MODELISME NAVAL

Alumne: Rafael Pacheco Blzquez Tutor: Cndido Garca

Curs 2009-2010 Grup: 2C

TREBALL DE RECERCA MODELISME NAVAL

ndex del contingut
INTRODUCCI:.................................................................................................................................3 DESENVOLUPAMENT......................................................................................................................4 Qu s un vaixell segons la nutica?...............................................................................................4 Classes de vaixells:..........................................................................................................................4 Tipus de vaixells:.............................................................................................................................5 Parts principals d'un vaixell:..........................................................................................................10 Instruments:...................................................................................................................................12 VAIXELL ELEGIT (HESPRIDES; A-33):.................................................................................13 CONSTRUCCI DEL VAIXELL:....................................................................................................14 1.PLNOLS..................................................................................................................................14 2. CONSTRUCCI.......................................................................................................................22 2.1. Transport del croquis a la fusta:.........................................................................................22 2.2. Simetria:.............................................................................................................................22 2.3. Tall de les diferents plantes:...............................................................................................23 2.4. Buidatge de les planes:.......................................................................................................23 2.5. Addici de plantes i modelatge del casc:...........................................................................24 2.6. Installaci del motor:........................................................................................................24 2.7. Acabats i recobriment.........................................................................................................24 INSTALLACIONS I MOTORS........................................................................................................25 CLCULS I FONAMENTS..............................................................................................................27 Principi d'Arqumedes:..................................................................................................................27 Equaci general de pressi:...........................................................................................................28 Principi de Pascal:..........................................................................................................................28 Hiptesi de Froud:.........................................................................................................................28 Estabilitat:......................................................................................................................................31 Hidroesttica:.................................................................................................................................31 Centre de gravetat:.........................................................................................................................32 Inrcia longitudinal:.......................................................................................................................32 Calcul de les semi-mnegues:........................................................................................................32 Funcionament del motor waterjet:.................................................................................................33 Teorema de transport de Reynolds:...............................................................................................35 RESULTATS:.....................................................................................................................................36 CONCLUSI.....................................................................................................................................37 BIBLIOGRAFIA................................................................................................................................38 AGRAMENT....................................................................................................................................38

INTRODUCCI: Durant el temps que els humans vivim a la Terra, sempre hem volgut intentar dominar les forces naturals i poder-les manipular com nosaltres ms volem. Primer el foc, l'aigua, l'electricitat, l'aire, etc. Per personalment penso que un dels ms importants va ser el domini de l'aigua i aix va comenar la cursa per a investigar ms enll de laigua i desplaar-se ms eficientment. Com que una persona evidentment no pot nedar centenars de quilmetres, vam haver de buscar alguna manera de poder flotar dins l'aigua. Per aix 10.000 anys enrere els austrolophitecus van fer s de petites i primitives embarcacions amb troncs per tal de realitzar diferents tasques quotidianes com la pesca o la recollecci de marisc i muscles. Una vegada superada la fase de surar, varen necessitar d'un medi de propulsi i agafant branques o troncs plans, vam inventar els primers rems. Per amb el temps aquestes balses varen anar evolucionant en altres embarcacions de ms mida i de materials ms ben treballats. Primer embarcacions de fusta i desprs les embarcacions de metall. Tamb amb el temps el rem fou suplantat per un tim i una vela, ja que encara que el rem s prou eficient provoca cansament. Amb els coneixements necessaris de la mar i del vent, qualsevol capit podia navegar per qualsevol indret, sempre tenint en compte que el vaixell fos fet per navegar en segons quins llocs. Finalment, desprs de fer s de la vela, l'home va anar integrant altres sistemes i millores a les naus, usant d'altres components per a navegar i fent ms aerodinmica i estilitzada la forma del vaixell. Aix van passar de les embarcacions a vela, a les de vapor i posteriorment a les de motor. En definitiva, hi ha molts components i a la vegada molts tipus de vaixells, cadasc depn de la seva aplicaci i de les aiges on navegui. Per veritablement un vaixell s un vehicle per transportar quelcom que vulgui l'sser hum pel medi aqutic.

DESENVOLUPAMENT

Qu s un vaixell segons la nutica? Un vaixell s una mquina complexa que combinant materials, tcniques constructives i el disseny de les formes adients, suri, pugui suportar a sobre un pes mnim sense enfonsar-se, ni bolcar, que tingui capacitat de govern i propulsi, i s'adapti al medi on hagi de ser emprat, ja sigui un riu, aiges interiors o mar oberta. Classes de vaixells: Vaixells de passatgers. Poden ser d'esbarjo, vaixells particulars que sn propietat d'una persona qualsevol i aquesta persona pot fer-ne l's que en vulgui. Transbordadors o ferris vaixells que s'usen per a transportar viatgers i vehicles, sn de lnia regular i el seu viatge s de menys de 24 hores. Creuers, vaixells per a fer viatges on s'aturen en diferents llocs per a poder visitar les ciutats, sn de ms de 24 hores i normalment d'una setmana. Vaixells de mercaderies. Hi podem trobar els granelers i ro-ros, que transporten productes a granel i productes rodats (productes slids sense envasar, com els cereals, la fusta, etc., o b productes per a reciclar). Portacontenidors, que sn els encarregats de transportar els contenidors on es guarden les mercaderies de port en port. Petroliers, que transporten petroli, derivats del petroli i gas natural en estat lquid. Vaixells de pesca. Sn tamb vaixells particulars que s'usen per a pescar peix i marisc. N'hi ha de dos tipus: els bous, que sn els vaixells que pesquen de dia i fan servir una tcnica d'encerclament amb xarxa per a pescar els peixos. I els teranyines, que pesquen de nit i fan servir un gran focus de llum molt potent per atraure els peixos a la superfcie de l'aigua i poder-los pescar. Vaixells de guerra. Sn vaixells pertanyents a la fora naval o marina militar d'un pas que sn utilitzats per a la defensa o l'atac des del mar. Normalment van equipats amb diferents classes d'armaments, des de canons i crregues de profunditat a mssils i aeronaus. Nhi ha diferents tipus, segons l's especfic al que son destinats: fragates, cuirassats, portaavions, destructors, creuers, submarins...

