEGI D’ARQUITECTES
DE CATALUNYA (COAC) 5 a B I E N N A L E U R O P E A D E PA I S AT G E
Tempesta i ímpetu per descobrir els altres paisatges 20
Degà: Jordi Ludevid i Anglada
Vicedegà i president de la Demarcació de 2a TRIENNAL DEL BAIX
Barcelona: Lluís Comerón i Graupera Convocat el concurs per a l’exposició del certamen 23
Presidents demarcacions H A B I TAT G E
Girona: Josep Riera i Micaló
La projecció d’habitatges s’alenteix en 2007 24
Lleida: Montserrat Giné i Macià
Tarragona: Jordi Bergadà i Masquef FORMACIÓ. ESCOLA SERT
Ebre: Joan Josep Curto i Reverté Madrid fixa els requeriments als plans d’estudis del títol de Grau 26
Secretari: Eduard Rodríguez i Villaescusa Ex-alumnes treballen en grup la resolució del seus casos reals de gestió 28
Tresorer: Josep Maria Gutiérrez i Noguera
S O C I E TAT S P R O F E S S I O N A L S
Vocals: Ramon Maria Puig i Andreu, Un checklist pe ajudar a fer el canvi 30
Ramon Sanabria i Boix,
Fernando Marzá Pérez i CODI TÈCNIC ACCIONS COAC
Rosa Rull i Bertran. Kit de supervivència 31

C U LT U R A
INDE Els primers treballs de Ricardo Bofill 32
Plaça Nova, 5, 8a planta Arquitectes creadors 34
08002 Barcelona
4 A B AV
Telèfon: 93 306 78 20 - Fax: 93 412 00 68
Un CEIP de Jordi Badia a Granollers, guardonat a la Biennal del Vallès 36
A/e: comunicacio@coac.cat
Redacció: X X X C U R S E T D E PAT R I M O N I
Departament de Comunicació del Col·legi La formació com a problema 44
d’Arquitectes de Catalunya
DEMARCACIONS
Disseny gràfic i maquetació:
Barcelona. 2008, any de l’Habitatge 52
Anna Martínez Raibal
Girona. Club Med, una intervenció en el paisatge dels anys 60 60
Publicitat:
Tarragona. Gardella com a referència. Gianluca Burgio 62
Servei d’Atenció a l’Empresa
Lleida. Juan Domingo Santos i Fité i Mejón parlen de la seva obra. 64
Tel.: 93 306 78 14. Fax: 93 302 53 91
Ebre. Ramon Valls tanca l’Assut 66
Impressió: Vanguard Gràfic, SA
S O S T E N I B I L I TAT
Els criteris exposats en els diversos articles Georg W. Reinberg. El “més enllà” de l’eficiència energètica 68
d’aquest número són d’exclusiva responsabilitat
dels seus autors i no reflecteixen necessàriament BIBLIOTECA COAC 70
els que pugui tenir la direcció d’aquesta
publicació.
PUBLICACIONS
Exemplar gratuït per als arquitectes col·legiats a Dos nous llibres de Papers Sert 72
Catalunya.
Dipòsit legal: B 49372-2000. ISSN: 1134-0223. P R E S E N TA C I Ó
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, de Manuel Brullet, Albert de Pineda i
Alfonso de Luna 74
Foto de Coberta: reproducció d’un full
de contactes del fons Català-Roca IN MEMORIAM
cedit al COAC que mostra un A Fernando Higueras (1930-2008) Josep M. Botey, Oscar Tusquets Blanca 76
reportatge realitzat a la seu del Col·legi
a finals dels anys 60. D I E TA R I 78
*pag.01 a 5. Sumari & editorial 11/3/08 11:02 Página 7

E D I TO R I A L 7

El Museu del COAC, clau en la

difusió del nostre patrimoni
Amb la cessió del fons professional del fotògraf Francesc Català-Roca ampliem
molt significativament el patrimoni històric que custodia el COAC i donem un
important pas endavant en el desplegament de l’estratègia col·legial d’infraes-
tructures culturals i museu de l’arquitectura. La producció de Català-Roca és
fonamental per entendre l’evolució de l’arquitectura del nostre país. El seu nom,
a més, ja estava vinculat a la història del COAC com a autor de les imatges que
millor han captat els esgrafiats de Picasso.
La cessió s’inscriu en la nova aposta del COAC per potenciar la secció de
fotografia de l’Arxiu Històric, amb l’objectiu de posar en valor el nostre fons
d’imatges. L’arxiu fotogràfic inclou avui fons històrics (Rubió i Bellver, Matamala,
Domènech i Montaner, Revista AC, Arquitecturas Bis, Quaderns) i obres més
actuals d’autors com Oriol Maspons o Joan Fontcuberta. Ara, amb el fons Català-
Roca, el COAC reafirma la seva centralitat en la preservació i difusió del patrimoni
arquitectònic i artístic català. Ben aviat n’iniciarem la catalogació per possibilitar-ne
l’explotació i que sigui objecte d’investigació.
D’entre els esdeveniments recollits en aquest número d’INDE, podem
destacar les Jornades Internacionals del COAC sobre la Intervenció en el Patrimoni,
el Curset de Patrimoni que ha celebrat la XXX edició, organitzada per l’AADIPA i
enguany centrada en els aspectes formatius. En l’actual context, en què cal
potenciar la competitivitat dels nostres arquitectes en mercats cada cop més
oberts, el COAC no vol renunciar als valors que sempre han caracteritzat la
professió, però assumeix la necessitat de posar-los al dia de les demandes de la
societat. En perspectiva, la definició dels màsters oficials o bàsics que seran claus
per defensar la disciplina i que convindria que residissin en seu arquitectònica.
Entre els quals, el d’intervencions arquitectòniques en el patrimoni construït.
Un altre dels esdeveniments de l’agenda COAC, sens dubte, és la Biennal
Europea de Paisatge. Al gener s’ha obert la convocatòria del Premi Rosa Barba
corresponent a la V edició, que tindrà lloc al setembre. Us animem a participar, des
d’ara, en les activitats de preparació. Amb el Paisatge, i amb la Biennal, ens hi
juguem molt com a col·lectiu. De la mateixa manera que ens hi juguem molt amb
l’Urbanisme.
En aquest context, tenim també dues oportunitats de defensar el valor de la
nostra aportació, afrontant els reptes que suposa el procés de concursos generat
pel Decret Llei de mesures urgents en matèria urbanística (i el desenvolupament
de les àrees estratègiques) i també el que ens ofereix el concurs urbanístic del
Prat Nord, importantíssim.
Cal felicitar els companys que han obtingut els Premios Nacionales que
concedeix el Ministeri d’Habitatge. El d’Urbanisme, amb el Pla Especial de
Reordenació i Millora per al barri de la Mina elaborat per Carles Llop, Sebastià
Jornet i Joan Enric Pastor. El premi a la Qualitat de l’habitatge de promoció pública,
pel conjunt d’habitatges, equipaments i aparcament als carrers Londres-Villarroel de
Barcelona, de Jaime Coll i Judith Leclerc. I a Oriol Bohigas, Premio Nacional de
Arquitectura (a proposta del COAC), per la seva trajectòria professional, per la seva
aportació i dedicació a la formació d’una cultura arquitectònica a Espanya. No
estem tan malament com alguns diuen...

Jordi Ludevid, degà

Febrer 2008
*pag.8 a 13. Català-Roca 11/3/08 11:00 Página 8
Català-Roca, al COAC
El Col·legi aconsegueix la cessió del fons d’un dels grans mestres
de la fotografia del segle xx
El patrimoni cultural que conserva el
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
s’ha enriquit recentment amb el fons
fotogràfic de Francesc Català-Roca
(Valls, 1922-Barcelona, 1998), integrat
per uns 200.000 negatius en diferents
formats, 17.000 fulls de contacte, lli-
bres, maquetes de llibres, publicacions
i un centenar de caixes amb amplia-
cions. Aquest material, obra d’un dels
fotògrafs documentalistes més im-
portants del segle XX a Europa, recull
en imatges l’evolució de la societat i
Mans dels fundadors del Grup R, al 1950, un any abans de la fundació del grup.
Per Joaquim Coca
de les ciutats –Barcelona en especial–
de l’Espanya des de la postguerra a la
transició.
La cessió d’aquest fons suposa un
important enriquiment, en qualitat i en
quantitat, del fons patrimonial que for-
ma l’Arxiu Històric del COAC, que ha
ampliat els dipòsits de fotografies fins
no fa gaire limitats a les aportacions
de despatxos d’arquitectes. El COAC
s’encarregarà, a partir d’ara, de la ca-
talogació, conservació i difusió de l’o-
bra d’un fotògraf que va saber captar
Febrer 2008
Foto: F R A N C E S C C ATA L À - RO C A / C OAC , A R X I U H I ST Ò R I C
el missatge social de tota una època i
deixar constància de l’evolució de l’ar-
quitectura moderna al nostre país. Ca-
talà-Roca va aprofundir la seva rela-
ció amb l’arquitectura, especialment
a partir dels anys 50, amb els mem-
bres del Grup R. Les fotos que va fer
a obres d’arquitectes com Sert, Co-
derch, Moragas, Ribas Piera, Bohigas
i Martorell, Barba Corsini i molts altres,
així com les de l’edifici del COAC, de
Busquets, estan considerades ja com
a documents històrics.
*pag.8 a 13. Català-Roca 11/3/08 11:00 Página 9

C U LT U R A 9

Comodat
El conveni de cessió del fons es va
signar el dia 5 del passat desembre
pel degà del COAC, Jordi Ludevid, i
els propietaris, Martí i Andreu Català
Pedersen, fills de Català-Roca. Amb
una vigència inicial de deu anys, la ces-
sió ho és en règim de comodat: gra-
tuïta, amb dret d’ús per al cessionari
(COAC) i mantenint la propietat el ce-
dent. A partir de l’any 2017, si no s’anun-
cia el propòsit de rescissió, es consi-
derarà tàcitament prorrogat l’acord per
biennis successius.

Durant aquest període el Col·legi
facilitarà la difusió del fons –amb es-
pecial atenció a la xarxa informàtica–
i administrarà els dret d’explotació de
les imatges, tot destinant dues ter-
ceres parts de les quantitats perce-
budes als dos cedents en concepte
de drets de propietat intel·lectual.
Així mateix s’encarregarà de traslladar
tot el material en condicions adequa-
des, de fer un inventari exhaustiu, d’a-
dequar l’espai d’emmagatzematge
amb condicions adients de climatit-
zació i il·luminació, així com de prote-
gir els negatius amb sistemes de con-
servació (fundes d’acetat). També
procedirà a digitalitzar els 17.000 con-
tactes, a separar i classificar les cò-
pies positivades en paper (són les que
tenen més valor) i a restaurar el ma-
terial quan s’escaigui.
Amb l’aval de la Junta de Govern,
les negociacions van ser dirigides per
Fernando Marzá, vocal de la mateixa
Junta, i portades per Jaume Orpinell,
responsable del fons fotogràfic de l’Ar-
xiu Històric. Els contactes amb els pro-
pietaris del fons, Andreu i Martí, que
van començar fa un parell d’anys, han
estat presidides per la voluntat mútua
d’arribar a un acordar satisfactori per
a ambdues parts. Els fills van tenir es-
pecialment en compte les garanties
de conservació i classificació del ma-
terial cedit que va oferir en tot mo-
ment el COAC, unes garanties que
“haurien satisfet les aspiracions del
Foto: M A RT Í C ATA L À P E D E RS E N
Català-Roca en el seu estudi, captat pel seu fill Martí.
meu pare, que coneixia el Col·legi na pautes a seguir per a la conserva-
d’Arquitectes des dels anys 60”, diu ció dels arxius fotogràfics, grans o pe-
Martí. Andreu destaca les caracterís- tits, que és un problema per als seus
tiques polièdriques de l’arxiu, amb do- propietaris o dipositaris.
cuments únics i inèdits d’arquitectu-
ra i d’arquitectes, que estima en més Museu COAC
del 10 per cent del material de l’arxiu. En unes declaracions recents, el degà
Els fills reconeixen que, per la seva del COAC ha posat de manifest la trans-
grandària i complexitat, els superava cendència del fons adquirit, pel seu va-
les seves possibilitats arxivístiques i lor històric i artístic, i la voluntat del
que, amb la seva decisió, el COAC dó- Col·legi de mantenir-lo viu. El COAC,
UN PRIMER AVANÇ EN FORMA D’EXPOSICIÓ
Del 28 de febrer al 27 de març, l’exposició Català-Roca al COAC presenta
–a l’espai de l’antic bar de la seu de Plaça Nova, a Barcelona– un primer avanç
del fons dividit en tres àmbits. El primer (L’entorn) documenta el context
en què Català-Roca consolida la seva vocació professional, les influències fa-
miliars i artístiques i els cercles socials que va freqüentar, i inclou les imat-
ges que el fotògraf va prendre dels frisos de Picasso a la mateixa seu del
COAC. El segon àmbit (El mètode) mostra les eines de treball del fotògraf:
les càmeres, l’arxiu de negatius, els vintages, els contactes i les maquetes
de llibres. El tercer i darrer apartat (Les imatges) agrupa una trentena de fo-
tografies realitzades des de mitjans del segle XX, de temàtica arquitectòni-
ca, retrats i crònica social. L’exposició es complementa amb sengles confe-
rències del crític d’art i d’arquitectura Daniel Giralt Miracle i de l’arquitecte
Enric Granell el 27 de març.

Febrer 2008
*pag.8 a 13. Català-Roca 11/3/08 11:01
10 C U LT U R A
primer promotor cultural d’arquitectu-
ra, ratifica amb aquesta operació la se-
va vocació per la preservació de la me-
mòria de l’arquitectura catalana con-
temporània. Ludevid, agraïnt la con-
fiança dels hereus, ha subratllat que el
fons Català-Roca no arriba a un lloc
qualsevol, arriba a un museu important
i modern, obert al públic, el que cons-
titueix –de fet– la suma de l’Arxiu His-
tòric, amb la seva secció de fotografia,
la Biblioteca, les revistes i els llibres
que publica regularment, les seves ex-
posicions, conferències i debats, els
Un caçador d’instants
Foto: F R A N C E S C C ATA L À - RO C A / C OAC , A R X I U H I ST Ò R I C
Façana de la casa de la Marina, de José Antonio Coderch, vista de dalt a baix.
Página 10
programes educatius i itineraris. La
secció de fotografia de l’Arxiu Històric
està integrada per col·leccions cedi-
des o adquirides, des de les històri-
ques de Josep Domènech i Montaner,
Joan Matamala i Joan Rubió i Bellver
a les més actuals d’Alexandre Ferran
(25.000 negatius) i Oriol Maspons
(10.000 negatius exclusivament d’ar-
quitectura). Cal destacar les aportades
pels fons documentals d’arquitectes
com J. Torres Clavé, Barba Corsini, Mit-
jans, Sostres, Bonet Castellana... i del
Grup R. Disposa també de col·leccions
Febrer 2008
amb imatges de Joan Fontcoberta,
Humberto Rivas, Ferran Freixa, Ga-
brielle Basílico, Lourdes Jansana, Jor-
di Bernadó, Duccio Malagamba, Ma-
nolo Laguillo, John Davies i de la
revista INDE. A més del material de
Català-Roca, es completa amb les
col·leccions de les revistes AC, Arqui-
tecturas Bis i Quaderns i fotos d’ex-
posicions dels anys 60.
La cessió del fons es va concretar
dos mesos i mig abans del desè ani-
versari de la mort de Francesc Català-
Roca, el 19 de març de 2008.
Francesc Català-Roca va fer la seva pri-
mera foto quan tenia 7 anys amb la
màquina que el pare va regalar als tres
germans amb una única condició: s’ha-
vien de comprometre a cuidar-la. Va
començar a treballar l’any 1935, quan
en tenia 13 acabats de fer. Va morir a
Barcelona, on va viure gairebé tota la
seva vida, el març de fa 10 anys. D’en-
tre una i altra data queden els prop de
200.000 negatius que aviat quedaran
dipositats al COAC.
Català-Roca va ser, essencialment,
un retratista i un pioner del fotoperio-
disme. La seva obra, en aquests dos
camps, és cabdal per documentar la
vida quotidiana de Catalunya –i d’Es-
panya– des de la postguerra a la tran-
sició. Indiscutiblement, va revolucio-
nar la idea que sobre el documen-
talisme fotogràfic espanyol es tenia
als anys 60 i va ser un dels escassos
fotògrafs que es van implicar íntima-
ment a deixar constància gràfica de
les avantguardes artístiques.
Les fotos que va fer a personatges
com Sert, Miró, Dalí, Tàpies, Llorens
Artigas o la Chunga, o a tants altres
personatges tenen la força especial
que irradiava la personalitat del mateix
Català-Roca. “Un caçador d’imatges
*pag.8 a 13. Català-Roca 11/3/08 11:01 Página 11
amb una naturalitat i intensitat ex-
traordinàries”, el definia Antoni Tàpies
o, com va en dir el recentment des-
aparegut Josep Guinovart, “amb ca-
ràcter, voluntat, rigor i conviccions molt
fèrries i una gran capacitat per trans-
metre els valors heretats”. Barcelona,
la seva gent, edificis, places i carrers
va ser el seu gran plató, una ciutat
amb una “anarquia arquitectònica”
que li era grata; elogiava els arbres
–“si no fos pels arbres, moltes vega-
des l’arquitectura de l’Eixample et cau-
ria a sobre”– i es confessava enamo-
rat del passeig de Gràcia, la Boqueria
i la Rambla, malgrat que “no s’hi pot
passejar gens a gust”. Entre d’altres
ciutats estrangeres va fotografiar No-
va York, una ciutat “bastida per la pe-
dra, el ferro i l’electricitat”.
L’arquitectura
Els contactes amb la gent de l’ADLAN
i del GATCPAC, iniciades pel seu pare
–Pere Català Pic, artista, editor i fo-
tògraf–, i particularment la seva rela-
ció amb els membres del Grup R li van
permetre entrar de ple en el món de
l’arquitectura a la dècada dels 50, en-
cetada amb dos premis Ciutat de Bar-
celona de Fotografia concedits per
l’Ajuntament. Els edificis que marca-
ven la recuperació d’una trajectòria ar-
quitectònica frustrada per la guerra es
mostraven al gran públic a través de
les imatges de Català-Roca exposa-
des a la primera exposició del Grup R
a les Galeries Laietanes. Aquell ma-
teix any (1952) publicava el primer lli-
bre fotogràfic, un monogràfic sobre la
Sagrada Família amb text de Cèsar
Martinell. Va fotografiar moltes obres
de Josep Lluís Sert, en especial els
edificis de la Fundació Maeght a Saint-
Paul-de-Vence i de la Fundació Miró a
Barcelona, així com l’estudi de Miró a
Mallorca.
Manuel Ribas Piera, que encara el
recorda com a “fotògraf oficial” del
Grup R, destaca la seriositat amb què
Català-Roca es prenia la seva feina.
C U LT U R A 11
Ho va poder constatar en
els treballs dels laboratoris
Uriach, a les cases Cendrós
i Carner i especialment en
les obres de remodelació
d’una masia. El considera
també com un “bon espe-
cialista en raids fotogràfics”,
com ho testimonien les fo-
tos que va fer per Espanya
l’any 1959 per encàrrec de
la Dirección General de Tu-
rismo (va ser quan va co-
Foto: F R A N C E S C C ATA L À - RO C A / C OAC , A R X I U H I ST Ò R I C
mençar a utilitzar el color).
Guillermo Giráldez, un
altre component del Grup
R, defineix Català-Roca
com un retratista “de pri-
mera categoria, curiós de
les petites coses i dels ra-
cons amagats”. Posa de ma-
nifest que les fotos que va
fer de la Facultat de Dret
–l’edifici que, segons Oriol
Bohigas culminà les inten-
cions reivindicatives del Josep Lluís Sert l’any 1972 a les Canàries.
Grup R– no van ser mai en-
carregades pel despatx que
compartia amb Subias i López Íñigo. Altres professionals s’han referit
Per la seva banda, David Mackay també a Català-Roca en termes elo-
recorda Català-Roca com un profes- giosos. Per exemple, el crític d’art Da-
sional extraordinari “capaç de fer fo- niel Giralt-Miracle el considera el fo-
tos amb sentit comú” i que en una tògraf més important d’Espanya del
ocasió li va confessar que per fer fo- segle XX i, amb Henri Cartier-Bresson
tos no comptava la màquina, sinó el i Brassaï, del món. El periodista Llu-
fotògraf. Mackay el va acompanyar a ís Permanyer, que posa èmfasi com a
pràcticament totes les sessions per mestre d’una generació de fotope-
fotografiar les obres del despatx riodistes, destaca que sabia explicar
MBM. “Em va sorprendre la seva pa- bé “les circumstàncies que giraven
ciència i la calma amb què treballava.” entorn de cadascuna de les seves fo-
Manifesta que li agradava que a les se- tos, amb detalls anecdòtics ocorre-
ves imatges d’edificis hi apareguessin guts abans, durant i després d’haver
elements amb vida. Per exemple, a les premut el disparador”. Siguin arqui-
fotos que va fer a la sèrie de les cases tectes o no, tots aquells que van te-
pairals catalanes va buscar sempre nir l’oportunitat de conèixer perso-
deixar constància que l’arquitectura nalment Català-Roca coincideixen
havia estat, o encara era, viscuda. “Ai- unànimement en els seus valors com
xò contrastava amb el criteri totalment a persona genial, amb caràcter, capa-
contrari que llavors teníem els arqui- citat de treball, de tracte afable, sim-
tectes: no volíem que apareguessin pàtic, divertit i, sobretot, extraordinà-
persones als nostre edificis.” riament senzill.
Febrer 2008
*pag.8 a 13. Català-Roca 11/3/08 11:01 Página 12

12 C U LT U R A

L’ofici
Català-Roca creia que la fotografia “es
porta dins” i que està preconcebuda
en la sensibilitat de l’artista. Si les fo-
tos coincideixen amb tot allò que el
fotògraf vol expressar, les imatges són
bones. A les seves, més que la belle-
sa i la perfecció, s’hi ha de buscar la
res de la gent que esperava i, també caçment expressiu”. Malgrat això, és
en primer pla, les dels repatriats. A Va- possible que les seves imatges més
lència es va ficar a l’interior d’una fa- convincents siguin en blanc i negre.
lla per captar les expressions de la
gent que la mirava. Una de les lliçons El record
de fotoperiodisme ben apreses per al- Andreu i Martí Català Pedersen, fills
tres especialistes del gènere com Xa- de Català-Roca, han explicat a INDE
vier Miserachs, Oriol Maspons, Coli- que el seu pare va estar sempre molt
ta, Pepe Encinas, Paco orgullós de l’obra que havia fet –“un
Elvira, Pepe Baeza i treball per cert molt coherent”– i que
molts d’altres. una de les seves preocupacions no va
Possiblement les desaparèixer fins que va disposar d’un
seves millors instan- laboratori propi. Recorden que sent
tànies són les dels adolescent, Català-Roca va viure amb
anys 50, que expli- el seu pare l’eclosió de la fotografia
quen per si mateixes, als mitjans de comunicació i a la pro-
sense necessitat de paganda/publicitat i, després de la gue-
textos, el període d’au- rra va posar en pràctica les ensen-
tarquia: gitanos, el ca- yances paternes traient la fotografia
rro del gel, les barra- de l’estudi i portant-la al carrer. Ma-
ques de Montjuïc, pa- lauradament no va arribar a haver de
gesos de comarques conviure de ple amb la realitat de la
llunyanes, les noies fotografia digital. Andreu i Martí pen-
Foto: F R A N C E S C C ATA L À - RO C A / C OAC , A R X I U H I ST Ò R I C

endiumenjades, apa- sen que hauria significat un mal tràn-

radors de botigues de gol per al seu pare.
tota mena, nens ju- Ara sembla una bona ocasió per re-
gant a futbol al carrer, cordar el seu somni –expressat a les
“grisos” a cavall, gent seves memòries– de fer el llibre La
amb sidecar, biscúter pell de Barcelona, que mostraria “el
o vespa... La instantà- pas del temps a través de les façanes
nia enfront de la imat- de la ciutat”, amb “una bona pila” de
ge perfecta, la inge- les fotos necessàries que es troben a
nuïtat davant de la l’arxiu. O Barcelo-Nines, amb les fi-
bellesa, la veritat con- gures de dones que va captar a les fa-
tra la manipulació. En çanes de la ciutat. Pocs dies abans de
Laboratoris Uriach, de Manuel Ribas Piera. tots els casos, la ca- morir va declarar a La Vanguardia que
pacitat de Català-Roca tenia material per a un llibre sobre
veritat i la ingenuïtat. Amb una in- per fixar tota la poesia del món que Manhattan per a publicar... l’any 2030,
qüestionable habilitat, sabia convertir rodejava les seves instantànies era ex- amb l‘única condició que les fotos no
en objectiu els espectadors de l’ob- traordinària. Especialment la vida en anessin acompanyades de cap text.
jecte o fet fotografiable. És a dir, cap- blanc i negre, el matís que feia més Les imatges que il·lustren uns 400
tava la notícia des d’allò que era no- justícia a la societat dels anys foscos llibres i publicacions testimonien el
ticiable, i a l’inrevés. Això, s’entén i difícils, fins a principis de la dècada gran llegat de Francesc Català-Roca,
perfectament en els casos concrets 70, en què es va convertir en un ferm nét, fill i pare de fotògrafs. Per il·lus-
de l’arribada del Semíramis a Barce- convençut del color: “La fotografia en trar les seves memòries (Impressions
lona l’any 1954 amb voluntaris de la blanc i negre és una deformació, una d’un fotògraf, 1995) va triar obres de
División Azul repatriats de Rússia i visió purament intel·lectual; el blanc i Coderch, Sert, Peña Ganchegui, Mar-
d’un reportatge sobre les Falles va- negre no existeix. En realitat tot té co- torell i Bohigas, Moragas Gallisà i Bar-
lencianes. En el primer va captar des lor”, proclamava. En aquest sentit tam- ba Corsini, possiblement com a ho-
del vaixell –havia aconseguit pujar a bé es va anticipar a un nou món que menatge a una arquitectura que li va
bord abans que arribés a port– les ca- va qualificar de “poderós, inèdit i efi- ser tan propera.

Febrer 2008
*pag.8 a 13. Català-Roca 11/3/08 11:01 Página 13
Reconeixement a l’arquitectura i
els arquitectes catalans
Bohigas; Jornet, Llop i Pastor, i Coll i Leclerc, guardonats
Foto: JO R D I PA R ETO i Sant Adrià del Besòs), elaborat per
Sebastià Jornet, Carles Llop i Joan En-
ric Pastor (Jornet-Llop-Pastor SCP), ha
estat reconegut amb el Premio Na-
cional de Urbanismo, i el conjunt d’-
ha- bitatges, equipaments i aparca-
ment, dissenyat per Jaume Coll i
Judith Leclerc als carrers Londres-Vi-
llarroel de Barcelona, ha rebut el pre-
mi a la Qualitat de l’habitatge de pro-
moció pública.
El premi reconeix el conjunt de la A la categoria de Qualitat de l’ha-
trajectòria d’Oriol Bohigas.
bitatge de promoció privada el guar-
dó ha estat per al conjunt d’habitat-
Oriol Bohigas ha estat guardonat amb ges Panorama, a Isla Chamartín, a
el Premio Nacional de Arquitectura, Madrid, dels arquitectes Jerónimo
que concedeix el Ministeri d’Habitat- Junquera i Liliana Obal.
ge. Els arquitectes i els projectes ca- El jurat ha recunegut la trajectòria
talans han copat gairebé de forma ín- professional de Bohigas així com la
tegra els guardons que concedeix seva aportació i dedicació a la forma-
anualment el ministeri, ja que, a més, ció d’una cultura arquitectònica a Es-
el Pla Especial de Reordenació i Mi- panya. L’arquitecte va ser guardonat
llora per al barri de la Mina (Barcelona l’any passat amb la Medalla d’Or del
El Pla de reordenació i millora de la Mina
s’articula a partir d’una gran rambla central. Panoràmica del conjunt d’habitatges i equipaments dels carrers Londres-Villarroel.
Febrer 2008
PREMIS 13
COAC per la seva contribució decisi-
va a la transformació de Barcelona i a
la projecció internacional de la seva ar-
quitectura.
En el cas del Pla Especial de Re-
ordenació i Millora de la Mina, el jurat
ha valorat “el caràcter integrat de l’ac-
tuació, que es planteja sobre un barri
sorgit a finals dels anys 60, de marcat
caràcter marginal i socialment molt
degradat” així com la seva qualitat tèc-
nica. A més, s’ha valorat l’estructura
urbanística de la proposta, recolzada
en una rambla central de nou traçat.
El projecte de Coll i Leclerc als car-
rers Villarroel-Londres de Barcelona in-
clou 45 habitatges per a joves, una es-
cola infantil i primària, escola bressol,
un aparcament per a 110 vehicles i la
recuperació del pati interior d’illa.
Aquest projecte ha rebut ja diversos
premis com ara el Ciutat de Barcelo-
na o el de la Biennal Espanyola.
*pag.14 a 15.Prat Nord 12/3/08 16:35 Página 14

14 URBANISME

El COAC col·laborarà en un concurs

urbanístic d’àmbit metropolità
Presentació oficial del concurs d’idees per a l’ordenació, de gran
abast, del Centre Direccional del Prat de Llobregat (Prat Nord)

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

col·labora en el desenvolupament del
Concurs d'idees per a l’ordenació del
Centre Direccional del Prat (Prat
Nord), convocat pel Consorci Prat
Nord, format per la Generalitat de Ca-
talunya i l’Ajuntament del Prat de Llo-
bregat. L'objectiu d’aquest concurs
és obtenir propostes que serviran de
base per redactar el document que re-
culli les directrius i estratègies que or-
denaran l’àmbit d’un espai de 150 hec-
tàrees delimitades per l’autovia de
Cas- telldefels, la Pota Sud i el riu Llo-
bregat i destinada a albergar habitat-
ges, equipaments de gran magnitud,
oficines, serveis i zones verdes.

Amb aquesta nova actuació el

Col·legi estén a l’àrea metropolitana
de Barce- lona la seva estratègia de
col·laboració activa amb institucions i
entitats públiques i privades per fer de
concursos d’alt interès social i arqui-
tectònic un referent de qualitat, trans-
parència, professionalitat i rigor. Pre-
cisa- ment com s’està fent en els
concursos per a les remodelacions de
l’Estadi del FC Barcelona i del Parla-
ment de Catalunya i per a la futura no-
va seu de la Cambra de Comerç.

