Nom ............................................................. Curs ............................................................. Data .............................................................

ndex
Energia Unitats de mesura de lenergia Manifestacions de lenergia Llum Altres radiacions Calor Energia cintica Corrent elctric Energia potencial Energia qumica Les fonts energtiques Energies renovables Energies no renovables Els combustibles fssils El petroli El carb Centrals trmiques Energia nuclear Llei de conservaci de lenergia

1.- Energia
Lenergia s alguna cosa necessria per fer tot ho que fem. Quan caminem fem servir energia, igual que quan estripem un paper o llancem una pilota. Al sistema internacional de mesures la unitat denergia s el Joule. Els cientfics ho expliquen dient que es necessita energia per deformar els objectes, per fer que es moguin i per aturar-los i tamb per fer tot tipus de treball. Lenergia s una magnitud fsica, ja que es pot mesurar la quantitat della que fem servir. Un Joule s lenergia necessria per proporcionar una potncia dun watt al llarg dun segon de temps. Un joule s lenergia necessria per augmentar la temperatura de uns 4 grams daigua en un C. Un joule s lenergia necessria per aixecar una petita poma a una alada dun metre. Un joule s lenergia necessria per fer que una pilota de tennis, que estava quieta, vagi a una velocitat de 23 km/h. Amb un altre exemple podem dir que, per produir lalumini que forma part duna llauna de beguda, a partir dels seus minerals, necessitem uns 250 Mega Joules per cada kilogram de metall, per fondre el lingot dalumini per poder fer peces diverses es necessiten 350 Joules per cada kilogram del mateix i per aixafar una llauna de beguda buida amb les mans podem arribar a gastar uns 2 joules. Si aquesta llauna aixafada la llancem amb una velocitat de 14 metres per segon, modificant el seu estat de moviment, per tal de ficar-la al contenidor corresponent, tamb hem de gastar al voltant dun joule, i si agafem el contenidor de residus, que t una massa de 450 kilograms, i laixequem dos metres per buidar-lo al cami de recollida de residus tamb hem de gastar 8.820 joules. Per fer els clculs hem considerat una llauna dalumini amb una capacitat de 0,33 litres de beguda, dun espessor de paret de 0,25 mm i un pes donze grams. De tot ho anterior hem de concloure que per fer qualsevol cosa es necessita energia (Aix inclou pensar, dormir, serrar un tros de fusta, llenar un coet o tocar el viol).

1.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: L................ s alguna cosa ...................... per ......... tot ho que fem. 2.- Omple aquesta altra frase amb les paraules que facin falta: Al sistema internacional de .............. la .................... denergia s el ............... 3.- Qu es necessita per estripar un paper, llanar una pilota o fer qualsevol altra cosa?

4.- Per anar de casa al institut hem de gastar 15.000 joules denergia. Quants joules gastarem per anar i tornar? 5.- En quina unitat sindica lenergia al sistema internacional de mesures? 6.- A la meva festa daniversari gastem 5 ampolles de refresc. Per obrir cadascuna delles he de gastar 3 joules denergia. Quants joules gastar per obrir totes les ampolles? 7.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Energia, Joule, Unitat. 1 All que fem servir per mesurar algunes coses i que al cas de lenergia s el Joule. 2 Aquella cosa necessria per fer tot ho que fem. 3 Unitat de mesura de lenergia al sistema internacional de mesures.

8.- Quants joules gastem els meus amics i jo en una hora, si Joan gasta 12 joules, Carlos 24, Maria 36 i jo 23? 9.- Una empresa energtica ven el joule a un preu de 12 cntims deuro. Quants diners li he de pagar si li compro 2.300 joules? 10.- Fes un llistat amb 20 coses que es poden fer i necessiten de la utilitzaci de lenergia. 11.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Els ................ ho expliquen dient que es necessita ............. per ............... els objectes, per fer que es .............. i per .................. i tamb per fer tot tipus de .................. 12.- Per quins tipus de coses fa falta energia? 13.- Perqu diem que lenergia s una magnitud fsica? 14.- Qu s una magnitud fsica? 15.- Com podem definir el Joule en funci de la unitat de potencia (Watt) i de la de temps (Segon)? 16.- Quina quantitat denergia necessitem per proporcionar una potncia dun watt al llarg de 4 segons de temps? 17.- En un segon de temps quants watts de potncia proporcionaran 4 joules denergia? 18.- Al llarg de quant temps podem proporcionar una potncia dun watt amb 4 joules denergia? 19.- Escriu una definici denergia. 20.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Energia, Potncia, Temps, Joule, Watt, Segon. 1 All que indica el que triguen a fer-se les coses. 2 All que es necessita per deformar els objectes, per fer que es moguin i per aturar-los i tamb per fer tot tipus de treball. 3 Unitat de mesura de la potncia al sistema internacional de mesures. 4 Unitat de mesura de lenergia al

sistema internacional de mesures. 5 Quantitat de treball que es pot fer a la unitat de temps. 6 Unitat de mesura del temps al sistema internacional de mesures.

21.- Quants grams daigua es poden escalfar fins a fer pujar la seva temperatura un C amb una quantitat denergia dun joule? 22.- Quants joules es necessiten per augmentar en un C la temperatura dun Kg daigua? 23.- Quants joules es necessiten per augmentar en un C la temperatura de mig litre daigua? 24.- Quants joules es necessiten per augmentar la temperatura de litre i mig daigua, des de 34 C fins a 36 C?? 25.- Quanta energia he de fer servir per aixecar una poma petita a un metre dalada? 26.- Quanta energia he de fer servir per aixecar 10 pomes petites a un metre dalada? 27.- Quanta energia he de fer servir per aixecar 10 pomes petites a 4 metres dalada? 28.- Quina s lenergia necessria per fer que una pilota de tennis, que estava quieta, vagi a una velocitat de 23 km/h? 29.- Quina quantitat denergia es necessita per produir un kilogram de lalumini que forma part duna llauna de beguda, a partir dels seus minerals? 30.- Quina quantitat denergia es necessita per produir els onze grams dalumini que forma part duna llauna de beguda, a partir dels seus minerals? 31.- Quants joules necessitem per fondre un kilogram de lingot dalumini per poder fer peces diverses, com la nostra llauna? 32.- Quants joules necessitem per fondre els onze grams dalumini per poder fer la nostra llauna? 33.- Quants joules necessitem per aixafar una llauna de beguda buida amb les mans? 34.- Quina quantitat denergia necessitem per llenar aquesta llauna aixafada amb una velocitat de 14 metres per segon, modificant el seu estat de moviment, per tal de ficar-la al contenidor descombreries? 35.- Quina quantitat denergia necessitem per agafar el contenidor de residus, que t una massa de 450 kilograms, i aixecar-lo dos metres per buidar-lo al cami de recollida de residus?

36.- Fes la suma de tots els apartats anteriors. Calcula el total denergia que hem de gastar perqu el cami de recollida de les escombraries sens emporti la nostra llauna de beguda. Considera lenergia necessria per obtenir el metall, fondre-ho, aixafar la llauna, llanar-la fins al contenidor i aixecar-lo perqu la reculli el cami.

2.- Unitats de mesura de lenergia

La unitat de mesura de lenergia al Sistema Internacional de Unitats (SI) s el Joule (J). La unitat de mesura de la calor s la caloria. Com que aquesta quantitat denergia s molt petita es fan servir mltiples de la mateixa: 1 mega Joule (M J) = 1.000.000 joules. La unitat de mesura de lenergia trmica s la caloria i equival a 4,186 Joules. Com que el Joule s una quantitat denergia molt petita es fan servir mltiples de la mateixa: 1 kilo Joule (K J) = 1.000 Joules 1 mega Joule (M J) = 1.000.000 joules 1 giga Joule (G J) = 109 J 1 tera Joule (T J) = 1012 J 1 peta Joule (P J) = 1015 J Al llarg del temps shan utilitzat altres unitats de mesura denergia entre les que podem citar aquestes: 1 caloria = 4,18 Joules 1 Kilowatt hora (KWh) = 3.600.000 Joules 1 TEP (Tona equivalent de petroli) = 41.840.000.000 Joules 1 TEC (Tona equivalent de carb) = 29.300.000.000 Joules 1 BTU (British Thermal Unit) = 1.055 Joules El Sistema Internacional de Unitats (SI) s el ms utilitzat a tot el mn. Va ser creat el 1960 a la Conferncia General de Pesos i Mesures a proposta del Bureau International des Poids et Mesures ("Oficina Internacional de Pesos i Mesures"), amb seu a Frana. (La seva adrea dInternet s: http://www.bipm.org ). Les unitats bsiques daquest sistema sn: .- Per la longitud el metre (m) .- Per la massa el quilogram (kg) .- Pel temps el segon (s). .- Per la intensitat del corrent elctric el ampere (A). .- Per la temperatura el kelvin (K). .- Per la quantitat de matria el mol (mol). .- Per la intensitat lumnica la candela (cd).

37.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: La ............. de .............. de l............. al Sistema Internacional de Unitats (SI) s el .......... (J). 38.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: La .............. de ............. de la ........... s la ............ . 39.- Quina s la unitat de mesura de lenergia al Sistema Internacional dUnitats? 40.- Uneix amb fletxes la magnitud (Energia, calor) amb la seva unitat de mesura al Sistema internacional de Unitats (Joule, caloria). Magnitud Energia Calor Unitat Caloria Joule

41.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Energia, Calor, Joule, Caloria. 1 Unitat de mesura de la calor al sistema internacional de mesures. 2 All que es necessita per deformar els objectes, per fer que es moguin i per aturar-los i tamb per fer tot tipus de treball. 3 Unitat de mesura de lenergia al sistema internacional de mesures. 4 All que sentim quan ens apropem a un radiador de calefacci en funcionament.

42.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Com que aquesta quantitat d............... s molt ........... es fan servir ............... de la mateixa: 1 ........... Joule (M J) = ...................... joules. 43.- Quants Joules hi ha a un Mega Joule? 44.- Quants joules hi ha a 4 mega joules? 45.- Quants joules hi ha a 3,27 mega joules? 46.- A quants joules equival la unitat de mesura de lenergia trmica, s a dir, la caloria? 47.- A quants joules equivalen 12 calories? 48.- Quants Joules hi ha a un Giga Joule? 49.- Omple la segent taula amb el nom dels mltiples del Joule:

Mltiple

Quantitat de joules 1.000 Joules 1.000.000 joules 109 J 1012 J 1015 J

50.- Quants kilo joules hi ha a un mega joule? 51.- Quants kilo joules hi ha a un giga joule? 52.- Ordena de ms petit a ms gran les segents unitats de mesura de lenergia: TEC, TEP, Joule, Caloria, Kilowatt hora i BTU. 53.- Per augmentar en 6 graus Kelvin la temperatura de 200 centmetres cbics daigua es necessiten 1.200 calories. A quants Joules equival aquesta quantitat de calories? 54.- Una bombeta de baix consum gasta al mes 3 kilowatts hora. Com podem expressar en Joules aquesta quantitat denergia? 55.- A http://es.wikipedia.org busca informaci sobre el Joule (Julio en castell). Expressa amb paraules la seva definici en termes fsics. 56.- A quants joules equival una TEP? 57.- A quants joules equivalen 3,25 TEPs? 58.- Quantes calories hi ha a un BTU? 59.- Quants BTUs hi ha a una TEP? 60.- Omple la taula amb el nom de les unitats de mesura corresponents a les magnituds bsiques del sistema internacional (SI). Magnitud longitud massa temps intensitat del corrent elctric temperatura quantitat de matria intensitat lumnica Unitat

3.- Manifestacions de lenergia

Lenergia presenta diverses formes, com la llum, altres radiacions, la calor, lestat de moviment dels cossos i el corrent elctric. La llum s una radiaci electromagntica que ens permet veure els objectes.