Tipus de vaixells: Transatlntic

s un de vaixell de vapor que inicialment era destinat a recrrer grans distncies (el nom el rep perqu servia per creuar lAtlntic). Destaca per les grans dimensions i la gran capacitat que t, que el fa un excellent transportador, ja que pot emmagatzemar ms crregues i mercaderies. Tamb pot portar un gran nombre de persones segons la capacitat d'elles es poden classificar en: transatlntics petits, 400 places, transatlntics mitjans, 1500 places i transatlntics grans, 2500 places. Es van comenar a construir al segle XIX i un dels ms coneguts fou el Titnic.

Transbordador Un transbordador o ferri (de l'angls ferry) s un tipus de vaixell que s'usa per a transportar viatgers d'un indret a un altre. Sn de lnia regular, poden transportar vehicles i el seu viatge s de menys de 24 hores. Solen ser ms tils que un pont o un tnel, perqu el seu cost s menor.

De ferris hi ha gran quantitat, per els ms importants sn: els Fast ferries, destaquen per arribar a agafar velocitats de creuers i se solen emprar en distncies grans. Ferri amb cable sn ferris que no consumeixen i contaminen tant, perqu el seu mecanisme de propulsi depn d'una corda, per tenen el desavantatge de ser lents i solament serveixen per recrrer distncies curtes. El Ro-ro que s un ferri nicament per a crregues rodades, solament poden pujar persones autoritzades o dins dels vehicles rodats. Catamar ferri rpid, i de dos bucs, el catamar originriament va ser un vaixell pesquer, per la seva utilitzaci va culminar com a ferri, avui en dia shi est introduint al mn del vaixell d'esbarjo. Portacontenidors

Vaixells encarregats de transportar els contenidors on es guarden les mercaderies de port en port. Sn molt grans i llargs, s caracteritzen per tenir la lnia de flotaci molt avall (cosa que indica la gran quantitat de contenidors carregats que pot portar).

Petrolier

Vaixell que serveix per al transport de cru o productes derivats del petroli. Actualment gaireb tots els petroliers que es construeixen sn del tipus de doble casc (vaixells que posseixen una barrera de separaci doble al llarg de tota l'eslora de crrega entre els tancs de crrega) perqu sn menys sensibles a sofrir danys i provocar abocaments en accidents de collisi amb altres bucs. Aquests vaixells sn els que ms regulats estan, perqu sn els que ms han perjudicat el mediambient, alguns exemples sn: el Prestige, l'Erika o l'Amoco Cdiz. Vaixell frigorfic Vaixell de transport de mercaderies refrigerades, normalment solen ser aliments i ms concretament de la pesca. s un vaixell de mida gran i generalment compta amb 4 plantes dins la bodega. Aquest vaixell compta amb tota mena de tecnologia punta dins les seves bodegues. Tenen un gran equip de cmeres refrigeradores, i allades trmicament. Per ara les companyies han decidit apostar per un nou tipus de contenidors anomenats refeers, contenidors adaptats per aquest tipus de mercaderies, perqu mantenen els productes tal o com estaven en la seva introducci dins el contenidor. Clper

s un vaixell de vela, que destaca per la seva gran eslora, poc calat i mnega. Aquesta forma estilitzada l'hi proporciona una gran velocitat, ja que deixava passar l'aigua, aix tenia molt poca resistncia amb el fregament de l'aigua. Aquest vaixell era el gran enemic del vaixell propulsat mecnicament, competia amb els vaixells de carb en la comercialitzaci del t entre Gran Bretanya i L'Oce ndic. Per amb l'obertura del canal de Suez, va perdre el comer i va caure en dess, no obstant encara es conserva un clper anomenat Cutty Shark

Portaavions

s una nau militar d'uns 500 metres dissenyada per desplegar i recollir avions per actuar com a base aria naval. Els portaavions permeten a les forces navals tenir una protecci aria i aix vigilar a gran distncia sense necessitar bases aries terrestres, s a dir, poder tenir una base aria mbil. Les armades modernes usen aquest tipus de nau, com a nau insgnia, un paper que abans prenia el cuirassat El canvi parteix de la creixent importncia de la superioritat aria com a part clau de la guerra moderna, que va iniciar-se a la Segona Guerra Mundial. Els portaavions sense escorta es consideren vulnerables a l'atac per altres vaixells, avions, submarins o mssils, i per aix es despleguen en un grup de batalla, aix que mai trobarem un portaavions sol, sin en una flota. A diferncia d'altres naus del segle XX, l'nica limitaci en el seu disseny ha estat el pressupostari.

Creuer

s un vaixell construt per a viatges de luxe, durant un temps aproximat de 7 dies. El vaixell s gran, i depn del nombre de passatgers, aquests vaixells estan fabricats segons la ruta que hagi de fer. Creuer lleuger

Era un tipus de vaixell de guerra cuirassat que es caracteritzava per una disposici i mecanismes de protecci similar a la dels creuers cuirassats, per era de menor dimensi i menor gruix. Aix, els creuers lleugers disposaven de protecci als ponts i a la cintura, a diferncia dels creuers protegits, que noms disposaven de protecci als ponts. La seva petita mida en comparaci als creuers cuirassats, els donava una gran velocitat i facilitat a l'hora de maniobrar. Aix els convertia en una fora d'atac rpida i gil. La flota naval que t ms tipus de vaixells d'aquests s la flota britnica, perqu les seves aiges son bastant perilloses, degut a les seves tempestes.