Un concurs complex
En l’acte de presentació oficial del con-
curs, celebrat a la seu barcelonina del
COAC el passat 21 de febrer, Jordi Lu-
devid va destacar la importància d’un
concurs tant d’enorme impacte terri-
torial com de transcendència social.
En aquest sentit, el degà es va con-
Foto aèria i plànol de l'àmbit d'actuació del concurs
gratular per la implicació del COAC en
un concurs on els arquitectes i urba-
nistes poden demostrar estar al ser-
vei de la societat en un camp tan re-
llevant com la reflexió i la planificació
territorial. Un concurs, va afegir, que
és una oportunitat i alhora un repte
per la transversalitat professional ja

Febrer 2008
*pag.14 a 15.Prat Nord 11/3/08 11:05 Página 15
que les respostes reclamen equips in-
terdisciplinars d’avaluació ambiental,
sostenibilitat, mobilitat, infraestructu-
res, hidrologia, economia i altres es-
pecificitats. Ludevid va advertir sobre
la complexitat d’un concurs “no gens
fàcil” per la seva complicació organit-
zativa. Per la qual cosa, va dir, “els par-
ticipants són conscients que hauran
de gestionar les dificultats que possi-
blement apareixeran”.
A més a més de Jordi Ludevid com
a membre del jurat, el COAC ha pro-
posat a l’arquitecte madrileny Iñaki
Ábalos per a formar part del mateix.
El Col·legi, a través de l’Oficina de
Concursos, farà difusió de la convo-
catòria a través dels mitjans de co-
municació de què disposa per aquests
casos. També farà difusió als altres
col·legis d’arquitectes de l’Estat i als
organismes internacionals amb qui el
COAC es relaciona.
El Consorci
“Estem davant d’un concurs d’idees
pur i dur”, va etzibar Lluís Barba, ge-
rent del Consorci Urbanístic per al
Desenvolupament del Sector Eixam-
ple Nord del terme municipal del Prat
de Llobregat, constituït paritàriament
al 50 per cent entre la Generalitat i l’A-
juntament del Prat. El consorci es va
crear l’any 2006 per a impulsar el crei-
xement del municipi cap el nord, en-
darrerit pels problemes d’infraes-
tructures viàries i ferroviàries i per les
prioritats plantejades al sud pel port,
l’aeroport i el desviament del Llobre-
gat. L’operació Pla Nord asumida pel
Consorci implica, a grans trets, inte-
grar algunes de les infraestructures
estratègiques com l’autovia C-31 (es
planteja la solució de cobrir-la sense
modificar la seva rasant actual) per tal
de créixer en els terrenys del Centre
Direccional del Prat, un sòl urbanit-
zable d’unes 150 hectàrees. Barba va
resumir que l’objectiu del concurs
d’idees és poder disposar de bones
propostes que facilitin els nivells de
debats i reflexió sobre una operació
urbanística de inusuals proporcions.
I va afegir que havia una voluntat cre-
ar “estructures petites amb poca do-
tació pròpia funcionant amb serveis
externalitzats”. En aquest sentit va dir
que el Consorci podrà contractar a
l’equip guanyador com assessor i que
a través del jurat podrà encarregar als
equips participants qualsevol aspec-
te parcial interessant. El concurs es-
tà dotat amb 70.000 euros pel guan-
yador i 50.000 per a la resta d’equips
seleccionats.
Després de qualificar l’àrea afec-
tada pel Pla Nord de “peça apassio-
nant de singular interès on és gaire-
bé nul·la la propietat pública”, Joan
Llort es va referir al concurs com un
debat interessant sobre la gran trans-
formació urbana dels accessos a la
Barcelona capital assajant un “salt do-
mesticat” de l’actual posició del Prat
de Llobregat cap el nord. El director
general d’Actuacions Estratègiques i
Política del Sòl de la Generalitat va po-
sar de relleu la col·laboració del CO-
AC per transmetre la necessitat de
l’Administració de rebre informació
des de posicions externes “capaces
de suscitar reflexions que no proce-
deixen d’una herència del passat si-
nó d’una situació de bell nou motiva-
da per un concurs que ha de resoldre
moltes coses”.
L’acte de presentació del concurs
es va tancar amb les intervencions de
Fernando Domínguez, arquitecte mu-
nicipal de l’Ajuntament del Prat, que
va historiar els processos de desen-
volupament urbà de la ciutat (a l’àm-
bit de l’actual es repensen planteja-
ments formulats 30 després de
l’aprovació del PGM), i de Joan Ma-
roto, de l’Oficina de Concursos, que
va explicar el funcionament de les pà-
gines web del COAC i del Consorci
on es pot trobar tota la informació ac-
tualitzada del concurs.
Vegeu bases completes a:
www.coac.net/concurspratnord.
Febrer 2008
URBANISME 15
Paràmetres urbanístics de
referència
Àmbit: segons plànol, centre direc-
cional i sistemes adscrits inclòs el
parc lineal del Llobregat. Aproximada-
ment 150 ha qualificades de centre
direccional i 25 ha de parc fluvial i
tots els sistemes viaris i de protecció
de la vialitat associats.
Habitatge:
entre 4.500 i 6.000 habitatges.
Comercial:
entre 75.000 m2 i 80.000 m2 de sos-
tre amb una gran superfície.
Activitat econòmica i terciari:
entre 575.000 i 650.000 m2 de sos-
tre i 20.000-30.000 llocs de treball.
Dotacions:
en relació a la proposta presentada.
Edificabilitat bruta global:
entre 0,50 i 0,65 m2 st/m2 st.
Intensitats sectorials màximes:
1,10m2/m2.
Composició del jurat
President: Joaquim Nadal, conseller
de Política Territorial i Obres Públiques.
Vocals: Lluís Tejedor, alcalde del Prat
de Llobregat; Jordi Ludevid, degà del
COAC; Sergi Alegre, tinent d’alcalde
de l’Àrea d’Urbanisme, Territori i Me-
di Ambient de l’Ajuntament del Prat;
José García, tinent d’alcalde de l’Àrea
de Projectes Urbans i Obres Munici-
pals; Miquel Bonilla Ruiz, director de
l’Incasòl; Joan Llort, director general
d’Actuacions Estratègiques i Política
del Sòl; Iñaki Ábalos, arquitecte, en re-
presentació del COAC; Lluís Canta-
llops, arquitecte, convidat pel Consorci,
i Lluís Barba, gerent del Consorci.
En la segona fase del concurs, les
bases preveuen la incorporació d’un
arquitecte escollir pels concursants.
El jurat podrà estar assistit per una Co-
missió tècnica constituïda per quatre
representants del Consorci i dos ar-
quitectes en representació del COAC.
*pag.16 a 17.Urbanisme 11/3/08 11:06 Página 16

16 URBANISME

Les
Sort
Tremp
Puigcerdà

ALT PIRINEU I ARAN

Les ARE preveuen

la construcció de
90.000 habitatges Banyoles

en 86 municipis
Celrà
Figueres
Girona
Almacelles Olot
Balaguer Palafrugell
Les Borges Blanques Palamós
Cervera Ripoll
Lleida Roses

catalans
Mollerusa Sant Feliu de Guíxols
Tàrrega Torroella de Montgrí
Vidreres
PONENT (TERRES DE LLEIDA)
COMARQUES GIRONINES

Berga
Igualada
Manlleu
Manresa
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Vicenç de Castellet

El desplegament de les Àrees Resi-

Santa Margarida de Montbuí
Solsona
Tona

COMARQUES CENTRALS

dencials Estratègiques (ARE) en els Argentona

Malgrat de Mar
Mataró
Pineda

propers quatre anys permetrà la cons-

Tordera

MARESME

Cardedeu

trucció de 90.197 habitatges –un 50%

Granollers
La llagosta
Montmeló
Parets del Vallès
La Roca del Vallès

dels quals seran protegits– en 86 mu-

Sant Celoni

VALLÈS ORIENTAL
Barberà del Vallès
Castellar del Vallès

nicipis de tot Catalunya (vegeu mapa),

Cerdanyola del Vallès
Montcada i Reixac
Sabadell
Santa Perpètua de la Mogoda
Terrassa

després que la Comissió d’Urbanis- Calafell

Cambrils
Falset
Sitges
Vilafranca del Penedès
Vilanova i la Geltrú
VALLÈS OCCIDENTAL

Badalona
Montblanc ALT PENEDÈS-GARRAF
Barcelona

me de Catalunya hagi donat llum ver-

Els Pallaressos
l’Hospitalet de llobregat
Perafort
Sant Adrià del Besòs
Reus
Santa Coloma de Gramanet
Santa Oliva
Tarragona BARCELONÈS

da al document d’objectius i propòsits

Valls
El Vendrell Abrera
Vila-seca Cornellà de Llobregat
Esparraguera
CAMP DE TARRAGONA
Esplugues de Llobregat

que farà possible el desplegament d’a-

Martorell
Olesa de Montserrat
El Prat de Llobregat
Sant Boi de Llobregat
Amposta Sant Joan Despí
Sangt Vicenç dels Horts

questa nova figura urbanística defini-

Mora d’Ebre
Tortosa Santa Coloma de Cervelló

TERRES DE L’EBRE BAIX LLOBREGAT

da en el Decret Llei de mesures ur-

gents en matèria urbanística.
Les ARE s’establiran a partir de la
redacció d’una dotzena de Plans di-
rectors urbanístics, l’aprovació defini-
tiva dels qual està prevista per a inicis
de 2008. Les ARE es desenvoluparan
de forma integrada amb la trama ur-
bana i amb una dotació d’equipaments
i transports adequada, per tal que pu-
guin acomplir la seva funció de donar
resposta a les necessitats de sòl per
a habitatge a un preu assequible i amb
una elevada qualitat urbanística.

El Decret llei de ció Territorial, Pere Solà, director gene-

mesures
urbanístiques
urgents, explicat
a fons al COAC
El dimarts 15 de gener va tenir lloc a la
seu barcelonina del COAC una jornada
de presentació i debat sobre el Decret
llei de mesures urgents en matèria ur-
banística DL 1/07 (vegeu INDE octubre
2007, pàgina 16). La jornada, organit-
zada per l’Agrupació d’Urbanistes
(AAUC) del Col·legi, va ser introduïda
pel degà del COAC, Jordi Ludevid, i va
continuar amb les interven- cions d’O-
riol Nel·lo, secretari per a la Planifica-
ral d’Urbanisme, Joan Llort, director ge-
la part corresponent a l’adaptació de
la llei d’urbanisme a la llei del sòl es-
neral d’actuacions estratègiques i po- tatal, i per Llort en la part correspo-
lítica de sòl, i Emili Mas, de l’Incasòl. nent a la nova figura de les “àrees re-
Josep M. Vilanova, president de l’AAUC, sidencials estratègiques”. Emili Mas
va actuar com a moderador. En la se- va explicar la convocatòria dels con-
va presentació, el degà va destacar que cursos per a la selecció dels equips
el procés de concursos generat pel De- que redactaran els diferents instru-
cret llei suposa un repte professional ments urbanístics que han de desen-
molt rellevant per als arquitectes. Da- volupar les ARE.
vant d’aquests reptes, Ludevid va fer D’altra banda, el 29 de gener, la De-
una crida a afrontar-los per defensar les marcació de Girona del COAC va aco-
oportunitats dels arquitectes i la seva llir una jornada similar, centrada con-
utilitat social. El degà va situar la jor- cretament en les Àrees Residencials
nada en un moment en què la profes- Estratègiques com a nova figura ur-
sió d’arquitecte “ha de dir clarament banística prevista al Decret llei. En
que no renuncia a l’urbanisme”. aquest cas, Joan Llort, director gene-
L’exposició inicial va ser a càrrec de ral d’Actuacions Estratègiques i Políti-
Nel·lo, mentre que els continguts del ca del Sòl va ser l’encarregat de rea-
Decret van ser exposats per Solà en litzar l’exposició.

Febrer 2008
*pag.18 a 19.Legislació 11/3/08 11:10 Página 18
18 LEGISLACIÓ I NORMES
La Llei de Contractes del Sector
Públic entra en vigor el 30 d’abril
La nova regulació comporta canvis significatius en els
concursos i contractes de serveis d’arquitectura
El pròxim 30 d’abril entrarà en
vigor la Llei 30/2007, de
Contractes del Sector Públic
(LCSP) que transposa a l’ordena-
ment jurídic espanyol la Directiva
2004/18/CE i deroga el Text Refós
de la Llei 2/2000 de Contractes de
les Administracions Públiques.
La nova norma afecta
directament els arquitectes ja
que el sector públic és una font
important d’encàrrecs
professionals. Aquest article
pretén explicar de forma
resumida i entenedora les
novetats que presenta aquesta llei
i les variacions més remarcables
respecte a la normativa anterior, i
posa una atenció especial als
aspectes que poden ser de més
interès pràctic per als
arquitectes.
L’àmbit d’aplicació de la llei és molt
ampli. Tres classes diferents de sub-
jectes estan sotmesos a les seves dis-
posicions, tot i que en graus diferents:
les administracions públiques, entitats
que no són administracions públiques
però que estan sotmeses a la Direc-
tiva 2004/18/CE i altres entitats que
tot i pertànyer al sector públic no es
troben incloses en les dues catego-
ries anteriors. El primer d’aquests
grups, el més restringit, està absolu-
tament subjecte a la norma mentre
que als altres dos se’ls aplica la nor-
ma en menor intensitat. Finalment, la
llei també s’aplicarà en certs contrac-
tes celebrats per subjectes o entitats
físiques o jurídiques quan aquests con-
tractes hagin estat subvencionats per
una entitat del sector públic.
Noves categories contractuals
La llei preveu noves formes contrac-
tuals: el contracte de col·laboració en-
tre el sector públic i el privat, i els con-
tractes de serveis.
El contracte de col·laboració entre
el sector públic i el sector privat és un
tipus contractual pel qual una admi-
nistració pública encarrega a una en-
titat privada, per a un període deter-
La nova exigència de
classificació està pendent
de desenvolupament
reglamentari
minat, la realització d’una actuació
global i integrada de finançament d’in-
versions immaterials, d’obres o sub-
ministraments que a més compren-
gui certes prestacions addicionals,
entre les quals es troben, per exem-
ple, la construcció i la instal·lació o
transformació d’obres (aquest con-
tracte només es podrà celebrar quan
s’hagi evidenciat que els altres tipus
contractuals no satisfan les finalitats
públiques).
Finalment, desapareix la categoria
legal de contractes de consultoria i
Febrer 2008
assistència tècnica, entre els quals
es trobaven els contractes de treballs
d’arquitectura, que ara queden en-
globats dins de la categoria genèrica
de contractes de serveis (a la cate-
goria 12).
Classificació
S’exigirà classificació al professional
o empresari per als serveis d’arqui-
tectura, integrats dins de la categoria
12 de l’Annex II de la Llei, quan el con-
tracte tingui un pressupost igual o su-
perior a 120.000 € (fins ara això no s’exi-
gia). Aquesta exigència està pendent
de desenvolupament al reglament
que s’aprovi en el seu moment
i que definirà els grups, sub-
grups i categories.
Garanties
Per contrac-
tes que ce-
lebri una
admi-
nistració
pública,
en la no-
va legisla-
ció desapa-
reix l’obliga-
torietat de cons-
tituir una garantia
provisional als licitadors (actualment
és del 2%). La garantia només s’haurà
d’aportar quan l’òrgan de contracta-
ció ho consideri convenient, en fun-
ció de les circumstàncies de l’encà-
rrec (i no podrà ser superior al 3%).
Així mateix, la garantia definitiva que
*pag.18 a 19.Legislació 11/3/08 11:10 Página 19

LEGISLACIÓ I NORMES 19

haurà de constituir l’adjudicatari pas- cipalment en el camp de l’arqui- tec-

sa d’un 4% a un 5% i es podrà esta-
blir un 5% addicional en casos espe-
cials. Quan el contracte se celebri amb
un altre ens diferent d’una adminis-
tració publica, no hi ha límit quant a
l’import de la garantia a demanar.
Adjudicació directa i procediment
negociat
El concepte de contracte menor, el
que es pot adjudicar directament a
qualsevol empresari amb capacitat
tura, l’urbanisme i el processament
de dades, a través d’una selecció que,
després de la seva corresponent lici-
tació, s’encomanarà a un jurat”. Quan
s’exigeixi una qualificació professio-
nals als licitadors, una tercera part del
jurat haurà de tenir aquella mateixa ti-
tulació o l’equivalent. Un altre ele-ment
destacat de la regulació és que el ju-
rat podrà demanar als participants que
aclareixin qualsevol aspecte del pro-
jecte (desconeixem com aquesta pos-
El nou reglament
deontològic del Col·legi,
vigent des de febrer
El passat 19 de febrer va entrar
en vigor el nou Reglament de
Deontologia del COAC, una ve-
gada comprovada pel Departa-
ment de Justícia de la Genera-
litat la seva adequació a la llei
7/2006 de l’exercici de profes-
sions titulades i dels col·legis
professionals i inscrit al Regis-

 d’obrar i habilitació professional re-

querida, s’amplia a la nova llei i passa
a englobar tots aquells con-
tractes d’un import in-

ferior a
18.000 € (o
a 50.000 €,
en el cas
dels contrac-
tes d’obres).
Pel que fa al pro-
cediment negociat,
també s’eleva el límit
màxim de l’import dels
contractes que poden ser ad-
sibilitat es podrà comptabilitzar amb
el respecte a l’anonimat).

Revisió de decisions
Es regula el recurs especial en
matèria de contractació, que s’-
haurà d’interposar abans de la
presentació del recurs conten-
ciós administratiu en el marc dels
procediments d’adjudicació de con-
tractes sotmesos a regulació harmo-
nitzada. Són susceptibles d’aquest re-

La llei introdueix noves

formes de contractes, com
ara els de col·laboració
sector públic-privat i els
de serveis

curs les decisions d’adjudicació

provisional, els plecs reguladors de la
licitació i els que estableixen les ca-
racterístiques de la prestació, i, en ge-
tre de Col·legis Professionals de
la Generalitat de Catalunya.
Els canvis al codi deontolò-
gic del COAC van ser aprovats
per l’Assemblea General del
Col·legi el passat 29 de maig.
Podeu consultar el text del nou
Reglament de Deontologia a
www.coac.cat/deontologia.

judicats per aquest procediment.
En concret, en els contractes de ser-
veis el límit se situa en 100.000 € (ara,
30.050,61 €), mentre que en els d’o-
bres puja a un milió d’euros.
Concursos de projectes
Té una importància especial per als ar-
quitectes la normativa sobre els con-
cursos de projectes, que són, segons
la llei, “procediments encaminats a
l’obtenció de plans o projectes, prin-
neral, tots els actes de tràmit que de-
cideixin sobre l’adjudicació, determinin
la impossibilitat de continuar el pro-
cediment o produeixin indefensió o
perjudicis irreparables. El termini d’in-
terposició del recurs serà de deu dies
hàbils des de la notificació o publica-
ció de l’acte (7 dies si el procediment
és per urgència).
Aquest article ha estat elaborat
amb aportacions d’Aurelia Busto,
Susana Lobaco i Martí Roig.

Febrer 2008
*pag.20 a 23.Concurs 12/3/08 15:41 Página 20
20 5 a B I E N N A L E U R O P E A D E PA I S AT G E
Tempesta i ímpetu per descobrir
els altres paisatges
El primer acte pre-biennal serveix de presentació del lema
del certamen que es farà al setembre
Tempesta i ímpetu, una traducció més
o menys literal del Sturm und drang
dels romàntics alemanys del segle XIX,
serà el lema inspirador de la cinque-
na Biennal Europea de Paisatge, que
es celebrarà entre el 25 i el 27 de se-
tembre propers. Així ho va anunciar
Jordi Bellmunt, membre de la Co-
missió Executiva i de Gestió del cer-
tamen en el prolegòmens de la con-
ferència que sota el títol Altres
paisatges van pronunciar Henri Bava
i Joan Nogué el passat 25 de gener al
COAC. També va anunciar que els Es-
tats Units seran el país convidat, de
forma que una gran exposició mos-
trarà al museu Marítim l’estat actual
del seu paisatgisme.
La conferència d’Henri Bava, biò-
leg i paisatgista francés i professor de
les Universitats de Karlsruhe i Versai-
lles, i de Joan Nogué, director de l’Ob-
servatori del Paisatge de Catalunya i
catedràtic de Geografia Humana de la
Universitat de Girona, va constituir el
primer d’un seguit d’actes que pre-
cediran la Biennal Europea de Paisat-
ge. Joan Ganyet, director general d’Ar-
quitectura i Paisatge de la Generalitat,
va presentar l’acte, posant de relleu
la sòlida trajectòria de la Biennal, que
en deu anys l’ha convertit en un re-
ferent mundial del paisatgisme.
A continuació, Jordi Bellmunt va
presentar les grans novetats de la cin-
quena trobada europea del paisatge.
A més del lema –amb voluntat d’es-
devenir un punt de partida positiu-pro-
vocador per al debat en un context de
crisi social– i del convidat, Bellmunt
va anunciar la incorporació del Petit
Palau com a gran espai per a la cele-
bració de les sessions de la Biennal.
Superats els preliminars, Henri Ba-
va i Joan Nogué van aportar dues mi-
rades ben diferents sobre els altres
paisatges, els que potser escapen de
les aproximacions més convencionals.
La reflexió al voltant de la presèn-
cia/absència de tres conceptes en el
treball paisatgísitic va ser l’eix de la
conferència de Nogué. “Invisibilitat,
intangibilitat i efimeralitat no han es-
Estats Units serà el país
convidat de la 5a Biennal
tat fins ara preocupacions de les dis-
ciplines que intervenen i transformen
el paisatge, mentre són cada vegada
més presents en el món que ens en-
volta. Per això m’atreveixo a proposar-
les com a noves categories d’anàlisis
en la intervenció en el paisatge”, va
afirmar Nogué.
Paisatges invisibles, tot i que no per
a tothom, són, per exemple, molts es-
pais suburbials de les ciutats, àrees in-
tersticials amb vestigis d’un passat in-
dustrial i que encara ho han estat
recuperats per la ciutat. “Assistim a
una mena de crisi de representació en-
tre els paisatges de representació i els
reals i per això aquests paisatges pe-
rifèrics se’ns fan invisibles, perquè s’a-
llunyen massa dels que tenim com a
paisatges de referència”, va explicar el
geògraf. El conjunt es completa amb
paisatges intangibles i d’altres efímers.
Tant en un cas com en l’altre, Nogué
Febrer 2008
va reconèixer que és tan difícil com ne-
cessari incorporar criteris per valorar
aquests nous elements en la inter-
venció i la protecció paisatgística. Ai-
xò vol dir, donar rellevància a factors
lligats a la sensibilitat i les emocions o
al papers d’altres sentits més enllà de
l’omnipresent vista, com ara l’oïda, l’ol-
facte o el tacte.
Henri Bava va arribar a Barcelona
amb el recent reconeixement del pre-
mi Nacional de Paisatge de França pel
parc de Cormailles, dissenyat a Ivry-
sur-Seine per Agence TER, el despatx
que comparteix amb Michel Hoessler
i Olivier Philippe. En una intervenció
lligada a alguns dels diferents projec-
tes que ha desenvolupat fins ara, el
biòleg francès va desenvolupar la se-
va concepció del paisatge com un con-
junt de relacions establertes entre ele-
ments de molt diversa índole, des dels
materials als més intangibles. Tot ai-
xò, en el seus treballs apareix de forma
repetida la recerca d’un element real,
tangible, sobre el qual recolzar-se per
portar endavant el projecte. Així, l’es-
tudi de la terra, dels estrats vegetals
que donen constància dels pas de les
estacions, del temps, és de vital im-
portància en moltes de les seves in-
tervencions. Estratificació és el con-
cepte clau del projecte.
El coneixement del substrat, de les
diferents estratificacions de la terra és
una forma, a més, de constatar i tro-
bar empremtes del pas humà, de cul-
tures i formes de vida diferents. Tot ai-
xò esdevé una sòlida base, sobre la
qual es possible desenvolupar un pro-
cés coherent d’espai públic.
*pag.20 a 23.Concurs 11/3/08 11:19 Página 21
Una qüestió de perspectiva
Bava i Nogué conversen sobre la seva forma de treballar en i amb el paisatge
Abans de participar en la conferència,
Henri Bava i Joan Nogué van conver-
sar de forma distesa al COAC per in-
tercanviar els seus punts de vista al
voltant dels altres paisatges. Aquest
és un resum d’una conversa on amb-
dós interlocutors, que no es coneixien
abans, van descobrir més d’un punt
de vista compartit.
Joan Nogué. Treballant en el
paisatge des de la geografia
social, cultural i humana, un
s’adona que hi ha paisatges in-
cògnits, que ens passen des-
apercebuts, perquè la mirada
del paisatge no és, ni molt
menys, independent de l’ob-
servador. El títol de la confe-
rència em va semblar molt
suggerent, perquè entronca
amb un procés de reflexió que
estic portant a terme sobre la
diversitat de paisatges, ente- Per a Henri Bava el paisatge està conformat per un conjunt
sos com aquests que no de
veiem a simple vista i que po-
den ser des de paisatges virtuals o
imaginaris fins a perifèries urbanes de-
gradades.
Henri Bava. No estic molt lluny de
la teva postura. Penso que el paisat-
ge no és allò que queda d’un territori
un cop s’hi han aixecat les infras-
tructures, els edificis i els elements
mediambientals. El paisatge és el con-
junt, estaràs d’acord, un conjunt de
relacions que uneixen tots aquests
elements i, per suposat, la població i
la cultura, Hem de cercar aquestes re-
lacions, que no se’ns mostren imme-
diatament. Ens agrada treballar sobre
un pla consolidat del paisatge com a
construcció d’espai i, en aquesta es-
tructura hi ha elements visibles i in-
visibles. Els elements invisibles, en al-
guns projectes, els cerquem directa-
5 a B I E N N A L E U R O P E A D E PA I S AT G E 21
ment sobre les capes geològiques que postes d’ordenació i gestió d’aquest
identifiquen alguns territoris i això ens paisatge, tenim un plantejament bas-
permet treballar a diferents escales, tant semblant. Parlaves d’un punt de
no únicament de la ciutat, sinó d’in- partida, d’una espurna; això ho ex-
tercomunitat o de la regió. En un pro- pressem amb el sentit del lloc. És fo-
jecte que presentaré aquest vespre, namental que el paisatgista entengui
al nord d’Alemanya, hem estudiat una aquest sentit del lloc en si i de com el
capa de carbó que avui dia ja no es viu la població. No sé si coneixes l’ex-
periència de l’Observatori del
Paisatge i els catàlegs de pai-
satge que estem elaborant a
Catalunya. Aquests catàlegs
intenten entendre el conjunt
del territori a partir de dife-
rents unitats de paisatge, ca-
dascuna de les quals té el seu
propi sentit del lloc.
H.B. El que és interessant,
de fet, és que en un paisatge
hi ha diferents escales i hem
de pensar en el paisatge so-
brepassant categories com
ara ciutat centre i ciutat peri-
fèria. La geomorfologia és una
eina que ens ajuda a traves-
relacions entre elements materials i intangibles. sar aquestes fronteres, però
sense perdre de vista el con-
veu, perquè les mines estan tanca- text, que es pot abordar més aviat des
des, però aquest element invisible de l’angle cultural o històric o arqui-
uneix i travessa la frontera entre Ale- tectònic. Des d’un punt de vista geo-
manya, Holanda i Bèlgica i hem pogut morfològic, m’interessen els elements
treballar amb la població de tres paï- que perduren en el temps.
sos diferents perquè estaven dins J.N. Has comentat el tema de l’es-
d’aquest cercle geològic invisible, que cala, que crec que és fonamental. Tinc
també és un element de la història. la impressió que l’escala hegemònica
Sovint cal un element de partida, pot- en l’àmbit de l’ordenació i gestió del
ser simbòlic, en un emplaçament que paisatge és una escala mitjana, situa-
atrapi la imaginació. da a pocs quilòmetres de distància de
J.N. Per a nosaltres, els geògrafs, l’observador. És curiós, perquè aques-
estar sobre el terreny i relacionar la di- ta escala està molt influïda per la vi-
mensió natural i cultural és quelcom sió pictòrica del paisatge, que marca
intrínsec i fonamental, i el paisatge una escala d’observació per als pro-
permet aquesta relació. Partim de for- fessionals que treballen amb el paisat-
macions acadèmiques diferents, pe- ge, tot oblidant que hi d’altres escales,
rò a l’hora de mirar un paisatge, pot- majors i menors –macropaisatges i mi-
ser perquè tu intervens directament cropaisatges– que queden sempre en
en ell i jo l’analitzo, l’estudio i faig pro- un segon terme.
Febrer 2008
*pag.20 a 23.Concurs 11/3/08 11:19 Página 22

22 5 a B I E N N A L E U R O P E A D E PA I S AT G E

H.B. El tema de l’encaix de les es-
cales és importat en el paisatge com
a representació. Nosaltres no mirem
un quadre, sinó que accedim des d’un
paisatge viscut per la gent, per no-
saltres mateixos també i això té una
dificultat: ja no es pot mirar amb dis-
tància aquell paisatge com si es trac-
tés d’una pintura. Aquest paisatge vis-
cut sovint és urbà, i de la perifèria, on
hi ha una barreja de fragments agrí-
coles, industrials, d’habitat-
ge... Llavors, el paisatge es-
devé gairebé una eina per fer
la ciutat contemporània, so-
bretot quan encara no està
fortament estructurada.
J.N. Aquesta perspectiva
no està molt lluny de la Con-
venció Europea del Paisatge,
que aposta per aquesta via de
considerar també paisatge
l’entorn metropolità, la barre-
ja de camp-ciutat. És aquí on
s’ha de pensar veritablement
en termes de paisatge, molt
més que en zones rurals o na-
turals com a tals, que respo- L’escala amb que valorem el paisatge està molt influïda
nen a la concepció més con- per una visió pictòrica, tal com va explicar Joan Nogué a
Henri Bava en la conversa al COAC.
vencional del que és paisatge.
Ara estem elaborant el catà-
leg de paisatge de la regió metropoli-
tana de Barcelona, el més complex i
complicat. Una de les primeres coses
que ens van plantejar és com se’ns
havia ocorregut plantejar aquest tre-
ball en una regió que no té paisatge!
Com que no?, es clar que té paisatge.
Als poders públics, a l’administració,
aquesta visió convencional del paisat-
ge encara és molt forta i marca algu-
nes polítiques de paisatge.
HB. El paisatge cultural és mani-
festa en l’espai. No fa gaire temps que
als EUA han aparegut nocions com
landscape urbanism, que donen lloc dria passar una cosa semblant en fun-
a projectes on de vegades es parla
poc de paisatge i d’urbanisme i més
de processos ecològics. Jo preferei-
xo parlar de landscape oriented urba-
nism. És necessari un urbanisme que la idea de sostenibilitat sigui la
orientat, arrossegat, pel paisatge per,
de vegades, trobar noves fórmules.
Potser es una mica utòpic, però amb
companys francesos i d’altres països
estem treballant en projectes on no
comencem per l’urbanisme, sinó pel
paisatge, per l’instant de relació a par-
tir d’un context.
J.N. Quan parlaves de landscape
urbanism, pensava que un dels riscos
és que al tema del paisatge li pugui
ocórrer alguna cosa semblant al que
li està passant a la sostenibilitat com
a concepte, que s’ha convertit en un
comodí, que serveix per a tot, fins i
tot per justificar actuacions injustifi-
cables. En aquest punt tots els que
treballem amb i en el paisatge tenim
una certa responsabilitat a l’hora d’e-
vitar aquest risc, perquè el paisatge
també pot servir com a coartada, ex-
cusa per justificar models urbanístics,
formes d’ocupació del territori que no
són desitjables sota cap punt de vis-
ta. No creus que amb el paisatge po-
ció de com s’utilitzi?
H.B. La sostenibilitat no ha de ser
una coartada ni esdevenir en objecte
d’una creuada en el seu favor. Dubto
mateixa a tot arreu. Cal pensar el pai-
satge com un conjunt de relacions,
pensar en el context i intentar as-
sociar els elements culturals, l’ar-
quitectura i la tradició amb aquest
pensament de desenvolupament
perdurable.
J.N. Ho plantejava perquè en ter-
mes d’utilització als mitjans de co-
municació i entre la classe política i
d’altres sectors que creen opinió es-
tic observant que el paisatge
comença a utilitzar-se de la
mateixa manera que va co-
mençar a utilitzar-se malament
el terme sostenibilitat, i com
a professionals hauríem d’es-
tar atents per contribuir a que
això no succeeixi.
Sobre el lema de la
Biennal
HB. Durant mot de temps
hem desenvolupat les nostres
ciutats, els nostres suburbis
sense pensar en absolut en
els elements naturals, dient-
nos que la civilització estava
per sobre i que havia de tra-
vessar-ho tot. No calia pensar
en la física, la geografia o el clima, que
ara es tornen a tenir en compte. És
tracta també d’anticipar el futur, ja que
el paisatge és una dada activa, per tal
de definir el món en que vivim.
J.N. Tempesta i ímpetu em sug-
gereix, en termes de paisatge, un
punt caòtic, actual, però també per ai-
xò interessant alhora, amb visions,
perspectives i transformacions inten-
ses d’aquests paisatges, molt ràpi-
des, brusques, dures. Tot barrejat en
una gran tempesta de la qual podria
sortir amb ímpetu una nova forma d’a-
proximació a l’urbanisme, a l’ocupa-
ció del territori que ha de respondre
a nous processos socials i noves re-
lacions espacials, que en el fons és el
interessa. En qualsevol cas és un le-
ma molt atrevit.