A ms de la llum, hi han altres radiacions electromagntiques. La televisi, la radio i el telfon mbil funcionen amb aquestes radiacions. La calor es conseqncia de lestat de moviment dels toms. Aquest moviment s ms gran als lquids que als slids i encara ms gran als gasos. Lenergia cintica s aquella que depn de lestat de moviment dels cossos. s ms gran mentre ms gran sigui la velocitat i el pes de lobjecte en qesti. El corrent elctric s el moviment dels electrons a traves dun conductor. Lenergia potencial s la continguda als cossos que estan a una determinada alada i poden caure.

Podem observar lexistncia denergia de diferents maneres, es a dir, lenergia presenta diverses formes. La llum, altres radiacions, la calor, lestat de moviment dels cossos i el corrent elctric sn algunes de les diferents formes en que es pot presentar lenergia a la natura. En totes aquestes formes hi ha alguna cosa que es mou. Hi han altres formes, no tant evidents, com lenergia qumica, la potencial i la nuclear.

3.1 La llum
La llum s una radiaci electromagntica capa dimpressionar lull hum. Hi ha llum de diferents longituds dona que, per aquesta ra, es veu de diferents colors.

3.2 Altres radiacions electromagntiques

A ms de la llum, hi han altres radiacions electromagntiques, que es diferencien totes, entre elles, per la seva longitud dona. La televisi, el telfon mbil i els aparells que fem servir per posarnos morenos funcionen amb aquestes radiacions. Comenant per les radiacions amb longitud dona ms curta i anant fins a les que la tenen ms llarga trobem: raigs gamma, raigs X, ultraviolats, infrarojos, microones i ones de radio i televisi. Entre els ultraviolats i els infrarojos hi sn les ones lluminoses.

3.3 La calor
La calor es conseqncia de lestat de moviment dels toms i les molcules de la matria. Aquest moviment s ms gran als lquids que als slids i encara ms gran als gasos o al plasma.

La calor que cont un determinat cos material no la podem apreciar, per si que podem notar els seus efectes. Entre aquest efectes de la calor tenim els canvis destat, la dilataci, la transmissi daquesta calor duns cossos a uns altres i la temperatura daquests cossos.

3.4 Lenergia cintica

Lenergia cintica s aquella que depn de lestat de moviment dels cossos. s ms gran mentre ms gran sigui la velocitat i la massa de lobjecte en qesti.

3.5 El corrent elctric

El corrent elctric s el moviment dels electrons a traves dun conductor, que forma un circuit. Perqu hi hagi un corrent cal un generador elctric que pugui proporcionar la necessria diferencia de potencial.

3.6 Lenergia qumica

Lenergia qumica s aquella que esta emmagatzemada als elements i compostos qumics i que pot ser transformada en llum i calor quan aquests reaccionen entre si per formar nous compostos.

3.7 Lenergia potencial

Lenergia potencial pot ser de molts tipus, per freqentment ens referim amb aquesta expressi a la continguda als cossos que hi son a una determinada alada i poden desplaar-se a un lloc ms baix en un determinat moment.

3.8 Lenergia nuclear

Lenergia nuclear t lorigen a les modificacions dels nuclis dels toms de determinades substncies qumiques, com el urani i el plutoni.

La llum s un tipus de radiaci electromagntica i la seva velocitat, al buit, s duns 300.000.000 m/s.

Els diferents colors de la llum, tenen unes longituds dona entre 380 (violeta) i 780 (vermell) nanmetres. El sistema de comunicaci sense fils Bluetooth utilitza microones, al igual que els forns i els sistemes de detecci dobstacles per radar. La calor s la causa que produeix els canvis destat de la matria segons es mostra a lesquema segent. Si afegim calor passem del slid al plasma i si en traiem del plasma al slid, amb els estats intermitjos de lquid i gas.

Fig 1. Calor i canvi destat de la matria

10

Si movem el cap del martell prou rpid li transmetem suficient energia cintica com per clavar els claus. A un accident, s lenergia cintica acumulada al vehicle i els seus ocupants la que doblega les planxes metlliques i trenca els braos dels viatgers. A una muntanya russa, s lenergia cintica acumulada a la baixada la que fa pujar el carret amb els seus ocupants a la pujada segent.

Fig 2. A la muntanya russa es transforma successivament lenergia potencial en cintica i a linrevs

Lenergia qumica que cont la benzina la podem transformar en calor i, posteriorment, en energia cintica, quan cremem la benzina, fent-la reaccionar amb loxigen de laire. De la mateixa manera, els sucres que ingerim amb els aliments contenen energia qumica que utilitzem per mantenir la temperatura corporal i fer exercici fsic. Lenergia potencial que sacumula a les aiges dun embasament, posteriorment es transforma en electricitat mitjanant les turbines i els alternadors de la central hidroelctrica.

Fig 3. Central hidroelctrica

El Sol i la resta destels fan llum perqu es troben a molta temperatura (5.780 graus kelvin a la seva superfcie).

11

Els focs i les coses prou calentes tamb produeixen llum. Les bombetes dincandescncia fan servir aquesta propietat dels materials. Tamb es pot produir llum provocant descrregues elctriques a traves dun gas ionitzat, tal com es fa als tubs fluorescents. Pots trobar ms informaci a: http://www.educaplus.org/luz/ Un forn microones produeix, mitjanant un magnetr, ones duna freqncia de 2,45 giga Hertzs. Aquesta radiaci fa vibrar les molcules daigua que contenen els aliments i genera lescalfor que els cou.

El valor de lenergia cintica s la meitat del producte de la massa de lobjecte que es mou per la seva velocitat elevada al quadrat.

El valor de lenergia potencial depn de la massa de lobjecte, de la alada relativa a la que es trobi i de lacceleraci de la gravetat (g) que t un valor constant de 9,8 m/s2.

Els canvis produts als nuclis del toms, a les reaccions nuclears, van acompanyades duna gran producci denergia que es pot manifestar en forma de calor. Aquesta energia es produeix a partir duna petita quantitat de matria que desapareix, seguint la frmula dEinstein: E = m c2. El primer experiment amb xit de fissi nuclear el va fer a Alemanya Otto Hahn, lany 1938. El primer reactor nuclear per a la producci delectricitat es va construir a la Universitat de Chicago i es va posar en marxa el 2 de desembre de 1942. Aquest reactor es va construir com a part del projecte Manhattan, pel desenvolupament de la bomba atmica nord-americana.

Fig 4. Reacci nuclear de fissi

12

61.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: L............. presenta diverses ............., com la .........., altres .................., la ..........., lestat de ...................... dels cossos i el ................. elctric. 62.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: La .............. s una radiaci ........................... que ens permet ............. els objectes. 63.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: A ms de la ............, hi han altres ................... electromagntiques. La ................., la radio i el telfon ............. funcionen amb aquestes radiacions. 64.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: La ............. es conseqncia de lestat de ................... dels .............. Aquest moviment s ms gran als ............ que als ............. i encara ms gran als ............... . 65.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Lenergia .................. s aquella que depn de lestat de .................. dels cossos. s ms gran mentre ms gran sigui la .................... i el pes de l.................. en qesti. 66.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: El ............... elctric s el .................. dels .................. a traves dun conductor. 67.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Lenergia .................. s la continguda als ............... que estan a una determinada ................. i poden ............. . 68.- Uneix amb fletxes cada tipus denergia amb la seva definici: Formes de lenergia Llum Lenergia potencial El corrent elctric Radiacions electromagntiques Lenergia cintica Calor Definici La televisi, la radio i el telfon mbil funcionen amb aquestes radiacions. Radiaci electromagntica que ens permet veure els objectes. s la continguda als cossos que estan a una determinada alada i poden caure. s conseqncia de lestat de moviment dels toms. s el moviment dels electrons a traves dun conductor. s aquella que depn de lestat de moviment dels cossos.

13

69.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Llum, Radiaci, Cintica, Potencial, Corrent, Elctric. 1 s una radiaci electromagntica que ens permet veure els objectes. 2 Energia continguda als cossos que estan a una determinada alada i poden caure. 3 La televisi, la radio i el telfon mbil funcionen amb aquesta forma denergia. 4 Energia que tenen els objectes que es mouen. 5 Que t relaci amb lelectricitat. 6 Moviment dels electrons a dins dun circuit.

70.- Un cotxe mogut amb energia elctrica ha de canviar les 4 rodes desprs de 10 anys de fer-les servir. Si cada una de les rodes costa 125 , quant costar canviar-les totes? 71.- Fes una llista amb les vuit formes de lenergia. 72.- Dibuixa les tres vistes (alat, perfil i planta) del magnetr, que produeix les ones als forns microones, representat a la figura segent.

14

73.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: La ........... que cont un determinat cos material no la podem apreciar, per si que podem notar els seus .............. Entre aquest efectes de la calor tenim els .........................., la ........................, la ...................... daquesta calor duns cossos a uns altres i la temperatura daquests cossos. 74.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Lenergia .................. t lorigen a les ........................ dels nuclis dels .................. de determinades substncies qumiques, com el ................. i el plutoni. 75.- Lurani que es fa servir a una central nuclear es colloca a unes barres que contenen 6 kilograms del mateix. Quin ser el pes de 12 daquestes barres de combustible? 76.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Nuclear, Plutoni, Urani, Nucli. 1 Energia que t lorigen a les modificacions dels nuclis dels toms. 2 Part central dels toms. 3 Combustible nuclear. 4 Combustible nuclear.

77.- Escriu una definici de la llum i adjunta un dibuix que mostri la seva natura ondulatria. 78.- El Lumen s la unitat, del Sistema Internacional de Unitats, que ens indica la quantitat de llum que proporciona un focus llumins en un segon. Una bombeta dincandescncia de 220 volts i 100 watts produeix 1.300 Lmens, mentre que una espelma de cera de mida normal acostuma a produir 13 Lmens. Quantes espelmes es necessiten per substituir una bombeta dincandescncia de 100 watts? 79.- Per obtenir ms informaci sobre el magnetr podem visitar les segents adreces: http://www.sapiensman.com/ESDictionary/docs/d2.htm http://stefanbinder.privat.t-online.de/uW.htm Fes un redactat sobre el funcionament del forn microones i adjunta una illustraci. 80.- Quins sn els quatre estats de la matria? Descriu les principals caracterstiques de cadascun dells. 81.- Calcula lenergia cintica dun objecte de 10 Kg de massa que es mou a una velocitat de 6 m/s. 82.- Calcula lenergia cintica dun objecte de 22 Kg de massa que es mou a una velocitat de 8 m/s. 83.- Calcula lenergia cintica dun objecte duna tona de massa que es mou a una velocitat de 10 m/s. 84.- Un vehicle que es mou a una velocitat de 6 Km/h a quina velocitat es mou, indicada en m/s? 85.- Calcula lenergia cintica dun objecte de duna tona de massa que es mou a una velocitat de 10 Km/h.