Creuer cuirassat

Era un tipus de creuer de grans dimensions que, a diferncia dels creuers normals o els creuers protegits, disposaven d'una cintura cuirassada que protegia els costats i d'un pont cuirassat que protegia les sales de mquines. Les carboneres estaven disposades per tal de proporcionar protecci addicional al costat de la cintura cuirassada. Ms tard amb el desenvolupament d'obusos explosius, cap a mitjans dels segle XIX, es propicia l's ms gran d'aquests tipus de vaixells a la marina militar dels diferents pasos desenvolupats d'aquella poca. Per aquests vaixells van comenar a quedar inutilitzats davant els cuirassats de monocalibre, que eren impulsats per turbines de vapor. I per ltim, la globalitzaci del fueloil va precedir a la desaparici de les carboneres, fet que va fer que aquests creuers cuirassats fossin substituts per creuers lleugers i creuers de batalla (creuers de potncia d'atac i protecci intermdia dels lleugers i els cuirassats).

Destructor

s una nau de guerra, que va ser creada com a contraatac de les conegudes llances-torpede, unes llances, que eren molt rpides i que contenien 4 canons. Aquestes llances arribaven al lloc dimpacte, llenaven els torpedes i s'anaven aprofitant de la seva gran maniobrabilitat i velocitat. La qual cosa no permetia als vaixells poder perseguir-los, ni enfonsar-los, degut al seu armament pesat i lent. Per aix es va construir un vaixell que fos rpid i d'armament lleuger ( aquest constava de 5 canons i d'altres armes lleugeres com a metralletes plantades), i aix es van fabricar a Gran Bretanya, Espanya, Frana i Itlia els primers destructors anomenats contra-torpedes. Desprs, es va agafar el nom de destructor pel fet de l'angls torpedo boat destroyer, que va derivar a destroyer i la seva traducci, el destructor. Aquesta embarcaci de petita mida en comparaci al cuirassat, va canviar el seu s a comenament de la Segona Guerra Mundial, perqu com les llances-torpede a lAtlntic no podien navegar, i molts cuirassats eren enfonsats per submarins alemanys, van decidir utilitzar els destructors com a pea fonamental en una flota de cuirassats, amb la aplicaci de contraatac i protecci envers als submarins alemanys. El destructor destaca veritablement, perqu t un s global i s'adapta a moltes de les missions que es volen dur a terme a la marina militar i per aix ha estat una de les peces ms importants dins del mn aqutic militar.

Cuirassat

Vaixell de guerra enorme, fortament blindat amb una bateria principal que consta del calibre ms gran d'armes. Els cuirassats eren ms grans, ms ben armats, i ms ben blindats que creuers i destructors. Aquests representaven la hegemonia naval d'un pas i varen tenir gran importncia a la Primera Guerra Mundial, ms exactament a la Batalla de Jutlndia. Ms tard es va firmar una sentncia que limitava a cada pas el nombre de cuirassats que podien tenir, per no obstant aix a la II Guerra Mundial es van tornar a fer s d'aquests, tant els antics com els de nova construcci. Cada cop els enginyers van intentar collocar el mxim de artilleria pesada, cosa que va fer que fos un vaixell molt pesat i va desencadenar la gran vulnerabilitat d'aquesta embarcaci: la feblesa davant les embarcacions petites i els mssils guiats. Fragata Nau tpicament de guerra, tot i que de vegades s'ha utilitzat com a mercant. El terme s'ha emprat per vaixells de guerra de moltes mides i funcions a travs dels temps. Per aix, pot tenir una gran diversitat de definicions segons l'poca. La fragata va aparixer a finals del segle XV, i eren embarcacions a rems, veles i armament lleuger. Desprs a la Guerra dels 80 anys, els holandesos van batejar amb aquest nom a un tipus de vaixell lleuger i sense rems. Al segle XVIII el nom es va especificar ms com a embarcacions de mida superior a la corbeta, que comptava duna coberta de canons, amb tres mstils i amb gran velocitat i maniobrable, que varen ser usats per a patrullar i escortar. Ja una vegada descobert el nou continent americ, es varen usar com a medi de comer per la seva rapidesa i per la seva adaptabilitat amb les aiges de lAtlntic, com que el que volien era tenir un medi de transport encara ms eficient, no va ser fins al segle XIX que s va aplicar un motor de vapor i aix va augmentar la seva velocitat. Uns anys desprs tamb es va construir una fragata per aquesta era blindada exteriorment, posteriorment es va aconseguir de blindar-la totalment de metall i aix fent-la menys vulnerable. Fins aquest moment la fragata era la nau ms poderosa. Ara la fragata actual noms comparteix el nom amb l'antiga, la fragata actual es defineix com vaixell d'escorta antisubmar ms gran que la corbeta, per ms petit que el destructor (determinada segons l'armada britnica).

Corbeta

Vaixell de mides una mica ms petites que les d'una fragata, i antigament amb dos mstils, s una embarcaci rapida, propera a la fragata pel seu armament lleuger i tamb a les llances patrulleres pel seu equipament electrnic. Aquesta s juntament amb els creuers lleugers una de les naus ms comunes a l'armada britnica, ja que a la I Guerra Mundial no comptava amb un pressupost tant gran com els E.E.U.U. amb els seus destructors, i va optar per un vehicle militar ms modest que defensava contra els submarins alemanys. Aquest vaixell ajudava a destruir submarins alemanys i a escortar els vaixells mercants fins els ports. Avui en dia, aquestes embarcacions sn destinades a escortar i patrullar el litoral, i ocasionalment fer una petita sortida a ultramar. Una dada curiosa s que Espanya no compta amb cap, ja que les 6 que tenia van ser reconvertides en patrullers. Tarida Vaixell comercial (medieval, segle XIV) petit de la famlia de les galeres. Era de rems, llarg, amb dos pals i amb aparell llat. Noms tenia una coberta. Aquest vaixell comercial, en poques de guerra s'armava i s'usava per a transport de cavalls i d'altre tipus d'armament pesat

Uixer

Vaixell (medieval, segle XIV) gros, de la famlia de les galeres, amb menys rems, per amb un castell a proa i un altre a popa, noms tenia una coberta i dos pals. Solia sser emprat amb finalitats comercials. Parts principals d'un vaixell: Proa

Part davantera d'un vaixell. Normalment, t forma punxeguda perqu talla millor l'aigua i aix no t tant de fregament. Popa

Part posterior del vaixell, on es troba el tim i les eines de navegaci. Aqu s on es situen els oficials.