Febrer 2008
*pag.20 a 23.Concurs 11/3/08 11:19 Página 23

2 a T R I E N N A L D E L B A I X L L O B R E G AT, A LT P E N E D È S I G A R R A F 23

Convocat el concurs per a

l'exposició del certamen
La convocatòria s’adreça a joves arquitectes i estudiants
d'arquitectura

Amb motiu de la 2a Triennal d’arqui- obres, des de la seva dimensió i ma-

tectura i urbanisme del Baix Llobre-
gat, Alt Penedès i Garraf, la Seu del
Baix Llobregat de la Demarcació de
Barcelona del COAC convoca un con-
curs per al disseny de l’exposició iti-
nerant que es realitzarà amb les obres
presentades al certamen.
En tractar-se d’una exposició iti-
nerant, els participants al concurs hau-
ran de tenir en compte que cal dis-
senyar un sistema expositiu i una
estructura que pugui adaptar-se a di-
ferents espais, tant interiors com ex-
teriors.
Així, el disseny de l’exposició iti-
nerant haurà de contemplar el dis-
seny d’un sistema, una estructura i
una tècnica que també inclogui els
panells o elements expositius de les
terial fins a la distribució del seu con-
tingut (plànols, imatges, textos, da-
des, logotips...).
Aquesta iniciativa respon a la vo-
luntat del Col·legi d’Arquitectes de Ca-
talunya de potenciar la relació amb les
escoles d’arquitectura i els arquitec-
tes recentment titulats.
El concurs s’ha realitzat amb la
col·laboració de l’Oficina de Concur-
sos, la Borsa de Treball, l’Oficina Jo-
ve, l’AJAC i les escoles d’arquitectu- Data límit de presentació de
ra de l’ETSAB, ETSAV, La Salle i la UIC. propostes: 11 d’abril de 2008 a
Les bases del concurs es poden les 14 h a la seu del Baix Llo-
consultar al web de l’Oficina de Con- bregat de la Demarcació de Bar-
cursos del COAC (http://www.co- celona del COAC (Torre de la
ac.cat/ ofconcursos/) i al web de la 2a Creu, Passeig de Canalies 14.
Triennal (http://www.coac.cat/Barce- 08970 Sant Joan Despí)
lona/baix_llobregat/2triennal/).

Imatge de l’exposició de la primera Triennal a la Colònia Güell, a l’octubre de 2005.

Febrer 2008
*pag.24 a 25.Habitatge 11/3/08 11:20 Página 24

24 H A B I TAT G E

La projecció d’habitatge s’alenteix

en 2007
L’Informe del COAC ratifica també el predomini de l’habitatge
col·lectiu sobre l’aïllat i l’adossat

L’informe de l’Habitatge. Balanç 2007,
elaborat per l’Observatori de l’Habi-
tatge del COAC, mostra un alentiment
en el procés de producció d’habitat-
ge, amb 79.655 habitatges projectats
a tot Catalunya l’any 2007 (vegeu grà-
fic 1), un 37% menys que al 2006, any
atípic que va registrar el rècord de
126.326 habitatges projectats com a
conseqüència de l’efecte del nou Co-
di Tècnic de l’Edificació (CTE). Segons
les dades de l’informe, presentat pel
vicedegà del COAC i president de la
Demarcació de Barcelona, Lluís Co-
merón el passat 10 de gener, a partir
del segon trimestre de 2007 la pro-
jecció d’habitatge presenta un des-
cens sostingut, el que condueix a una
situació de producció alentitzada pe-
rò equilibrada al llarg dels darrers tres
trimestres de l’any. La presentació del
balanç del passat any es va realitzar
de forma simultània a totes les de-
marcacions col·legials catalanes pels
respectius presidents.
L’habitatge d’obra nova presenta
un comportament paral·lel al del glo-
bal d’habitatge amb un descens del
37,7% respecte a 2006 i se situa en
74.727 habitatges projectats, el que
representa el 93,8% del total (vegeu
gràfic 2). L’habitatge de reforma-reha-
bilitació o ampliació registra 4.928 uni-
tats i experimenta un descens menys
acusat del 22,6% respecte a l’any
2006 (6.363 unitats). Així doncs,
aquest tipus d’habitatge incrementa
el seu pes relatiu del 5% (any 2006)
al 6,1% (any 2007).
Per tipologia d’habitatges, el col·lec-
tiu manté la tendència dominant, i re-
gistra 64.402 unitats, el 80,85% del
total (vegeu gràfic 3). Cinc anys enre-
re, el col·lectiu sols representava el
70% del total de l’habitatge projectat.
Tant l’habitatge adossat (8.009 uni-
tats) com l’habitatge aïllat (7.244 pro-
jectes d’habitatge) baixen respecte
a anys anteriors, i representen un
10,05% del total (l’any 2002 era el
14,53%), i un 9,09% del total (15,48%
l’any 2002), respectivament.
D’altra banda, destaca el manteni-
ment de la tendència de disminució
de la superfície dels habitatges pro-
jectats d’obra nova.
Totes les demarcacions registren
descensos en la projecció d’habi-
tatges: Girona (-45,3%), Tarragona
(-41,3%). Ebre (-37,5%), Barcelona
(-37,3%), i Lleida (-17,3%).
Com a valoració global de les da-
des de 2007, Lluís Comerón, va afir-

130.000
Semestre 2
120.000
Semestre 1
110.000
100.000
90.000
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Gràfica 1: Habitatges projectats (1993-2007).

Febrer 2008
*pag.24 a 25.Habitatge 11/3/08 11:20 Página 25

H A B I TAT G E 25

Catalunya. Superfície d’habitatges d’obra nova (2005-2007. Segon semestre)

12.000
S2 2002

S2 2006
10.000
S2 2007

8.000

6.000

4.000

2.000

0
40-50 50-60 60-70 70-80 80-90 90-100 100-110 110-120 120-130 130-140 140-150 150-160

Gràfica 2: Catalunya. Nombre d’habittages projectats per superfície mitjana en metres quadrats construïts.
Comparatiu segon semestre 2002-2006-2007.

mar que tot i no poder realitzar pre-
visions quantitatives sobre el que pot
passar en els propers mesos –”això
no depèn de factors estrictament ar-
quitectònics, ni fins i tot de variables
internes del sector”– sí que es poden
dibuixar algunes tendències qualitati-
ves que es poden consolidar en els
propers mesos. Entre aquestes, va
destacar el protagonisme de la reha-
bilitació en el parc d’habitatges; l’in-
crement de la proporció d’habitatge
col·lectiu –definitori de la ciutat com-
pacta– i de l’HPO i un augment de la
qualitat dels habitatges i de l’eficièn-
cia en general del sector, derivada de
la creixent competència en la venda
d’habitatges.
Tot i no negar que aquesta situació
conjuntural es pot considerar un perí-
ode de crisi, el vicedegà del COAC va
posar sobre la taula conseqüències
positives de la mateixa, com són una
producció d’habitatge més sostenible,
un increment en la producció d’habi-
tatge públic i una millora en la qualitat
i l’eficiència dels productes.

75%
74,62%

74% 73,20%

72%

70% 69,02%
68,69% 68,39%
68%

66%
64,89%
64%

62%

60%
2002 2003 2004 2005 2006 2007

Gràfica 3: Catalunya. Percentatge d’habitatges col·lectius sobre el total

d’habitatges (2002)2007)

Febrer 2008
*pag.26 a 27.Bolonya 11/3/08 11:21 Página 26
26 FORMACIÓ
Madrid fixa els requeriments als
plans d’estudis del títol de Grau
Els experts opinen sobre la mesura i les perspectives que obre
convergència europea
A finals de 2007, el Ministeri d’Edu-
cació i Ciència ha establert els reque-
riments als quals hauran d’adequar-se
els plans d’estudis del títol universi-
tari oficial –el Grau– que habilita per a
l’exercici de la professió d’arquitecte.
L’Ordre ministerial (ECI/3856/2007,
del passat 27 de desembre, és des-
carregable a l’apartat Legislació i Nor-
mes del web e-coac) fixa com a ob-
jectius un total d’onze paquets de
competències que els estudiants hau-
ran d’adquirir i, d’altra banda, deter-
mina quatre grans mòduls de pre-
sència obligada en els plans d’estudis,
que hauran de tenir una durada de cinc
anys i 300 crèdits europeus, més pre-
sentació i defensa d’un projecte de fi-
nal de Grau.
Els quatre mòduls són: el prope-
deùtic (ciències bàsiques i dibuix, 60
crèdits); el tècnic (construcció, es-
tructures i instal·lacions, 68 crèdits);
el projectual (composició, projectes i
urbanisme, 112 crèdits) i, per últim, el
corresponent al projecte final de Grau.
Tot i les dificultats per comparar el
títol actual amb el que en resultarà
dels nous plans, d’entrada canvia el
concepte de crèdit: fins ara un crèdit
equivalia a una hora lectiva; a partir
d’ara el crèdit europeu, que comprèn
tant l'assistència a classe com el tre-
ball individual de l'estudiant, equival a
25-30 hores.
En opinió de Jaume Valor, director
de l’EsArq (UIC) els darrers quatre
anys, “la novetat és que es determi-
na on s’ha d’anar a parar, però no com
fer-ho. Els sistemes tradicionals fixen
un cos de coneixements per trans-
metre’l; ara es fixen quines habilitats
o capacitats ha de tenir un professio-
nal, i la forma d’arribar a assolir-les ja
depèn de cada universitat o escola”.
El nou escenari aportaria una flexibili-
tat que abans no existia. Per tant, rao-
na Valor, si les noves condicions del
Grau en Arquitectura responen a una
bona definició del perfil de l'arquitec-
te del segle XXI és una qüestió que
“dependrà de com ho aprofiti cada
universitat”. Josep Fuses, coordina-
dor dels estudis d’Arquitectura de
l’EPS de l’UdG, creu que en termes
generals sí que hi responen per què
J. Valor: “Conjuntament
–COAC i Escoles– hem de
garantir a la societat que
els titulats en arquitectura
estan capacitats per exercir
l’arquitectura”
els objectius que es defineixen (en
l’annex) de l’Ordre recullen les reco-
manacions fetes pels col·legis pro-
fessionals.
Però quina és la situació de parti-
da de les escoles d’arquitectura cata-
lanes davant el model de convergèn-
cia europeu? Vander Lemes, arqui-
tecte director de l’Àrea d’Ocupabilitat
del COAC opina que tenen “una po-
sició molt bona, considerant la repu-
tació notòria que la formació i els ar-
quitectes catalans ja tenen en el
context europeu”, però “han d’aprofi-
Febrer 2008
tar la seva capacitat d’organització, fle-
xibilitat i innovació per donar les res-
postes que la societat demana”.
Fuses, constatant que la idea d’ocu-
par una posició capdavantera respec-
te altres països europeus “és força
compartida entre nosaltres”, pensa que
no hi ha motius per ésser tan opti-
mista. També entén que Bolonya, per
ell mateix, no ofereix cap oportunitat,
que molts dels seus aspectes docents
són ja habituals a les escoles d’arqui-
tectura del país. “Les veritables opor-
tunitats –conclou– passen per la re-
forma en profunditat de les estruc-
tures de funcionament de les esco-
les, aspecte sobre el que Bolonya té
poc a dir-hi”.
Jaume Valor creu que hi ha dos as-
pectes importants. “D’una banda, el
vessant professional: tothom ha de te-
nir clar que l’arquitecte ha de ser una
figura útil a la societat, perquè sinó
desapareixerà o serà substituït. Per
tant, s’ha de redefinir aquest paper so-
cial de l’arquitecte. D’altra banda, tam-
bé hem de mirar cap a enfora. Això
implica reconèixer que hi ha algunes
competències o capacitats que les es-
coles no poden assumir i llavors pot-
ser s’haurà de fer amb una formació
de posgrau habilitant”.
Fa pocs mesos, les perspectives
de desenvolupament a Espanya del
procés de Bolonya van suscitar mani-
festacions de rebuig només a Madrid
i Sevilla. Sembla que un cert grau d’in-
quietud és natural en un context de
canvi. Valor és conscient, però, que
“s’han produït manipulacions politit-
zades, en certa forma inevitables”, i
*pag.26 a 27.Bolonya 11/3/08 11:21 Página 27
opina que “reaccionar amb por és el
pitjor que es pot fer”.
Dit això, la por està justificada? el
nou marc normatiu espanyol que des-
envolupa Bolonya perjudica els arqui-
tectes? els pot fer més competitius o
menys? Vander Lemes creu que “no
s’ha de tenir por a haver de competir,
ens hem de preparar millor”.
Assumpció Puig, arquitecta as-
sessora de Relacions Institucionals de
la Junta del Govern del COAC, consi-
dera que “els arquitectes formats a
partir del procés de Bolonya seran
més competitius donat que l’etapa de
formació acadèmica l’hauran desen-
volupat en el marc de la lliure circu-
lació i que el canvi més evident serà
la necessitat de formació continuada
per assolir la competitivitat”.
Fuses creu que “la preparació i ni-
vell de competència dels futurs ar-
quitectes passarà més pel nivell de
qualitat dels professors que per la dis-
tribució de crèdits dels diferents plans
d’estudis, que en el nostre país són
sempre de vida efímera. Del nou marc
normatiu, el que és més significatiu
és que continua amb la tendència his-
tòrica a reduir la durada de la carrera”.
Fuses ofereix xifres: 6048 hores, Pla
1914; 5760 hores, Pla 1964; 4912 ho-
res, Pla 1979; 4500 hores, Pla actual
escola de Madrid; 3750 hores, Pla ac-
tual escola de Barcelona; 3300 hores,
Pla Bolonya. “La possibilitat de co-
nèixer bons professors, per tant, tam-
bé disminueix”.
Finalment, hem preguntat sobre el
paper del COAC en aquest procés. Un
de triple, a criteri de Puig: de media-
ció entre professió i estudis, garantint
la formació continuada dels seus pro-
fessionals i, tercer, des de les agèn-
cies de validació dels estudis. La com-
petència en les habilitacions pro-
fessionals seria també un “objectiu de
futur”. Vander Lemes veu el COAC
acompanyant tots els arquitectes en
aquest procés de transformació: “el
repte del COAC és tenir cura perquè
FORMACIÓ 27
no es produeixin buits entre les com-
petències del titulat i del professio-
nal”. Fuses introdueix, a més de la for-
mació continuada, el tema de les
pràctiques professionals, “que el nou
marc no incorpora de manera explí-
cita i que caldria regular més clara-
ment del que ho està en l’actualitat”.
Jaume Valor, que ha deixat la Di-
recció de l’Esarq el 22 de febrer, con-
clou: “Si l’escola i el COAC no van de
la ma en aquest procés, apareixerà un
tercer actor que prendrà la iniciativa.
Defenso que el COAC estigui implicat
en els projectes fi de carrera. Això
també ajudaria a que les escoles tin-
guessin una certificació externa. Con-
juntament –COAC i Escoles– hem de
garantir a la societat que els titulats
en arquitectura estan capacitats per
exercir l’arquitectura”.
I ARA, QUÈ?
A partir d’ara s’inicia un procés per formular les al·legacions
que en un màxim de sis mesos ha que considerin oportunes.
de culminar amb uns nous plans 4. Rebudes aquestes al·legacions,
d’estudis, prèviament superats l’ANECA concreta i remet el
una sèrie de tràmits: seu informe final, favorable o
desfavorable, i de caràcter vin-
1. El Consell d’Universitats estu- culant, al Consell d’Universitats.
dia la proposta de pla d’estudis 5. En base a tot això, el Consell
rebuda de cada centre per dicta la resolució de verificació
comprovar si s’adapta a les del títol –positiva o negativa- i
condicions fixades pel Govern la comunica al centre, al Mi-
i als protocols que l’Agència Na- nisteri d’Educació i a la comu-
cional de l’Avaluació de la Qua- nitat autònoma on radica la uni-
litat i l’Acreditació (ANECA) ela- versitat.
bora per a cada titulació. 6. Si la resolució és positiva, el Mi-
2. Un cop el Consell dóna el vist- nisteri eleva al Govern espan-
i-plau, remet el pla a l’ANECA, yol la proposta per donar ca-
que haurà d’elaborar un infor- ràcter oficial al títol i inscriure’l
me d’avaluació mitjançant un al Registre Unificat de Titula-
grup d’experts independents. cions Universitàries (RUTU). En
3. Les universitats reben l’infor- cas contrari, les universitats po-
me de l’ANECA i tenen vint dies den impugnar la decisió.
Febrer 2008
*pag.28 a 29.EscolaSert & formació 11/3/08 11:27 Página 28

28 FORMACIÓ. ESCOLA SERT

Ex-alumnes treballen en grup la

resolució dels seus casos reals
En la propera edició del taller de Direcció estratègica, cada
participant aprendrà a dissenyar el seu propi pla d’acció específic
Fa poc més d’un any, l’Es-
cola Sert va programar un
curs-taller de Direcció es-
tratègica. La part pràctica, el
taller, va ser la que més in-
terès va suscitar en els 21
participants. Tant, que des
d’aleshores el grup no ha
deixat de reunir-se i de do-
nar-se suport col·lectiu en
l’aplicació de les eines apre-
ses als casos reals indivi-
duals. La matrícula està ober-
ta per a la nova edició, que
s’inicia el proper 17 d’abril.
El primer dia del taller,
els participants van em-
plenar fitxes volcant-hi in-
formació de les seves res-
pectives realitats i proble- Diapositiva-resum al voltant de la qual es desenvolupa el mètode de reflexió estratègica que s’ensenya al taller.
màtiques. Aquesta infor-
mació va servir per muntar un cas de valor en el mercat, etc.). Per la se- neral, a qui té entre les seves funcions
pràctic en què, lògicament, tothom va part, Bonafonte desenvolupa una la presa de decisions dins l’empre-
s’hi veia parcialment reflectit. A par- tesi doctoral sobre el model d’organi- sa, el despatx o l’equip de treball.
tir d’aquí, el taller va utilitzar un mè- zació de les empreses de Serveis Pro- Tothom mogut per l’interès de reco-
tode de reflexió estratègica inspirat fessionals d’Arquitectura i és directo- nèixer els seus potencials i de treba-
en el mètode del diagnòstic mèdic: ra de l’Escola Sert. llar els aspectes claus que influeixen
primer, símptomes i signes; després A partir de l’experiència de l’any en la seva activitat diària.
pre-diagnòstic, i finalment proves amb passat, per a l’edició d’enguany Asen- Mitjançant classes participatives,
indicadors. sio i Bonafonte han optat per potenciar el taller proporciona als professionals
El taller va ser dissenyat i impartit els aspectes eminentment pràctics i una metodologia per a la reflexió es-
per professionals habituats a l’anàlisi, prescindir de la part teòrica. La durada tratègica en el context empresarial, ei-
diagnòstic i valoració empresarial del del taller passa de 45 a 21 hores. nes senzilles amb una visió global. Els
sector de l’arquitectura i d’altres sec- assistents aprenen un procediment
tors, Patxi Asensio i Mónica Bona- Eines senzilles, visió global d’anàlisi empresarial i com aplicar-lo,
fonte. Asensio, amb una àmplia ex- L’objectiu del taller és generar meto- posteriorment, a les seves necessi-
periència en pimes, és expert en dologia de reflexió per a la direcció tats particulars, per tal de dissenyar
valoració d’empreses (anàlisi de la si- d’equips i empreses professionals un pla d’acció concret i específic que
tuació actual de l’empresa, quantifi- d’arquitectura. S’adreça a professio- els ajudi en el disseny i creixement de
cació del seu valor si està en un pro- nals que desenvolupen tasques de ge- l’equip o l’empresa.
cés de venda, propostes de creació rència, direcció i coordinació, en ge-

Febrer 2008
*pag.28 a 29.EscolaSert & formació 11/3/08 11:27
Els usuaris valoren els canvis i fan suggeriments
El nou format semestral de l’ofer-
ta de l’Escola Sert i els canvis in-
troduïts al seu web han estat en
general ben valorats per part dels
usuaris de l’Escola Sert, segons al-
gunes primeres impressions reco-
llides per a INDE entre els usuaris.
Sembla que el format semes-
tral permet una visió general i una
millor planificació, és més còmo-
de per a la majoria, tot i que algu-
nes veus consideren que “visual-
ment és poc intel·ligible”.
El nou disseny de la pàgina
web és qualificat com a “més sin-
tètic” i més fàcil d’utilitzar per al-
guns col·legiats, tot i que també
hi ha qui troba a faltar l’anterior pà-
gina pel mateix motiu, o més ben
dit pel contrari, perquè la consi-
derava més fàcil
S’ha pogut constatar que els
usuaris no són plenament cons-
Página 29
FORMACIÓ. ESCOLA SERT
cients de la possibilitat de formu-
lar propostes de nous cursos, que
tothom pot exercir des de la pà-
gina web.
En el capítol de suggeriments,
Mònica Escaño planteja la creació
d’un departament I+D a l’Escola
Sert, mentre que Georgina Váz-
quez en fa més d’un: que les da-
des personals només s’hagin d’in-
troduir una vegada i després es
pugui triar els cursos, que qual-
sevol curs es mantingui a la pàgi-
na després de començat per tal
de poder consultar l’horari i el lloc
sempre, que les confirmacions
d’inscripció diguin expressament
qui està inscrit i a quin curs (i no
estaria de més recordar les dates,
lloc i horaris), i que els cursos es-
tiguin sempre a l’alçada de les ex-
pectatives dels usuaris, amb ob-
jectius clars.
Febrer 2008
29
Jordi Bergadà s’incorpora al
Consell Social de la URV
El president de la Demarcació
de Tarragona del COAC, Jordi
Bergadà i Masquef, s’ha incor-
porat com a membre de ple dret
al Consell Social de la Universi-
tat Rovira i Virgili (URV). Berga-
dà és regidor delegat de l'Àrea
d'Arquitectura i Urbanisme de
l'Ajuntament de Reus. En el si
del Consell Social, l’arquitecte
és membre de les comissions
Econòmica i de Qualitat institu-
cional.
El Consell Social de la URV,
format per membres de la co-
munitat universitària i de la so-
cietat civil, treballa per reforçar
i ampliar els vincles entre la URV
i el món cultural, social i empre-
sarial tarragoní. Actualment, l’or-
ganisme està presidit per Àngel
Cunillera i Zárate.
*pag.30 a 31.àgora 12/3/08 15:52 Página 30
30 S O C I E TAT S P R O F E S S I O N A L S
Un checklist per ajudar a fer el canvi
A tres mesos per al final del termini, moltes societats tenen
encara pendent l’adaptació a la llei
Des que la Llei de Societats Pro-
fessionals va entrar en vigor, el passat
mes de juny, el COAC ha intensificat
els seus esforços fer facilitar i acom-
panyar la necessària transformació que
hauran d’haver completat les societats
d’arquitectes abans del final de juny
Detall del document de checklist, amb una diàfana classificació per colors que facilita la consulta de
cada apartat.
de 2008. Aquests esforços s’han tra-
duït en sessions informatives; recur-
sos d’informació i suport a la pàgina
web; cursos de formació –encara ac-
tius– a l’Escola Sert; la selecció d’una
desena de bufets d’advocats i gestors
per part de la Demarcació de Barcelo-
na per prestar els serveis necessaris
en aquest canvi. Ara, una nova peça
s’afegeix a aquest conjunt de recursos:
es tracta d’un checklist que permetrà
als despatxos realitzar una primera
composició del seu punt de partida
com a societat davant la nova llei.
L’eina d’autoavaluació per a les
societats d’arquitectes es pot podrà
utilitzar des de diferents punts del
web del COAC, com ara l’Assessoria
Jurídica de la Demarcació de Barce-
lona o la pàgina de l’Àgora Empresa-
rial. El seu desenvolupament ha esta
fruit del treball conjunt de les asses-
sories jurídiques d’Òrgans Centrals
del Col·legi i de la Demarcació de Bar-
celona, que han comptat amb la col·la-
boració dels deu despatxos d’advo-
cats i gestors seleccionats per oferir
els seus serveis a les societats d’ar-
quitectes en condicions avantatjoses
(vegeu pàgines 24 i 25 de l’INDE d’oc-
tubre).
Mitjançant una radiografia molt bà-
sica de l’estructura de partida de la
societat, el checklist pretén actuar
com una primera eina de reflexió per
Febrer 2008
als professionals, de forma que abans
de sol·licitar els serveis d’un bufet pu-
guin tenir una clara consciència del
seu punt de partida com a societat.
Una diagnosi en tretze punts
El checklist que tindran a la seva dis-
posició totes les societats d’arqui-
tectes per fer una primera avaluació
del seu estat societari inclou un total
de tretze punts, amb diferents possi-
bilitats de resposta entre les quals,
per defecte, sempre apareixerà en pri-
mer lloc la fixada explícitament per la
nova Llei de Societats Professionals.
A més, s’inclouen uns comentaris ela-
borats per l’Assessoria que van més
enllà del text estricte de la llei.
1. Denominació social
2. Objecte social
3. Composició
4. Règim de participació en benefi-
cis i pèrdues
5. Adquisició de la condició de soci
professional. Criteris
6. Transmissió de la condició de soci
7. Transmissions forçoses i en cas
de mort
8. Separació de soci
9. Exclusió de soci professional
10. Normes especials societats de
capital
11. Valoració de la quota de liquidació
en cas de separació o exclusió del
soci, o de transmissió mortis cau-
sa i forçosa de les participacions
12. Clàusula d’arbitratge
13. Regularització.
*pag.30 a 31.àgora 12/3/08 15:52 Página 31
Kit de supervivència
Dels 200 items que ofereix el web, quins són els mínims per
afrontar un projecte bàsic en el marc del CTE
El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) ha
configurat un nou escenari de treball
per als arquitectes, que han de donar
resposta a tot un seguit de nous re-
queriments en l’elaboració dels seus
projectes. La complexitat del CTE s’ha
traduït en un canvi qualitatiu i quanti-
tatiu en el treball diari dels despatxos
d’arquitectes. La pàgina web Codi Téc-
nic, accions COAC ha estat el cen-
tre neuràlgic de tot el suport docu-
mental que el Col·legi ha ofert als
arquitectes per tal de conèixer i apli-
car el CTE. Allà es poden trobar des
de tots els Documents Bàsics que
desenvolupen el Codi fins a docu-
ments de suport elaborats pel propi
Col·legi, com ara les guies de contin-
gut documental del projecte bàsic o
executiu, entre d’altres.
Són ja prop de 200 items al web.
No és senzill per a l’usuari moure’s
per aquesta jungla internàutica de fit-
xes, guies, documents de projecte i
programes informàtics. Per això pro-
posem un kit mínim o equipament de
supervivència CTE. Per dissenyar-lo,
recordem quins són els continguts
indispensables del projecte bàsic,
aquells que han de ser contemplats
si o si segons el propi CTE (Annex I).
A continuació reproduïm, entre
aquests continguts indispensables,
els que tenen correspondència amb
eines del web Codi Tècnic, accions
COAC, indicant les coordenades per
localitzar-les-hi.
Memòria
En el projecte bàsic hi haurà un sub-
capítol de memòria descriptiva i un al-
tre de compliment de normativa.
CODI TÈCNIC. ACCIONS COAC
Pel que fa a la memòria descriptiva, el
contingut indispensable està integrat
per la informació sobre:
la descripció del projecte: descrip-
ció general de l’edifici (Document
Informatiu Àmbit d’aplicació del
CTE), del seu programa de neces-
sitats, ús característic i d’altres que
pogués assumir (Document Infor-
matiu Àmbit d’aplicació del CTE) i la
seva relació amb l’entorn; compli-
ment del CTE i d’altres normes es-
pecífiques (urbanístiques, munici-
pals, d’edificabilitat, etcètera); des-
cripció de la geometria de l’edifici,
volum de superfícies útils i cons-
truïdes, accessos i evacuació i la
descripció general dels paràmetres
que determinen les previsions tèc-
niques a considerar en el projecte
en relació als sistemes estructural
(DB SE/GUIES: Guia SE-AE, Con-
tingut documental del Projecte Bà-
sic d’Edificació Sistema Estructural),
de compartimentació, envolvent,
d’acabats, d’acondicionament am-
biental i, per últim, al de serveis.
Prestacions de l’edifici: és una de
les principals novetats de planteja-
ment del CTE. S’han de fer per re-
queriments bàsics i en relació a les
exigències del CTE. Com a mínim
s’han de definir de forma qualitati-
va aplicant al projecte el Document
informatiu Prestacions o podeu anar
més enllà i caracteritzar-les i quan-
tificar-les a partir de les fitxes de pro-
jecte bàsic que s’estan fent per a
cada document (Fitxa DB SU, Fit-
xa DB HS, Fitxa HE 1, Fitxa HE 3).
Febrer 2008
31
Pel que fa al subcapítol de Com-
pliment del CTE i d’altres reglaments
i disposicions s’ha de justificar com a
mínim la seguretat en cas d’incendi,
que es divideix en set exigències bà-
siques. Com a documentació de su-
port al web trobareu les Fitxes SI: Ha-
bitatge: RHp, RHu; Aparcament: Ap i
Docent: D) i per a la secció SI 1 Pro-
pagació interior el Document infor-
matiu Classificació europea de resis-
tència al foc i reacció al foc.
Plànols
En el capítol de plànols (situació, em-
plaçament, urbanització, cobertes, al-
çats i seccions) es pot emprar el pro-
grama informàtic Guia dels Continguts
dels Documents Gràfics del Projecte
Executiu/Bàsic.
Pressupost
La llista d’indispensables per al pro-
jecte bàsic es completa amb els re-
queriments de pressupost. Aquest és
l’únic cas on el suport documental es
pot trobar en d’altres recursos fora del
web Codi Tècnic. El pressupost del
projecte bàsic serà una valoració apro-
ximada del cost de l’execució mate-
rial de l’obra per capítols i podeu con-
sultar el Manual de Visat del COAC.
*pag.32 a 35 cultura 11/3/08 11:30 Página 32
32 C U LT U R A
Els primers treballs
de Ricardo Bofill
Tres blocs d’habitatges que van convertir l’arquitecte en
referent de l’Escola de Barcelona
A la seu de Sarrià-Sant Gervasi, de la
Demarcació de Barcelona, s’exposà
entre el 8 de gener i el 2 de febrer
2 x Bach + Nicaragua, que mostra els
inicis professionals de Ricardo Bofill.
La instal·lació ampliarà el seu material
per esdevenir exposició itinerant.
Els inicis professionals de l’arqui-
tecte Ricardo Bofill (Barcelona, 1939)
i del Taller de Arquitectura estan lligats
a alguns projectes d’edificació situats
al districte de Sarrià-Sant Gervasi i el
seu entorn, projectats quasi simultà-
niament entre 1960 i 1965: l’edifici d’-
ha- bitatges al carrer Compositor Bach,
l’edifici d’habitatges a la plaça Sant
Gregori Taumaturg i l’edifici d’habitat-
ges al carrer Nicaragua (premi FAD
1964). Aquests treballs suposen el re-
coneixement de R. Bofill, a principis
de la dècada dels anys seixanta del se-
gle XX, com un dels referents de l’ano-
Habitatges a la plaça Sant Gregori Taumaturg, a Barcelona.
menada “Escola de Barcelona”, inte-
grada per altres figures i equips com
Martorell-Bohigas-Mackay, Correa-Mi-
là, Cantallops-Rodrigo, Studio PER, Sa-
bater-Domènech-Puig, Donato...
Els edificis d’habitatges d’aquest
arquitecte, ja estiguin dirigits a sec-
tors de l’alta burgesia barcelonina o
es promoguin en règim de renda li-
mitada, es caracteritzen per l’ús de
materials convencionals com la fabri-
ca de maó, els tancaments amb per-
sianes de fusta o l’estructura de for-
migó armat, així com per l’adaptació
a les realitats modestes de l’època i
un cert gust envers un codi arquitec-
tònic vagament racionalista.
Malgrat això, R. Bofill aviat es va
qüestionar els límits d’aquest realisme
en arquitectura. La incomoditat amb la
normativa, les condicions d’edificabi-
litat mateix o l’orientació dels solars on
Febrer 2008
projecta aquests primers edificis, el
porten a plantejar solucions tan imagi-
natives com el perímetre esglaonat en
planta per a l’edifici al carrer Bach 28,
amb una façana interior oposada i in-
sospitada des de la façana del carrer,
o el tancament radical i massís, en ven-
tall, per a la façana nord de l’edifici del
carrer Nicaragua, alhora defensiva i crí-
tica envers la ciutat. Tanmateix, davant
de la influència dels corrents arquitec-
tònics contemporanis que arriben d’I-
tàlia o d’Escandinàvia, Bofill reivindica
la vigència de l’esperit del modernis-
me, manifestat en elements “menors”
de l’arquitectura com la serralleria o les
instal·lacions (baranes, conductes, xe-
meneies, gàrgoles...).
L’exposició, que té per comissari a
Julio Garnica, professor associat del
departament de Composició a l’ET-
SAB-UPC, ha recollit la documentació
*pag.32 a 35 cultura 11/3/08 11:30 Página 33

