ORIENTACIONS PER A LES ADAPTACIONS CURRICULARS D’ALUMNES

AMB DISLÈXIA ( Informe Faros . Sant Joan de Déu )

Quan ens referim a adequacions en el cas d’infants dislèctics, ens referim a

adequacions de mètode, no de contingut. Per mètode entenem que el
currículum general del curs es manté, però la manera de fer-ho es modifica.

La gran majoria d’infants dislèctics aprenen el mateix que els seus companys,
però quan la via d'aprenentatge és sobretot a través de la lectura i la manera
d'avaluar el que s’ha après és a través d'exàmens escrits, els dislèctics es
troben en inferioritat de condicions. Per aquesta raó, és necessari aplicar una
sèrie d’adequacions perquè l’infant dislèctic pugui avançar en l’etapa escolar
com els altres companys no dislèctics.

Els professors d'aquests infants han d'intentar posar-se en el seu lloc, han
d'entendre que tot i ser alumnes intel·ligents no aconsegueixen fer el que la
majoria fa amb facilitat: llegir amb fluïdesa, adquirir l'ortografia de manera
passiva... Cal que comprenguin que la causa rauen una diferència del
funcionament cerebral i no en una manca d'esforç o motivació. És bo per a tots
els alumnes parlar a classe de la diversitat a l'aula, tant de les habilitats com de
les dificultats que puguin presentar els diferents alumnes de la classe. S'ha
d'intentar reforçar davant del grup els treballs ben fets i les habilitats de
l'alumne amb problemes d'aprenentatge.

Les adequacions s’hauran d'adaptar a cada cas. Les possibles acomodacions

a l'escola per a l'alumne dislèctic van dirigides a:

- Evitar situacions que el puguin fer sentir incòmode o ridícul com

per exemple les següents:

• Llegir en veu alta a classe (si és imprescindible que ho faci li podem indicar el
paràgraf que li tocarà perquè pugui practicar prèviament).
• Escriure a la pissarra si pot posar en evidència les seves dificultats.
● Deixar que altres companys corregeixin un text escrit seu.
• Tornar-li un exercici escrit ple de correccions en color vermell per faltes
d'ortografia.
• Vigilar els comentaris que es posen en els informes escolars com per
exemple: “si s’hi fixés més no faria tantes faltes”, “cal que llegeixi a casa cada
dia perquè millori la velocitat lectora”, etc.
• Comentar les notes amb l'alumne de manera personalitzada els ajuda a
sentir-se més recolzats.

- Oferir-los temps extra:

La majoria d’acomodacions per als alumnes amb dislèxia estaran relacionades
amb el temps extra. Cal tenir present que el que la resta d'alumnes fa d'una
manera ràpida i directa, per al dislèctic representa un camí més lent i costós, i
sovint s'ajuda d'altres funcions (deducció pel context, coneixement de
vocabulari...). Aquest temps el requereix per a tot:

Estudiar: en cursos superiors, s'aconsella assenyalar el contingut més

important, amb l'objectiu que l'alumne estudiï menys quantitat però millor.

Fer exàmens: molts es queixen que no tenen temps per acabar els exàmens.
Se'ls pot fer una part de l'examen oral, donar-los més temps o suprimir alguna
de les preguntes.

Llegir: en alguns col·legis hi ha lectures obligatòries trimestrals. Recomanem

valorar aquest tipus de lectures i potser aconsellar llibres de menys volum.

Fer deures: a causa de la seva lentitud, s'aconsella reduir la part més

mecànica dels exercicis, per exemple,la còpia dels enunciats. En alguns casos,
fins i tot serà aconsellable eliminar part dels deures.

Davant d’exàmens:
• La majoria d'avaluacions es fan a través de material escrit, la pitjor via per als
dislèctics. Per això, recomanem fer proves orals quan veiem que l'alumne no ha
pogut expressar tot el que se sabia.

• Valorar més el contingut que la forma. A molts d'aquests alumnes els costa
puntuar i estructurar el text. Per això, el resultat per demostrar el que sap per
via escrita és inferior al que podria demostrar per via oral.

• Assegurar-se que ha entès correctament les preguntes ja que de vegades un

error de lectura pot comportar una resposta errònia.

• Tornar-li un examen amb una nota molt inferior a la que li correspondria pels
seus coneixements i amb incomptables marques en les faltes d'ortografia no
farà més que desanimar-lo, desmotivar-lo i conduir-lo a “tirar la tovallola”.

- Deixar-lo escoltar a classe sense que hagi d’agafar apunts. Per a l'alumne
dislèctic, escoltar el professor, llegir el que va apuntant a la pissarra, sintetitzar
la informació i escriure tot això de manera simultània, és gairebé una tasca
impossible de realitzar més o menys de manera correcta. En la majoria dels
casos, els seus apunts no serviran i s’haurà perdut les explicacions orals del
professor. Una opció seria que un company o el mateix professor li deixi els
apunts.

- Facilitar l'ús d'eines com l'ordinador (correctors ortogràfics), sintetitzadors de

veu... o programes informàtics específics per a alumnes dislèctics.

- En general, no penalitzar les faltes d'ortografia. Es pot especificar les faltes

que es penalitzaran.

- En l'assignatura de llengua estrangera, tots presenten moltes dificultats en

l'aprenentatge per via escrita. Per això, s'aconsella prioritzar l'aprenentatge
oral. De tota manera, el format oral de la llengua estrangera no assegura que el
dislèctic superi els objectius marcats, ja que com totes les persones, les
persones amb dislèxia poden tenir o no facilitat per a les llengües.
- En la mesura que es pugui s‘hauria d'oferir a l’infant dislèctic atenció
individualitzada en l'entorn escolar.

- Valorar la necessitat de copiar els enunciats dels exercicis. De vegades

s’aconsella que dediquin l’esforç a fer l’exercici abans que a copiar-ne
l’enunciat.

- Permetre l'ús d'una calculadora o de les taules de multiplicar. A molts

dislèctics els costa automatitzar les taules de multiplicar i tendeixen a fer molts
càlculs per conèixer-les. A primària pot no ser una gran interferència, però a
secundària, on les taules de multiplicar són un petit pas per a la realització d'un
problema o d'una equació, no conèixer-les de manera automàtica pot provocar
errors amb molta més facilitat.

- En general, per a l'alumne dislèctic serà summament important instruir-lo en

tècniques d'estudi, amb l'objectiu de minimitzar el temps exposat a un text
escrit a fi que sigui capaç d'extreure’n les idees principals i confeccionar un bon
esquema.

- Hem de valorar els seus esforços, ja que moltes vegades passen

desapercebuts i infravalorats, i a la llarga, aquesta situació pot portar a una
baixa motivació per als estudis i el possible abandonament. Per això, i en la
mesura que es pugui, se'ls hauria d'oferir atenció individualitzada en l'entorn
escolar per poder tenir en compte les seves necessitats.

- Tots els professors han d'estar al corrent dels alumnes que tenen un
diagnòstic concret i tenir-ho en compte a l'hora de posar els comentaris a
les notes.