15

86.- Un tren de RENFE de la srie 598, construt per lempresa CAF, pesa 151,8 tones i arriba a una velocitat de 160 Km/h. Quina ser la seva energia cintica a aquesta velocitat? Ms informaci a: http://www.caf.net 87.- Quina energia potencial t un objecte de 10 Kg de massa, que es troba a una alada de 2 metres? 88.- Quina energia potencial t un metre cbic daigua que es troba a 15 metres dalada? 89.- Quina massa t un litre daigua? I un metre cbic? I un hectmetre cbic? 90.- A lembasament de Susqueda, situat al riu Ter, hi caben 233 hectmetres cbics en total, amb una altura del mur de 135 metres. Al juliol del 2007 hi havien 101 hectmetres cbics emmagatzemats. Suposant una altura mitjana de laigua de 30 metres; Quina s lenergia emmagatzemada, en forma denergia potencial, a laigua retinguda al juliol del 2007? Ms informaci a: http://www.embalses.net i a: http://sig.marm.es/saih/ 91.- Als aliments lenergia semmagatzema en forma denergia qumica. Els hidrats de carboni, com el mid de la farina de blat, contenen uns 17 KJ/g. Al pa el contingut energtic s lequivalent al dun 75% del seu pes en farina. Per tot aix: Quina quantitat denergia hi ha a una baguette de pa de 250 grams? 92.- Per quina ra diem que la llum t un comportament dual? Busca informaci a:

http://es.wikipedia.org/wiki/Luz
93.- Com funciona una lmpada fluorescent? Fes un redactat duna pgina i afegeix algun dibuix. Busca informaci a: http://www.asifunciona.com/asi_funciona.htm 94.- Fes una representaci de lespectre electromagntic. Busca informaci a: http://es.wikipedia.org/wiki/Espectro_electromagntico

95.- A la reacci de fissi del urani 235, per cada kilogram durani es perd al voltant dun gram de massa que es transforma en 8,2 TJ denergia. Considerant que el Watt hora equival a 3.600 Joules: Quantes hores podria estar encesa una bombeta de 100 watts amb lenergia nuclear dun Kg durani 235?

96.- Calcula a quants segles equivalen les hores del problema anterior. Si anem amb el temps cap a darrera: Fins a quin perode histric ens podrem illuminar amb aquesta bombeta?

16

97.- Com que una bombeta dincandescncia dura unes 750 hores abans de fer-se malb: Quantes bombetes shauran de canviar fins arribar a completar tot el temps que pot proporcionar energia per la bombeta el Kg durani 235? Si el preu duna daquestes bombetes s de 1,50 : Quant costaran totes les bombetes necessries? 98.- Si en lloc duna bombeta dincandescncia, fem servir una bombeta compacta de baix consum (fluorescent), per aconseguir els 1.750 lmens de la bombeta ens val amb un fluorescent de 20 watts de potencia elctrica amb una durada de 8.000 hores i un preu de 7 . Quants segles estaria illuminant aquesta bombeta de baix consum? Fins a quin perode histric ens podrem illuminar amb aquesta nova bombeta? Quantes vegades haurem de canviar les bombetes? Quin cost tindria el conjunt de totes les bombetes de baix consum necessries? Ms informaci a: http://www.il-lumina.com.

99.- Fes un esquema semblant al segent, que representa la transformaci de lenergia del Sol per arribar al moviment de la bicicleta, pel procs que transforma lenergia del Sol en microorganismes marins, petroli, gasoil i finalment en energia cintica al nostre cotxe.

100.- Fes un esquema com a lexercici anterior. Has de considerar els canvis de tipus denergia que shan de produir per passar de lenergia del Sol fins al so produt pel nostre MP3. 101.- Qui, quan i a on va fer el primer experiment amb xit de fissi nuclear. 102.- A on i quan es va construir el primer reactor nuclear per a la producci delectricitat. 103.- Reprodueix el dibuix de la central hidroelctrica de la figura 3. 104.- Dibuixa lesquema de la reacci nuclear de fissi de la figura 4.

17

4.- Les fonts energtiques

Aquells llocs a on podem extreure energia els anomenem fonts denergia. Daquesta manera el Sol, el petroli o el vent sn fonts denergia. En diem energies renovables a aquelles fonts que, dalguna manera, es recarreguen contnuament, ja que provenen del Sol, de la Lluna o de lescalfor del interior de la Terra. Les fonts denergia no renovables es gasten a un ritme mol ms gran que el que es necessita per formar-les. Els combustibles fssils, es diuen aix ja que han trigat a formar-se milions danys al interior de lescora terrestre, a partir de les restes dssers vius. Poden ser gasos, com el gas natural, lquids com el petroli, o slids, com el carb. Lenergia nuclear s la que prov de les reaccions en cadena de materials radioactius com lurani 235.

Anomenem fonts denergia a aquells materials o situacions dels quals podem obtenir-ne.

4.1 Classificaci de les fonts denergia

Aquestes fonts les podem classificar en renovables i no renovables.

4.2 Energies renovables

En diem energies renovables a aquelles fonts que, dalguna manera, es recarreguen contnuament, ja que provenen del Sol, de la Lluna o de lescalfor del interior de la Terra, i la seva existncia, a escala humana, la podem considerar eterna. Entre les energies renovables podem citar lenergia solar, la hidrulica, la elica, la mareomotriu i la resta denergies provinents del mar, la geotrmica i la de la biomassa.

4.3 Energies no renovables

Les fonts denergies no renovables es gasten a un ritme mol ms gran que el que es necessita per formar-les. El petroli triga a formar-se milions danys a una profunditat duns 5 kilmetres, per el podem arribar a gastar completament en uns tres segles.

18

Els combustibles fssils, es diuen aix ja que han trigat a formar-se milions danys al interior de lescora terrestre, a partir de les restes dssers vius. Poden ser gasos, com el gas natural, lquids com el petroli, o slids, com el carb. Lenergia nuclear s la que prov de les reaccions en cadena de materials radioactius com lurani 235.

105.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Aquells llocs a on podem .............. energia els anomenem ............ denergia. Daquesta manera el ........, el ............ o el ......... sn fonts denergia. 106.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: En diem energies ................ a aquelles fonts que, dalguna manera, es ..................... contnuament, ja que ................ del Sol, de la ............ o de lescalfor del interior de la ............. 107.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Les .......... denergia no renovables es .............. a un ............ mol ms gran que el que es ..................... per formar-les. 108.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Els ...................... fssils, es diuen aix ja que han ............. a formar-se ................ danys al interior de l................ terrestre, a partir de les ............. dssers vius. Poden ser ............., com el gas natural, ................. com el petroli, o ..............., com el carb. 109.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Lenergia ................. s la que prov de les ................. en cadena de materials .................... com lurani 235. 110.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Combustible, Fssil, Renovable, Biomassa, Solar, Elica. 1 Aquelles fonts que, dalguna manera, es recarreguen contnuament. 2 Alguna cosa que es pot cremar. 3 Combustibles que es diuen aix ja que han trigat a formar-se milions danys al interior de lescora terrestre. 4 Procedent del Sol. 5 Energia procedent de la crema de matria orgnica. 6 Energia que prov del vent.

19

111.- Una central geotrmica est feta amb 3.600 metres de tub dacer. Cada metre de tub pesa 10 Kg. Quant pesen tots els tubs que es necessiten per construir la central? 112.- A una central mareomotriu treballen 35 persones. El sou de cadasc s de 1.055 . Quant cobren entre tots en un mes? 113.- Una central de biomassa crema 35 tones de residus de fusta al dia. Si la tona de residus val 3 , Quant sha de pagar pel combustible de tot un dia? 114.- Una central solar est formada per 450 miralls. Cada mirall t una superfcie de 4 metres quadrats. Quina superfcie tenen en total tots els miralls de la central? 115.- Torna a fer lesquema de la classificaci de les fonts denergia en renovables i no renovables. 116.- En quins dos tipus es classifiquen totes les fonts energtiques? 117.- Uneix amb fletxes cada font energtica amb la seva definici: Font denergia Solar Hidrulica Elica Biomassa Mareomotriu Geotrmica Gas natural Petroli Carb Nuclear Definici Energia produda al cremar matria orgnica. Energia produda per la desintegraci dels toms de certs elements. Gas combustible que es troba al interior de la Terra. Restes de plantes fossilitzades. Lquid viscs del que sextreuen molts combustibles i matries primeres. Energia que prov directament del Sol. Energia produda als salts daigua. Energia del vent. Energia de les marees. Energia que prov de lescalfor de la Terra.

118.- Omple la taula amb els diferents tipus de fonts denergia, renovables i no renovables: Fonts denergia renovables Fonts denergia no renovables

119.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: En diem energies .................. a aquelles ........... que, dalguna manera, es ........................ contnuament, ja que provenen del .........., de la ............ o de l.................... del interior de la Terra, i la seva existncia, a escala humana, la podem considerar eterna. Entre les energies renovables podem citar lenergia ..........., la ..................., la ................., la ...................... i la resta denergies provinents del mar, la ......................... i la de la ........................ 120.- cerca al diccionari el significat de les paraules: Biomassa, Mareomotriu, Elic, Nuclear, Geotrmic. 121.- Fes una frase amb cadascuna de les paraules: Biomassa, Mareomotriu, Elic, Nuclear, Geotrmic.

20

5.- El petroli
El petroli s un recurs natural no renovable, i actualment tamb s la principal font denergia als pasos desenvolupats. El petroli s una barreja dhidrocarburs, formats per hidrogen i carboni. El petroli sha format al llarg de milions danys per la descomposici de grans quantitats de petits microorganismes marins. El petroli sextreu fent un pou a sobre del jaciment.

Fig 5. Estructura dun jaciment de petroli

Els components qumics del petroli se separen i obtenen mitjanant un procs de destillaci a les refineries. Dell sextreuen diferents productes, entre altres: prop i but, gasolina, queros, gasoil o disel, fueloil, olis lubricants, asfalts, carb de coc, etc.

5.1 Composici del petroli

El petroli s una barreja dhidrocarburs, formats per hidrogen i carboni. Hi han molts tipus, des de groguencs i lquids a negres i viscosos. Aquestes diferncies sn degudes a les diferents proporcions entre els tipus dhidrocarburs.

5.2 Extracci
Aquesta mescla dhidrocarburs apareix generalment associada a grans bombolles de gas natural, en jaciments tancats durant milers danys sota terra, coberts pels estrats superiors de lescora terrestre.

21

El petroli sorigina a les conques marines poc profundes on proliferen grans quantitats de plncton, que s un conjunt dorganismes microscpics que viuen en suspensi a les capes superficials del mar.

Fig 6. Torre de perforaci

El petroli sextreu mitjanant la perforaci dun pou sobre el jaciment.