C U LT U R A 33

relativa als tres projectes esmentats Barba Corsini: l’aprenentatge de l’ar-

(plànols de plantes, seccions i alçats, quitectura (2006-07). Alhora, s’ha plan-
fotografies d’època i reportatges re- tejat com la primera part d’una mos-
cents, extractes de les memòries des- tra més completa, que continuï
criptives, fragments d’entrevistes a ampliant la monografia de R. Bofill per
l’autor...) per tal de reconstruir la gè- esdevenir una exposició itinerant.
nesis dels projec- Des de fa un
tes i les seves “Hasta el Modernismo una casa era any, el Departa-
condicions de pro- una obra artística. Una casa raciona- ment de Cultura
lista o funcional hecha por Le Cor-
jecció. Nogens- del COAC, va cre-
busier, Gropius o Wright y unos
menys, la presen- ar una xarxa de
cuantos más, también es una obra
tació del material artística. Lo malo es cuando el lema
treball entre seus
ha permès, tam- de Le Corbusier de que “una casa es col·legials per afa-
bé, reflexionar al una máquina de vivir” se lo toman vorir la mobilitat
voltant d’algunes en serio los empresarios y lo quie- de les exposi-
qüestions encara ren convertir, además, en un nego- cions, i d’activitats
vigents en el cio fabuloso”. culturals en gene-
camp de l’habitat- R. Bofill, Hogares Modernos , núm.2, 1965 ral. Així, ja s’han
ge col·lectiu, com creat mostres
la proposta de tipologies alternatives, com: Català-Roca al COAC, Giráldez-
l’agregació d’habitatges de dimen- López Iñigo-Subias a la recerca d’un
Habitatges del barceloní carrer Nicaragua, premiat
sions i règim econòmic diferents, o l’- llenguatge arquitectònic contempora- als FAD l’any 1964.
ús imaginatiu dels sovint menystin- ni (1956-1997) o Ignazio Gardella: un
guts materials tradicionals. mestre italià (1905-1999).
La inauguració, el passat 17 de ge- De manera simultània, s’està tre-
ner, va comptar amb la presència de ballant en l’ampliació i elaboració de
Manel Casadevall, secretari de la De- més exposicions. Actualment, es tro-
marcació de Barcelona del COAC; Sa- ben en preparació una mostra referent
ra Jaurrieta, regidora del districte de a l’obra de Peter Harnden i Lanfran-
Sarrià-Sant Gervasi; i Salvador Torrents, co Bombelli, a la qual ja se suma l’am-
responsable del COAC a Sarrià-Sant pliació de 2 x Bach + Nicaragua per
Gervasi. En l’acte, Garnica va resumir completar l’obra de la primera etapa
els continguts de la mostra i poste- de Ricardo Bofill. La temàtica conti-
riorment l’arquitecte Fernando Marzà, nuarà sent sobre la construcció resi-
va pronunciar una conferència que ana- dencial i allargarà el període fins a la
litzà la trajectòria de Bofill fins ben en- construcció del colossal i experimen-
trada la dècada dels setanta, destacant tal Walden 7.
els projectes del Barri Gaudí de Reus,
el Castell Kafka a Sitges, i el Walden 7 Exposició
a Sant Just Desvern. Aquesta activitat 2 x B a ch + N i c a ra g u a ( 19 6 0 - 6 5 )
Del 8 de gener al 2 de febrer
es va veure completada amb una altra
conferència a càrrec de Josep M. Ro- Organitza:
Oficina de Sarrià–Sant Gervasi, Demarcació
vira, catedràtic d’Història de l’Arqui- de Barcelona, COAC
tectura a l’ETSAB-UPC, el 28 de gener. Col·laboradors:
Amb la proposta 2 x Bach + Nica- Ajuntament de Barcelona (Sarrià-Sant Gerva-
si), Centre Cívic Vil·la Florida, Reprodisseny
ragua, continua la tasca de difusió de
Comissari:
l’obra i dels arquitectes vinculats amb Julio Garnica (coordinació), Josep Maldona-
el districte de Sarrià-Sant Gervasi, ini- do (disseny gràfic); Xavier Martí, Luis Felipe
Infiesta (suport i comunicació)
ciada amb l’exposició i publicació de Arxius:
J.A. Coderch a Sarrià-Sant Gervasi: R. Bofill - Taller de Arquitectura
Edifici d’habitatges al carrer Compositor Bach, de
Les Cotxeres (2005-06) i l’exposició Barcelona.

Febrer 2008
*pag.32 a 35 cultura 11/3/08 11:30 Página 34
34 C U LT U R A
Arquitectes creadors
La Generalitat concedeix ajuts a la creació vinculada a
l’arquitectura
L’Entitat Autònoma de Difusió Cultu-
ral del Departament de Cultura ator-
ga anualment els Fons de Creació Ar-
tística i Pensament Contemporani,
amb l’objectiu d’afavorir la investiga-
ció i la creació artístiques dins del sec-
tor dels professionals de la cultura.
Mòdul Habitable XXI
La proposta del despatx Crivillers i Ar-
quitectes Associats incorpora els aven-
ços tecnològics a l’habitatge gràcies
a un plantejament que proposa una
solució perquè les persones s’ex-
pressin tal com són dins del seu ha-
bitacle. L’I+D+i d’aquest projecte se
centra en tres punts: un habitatge se-
gur, l’aplicació de l’avenç tecnològic
sostenible i la qualitat de vida.
Àmbits del Mòdul Habitable XXI
Aquesta convocatòria va adreçada a
col·lectius i professionals que treba-
llen en diverses disciplines, des de les
arts visuals o les plàstiques fins a les
escèniques, passant pel disseny, la
música i l’arquitectura. Els Fons del
2007 van concedir un ajut a cinc pro-
Seguint aquest plantejament, a l’in-
terior del Mòdul Habitable XXI l’ésser
humà s’ha de sentir amb el màxim ni-
vell de comoditat, seguretat i llibertat,
mitjançant solucions tecnològiques
que incideixen en aspectes com la dis-
minució de l’edificabililitat, el control
senzill d’accés i de la seguretat, la mi-
nimització de la superfícies exposada
al deteriorament exterior, la flexibilitat
en la distribució interior, la utilització
de materials naturals, sostenibles i re-
ciclats, o l’ús d’energies renovables,
entre d’altres.
El Mòdul Habitable, en essència,
és considerat com un ésser viu que
capta, emmagatzema i gestiona els
fluxos energètics naturals de l’entorn.
L’espai Picasso del COAC va acollir
el mes de febrer de l’any passat una
exposició en què es recollien els punts
principals d’aquest projecte.
CAD-CAM Digital Making
L’estudi Cloud 9, que encapçala Enric
Ruiz-Geli, proposa una complemen-
tació dels conceptes de projecte i pro-
cés, en què s’experimenta amb vo-
lums i materials que defineixen un
paisatge de pavellons continus. Se-
guint aquesta idea, a Villa Nurbs, si-
tuada a Empúriabrava, es crea una pla-
taforma a partir del clima, la geografia
Febrer 2008
postes vinculades a la creació i la in-
vestigació dins l’àmbit de l’arquitec-
tura. Val a dir que un sisè projecte,
d’aquestes característiques, presen-
tat per Joan Curós sobre l’arquitectu-
ra rural de Catalunya, va ser desesti-
mat per manca de pressupost.
i el paisatge exterior, que defineixen
una pell que proporciona diverses at-
mosferes en l’interior. La construcció
no segueix el ritme habitual d’avant-
projecte, projecte bàsic, projecte exe-
cutiu i construcció.
Aquí, disseny i construcció van en
paral·lel. Això permet la utilització de
materials i tècniques noves, que en-
cara no estan en el mercat, i que es
desenvolupen al mateix temps que
avança l’obra.
La forma de construcció és el
CAD-CAM: el computer-aided design
es connecta al computer-aided ma-
nufacturing, que apliquen els diver-
sos col·laboradors del projecte. Aquest
procés no només permet construir
coses que abans eren impossibles,
sinó que és una manera de comuni-
car i gestionar amb els proveïdors i
enginyers implicats. Només hi ha un
model tridimensional del projecte, del
qual s’extreuen totes les informacions
necessàries per a les disciplines in-
dividuals. És una manera de comuni-
cació directa, sense intervenció d’un
constructor general. És un procés de
producció que encara no està estan-
daritzat, i implica que cada industrial,
artista o enginyer que hi col·labora
s’ha d’inventar també una manera de
comunicar.
*pag.32 a 35 cultura 11/3/08 11:30 Página 35
Latencias Urbanas
El projecte té com a objectiu desen-
volupar un conjunt d’episodis a partir
de la creació d’elements del mobilia-
ri urbà. A partir d’aquesta premissa,
s’invita l’espectador a reflexionar so-
bre quines són les necessitats de les
persones i sobre com és la vida ur-
bana a les grans ciutats.
En les intervencions que han rea-
litzat fins ara, es projecta una ciutat
incessant, amb la qual els seus habi-
tants estableixen una relació d’amor-
El taller “Gritadero”, dins el projecte Latencias
Urbanas
odi, plena de gent i alhora solitària,
amb una oferta d’oci interminable i un
nivell d’estrès asfixiant, i amb moltes
expectatives que s’acaben concretant
en un itinerari gairebé sempre fix i pre-
visible. Els autors proposen una aven-
tura visual que transcorre en les ments
dels seus creadors i que rescaten ba-
tecs del dia a dia, per tal de prevenir
un futur no gaire engrescador i alhora
perseguir la reacció de l’espectador.
Els episodis d’aquest recorregut
urbà es poden consultar a www.abar.
es/otto. Actualment, n’estan disponi-
bles cinc: “Gritaderos”, d’Amaia Cela-
ya, “Conectantes”, de Fred Zara, “Pun-
ching Spot”, de Poaulo Moreira, “Co-
sa”, de Raul Sanchéz, i “Silent Cucs”,
de Vander Lemes.
Vista del muntatge i del material exposat a “Casas Vividas”
Josep Llinàs, “Casas Vividas”
(1992-2007)
Es tracta d’una exposició antològica,
dirigida per l’arquitecte Pedro Azara,
dedicada a l’espai domèstic en habi-
tatges públics i privats i en centres cul-
turals projectats per l’arquitecte Jo-
sep Llinàs.
La mostra recull una desena d’o-
bres en què es mostren sobretot un
gran nombre de maquetes de treball
on es percep com la forma s’ajusta a
la voluntat del client i a les necessi-
tats del projecte, i un documental en
el qual diverses persones que tenen
una relació amb algunes de les obres
ofereixen el seu punt de vista sobre
aquests espais i en què desvelen com
els usen i com els interiors han mar-
cat la seva vida.
Es tracta, per tant, d’una exposició
en què l’arquitectura i l’antropologia es
conjuguen per oferir una mirada sobre
l’arquitectura des d’un punt de vista so-
bretot de l’habitant, no tant del creador.
En aquest sentit, l’obra de Josep Lli-
nàs, immersa en la trama urbana, per-
met una lectura que atén tant a allò que
els volums requereixen com, i sobre-
tot, a allò que demanen els usuaris.
Habitus 3 Ultrabarri
S’inscriu en el marc d’investigació del
projecte Habitus, del qual és la terce-
ra part. Se centra en diferents barris
Febrer 2008
C U LT U R A 35
catalans, en un marc definit per la Llei
de barris. El seu objectiu és extreure
les formes de vida naturalitzada par-
tint de les vivències de líders veïnals,
treballadors socials i veïns implicats
en diferents accions del barri, i que
són recollides en unes entrevistes
(www.habitusproject.org). Aquests
personatges estan implicats en la
construcció d’un sentit col·lectiu del
barri, i aquesta labor dóna sentit a la
seva vida i alhora es constitueix en una
referència a l’hora d’entendre el tre-
ball dirigit a la col·lectivitat.
Habitus 3 Ultrabarri, una proposta
de l’arquitecte Gaspar Maza, respon
a una mirada estricta al territori on es
viu, i exemplifica el tema de la fron-
tera i la connexió com a paràmetres
per entendre el context del territori
“ciutat”.
Pàgina d’entrada del projecte Habitus 3 Ultrabarri
*pag.36 a 43 Premis VallèsFebrer 11/3/08
36 4 A B AV
Un CEIP de Jordi Badia a
Granollers, guardonat a la
Biennal del Vallès
Els premis de la quarta edició van ser lliurats en el decurs
de l’acte Arquitectura en públic
El jurat de la 4BAV ha repartit el reco-
neixement de les obres arquitectòni-
ques de nova construcció de la Dele-
gació del Vallès del COAC entre les
dues comarques vallesanes. Terrassa
i Sant Cugat s’han repartit els princi-
pals guardons, però Sabadell, Grano-
llers, Mollet i Sant Quirze també s’han
emportat premi.
A més, la Delegació del Vallès del
COAC, ha atorgat els guardons ho-
norífics Bartomeu Cruells a la Con-
sellera de Justícia de la Generalitat,
Montserrat Tura, per la seva especial
sensibilitat a fomentar des de l’Ad-
ministració pública l’arquitectura i l’ur-
banisme com un mitjà de millora per-
manent de les condicions de vida dels
11:32 Página 36
ciutadans, i a l’historiador sabadellenc
Albert Roig Deolofeu per la seva ex-
tensa tasca d’investigació i rehabili-
tació en defensa del patrimoni arqui-
tectònic. Roig és llicenciat en filosofia
i lletres, a la secció d’Història, per la
Universitat Autònoma de Barcelona, i
Enginyer Tècnic en Química Industrial,
per l’Escola d’Enginyers Industrials de
Terrassa.
L’acte Arquitectura en públic va te-
nir lloc a l’Auditori del Centre Cultural
de Terrassa el 30 de novembre pas-
sat en el marc dels actes de celebra-
ció del 10è aniversari de la Delegació.
Per primer cop en un acte obert, el
públic va poder gaudir de l’especta-
cle Ciutat de la Fundació Orfeó Man-
Febrer 2008
Foto: E U G E N I P O N S
resà. A l’acte hi van assistir Joan Ma-
nel Tresserras, conseller de Cultura
de la Generalitat, acompanyat de di-
versos alcaldes de la comarca, com
ara Pere Navarro, de Terrassa. El punt
i final el va posar el sopar de la De-
legació, al qual van assistir més de
200 col·legiats encapçalats per Jordi
Ludevid, degà del COAC; Lluís Co-
merón, president de la Demarcació
de Barcelona, i Josep Milà, Delegat
del Vallès.
Per primer cop també, la Delega-
ció ha editat 2.500 exemplars del ca-
tàleg amb totes les obres presenta-
des que es va distribuir el 4 de de-
sembre als dos vallesos amb el diari
La Vanguardia.
*pag.36 a 43 Premis VallèsFebrer 11/3/08 11:32 Página 37

4 A B AV 37

OBRA NOVA DE PROMOCIÓ PÚBLICA

Foto: E U G E N I P O N S
Primer premi

CEIP Ferrer i Guàrdia, a Granollers,

de BAAS Jordi Badia

S’ha valorat la manera equilibrada i pro-

porcionada amb què s’han implantat els
nous volums i els seus usos interiors en
un entorn de ciutat no uniforme. S’ha tin-
gut en compte, també, la correcta utilit-
zació dels patis d’il·luminació i ventilació
respecte a les aules i la façana orientada
a sud, ja que ajuda a controlar el sol a l’in-
terior, i dota la façana d’obertures propor-
cionades a la dimensió del seu volum.

Obres finalistes
Foto: T E R E SA L L O R D É S

Foto: E VA S E R R AT S

Foto: X AV I E R A L E M A N Y
30 habitatges de protecció oficial, a Terrassa, 140 HPO, a Terrassa, Coberta Poliesportiu F. Calvo, a Rubí,

de F. Bacardit i J. Armengol (BAMMP Arquitectes) de Franc Fernández, Carles Puig i de Xavier Alemany, Lluís Badenas
i M. Ruisánchez (M. Ruisánchez Arquitectes SL) Xavi Vancells i Jaume Tubert
Foto: B E RTA T I A N A I ROG E R SAU Q U ET

Foto: L OU R D E S JA N SA N A
Foto: STA R P E ST U D I

39 HPO al sector la Bòbila de Barberà, Edifici RDA. Europa, a Sabadell, 129 HPO a can Roca, a Terrassa,
de Txell Manresa, David Pareras i Toni Marí de Xavier Sauquet, Roger Sauquet de RGA Arquitectes (Barto Busom, Pere Riera,
i Francesc Pedragosa J.M. Gutiérrez, J. Sotorres i Montse Batlle)

Febrer 2008
*pag.36 a 43 Premis VallèsFebrer 11/3/08 11:32 Página 38

38 4 A B AV

Obres finalistes (Obra nova de promoció pública)

Foto: INFINITE & LIGHT I ALAMINOS VIDAL ARQ.

Comissaria dels Mossos d’Esquadra, a Rubí, CEIP Can Roca, a Terrassa,

de Josep Val i Sergi Serrat d’Alaminos Vidal Arquitectos

OBRA NOVA DE PROMOCIÓ PRIVADA

Fotos: STA R P ST U D I
Primer premi

CASA 101, a Mollet del Vallès,

de David Lorente, Josep Ricart,
Xavier Ros i Roger Tudó

Aquesta casa aconsegueix una singular vo-

lumetria i uns suggerents espais interiors
en el moment que els autors decideixen
situar el pati a la cantonada, a diferència
del que succeeix en la majoria de les par-
cel·les d’aquest tipus del Vallès, on els pa-
tis queden al fons de la parcel·la o bé ad-
jacents a les parets mitgeres com a
simples elements de ventilació.

Obres finalistes
Foto: A D R I À G OU L A

Foto: J. A N TO N I L Ó P E Z I JO E L P E D RO SA

Casa 89, a l’Atmetlla del Vallès, Seu social Lola Casademunt, a Cardedeu,

de D. Lorente, J. Ricart, X. Ros i R. Tudó J. Antoni López

Febrer 2008
*pag.36 a 43 Premis VallèsFebrer 12/3/08 16:06 Página 39

4 A B AV 39

Foto: Á LVA R E Z & M I N G U I L L Ó N

Foto: T E R E SA L L O R D É S

Foto: JO R D I B E R N A R D Ó
5 habitatges, a Cardedeu, Habitatges en filera zona 2 ca n’Oriol, a Rubí, Escola de golf Vallès Golf, a Terrassa,
de Jordi Álvarez i Ernest Minguillón de Serra-Vives-Cartagena Arquitectes de Conxita Balcells Associats i
Martí-Sardà Associats
Foto: T E R E SA L L O R D É S

Foto: M Ò N I C A F E R N Á N D E Z
75 habitages Promoció Baldrich, a Terrassa, Tanatori, a Barberà del Vallès, Projecte Modul-am, a Vacarisses,

de Serra-Vives-Cartagena Arquitectes de Josep Val de Mònica Fernández

i BAMMP Arquitectes
Foto: T E R E SA L L O R D É S

Foto: B E R N A R DO R A BAS SA

Casa Ivo, a Matadepera, Habitatge de protecció oficial, a la Floresta,

de GMG Plans i Projectes SL d’Isabel Rabassa

Toni Más, Enric Garcés

Febrer 2008
*pag.36 a 43 Premis VallèsFebrer 11/3/08 11:32 Página 40

40 4 A B AV

OBRA DE REHABILITACIÓ

Fotos: A N D R É S F L A J S Z E R
Primer premi ex-aequo

Reforma i ampliació de la tribuna de

l’Atlètic Terrassa Hockey Club,
a Terrassa,
de Jaume Armengol i Xavi Vancells.

Amb la construcció d’aquesta tribuna de

formes clares s’aconsegueix transformar,
no només l’espai cobert per al públic, si-
nó també el seu entorn immediat. És un
exemple de com la construcció d’un ele-
ment senzill en forma de “T” i sense fili-
granes tecnològiques pot donar un alt ni-
vell de servei tant en l’ordenació de l’accés
del públic, com en la funció de protecció i

Fotos: SA N T I S OTO I L L U Í S C A N A LS
en el grau satisfactori d’il·luminació.

Masia de can Vilallonga,

a Sant Cugat del Vallès,
de Santi Soto i Rafael Olcina.

Aquesta transformació i adaptació ha per-

mès respectar la seva aparença ancestral
sense renunciar a incorporar-hi elements i
petits edificis propis dels nostres temps.
Amb aquest mateix criteri s’ha utilitzat la
fusta, un material antic però que s’adap-
ta a les tècniques i les formes actuals.

Obres finalistes
Foto: JOA N S OT I L L O S
Foto: SA N T I S OTO

Foto: B E RTA T I A N A

Reforma d’un habitatge unifamiliar, a Mirasol, IES a l’antic tèxtil Besòs, a Sentmenat, Casa entre mitgeres, a Sabadell,
de Santi Soto de Marc Batlle i Rafael Llonch d’Anna Segura

Febrer 2008
*pag.36 a 43 Premis VallèsFebrer 11/3/08 11:32 Página 41

4 A B AV 41

Foto: BA D I A C ASA N OVA

Centre cívic a la masia de can Borrel, a Mollet del Vallès, Foto: L L OV E R AS & S O L E R A R Q U IT E C T E S Església de Sant Miquel, a Terrassa,

de Mercè Soler i Miquel Lloveras (Lloveras & Soler) de la secció de Restauració del Departament de Cultura de la Generalitat

INTERIORISME, OBRA EFÍMERA

Fotos: R A FA E L VA RGAS I M A R I O C A R R E R I
Primer premi

Seu Corporativa i Logística FEDOM,

a Sant Quirze del Vallès,
d’Alfredo Arribas Arquitectes Associats.

En aquesta obra es posa a prova una clàs-

sica disciplina de l’arquitectura: la propor-
ció de les coses. És una bona mostra de
com objectes d’escala humana –les cadi-
res, les taules, els armaris, els serveis sa-
nitaris i fins i tot les portes– es poden ins-
tal·lar en un espai d’escala, diguem-ne,
industrial sense que la seva grandesa em-
petiteixi els objectes o incomodi les per-
sones que els utilitzen.

Febrer 2008
*pag.36 a 43 Premis VallèsFebrer 11/3/08 11:32 Página 42

42 4 A B AV

Obres finalistes (Interiorisme, obra efímera)

Foto: T E R E SA L L O R D É S

Foto: DAV I D A R N AU
3 apartaments, a Terrassa, Reforma interior d’un habitatge, a Terrassa,

de F. Bacardit (BAMMP Arquitectes) de Josep Gascón

i R. Tudó (H Arquitectes)

Foto: R A I M O N FA R R É
Foto: B L A N C A F O RT- R E U S A R Q U IT E C T U R A

Museu de la ciutat, a Granollers, Casa Domingo, a La Floresta,

de Jaume Blancafort i Patrícia Reus de Raimon Farré i Jaume Mayol

ESPAIS EXTERIORS, URBANISME I OBRA CIVIL

El jurat va declarar deserta aquesta cate-

Foto: W E N Z E L- JO S E P M A R I A M O L I N O S

goria, tot i que en va destacar tres obres

finalistes.
Foto: L L U Í S C ASA LS

Accessibilitat al pont Sant Pere, a Terrassa, Intervenció paisatgística, a Terrassa, Urbanització de l’entorn de Sedunión, a Mollet,

de Teresa Pintado i Josep M. Cunill de l’Incasòl (Àrea d’Urbanització dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de
i Medi Ambient); Judit Segura Mollet del Vallès; Carlos Freire

Febrer 2008
*pag.36 a 43 Premis VallèsFebrer 11/3/08 11:32 Página 43

4 A B AV 43

Premi especial del jurat al millor HABITATGE SOCIAL

Fotos: B E RTA T I A N A I ROG E R SAU Q U ET

Edifici Ronda Europa,
a Can Llong (Sabadell),
de Xavier Sauquet, Roger Sauquet i Fran-
cesc Pedragosa.

Projectar habitatges de protecció oficial su-

posa un esforç considerable d’enginy i con-
tenció, ateses les limitacions de pressupost
que aquestes promocions comporten. En
aquest cas, les limitacions no han condicionat
gens el resultat que, tant per les distribucions
interiors com per la manera amb què han es-
tat agrupats els 100 habitatges, demostra un
mestratge evident.

NOUS GUARDONS

Per primer cop, aquest any, la Delegació del

Vallès del COAC ha comptat amb la col·labo-
ració de tres patrocinadors que també han vol-
gut reconèixer les obres presentades. Així,
s’han creat tres nous premis:

1. Premi Obra Social Caixa Terrassa a la sos-

tenibilitat, per a la Reforma i ampliació d’ha-
bitatge unifamiliar a Mirasol (Sant Cugat del
Vallès), de Santi Soto. 1

2. Premi Fundació Banc de Sabadell a la mi-

llor obra d’innovació per a arquitectes menors
de 40 anys atorgat al Centre d’Educació Pri-
mària Can Roca (Terrassa), d’Alaminos Vidal
Arquitectes.

3. Premi Obra Social Caixa de Sabadell al

millor habitatge social per al bloc de 14 habi-
tatges de protecció pública (Terrassa), de Franc 2

Fernández, Carles Puig i Xavi Vancells.