10

Roda

Continuaci de la quilla en forma vertical, inclinada rectament o corbada situada a la part davantera. Codast

Part vertical o de poca inclinaci situada a la popa i que s'uneix amb la quilla per darrere, permet la sortida d'aigua, per aix no pot ser molt gran perqu llavors el vaixell acumularia una gran quantitat d'aigua i no el permetria avanar. Babor

s cant que pertany a la mnega esquerra amb direcci a proa Estribord

s el cant oposat a la mnega esquerra, s el dret, amb direcci a proa.

Coberta

s el sl horitzontal del vaixell, hi ha 3 tipus de cobertes: coberta de mquines (la de la sala de mquines), coberta principal (la ms forta del vaixell, i sovint la ms alta) i coberta superior (la ms alta, no sempre ha de coincidir amb la principal). Entrepont

O entrecoberta s l'espai entre cobertes. Quaderna

Estructures corbes, que serveixen per donar volum, fora i estilisme al casc d'un vaixell, les quals van adjuntades a la carena de forma transversal. Hi ha diferents tipus: mestres, les principals, les revirades, les fortes i les planes. Carena

s la part que queda submergida per sota de la lnia de flotabilitat. ncora

s un instrument nutic que serveix per mantenir el vaixell en reps sense que sigui endut pels corrents martims. Les ncores hi ha de diferent pes, tot depenent de la mida del vaixell. Tamb podem trobar ms d'una ncora en un vaixell de mides importants, com per exemple en el cas dun petrolier, les ncores pesen aproximadament 15 tones i s'hi colloquen dos a proa i una, a popa. 11

Boia

Una boia s la fusi d'un cos que sura a la superfcie unit per una corda amb una ncora. Serveixen per delimitar el canvi de zones dins del mar, sigui per a uns banyistes, com per indicar que els vaixells no poden navegar, perqu la costa est aprop i poc profunda. Tim

Dispositiu utilitzat per maniobrar vehicles que es mouen per fluids, normalment l'aigua o l'aire.

Instruments: Astrolabi: antigament determinava l'alada dels astres sobre l'horitz, posteriorment va ser reemplaat per el sextant i el octant. Anell: instrument de mesura que permetia determinar l'alada del sol sobre l'horitz. Ballesteta: sistema de clculs que permeten calcular la latitud. Brixola magntica: permet determinar el rumb magnticament. Cartes nutiques: Sistema de referncia per a navegar pels oceans. Catalejo: Lents ptiques que permeten divisar objectes petits augmentant-los. Cronmetre mar: Permet calcular la longitud i latitud en qu es troben. Nocturlabi: instrument que determinava l'hora a traves dels estels. Octant: determinaci de l'alada dels astres. Quadrant: sistema de clculs que permeten calcular la latitud. Radars: Equip electrnic de gran precisi, que permet trobar objectius dins d'un radi per mitj dones. Rosa dels vents: Sistema de referncia per poder guiar-se segons els vents que bufaven. Sextant: determinaci de l'alada dels astres. Sonars: Equip electrnic de gran precisi, que permet distingir i saber que hi ha sota l'aigua per mitj dones.

12

VAIXELL ELEGIT (HESPRIDES; A-33): L'Hesprides s un vaixell dedicat a la investigaci oceanogrfica, que t com a seu la base naval de Cartagena. s utilitzat per la Unitat de Tecnologia Marina, que depn del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC), el qual va rebre la subvenci per a la fabricaci de l'embarcaci de part de la Comissi Interministerial de Cincia I Tecnologia (CICIT). Aquest vaixell s propietat de la CICIT, per tot i aix forma part del llistat oficial de bucs de la Armada Espanyola. Aquest vaixell va ser construt per a suplir les deficincies del Las Palmas; A-52 un altre remolcador d'altura que s'encarrega de recolzar la base antrtica Joan Carles I i el refugi Gabriel de Castilla de lexrcit de terra. A ms l'A-52 t funcions de buc oceanogrfic respectivament.

El B.I.O Hesprides originalment posseeix un casc fabricat amb acer d'alta resistncia d'acord amb el Registre Lloyd 100 A1 Ice Class 1C i un sistema de propulsi disel-elctric, amb capacitat de navegaci de gran altura, per a propsits de trencagla.

Durant el transcurs del 2003-2004, l'Hesprides va ser renovat degut a la seva edat. Va ser reforat el casc per a la funci de trencagla i es va fer una millora en l'habitatge. Es van afegir 11 laboratoris amb material equip, els quals van necessitar 345 m per a la seva construcci. La funci destinada principalment aquest vaixell s la investigaci dirigida i finanada pel Pla Nacional de I+D+I, per la gesti cientfica s a crrec del Ministeri de Cincia i Tecnologia.