Fig 7. Trepant per perforar els pous

Si la pressi de la bossa de gas s prou gran, forar la sortida natural del petroli a travs del pou que es connecta mitjanant una xarxa de oleoductes cap al seu emmagatzemament, el seu transport mitjanant vaixells petroliers i el seu refinament. Durant la vida del jaciment, la pressi descendir i ser necessari usar altres tcniques per a lextracci del petroli. Aquestes tcniques inclouen lextracci mitjanant bombes, la injecci daigua o la injecci de gas. Per primera vegada, el 1859, Edwin L. Drake va perforar el primer pou de petroli, prop de Titusville, en Pennsilvnia.

22

Fig 8. Torre marina de perforaci

5.3 Destillaci del petroli

Els components qumics del petroli se separen i obtenen mitjanant un procs de destillaci a les refineries. Dell sextreuen diferents productes, entre altres: prop i but, gasolina, queros, gasoil o disel, fueloil, olis lubricants, asfalts, carb de coc, etc.

Fig 9. Refineria de petroli

5.4 Producci
Els principals productors de petroli sn l'Arbia Saudita, Iraq, Kuwait, Veneuela, Mxic, Rssia, els Estats Units, el Canad i el Regne Unit, entre daltres. A causa de la importncia fonamental per a la indstria manufacturera i el transport, les variacions al preu del petroli pot ser responsable de grans canvis en les economies locals i provoca un fort impacte en leconomia global.

23

Quan moren els petits microorganismes marins, el plncton sacumula juntament amb una gran quantitat de matria orgnica que queda entre el fang del fons de la conca sedimentria. Si queden fora del contacte amb loxigen dissolt a laigua marina, en quedar coberts per un sediment inorgnic impermeable, patiran un procs de descomposici en condicions anaerbies, on participa laugment de pressi i temperatura juntament amb lacci de bacteris anaerobis que transformen la matria orgnica en hidrocarburs. Si aquests organismes estan massa temps sobre el fons mar sofriran un procs doxidaci. El 14 de setembre de 1960 en Bagdad, (Iraq) es constitueix la OPEP. Si lextracci de petroli continua al mateix ritme que al 2002, llevat que es trobin nous jaciments, les reserves mundials duraran aproximadament 42 anys. Es calcula que queden unes 143.000 milions de tones (1,05 bilions de barrils).

Una vegada formats els hidrocarburs al interior del sediment, poden passar dues coses: 1. Que el petroli es quedi al interior de la roca on es va formar, que normalment s impermeable i de textura fina. Aquestes roques sanomenen pissarres bituminoses, i la seva explotaci comercial no s gaire rentable, ja que cal realitzar processos dexcavaci, trituraci i destillaci de grans quantitats de roques fins a poder obtenir petroli lquid. Els jaciments ms importants d'Espanya es troben a Puertollano (Ciudad Real). 2. Migraci del petroli. Si la roca ha quedat soterrada a gran profunditat s molt possible que el petroli sescapi cap a zones superiors fins a un altre estrat de major porositat i permeabilitat. El petroli no es troba en un determinat tipus de roca sin que impregna qualsevol roca que sigui prou porosa (que tingui fora forats). A ms del petroli, en aquestes roques tamb shi troba met i aigua salada, provinents del seu procs de formaci.

122.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: El ............ s un recurs ............... no .................., i actualment tamb s la ................. font denergia als pasos ........................... 123.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: El ............... s una ................. dhidrocarburs, formats per ............ i ................ 124.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: El ................. sha format al llarg de ................. danys per la ............................ de grans quantitats de petits .............................. marins. 125.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta:

24

El .................... sextreu fent un .......... a sobre del ..................... 126.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Els ......................... qumics del .............. se separen i obtenen mitjanant un procs de ...................... a les ..................... Dell sextreuen diferents productes, entre altres: ............. i but, ................, queros, ............ o disel, fueloil, olis ..................., asfalts, carb de coc, etc. 127.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Petroli, Jaciment, Pou, Refineria, But, Asfalt. 1 Derivat del petroli que sutilitza per la fabricaci de carreteres. 2 Fbrica a on es separen els productes del petroli. 3 Font energtica que s un combustible fssil lquid. 4 Gas combustible de quatre lletres. 5 Forat per on sextreu el petroli. 6 Lloc a on es troba el petroli.

128.- Quina diferencia hi ha entre les fonts energtiques renovables i les no renovables? 129.- Quins combustibles anomenen fssils? Per trobar ms informaci: http://www.carbunion.com http://www.cores.es i http://www.sedigas.es 130.- Dibuixa un tall del terreny que alberga un jaciment petrolfer. Posa els noms dels diferents estrats (Figura 5). 131.- Un pou de petroli produeix 50 barrils al dia. Quants barrils produir al llarg dun any? 132.- El preu del barril de petroli s de 85 . Quant costaran dues dotzenes de barrils? 133.- Per quina ra anomenem a la gasolina, el gasoil, el queros, el fueloil, el but i altres derivats del petroli hidrocarburs? 134.- A quines antigues zones del planeta es va originar el petroli? 135.- Quins ssers vius han perms la producci del petroli desprs de milers danys? 136.- Com sextreu el petroli dels seus jaciments? 137.- Qu s un pou de petroli? 138.- Quan, qui i a on es va fer el primer pou de petroli? 139.- Una vegada ha baixat la pressi del petroli al jaciment, de quines tres maneres es pot extreure aquest combustible fssil del seu jaciment? 140.- Dibuixa una torre de perforaci (Figura 6) i posa nom als seus elements. 141.- Qu s un trepant?

25

142.- Uneix amb fletxes cada element de la torre de perforaci amb la seva definici: Element de la torre de perforaci Torre Politja superior Politja Canonada Injector Mecanisme de gir del trepant Tambor Roda Motor Bomba Dipsit Tub del trepant Camisa .Formig Trepant Definici Element pel que corre una corda que permet pujar i baixar el tubs de perforaci. Mecanisme que fa girar el tub al que hi es unit el trepant. Cilindre sobre el que va cargolada la corda que, passant per les politges, fa pujar i baixar el mecanisme de perforaci. Politja que es troba a dalt de la torre i permet fer pujar els tubs de perforaci amb el trepant a lextrem. Element que es colloca a lextrem del tub de perforaci i que, al girar, tritura les roques per fer avanar el pou. Tub per on sinjecta aigua a pressi per treure els fangs de perforaci.. Recipient daigua per injectar a dins de la perforaci. Tub de ferro que recobreix el pou per dins. Eix que fa girar el trepant. Element que fica a dins del tub de perforaci aigua a pressi que surt per lextrem, a on es troba el trepant. Mecanisme que impulsa laigua per injectar-la dins del pou. Recobriment del pou per la part exterior de la camisa de ferro. Element que proporciona moviment als mecanismes de perforaci. Mecanisme cilndric de gran dimetre que fixa el tub del trepant per fer-lo girar. Element metllic amb forma trapezodal que suporta tots els mecanismes de perforaci.

143.- De quines dues maneres es pot transportar el petroli des dels seus jaciments fins les refineries? 144.- Qu s una refineria? 145.- Quin procs es fa amb el petroli a les refineries? 146.- Escriu el nom dels diferents productes que sobtenen de la destillaci del petroli. 147.- Dibuixa la columna de fraccionament duna refineria de petroli (Figura 9) i posa els noms dels seus elements i dels derivats del petroli que sobtenen. 148.- Posa el nom de les diferents fraccions que sobtenen a la columna de fraccionament duna refineria de petroli, en funci de la seva temperatura: Productes del petroli Temperatura 20 C 40 C 70 C 140 C 190 C 270 C 320 C 335 C 350 C

26

149.- Indica quines sn les aplicacions dels diferents productes del petroli. 150.- Quins sn els principals pasos productors de petroli. 151.- Explica quin s el procs pel qual sorigina el petroli al llarg de milions danys. 152.- A on, quan i qui va perforar el primer pou de petroli? Busca ms informaci a: http://es.wikipedia.org/ i elabora un petit extracte de la biografia del constructor daquest primer pou. 153.- Cerca ms informaci sobre la manera de perforar un pou a: http://www.textoscientificos.com/petroleo i a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_perforaci i fes un petit redactat de 10 linies. 154.- Quins productes sobtenen amb la destillaci del petroli i quina s la utilitat de cadascun dells? Busca ms informaci a: http://es.wikipedia.org i http://www.oni.escuelas.edu.ar/2002/BUENOS_AIRES/pertoleo-y-gas/ 155.- Qu s lOPEP? Cerca la informaci a wikipedia. 156.- Fes un grfic de barres que mostri levoluci del preu del barril de petroli al llarg del temps. Fes servir les dades de la grfica segent. Es pot aconseguir ms informaci a: http://www.opec.org

27

157.- Fes un grfic de barres que mostri levoluci de la producci de barrils de petroli, amb les dades de la taula segent: Any Milions de tones Milers de barrils diaris 2005 3.898 81.261 2006 3.910 81.557 2007 3.901 81.446 2008 3.934 81.995 2009 3.820 79.948 Font: BP statistical review of world energy June 2010 (Dades de 2009) 158.- Fes un grfic de barres que mostri en quina mesura participen els pasos productors de petroli a les reserves que queden del mateix, amb les dades de la taula segent: Pas Percentatge sobre el total de reserves mundials Arbia Saud 19,8 Iran 10,3 Irak 8,6 Emirats rabs Units 7,3 Kuwait 7,6 Veneuela 12,9 Rssia 9,2 Lbia 3,3 Nigria 2,8 Estats Units 2,1 Xina 1,1 Mxic 0,9 Font: BP statistical review of world energy June 2010 (Dades de 2009) 159.- Si lextracci de petroli continua al mateix ritme que al 2002, quants anys es suposa que duraren les seves reserves? 160.- Si un barril de petroli equival a 159 litres, quants litres seran els 1,05 bilions de barrils que sestima que encara queden per extreure? 161.- Quants metres cbics sn els litres que has calculat a lexercici anterior? 162.- Quants hectmetres cbics hi han a la quantitat de metres cbics que has calcula a lexercici anterior?

28

163.- Una vegada formats els hidrocarburs al interior del sediment, quines dues coses poden passar? 164.- Qu sn les pissarres bituminoses? 165.- Quines caracterstiques han de tenir les roques a on es produeix la migraci del petroli una vegada format? 166.- Considerant que a Espanya es mantenien unes reserves estratgiques de petroli equivalents a 90 dies de consum (tres mesos), que el preu del barril de petroli al mes de maig del 2007 era de 47,54 i que mensualment es gastaven una mitjana de 5,4 milions de tones: Quin era en aquell moment la quantitat de barrils daquestes reserves? 167.- Quin era en aquell moment el cost daquestes reserves estratgiques? 168.- Quin seria el volum en litres y en metres cbics daquestes reserves estratgiques? Hem de considerar que un barril de petroli equival a 159 litres i que la seva densitat mitjana s duns 850 Kg/m3. Podem trobar ms informaci a: http://www.ine.es/ 169.- Quina seria la longitud dun oleoducte de 40 centmetres de dimetre perqu hi pugui cabre a dins seu tot aquest petroli de les reserves estratgiques? Hem de considerar que aquest oleoducte t la forma geomtrica de un cilindre.