4. A més, el Premi Especial de l’Ajuntament

de Sabadell, que atorga la Comissió del Pai-
satge Urbà de la ciutat, va atorgar el seu pre-
mi especial a la reforma d’un habitatge uni-
familiar a Sabadell, de Sausriballonch SCP, per
la depuració compositiva de la proposta. 4 3

Febrer 2008
*pag.44 a 51.Patrimoni 11/3/08 11:37
44 X X X C U R S E T D E PAT R I M O N I
La formació com a problema
Participació rècord a les Jornades Internacionals sobre la
Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
Parlaments inaugurals amb Rosa Maria Cànovas, presidenta de l’AADIPA, el degà, Jordi Ludevid, i el
director del XXX Curset, Josep Lluís González Moreno-Navarro.
L’ensenyament sobre les disciplines
que afecten el patrimoni és un dels
grans absents a les escoles d’arqui-
tectura del nostre país. Aquest fet, que
ja era una realitat l’any 1976, va justi-
ficar l’organització del primer Curset
del Col·legi d’Arquitectes de Cata-
lunya. Just 30 anys després, els ar-
quitectes que –tard o d’hora, per vo-
luntat o per oportunitat– intervenen
en edificis, nuclis o elements històrics
s’han hagut de formar pel seu comp-
te o bé han d’actuar sense cap for-
mació específica. Aquesta realitat ha
justificat que el Curset/Jornades in-
ternacionals reprengués la raó origi-
nària en dedicar la seva XXX edició a
exposar, analitzar i debatre la forma-
ció i la responsabilitat professional en
el patrimoni. Després de tres dies de
treball intens a la seu barcelonina del
COAC i un diumenge dedicat a visites
–del 13 al 16 de desembre– va quedar
palesa la necessitat que s’omplin els
buits existents, especialment en for-
Página 44
mació i responsabilitat, una resposta
que encara s’espera d’escoles, col·le-
gis professionals i de l’Administració.
Aquest va ser l’esperit majoritàriament
compartit en les sessions del XXX Cur-
set, organitzat per l’Agrupació d’Ar-
quitectes per a la Defensa i la Inter-
venció en el Patrimoni (AADIPA).
Antecedents
Fa pocs dies, seguint el procés de Bo-
lonya, s’han publicat els nous criteris
generals per als estudis d’Arquitectu-
ra [vegeu pàgines 26 i 27]. L’arquitec-
te Josep Lluís González Moreno-Na-
varro, director del Curset, recorda que
en els pròxims mesos es concretarà
el nou pla que, probablement, s’ini-
ciarà el curs 2009-2010. Els nous ar-
quitectes no exerciran fins al 2015 o
2016, si tot va bé. “Per als estudiants
que es llicenciïn els pròxims set o vuit
anys seguint el pla actual –insisteix–,
les transformacions derivades de Bo-
lonya únicament els permetran, en el
Febrer 2008
millor dels casos, realitzar uns nous
màsters oficials, més aviat rígids i sen-
se connexió amb les altres profes-
sions, ben al contrari dels que hi ha-
via fins ara.” Per la qual cosa pensa
que ara és un moment crucial en re-
lació a la formació dels arquitectes en
aquest àmbit i que el Curset ha apor-
tat informació i reflexió per a aquells
que han de prendre decisions sobre
màsters o plans d’estudis.
La meitat de la darrera sessió de
les jornades es va dedicar a inter-
canviar opinions amb professors de
les diferents escoles d’Espanya. A les
altres quatre sessions i mitja es va
fer un recorregut sobre totes les ac-
tivitats que pot fer l’arquitecte en
aquest camp: gestió, planejament,
coneixement, projecte i obra per tal
que arquitectes joves o estudiants
les coneguin. “Difícilment es torna-
rà a repetir enlloc una oportunitat
com aquesta”, resumeix Josep Lluís
González.
Fotos: JO R D I PA R ETO
Josep Lluís González durant la seva ponència
sobre el patrimoni i el codi tècnic.
*pag.44 a 51.Patrimoni 11/3/08 11:37 Página 45

X X X C U R S E T D E PAT R I M O N I 45

Conseqüentment, per tal que hi as-

Foto: G L Ò R I A BAS S E G O DA
sistissin el màxim d’estudiants, es va
fer una campanya molt intensa a l’Es-
cola d’Arquitectura de Barcelona i, mal-
grat les enormes dificultats que su-
posa per als estudiants seguir el
Curset –en plena temporada d’exà-
mens i lliuraments de projectes i ur-
banisme– es va aconseguir un nom-
bre rècord en la història de les
jornades. Els estudiants i els arqui-
tectes joves van sumar la meitat dels
212 inscrits, que durant quatre dies
van seguir de prop les 30 ponències
–la majoria presentades per arquitec-
tes– plantejant casos concrets, marcs
teòrics i la incidència en l’ensenya-
ment, així com van participar activa-
ment en les tres taules rodones i sis
debats, un dels quals de conclusions.
Un viatge previ a Sevilla i quatre visi-
tes guiades a Santa Maria del Mar, les
Llars Mundet i als castells de Caste-
llet i Gelida van completar, sobre el te- El grup que va fer el viatge a Andalusia, a la teulada de la catedral de Sevilla amb l’arquitecte
Francisco Pinto.
rreny, les nombroses propostes d’in-
formació i reflexió.
d’un màster o experiència demostra- arquitectes, arqueòlegs, historiadors
Objectius ble per poder accedir a un treball so- i professionals de les arts estan pre-
Com va assenyalar el degà del Col·le- bre patrimoni, de la mateixa manera parats per afrontar la responsabilitat
gi, Jordi Ludevid, en la sessió inau- que es fa amb les empreses o amb d’intervenir en el patrimoni.
gural, la indefugible necessitat de la els arqueòlegs. Josep Lluís González Moreno-Na-
preservació dels béns arquitectònics La presidenta de l’AADIPA, Rosa varro va destacar que mentre quasi
patrimonials en el marc europeu del Maria Cànovas, va animar els curse- tots els ponents eren de la resta d’Es-
segle XXI feien més peremptòria que tistes a seguir treballant en defensa, panya, els invitats als debats eren tots
mai l’organització de jornades interna- vetlla, protecció, investigació i difusió d’aquí, i això per tal d’aprendre dels
cionals com la del Curset de desem- del patrimoni i va recordar els 30 anys de fora però sense renunciar a la opi-
bre perquè, a partir de les anàlisis i dedicats pel Col·legi a aquesta tasca nió pròpia. “Els habitualment presents
debats sorgissin idees per assolir, en- mitjançant el Curset, “un llarg camí ponents de la resta d’Europa –va ma-
tre d’altres, objectius com aquests –va dir– i també un període extrema- nifestar– en aquesta ocasió no ens
tres: 1) Establir les orientacions dels ment curt, ja que els esforços en podien ajudar a resoldre els proble-
continguts mínims de les assignatu- aquest sentit no s’acabaran mai”. Cà- mes de la formació de l’arquitecte es-
res obligatòries de grau sobre inter- novas va insistir què rehabilitar, res- panyol que, com és ben sabut, és
venció en el patrimoni; 2) Establir taurar i projectar “en allò que ja havia molt més completa.” Finalment, va
unes orientacions mínimes sobre la estat projectat” i construir “allà on subratllar la “feina ben feta” i, sobre-
docència de postgrau que s’imparteixi havia estat construït” és una forma tot, les bones idees que van aportar
a les universitats, als col·legis pro- de continuar fent arquitectura. I va les arquitectes que el van ajudar en
fessionals i en els màsters oficials, i afeigir que fer arquitectura “és una la direcció: Glòria Bassegoda, secre-
3) Debatre sobre la possibilitat d’im- tasca per a l’home i és l’home qui, tària de l’AADIPA, Mariona Genís,
plantar, per part de les corresponents en cada moment, és portador d’una Claudia Sanmartí i Gemma Serch. Jo-
administracions autonòmiques o cultura que gaudeix o pateix la seva sep Lluís González és catedràtic de
col·legis professionals, l’exigència intervenció”. Va acabar afirmant que l’ETSAB i acadèmic del Partal.

Febrer 2008
*pag.44 a 51.Patrimoni 11/3/08 11:37 Página 46

46 X X X C U R S E T D E PAT R I M O N I

Els estudiants opinen

Diferents punts de vista destaquen la importància dels temes
plantejats i debatuts a les Jornades

La participació de joves arquitectes i
d’estudiants ha estat un fet destacat
i destacable. Si el XXX Curset ha as-
solit, o no, els objectius sobre màs-
ters i plans d’estudis s’haurà de veu-
re més endavant. Però el seu efecte
sobre la gent jove ja es pot copsar.
De moment es pot comptar amb
la valuosa aportació dels qui, en el fu-
tur, estiguin cridats a assumir una res-
ponsabilitat sobre el patrimoni: un
grup d’estudiants assistents van ser
convidats per la direcció de les jorna-
des a expressar per escrit les seves
opinions pocs dies després de fina-
litzar les sessions. A continuació ofe-
rim una selecció i extracte d’alguns
d’aquests testimonis agrupats segons
tres punts de vista. Cada paràgraf
constitueix una opinió sense relació
directa amb la següent.
jornades permet comprovar que no ha
estat un senzill mostrari d’interven-
cions sinó un marc ampli que ha con-
siderat permanentment el conjunt i el
detall.
” neradora d’espais s’ha de veure en
“ Si una cosa va quedar clara és que
a partir d’ara hauré de tenir amics de
professió entre els quals hi haurà his-
toriadors, enginyers, arqueòlegs, pai-
satgistes, economistes, geòlegs i
molts altres. Segurament discutirem
més, però arribarem a una més bo-
na decisió a l’hora de fer un projecte
d’intervenció en el patrimoni.
” ció històrica és el que fonamenta el
Sobre aspectes concrets
“ Vaig trobar especialment enriqui-
dor, a les xerrades seguides de visi-
tes, Santa Maria del Mar, les Llars
Mundet i els dos castells, poder veu-
re en directe allò què se’ns havia ex-
plicat abans. L’arquitectura com a ge-
moviment per apreciar-ne tota la seva
magnitud; és molt diferent veure la fo-
to d’una esquerda que ens la senya-
lin allà dalt de tot, quasi imperceptible
en un arc, i que a més se’ns expliqui
la història d’aquest edifici.
”
“ En moltes ocasions s’ha vist que
el mateix coneixement en construc-
debat; així es va veure en les inter-
vencions dels projectes de Lluís Ba-
yona, al castell del Paborde, al pont
de Villafranca del Cid, o a la realitza-
ció de Santa Clara. Però també sem-

Foto: S E RV E I D E M O N U I M E N T S D E L A D I P UTAC I Ó D E G I RO N A
Sobre tot el conjunt

“ Del Curset, el que he trobat més

interessant és l’esforç per apropar-se
i donar a conèixer casos en tota la
branca de l’arquitectura. S’han vist
exemples en què la restauració ac-
tuava com a organitzadora, com a pai-
satgista, s’han vist casos amb inter-
vencions mínimes i amb interven-
cions molt fortes. Crec que això ens
ha donat una visió bastant global del
fet de la restauració i l’exposició de
casos quasi extrems en intervencio-
nisme ha contribuït a formar-nos una
opinió de com s’ha o com no s’ha de
restaurar.
”
“ La necessitat de l’actuació inter-
disciplinària ha protagonitzat també el
Curset. La mateixa estructura de les Sala gòtica de la Cúria Reial de Besalú, amb la part original de l’enteixinat.

Febrer 2008
*pag.44 a 51.Patrimoni 11/3/08 11:37 Página 47

X X X C U R S E T D E PAT R I M O N I 47

Fotos: E ST U D I O D E A R Q U IT E C T U R A L R A JAV I E R GA L L E G O RO C A
Muralla nassarita de l’Alberzana, a l’Albaicín de Granada.

bla absolutament necessari fomen-

tar el debat teòric, complex, com es
en els casos de Palma de Mallorca,
Menorca, la Sierra de los Molinos, la “ Vull remarcar que una de les co-
ses que se’ns ha transmès és la im-
va veure en la intervenció de Jorge muralla nassarita de Granada o es- portància que tenen els estudis pre-
Otero, social i polític. I això és el que pecialment en el barri vell de Giro- vis: arcbotants, voltes extremenyes,
crec que s’ha fet des del Curset, amb na, actuació que em va fascinar mol- o assaigs; faré menció dels magní-
una visió global i integradora del Pa- tíssim per la idea que es pot arribar a fics exemples que ens ha donat Lo-
trimoni. Especialment interessant em restaurar i tornar a donar vida a tota renzo Jurina, amb unes magnífiques
van semblar les ponències de Luis
Caballero sobre l’arqueologia de l’ar-
una zona de la ciutat que havia arribat
a estar pràcticament abandonada.
”
actuacions de reforç estructural.
”
quitectura.
”
“
Fotos: R A FA E L M ATA I A r ch i vo G e n e r a l d e l a Ad m i n i s t r a c i ó n ( M i n i s t e r i o d e C u l tu r a )
La intervenció de l’economista
Juan Alonso em va resultar molt in-
teressant ja que ens va fer veure que
es pot parlar de patrimoni des de l’eco-
nomia d’una forma objectiva.
”
“ Cal felicitar l’Instituto Andaluz del
Patrimonio Histórico que fa molts anys
que funciona, és molt interessant sa-
ber què passa a altres comunitats au-
tònomes en aquest àmbit ja que so-
vint els que estem estudiant a l’Escola
no tenim temps per mirar una mica
enfora per veure què passa.
”
“ Requereix una menció especial el
planejament amb el gran impacte que
pot produir, la qual cosa la varem veu-
re, de manera general a propòsit del Molí de vent restaurat a la localitat de Campo de Criptana, a La Manxa. A la dreta, una instantània dels
Memoràndum de Viena, i en concret anys 60.

Febrer 2008
*pag.44 a 51.Patrimoni 11/3/08 11:37 Página 48
48 X X X C U R S E T D E PAT R I M O N I
“ Es van presentar exemples d’in-
tervenció amb un ventall molt ampli,
des de la intervenció més mínima a
les intervencions més espectaculars
i polèmiques del cas de Santa Cate-
rina. Personalment, en aquest darrer
cas, considero que tota la sensibili-
tat que intentava justificar la seva au-
tora mostrant els seus fills, o el mun-
tatge del nen de color que juga sol i
un nen blanc que juga sol i finalment
Façana i interior rehabilitat de l’edifici Rookery (1884), a Chicago, dels arquitectes Burnam & Root.
Maqueta de la reforma urbanística al barri de Santa Caterina.
Febrer 2008
juguen junts, es desdibuixa totalment
quan t’apropes al mercat.
”
“ Entre el que no s’ha de fer, hi ha
el cas del nou arxiu de Pamplona, que
ens porta sobre la reflexió de la im-
portància de l’autenticitat. Només el
fet d’haver folrat les façanes de l’an-
tic castell per tal de fer-les verticals,
amagant la façana original, va es-
candalitzar els assistents de la xerra-
da, tot i que l’aspecte exterior sem-
bli el mateix. És clar que, per man-
tenir el valor històric d’un monument,
aquest ha de conservar almenys al-
guna de les arrugues provocades per
l’edat, el desgast de la forma o de la
pàtina.
”
Sobre la formació
“ Crec que es pot afirmar que el
marc teòric i legal existent és vàlid i
prou exigent (Codi Tècnic i lleis sobre
patrimoni, com van exposar Costa i
García Fernández); la causa del pro-
blema, per tant, és la ignorància ge-
neralitzada entre els arquitectes.
”
“ Gràcies el Curset he comprès as-
pectes dels quals fins ara ningú no
ens n’havia dit res: és a dir, existeix
un món diferent del dels solars ur-
bans buits, el món construït, al qual
també els arquitectes ens haurem
d’enfrontar, encara que l’Escola d’Ar-
quitectura sembli voler silenciar-lo.
”
“ En les nostres pròpies carns hem
patit la falta de formació en relació al
patrimoni i aquesta manca porta a
una deformació que pot ser irrever-
sible i molt dolenta per al patrimoni.
Què passarà quan la generació d’ar-
quitectes que ara s’està formant ac-
tuï sobre el patrimoni? Aquesta ha
estat per a mi la gran virtut del Cur-
set, fer veure als estudiants que hi
ha altres formes d’actuar i que, si
volem, potser no és massa tard per
nosaltres.
”
*pag.44 a 51.Patrimoni 11/3/08 11:37 Página 49

X X X C U R S E T D E PAT R I M O N I 49
Foto: JOA N N A RO C A

LA “SELECCIÓ NATURAL”
NO AFECTA A L’ARQUITECTE

En la seva ponència La experièn-

Carrer del Puig de Sant Pere, a Palma de Mallorca
cia en la gestió privada , Gabriel
Morate, director del Programa de
Conservació del patrimoni Histò-
ric Espanyol de la Fundació Caja
Madrid va sintetitzar, amb visió crí-
tica, un sentir general dels partici-
pants en el Curset.
Morate va obrir la seva confe-
rència amb dues imatges-muntat-
ge provocadores. Totes dues si-
mulen notícies publicades en
premsa. En la primera es pot llegir
l’encàrrec de la restauració de Las
Meninas de Velázquez a Barceló.
En la segona es recull l’encàrrec
de la restauració del Palau Reial
dels Reis de Navarra (La Capitanía
de Pamplona) a Rafael Moneo.
Mentre que el primer titular és
inconcebible –només un profes-

“ Valoro molt també els debats que

van sorgir a les pauses entre els es-
tudiants i alguns joves arquitectes,
tant sobre els casos com sobre l’en-
senyament quasi nul que rebem a
l’Escola quant a la matèria de res-
tauració, amb el sentiment compartit
de frustració per no tocar pràctica-
ment el camp al qual ens volem de-
dicar un cop acabada la carrera. La pre-
ocupació també arriba a fer-nos pensar
que els nostres companys que han sor-
tit de la carrera, potser no tindran prou
sensibilitat per actuar correctament en
un projecte de restauracions amb les
conseqüències que això pot tenir.
” ral”, de manera que només un
sional de la restauració en belles
arts pot procedir a la restauració
d’una obra– qualsevol arquitecte
pot rebre l’encàrrec de restaurar
una obra arquitectònica amb valor
patrimonial.
En l’especialització en els es-
tudis de Belles Arts, l’obligatorie-
tat de cursar un cos teòric per a
esdevenir restaurador-conserva-
dor, no té equivalència en els es-
tudis d’Arquitectura.
L’especialització dels arquitec-
tes, segons Morate, es produeix Notícies imaginades per Gabriel Morate en
un muntatge a portades de diaris amb
per una mena de “selecció natu-
capçaleres reals.
nombre reduïdíssim de professio-

“ Quant a la formació de l’arquitec-

te, punt clau i central, jo sóc encara
més pessimista com a alumne, però
també com a ciutadà, que els po-
nents, que ja és dir. Encara que tam-
bé es va poder comprovar que exis-
teixen altres mètodes com els de
l’Escola de Madrid –especialment des-
tacat–, Alcalá, València o Sevilla.
”
nals reben aquests tipus d’encàr-
recs, molt sovint amb formació in-
adequada i vocació equivocada.
En aquest sentit va manifestar:
“Davant de la temptació del res-
taurador de ser un demiürg i crear
el seu propi món, el projecte de
restauració monumental reque-
Febrer 2008
reix una humilitat i una prudència
que no sempre s’adquireixen en
els departaments de projectes de
les escoles d’arquitectura, així
com la direcció d’una obra de res-
tauració exigeix una constància i
presència en obra que només pa-
ga la vocació.”
*pag.44 a 51.Patrimoni 11/3/08 11:37 Página 50
50 X X X C U R S E T D E PAT R I M O N I
“Arquitectes i enginyers han de
saber complementar-se”
Lorenzo Jurina suggereix apropar-se al patrimoni amb humilitat
Foto: JO R D I PA R ETO
L’enginyer Lorenzo Jurina, especialit-
zat en l’anàlisi dels problemes es-
tructurals en edificis històrics i mo-
numentals, és professor d’aquesta
matèria a l’Escola d’Arquitectura del
Politècnic de Milà. A banda de bon
comunicador, és un docent conven-
çut que els conceptes tècnics o te-
ories poden ser ensenyats a través
de mètodes molt senzills que tracten
de repetir la realitat. Per això ha ide-
at una mena de models –ell els ano-
mena “joguines”– fets amb fustes,
plàstics, paper... o espaguetis, que va
explicar a la primera de les seves
dues ponències, Estratègies docents
per a la comprensió de les estructu-
res històriques.
Què són aquests petits enginys di-
dàctics? Es tracta de petits models
que imiten les estructures autèntiques
per tal d’aconseguir connectar la idea
d’allò que s’explica amb l’experièn-
cia personal. Segons com es miri,
l’arc armat és una mena de joguina.
Imaginem que jo sóc un dels blocs
de l’arc i estic sota la càrrega central,
amb les plantes dels peus perfecta-
ment recolzades. Si la càrrega m’ar-
riba per davant, la part posterior de
les meves sabates s’anirà separant
del terra. Amb això intento ensenyar
que els meus peus són la mateixa
cosa que les pedres que s’estan
col·lapsant.
Però, científicament...? Evidentment,
els models no són estructures autèn-
tiques. El segon pas és anar cap a la
veritat i tocar-la. L’estudiant ha de to-
car les voltes, els arcs o altres ele-
ments o les esquerdes reals perquè
tracti de reconèixer, dins de la realitat
autèntica, aquests esquemes d’inter-
pretació que ha après a través dels
models didàctics. Viatjar per veure
moltes coses és essencial. No n’hi
ha prou amb veure una esquerda, se
n’ha d’observar un centenar; no una
volta, sinó deu.
Com s’apropa un enginyer a un edi-
fici històric? I com s’hi ha d’apropar
un arquitecte? Penso que no hi ha
cap diferència perquè els dos profes-
sionals han de disposar de mitjans
interpretatius, han de saber què és
l’equilibri, els materials, quines són
les possibles causes dels danys. Amb-
dós han de recórrer als coneixements
teòrics adquirits per entendre allò que
està passant. Arquitectes i enginyers
han de saber complementar les se-
ves professions, les noves i especial-
ment les antigues.
Què aporten uns i altres? Habitual-
ment, l’arquitecte té més coneixe-
ments d’història i de materials que
Febrer 2008
un enginyer. A més a més, té un con-
cepte del temps que potser no té
l’enginyer. Per la seva banda, l’en-
ginyer té la capacitat de “modelitzar”
la realitat i de trobar l’aproximació en-
tre causa i efecte. Si treballen junts
es complementen. Cadascun amb les
seves idees, fins i tot enfrontades,
però si fan la feina com cal al final tin-
dran la satisfacció d’haver trobat la
millor solució, entre moltes de pos-
sibles.
Quins són els criteris mínims de for-
mació que l’arquitecte i l’enginyer
han de compartir en les interven-
cions en el patrimoni? Davant d’es-
tructures històriques antigues, tant
l’arquitecte com l’enginyer han de te-
nir la paciència i la humilitat d’anar a
trobar allò que han fet els avantpas-
sats. No és acceptable l’arrogància,
dir “jo tinc coneixements d’elements
finits i per tant puc resoldre proble-
mes de gratacels, estadis, castells i
voltes”. Si penso així m’estic equivo-
cant de totes totes.
Com ho explica? La manera de cons-
truir, la tecnologia, les fases de cons-
trucció són tan importants com el re-
sultat final. Per tant, saber com es
construïen les voltes a l’antiguitat, que
és història, és un formidable ajut per-
què el tècnic entengui allò que real-
ment està passant.
...parla d’una humilitat necessària?
Humilitat no només a l’hora d’estu-
diar, sinó per repetir, amb etapes molt
més curtes, allò que els avantpassats
han fet al llarg de segles. Això és im-
portant.
*pag.44 a 51.Patrimoni 11/3/08 11:37 Página 51
“La volta no interessa a les escoles
perquè no està formalitzada”
Manuel Fortea, un “maestro bovedero” per convicció i vocació
Foto: JO R D I PA R ETO
Manuel Fortea és arquitecte, doctor
en Història de l’Art i acadèmic del Par-
tal. Ha participat en més de 50 pro-
jectes de rehabilitació en el patrimo-
ni i en plans especials de nuclis
històrics. En la seva ponència al Cur-
set, Conèixer la construcció històrica:
el cas de les voltes de maó extre-
menyes i catalanes, va teoritzar sobre
el funcionament de les voltes a par-
tir d’experiències pròpies i reals.
En el fons, on volia arribar? La vol-
ta va ser l’excusa per exposar la ne-
cessitat que tenim els arquitectes de
disposar de teories, fonaments o ins-
truments a través dels quals poder
comprendre per què passen les co-
ses a la vida real. Quan una construc-
ció es col·lapsa parcialment necessi-
to saber per què no ha caigut del tot.
Si no tinc els coneixements que ho
expliquin, les teories no serveixen.
Quin dels grans teòrics el convenç
més? Vaig aprendre la pràctica tre-
ballant amb mestres d’obres o pale-
X X X C U R S E T D E PAT R I M O N I
tes veterans. A aquesta pràctica vaig
incorporar-hi la teoria a partir de l’es-
tudi de les obres d’un ventall de per-
sonatges que va de Rafael Guastavi-
no a Jacques Heyman. Les teories de
Heyman són més consistents men-
tre que Guastavino va treballar més
en la pràctica quotidiana. Penso que
les explicacions de Guastavino sobre
els seus sistemes, que ell anomena-
va “de construcció incombustible”,
tenien una intenció més propagan-
dística o comercial que teòrica o d’in-
vestigació.
Des de quan es considera vostè un
“maestro bovedero”? Les voltes ja
em van interessar des dels primers
treballs de rehabilitació que vaig fer
just acabada la carrera. Com que no
acabava d’entendre com funcionaven
les voltes ni trobava explicacions a allò
que passava, vaig decidir estudiar i
aprofundir en aquest tipus de cons-
trucció. Estem parlant de l’any 1978.
A l’Escola no m’havia ensenyat ningú
com funcionaven, es construïen ni
com es reparaven les voltes.
D’on ve la volta? La volta de maó que
neix al Llevant de la península entorn
al segle XI té tres branques de des-
envolupament: cap a la zona oest, Ex-
tremadura i Portugal, on curiosament
es troben les voltes d’aresta, possi-
blement les menys evolucionades de
totes; una altra es desenvolupa en for-
ma de cúpula des d’Alacant a Caste-
lló, molt representada per les de do-
ble fulla, i la tercera es troba justament
a Catalunya, on es registren més
transformacions per les aportacions
creatives sobre el sistema.
Febrer 2008
51
Voltes que li hagin impressionat en
particular? Les del monestir de Pe-
dralbes tenen una significació espe-
cial pel seu punt d’origen i pel seu sis-
tema de costelles, per altra banda una
característica a Catalunya. Les voltes
de Gaudí a les golfes de la Pedrera són
un paradigma de les variants i noves
formes de què parlava.
Què tenen les escoles contra aques-
tes construccions? Sospito que una
de les causes rau en el fet que, en una
societat on tots els elements estan
normalitzats, controlats i sancionats,
sobre les voltes no existeixi cap nor-
mativa. Aquestes estructures no te-
nen el tracte que es mereixen a les fa-
cultats perquè tot allò que no està
reglamentat no existeix o no té cap
raó d’existir.
...i què es pot fer davant d’aquesta
mena de síndromes? No ho sé. Però
sí que sé que les escoles han de fer,
fonamentalment, dues coses: primer,
ensenyar com funcionen les voltes i,
segon, ensenyar a construir-les. Davant
d’una societat tremendament contro-
lada i obsessionada per la normativa
es pot demostrar que una cosa tan
senzilla com les voltes ofereix totes les
garanties possibles al consumidor.
Manuel Fortea porta 30 anys dedi-
cat a les voltes de fàbrica sense cin-
tra. És, doncs, “la” autoritat en la ma-
tèria. L’avalen una munió d’estudis,
conferències, ensenyament i classes
pràctiques a escoles-taller. I un llibre:
Bóvedas de fábrica, “un petit ajut
–diu– a tots els arquitectes que vul-
guin o hagin de fer voltes.”
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 11:46 Página 52

52 D E M A R C AC I O N S | B A R C E LO N A

veniment esportiu, va comptar, a més, amb una xerrada

Geometria per introductòria a càrrec de Carlos Ferrater i Fèlix Riera, ci-
neasta i actualment director d’edicions 62, qui va dedicar
ocupar l’espai les seves paraules a subratllar el Caràcter imprès en l’ar-
quitectura de Carlos Ferrater. Amb cites com “El caràcter
Una exposició mostra el rerefons és el destí” d’Heràclit, “No és el mateix tenir estil que te-
conceptual de l’estudi de Carlos Ferrater nir caràcter” d’Ortega i Gasset o Lord Chesterfield amb
“la importància del caràcter si un no es vol deixar perdre”,
va elogiar la singularitat de l’arquitecte i va reivindicar la
Foto: JO R D I PA R ETO

qualitat d’individualitat de les persones enfront de la

Imatge de la concorreguda inauguració de l’exposició al COAC.
col·lectivitat.
Carlos Ferrater per la seva banda, va incidir en la ma-
nera com la seva trajectòria havia confluït en un contingut
teòric mitjançant la praxis projectiva. I és que OAB en-
tén l’estudi d’arquitectura i l’aula de projectes com un la-
boratori d’experimentació formal on convertir la metodo-
logia en procediment. Per l’arquitecte, la seva tasca de
professor a l’ETSAB durant tots aquests anys, ha estat im-
portant i entesa com un aprenentatge compartit, situació
que també es trasllada a l’estudi. La mostra conserva
aquest esperit pedagògic, ja que ensenya el procés pro-
jectiu de l’estudi.

La geometria com a eina per formalitzar un concepte que
esdevingui una realitat construïda. Amb aquest leit motiv,
un recull d’obres seleccionades de l’estudi OAB (Office of
Architecture of Barcelona), que dirigeix Carlos Ferrater,
amb els seus fills Borja —comissari de l’exposició— i Lu-
cía, així com Xavier Martí Galí, s’ha exposat a la seu bar-
celonina del COAC. Sota el títol El fons teòric d’un proce-
dir pràctic (...) Transcórrer de la geometria a l’espai
mitjançant la construcció queden paleses en l’exposició
los noves vies d’expressió formal que s’han desenvolupat
Una exposició que mostra un procés
Panells i maquetes s’exposaven classificats en tres tipus
d’accions dins de la geometria. S’iniciava a l’any 1989, amb
el projecte del Jardí Botànic, abstraient la topografia mit-
jançant la triangulació i on el procediment no és tan cons-
cient i és més intuïtiu, encapçala el grup de xarxes, hipo-
geus i topografies. Un segon tipus tracta sobre els plecs,
cintes i reglades, al qual pertanyen projectes com el hall

Foto: E ST U D I OA B
de forma intermitent però continuada en l’estudi de Car-
los Ferrater. Es tracta d’un conjunt de projectes que con-
figuren una família d’experiències autònomes encadena-
des, que s’engloben dins d’una mateixa lògica projectiva:
la geometria com a mitjà d’aproximació al paisatge i a la
forma urbana.

Una inauguració d’èxit

L’exposició es va iniciar al 2006 a l’Illinois Institute of Tech-
nology (Chicago) i posteriorment a la Bazalel Academy
of Arts & Architecture de Jerusalem i al Museu de Be-
lles Arts de Bilbao, tal com va apuntar, durant l’acte in-
augural el president de la Demarcació de Barcelona del
COAC, Lluís Comerón, que va remarcar “que no és habi-
tual que s’exposi l’obra d’arquitectes catalans fora de ca-
sa nostra i encara ho és menys que s’exposi el treball
teòric que hi ha darrere.” L’acte, que va tenir lloc el passat
dia 17 de gener, amb una assistència pròpia d’un esde- Maqueta de concepte per a un centre de fitness.