13

CONSTRUCCI DEL VAIXELL:

1.PLNOLS

DETALLS PRINCIPALS DEL HESPRIDES Buc para oceanografia Port base: Cartagena Eslora total: 82,50 m Mnega fora forros: 14,33 m Calat mitj: 4,51 m Tonatge brut: 2.709,70 t Potncia total: 2.800 kw disel-elctrica Velocitat mxima: 15,00 nusos Personal tripulant: 55 Personal cientfic: 30 Balses: 90 persones Armilles salvavides: 90 14

Generadores: 2 de 1300 i 2 de 600 kw Tipus de corrents: 380,220,(trif)24,12, v Tipus de hlix: 5 pales fixes i 3 m dimetre Autonomia: 12000 milles

Material de coberta: Torn oceanogrfic: 6500 m, cable 6 mm, peso mx. 1500 kg Torn oceanogrfic: 7000 m, cable 13 mm, peso mx. 3500 kg Torn pou: 500 m, cable 6 mm, peso mx. 1500 kg Torn c. elctric 7500 m, cable 8 mm, peso mx.2500 kg Torn c. coaxial: 7000 m, cable 14 mm, peso mx. 3500 kg Tres prtics abatibles 7 canons d'aire BOLT Material de pont: Radar arpa banda y radar banda x Sistema de radioposicionament Giroscpica principal i reserva Corredissa doppler de 2 eixos Sondador de navegaci Sondes: em 12 multifase cartogrfica, em 1000 multifase cartogrfica, bps. paramtrica-geolgica, ea 500 hidrogrfica, ek 500. investigaci gonimetre mf/hf Gonimetre vhf Radio mf,hf, vhf Satcom Radiobalitza aeronutica Informtica central al vaixell totalment amb un ordinador principal amb sistema operatiu unix. Fax de satllit meteorolgic Altres d'Inters: Coberta per a helicpter i altres ajuts Aire condicionat Timons especials Estabilitzador per tanc passiu Impulsor transversal a proa 15

Tractament d'aiges residuals. Laboratori: Tres grans laboratoris de via humida o seca, altres tres laboratoris ms petits i un altre local per a equipament electrnic, preinstallacions de aparells de mesura, termosalinmetres en continua filtraci. Cabina de flux laminar, d'extracci de gasos, cmeres de cultiu fito, fluorimetria, comptador de partcules, centrifugadores, espectrmetre, espectrofotmetre, elctrodes de oxigen, titroprocessador, canals tenichon, equipament per a sediments i geologa, etc.

16

Explicaci de les carenes: Les carenes tenen una proporci respecte a la mnega i l'alat. A l'esquerra normalment s representa la part de la popa i a la dreta les de la proa. s a dir: les de l'esquerra sn les carenes que comencen a la Carena Mitja (la carena situada a la meitat) fins a l'ultima carena de popa. En canvi les de la dreta sn les que hi ha a partir de la Carena Mitja fins a la primera de proa. Per traar cada carena, necessitarem sis punts de referencia: 1) L'alada mxima de la carena Per trobar l'alada mxima punxarem el compas a l'amurada (la linia superior de l'alat), i anirem punxant en cada carena (eixos verticals). 2) L'amplada mxima de la carena En aquest cas ens situarem sobre l planta i observarem on la mnega s mxima. Per les mnegues 17

superiors la seva amplada mxima es situa a la carena major (eix 12), perqu si n el vaixell s'inclinaria cap a proa o popa. Les mnegues inferiors, les submergides necessitaran d'una amplada mxima al comenament per trencar l'ona amb menys esfor i de un acabat molt punxegut al final per no provocar remolins i obtenir millor estabilitat. En el cas de l'Hesperides s situa a la carena 10. 3) Els punts on creuen amb les lnies I, II, III, IV. Les lnies I-IV ens determinen el desnivell o canvi d'amplades a l'alat. Llavors com que cada mnega esta determinada per una linia de l'alat, obtindrem l'amplada i l'altura a que es situa cada carena en aquets punts. A l'hora de dibuixar els planols s ms cmode dibuixar l'alat i la planta en un mateix pla, perqu veurem on creuen les amplades i les alades. *Cal tindre en compte que cada carena no pot ser mes ample que la seva anterior, per que sin el casc seria ms inestable.

18

Explicaci alat L'alat s la vista ms significant del nostre vaixell, s la part ms visual i ms fcil de representar. Moltes vegades aquest permet saber quin tipus de vaixell i les seves funcions que podr portar a terme, per exemple un vaixell petit i amb la part de la proa arrodonida, ser un vaixell dissenyat per navegar a un mar tranquil com el mediterrani amb gran estabilitat. L'Hsperides s un vaixell amb: -El casc a proa molt rgid amb unes lnies molt rectes possiblement per a funcions com a remolcador i trencagla, per dur a terme missions als pols o a mars que hi hagin casquets de gel i en sigui difcil la navegaci. -La part centre observem que les linies I-IV, sn molt baixes, aquesta forma s molt tpica per a un vaixell de altura, i per a un vaixell que ha de navegar per mars amb un onatge molt fort com al oce atlntic. -El casc a popa t espill molt quadrat i llarg, aquest li permetra aconseguir majors velocitats en navegaci d'altura, ja que no es crearan tants remolins i el fregament sera molt inferior al d'un vaixell amb un espill molt gran i poc llarg. L'arquitectura de les linies I-IV: La forma de disenyar aquestes linies atorga una gran estabilitat per la part del centre, motiu del qual les carenes tenen una forma molt arrodonida al centre. A la part de popa faciliten el trencament del gla amb aquesta forma tant recta. I a la part de proa sn arquejades i amb una tendncia de pujar cap amunt que permet la reducci del dels remolins que es produeixen normalment, a ms s aquest tipus de corba abans de arribar al l'espill permetra que el vaixell pugui anar a ms facilitat sense perdre l'estabilitat aconseguida a la part central. 19

L'alat en relaci la maqueta ha estat modificat lleugerament: Supressi de l'apndix de l'hlix perqu era ms fcil a l'hora de treballar i aix evitar les petites forces de fregament produdes per els apndixs exteriors, Amb aix he guanyat una mica ms de estabilitat per la popa ja que les lnies acaben a l'alada de l'espill.

