20

moviment

Contra la discriminaci al Xile dAllende

Per: Pablo Cceres

Lany 2011 Xile sha caracteritzat per nombroses mobilitzacions dorganitzacions socials, les reivindicacions de les quals han anat de loposici a la construcci de la megacentral hidroelctrica dEndesa i Colbn a la Patagnia, al rebuig a la celebraci del Dia de la raa, en solidaritat amb la causa de les comunitats indgenes maputxes. Durant mesos les manifestacions estudiantils han tornat a trepitjar els carrers de Santiago, per exigir qualitat en leducaci i, sobretot, gratutat, buscant la igualtat per a tot el poble xil. Per el govern, poc solidari

amb les causes socials, ha respost amb gasos lacrimgens, xocs policials i empresonaments a estudiants que tenien el legtim dret de reclamar justcia social. Aquest any tampoc no han faltat al carrer seguidors de lesglsia catlica que, de la m dels partits conservadors i temorosos que sestigui a lavantsala del reconeixement de la uni civil de parelles homosexuals, han proclamat als quatre vents que el matrimoni s una uni exclusiva de lhome i la dona. No obstant aix, la nota diversa lha posat lesglsia luterana, que sha entrevistat amb

dirigents dorganitzacions GLTBQI per oferir el seu suport en la consolidaci de la llei contra la discriminaci.

Lesglsia catlica, temorosa que sestigui a lavantsala del reconeixement de la uni civil de parelles homosexuals, ha proclamat als quatre vents que el matrimoni s una uni exclusiva de lhome i la dona.
s en aquest context de mobilitzacions socials que ms de 13.000 persones van ocupar els carrers de Santiago per reclamar la llei didentitat de gnere, la llei duni civil i la llei contra la discriminaci. Com si fos el Xile de Salvador Allende, van flamejar-hi banderes de larc de sant Mart i la tarda va vestir-se de festa i reivindicaci dels drets homosexuals, lsbics i transgnere. Representants dorganitzacions GLTBQI van expressar la seva indignaci davant la manifestaci de lesglsia catlica i dels partits conservadors. Van defensar la constituci nacional i, especialment, els articles que fan referncia a les garanties digualtat davant la llei entre tots/es els ciutadans/es xilens/es. Daltra banda, tamb van reivindicar el dret que tenen les famlies homoparentals a totes les garanties socials, tenint en compte que moltes

moviment 21
Van manifestar al carrer que tota persona t dret a viure els seus afectes pblicament sense que aquests siguin considerats ofensius a la moral i els bons costums de la societat xilena
daquestes famlies ja estan constitudes sense que cap llei les empari. Davant les autoritats competents , tamb van denunciar els centenars de casos de discriminaci, violncia i crims dodi, sollicitant justcia i cstig a qui hagi coms aquests delictes: dara endavant les lleis han de garantir el dret a lorganitzaci i la llibertat dexpressi en llocs pblics. Aix, els milers de manifestants amb pancartes i robes acolorides van expressar el desig de canvi de la societat. Van voler fer saber que tothom t dret a viure els seus afectes pblicament sense que aquests siguin considerats ofensius a la moral i els bons costums de la societat xilena. A ms, van declarar el 4 de setembre com a Dia de la no-violncia envers la comunitat GLTBQI i, en finalitzar la manifestaci, tant els poltics progressistes com els dirigents trans, van reclamar la llei contra la discriminaci. Llatinoamrica tamb es vesteix de colors per unir-se a la lluita internacional pels drets dels gais, lesbianes i trans. El desafiament actual consisteix a establir ponts

de comunicaci entre les associacions dels diferents pasos, de manera que sintercanvin experincies i, definitivament, es posi punt i final a la llarga historia de repressi, censura i violncia envers aquells que expressen la seva orientaci sexual i de gnere. Visca Xile! Visca la lluita GLTBQI internacional!

Desinhibici corporal
21 - 22 de gener 2012 17h - 19h
De vegades sn els punts febles els que ens donen les emocions fortes. De vegades s a qui no coneixes que ms vols apropar-te. De vegades el que et fa enrere s el que ms tatreu. Tapuntes a una cita amb el teu cos?