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 11:46 Página 53

B A R C E LO N A | D E M A R C AC I O N S 53
Foto: A L E I X BAG U É

Foto: A L E I X BAG U É
Maqueta estructural de la torre d’oficines a l’avinguda Diagonal. Maqueta de procés del projecte de Bodegues a Toro (Zamora)

de l’hotel Juan Carlos I i el front marítim de Benidorm, es van ajustant a les condicions del projecte tot gene-
ambdós jugant a través de superfícies reglades i faceta- rant una íntima relació entre geometria i realitat. Ensenya
des. I un darrer títol per als projectes pertanyents a mem- com el projectar neix a vegades sense escala, i són la cons-
branes, diagrames i malles com la Bodega Frontaura, on trucció i la funció les que s’encarregaran d’ajudar a tro-
una estructura modulada permet el joc expressiu en co- bar l’escala necessària per a la intervenció, mentre, la ge-
berta, o l’edifici d’habitatges al passeig de Gràcia, on la fa- ometria es va adaptant, dulcificant, deformant...
çana recrea una trama amb diferents profunditats que en- Stella Rahola Matutes
riqueix la barrera amb l’exterior tot creant tribunes, galeries,
miradors...
Alhora, l’exposició revisitava la història amb els exem- Fitxa tècnica
ples excepcionals d’arquitectura que més han interessat Organització i coordinació: Pere Pedrero, Ricard Pedrero
Àrea d’Activitats Culturals de la (passeig Marítim de Benidorm)
a OAB, com les construccions de Max Bill, o Buckminster Demarcació de Barcelona del Estudi Carlos Ferrater
Fuller que deixen la seva empremta en projectes com el Col·legi d’Arquitectes de (exposició Escher, Musée des
Catalunya, Gemma Ferré Confluences)
Parc de les Ciències de Granada o la nova seu per al Grup Comissari: Borja Ferrater (OAB)
d’Empreses Azahar a Castelló, exemples com la Diamond Producció: Demarcació de Bar- Fusteria: Carpinteria- Ebenisteria
celona del Col·legi d’Arquitectes J. Oliver
House de John Hejduk que es trasllada a l’Exposició d’M.C. de Catalunya Il·luminació: iGuzzini
Escher, plecs de coberta i plantes estrellades de Kisho Ku- Muntatge: David Abondano. Lampisteria: Gascó Ventosa.
Ema Stojevic Instal·lacions
rokawa que es reflecteixen a l’Hipogeu Fitness, o a les bo- Disseny: OAB. Borja Ferrater, Pintura: Ango Decoración
degues de Toro i exemples d’altres arquitectures com el Rodolfo Reis, David Abondano Moqueta: Tianes
Panells: Ema Stojevic, Kenzo Transport: Control
constructivisme rus, l’arquitectura additiva, les estructu- Yamashita Impressió panell: Barcino – So-
res espacials com Le Ricolais o Frei Otto, etc. Maquetes: Horacio Arias lucions gràfiques
(Jardí Botànic de Barcelona, Agraïments: Horacio Arias, Alejo
Amb tot, es tracta d’una mostra que no pretén ensen- Hipogeu Fitness, Casa AA, edifici Bagué, Núria Ayala, Gemma Fer-
yar el resultat final d’una obra acabada i fotografiada, sinó del passeig de Gràcia, Bodega ré, Josep Masbernat, Laura Mur-
Frontaura a Toro, Hotel JCI, edifi- guia, Hèctor Ramia, Juan Oliver
il·lustrar aquest procés màgic i difícil de la nostra discipli- ci Imagina @, parc de Ciències a
na en formalitzar una idea, i en aquest cas, a partir de les Granada, torre Europa, residèn- Col·laborador Il·luminació:
cia a Nova Delhi, estació Delicias
lleis geomètriques. Ensenya com els primers planteja- a Saragossa) iGuzzini Illuminazione España, SA
ments que comporten una certa rigidesa en el seu origen

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 12/3/08 16:20 Página 54
54 D E M A R C AC I O N S | B A R C E LO N A
Il cielo iGuzzini
El projecte de Josep Miàs per a la nova
seu de la firma d’il·luminació mostra
tots els seu plecs a l’eP
MiAS Arquitectes ha demostrat, en l’exposició de l’espai
Picasso (17 de gener - 2 de febrer), la quantitat de feina
que existeix darrere d’un projecte. Nombroses maquetes
de filferro, soldades, es mostraven com a procés de tre-
ball del projecte per a la nova seu d’iGuzzini Illuminazione.
Croquis de MiAS per a la seu d’iGuzzini.
Estudi del detall estructural del projecte.
Febrer 2008
Fotos: JO R D I PA R ETO
Detalls de l’exposició amb la mostra de diferents estudis de
l’estructura maquetats.
L’edifici, batejat com Il cielo iGuzzini es troba emplaçat
en un nus viari d’important accés a Barcelona, a Sant Cu-
gat del Vallès. Sense modificacions topogràfiques, s’ha de-
limitat un espai de projecte soterrat on coexistiran les fun-
cions d’emmagatzematge, aparcament, showroom, auditori
i serveis tècnics. La cobertura d’aquest espai es proposa
com un terra tècnic exterior que s’usi com a showroom
a l’aire lliure. Sobre aquesta peça regular, que actua de
contenidor enterrat, emergeix l’edifici corporatiu en forma
de gran llum esfèric, encara que lleugerament deformat
en el vessant sud. Dins d’aquest llum, un gran buit cen-
tral és ocupat per un únic pilar central del qual penja tota
la construcció. Els espais corresponents es destinaran a
la part d’oficines, i els nivells superiors serviran per a la in-
vestigació. L’equip descriu poèticament aquesta peça dient:
Il cielo iGuzzini no pertany al sòl on s’emplaça. Com si es
tractés d’un globus, intentarà escapar d’aquest món, bus-
cant un nou cel. Descriurà les condicions de la llum, na-
tural i artificial, en el seu interior, es referirà als seus orí-
gens reconeixent un ordre geomètric, però, per sobre de
tot, voldrà parlar-nos de les seves aspiracions. Amarrat al
terra, pertany a aquest lloc, i a tota la resta”
*pag.52 a 67Demarcacions:15Demarcacions 11/3/08 12:58 Página 55

B A R C E LO N A | D E M A R C AC I O N S 55

L’exposició no pretenia ensenyar el projecte acabat si-

nó un procés de treball de disseny per a un projecte con- MiAS Arquitectes SL
cret. MiAS Arquitectes, juntament amb iGuzzini, han es- Project Leader: Silvia Brandi
Arq.
tat responsables del muntatge d’aquesta exposició on, a Projecte de Concurs (10/06-
part de la labor dels arquitectes, han quedat palesos els 11/06): Silvia Brandi, Pablo Vare-
si, Fausto Raposo, Hélène Bar-
valors amb els quals aquesta empresa s’identifica, el rigor bot, Andrés Dejanon.
amb què desenvolupa els dissenys industrials dels seus Projecte Bàsic (02/07-06/07):
Silvia Brandi, Pablo Varesi; Anna
productes. I és amb aquesta filosofia que pren origen Mañosa, Janine Woitoshek, Ma-
aquest projecte. Com si es tractés d’un objecte industrial, rio Blanco.
Projecte Executiu (07/07-
l’exposició mostra les successives comprovacions a tra- 02/08): Silvia Brandi, Pablo Vare-
vés de la maquetació de diferents prototips, el planteja- si; Fausto Raposo, Anna Maño-
sa, Carles Bou (aparellador).
ment de diferents situacions, el desenvolupament de punts Maquetes: Mario Blanco, Hora-
cio Arias; Stefania Carboni,
complexos a partir del treball a diferents escales, fins a po-
Margherita Corbetta, Isabelle
der arribar a la materialització del dibuix. Glenz, Diogo Henriques, Silvia
Lai, Pier Francesco Lisci, Roberta
El conjunt de totes aquestes maquetes i la manera com
Luna, Francisca Marzotto, Ines
són construïdes –el filferro– donava una imatge global d’ins- Reis, Diego Romero, Emanuela
Scano, María Tapias.
tal·lació escultòrica. Particularment, aquesta família de pe-
Video: Janine Woitoshek.
ces ingràvides i etèries recordava les estructures “reticu-
lars” de la gran artista alemanya Gego: reixes i malles
ingràvides suspeses que desafien l’espai i utilitzen el buit
com a instrument modelador de l’espai.
Stella Rahola Matutes
Col·laboradors
Consultors estructura: BOMA_
Brufau, Obiol, Moya Ass.; R. Bru-
fau, catedràtic d’Estructura, ET-
SAB UPC; A. Obiol, catedràtic
d’Estructura, ETSAB UPC; L.
Moya, catedrátic d’Estructura,
ETSAB UPC; Josep Ramon Solé,
Arq. Ass.
Consultors construcció: Depar-
tament de Construccions Arqui-
tectòniques _ ETSAB_UPC; J.M.
González, Arq. catedràtic de
Construcción, ETSAB UPC;
J. Avellaneda, Arq. catedràtic de
Construcció, ETSAB UPC; C.Dí-
az, Arq. catedràtic de Construc-
ció, ETSAB UPC
Consultors instal·lacions: PGI
GRUP; Josep Juliol, Eng.
Project Leader: David Tuset,
Eng.

TE
uma
Servicios Editoriales:
libros corporativos,
books, presentaciones
de proyectos, catálogos,
contenidos

Comunicación: n
numa
comunicación
co
omunicación
gabinete de prensa,
comunicación externa e Trafalgar
T rafalgar
r 19, 2º2ª B
08010 Barcelona
Barcelona
interna, organización de T.
T. 933 106 752
eventos, soluciones web Fax. 933 969 830

ma
a
numa@numacomunicacion.com
numa@
@numacomunicacion.com

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 11:59 Página 56

56 D E M A R C AC I O N S | B A R C E LO N A

metin particularitats segons casos per tal de poder enri-

2008, any de
l’Habitatge
Diferents exposicions mostraran la
complexitat d’un tema cabdal per a la
societat i els professionals
Aquest any la Demarcació de Barcelona, a través de l’Àrea
d’Activitats Culturals, pren com a eix de reflexió el Cicle de
l’Habitatge. L’habitatge és un reflex dels hàbits de l’ésser
humà i d’una societat, i és, alhora, el millor exemple d’allò
que representa l’arquitectura. El cicle posarà de manifest,
mitjançant les seves exposicions a les dues sales de di-
ferent format —la sala d’exposicions i l’espai Picasso—,
plantejaments que envolten aquest tema. No hi ha dub-
te que és un tema cabdal i d’actualitat ja que, atesa la
seva complexitat, exigeix una revisió constant. Aquesta
anàlisi passa pel qüestionament d’un conjunt d’aspectes
molt ampli que podríem englobar a partir de la formula-
ció de dues qüestions:
La primera, amb la intenció de perfilar les maneres com
pot avançar una investigació en termes generals és: Com
es pot pensar l’habitatge?
El plantejament urbanístic
quir i dotar de caràcter l’urbs.
El Cicle, però, es remet exclusivament al planteig de la
segona qüestió: Com podem construir habitatges?
La temàtica de les exposicions es dirigirà al tractament
de la unitat habitacional, entenent-la com a espai físic i ar-
quitectònic, amb motiu de poder focalitzar plantejaments
que es puguin aprofundir d’una manera més rigorosa i evi-
tar així la dispersió vaga de continguts.
La resposta a aquesta formulació passa per revisar els
models establerts actualment, per poder mirar altres ti-
pologies habitacionals i trobar la mecànica més operati-
va amb la qual ens sigui possible projectar.
Un altre tema correspondria a la posada en obra, que
demana ser simplificada per tal d’augmentar l’eficàcia i re-
duir costos. La industrialització seria, per exemple, una
manera de minorar el nombre de partides i augmentar les
prestacions de cada unitat instal·lada i traslladar la quali-
tat de les fases d’acabat del material a les propietats. No
es tracta d’un “treure” o d’un “restar”, sinó de guanyar en
síntesi i plantejar l’essència, per provocar que els pro-
cessos esdevinguin reversibles, de manera que modificar
sigui una acció tan senzilla com muntar.
Aquest fet ens portaria a una major flexibilitat, ja que
participa en el que podria ser una intervenció democràti-

Foto: C O RT E S I A D E L D E S I G N M U S E U M
resulta determinant en la ma-
teixa concepció de l’habitat-
ge i es presenta, en moltes
ocasions, inflexible. Exemple
n’és l’estereotip de l’illa de ca-
ses tancada com a mecanis-
me automàtic, ja que no per-
met una tipologia adaptable
en punts on pot ser impor-
tant, ja sigui degut a orienta-
cions poc apropiades, o a to-
pografies difícils.
Quant a la tipologia d’ha-
bitatge, caldria deixar de pen-
sar en abstracte, per poder
plantejar variacions que pu-
guin, per exemple, relacionar-
se amb espais públics i es-
devenir partícips de la trama
urbana.
En termes generals l’ha-
bitatge, com a part latent de
la ciutat, necessita buscar so-
lucions que s’adeqüin i ad- Vista de la sala d’estar amb la cadira ou i la tulipa a la casa del futur d’Alison i Peter Smithson (1956)

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 11:59 Página 57

B A R C E LO N A | D E M A R C AC I O N S 57

ca de l’espai interior de l’habitatge. Si se’n cedís la ges-

Foto: JO H N M C C A N N
tió a l’usuari, invertiríem en versatilitat. Caldria aplicar cri-
teris que tinguessin en compte l’augment dels graus de
llibertat a l’interior i a l’exterior, conseqüentment, aug-
mentaríem les possibilitats generals d’un projecte. L’ob-
jectiu passa també, per plantejar-se l’estructura, entenent
com la més desitjable aquella que té una presència me-
nor i que tendeix a desaparèixer (s’entén per estructura el
marc rígid, el conjunt de punts fixos de l’habitatge, tant si
són deguts a raons estàtiques com energètiques o me-

Foto: JO H N R . PA N T L I N

La casa del futur dels Smithson (1956): vista de la cuina des del pati

càniques). I en aquesta mateixa lògica serien indispensa-

bles les transformacions constructives: millorar els traçats
de les instal·lacions, integrar divisions interiors amb sis-
temes industrials normalitzats, replantejar les peces de
bany i cuina... De la mateixa manera, els tancaments de-
manen una evolució. Els sistemes murals amb prou fei-
nes han experimentat cap desenvolupament en les da-
rreres dècades, llevat de la inclusió a la seva càmera
d’aïllants tèrmics, la posició i la forma de col·locació dels
quals impedeixen un control seriós de la seva eficàcia. Es
tractaria de transferir les tècniques més senzilles i experi-
mentades de l’edificació industrial i comercial al context
residencial, aprofitant la seva millor concepció tècnica i
la seva claredat d’execució.
Caldria doncs recuperar el caràcter propositiu per part
de l’arquitectura en el debat de l’habitatge i estar dispo-
sats a replantejar-se moltes coses, en contra de la rutina
de les tipologies i dels materials. Cal abordar, en la recer-
ca de les qualitats de l’espai i/o sobre les possibilitats de
la distribució, com un mecanisme és capaç d’integrar di-
ferents aspectes definitoris de l’habitatge. La recerca
d’una certa flexibilitat desitjable no té perquè conduir a re-
nunciar a la conformació intencionada dels espais.
També cal pensar però, que la tècnica, que ofereix no-
vetats constants, ha de servir perquè amb aquesta lògica
de transparència i flexibilitat, puguem ser capaços d’adap-
tar-nos a una multitud de situacions molt diverses: es pot
posar al servei de qualsevol idea sense que això afecti la
seva forma. Per tant, no es poden limitar els valors d’una
proposta a la seva tècnica, ni tampoc es pot assegurar la
qualitat dels resultats o la seva adequació als problemes
que ha de resoldre.
Stella Rahola Matutes i
Àrea d’Activitats Culturals de la Demarcació de Barcelona

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 11:59 Página 58

58 D E M A R C AC I O N S | B A R C E LO N A

bad. I no obstant això en unes i altres s’hi pot trobar el ma-

L’habitatge segons teix esforç per aconseguir bons espais-contenidors, fins
i tot el mateix tipus de formes. La mateixa intenció és tam-
els Smithson bé evident en l’actitud cap als objectes i les possessions.
En els interiors de Beatrix Potter, els objectes i els estris
La primera exposició del cicle i un llibre d’ús diari hi estan situats de manera convenient, sovint
repassen la concepció dels arquitectes penjats de ganxos o claus individuals, i són tota la “de-
coració” que els espais “senzills” necessiten, o que de
sobre el fet d’habitar un espai
fet es poden permetre. (...) Aquí hi trobem, doncs, les ne-
cessitats bàsiques elevades a un nivell poètic: la vida sen-
El dia 6 de març s’inaugurà a la seu barcelonina del COAC zilla, ben feta. Aquest és en essència el precepte de tot el
l’exposició d’Alison i Peter Smithson From the House of moviment modern en l’arquitectura, però només en el pe-
the Future to a house of today, que documenta extensa- ríode immediat de la postguerra hi ha hagut arquitectes
ment la major part dels seus dissenys d’habitatges. L’ex- potser prou grans com per mantenir-se bastant apartats
posició arriba d’un llarg recorregut amb parades a llocs de les teories i sentir-se relaxats, i al mateix temps ser
com Londres, Rotterdam, prou sofisticats per posar-
Glasgow, Madrid... les en pràctica. Els interiors
Max Risselada, comis- de Beatrix Potter s’adapten
saris de l’exposició, junta- per satisfer les necessitats
ment amb James Peto, i de l’individu, i l’habitació in-
Dirk Van Den Heuvel van dividual està feta a la mida
ser els autors de la publi- de la seva funció: el grup
cació Alison and Peter d’habitacions respon direc-
Smithson. From de House tament al context que l’en-
of the Future to the house volta. Gairebé tenen aire de
of today, publicació que el coves, encara que no ho
COAC ha traduït al castellà semblin les seves superfí-
i que reuneix articles d’Ali- cies amb motllures. En el
son i de Peter, on s’expo- seu maneig directe dels
sa la seva capacitat màgica materials els espais de Be-
de valorar i mirar amb mim atrix Potter posseeixen de
les coses petites, mínimes, nou la màgia dels nostres
ordinàries, quotidianes, vul- mestres.
gars... donant intensitat al Això no equival a dir que
món més tangible. Com a Beatrix Potter estigués mis-
exemple, un extracte de teriosament avançada al
l’article Les cases de Bea- seu temps. (...) Miss Potter,
trix Potter, publicat per Ali- amb la seva estranya ma-
son Smithson a la revista nera de fer, encaixava en
Architectural Design, al de- l’esperit que es portava en
sembre de 1967. aquell temps en el món de
Il·lustracions de Beatrix Potter publicades per F. Warne&Co.ltd.
“Hi ha una col·lecció de De dalt a baix, corresponen a El conte de Mr. Tiggy-Winkle; les arts. El que ella perce-
llibrets que són clàssics in- El conte de Mrs. Tittlemouse; Rimes infantils de Cecil Parsley; bia instintivament sobre els
El sastre de Gloucester; El conte de l'Esquirol Nutkin i El conte
fantils anglesos. El seu in- de Benjamin Bunny espais –que havien de ser
terès per als arquitectes re- reconfortants, receptius i
sideix en la detallada i imaginativa exposició d’una manera protectors– era part d’un sentiment general sobre l’es-
de viure. Tot i això, els arquitectes es podrien sentir sor- pai entre artistes, poetes, arquitectes. (...) Allà on no arri-
presos davant del suggeriment que hi ha una connexió en- bava la imaginació de l’arquitecte, Beatrix Potter aconse-
tre les cases de Beatrix Potter i les construïdes en l’estil guia formes completament adequades al seu propòsit,
de postguerra per Aalto i Le Corbusier: entre la de Mrs. formes de prolongat interès en la seva generosa inventi-
Tittlemouse i la projectada per a Mr. Shodhan a Ahmada- va per a les successives generacions”.

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 12:00 Página 59
D E L E G AC I Ó D E L B AG E S - B E R G U E D À
Els FAD 2007, a la Torre Lluvià
Des de finals de desembre fins a mitjans de gener, la
Torre Lluvià, seu de la Delegació del Bages-Berguedà
del COAC, va acollir l’exposició de la 49a edició dels Pre-
mis FAD d’Arquitectura i
Interiorisme, organitza-
da per ArquinFad i que
des de 1958 reuneix el
més destacat de la pro-
ducció arquitectònica pe-
ninsular.
Atorgat el guardó del Col·legi dins dels premis
Lacetània
La seu manresana del COAC va acollir, el 10 de gener,
la presentació del projecte guanyador de la sisena edi-
ció del Premi Col·legi d’Arquitectes convocat per la De-
legació dins del marc dels Premis Lacetània que coor-
dina Òmnium Cultural.
El projecte premiat pel jurat, Edifici Guaret. Coope-
rativa i concessionari agrari a la fàbrica dels Panyos de
Manresa, de Lluís Alexandre Casanovas Blanco, estu-
diant d’arquitectura, pretén oferir una solució al conjunt
arquitectònic de la fàbrica dels Panyos. El jurat, format
pels arquitectes Josep Lluís Pastor, Marta Casas (guan-
yadora de l’edició 2006) i Lluís Piqué (delegat al Bages-
Berguedà del COAC), va valorar-ne “la seva actitud ago-
sarada a l’hora d’intervenir en arquitectura ja construïda”,
ja que ho fa amb grans dosis d’imaginació i desimbol-
tura, tot i que també van creure oportú assenyalar que
és una proposta de complexa realització. A més, el ju-
rat destacà el projecte com a “model propositiu d’in-
tervenció sobre peces singulars del teixit urbà”.
Les instal·lacions segons el CTE
L’Hotel Sant Roc de Solsona va acollir el passat 11 de
gener una jornada sobre les instal·lacions en edificis
d’habitatges segons el CTE, amb la voluntat de difon-
dre la nova normativa que va entrar en vigor l’any 2007.
La jornada, adreçada a
arquitectes i aparella-
dors, va anar a càrrec de
Lluïsa Sánchez, arqui-
tecta de l’OCT. Orga-
nitzada per la Delegació,
la jornada va ser segui-
da per una vintena de
persones.
Febrer 2008
B A R C E LO N A | D E M A R C AC I O N S 59
D E L E G AC I Ó D ’ O S O N A
El Col·legi és per als nens
Dins del marc de les festes nadalenques i per tercera
edició, del 27 al 29 de desembre la Delegació d’Osona
va obrir les portes als nens. És una activitat on els in-
fants a partir de 4 anys poden exercir d’arquitectes du-
rant una hora amb la utilització de peces de construcció.
Mitjançant el joc i les
seves pròpies mans,
descobrien diferents as-
pectes de l’arquitectura.
En un principi plasmen
el que coneixen, però a
mesura que passa el
temps i observen les pri-
meres construccions exposades, els nens deixen dis-
corre la imaginació i es plantegen nous reptes sense
prejudicis ni condicionants.
Concert d’arpa a càrrec d’una solista de l’OBC
El programa d’aquest any del tradicional Concert de Na-
dal amb què la Delegació obsequia als amics de l’enti-
tat, fou interpretat íntegrament amb arpa per Magda-
lena Barrera, solista de l’OBC.
El concert, celebrat el 20 de desembre, fou un gran
èxit, tant de públic, per la gran qualitat del programa,
com per la interpretació magistral ha esdevingut ja un
referent a la vida musical de la ciutat de Vic i la seva
comarca després d’arribar a la seva vuitena edició.
La rehabilitació de la torre de Frederic Marcet
Durant els mesos de gener i febrer s’ha pogut veure a
l’espai El Replà el projecte de rehabilitació de la torre
de Frederic Marcet, de la Colònia Vilaseca de Sant Vi-
cenç de Torelló, elaborat pels arquitectes Colomer, Mar-
ta Puig i Bernat Vidal.
Aquest projecte respon a la voluntat de rehabilitar
un edifici, que fins ara estava en desús, per crear un
equipament o centre cívic. L’edifici es coneix com la To-
rre de les Monges perquè durant anys va ésser una es-
cola regentada per religioses. La intervenció arquitec-
tònica proposada comprèn la consolidació de l’edifici a
nivell estructural i cons-
tructiu, així com l’adap-
tació als nous usos, amb
la col·locació de l’ascen-
sor, l’ampliació de les es-
cales i la connexió dels
espais principals.
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 12:00 Página 60

60 DEMARCACIONS | GIRONA

D E L E G AC I Ó D E L’A LT E M P O R D À
les construccions que conformen el Club Med. L’exposi-
ció sorgeix del treball de doctorat que està realitzant l’ar-
Club Med, una quitecta Sílvia Musquera i que amb l’ajuda de Pep Cana-
leta han traduït en exposició.
intervenció en el Gràcies a aquesta exposició és possible conèixer amb
més detall aquesta nova tipologia de ciutat de vacances
paisatge dels anys que va aparèixer a les roques del Cap de Creus durant els
anys 1960-62, el terme municipal de Cadaqués en el pa-
seixanta ratge del pla de Tudela i la cala Culip. Un espai per al des-
cans, la convivència i l’exercici que permetia gaudir del cli-
Una exposició dóna a conèixer el ma i el paisatge als turistes que hi anaven de vacances
projecte de Pelai Martínez i Jean Weiler d’una manera quasi salvatge, sense comoditats ni luxes,
només amb l’aire lliure, el sol i el mar.
Foto: A N D R É S B Ü H L M A N N

La Delegació de l’Alt Empordà acull, des del 18 de gener

i fins el 15 de març, l’exposició Club Méditerranée. Inter-
venció en el paisatge del Cap de Creus als anys 60 que dó-
na a conèixer el projecte encarregat a l’arquitecte Pelai
Martínez, i que va realitzar conjuntament amb l’arquitec-
te del Club Med Jean Weiler, per a la construcció d’una
ciutat de vacances amb la premissa de preservar el pai-
satge i amb les aportacions d’intel·lectuals i amics de
l’època com Josep Pla i Salvador Dalí.
La mostra, que recull fotografies i plànols del temps de
la seva construcció així com fotografies realitzades l’any
2006, s’estructura a partir d’unes taules cúbiques, amb
uns plafons de vidre a la part superior, il·luminats per so-
ta i col·locats dins d’uns contenidors típics de les obres.
L’agrupació d’aquests contenidors reflecteix l’agrupació de El contingut de l’exposició es mostra en un seguit de contenidors.

D E L E G AC I Ó D E L A G A R R OT X A- R I P O L L È S
Foto: À LVA R FA R R É I S E R R A D E L L
S’exposen els Premis mos i Sanz, presidenta de
AJAC l’AJAC, qui va emmarcar
El divendres 18 de gener aquests premis dins de di-
va tenir lloc la inauguració, ferents iniciatives de
a Olot, de l’exposició de l’agrupació, amb l’objec-
les obres guanyadores de tiu de mostrar el treball i
la V edició del Premi AJAC les inquietuds dels arqui-
per a Joves Arquitectes. tectes joves. A l’acte hi as-
L’adaptació del muntatge sistiren l’arquitecte Joan
va anar a càrrec dels ar- Albesa, regidor d’Urba-
quitectes-comissaris Jor- nisme, Territori i Medi Am-
ge García de la Cámara i bient d’Olot, i Albert Ru-
Albert Casanovas. L’arqui- birola, regidor de Foment
tecte Daniel Mallarach, de i Habitatge. També hi as-
la Delegació de la Garrot- sistiren Jordi Hidalgo, Da-
xa-Ripollès, va dirigir unes paraules al públic assistent niela Hartmann, Patricia Meneses i Iván Juárez, pre-
i tot seguit va cedir la paraula a l’arquitecta Anna Ra- miats en l’edició d’enguany.

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 12:00 Página 61

GIRONA | DEMARCACIONS 61

D E L E G AC I Ó D E L A G A R R OT X A- R I P O L L È S

Cloenda de la
celebració del desè
aniversari
La projecció del documental
L’arquitectura de la memòria va ser la
desena i darrera activitat

El desè aniversari de la Delegació de la Garrotxa-Ripollès

del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya es tanca amb una
projecció pública a la casa Solà-Morales d’Olot. Per com-
memorar aquest esdeveniment al llarg de l’any s’han por-
tat a terme deu actuacions, que han tingut per comissaris
diferents estudis d’arquitectura de la circumscripció i que
han estat coordinades pels arquitectes Anna López i Jor-
di Riembau.
La setena d’aquestes activitats, Dibuixa l’arquitectura,
va mostrar entre el 18 i el 28 d’octubre el treball resultant
d’un concurs de dibuix entre estudiants de tercer i quart
d’ESO de set centres de la Garrotxa i del Ripollès, amb el
treball de Raquel Serrat i Noèlia Portugal com a comissà-
ries. Jugant amb l’arquitectura va ser el títol de la vuite- Jugant amb l’arquitectura va vestir de colors el pont Vell de Besalú
na activitat, que va proposar el pont Vell de Besalú com a
espai per al joc. En aquest cas, l’Estudi d’Arquitectura Vo- Finalment, el 18 de desembre, la casa Solà-Morales, si-
lums, encapçalat per Montse Gou, plantejava jugar a es- tuada al passeig de l’escultor Miquel Blay d’Olot, va obrir
cala real amb la torre medieval. La intervenció, que va re- les seves portes per acollir la desena i última activitat com-
sultar molt vistosa, es va poder veure del 10 al 18 de memorativa de l’aniversari. L’arquitectura de la memòria
novembre. El 24 de novembre es va inaugurar la novena és un documental realitzat per Arnau Vergés i Xevi Rossell
i penúltima actuació, a la plaça del Monestir de Ripoll. Du- en el qual es proposa fer un recorregut arquitectònic per
rant una setmana, fins al 2 de desembre, els arquitectes la memòria d’unes quantes persones grans del nostre
Joan Puigcorbé, Jordi Planadecursach i Santi Llagostera, temps. Com a llegat de la celebració del desè aniversari,
van mostrar en Encerclant l’espai cinc percepcions dife- la Delegació té previst recopilar les imatges de la realit-
rents del mateix espai segons el material amb què esta- zació de totes les intervencions d’aquest cicle.
va construït. Susanna Cros Bahí, arquitecta

El Pacte Nacional per a l’habitatge es presenta
a Girona
La Demarcació i la Secretaria d’Habitatge del Depar-
tament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat
van organitzar el passat 15 de gener, aquesta presen-
tació per donar-ne a conèixer el contingut i la perspec-
tiva que tenen del Pacte els diferents signants. La jor-
nada comptà amb la participació de la secretària
d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, qui presen-
tà el Pacte juntament amb els representants dels agents
signants del Pacte a nivell territorial: Lluís Comerón, vi-
cedegà del COAC, Ernest Oliveras, president del Col·le-
gi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, Josep
Donés, secretari del Gremi de Promotors i Construc-
tors d’Edificis de Girona, i Joaquim Giol, representant
del Patronat de la Santa Creu.
Vanessa Masip

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 12:00 Página 62

62 D E M A R C A C I O N S | TA R R A G O N A

L’educata revisione, com deia Tafuri, és potser la caracte-

Gardella com a rística més evident del refinat ofici d’Ignazio Gardella.
Aquestes raons, explicades aquí amb molta brevetat,
referència i l’elegant obra narrada en un recorregut fotogràfic, poden
motivar un apropament a un mestre italià no gaire cone-
L’exposició itinerant sobre gut fora d’Itàlia. Amb tot, Gardella fou una referència per
l’arquitecte italià recala a Tarragona a l’arquitectura espanyola i catalana. L’exposició intenta re-
construir la subtil liaison que unia aquestes dues cultu-
res arquitectòniques. De fet, a partir dels anys cinquan-
La Demarcació va acollir, entre el ta, Gardella es converteix en una referència per a
10 de desembre i el 31 de gener, l’arquitectura espanyola i la seva cultura: la seva apor-
l’exposició itinerant Ignazio Gar- tació es manifesta, sobretot, en la seva con-
della: un mestre italià, seguida, el cepció del racionalisme, interpretat com un
24 de gener, d’una conferència a procés en evolució, com la possibilitat d’in-
càrrec meu sobre el mateix autor. tegrar el llenguatge històric i vernacle en
Per què una exposició sobre Ig- la nova arquitectura “moderna”. Al marge
nazio Gardella? L’obra de l’arquitecte de la influència formal que
italià ha representat una reflexió con- Gardella
creta sobre la disciplina arquitectònica
en moments centrals del debat a l’entorn
de l’arquitectura en el segle XX. De fet, la
formació de Gardella i la seva acció pro-
fessional es desenvolupen a partir dels anys
trenta i arriben potser a la seva màxima ex-
pressió en el període de la crisi del racionalis-
me arquitectònic. En Gardella, el replanteja-
ment dels principis de la modernitat ha impulsat
i ha estimulat la recerca d’altres camins cap als
ideals moderns. La casa delle Zattere és, d’al-
guna manera, la imatge de com és possible re-
construir les eines lingüístiques del racionalis-
me sense oblidar el llegat històric de les ciutats.
Ignazio Gardella

va exercir
en l’àm-
bit espan-
yol (és
notable la correspondència en-
tre la casa de la Barceloneta de
Coderch i la casa Borsalino de
l’arquitecte milanès), allò que
resulta més interessant, i que
delata una relació ideal evident,
és la recerca per part de Gar-
della del diàleg amb la història
que es transmet en la cultura de
l’arquitectura local.
Gianluca Burgio,
El dispensari antibuberculós d’Alessandria, l’obra més emblemàtica de Gardella.