20

Explicaci Planta La planta o mnega s la part de l'estructura ms important i complexa. Quant dibuixem les mnegues en realitat dibuixem una semi-mnega, ja que cal tenir encompte que un vaixell s simtric en referencia a la lnia de la quilla. Per tant quan tinguem acabada les plantes caldr fer-ne la simetria. La forma de les mnegues d'un vaixell normalment s caracteritzen per ser molt arrodonides al comenament, molt rectes al centre i una mica corbades al final pel que fa a les mnegues superiors. Desprs podrem diferenciar entre si un vaixell s molt gran ( navegaci d'altura), les seves

mnegues seran molt ms punxegudes als extrems i amb un gran arc al centre. En canvi les embarcacions petites s el contrari segueixen el mateix esquema que les mnegues superiors. La maqueta de l'Hesprides que realitzar ser modificada la seva planta perqu sera una embarcaci reduda i no haur de navegar per un oce com l'atlntic. Els canvis duts a terme seran: Reducci de l'amplada de les mnegues inferiors, per tal d'aconseguir una aerodinmica i reducci de les forces de fricci amb l'aigua molt ms superior que l'Hesperides real. Amb aquesta millora la maqueta ha d'assolir ms velocitat. Cal tenir en compte que la maqueta navegara per aigua sense onades per tant la fricci amb les onades ser aproximadament 0, i per aix permetr augmentar la seva velocitat. En cas de estar en un medi aqutic dinmic com el mar o un riu la maqueta ha de ser limitada a una certa velocitat, per tal de mantindre l'estabilitat i que no pateixi el risc de bolcar i enfonsar-se.

21

2. CONSTRUCCI Una vegada fet el traat del croquis comenarem la construcci de l'embarcaci. El material que emprarem ser la fusta.

2.1. Transport del croquis a la fusta:

Amb la planta del vaixell o el traat de la mnega, transportarem les mnega del vaixell a unes lmina de fusta. El mtode de execuci ser el mateix que al traar la planta, per noms posant una mnega per cada, i amb l'ajuda d'un comps i regles.

2.2. Simetria:
Una vegada tenim dibuixades totes les mnegues sobre les lmines de fusta, el que farem s fer unes paralleles amb els eixos preestablerts. Amb l'ajuda del compas anirem delimitant l'altre costat del vaixell, de forma simtrica, aix obtindrem un vaixell igual en ambds costats.

22

2.3. Tall de les diferents plantes:

Amb una serra de calar i una d'arc tallarem totes les plantes. Com que cada mnega t forma arquejada, tindrem que utilitzar una eina de precisi com la serra de marqueteria i sempre ser precisos i tranquils a l'hora de tallar. Una vegada tallades polirem les costats perqu no ens fem mal.

2.4. Buidatge de les planes:

Per fer a la maqueta menys pesada cal buidar el que seria el casc per dins, per aix agafarem cada planta i delimitarem la superfcie de la planta que hi ha a sota posant-ne la planta inferior a sobre de la superior amb un llapis traarem la forma de la superfcie de la plana inferior. Ara fixarem un gruix de uns 2 cm ( una mica ms de l'amplada del dit petit de la m), i amb aquest marge d'error perforarem la pea comenant per la punta ms inclinada (la proa), la broca ha de ser ms gran que la lmina de la serra de calar. Una vegada est el forat fet introduim la serra de calar i comencem a serrar per el marge de 2 cm. Aquest marge establert ens permetr desprs quant tinguem que llimar i polir per tal de donar-li la forma arrodonida al casc un cert marge per ajustar i arquejar millor les formes de les plantes. i

23

2.5. Addici de plantes i modelatge del casc:

Prenent de punt de referncia el centre de cada pea que ha de ser el mateix. Perforarem a una distncia igual per l'esquerra a l'horitzontal com per la dreta. Quant els forats estiguin fets posarem, en ordre, una mnega sobre una altre. Posarem un clau per tal de subjectar-les b i que no es moguin. Ara tindrem una primera estructura del que ser la maqueta. Amb l'ajuda dels croquis de l'alat i el perfil (carenes), comenarem a donar forma arrodonida i circular al vaixell. Per aix caldr tornar a polir amb el ribot primerament per treure la fusta en gran quantitat i desprs amb la llima realitzarem el treball ms acurat.

2.6. Installaci del motor:

Una vegada tenim el casc modelat, introduirem els motors. Com que per dins del casc tenim una mena d'esglaons, coneguts com a pantocles (una forma de reforament de l'estructura), els aprofitarem per collocar una planxa de fusta i a sobre els dos motors. Perforarem el casc amb un dia metre igual al de l'eix del motor, i posarem una goma per evitar que l'aigua hi entri. Com a tim emprarem un potencimetre a cada motor i aix aconseguirem reduir la velocitat d'un o de l'altre. Per tant amb un motor que produeixi una velocitat inferior amb un altre aconseguirem que el vaixell giri.

2.7. Acabats i recobriment

Com a ltims acabats podrem pintar i envernissar el casc i fer una estructura superior que s'assimili a la cabina d'un vaixell.

24

INSTALLACIONS I MOTORS Waterjet o Prompjet: El waterjet s un sistema de propulsi que aprofita el propi moviment de l'aigua per fer girar una turbina, la qual transmet el seu moviment a l'eix principal i aix aconsegueix una fora de propulsi molt ms gran grcies la reducci de secci final respecte l'inicial. El waterjet s un projecte dut a terme de forma totalment emprica, degut a la falta de dades i mtodes terics. La clau de la novetat i els avantatges d'aquest nou sistema davant d'altres sistemes de propulsi, s centra en la quantitat de moviment de sortida respecte la d'entrada. La quantitat de moviment de la sortida s gradualment molt ms superior a la d'entrada, i per tant aix provoca segons la tercera llei de Newton (Acci i reacci) una fora d'empenta de l'aigua al vaixell el qual comena a accelerar. Les caracterstiques ms rellevants del waterjet sn: Maniobrabilitat: Control precs de la direcci a qualsevol velocitat. Zero Speed s l'efecte que obt el vaixell a l'hora de girar grcies a la capacitat de treballar a 360 per part del waterjet. Possibilitat de frenar canviant la direcci de la propulsi del waterjet a 180. Eficincia: Coeficients de propulsi iguals o millors a velocitats altes i mitjanes, en comparaci als sistemes de propulsi d'hlix. a

25

Aerodinmica: L'absencia de l'pendix del casc permet al vaixell reduir la fora de roament amb l'aigua. Degut al gran impuls que produix el motor de waterjet a l'embarcaci, aquesta tendeix a elevar-se per la part de la proa, consequentment, redueix el calat. Estabilitat i soroll: El waterjet s un motor totalment estable, que no produeix cap mena de vibraci a l'estructura del vaixell, tampoc t el risc de produir cavitacions sota el casc a grans velocitats. I a ms est totalment allat acusticament, aix proporciona ms comfort. Funcionament del motor: El waterjet s un motor que t una duraci en relaci amb la potncia amb que se l'ha fet funcionar. El consum per part del motor sempre s el mateix, independentment a la velocitat a que hi circuli. Important avantatge: La impossibilitat de sobrecarregar-se.