6.- El carb
El carb s un mineral dorigen orgnic, que es va formar a partir de plantes fossilitzades, i es fa servir com a combustible. Hi ha quatre tipus de carbons: Torba, lignit, hulla i antracita. El 75% del carb mundial sutilitza per a produir electricitat en centrals trmiques. El carb de coc s el resultat de coure el carb en forns a 1.000 C. Sutilitza en lobtenci dacer. El carb tamb es gasifica per aprofitar-lo com a combustible i com a primera matria de la industria qumica. La torba sacumula i origina en una torbera on la descomposici i humificaci de la matria orgnica s molt lenta. El lignit s una varietat del carb de qualitat intermitja entre el carb de torba i el bitumins. La hulla s un combustible fssil negre i no gaire brillant. Crema amb dificultat i t un poder calorfic ms gran que el del lignit. Lantracita s el carb de ms alt contingut en carboni i amb menors impureses. Crema amb dificultat, desprn molta calor i poc fum. s negre, brillant i molt dur.

29

El carb s un mineral dorigen orgnic, de color negre o marr fosc. Es fa servir principalment com a combustible pel seu elevat poder calorfic grcies a que t un contingut majoritari de carboni. Es classifiquen els carbons pel percentatge en carboni que contenen i que est relacionat amb el percentatge dhumitat i dimpureses:Torba, lignit, hulla i antracita.

6.1 Origen del carb

Es creu que la major part del carb va ser format durant lera carbonfera (Fa uns 300 milions danys), en el Cretaci es va formar el lignit i actualment hi ha una contnua formaci de torba. Les plantes antigues a travs dels canvis geolgics van quedar compactades, endurides, alterades qumicament i experimentant un procs de metamorfosi per lalta temperatura i la pressi.

6.2 Utilitzaci
El carb sutilitza com a combustible. El 75% del carb mundial sutilitza per a produir electricitat en centrals trmiques. El carb de coc s el resultat de coure el carb bitumins baix en cendres i en sofre en forns a 1.000 C. Sutilitza en lobtenci dacer. El carb tamb es gasifica per aprofitar-lo com a combustible i com a primera matria de la industria qumica.

6.3 La torba
s un material vegetal fibrs de color negre o marrons format en un medi anaerbic i saturat daigua. Sacumula i origina en una torbera on la descomposici i humificaci de la matria orgnica s molt lenta i es tracta del primer estadi geolgic de la formaci del carb.

6.4 El lignit
s una varietat del carb de qualitat intermitja entre el carb de torba i el bitumins. Normalment t un color negre i una estructura fibrosa o llenyosa. El lignit es torba que ha estat comprimida sota terra. La pressi ha expulsat la major part de laigua. Encara es poden observar algunes restes vegetals.

6.5 La hulla
La hulla s un combustible fssil negre o marr fosc i no gaire brillant, ms aviat un negre opac. Crema amb dificultat, i quan ho fa crema amb una flama grogosa.

30

Fig 10. Castillete de pou de mina

A nivell mundial lhulla s el carb estndard i el ms comercialitzat ja que la torba i el lignit no tenen un preu prou alt que justifiqui el seu transport i comercialitzaci a llargues distncies i lantracita s escassa i cara. A la revoluci industrial sel va denominar carb de pedra. Sutilitzava com combustible i en la siderrgia. Sutilitzava per obtenir gas ciutat i una gran quantitat de productes qumics.

6.6 Lantracita
s el carb de ms alt contingut en carboni i amb menors impureses i el de ms alt preu. s negre, brillant i molt dur, amb irisacions, i sonor per percussi.

Fig 11. Interior de la galeria duna mina de carb

Malgrat el seu alt poder calorfic i les baixes impureses, pel fet de tenir un alt preu i ser escassa actualment susa poc.

31

Fig 12. Mquina darrencar carb

Ls que sen fa s redueix a la calefacci domstica o a usos no energtics on es necessiti un carb dalta puresa com per exemple el carb dels filtres o dels elctrodes. En lindustria de lacer shavia utilitzat antigament per actualment la substitueix el carb de coc.

Lelement carboni apareix en el carb en un percentatge superior al 50% en pes i en un 70 % en volum. Laigua que cont (humitat) s variable i prov de la que va quedar atrapada en el moment de la formaci del carb. La pirita s un mineral amb sofre molt com en els carbons. El met s un gas que es troba en el carb i pot ser lorigen de perilloses explosions en mines subterrnies. El carb d'Europa, sia, i Amrica del Nord es va formar principalment en el Carbonfer a base de vegetaci tropical. El carb de lhemisferi sud es va formar amb vegetaci de clima fred (tundra). El carb de lhemisferi nord es va formar en ecosistemes daiguamolls anomenats boscos carbonfers. En morir les plantes i acumular-se en medis aqutics amb poc oxigen (anaerobis) pateixen una degradaci bacteriana. La torba cont aproximadament un 60% de carboni, un 35% doxigen i un 5% dhidrogen. El lignit t una capacitat calorfica inferior (17.200 KJ/Kg) a la del carb com degut al contingut en aigua (43,4%) i baix en carboni (37,8%). Lalt contingut de la matria voltil (18,8%) provoca la desintegraci del lignit exposat a laire. Hi ha jaciments als EUA, Alemanya, Rssia, Astries, Guipscoa, el Bergued, etc. La hulla t una riquesa dentre 75 i 90 % i un contingut en voltils que oscilla entre 20 i 35 %. Es diferencia del lignit pel seu major poder calorfic (entre 20 i 36 MJ/Kg). Lantracita cont fins a un 98% de carboni i, encara que crema amb dificultat, desprn molta calor i poc fum. El seu poder calorfic oscilla entre 26 a 33 MJ/kg en pes sec ( la seva humitat en brut s menor del 15%). Lantracita es va formar exclusivament fa 250 milions danys, al Carbonfer i el Prmic, a lera Primria.

170.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: El ............... s un ................. dorigen ............., que es va forma a partir de plantes ............................, i es fa servir com a ......................... 171.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Hi ha ................ tipus de ..............: Torba, ...................., hulla i ...................... 172.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: El 75% del carb .................... sutilitza per a produir ...................... en centrals ...................... 173.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta:

32

El carb de ........... s el resultat de ............... el carb en ............ a 1.000 C. Sutilitza en lobtenci d........... El carb tamb es ................. per aprofitar-lo com a ..................... i com a primera ..................... de la industria ........................ 174.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: La ................ sacumula i ................ en una ...................... on la .......................... i humificaci de la matria ....................... s molt lenta. 175.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: El ............ s una varietat del ............ de qualitat .................... entre el carb de torba i el ...................... 176.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: La .................... s un combustible ............... negre i no gaire brillant. Crema amb ............... i t un poder ..................... ms gran que el del lignit. 177.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: L..................... s el carb de ms alt ...................... en ................ i amb menors ................... Crema amb dificultat, ................... molta calor i poc ............. s negre, .................... i molt dur. 178.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Carb, Torba, Lignit, Hulla, Antracita, Coc. 1 s el carb de ms alt contingut en carboni. 2 Mineral dorigen orgnic, que es va formar a partir de plantes fossilitzades. 3 s el resultat de coure el carb bitumins. 4 Sacumula i origina en una torbera on la descomposici i humificaci de la matria orgnica s molt lenta. 5 Varietat del carb de qualitat intermitja entre el carb de torba i el bitumins. 6 Combustible fssil negre i no gaire brillant.

179.- Com es diuen els quatre tipus de carb? 180.- Perqu es fa servir el 75% de tot el carb que sextreu al mn? 181.- Com es fabrica el carb de coc? 182.- A quina industria es fa servir el carb de coc? 183.- De cada tona de mineral que sextreu duna mina, la meitat s de carb. Quant carb hi haur en 350 tones de mineral? 184.- Per treure una tona de carb de la mina es necessiten 20 minuts? Quant de temps trigarem a treure 250 tones?

33

185.- Un forn de coc produeix 300 tones cada 48 hores. Quants dies es necessiten per fabricar 1.200 tones de coc? 186.- Una tona de carb de coc es ven a un preu de 215 . Quant costaran 28 tones de coc? 187.- A una mina hi treballen 100 miners. Cadascun dells treu 2 tones de carb en un dia. Quantes tones treuen entre tots? 188.- Uneix amb fletxes cada tipus de carb amb les seves caracterstiques: Tipus de carb Torba Lignit Hulla Antracita Caracterstiques s una varietat del carb de qualitat intermitja entre el carb de torba i el bitumins. s el carb de ms alt contingut en carboni i amb menors impureses. Crema amb dificultat, desprn molta calor i poc fum. s negre, brillant i molt dur. Sacumula i origina en una torbera on la descomposici i humificaci de la matria orgnica s molt lenta s un combustible fssil negre i no gaire brillant. Crema amb dificultat i t un poder calorfic ms gran que el del lignit.

189.- Explica quin s el procs de formaci del carb. 190.- Quins sn els diferents tipus de carbons? Podeu trobar ms informaci a: http://es.wikipedia.org/wiki/Carbn , http://www.worldcoal.org i http://www.larutadelaenergia.org 192.- Com es fabrica el coc a partir del carb mineral? Busca ms informaci a wikipedia (El coc en castell es diu coque). 193.- Quines utilitats tenen els diferents tipus de carbons? Cerca informaci a: http://es.wikipedia.org/wiki/Carbn 194.- Basant-te en aquestes fotografies fes un dibuix del interior de la mina que reflecteixi les dures condicions del treball del miner. http://www.carbonar.es/produccion-carbon.html 195.- Explica quin s el procs de formaci del carb, tant a lhemisferi sud com a lhemisferi nord. 196.- Qu vol dir que un procs sigui anaerobi? 197.- Quant fa que es va formar lantracita? 198.- Quin mineral que cont sofre es troba moltes vegades barrejat amb el carb? 199.- A quines eres geolgiques es va formar el carb? 200.- Quin percentatge de matries voltils cont la hulla? 201.- Uneix amb fletxes cada tipus de carb amb la seva potencia calorfica: Tipus de carb Lignit Hulla Antracita Potencia calorfica Entre 20 i 36 MJ/Kg De 26 a 33 MJ/kg 17.200 KJ/Kg

34

202.- Quina quantitat denergia es pot obtenir duna tona de lignit, de hulla i dantracita? 203.- Per produir una tona de ferro colat a lalt forn es necessiten 600 Kg de coc. Com que per cada kg de coc es poden aconseguir 30 MJ. Quina quantitat de calor es necessita per produir una tona de ferro colat? 204.- Fes una grfica que mostri les reserves conegudes de carb a les diferents conques espanyoles, considerant les dades del segent document: http://www.igme.es/internet/RecursosMinerales/panoramaminero/panorama-minero.htm 205.- Lany 2004 es van produir a Espanya 5.220.407 tones de hulla. Calcula a quants metres cbics equival aquest pes, considerant que la densitat de la hulla s de 1.300 Kg/m3? 206.- El carb de lexercici anterior es transporta per ferrocarril amb vagons de 40 metres cbics de capacitat. Un tren transporta 20 vagons daquest tipus. Quants metres cbics de carb caben a un tren? 207.- Quants viatges dun daquests trens, de lexercici anterior, shan de fer per transportar tot el carb? Quants viatges shan de fer cada dia per poder fer el transport en tot un any?