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 12/3/08 07:45 Página 63

TA R R A G O N A | D E M A R C A C I O N S 63

Vermut d’obra a Saragossa

El passat 19 de gener es va organitzar una visita a Sa- gua, l’aquari fluvial i el pavelló pont, de Zaha Hadid. Des-
ragossa. Després de sortir de l’estació del Camp amb prés de dinar, la visita va finalitzar a l’Aljaferia, actual edi-
l’AVE, es va arribar a l’Estació de Delicias, de Carlos Fer- fici de les corts d’Aragó, que ha estat restaurat i que al
rater, on acompanyats per l’arquitecte Alfredo Torres, llarg de la seva història ha tingut diferents usos.
responsable d’Itineràncies
de l’Expo, vam visitar l’es-
tació. Posteriorment es va
realitzar una visita al recin-
te de l’Expo de la mà de Tor-
res, qui va explicar l’estat
actual de les obres i els es-
pais expositius més impor-
tants. Es van visitar, a peu
d’obra, edificis com ara el
pavelló d’Espanya, de Patxi
Mangado; el palau de con-
gressos, de Nieto i Sobeja-
no; les places temàtiques,
de Batlle i Roig, així com un
hotel de Torres i Martínez
Lapeña. El recorregut va
continuar per la Torre d’Ai-

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 12:00 Página 64

64 D E M A RC AC I O N S | L L E I DA

Altres obres que va explicar van ser dos habitatges uni-

Juan Domingo familiars aïllats, una casa a Otura, Granada, i una altra a Cá-
jar. A Otura, l’habitatge està format per dos pavellons ex-
Santos i Fité i Mejón cavats en el terreny i situats a diferents nivells que
independitzen les zones de dia de les estances més pri-
parlen de la seva vades, i estan connectats entre si mitjançant un passadís
soterrat. L’altre habitatge, a Cájar, s’interroga sobre una
obra possible conversió futura dels parcs agrícoles actuals en
parcs urbans.
El divendres dia 11 de gener, l’arquitecte granadí Juan Do-
mingo Santos va mostrar part dels treballs que ha realit- Una mirada propera
zats en els darrers anys, dins del cicle de conferències or- Els arquitectes Ramon Fité i Julio Mejón, per la seva ban-
ganitzat per la Demarcació de Lleida. Dies després, el 22 da, van basar la seva xerrada en un doble enfocament. El
de gener, va ser primer versà sobre l’obra pública i la importància de la imat-
el torn de Ramon ge i emplaçament d’una obra dins de la ciutat. Analitzaren
Fité i Julio Mejón, el CAP d’Oliana i el de Cappont de Lleida, d’escala i ma-
que en la seva terials diferents, però que coincideixen a cercar la privade-
conferència van sa de les consultes i la il·luminació natural en cada un dels
parlar sobre les espais com a generadors del projecte. L’Institut d’Oliana,
seves obres a a la perifèria de la població, respon a l’adaptació topogràfi-
Lleida. ca i a la dificultat d’unió amb l’antic edifici. És un projec-
Entre els tre- te modulat i construït en sec.
balls que va pre- El segon enfocament tractà la manera d’habitar, d’apro-
sentar Santos, en piar-se de l’espai més domèstic i de la relació entre client
una conferencia i arquitecte. Els primers dubtes de cada encàrrec eren el
plena d’anècdo- moment idoni per fer una introspecció i cercar eines i res-
tes, com ara la postes dins del món artístic, van explicar. Sorgiren perío-
implantació del des constructius, el de la construcció en sec com a l’edi-
seu propi estudi fici d’habitatges de lloguer per a joves a les Escales de
en l’antiga Fábri- Sant Llorenç de Lleida o l’habitatge unifamiliar Casa Mon-
ca de Azúcar de tull, o els seus darrers treballs emprant de diferents ma-
San Isidro del se- neres el formigó, amb veladures, diferents coloracions, ti-
gle XIX, cal desta- pus d’encofrats... que són presents a la Casa del Tennis o
car diversos rea- a la Casa Lucas d’Almacelles, o en el projecte, encara en
litzats a Granada. procés de construcció, d’una Clínica Dental a Lleida.
Juan Domingo Santos té el seu estudi en Així, va destacar
una antiga fàbrica de sucre del segle XIX. diferents cases
realitzades en
aquesta província, com ara les construïdes sobre les ru-
nes d’una antiga corrala del segle XVII, a Albaicín, en una
intervenció que fusiona l’arquitectura, l’arqueologia i el
paisatge.
Un altre projecte molt peculiar, tant per les caracterís-
tiques del projecte com pels perfils humans dels propie-
taris dels habitatges, fou la intervenció en el centre his-
tòric del barri de San Matías de Granada. És la història
d’una petita casa pati, amb tres mitgeres, un projecte d’in-
tercanvi i permutes entre veïns, on tots els veïns afectats
van posar en una llista allò que volien de l’altre veí i el que
ells oferien a canvi i que l’altre no tenia. Tot un joc molt di- Ramon Fité i Julio Mejón tenen en la construcció en sec una de
vertit on l’arquitectura hi va sortir guanyant. les seves especialitzacions de treball.

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 12:00 Página 65

L L E I DA | D E M A RC AC I O N S 65

L’exposició de Giráldez, López-Iñigo i Subias arriba a Lleida

L’exposició A la recerca d’un llenguatge arquitectònic L’exposició vol respectar aquesta agrupació en àm-
contemporani (1956-1997). G. Giráldez, P. López Iñigo bits, prefixada pel muntatge itinerant que aporta 28 pa-
i X. Subias, produïda, amb caràcter itinerant pel De- nells d’alumini de 100 cm x 70 cm; alhora que pretén
partament de Cultura del COAC, es va poder veure a la destacar els elements més rellevants de l’obra d’un
seu de la Demarcació de Lleida entre l’1 i el 22 de fe- despatx tan prolífic amb la creació d’una escenografia
brer. La mostra recull en cinc àmbits la trajectòria con- que defuig competir amb el contingut exposat.
junta dels tres arquitectes des del seu inici, amb motiu Es fa ús de vinils de tall de color blanc, empegats al
del concurs d’arquitectes i constructors convocat pel terra per delimitar els àmbits, amb l’addició de l’es-
Ministeri de l’Habitatge el 1956, i fins al 1997. quema que destaca l’aspecte més rellevant de cada
projecte, ja sigui per la seva
claredat geomètrica pròpia del
rigor de volums, per la relació
que estableixen els edificis
amb el terreny o per la inter-
acció entre el conjunt edificat.
S’empra la paraula com a fil
conductor que marca el recor-
regut alhora que unifica les
dues plantes de l’àmbit expo-
sitiu; a través del recorregut
descendent de les escales es
destaca el procés que ha dut
aquest despatx d’arquitectes
a assolir les seves importants
fites.
Lluís de la Fuente, arquitecte
Xavier Subias i Guillermo Giráldez en la inauguració de l’exposició a Lleida

D E L E G AC I Ó D E L P I R I N E U

Protecció, segellat i revestiments

El passat dia 22 de gener es va portar a terme la jorna- controls, certificat i acreditacions. Tota l’exposició teò-
da Protecció passiva contra incendis i segellat de pe- rica es va acompanyar amb un cas pràctic del compor-
netracions amb pintures i revestiments a la seu de la tament de la pintura davant del foc sobre una base de
Delegació. Maria Carme Bufí (directora) i Javier Ruiz (pro- fusta.
duct manager), de l’empresa Euroquímica, van ser els
encarregats d’informar sobre els diversos sistemes de
protecció passiva contra incendis.
D’aquesta manera es va desenvolupar el concepte
de protecció passiva i es van tractar els diferents ma-
terials segons criteris i assaigs de reacció i assaigs de
resistència en els usos dels edificis així com la regla-
mentació aplicable als sistemes de protecció. També es
va fer èmfasi en els materials de segellat en la secto-
rització dels edificis i, finalment, es va fer referència als

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 12/3/08 16:21 Página 66

66 DEMARCACIONS | EBRE

Ramon Valls tanca Com a exemple d’equipament va comentar l’edifici Ju-

dicial al barri de Sant Cosme, al Prat del Llobregat, on el

l’Assut plantejament de partida era superar la imatge dels edificis

judicials aportant llum natural als diferents espais del pro-
grama. Així, el gran atri d’entrada, amb un tancament to-
El cicle ha portat xerrades talment vidrat obert a la plaça, permet gaudir d’un gran es-
d’arquitectura a la Demarcació pai visual.des del vestíbul principal Els diferents espais de
treball s’organitzen al voltant de tres patis interiors de cai-
re més privat.
Amb la xerrada Obres i projectes recents, l’arquitecte Ra- Les sales de vistes es situen en planta pis, amb una sa-
mon Valls va cloure, el passat 18 de desembre, la quarta la d’espera comuna donant a façana est per gaudir de les
edició del cicle de xerrades ASSUT, que com cada any vistes al parc. Aquesta façana es caracteritza per la fines-
ha organitzat la Demarcació de l’Ebre. tra correguda amb brisoleils, que alhora protegeixen del
sol directe i donen discreció a
la gent que espera els judicis.
Va explicar també el pro-
cés de concurs i redacció del
projecte de 65 habitatges a
Santa Coloma de Farners i un
altre d’un habitatge unifami-
liar a Capçanes (Priorat).
Pel que fa als concursos,
es va referir als projectes pre-
sentats per a la seu de les De-
legacions Territorials Terres de
l’Ebre a Tortosa i per l’Institut
de Ciències Matemàtiques i
Vista exterior de l’edifici judicial al barri de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. Institut de Física Teòrica a la
Universitat Autònoma de Ma-
Valls va presentar obra construïda i projectes en curs drid. Per finalitzar, Ramon Valls fa fer un avanç de l’estat
de diverses tipologies i escales: escoles, equipaments, ha- del projecte, en una fase molt inicial, per a l’Edifici Judicial
bitatges i concursos, mostrant les preocupacions bàsiques a Tortosa.
del seu treball: l’anàlisi del context, l’atenció per la forma, Després de la xerrada es va fer el sopar-tertúlia al Res-
el programa, els materials i detalls constructius, el trac- taurant El Parc de Tortosa.
tament de la llum, el control de l’espai i les potencialitats Sabela Reverter Masià, vocal de Cultura – Ebre
de la relació entre espai interior i espai exterior.
Al CEIP Santa Creu a Calafell en un entorn inhòspit, fo-
ra del nucli urbà, es pretén aconseguir un món propi, pro-
curar una mena d’oasis, tancat a l’exterior i obert inte- Exposició dels dibuixos de Pilar Lanau
riorment amb un seguit de patis a portell de forma que Fins el passat 7 de gener es va poder veure a la De-
el recorregut per l’interior de l’edifici dóna visions diferents. marcació de l’Ebre l’exposició de l’artista local Pilar
L’escola s’estructura amb un esquema d’organització com Lanau, en la qual va presentar una selecció de dot-
una ciutat, amb els seus carrers (trama formada per passa- ze dibuixos del darrer projecte que està realitzant:
dissos interiors i exteriors), patis (de les aules), places (punt Engolir el dibuix. L’artista, que ja havia col·laborat an-
d’arribada i patis comuns de jocs) i porxos (on hi ha una teriorment amb la Demarcació en una sèrie de gra-
entrada, un ràfec acompanya el pas). vats amb què es van obsequiar els col·legiats en la
Els murs de formigó que caracteritzen el conjunt delimi- festa Patronal del 2005, va presentar aquesta mos-
ten els diferents espais, entre els murs una sèrie de tanca- tra de dibuixos de 70 x 100 cm utilitzant el procedi-
ments secundaris vidrats confereixen una gran transparèn- ment del grafit i l’estampat. L’exposició havia estat
cia. En el conjunt destaquen tres volums amb major alçada inaugurada el 23 de novembre.
que es corresponen amb els espais docents específics.

Febrer 2008
*pag.52 a 67Demarcacions 11/3/08 12:00 Página 67

EBRE | DEMARCACIONS 67

litat de compartimentar l’habitatge segons el nivell

Itineraris d’ocupació.
La següent parada va ser el Campus Sant Pere Ses-
d’arquitectura 2007 celades de la URV, on es va visitar la Facultat de Química
i Enologia, obra d’Artigues i Sanabria. Ramon Aloguín, ar-
Com a complement del cicle de xerrades Assut, la De- quitecte cap del Servei de Recursos Materials, va mos-
marcació va organitzar els passats 15 i 16 de desembre un tra un edifici que es disposa al voltant de dos patis, el
itinerari per visitar diferents obres dels arquitectes que han pati de dimensions menors, és el que aplega els labora-
participat en aquesta edició. toris i els espais de recerca, i a l’altre, més generós i en
La primera jornada es va iniciar a la urbanització Sant comunicació amb la resta del campus, s’hi ubiquen els au-
Jordi d’Alfama, a l’Ametlla de Mar, on Ramon Maria Puig laris. La connexió entre els dos patis es realitza a través
de les zones administrati-
ves i els deganats, que es
Fotos: TO N I L Ó P E Z I DAU F Í

resolen amb volumetries

més lliures
L’itinerari va continuar
a Calafell on es va visitar el
CEIP Santa Creu de la ma
de Ramon Valls.
El grup va passar nit a
l’Hotel Ciutat d’Igualada,
obra de Manel Bailo i Ro-
sa Rull, la façana principal
del qual s’ha construït a
partir de les mitgeres com
a element més significatiu
de l’entorn; aquest siste-
La Facultat de Química i Enologia de la URV (1999-2004) a Sant Pere Sescelades, Tarragona, ma permet aprofitar les
d’Artigues i Sanabria dobles façanes generades
cap als carrers i cap a l’in-
Andreu va guiar la visita a les cases Argany i Puigdevall, terior d’illa, alhora que cega la façana orientada a l’antic
dissenyades per a dos amics que volien gaudir junts de cementiri.
les vacances, amb un programa mínim, s’uneixen dues Al dia següent, Enric Batlle va conduir la visita al Parc
parcel·les contigües fent que comparteixin l’espai lliure i de l’Estació Vella, situat al final del passeig Mossèn Cin-
a la casa Hedo, concebuda com un conjunt de volums ar- to Verdaguer, en una illa delimitada per dos carrers que
ticulats organitzats al voltant d’un pati, i amb la possibi- presenten un fort desnivell entre si. Un mur de secció com-
plexa divideix el parc en dues parts: l’esplanada de sauló
amb plàtans i jardineres amb abèlies al nivell del carrer Jo-
an Maragall, i el bosc d’arbres de l’amor i arbusts en pen-
dent que resol el desnivell existent amb el carrer Trobadi-
ners. El mur adopta diferents formes, és passeig i canal,
escala i amfiteatre, transformant-se segons les necessi-
tats i configurant en el seu punt àlgid la plaça del parc, al
voltant de la qual es disposen les grades, l’escenari, el bar,
l’estany i la cova.
Des d’Igualada es va anar fins a la Bisbal del Penedès
per visitar les vinyes i el celler Mas Vilella, propietat de la
família Jané Ventura, patrocinadors del vi i el cava ofert als
sopars-tertúlia que han tancat cada xerrada. Gerard Ja-
Parc de l’estació vella (1993-1995) a Igualada, de Batlle i Roig né, enòleg amb un gran afecte per la terra i el seu entorn,
Arquitectes va conduir la visita per les vinyes. S.R.M.

Febrer 2008
*pag.68 a 69.Agrupacions 11/3/08 12:41 Página 68

68 S O S T E N I B I L I TAT

El “més enllà” de l’eficiència

energètica
Georg W. Reinberg explica al cicle Diàlegs AuS la teoria de
l’arquitectura solar i n’exposa exemples

L’arquitectura tradicional, ni tan sols

mitjançant una optimització purament
tècnica, és capaç de donar resposta
als reptes de sostenibilitat que plan-
teja l’actual model social. L’arquitec-
tura solar no sols va més enllà de les
exigències d’autosuficiència energè-
tica cada vegada més peremptòries,
sinó que és possible realitzar-la amb
una gran qualitat i sensibilitat. L’arqui-
tecte austríac Georg W. Reinberg va
exposar al COAC les seves teories so-
bre l’edifici ecològic i alhora demos-
trava, a través de tres projectes seus
de diferents tipologies, els valors ac-
tuals de solucions que ja aplicava a
la dècada dels 80. La conferència-
col·loqui, celebrada el dia 24 de gener,
va estar organitzada per l’agrupació
Arquitectura i Sostenibilitat emmar-
cada en el cicle de Diàlegs AuS.
Per palesar la seva preocupació per
l’estalvi energètic en totes les seves
formes, Reinberg, va presentar el con-
junt residencial Thürnlhofstrasse (Vie-
na). Realitzat en el marc d’un progra-
ma de reducció de l’impacte ambien-
tal a l’obra, es va emprar una manera
innovadora de transport en tren, en
combinació amb línies compatibles
de tramvia fins arribar a l’obra; es pe-
nalitzaren els productes segons si su-
peraven certes distàncies de trans-
port a l’obra i es controlà la qualitat de
les emissions de CO2 dels vehicles
utilitzats a l’obra. Molts dels assistents
no pogueren evitar el riure davant
d’un projecte pilot aquí tan lluny de la
realitat.
Un altre projecte, l’edifici d’ofici-
nes Biotop és una peça singular d’ar-
Georg W. Reinberg porta treballant amb l’arquitectura solar més de tres dècades.
quitectura solar, amb un acurat dis-
seny bioclimàtic que va des de la cap-
tació solar passiva, l’acumulació en
parets de tova i la protecció solar a la
integració arquitectònica de sistemes
solars actius. També incorpora un con-
cepte de preacondicionament de l’ai-
re, utilitzant un estany davant de l’e-
difici com a element d’absorció de
calor. El tercer projecte presentat fou
la reforma i ampliació d’un edifici his-
tòric al centre de la ciutat de Viena.
El diàleg posterior a les presenta-
cions va aprofundir en els aspectes
tècnics, legislatius i econòmics de la
seva obra. Va resultar especialment
interessant la forma de subvenció es-
tatal per a habitatges amb aspectes
sostenibles que fomenta la realitza-
ció d’aquells projectes que han reunit
més punts en una escala del 0 a 100.
Segons Reinberg, els seus edificis
arriben a aconseguir uns 130 punts,
fet que li comporta problemes a l’ho-
ra de treballar amb clients que conei-
xen bé el sistema de subvencions,
doncs aquests retallen els “aspectes
sostenibles” de 130 a 100 punts, sa-
bent que més sostenibilitat no apor-
tarà una subvenció econòmica més
gran.
Reinberg, professor de la Univer-
sitat de Krems (Àustria) –recentment
va assistir com a professor convidat
al taller d’arquitectura solar de l’ET-
SAV– ha projectat, amb el seu equip,
més de 90 obres. Entre d’altres re-
coneixements ha rebut el premi aus-
tríac d’Arquitectura Ecològica 2006.
La seva exposició Architecture and Re-
sources: Integrating Systems ha es-
tat exposada a Mòdena, Roma, Milà
i Brno, entre d’altres ciutats.
La conferència i col·loqui estan dis-
ponibles al web del COAC: http://
www.coac.cat/video.