En definitiva el waterjet s caracteritza per un tenir un rendiment alt i una potncia molt ms elevada que un dels altres tipus de motors o sistemes de propulsi ms eficients. Tamb s poden integrar dos waterjets i aconseguir una gran maniobrabilitat, estabilitat i control. Aix es poden fer girs transversals, sense cap risc de bolcar.

26

CLCULS I FONAMENTS Principi d'Arqumedes: Tot cos submergit dins d'un fluid rep un fora vertical cap amunt igual al pes del fluid que desallotja.

Fx=0 fy=0 Fx: Fora horitzontal Fy: Fora vertical

El total de fores en x es veuen anulades entre si mateixes. Per tant unicament queda unicament les forces en y que han de ser iguals al pes perqu aquest cos flota. Els casos que es donen en la relaci E i P sn: 1) E>P

E=P+(S2-S1)=P+p p=S2-S1 E=Vg+P/S p: pressi

El cos sura perqu E s ms gran que P. 2) E=P

E=Vg : Densitat aigua E: Empenyiment

E=P=mg

m=V

m: massa submergida V: Volum submergit

27

El cos esta submergit, perqu no te pressi i per tant E s igual a P. s el cas d'un submari. 3) E<P

E=P-N N: Normal
El cos est al fons perqu el seu pes es ms gran que l'empenyiment.

Equaci general de pressi: Tota fora aplicada en un punt d'una superfcie transmet una pressi igual a cadascun dels punts de la superfcie.

F P = F/S h: Altura d'on s'aplica la fora.

Principi de Pascal: Tota fora aplicada a un fluid incompresible dins d'un volum limitat, transmet una pressi igual per tot el fluid.

P = hg = F/S P P

Hiptesi de Froud: La resistncia total al avan d'un vaixell s la suma de les resistncies de aerodinmica, onades i viscositat.

Rt = Rw + Rv + Ra

Rt = Rf + Rr
28

Ra: Resistncia aerodinmica aquesta s aproximadament 0. Rv: Resistncia viscosa equivalentment a la

Resistncia de fregament.

Rw: Resistncia de les onades equivalentment a la Resistncia residual.

Capa Limit (Rv):

Depenent de l'aerodinamica i la velocitat a la que circuli el vaixell, la resistncia viscosa o de fregament augmentara mes o menys. Aquesta resistncia s la que ms frena al vaixell perqu crea certs remolins depenent de la aerodinmica del casc i per tant provoca una prdua d'energia. Resistncia de les onades (Rw): Aquesta resistncia depn directament de dos propietats: 1) Longitud d'ona (): Distncia entre entre les crestes de dos ones. 2) Velocitat de propagaci (c): s la velocitat a la que s mou l'ona i a la prctica la mateixa que la del vaixell.

c = (g / 2) (c / g )
A la prctica fsica:

c = 1.25 ( ) (1 / 2) 0.4

c = v vaixell Fn = (v/ gL) Fn: Nombre de Froud. L: Eslora del vaixell.

29

D'aqu podem extreure els quatre cassos que pot ocorre amb la longitud de les ones: 1) v 0

<L

Fn < 0.4

Quant passa aix les forces de fregament sn d'un 60-90% de la total.

2) +v

=L

Fn 0.4

El vaixell s emportat per l'onada, ja que la popa est a una cresta, la part central a la part ms baixa de l'onada i la proa a d'amunt de l'altre cresta. Aix s'anomena velocitat limit de la carena.

3) ++v

>L
proa.

0.4 < Fn < 0.7

Resitncia de les onades s d'un 70-85% del total. La cresta esta desfasada en relaci a la popa i a la

4) +++v

> 3L

0.7 < Fn

El vaixell sobre surt per damunt de l'onada, aquesta forma de navegar se l'anomena planning.

30

Estabilitat:

1.

2.

E=Pp
Si no fos aix el vaixell s'enfonsaria. Centre de gravetat (G), centre d'empenyiment (C) i metacentre (H) estan alineats en 1. En 2 G s un punt inamovible i H tamb, unicament C s desplaa. Les distncies del punt C en relaci a G i H venen deteminades per: GH = h s h=GH-CoG HC = h cos HC= (GH-CoG) cos CoG = S

Com que sabem la inclinaci , sabrem on es troba C.

Hidroesttica:

m: Massa especfica ( quantitat de massa per un determinat volum). V: Volum.