7.- Centrals trmiques

Una central trmica, genera electricitat amb el vapor produt per laigua escalfada cremant combustibles com el fueloil, el gas natural o el carb. Els principals elements que formen part duna central trmica sn: La caldera, la turbina de vapor, lalternador y el condensador de vapor.

Fig. 13 Esquema duna central trmica

35

A la caldera laigua es transforma en vapor que passa a la turbina i fa girar lalternador, per produir electricitat. A les centrals de cogeneraci es produeix electricitat, de la mateixa manera que es fa a les centrals trmiques normals, per, a ms saprofita la calor residual per calefacci o treballs industrials. A una central de cicle combinat es treballa en dues etapes. A la primera una turbina de gas crema el combustible i fa girar un alternador, que genera electricitat. A la segona etapa els gasos cremats i calents, que surten de la turbina de gas, escalfen aigua com a una caldera de una central trmica normal. Una turbina de gas s un motor semblant als dels avions de transport de passatgers. A les centrals trmiques, a les de cogeneraci i a les de cicle combinat, es crema un combustible fssil per obtenir electricitat. Els combustibles utilitzats a les centrals trmiques sn el carb, el fueloil i el gas natural. Una gran quantitat de lelectricitat que fem servir a casa nostra prov de centrals elctriques daquests tipus.

Fig. 14 Esquema duna central trmica de cicle combinat

Una central trmica, o central termoelctrica, genera electricitat amb el vapor generat per laigua escalfada a les seves calderes, cremant combustibles com el fueloil, el gas natural o el carb.

36

La caldera La caldera s lelement a on es genera el vapor daigua per moure la turbina. Est formada per una xarxa de petits tubs que sescalfen amb el foc generat per la combusti del carb, el gas natural o el fueloil. Quan la central funciona contnuament surt vapor de la caldera i es torna a omplir amb aigua procedent del condensador. La turbina de vapor La turbina de vapor es un motor mogut pel vapor daigua a gran pressi i temperatura. A leix de la turbina, que gira quan aquesta funciona, est connectat leix de lalternador. Quan la turbina fa girar lalternador aquest produeix un corrent elctric per alimentar la xarxa. La turbina est formada per un conjunt de rodets, semblants a ventiladors. Cadascun daquests rodets est formant per mltiples paletes, anomenades leps. El vapor a pressi impulsa els leps i fa girar la turbina. A mesura que el vapor surt dels leps dun rotor, entra en els del segent, fins a sortir per lltim. El primer rodet t menys dimetre que els segents, per permetre que el vapor a mesura que es refreda, i perd pressi, es vagi expandint, augmentant de volum.

Fig. 15 Tall per poder veure el interior duna turbina de vapor del tipus Parsons

Lalternador Lalternador es un generador delectricitat que es mogut per la turbina de vapor, que el fa girar. El condensador El vapor daigua que surt de la turbina a perdut molta pressi i temperatura. Per poder-lo retornar a la caldera se lha de convertir en aigua lquida. Aquesta transformaci es realitza a dins del condensador. Al condensador el vapor es refreda, gracies a una circulaci daigua que es bombeja des de un riu o el mar. Al refredar-se el vapor daigua es condensa i es transforma en aigua lquida. El conjunt de tubs que uneixen la caldera, la turbina, el condensador y retornen cap a la caldera formen el que sanomena circuit primari de la central trmica.

37

7.1 Cogeneraci
A les centrals de cogeneraci hi ha per una part una producci delectricitat i per una altra un aprofitament de la calor residual per calefacci o usos industrials. En aquest tipus de centrals saugmenta leficincia total del sistema, per han danar lligades a processos industrials, ja que al nostre pas la calefacci de barri no est desenvolupada, com passa als pasos del nord dEuropa.

7.2 Cicle combinat

A una central de cicle combinat hi han dues etapes. A la primera una turbina de gas crema el combustible i, connectada a un alternador, genera electricitat. A la segona etapa els gasos cremats i calents, que surten de la turbina de gas, escalfen aigua fins a convertir-la en vapor, a dins duna caldera. Aquest vapor daigua acciona una turbina i mou un alternador per produir tamb electricitat. Daquesta manera saconsegueix una eficincia total, molt ms alta, que pot arribar fins al 60%. Turbina de gas Una turbina de gas s un motor semblant als motors de reacci dels avions. En aquests motors, sobre el mateix eix es disposa un conjunt de rodets que comprimeixen laire dentrada, s el que sanomena compressor. Laire comprimit al compressor es fa anar a les cambres de combusti a on sinjecta el combustible i es crema. Els gasos cremats es dirigeixen cap a un altre conjunt de rodets, que formen prpiament la turbina.

Fig. 16 Tall per poder veure el interior duna turbina de gas

Quan es posa en marxa una turbina de gas, se la fa girar mitjanant un motor elctric. Quan gira a prou velocitat sinjecta el combustible (Gas natural o fueloil) que sencn mitjanant una bugia especial. Els gasos cremats augmenten encara ms la seva pressi i al sortir fan girar els rodets de la turbina. En aquest moment es pot aturar el motor elctric utilitzat per engegar la turbina. Com que estan muntats sobre el mateix eix, si la turbina gira tamb fa girar el compressor, de forma que el procs no saturi. Per aturar la turbina noms cal tancar el subministrament de combustible. Tamb es pot variar la velocitat de gir de la turbina (I la seva potncia) variant la quantitat de combustible que sintrodueix a dins de les cambres de combusti.

38

Fig 17. Turbina de gas SIEMENS de 13 MW, a on es poden veure les seves cambres de combusti

El 30 de juliol de 2007 lempresa Gas Natural va connectar a la xarxa elctrica una central trmica de cicle combinat anomenada Plana del Vent, amb dos grups de 400 MW cadascun. Gas Natural, participada per Repsol YPF i La Caixa, va invertir 360 milions deuros a la installaci daquesta central que produa, en aquell moment, el 10% de lelectricitat consumida a Catalunya. Amb aquesta central Gas Natural disposava de 3.600 MW de potencia en centrals de generaci de cicle combinat. La central es troba a Tarragona connectada a la subestaci elctrica que hi ha entre Vandells i lHospitalet de lInfant. Les turbines de gas General Elctric 9FB, que van ser construdes a Belfort (Frana), juntament amb les turbines de vapor, fan arribar leficincia de la central fins al 60%. Tamb shan necessitat 1.200 tones de canonades que sumen 35 kilmetres. Aquesta central utilitza gas natural com a combustible, encara que tamb pot utilitzar fueloil.

208.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Una central ................., genera ....................... amb el ............. produt per laigua escalfada cremant .................... com el ................., el gas ................... o el .............. 209.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Els principals ................... que formen part duna central trmica sn: La ............., la .................... de vapor, l.......................... y el ......................... de vapor. 210.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta:

39

A la ....................... laigua es transforma en .................. que passa a la ................ i fa girar lalternador, per produir .......................... 211.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: A les centrals de ............................ es produeix ......................., de la mateixa manera que es fa a les centrals ......................... normals, per, a ms saprofita el ................. residual per calefacci o ..................... industrials. 212.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: A una .................. de cicle .................. es treballa en ........... etapes. A la primera una ............ de .............. crema el combustible i fa ................. un alternador, que genera ..................... A la segona etapa els .................. cremats i .................., que surten de la turbina de gas, ................ aigua com a una ................. de una central .................... normal. 213.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Una ................... de gas s un ............... semblant als dels .......... de transport de passatgers. 214.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: A les centrals ..................., a les de .................. i a les de cicle ......................, es crema un ...................... fssil per obtenir ........................

215.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Els .................. utilitzats a les centrals trmiques sn el ............, el .... ...... i el ......... natural. 216.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Una gran ................. de l....................... que fem servir a casa nostra ............... de centrals ...................... daquests tipus. 217.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Trmica, Electricitat, Vapor, Aigua, Combustible, Escalfar. 1 Lquid natural que fem servir per beure. 2 El que fem servir per fer funcionar els aparells elctrics. 3 Central que produeix electricitat a partir de la calor dels combustibles. 4 Proporcionar calor a alguna cosa, fent que augmenti la seva temperatura. 5 Material que es pot cremar. 6 Aigua en estat gass.

40

218.- Marca amb una creu els tres tipus de centrals de producci delectricitat que fan servir la calor dels combustibles. .- Central mareomotriu. .- Central de cicle combinat. .- Central trmica. .- Central de funcions mltiples. .- Central electro-ssmica. .- Central de cogeneraci. 219.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Caldera, Turbina, Alternador, Condensador, Gas, Fueloil. 1 Combustible gass. 2 Generador dinamo-elctric que produeix corrent altern. 3 Element duna central trmica que condensa el vapor que surt de la turbina. 4 Combustible lquid utilitzat a les centrals trmiques. 5 Motor que fa servir vapor daigua i mou lalternador. 6 Element de les centrals trmiques a on es transforma laigua lquida en vapor a pressi.

220.- Torna a dibuixar lesquema de la central trmica de la figura 13 i posa nom als seus elements. 221.- Torna a dibuixar lesquema de la central trmica de cicle combinat de la figura 14 i posa nom als seus elements. 222.- Marca amb una creu els quatre elements ms importants duna central trmica de producci delectricitat. .- Elevador daigua. .- Alternador. .- Turbina. .- Condensador. .- Dispositiu de seguretat. .- Caldera. 223.- Uneix amb fletxes cada element duna central trmica i la seva definici: Element de la central trmica Caldera Turbina Alternador Condensador Definici Generador dinamo-elctric que produeix corrent altern. Element duna central trmica que condensa el vapor que surt de la turbina. Element de les centrals trmiques a on es transforma laigua lquida en vapor a pressi. Motor que fa servir vapor daigua i mou lalternador.

224.- A una central trmica treballen 78 persones. Cada treballador porta un entrep de 230 grams de pes per esmorzar. Quant pesen tots els entrepans dels treballadors de la central?