Febrer 2008
*pag.70 a 71.Biblioteca 11/3/08 13:23 Página 70
70 B I B L I OT E C A C OAC
Forma y consistencia
Quim Español
Edita: Fundación Caja de Arquitectos
(Barcelona), 2007. 122 pàgines.
A partir de la pregunta de si els
arquitectes han de plantejar-se qües-
tions de forma, Joaquim Español desen-
volupa, en el número 22 de la col·lecció
Arquia/temas, un minuciós assaig en
13 lliçons a manera de capítols: La rela-
La conservación del patrimoni
español durante la II República
(1931-1939)
Julián Esteban Chapapría
Edita: Fundación Caja de Arquitectos
(Barcelona), 2007. 262 pàgines.
Aquest llibre demostra, amb fets,
dades, documents i imatges, que al
llarg de l’època de la II República,
inclosos els convulsos anys de la
Guerra Civil, es va aplicar una pràctica
Julius Schulman.
Modernism rediscovered
Julius Schulman et al.
Edita: Taschen (Colònia i altres
ciutats), 2007. 1.011 pàgines.
Julius Schulman (Nova York, 1910) ha
estat un dels artistes que millor a
fotografiat l’arquitectura nord-ameri-
cana de la segona meitat del segle XX.
Ha estat qualificat com “l’ull del
La magia de los pequeños
espacios
Paco Asensio, Hugo Kliczkowski
Edita: Kliczkowski (Madrid), 2007.
420 pàgines.
Amb l’exemple de 45 projectes, aquest
llibre –edició en anglès, castellà i
francès– demostra que el disseny no
té perquè estar condicionat per una
superfície reduïda. Ensenyen també
Erich Mendelsohn, 1887-1953.
El visionario analítico
Arnt Cobbers
Edita: Taschen (Colònia i altres
ciutats), 2007. 98 pàgines.
Erich Mendelsohn (Olsztyn, Polònia,
1887-San Francisco, EUA, 1953), ha
estat una de les més destacades
figures del moviment modern a Europa
i, alhora, possiblement una de les més
subestimades. Va ser, abans que Le
Febrer 2008
ció, una condició de la consistència,
L’eficiència geomètrica, Desraons de la
simetria, Inflexió i dualitat, Percepció i
pertinència, Sèries i trames, L’ordre
generatiu. Diagrames, Mutacions. La
irregularitat, La infracció de l’ordre. In-
trusos i apilaments, Psicologia de la
complexitat, El principi de la parsimò-
nia, En favor dels llenguatges dèbils i
El desafiament de la significació. El
llibre aporta una sèrie de reflexions per
sistemàtica de conservació del
patrimoni arquitectònic d’acord amb
la realitat del país, un control de les
intervencions amb estructures de
més base científica, una atenció a
l’escena internacional i un perfeccio-
nament de la legislació –amb un salt
qualitatiu en la tutela monumental–
heretada de l’anterior règim. És a dir,
desmenteix contundentment el
discurs de la propaganda franquista
segons el qual la destrucció i la
moviment modern” per haver sabut
captar amb més precisió, a través de
l’arquitectura, l’estil de vida californià
dels anys 50 i 60. D’aquella època són
de destacar les fotos que va fer
d’obres d’Ain, Lautner, R.J. Neutra,
Schlinder, els Eames, Frey i Soriano.
Aquesta obra –tres volums de gran
format, més de mil pàgines i textos
en anglès, alemany i francès– recull
les imatges de més de 800 edificis,
que per construir en poc espai cal saber
amb claredat a què es destinarà cada
àrea de l’edifici per a dissenyar-la i
organitzar-la de la millor manera
possible. L’ampli i variat mostrari de
projectes seleccionats té especialment
en compte aspectes tan importants
com la il·luminació, l’ús del color i
l’elecció i combinació del mobiliari.
Estan ordenats per mida, des del més
petit (mòbil), de 7 metres quadrats,
Corbusier, Gropius i Mies, el primer
dels joves innovadors que va acon-
seguir construir (fora dels Països
Baixos) després de la Primera Guerra
Mundial. Està considerat també com
l’autor de l’edifici expressionista per
excel·lència (la torre Einstein, a
Potsdam) i de la cantonada probable-
ment més dinàmica d’aquell període:
l’editorial Mosse, a Berlín. El seu caràc-
ter individualista –no va participar en la
Colònia Weissenhof ni en la fundació
entendre les formes i els seus atributs,
en especial el de la coherència. I és
oportú davant d’aquells que magnifi-
quen les arquitectures informes, les
intencions, les intervencions o els
“artefactes” passatgers. Quim Español,
professor de l’ETSAB es posiciona
considerant que el rebuig de la forma
és una actitud precipitada i relativitza la
satisfacció d’aquells que creuen que
treballen únicament amb abstraccions.
dispersió del patrimoni fora del
territori nacional havia estat “un
fenomen consubstancial de la
República”. L’estudi, avalat pel prestigi
del professor Esteban Chapapría,
arquitecte especialitzat en patrimoni,
explica tot l’entramat polític i legislatiu
de conservació, analitza el període de
la Guerra Civil, inclou un annex amb
la relació de tots el projectes realitzats
i ofereix una llista dels arquitectes
més significats.
als Estats Units i altres països ame-
ricans, projectats per 41 coneguts
arquitectes: Wright, Ellword, Q.
Jones, Johnson, Kahn, Luckman,
Legorreta, Loewy, SOM, Saarinen,
Spalding, per citar-ne alguns. Les
imatges de cada edifici van acompa-
nyades de textos breus del mateix
Schulman i d’altri. En 2004 Schulman
va cedir 250.000 negatius a l’Institut
Getty per a la Història de l’Art.
amb una progressió de més o menys
cinc metres fins al més gran, de 108
metres. Es troben a diferents ciutats
de de l’Argentina (Buenos Aires és la
més representada), el Japó, Itàlia,
Eslovènia, Canadà, els Estats Units,
l’Uruguai, Xile, França, Suècia, Àustria,
Alemanya i Mèxic i estan projectats per
46 arquitectes o despatxos d’arreu del
món. S’inclouen plànols i dibuixos.
del CIAM–, la seva arquitectura radical
i subjectiva i el fet d’haver estat víctima
de les fractures històriques del segle
XX per la seva condició de jueu, expli-
quen, possiblement, que ja hagués
estat apartat del cànon dels grans
innovadors de la modernitat pels seus
mateixos coetanis, malgrat que va
fundar l’associació Der Ring (l’Anell).
La seva obra, però, roman dempeus
a Alemanya, els Estats Units,
Anglaterra, Polònia, Rússia i Israel.
*pag.70 a 71.Biblioteca 11/3/08 13:23 Página 71
ARQUITECTURA
Arquitectes
De Richardson a Sullivan. Un nuevo espacio vital
Jesús Ulargui Aguruza
Edita: Fundación Caja de Arquitectos (Barcelona),
2007. 178 pàg.
Tesi doctoral sobre les figures de Henry H. Richardson
(1838-1886) i Louis H. Sullivan (1856-1923) a través del
conjunt de biblioteques del primer i de les oficines
bancàries del segon.
Le Corbusier et le Japon
Gérard Monnier (dir.)
Edita: Picard (París), 2007. 176 pàg.
Transcripció d’un col·loqui internacional (Tòquio, 1997)
sobre la relació que Le Corbusier va mantenir amb el
Japó, fins llavors una pàgina en blanc.
Paulo Mendes da Rocha. Projects 1957-2007
Paulo Mendes da Rocha
Edita: Rizzoli (Nova York), 2007. 392 pàg.
Un llibre d’idees del premi Pritzker 2006 brasiler sobre el
programa, la forma, la funcionalitat i l’oportunitat en els
projectes.
Kevin Borland. Architecture from the hearth
Diversos autors
Edita: RMIT University Press (Melbourne), 2007. 322 pàg.
Reflexions sobre la figura i l’obra (1968-1990) de
l’arquitecte australià mort l’any 2000, amb especial
atenció a 16 dels seus projectes.
UNStudio. El espacio flotante
Aarton Betsky
Edita: Taschen (Colònia), 2007. 98 pàg.
Un total de 21 projectes, la majoria als Països Baixos,
que evidencien les aportacions de Ben van Berkel i
Caroline Bos.
Tipologies
Arquitectura para la industria
Carles Broto
Edita: Links (Barcelona), 2008. 242 pàg.
Exemples de 24 fàbriques i edificis d’oficines com a
contenidors de l’activitat industrial o econòmica i respec-
tuosos amb el medi ambient.
Casas ibéricas. Territòrio, cidade, teutónica
José Manuel das Neves
Edita: Caleidoscópio (Casal da Cambra, Portugal),
2007. 228 pàg.
Catàleg de 28 cases-xalet a Portugal i sis comunitats
d’Espanya en les quals la forma està condicionada per la
morfologia del lloc.
Febrer 2008
B I B L I OT E C A C OAC 71
Assaig
Contra la desnudez
Oscar Tusquets Blanca
Edita: Anagrama (Barcelona), 2007. 254 pàg.
Preguntes, reflexions i possibles respostes sobre el nu,
essencialment femení, i la nuesa.
La realitat, el factor humà i la política.
Apunts d’una reflexió
Joan Masdeu i Puxeu
Edita: Mediterrània (Barcelona), 2007. 352 pàg.
Assaig sobre el significat de les coses i les lleis segons
les quals l’univers existent és constructiu i obrar-hi de
manera contrària és destructiu.
URBANISME
Els interiors d’illa de l’Eixample.
El significat dels seus noms
Lluís Permanyer (pròleg), Floro Azqueta (fotos)
Edita: Lunwerg (Barcelona), 2007. 168 pàg.
Exemples, a través de 39 jardins interiors, de recuperació
de petits espais per a ús públic treballats amb delicadesa
i precisió.
A RT
Història de l’art català / Art català al món
Diversos autors
Edita: Edicions 62 (Barcelona), 2007. 234 pàg.
Monografia en nou volums de les etapes de l’art a
Catalunya i al món, des dels inicis del romànic a les
avantguardes de la segona meitat del segle XX.
C I U TAT S / PA Ï S O S
Barcelona 1900
Teresa-M. Sala
Edita: Lunwerg, 2007. 276 pàg.
Recull d’assajos sobre la “cruïlla daurada” (1880-1910)
del cap i casal català amb l’arquitectura, la cultura, l’art i
també les tensions socials.
Paris, visite guidée. Architecture, urbanisme,
histoires et actualités
Philippe Simon
Edita: Pavillon de l’Arsenal (París), 2007. 228 pag.
Proposta de visita guiada a l’arquitectura i l’evolució
urbana de la capital francesa, des de fa mil anys a
l’actualitat.
Aquest llistat correspon a una selecció feta conjuntament per la Biblioteca,
la llibreria de la Cooperativa Jordi Capell i el Departament de Comunicació.
Tots els llibres es troben disponibles a la Biblioteca del COAC
*pag.72 a 77.Publicaciones 11/3/08 13:25
72 PUBLICACIONS
Dos nous llibres de Papers Sert
Les instal·lacions de climatització i de telecomunicacions en el
projecte executiu, al dia
Instal·lacions de climatització
Autor: Pere Ezquerra
Edita: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
(Barcelona), 2007
116 pàgines.
Instal·lacions de climatització, de Pe-
re Ezquerra, i Instal·lacions de tele-
comunicacions, de Josep Pont, són
els dos nous títols de la col·lecció Pa-
pers Sert que edita el COAC. Ezquer-
ra i Pont són enginyers industrials. Es
tracta de la sèrie Instal·lacions en el
projecte executiu, de la qual ja se n’han
publicat altres quatre, dedicats als
combustibles i l’electricitat (Juan Briz
i Joan L. Fumadó, 2004) i fontaneria
i calefacció (Arcadi de Bobes i Josep
A. Tribó, 2004/2005). La intenció d’a-
questa sèrie és la d’identificar i reco-
llir els coneixements bàsics i generals
en el camp de les instal·lacions, per
tal de facilitar al màxim el treball de
l’arquitecte durant la fase d’execució.
Com és sabut, els llibres de Papers
Sert es van començar a publicar l’any
2000, i des de llavors han aparegut
amb una mitjana de gairebé tres títols
per any amb els reculls dels cursos
impartits per l’Escola Sert.
Página 72
La climatització
En el seu llibre, Pere Ezquerra ofereix
una àmplia visió de la tècnica del con-
trol ambiental tèrmic, deliberadament
no reduïda només a la que es pot apli-
car als petits edificis o als d’habitatges.
Els primers capítols estan dedicats a
l’anàlisi de les càrregues tèrmiques a
l’edifici ja que el procés de climatitza-
ció comença per comprendre els me-
canismes de la transmissió de calor. Al
llibre es plantegen els conceptes bà-
sics de la psicrometria o de la termo-
dinàmica de l’aire humit i es fa una des-
cripció dels principis de la producció
de fred i calor i dels equips de clima-
tització necessaris. Mitjançant alguns
exemples numèrics es posen de ma-
nifest les sistemàtiques adequades per
al dimensionament de les xarxes de
conductes i d’aigua, dedicant especial
atenció als mètodes i a la selecció dels
dispositius de difusió de l’aire a l’am-
bient. Tot això està especificat a la in-
troducció del llibre, on es puntualitza
que el tractament de la informació pro-
porcionada vol facilitar el treball del pro-
fessional per al compliment de les exi-
gències del Codi Tècnic de l’Edificació
a través del Reglament d’Instal·lacions
Tèrmiques (RITE).
Les telecomunicacions
Instal·lacions de telecomunicacions,
de Josep Pont, dóna resposta al di-
mensionament i les necessitats que
en matèria d’infraestructures de co-
municació es plantegen a l’arquitecte
a l’hora de dissenyar, amb garanties,
els espais requerits per a aquestes
instal·lacions, especialment en edifi-
cis d’habitatges, oficines, locals, ho-
tels i col·legis. Per aconseguir aquest
propòsit, en el llibre es dimensionen
Febrer 2008
tots els elements de la instal·lació i es
proposa també una pàgina web
(www.barcelonaingenieros.com) que
dimensiona els espais i armaris de te-
lecomunicacions. A banda dels capí-
tols dedicats a la normativa aplicable,
als elements que es poden incloure
en una infraestructura i al tema de se-
guretat i salut, es detallen 14 exem-
ples d’instal·lacions seleccionats d’en-
tre els 2.000 projectes i certificacions
efectuats a Catalunya que constituei-
xen una base sòlida dels diferents
exemples il·lustrats que s’exposen en
el llibre. L’oportunitat d’aquest com-
pendi es justifica en la legislació deri-
vada del primer decret sobre Infraes-
tructures Comunes de Telecomunica-
cions (ICT) de l’any 1998 i de les dis-
crepàncies entre decrets estatals i au-
tonòmics, progressivament derogats.
L’article 137/apartat 2 de l’Estatut de
2006 preveu el traspàs de compe-
tències en matèries d’ICT.
I n s t a l · l a c i o n s d e te l e c o m u n i c a c i o n s
Autor: Josep Pont
Edita: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
(Barcelona), 2007
90 pàgines.
*pag.72 a 77.Publicaciones 11/3/08 13:26
74 P R E S E N TA C I O N S
Arquitectura amb caràcter per
acollir la investigació científica
Un llibre recull el projecte del Parc de Recerca Biomèdica,
de Brullet, De Pineda i De Luna
Pa rc de Recerca Biomèdica de Barc e l o n a
Autors: Manuel Brullet, Albert de Pineda i
Alfonso de Luna
Edita: Edicions l’Eixample, 2007.
Edició en català, castellà i anglès.
230 pàgines.
El Parc de Recerca Biomèdica de Bar-
celona (PRBB) és un edifici singular,
un edifici amb caràcter. A la presen-
tació del llibre, celebrat el passat 23
de gener que recull la història del pro-
jecte, Lluís Comerón, vicedegà del
COAC, va destacar el fet que “només
l’arquitectura amb un caràcter reco-
neixible és la que acaba tenint un bon
destí i acaba romanent com a bona
obra”. En aquest sentit, el caràcter és
un atribut imprescindible de la bona
arquitectura, i és inseparable del dels
seus autors. Aquesta idea resumeix
perfectament l’esperit del centre de
recerca de la façana marítima barce-
lonina.
Els arquitectes Manuel Brullet, Al-
bert de Pineda i Alfonso de Luna l’han
projectat amb una gran exigència, te-
Página 74
nacitat i capacitat de seducció, i
aquests atributs es reflecteixen en un
edifici pensat per conciliar l’arquitec-
tura amb les utilitats que requereixen
els seus usuaris.
Jordi Camí, director general del
PRBB, va destacar en la seva inter-
venció la complexitat del procés per
arribar a crear un edifici amb funcio-
nalitat per a usos científics. Va posar
l’accent en la novetat que suposava
una construcció d’aquest nivell en un
àmbit, el de la investigació científica,
d’arquitectura pobra i funcional, que
fins ara no s’havia caracteritzat per pa-
rar gaire atenció a crear espais de re-
lació i comunicació entre els seus
usuaris en un marc atractiu. Com a
conseqüència, els arquitectes haurien
aconseguit que la força de l’edifici tin-
gués un efecte multiplicador en l’ac-
tivitat que acull, i haurien demostrat
que el món de la recerca és compa-
tible amb el fet de tenir un edifici in-
teressant.
L’arquitecte Víctor Rahola va re-
marcar la dificultat de conjugar la gran
massa de fusta, una el·lipse elevada
oberta al mar, que cobreix un edifici
ortogonal, i les moltes dificultats ge-
omètriques que això comporta. Va de-
finir l’obra com una arquitectura en
contra del disseny, que l’amaga, per
tal de mostrar una realitat construïda
amb els materials. Va destacar també
l’habilitat a lligar el que és nou i el que
és vell, la línia corba i la línia recta, els
espais indeterminats amb els espais
determinats, cosa que demostra un
gran esforç i professionalitat, que cal
Febrer 2008
valorar, com també la sensació d’or-
dre i generositat, intimitat i convivèn-
cia per no perdre l’orientació de la uti-
litat de l’espai arquitectònic.
Segons l’opinió d’Oriol Bohigas,
aquesta publicació marca un camí en
l’àmbit dels llibres sobre arquitectura,
ja que s’allunya del tipus d’informació
que acostumen a donar les revistes
del sector, i té realment interès per als
arquitectes, perquè permet entendre
l’edifici des d’un punt de vista pro-
fessional. Així, els articles es caracte-
ritzen per una sistemàtica que reper-
cuteix en la qualitat del volum, i
allunyen el seu contingut de la super-
ficialitat.
La lectura del llibre confirma l’apre-
ciació d’Oriol Bohigas. Els responsa-
bles de cada àmbit del projecte i de
la seva execució expliquen en articles
amb un alt contingut tècnic cada una
de les parcel·les de treball. D’aques-
ta manera, es fa un repàs al mateix
projecte i a l’edifici, l’estructura, el
procés constructiu, la façana de do-
ble pell i les instal·lacions, tot això
il·lustrat amb les fotografies de Ma-
nuel Serra i Lluís Casals sobre el pro-
cés constructiu i l’edifici acabat, res-
pectivament.
Francesc Gil
*pag.72 a 77.Publicaciones 11/3/08 13:26
76 IN MEMORIAM
A Fernando Higueras (1930-2008)
Fernando Higueras en una imatge d’arxiu.
El passat 30 de gener moria als 77
anys d’edat Fernando Higueras. L’ar-
quitecte madrileny havia donat tota la
seva documentació professional al
COAC l’any 2000, i de fet des de lla-
vors va visitar més d’una vegada el
Col·legi. La última fou el passat 14 de
novembre per participar en la pre-
sentació del llibre dedicat a Oscar Tus-
quets, editat pel COAC. Precisament,
Oscar Tusquets i Josep Maria Botey
recorden la controvertida i talentosa
figura d’Higueres en sengles notes
necrològiques.
Adéu
Adéu a l’amic que ens ha deixat. No
ha estat una sorpresa ans un moment
temut i per fi alliberador.
Adéu, al músic que amb la seva
guitarra fascinà de tal manera Andrés
Segovia que el proposà com a becari
en el seu curs de l’Acadèmia de Chi-
giana de Siena l’agost de 1957.
Adéu, a l’hàbil aquarel·lista a qui el
premi de pintura obrí les portes de Ro-
ma l’any 1954. Adéu, a l’escultor, al
fotògraf.
Adéu, a l’urbanista, primer Premi
de l’Ajuntament de Madrid, en el con-
curs d’Urbanització de la zona San
Francisco el Grande - Puerta de Tole-
do en 1962.
Adéu, a l’arquitecte. No es possi-
ble contenir en poques línies el que
ha fet i el que representa en l’Arqui-
Página 76
tectura espanyola, una figura com Fer-
nando Higueras. Seleccionat pel
CSCAE per optar al Premi Pritzker de
1983, que va guanyar Ieoh Ming Pei.
Un enorme treball realitzat, no sem-
pre recompensat amb la possibilitat
d’executar-ho, el situen, sens cap dub-
te, com un dels grans i peculiars ar-
quitectes espanyols de la generació
actual. Els seus contactes amb Bar-
celona, llargs i generosos, s’iniciaren
en 1954 amb l’accèssit en el concurs
organitzat pel grup R i, en 1958 va
guanyar el primer premi de l’Escola de
Belles Arts de Sant Jordi .
Un punt àlgid de les seves pro-
postes sempre exuberants, es pro-
dueix quan es convidat en 1969, amb
11 arquitectes més d’arreu del mon,
a participar en el Concurs Internacio-
nal per a Edifici Polivalent a Monte-
carlo. La seva proposta donà la volta
al món. No vull deixar d’esmentar aquí
els seus meravellosos treballs urba-
nístics i arquitectònics que juntament
amb els de Cèsar Manrique han acon-
seguit fins avui preservar la bellesa de
Lanzarote. Crec que ens hem de sen-
tir molt afortunats de disposar a Bar-
celona del seu arxiu personal i de tots
els originals de la seva obra que, amb
tota seguretat, esdevindran docu-
ments d’estudi indispensables per a
moltes generacions.
Els que no l’han conegut, han de
saber que era i seguirà sent un punt
de referència de l’arquitectura espan-
yola del segle xx, però els que l’esti-
màvem, respectàvem, admiràvem i
ens enriquíem amb les seves cons-
tants ironies plenes de saviesa i d’una
sagacitat crítica feta amb profunditat
cultural, ens trobarem un cop més or-
fes de coses tan simples de comen-
tar i tan difícils de fer i mantenir com
són l’Arquitectura i l’Amistat
Josep M. Botey
Febrer 2008
En record de la desmesura
Fernando Higueras ha mort amb un
impacte mediàtic irrisori; a penes una
freda nota necrològica a El País. No
obstant això, em sembla un dels ar-
quitectes espanyols més brillants del
passat segle. Més brillant i més com-
plet. Fernando va resoldre amb enor-
me talent i originalitat multitud de pro-
grames arquitectònics.
Els seus habitatges unifamiliars van
ser des del principi extraordinàris; el
conjunt d'habitatges econòmics d’Hor-
taleza, exemplar; l’illa d'habitatges d'alt
pressupost a Madrid, espectacular;
l'hotel de Lanzarote, el millor exem-
ple d'arquitectura turística del nostre
país i potser del món; les propostes
urbanístiques per a la mateixa illa, vi-
sionàries; el concurs de Montecarlo,
enlluernador…
Avui la gairebé totalitat d'arqui-
tectes de renom es concentra en pro-
grames de lluïment abandonant la
majoria de programes arquitectò-
nics conflictius: el primer, l'habitatge
col·lectiu de baix pressupost. Fernan-
do els va afrontar tots, i ho va fer amb
un enorme entusiasme i originalitat.
Només el difícil i escandalós ca-
ràcter d'aquest enorme artista pot ex-
plicar l'ostracisme en el qual ha viscut
durant els últims anys de la seva vida.
Vida, és cert, viscuda amb excessiva
intensitat, però Fernando va ser així,
excessiu en tot, en el seu talent com
arquitecte –però també com a dibui-
xant, pintor i guitarrista–, en les seves
amistats i enemistats, en les seves fí-
lies i les seves fòbies, en les seves ad-
diccions, en el seu amor per les do-
nes…, en tot.
En aquests dies de mesura i cor-
recció política, la desmesura de Fer-
nando resultava encantadora. El tro-
barem molt a faltar.
Oscar Tusquets Blanca
*pag.78 a 84. Dietari 11/3/08 13:29
78 D I E TA R I
1 de gener
UN NOU PARC A CUNIT
La proposta presentada
per l’estudi de Claudi
Aguiló i DataAE ha estat
triada com a guanyadora
del concurs per al disseny
del nou parc urbà Pla de
Castell de Cunit, atès que
era la que més s’ajustava
als requeriments exigits de
sostenibilitat general i,
més concretament, gestió
eficient del consum
d’aigua, a més de recollir
part de les propostes
veïnals. El projecte es basa
en una distribució en
franges horitzontals que es
deformen i creen un seguit
d’espais sinuosos per a
diferents usos ciutadans.
També van ser convidats a
participar al concurs
Bennasar-Noguera
Arquitectes i Beth
Figueras, segons publica el
Diari del Baix Penedès.
MOR JOAN PUJADAS I
RICART
L’arquitecte, que estava
col·legiat des del 31 de
gener de 1972, va morir el
passat 30 de desembre a
l’edat de 63 anys.
2 de gener
MOR ETTORE SOTTSASS
El dissenyador i arquitecte
nascut a Àustria però italià
Página 78
d’adopció ha mort a l’edat
de 90 anys. Creador de les
màquines d’escriure
portàtils i acolorides
d’Olivetti, Sottsass era
considerat un dels grans
renovadors del disseny
europeu i mundial. L’any
1981 va fundar el projecte
Memphis, juntament amb
Hans Hollein, Arata
Isozaki, Andrea Branzi i
Michele de Lucchi, entra
d’altres, centrat en el
desenvolupament de
projectes de disseny i
arquitectura i en la seva
comunicació. Entre molts
d’altres guardons, Sottsass
havia rebut el primer
premi Barcelona Disseny,
l’any 1993, segons recorda
el diari Avui.
4 de gener
EDIFICIS EN ALTURA, SI O
NO?
Aquest és el títol d’un
article que l’arquitecte i
urbanista Josep Oliva
signa al diari La
Vanguardia, on afirma
que és partidari, per
motius urbanístics, de la
no construcció d’edificis
en altura com a norma
generalitzada. Tot i això,
aclareix que en la trama
urbana és convenient que
hi hagi edificis d’aquestes
Febrer 2008
característiques, però sota MOR JOSEP M. DURBAN I
algunes condicions. Per FLO
Oliva, la qüestió de fons és L’arquitecte, que estava
donar prioritat a la ciutat col·legiat des del 31 de
o als edificis, o, dit d’una gener de 1964, ha mort a
altra manera, “el dilema és Barcelona a l’edat de 79
fer ciutat o exhibir anys.
edificis”.
9 de gener
EL MERCAT DE SANT ANTONI PRESENTA
LA SEVA REFORMA
L’estudi RR, que lleugera que no taparà
integren Pere Joan l’edifici. La remodelació
Ravetllat, Carme Ribas i deixarà oberts els patis
Olga Schmid ha interiors, ara tapats, que
presentat el projecte de esdevindran quatre
reforma del mercat de noves placetes
Sant Antoni, el més gran públiques. Pocs dies
i el més antic –125 anys– després (14 de gener)
de Barcelona. El Ravetllat i Ribas són
projecte, llarg i complex,
hauria d’estar enllestit
l’any 2012 i pretén
retornar a l’edifici,
dissenyat per Antoni
Rovira entre 1872 i 1882,
la seva forma de creu
original i eliminar la
tanca perimetral que ara
amaga el seu interior. El
projecte inclou la
creació de tres plantes
soterrades i l’ordenació
de les quatre naus que
integren el panòptic per
atendre els tres tipus
d’activitat comercial que
conviuen al mercat. Així,
al centre, sota la cúpula,
es situarà el producte entrevistats al diari El
fresc, als laterals les País, on afirmen que en
parades de roba mentre finalitzar els treballs al
que el mercat de llibres mercat Barcelona es
de vell, cromos i còmics retrobarà amb un edifici
estarà protegit per una que s’havia tornat
nova marquesina invisible”.
*pag.78 a 84. Dietari 11/3/08 13:29
10 de gener
RECORREGUT PELS
TEMPLES AGRARIS
CATALANS
A finals del segle XIX i
principis del XX l’expansió
del moviment cooperatiu
rural a Catalunya va
afavorir la construcció de
diversos edificis
dissenyats sota
l’inconfusible influència
del noucentisme i de
l’obra de Gaudí. El
suplement Quadern del
diari El País dedica un
ampli reportatge a les que
denomina catedrals
paganes, moltes de les
quals són obra de Cèsar
Martinell. Destaca Josep
Casamartina, autor de
l’article, que molts
d’aquests edificis, “tenen
l’estructura de les
primeres esglésies que
seguien el model romà i
fins i tot, unes quantes
llueixen un llampant
campanar/minaret”.
INTERIOR AMB ESCALES
Aquest és el títol de
l’article que Xavier
Monteys dedica a la
biblioteca de la Sagrada
Família al suplement
Quadern del diari El
País. Destaca com la
seva forma sorgeix de la
separació del programa
en parts clarament
definides que en unir-se
posteriorment
constitueixen el seu
principal argument
formal, la seva
articulació. D’aquesta
Página 79
14 de gener
MICROCLIMES OBERTS
La reconversió d’un antic
cinema de Riudecols en
un habitatge concebut
com un paisatge obert
compost per caixes i cubs
que representen diferents
microclimes oberts, obra
dels arquitectes reusencs
David Tàpias i Núria
Salvadó, va ser premiada a
la darrera Biennal
Alejandro de la Sota. El
projecte és detallat en un
article que publica el Diari
de Tarragona.
16 de gener
RESTAURACIÓ DE LES
VIDRIERES DE LA CATEDRAL
El Ministeri d’Habitatge
destinarà 809.000 euros a
la restauració d’un total
d’onze vidrieres de la
Catedral de Barcelona,
immersa en un projecte
global de rehabilitació.
forma, els necessaris
recorreguts interiors de
l’edifici es converteixen
en “una passejada
arquitectònica”, lligada
al món i a la iconografia
industrial.
Febrer 2008
17 de gener
RECORREGUT PER UN CEIP I
UN HABITATGE
Al seu article habitual
sobre arquitectura al diari
Avui, Óscar Guayabero,
recorre el CEIP Ferrer i
Guàrdia, a Granollers,
acompanyat per
l’arquitecte que l’ha
projectat, Jordi Badia
(Bass). Guardonada a la
darrera edició de la
Biennal del Vallès i dels
FAD –“és insòlit que a
una escola li donin un
premi, perquè es treballa
en condicions molt
precàries”, afirma Badia–,
en aquesta escola
l’austeritat en l’elecció
dels materials,
l’estandardització, sembla
escollida, segons
Guayabero. Dies després
(31 de gener) Guayabero
parla en la mateixa secció
de la Casa 108, a Santa
Cristina d’Aro, amb
Xavier Ros, integrant,
juntament amb David
Lorente, Josep Ricart i
Roger Tudó, de l’estudi H
Arquitectes que l’ha
dissenyat. D’aquest equip
D I E TA R I 79
en destaca la seva
voluntat d’aprenentatge
continu, per respondre a
la qual realitzen, entre
d’altres coses, un viatge
anual.
RESTAURACIÓ DE LES
SALESES
El conjunt arquitectònic
que conformen l’església i
el convent de les Saleses,
construït a finals del segle
XIX per Joan Martorell, ha
endegat un procés de
restauració integral d’un
dels seus pavellons, que
comportarà refer-lo
gairebé totalment en la
seva part exterior per
adequar-lo a un nou ús
com a aula, segons
publica El Periódico.
EL NOU MERCAT DE LA
BARCELONETA
Llàtzer Moix dedica la
seva “Crítica de
arquitectura” a La
Vanguardia a la reforma i
ampliació del mercat de la
Barceloneta, realitzada
per Josep Miàs. Tot i
mantenir l’estructura
metàl·lica original,
considera que el mercat
*pag.78 a 84. Dietari 11/3/08 13:29
80 D I E TA R I
avui “és una altra cosa”,
bàsicament a causa de
quatre factors clau de la
intervenció de Miàs: la
modificació del trànsit a
l’edifici; la redistribució de
la superfície del mercat que
concentra les parades a la
nau central; la superposició
d’una nova estructura
sobre l’original i, per últim,
pel que considera com a
aportacions més
expressives de Miàs: la pell
de l’edifici, i més
concretament, les
ondulacions de la coberta
revestida de zinc. Dies
després (31 de gener), Moix
dedica aquesta secció a la
nova seu del Col·legi
d’Odontòlegs i
Estomatòlegs a la
Travessera de Gràcia de
Barcelona, obra de Jaume
Freixa i Pere Fochs.
Contundent a la façana,
Moix en destaca l’interior
com la part més interessant
del projecte, ja que dels 700
metres quadrats
disponibles anteriorment
s’ha passat a 4.500.
OFICINES DE BOFILL A
LLEIDA
Un edifici d’oficines amb
110 metres de façana,
dissenyat per Ricardo
Bofill, es començarà a
construir en les properes
setmanes a l’entrada de
Lleida per la carretera dels
Alamús, segons publica el
diari Segre. L’edifici, amb
uns 17.000 metres
quadrats de superfície
construïda, formarà part
de la xarxa mundial de
World Trade Center
(WTC). El projecte preveu
Página 80
19 de gener
BAENA I CASAMOR DISSENYARAN LA BIBLIOTECA
VIL·LA FLORIDA
La proposta dels dos
arquitectes ha estat
triada com a
guanyadora del concurs
per al disseny d’aquest
equipament al districte
de Sarrià-Sant Gervasi.
Es tracta d’un gran
edifici cultural, que
també inclou un
auditori, de uns 5.000
metres quadrats que
una doble façana de vidre
i una llarga marquesina de
cinc metres d’amplada i
sense columnes que
presidirà el frontal de
l’edifici.
21 de gener
MOR MARC REÑÉ I CASAS
L’arquitecte, que estava
col·legiat des del 22 de
juliol de 2004, ha mort a
Barcelona a l’edat de 34
anys.
22 de gener
CONCURS PER A ALONSO I
BALAGUER
El projecte de l’estudi
barceloní ha estat el
Febrer 2008
s’ubicarà al jardí d’una
antiga vil·la residencial,
utilitzada ara com a
centre cívic. Per tal de
mantenir els arbres
originals de l’antic jardí,
la proposta de Baena i
Casamor planteja un
edifici semisoterrat amb
patis de llum i patis de
terres, als quals es
conservarien els arbres.
guanyador del concurs per
al disseny del campus de
formació d’Iberdrola al
municipi madrileny de
San Agustín de Guadalix.
Sobre una superfície de
35.000 metres quadrats, la
proposta d’Alonso i
Balaguer inclou la
construcció de sis edificis
protegits per una gran
pèrgola, com si es tractés
d’una mena de catifa
voladora, amb una altura
màxima de 15 metres,
segons recull el diari ABC.
El complex formatiu de la
companyia elèctrica, que
està previst que obri les
seves portes en 2010,
comptarà amb aules,
tallers, auditoris,
restaurants, una
residència, àrees socials i
un centre esportiu.
RECUPERACIÓ DE LA
FÀBRICA DEL GAS
L’edifici on l’antiga fàbrica
del gas tenia les oficines al
barri de la Barceloneta,
modernista i catalogat,
serà reconvertit en un nou
museu dedicat a les
energies sostenibles i
renovables, segons
publica El Punt. El nou
equipament s’anomenarà
Fàbrica del Sol i n’està
prevista la inauguració en
2009.
GEOMETRIA I
ARQUITECTURA
Carlos Ferrater és
entrevistat per Llàtzer
Moix a La Vanguardia
amb motiu de l’exposició
de la seva obra que acull
el COAC. Ferrater
assegura, entre d’altres
coses, que la geometria
defineix un tipus
d’arquitectura que fa front
a una altra, de circ,
formalista, escultòrica,
gratuïta, “la que sembra el
món de formes
capritxoses”.
*pag.78 a 84. Dietari 11/3/08 13:29
23 de gener
UN NOU PAVIMENT PER A
LA RAMBLA
La proposta Trencadís,
presentada per l’equip
d’arquitectes que integren
Laia Renalias, Leticia
Soriano i Roger Such ha
estat designat com a
guanyador del concurs
d’idees per al disseny d’un
sòl per a tota la Rambla,
convocat per
l’ajuntament. Tot i que no
es tracta d’un concurs
vinculant, les propostes
rebudes han servit
perquè el consistori
aposti per un disseny i
uns materials per assolir
un paviment discret i
21 de gener
PRESERVACIÓ DE PATRIMONI
La Demarcació de
Girona del COAC
considera que “no és
una bona notícia” la
descatalogació parcial
del xalet Tarrús de
Girona, obra de
l’arquitecte Josep Claret.
Segons unes
declaracions del
secretari de la
Demarcació, Frederic
Cabré, que recull El
Punt, caldria mantenir
la catalogació que es va
fer l’any 1995 d’una obra
rellevant d’un dels
màxims exponents del
Moviment Modern.
D’altra banda, la
Demarcació ha posat en
marxa diverses
iniciatives la voltant de
Página 81
resistent, segons informa
El Periódico.
ESTRENA DE CA L’ARANYÓ
Els primers estudiants del
nou campus de la
Comunicació, ubicat al
recinte de l’antiga fàbrica
tèxtil, han començat les
classes en l’edifici Nau,
mentre avancen a bon
ritme les obres a la resta
d’edificis que conformen
el nou campus de la UPF
al districte 22@.
APROVADA LA TORRE DE
CONTROL DE L’AEROPORT
DE LLEIDA
L’estudi b720 (Fermín
Vázquez, Adriana
Plasencia i Anna Bassat)
la conservació del
patrimoni arrel de casos
com el del xalet Tarrús.
Febrer 2008
és l’autor del projecte de
la torre de control del
futur aeroport Lleida-
Alguaire. La Generalitat
ha donat llum verda al
Foto: J. M . O L I V E R AS
D I E TA R I 81
projecte de la torre, que
tindrà 41 metres d’alçada
i un pressupost de 65
milions d’euros, segons
publica el diari
Expansión.
SENTÈNCIA SOBRE UN
TÚNEL POLÈMIC
L’Audiència Nacional ha
dictat un auto mitjançant
el qual rebutja la petició
de la suspensió cautelar
de les obres del túnel
Sants-Sagrera en no
apreciar “de moment”
que hi hagi “riscos
irreparables”. La decisió
judicial obliga
l’Administració a
subministrar informes
tècnics sobre la concreció
del projecte per si se’n
podia derivar alguna
incompatibilitat,
impossibilitat o dificultat
en relació amb el
compliment de l’informe
d’impacte ambiental.
26 de gener
UN ATLAS
D’ARQUITECTURA MUNDIAL
Globalització,
arquitectura-espectacle,
relació dels projectes amb
el lloc... aquests són
alguns dels elements de
debat recollits amb les
obres que apareixen a
l’Atlas. Arquitectura
global circa 2000, un
treball de dos anys que
ha estat coordinat per
Luis Fernández-Galiano i
editat per la Fundación
BBVA. Múltiples
exemples d’allò que
l’autor considera
arquitectura mediàtica
*pag.78 a 84. Dietari 11/3/08 13:29 Página 82

82 D I E TA R I

són recollits en el llibre, 27 de gener

on també s’anuncia el
final d’aquest tipus
d’arquitectura,
substituïda per una altra
molt més implicada amb
EL SEGLE D’OR DE L’ARQUITECTURA ESPANYOLA
Aquest és el títol d’un article que
publica el diari El País en unes pàgines
especials de la seva edició dominical,
on l’argument de partida és la creixent
presència i participació dels arquitectes
en el disseny de grans equipaments i
infrastructures que semblaven
reservades als enginyers. Així, es
destaca com una generació
d’arquitectes, que se situen entre els 40
i els 50 anys, “sorprèn pels seus
aeroports, estacions de ferrocarril i
ponts”. Un altre apartat de l’article
mostra un quadre amb la facturació
d’alguns dels principals estudis
d’arquitectura a Espanya, elaborat per
la consultora Alimarket. GCA apareix
segona en el rànquing, amb 10,76
milions d’euros en vendes l’any 2006;
L35 en quarta posició, amb 9,10
milions (estimats); Bofill Arquitectura,
sisè, amb 8,31 milions d’euros i MAP
Architects desè, amb 5,8 milions
d’euros.

el canvi climàtic. A la
publicació s’avalua
críticament l’arquitectura
feta al món occidental
des de la caiguda del mur
de Berlín –1989–, un
període en què el canvi
ha estat molt profund i
estès, segon recull una
notícia al diari El Mundo.

COMENÇA LA
CONSTRUCCIÓ DEL NOU
TEATRE PRINCIPAL DE
TERRASSA
Amb l’enderrocament de
tot l’antic edifici,
excepció feta de la
façana, el vestíbul i el
foyer, l’edificació del nou
teatre Principal enfronta
la seva primera fase,
seguint el projecte de
Dilmé i Fabré, que
s’hauria d’enllestir al mes
d’octubre d’aquest any,
segons publica el Diari
de Terrassa. La
inauguració del nou
teatre està prevista per al
2011.
29 de gener 30 de gener
País sobre l’hotel Aire, a
UN NOU CONCEPTE Cierzo (prop de Tudela, MOR AGUSTÍ PALLEJÀ I
D’HOTEL Navarra), dissenyat pels SALVADÓ
Anatxu Zabalbeascoa arquitectes Mònica Rivera L’arquitecte, que estava
signa un article al diari El i Emiliano López en base a col·legiat des del 21
una reinterpretació del d’octubre de 1975, ha
concepte d’hotel. Així les mort a la Galera (Montsià)
cabines de les 22 a l’edat de 61 anys.
habitacions de
l’establiment,
prefabricades i reciclables,
estan dissenyades per
contemplar l’exterior.

Febrer 2008