V1 > V2 m1 < m2

==> ==>

Vnmn = 0

==>

V 1 m 1 = V2 m2
31

Amb aquesta formula podem determinar que un vaixell amb una certa inclinaci (no exageradament gran), es mant estable. Tamb des del punt de vista de la hidrodinmica, pode apreciar que en un gir el vaixell no bolca sin se'l fora a fer un gir massa brusc. Centre de gravetat: XCdg = (rx Ar) / At XCdg = (rx Vr) / Vt YCdg = (rx Ar) / At YCdg = (ry Vr) / Vt

El centre de gravetat s el punt d'equilibri d'un cos. Per trobar-ne el centre de gravetat d'un volum irregular hi ha que descompondre'l en capes i trobar el el centre de gravetat de cada superfcie. Inrcia longitudinal: Il = (1 / 12) Ef Mf 3 Il= m Cdg 2 Ef : Eslora de flotaci Mf: Mniga de flotaci Calcul de les semi-mnegues:

dS = x dy

Sr = b h S=xy+C

dS = x dy = x dy
Exemple: x=3 y=1

x03(y+C) = x (( 3 + C ) - ( 0 C )) = x (3 + C - 0 -C) = =33=9m2

32

Funcionament del motor waterjet: V2 > V1

La velocitat que aconseguirem en aquest cas es molt ms petita que la que podem aconseguir en el cas del waterjet: S2

S1

V3 > V2 > V1 S2 >S1

33

Als instants t1 i t2 s produeix una variaci de velocitat. La variaci de velocitat a una particula d'aigua (considerada com un SR) s'expressa: V2 V1 t2 - t1 i=n Ft =

=a

==> FiH O= mi ai
2

==> FiH O = - FiVaixell

2

Fi

Vaixell

==>

No s viable per la gran quantitat de partcules que hi ha.

Com que aquest mtode no s viable aplicarem un altre mtode, per abans cal fer menci en la diferncia entre un Slid Rgid (SN) i un fluid com l'aigua.

Un fluid no es comporta de la mateixa manera que un slid rgid, s per aix que hi ha que determinar un altre sistema de treball a l'hora de treballar amb l'aigua:

El que utilitzarem per treballar amb l'aigua ser un Sistema o Volum de Control (VC o SC). Noms ens fixarem en el que hi ha dins del VC.

34

Teorema de transport de Reynolds:

Q=

V =vS t

2 v2 s2 - 1 v1 s1 = 0 2 = 1 Q1 = Q2 v2 s2 = v1 s1 = Q
Per tant si el la velocitat final que circula per la secci dos s igual a la velocitat inicial que circula per la secci u, podem expressar que:

s2 < s1 v2 > v1

V1

V2

V3

35

RESULTATS:

n semi-mnega 0 1 2 3 4 5 (MESTRA) 6 7 8 9 10 11 funci moment 5 64 30 48 12 0 -14 -48 -30 -64 -20 -24 -41

valor semi-mnega(cm) 1 4 5 6 6 7 7 6 5 4 2 1 Funci Inercia (It) 1 256 250 864 432 1372 686 864 250 256 16 4 5251

Semi-mnega cub (cm3) 1 64 125 216 216 343 343 216 125 64 8 1 0 Eslora=a 60 Sn 543,33

factor simpson 1 4 2 4 2 4 2 4 2 4 2 4 Total S (m2) Mnega 3 F (distancia mestra) -1,26 -1,26

funci rea 1 16 10 24 12 28 14 24 10 16 4 4 163 seccions 12 M (mestra) -683,33

bra 5 4 3 2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 -6 Total M D seccions= b 5

36

CONCLUSI He pogut apreciar que, per dur a terme un treball de recerca, fa falta una planificaci i una dedicaci molt gran. No noms temps es necessita, sin tamb una familiaritat amb el treball i una prctica o qualitat a l'hora de realitzar-lo, tenint en compte que es tinguin les eines i materials que es requereixin. Per la meva part, mhe trobat amb certs problemes a l'hora de fer el treball manual, ja que no comptava amb les eines ms bones i tampoc amb lespai per realitzar-lo ms adequadament, apart que el temps que jo havia planificat per portar a terme la maqueta, he vist que era ms llarg del que jo pretenia dedicar-li. Aix m'he adonat, que si no tinc experincia amb una cosa i molta prctica, les coses no sn com les planifiques. Tamb m'he donat compte, que el mn de la nutica difereix molt del que jo pensava, s un mn molt tancat amb la seva glossa, que sorprenentment canvia molt, amb segons quins llenguatges, per amb fora temps i amb ganes de llegir un ho acaba entenent. De fet el mn de la nutica s un mn bastant complex, en el sentit que s molt tancat que no s interdisciplinari, s a dir, s molt especfic. Desprs de moltes hores de lectura sobre el que s el mn nutic, les seves lleis (les ms senzilles) les he pogut recopilar fins i tot del llibre de Mecnica de 2n de batxillerat, relacionades amb les lleis fonamentals de l'equilibri i la hidrosttica. He arribat a la conclusi que el mar s veritablement fascinant i que m'atrau molt, no solament en lmbit dels vaixells, sin tot el que pugui estar relacionat amb ell, potser s un dels motius principals que hagi decidit fer aquest treball de recerca.

37

BIBLIOGRAFIA Origen i evoluci de l'art de construir vaixells de fusta al llarg del temps. L. Carbonell Relat. Boatbuilding: a complete handbook of wooden boat construction. Howard I. Chapelle. Principios de arquitectura naval. Mohammed Reda Chakkor. Mecnica. Joan Joseph, Francesc Garfano, Joan Carol i Joaquim Reyes. Manual del aprendiz de carpintero de ribera: como construir su propio barco. Claude Bonnet. Manual de Modelismo. Albert Jackson i David Day. Modelismo naval 1: arquitectura. Theodor Vieweg i Carmil Busquets. Modelismo naval 2: detalles y equipamiento. Theodor Vieweg i Carmil Busquets. Modelismo naval 3: modelos de buques a vela i motor. Theodor Vieweg i Carmil Busquets. Modelismo naval 4: navegables a motor radiocontrolados. Theodor Vieweg i Carmil Busquets. Wikipedia.org (versi catalana, espanyola i anglesa) Google.com Hamiltonjet.co.nz Ieo.es Fondear.org Utm.csic.es Elsnorkel.com

AGRAMENT Vull reconixer la collaboraci dels senyors Jacint i Marc Puigpins, Joan Marmaneu i Agustn Lanzarote, que sense el seu suport, no hagus estat possible la realitzaci daquest treball.

38