41

225.- Per desmuntar la turbina duna central trmica shan de treure 320 cargols. Per treure un daquests cargols es triguen 2 minuts. Quin temps trigarem per treure tots els cargols de la turbina? 226.- Una central trmica funciona 6 hores cada dia. Quantes hores funciona al llarg de tota una setmana? 227.- Una central trmica t 35 finestres. Cadascuna daquestes finestres t 8 vidres. Quants vidres t total la central? En netejar un daquests vidres es triga minut i mig. Quant temps es triga en netejar tots els vidres de la central? 228.- Qu s una central trmica? 229.- Descriu cadascun del segents elements duna central trmica: Caldera, turbina, rodet, lep, condensador, alternador, circuit primari. 230.- Quina diferncia hi ha entre una central trmica, una central de cogeneraci i una central de cicle combinat? Es pot trobar ms informaci a: http://www.unesa.net/unesa/html/sabereinvestigar/largoviaje/termicas.htm 231.- Dibuixa la turbina de gas de la figura 16 i posa nom a les seves parts. 232.- Descriu el procs per posar en marxa una turbina de gas. 233.- De quina manera es pot modificar la velocitat de gir i aturar una turbina de gas? 234.- Fes una descripci de la central trmica de cicle combinat Plana del Vent, que es va connectar a la xarxa elctrica el 30 de juliol de 2007. 235.- De quin tipus sn les turbines de gas que fa servir aquesta central? 236.- Quantes tones de canonades dacer es van fer servir a la construcci de la central de cicle combinat Plana del Vent? 237.- Si cada metre de tub dacer costa 45 ; Quin preu tenen totes les canonades de la central Plana del Vent? 238.- El grup III de la Central Trmica del Narcea treballa amb vapor daigua a 538 C i 170 atmosferes de pressi. El grup turboalternador funciona a 3.000 r.p.m. amb una potencia de 364 MW. El seu rendiment s del 30%. La potencia calorfica del fuel s de 42,3 MJ/Kg i la seva densitat de 970 Kg per metre cbic. Lany 2002 aquest grup va produir 640 GWh. Quants watts hora representen aquesta quantitat de gigawatts? 239.- A quants MJ (Megajoules) equivalen els watts hora que has calculat a lexercici anterior? 240.- Considerant la potncia calorfica del fueloil, quants kilograms del mateix shauran de gastar per produir tota aquesta energia elctrica? 241.- Si, a ms, considerem que el rendiment de la central s del 30 % (Part de lenergia del fueloil que saprofita per produir electricitat); quin ser, en realitat, el pes del fueloil necessari per produir tota lelectricitat? 242.- Considerant la seva densitat, quants metres cbics de fuel van ser necessaris per produir aquesta electricitat (Tenint en compte el rendiment del 30%)? 243.- Quants viatges haur de fer un petroler de la srie Aframax de 100.000 tones de crrega per transportar tot aquest fuel?

42

244.- Si el viatge danada i tornada daquest petroler triga 24 dies: Quant de temps trigar a fer tots el viatges? 245.- Quantes hores va estar treballant la central a plena potncia?

7.- Energia nuclear

Una central nuclear produeix electricitat a partir de la fissi del urani. Aquesta reacci en cadena saprofita per escalfar aigua, produir vapor i moure una turbina com a la resta centrals trmiques. Lurani es un material daspecte metllic i color blanc platejat. Per poder reaccionar en cadena sobre lurani sha de dirigir una gran quantitat de neutrons lents. A les reaccions de fissi es produeix una gran quantitat de radiaci que torna radioactius tots els materials que estan a prop de lurani. Hi ha molts tipus de centrals nuclears, per les ms conegudes sn les daigua a pressi i les daigua en ebullici. Els elements ms importants duna central nuclear daigua a pressi sn el vas del reactor, les barres de combustible, les barres de control, el pressionador, el generador de vapor, la turbina, lalternador i el condensador.

Fig 18. Esquema duna central nuclear daigua a pressi

Al conjunt del vas del reactor, el generador de vapor i el pressionador sanomena circuit primari de la central.

43

Fig 19. Esquema del Circuit Primari duna central nuclear daigua a pressi

Un dels problemes de la utilitzaci de lenergia nuclear s el de lemmagatzematge dels residus que genera.

Un reactor nuclear s un aparell a on una reacci de fissi nuclear en cadena s iniciada i sostinguda de forma controlada. Per produir la fissi nuclear el nucli durani 235 sha de bombardejar amb neutrons lents, llavors absorbeix un daquests i es torna inestable, i tot seguit es trenca en dos toms ms petits, tres neutrons lliures, i una gran quantitat denergia. Aquesta energia serveix per escalfar laigua i produir vapor que mou una turbina i aquesta lalternador que genera electricitat. De fet les centrals nuclears tamb sn centrals trmiques. A dins del vas del reactor es troben les barres de combustible formades per dixid durani i les barres de control que permeten modificar la velocitat de la reacci de fissi.

44

Fig 20. Vas dun reactor nuclear, a on es troben les barres de combustible i les de control

Les barres de control es poden ficar i treure a dins del vas del reactor, entre les barres de combustible. El material de que estan fetes les barres de control absorbeix una gran quantitat de neutrons reduint o paralitzant la reacci de fissi. El generador de vapor s lequivalent a la caldera de les central trmiques convencionals.

Fig. 21 Generador de vapor duna central nuclear daigua a pressi

7.1 Combustible
Lurani s un recurs natural no gaire abundant. Es tracta dun element qumic del grup dels actnids amb aspecte metllic i color blanc argentat. Posseeix radiaci natural i una gran densitat, de lordre de 19.050 kg/m3. Va ser descobert al 1789 per M. H. Klaporfth.

45

L'urani natural est format per tres tipus distops: urani 238 (99,28 %), urani 235 (0,71%) i urani 234 (0,005%). El principal s de l'urani en lactualitat s lobtenci de combustible per als reactors nuclears que produeixen el 17% de lelectricitat obtinguda en el mn.

7.2 Neutrons
Els neutrons alliberats han de fer-se ms lents perqu puguin ser absorbits per un altre tom durani. Aquest procs de desacceleraci es produeix per la collisi de neutrons amb toms de substncies anomenades moderadors. Com a moderadors es fan servir substncies com laigua i el grafit que tamb t lavantatge del seu punt de fusi molt elevat.

7.3 Asc I i II i Vandells II

Les centrals nuclears Asc I, Asc II i Vandells II produeixen anualment ms de 24 mil milions de quilovats/hora delectricitat. Aix suposava lany 2007 aproximadament el 75% de lenergia elctrica generada a Catalunya. Ms informaci a: http://www.anav.es

Fig 22. Esquema de les centrals nuclears dAsc I i Asc II

Lexplotaci de les centrals nuclears d'Asc i Vandells II la du a terme des de 1998 lagrupaci dempreses formada pel Grupo Endesa (72%) i Iberdrola (28%). La central nuclear de Vandells II, de disseny americ (Westinghouse), s del tipus daigua lleugera a pressi (PWR). Amb una potencia elctrica de 992 MW va comenar a funcionar de forma comercial al mar de 1988. El combustible utilitzat a cadascuna de les unitats est constitut per unes 75 tones de dixid durani enriquit amb urani 235, en una proporci propera al 4,5%. Pots trobar ms informaci a: http://es.wikipedia.org/wiki/Combustible_nuclear

46

Fig 23. Extrem duna barra de combustible nuclear

Lxid durani es presenta en forma de pastilles cilndriques apilades a l'interior duns tubs o beines daliatge metllic de zirconi, duns 4 metres de longitud formant barres. Aquestes barres sagrupen alhora en feixos quadrats de 264 unitats, anomenats elements combustibles. Un reactor ple, cont a l'interior del vas 157 daquests elements combustibles, amb 264 barres a dins duna matriu de 17x17. Per fer una comparaci del volum del combustible equivalent, la producci de cadascuna de les tres centrals nuclears equival al consum de ms de 30.000 barrils diaris de petroli en una central de fuel didntica potncia, i al consum de ms de 6.000 tones diries de carb o 17.000 tones de lignit en una central trmica daquest tipus.

7.4 Control de la central

Com a moderador, per fer lents els neutrons, es fa servir la mateixa aigua de refrigeraci del reactor. La funci de les barres de control s regular la producci denergia i aturar el reactor. Per tal de regular el nombre de fissions i, per tant, la producci denergia, sintrodueixen en el reactor elements que absorbeixen neutrons. Hi ha 48 conjunts de barres dindi i cadmi en cada central, repartits a dins del nucli amb 24 barres a cada conjunt. Aquest control est reforat per lactuaci addicional duna dissoluci de bor en el refrigerant, que tamb s un absorbent de neutrons. Ambdues accions sn autosuficients, de manera independent, per cobrir la funci de control, engegada i aturada del reactor. La funci del circuit primari s la de transportar la calor produda en el reactor cap al circuit secundari on es produeix el vapor. El circuit primari est format pel generador de vapor, la bomba principal i el pressionador. El pressionador s un recipient de gran volum que serveix per regular les variacions de pressi, mantenint els valors de pressi requerits per a loperaci mitjanant un sistema combinat descalfadors elctrics i ruixadors daigua freda. s per aix que aquest tipus de centrals nuclears sanomenen daigua a pressi. La funci del circuit secundari s la generaci de vapor per fer funcionar la turbina i en aix no es diferencia duna central trmica convencional. En cada un dels tres generadors de vapor, la calor cedida per laigua del circuit primari, que circula per l'interior de cada un dels mltiples tubs de qu es composa el generador de vapor, escalfar laigua que circula per la part exterior i produir la seva evaporaci.

47

El vapor generat es dirigeix cap a la turbina per posar-la en moviment arrossegant lalternador installat al seu mateix eix, el qual, en girar, produeix electricitat.

Fig 24. Rodet duna turbina de vapor

Les centrals nuclears, igual que les altres centrals trmiques convencionals, necessita dun circuit de refrigeraci per evacuar la calor no utilitzada.

7.5 Refrigeraci
Les dues centrals d'Asc utilitzen com a font de refrigeraci laigua del riu Ebre i Vandells II utilitza aigua de mar. Laigua s dirigida cap al condensador que es troba a la sortida de la turbina, per condensar, a travs dels seus tubs, el vapor expansionat que ha servit per fer-la girar. Un cop travessats els tubs del condensador, el total de laigua utilitzada s torna novament al mar o al riu.

Fig 25. Torre de refrigeraci La canonada de presa daigua de refrigeraci de la central de Vandells II sendinsa en el mar, perpendicularment a la costa i pel fons, fins una longitud duns 250 metres. A les centrals dAsc laigua es pren del riu i addicionalment es disposa de torres de refrigeraci de tiratge forat i una torre de refrigeraci de tiratge natural amb una alada de 160 m, que actuen quan el descens del cabal del riu ho imposa amb la finalitat dassegurar que la temperatura de laigua descarregada respecti el lmit autoritzat. La sala de control constitueix el centre de control de totes les operacions de la central, a ella arriben tots els senyals i les mesures de funcionament dels equips i dels sistemes que la constitueixen. s tamb on se situen els indicadors, els registradors i els comandaments dels diversos equips i sistemes de la central. El procs de tractament i codificaci de les ordres emeses i de les informacions generades es duu a terme duna manera altament automatitzada, amb la collaboraci de lordinador de procs i sota el comandament i el control dels operadors.

48

7.6 Vandells I
Inaugurada el 1972 era una central de tipus grafit-urani natural i refrigerada por gas (lnica daquest tipus construda a Espanya). Potncia 480 MW. El 19 doctubre de 1989 es va produir un incendi a la zona de turbines, que va ser qualificat com un incident de nivell 3 a lescala INES ("incident important"), per no va provocar emissi de radioactivitat a lexterior. Lelevat cost de les mesures exigides per lorganisme regulador espanyol (CSN) per a corregir les irregularitats detectades van provocar que lempresa explotadora decids el seu tancament definitiu. A lactualitat es troba parcialment desmantellada, estant ledifici del reactor en perode de latncia, procs que dura 25 anys. Lany 2028 es procedir a executar el nivell 3, que consisteix en el desmantellament del calaix del reactor per alliberar totalment lemplaament. Durant el perode de latncia el calaix romandr tancat en un revestiment, realitzat en acer galvanitzat, que queda separat 1,5 metres del calaix, arranca a la cota +16 i saixeca 6 metres por sobre de la llosa del calaix, a la cota +63, a on sha collocat una coberta. El pes daquesta estructura s de 350 tones y est dissenyada per aguantar rfegues de vents de ms de 200 km/h y precipitacions de 140 l/m.

7.7 Central nuclear EPR

LEPR (European Pressurized water Reactor) s un nou disseny de reactor basat al sistema (PWR) alimentat amb xids durani 235 i de plutoni en concentracions per sobre del 5% (MOX). El primer reactor daquest tipus sest construint en Finlndia amb una potncia de 1.600 MW. Aquest generador es construeix a lilla dOlkiluoto a la ciutat dEurajoki, a loest de Finlndia. Aquest reactor ser el reactor N 3 de la central de Olkiluoto, i est previst que entri en funcionament lany 2014, el construeixen les empreses AREVA (francesa) i SIEMENS A.G. (alemanya) amb un cost de 3,7 bilions deuros. Ms informaci a: http://www.foronuclear.org

246.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Una central ................ produeix ................... a partir de la ............... del urani. Aquesta reacci en ................... saprofita per ............... aigua, produir ................ i moure una ............... com a la resta centrals .................. 247.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: L............ es un material daspecte .............. i color blanc ........................ 248.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Per poder ....................... en cadena sobre l................ sha de dirigir una gran quantitat de ....................... lents. 249.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta:

49

A les reaccions de ................. es produeix una gran quantitat de ................ que torna radioactius tots els ..................... que estan a prop de l.................... 250.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Hi ha molts ................. de centrals ....................., per les ms conegudes sn les d................ a ....................... i les daigua en ebullici. 251.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Els ......................... ms importants duna ................. nuclear daigua a pressi sn el ............. del reactor, les ..................... de combustible, les barres de ................, el pressionador, el .................. de vapor, la ...................., lalternador i el condensador. 252.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Al conjunt del vas del ................., el generador de .............. i el .......................... sanomena circuit ................... de la central. 253.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: Un dels .......................... de la utilitzaci de l.................... nuclear s el de l............................. dels .................. que genera. 254.- Omple aquests mots encreuats amb les paraules: Reacci, Cadena, Fissi, Vas, Pressionador, Barres. 1 Recipient de gran volum que serveix per regular les variacions de pressi al circuit primari. 2 Element allargat del que penja lncora dels vaixells. 3 Forma en que es disposa el combustible nuclear de dixid durani. 4 Recipient dacer que forma el reactor. 5 Tipus de reacci nuclear a la qual es trenquen els nuclis de lurani 235. 6 Acte de reaccionar.

255.- Dibuixa lesquema de la central nuclear daigua a pressi de la figura 18, i posa nom als seus elements. 256.- Dibuixa lesquema del Circuit Primari duna central nuclear daigua a pressi de la figura 19, i posa noms als seus elements. 257.- De cada tona de mineral durani es poden extreure 30 grams del mateix. Quantes tones de mineral es necessiten per extreure una tona durani metllic? 258.- Quantes tones de mineral es necessiten per fabricar les 75 tones de durani que hi ha a dins del vas del reactor duna central nuclear? 259.- Totes aquestes tones durani estan distribudes a 264 barres de combustible. Per collocar al seu lloc cada barra de combustible es triguen 15 minuts. Quant de temps es trigar en posar totes les barres de combustible a dins del vas del reactor?

50

260.- Cada kilogram de combustible durani costa 356 . Quant costa una tona de combustible durani? 261.- Si al vas del reactor hi han 75 tones de combustible durani; quant costar tot aquest combustible? 262.- Marca amb una creu els elements ms importants duna central nuclear daigua a pressi (Figura 18): .- Enriquidor de neutrons. .- Recinte de contenci. .- Injector daigua. .- Barres de control. .- Dispositiu de seguretat. .- Turbogenerador de vapor. .- Vas del reactor. .- Dipsit de residus. .- Incinerador de cendres. .- Condensador. .- Dispositiu de seguretat. .- Bomba del primari. .- Generador de vapor. .- Bombes. 263.- Uneix amb fletxes cada element duna central nuclear daigua a pressi i la seva definici: Element de la central nuclear daigua a pressi Recinte de contenci Barres de control Turbogenerador de vapor Condensador Vas del reactor Bomba del primari Generador de vapor Bombes Definici Conjunt de turbina de vapor y alternador. Element duna central nuclear que condensa el vapor que surt de la turbina. Element de les centrals nuclears a on es transforma laigua lquida en vapor a pressi. Elements que fan circular laigua pels diferents circuits, tant pel primari, com el del condensador. Barres que sobresurten del vas del reactor i sutilitzen per controlar la reacci de fissi. Dipsit dacer que forma part del reactor i cont les barres de combustible i les barres de control. Edifici de formig que cont a dins el vas del reactor, les barres de control, el generador de vapor i la bomba del primari. Bomba que fa circular laigua entre el reactor i el generador de vapor.

264.- Marca amb una creu els elements ms importants del circuit primari duna central nuclear daigua a pressi (Figura 19): .- Enriquidor de neutrons. .- Barres de control. .- Vas del reactor. .- Dipsit de residus. .- Incinerador de cendres. .- Pressionador. .- Dispositiu de seguretat. .- Bomba del primari. .- Generador de vapor. .- Bombes.

51

265.- Uneix amb fletxes cada element del circuit primari duna central nuclear daigua a pressi amb la seva definici: Element del circuit primari Vas del reactor Pressionador Generador de vapor Bomba del circuit primari Definici Element de les centrals nuclears a on es transforma laigua lquida en vapor a pressi. Dipsit dacer que forma part del reactor i cont les barres de combustible i les barres de control. Bomba que fa circular laigua entre el reactor i el generador de vapor. Element que mant constant la pressi de laigua al circuit primari.

266.- Explica que s un reactor nuclear? 267.- Com es comporta el nucli durani 235 durant la reacci de fissi nuclear? 268.- Quins dos tipus de barres hi han a dins del vas del reactor? 269.- Fes el dibuix del vas del reactor de la central daigua a pressi (PWR) de la figura 20 i posa nom als seus elements. 270.- Qu fan les barres de control amb els neutrons? 271.- Descriu totes les caracterstiques que coneguis de lurani. 272.- Qui i quan va descobrir lurani? 273.- Cerca a wikipedia qu sn els istops. 274.- Com saconsegueix que els neutrons siguin ms lents? 275.- Quins materials sutilitzen com a moderadors del neutrons a les centrals nuclears? 276.- Quines centrals nuclears funcionen a Catalunya? 277.- Quin percentatge de lelectricitat generada a Catalunya produeixen les centrals nuclears? 278.- Dibuixa lesquema de la figura 22 i posa nom als diferents element de la central nuclear. 279.- Descriu quina funci tenen els segents elements duna central PWR: reactor, pressionador, generador de vapor, circuit primari, bombes, circuit secundari, grup turboalternador, condensador i torre de refrigeraci. 280.- Descriu com es disposa el combustible al vas dels reactors de les centrals nuclears catalanes. Explica com estan fetes les barres de combustible. 281.- Quantes barres de control hi ha en un reactor daquest tipus i de quin material estan fetes? 282.- Com saconsegueix ,al pressionador, mantenir la pressi constant de laigua del circuit primari? 283.- Don es treu laigua per refrigerar les tres central que hi ha a Tarragona? 284.- Quins dos elements sutilitzen per refrigerar la central nuclear dAsc? 285.- Fes una descripci de les caracterstiques generals de la central nuclear dAsc I.

52

286.- De quin tipus era la central nuclear de Vandells I? 287.- Per quina ra no est en funcionament la central nuclear de Vandells I? 288.- Que sha fet amb la central nuclear de Vandells I? 289.- Com ser la nova central nuclear europea d Olkiluoto? 290.- Cerca informaci sobre laccident de la central nuclear de Txernbil i les seves conseqncies i fes un redactat de mitja pgina. Pots buscar a: http://ca.wikipedia.org 291.- Cerca informaci sobre laccident a la central nuclear japonesa de Fukushima i fes un redactat de mitja pgina. Pots buscar ms informaci a: http://almadeherrero.blogspot.com/2011/03/como-se-llega-esto-en-fukushima.html 292.- A una beina de zirconi de 4 metres de llarg es colloquen les pastilles de dixid durani. Cadascuna daquestes pastilles t una alada dun centmetre. Quantes pastilles durani hi caben a una daquestes beines? 293.- Cada barra de combustible dun reactor nuclear de Tarragona cont 264 beines de zirconi. Quantes pastilles hi ha a una barra de combustible nuclear? 294.- Al reactor nuclear hi caben 157 barres de combustible. Quantes pastilles hi ha a dins del reactor nuclear? 295.- Al reactor en total hi han 75 tones de dixid durani. Quant pesa cada pastilla durani? 296.- El preu del Kg de combustible nuclear s de 2.600 . Quant costa la recrrega sencera dun reactor nuclear? Ms informaci a: http://world-nuclear.org/info/inf02.html 297.- A un contenidor pel transport de combustible nuclear hi caben 12 barres de combustible. Quants daquests contenidors es necessiten per transportar totes les barres de combustible de un reactor nuclear? 298.- Les mides dun daquests contenidors son 6 x 2 x 2 metres. Si apilem tots els contenidors necessaris per transportar totes les barres de combustible de un reactor, quines mides en tindr tot el conjunt? Fes un dibuix de com ho has apilat.

8.- Llei de conservaci de lenergia

La llei de Conservaci de lEnergia diu que lenergia ni es crea ni es destrueix, noms es transforma duna forma en una altra.

James Prescott Joule va investigar, lany 1845, quina s lequivalncia entre lenergia mecnica i la calor. Com a reconeixement a la seva feina es va donar el seu nom a la unitat denergia al sistema internacional dunitats. El seu treball va ajudar a formular lenunciat, que va fer el fsic i metge Alemany Julius von Mayer al 1846, de la primera llei de la termodinmica. Aquesta llei estableix que lenergia ni es crea ni es destrueix, es a dir sempre hi ha la mateixa quantitat denergia. El que si pot succeir es que una forma denergia es transformi en una altra.

53

Fig. 26 James Prescott Joule i Julius von Mayer

Albert Einstein va establir a la seva teoria de la relativitat, escrita al 1905, que en realitat la matria si que es pot transformar en energia, encara que ho faci noms en condicions molt particulars. Aquesta equivalncia entre matria i energia es pot resumir amb la segent equaci: E = mc2 A la qual E representa lenergia (en joules) m la massa (en kilograms) i c la velocitat de la llum (300.000.000 m/s).

Fig. 27 Albert Einstein lany 1905

299.- Omple aquesta frase amb les paraules que facin falta: La llei de .................. de lEnergia diu que lenergia ni es ............. ni es ....................., noms es ...................... duna .............. en una altra.

54

300.- Cerca ms informaci a http://es.wikipedia.org sobre el cientfic James Prescott Joule i fes un redactat de mitja pgina amb la seva biografia. 301.- Cerca ms informaci a http://es.wikipedia.org sobre el cientfic Julius von Mayer i fes un redactat de mitja pgina amb la seva biografia. 302.- Cerca ms informaci a http://es.wikipedia.org sobre el cientfic Albert Einstein, i fes un redactat de mitja pgina amb la seva biografia.

55