54

DISSABTE, 4 DE FEBRER DEL 2012 | Regi7

CULTURES
Colnia de Can Bartet. Al Ber-
gued. Esteve Ruscalleda, inspec-
tor del jutjat de Berga, investiga la
mort duna dona, la majordoma
del mossn. s el punt darrenca-
da del debut de lescriptora Marta
Bans (Barcelona, 1(),
una de les autores convida-
des a la BCNegra que, ns
dissabte que ve, reunir a la
capital catalana una sei-
xantena dautors que es de-
diquen a aquest gnere.
Tamb catalans. I s que la
nmina de crims escrits
en la llengua de Fabra
passa per un dol mo-
ment. Ni subproducte ni
subgnere. Negra (be-
neda per la intellectua-
litat) o policaca (per les
masses: qui s el culpa-
ble?). Sebasti Benas-
sar, Teresa Solana, Pau
Vidal, Agust Veh, Salvador
Balcells, Jaume Benavente,
Marc Pastor, Jordi de Manuel, Juli
Alandes, Albert Villar... Podem
parlar duna novella negra cata-
lana o a la catalana? Duns refe-
rents? Duns temes propis?
Lexpert. Biblioteca La Bbila de
lHospitalet. Un bergued, Jordi Ca-
nal i Artigas (1jj) va decidir, en
ple declivi del gnere, a mitjans
dels anys o, proposar a la Dipu-
taci de Barcelona un centre de-
dicat exclusivament al gnere ne-
gre i policac, el primer del pas. Ho
va aconseguir, el 1. Es va in-
ventar, tamb, el primer club de
novella negra de lestat. I s, al cos-
tat dlex Martn, coautor dun es-
tudi imprescindible sobre ledi-
ci de novella negra a Catalunya,
La cua de palla: retrat en groc i ne-
gre (Alrevs).El llibre,una anlisi
crtica, rigorosa i gens complaent
dels camins de ledici, recull la-
posta i la decadncia dEdicions 6a
en la mtica collecci La cua de
palla (el que no va poder fer el
franquisme ho va poder el mercat,
diu Canal). Lassaig no oblida la se-
gona gran collecci, La Negra de
La Magrana. Depura responsabi-
litats i reparteix aplaudiments. Tot
t un principi i un nal.
Linici. El principi de la no-
vella negra t un nom Manuel
de Pedrolo. Amb un antece-
dent, Rafael Tasis. Pedrolo s
el gran introductor dels gne-
res a Catalunya, novella negra,
cincia-cci... creia
en la literatura po-
pular i volia difon-
dre-la, explica Ca-
nal. Director de La
Cua de Palla
(16-1;o), el
seu gran deixeble
va ser Jaume Fus-
ter -lintroductor
del terme perdiguer com a si-
nnim de detectiu-i el collectiu li-
terari Ofelia Dracs (Joan Rend,
Joaquim Carb, Maria Antnia
Oliver, Pep Albanell...). La tercera
baula de la cadena s Andreu
Martn que deixa de ser un dei-
xeble lineal i beu, sobretot, de Vz-
quez Montalbn i Jaume Fuster.
Martn normalitza el gnere. Po-
dem considerar els escriptors del
segle XXI deixebles de Martn?
No, ni crec que ells tinguin cap
sentiment de generaci.
El boom actual. Canal el situa
entre el aooj i el aoo6. La culpa que
la literatura negra no estigui mor-
ta desprs de la letargia dels anys
o s dels nrdics? En bona part, s.
Lefecte Millenniumde Stieg Lars-
son ha ajudat a qu moltes edito-
rials es decidissin a publicar no-
vella negra: van veure que hi ha-
via lectors. El gnere negre, asse-
gura el bergued, s la novella re-
alista del nostre temps.
Els investigadors. La primera
novella negra que vaig llegir pro-
tagonitzada per un Mosso dEs-
quadra no se la creia ning. Es for-
ava una realitat que no existia
per la realitat va anar canviant.
I molt. Un elevat tant per cent de
la novella negra catalana actual t
a un mosso com a protagonista. I
a ning, ara ja, no li estranya. Els te-
mes? Els que preocupen a la so-
cietat: corrupci, immigraci... La
normalitzaci total arribar, segons
Canal, quan
el protagonista
sigui un policia cor-
rupte, com passa a totes
les policies del mn.
El suport editorial. Les
colleccions (amb cobertes iden-
ticables, numeraci dels ttols i un
director editorial que faci de nexe
entre editorial i lector) sn, per a
Canal, bsiques. En denitiva, la
feina que Pedrolo va fer a La cua de
palla o Fuster a La Negra de la Ma-
grana (on es van publicar un bon
nombre dautors catalans entre el
8j i el j). I la que lex Martn ha
iniciat a Crims.cat, una collecci
de leditorial Alrevs i tamb una
pgina web dedicada a la novella
negra en catal. Saben quin autor
ha publicat en el que han estat, ns
ara, les dues grans colleccions a
Catalunya? Andreu Martn, que
tamb ha obert el foc a Crims.cat,
nascuda amb vocaci de ser la
tercera gran collecci de la hist-
ria del gnere al pas. Un Andreu
Martn, diu Canal, que sempre ha
obviat les modes i ha fet, durant
anys, la travessa del desert.
Podem parlar duna novella
negra catalana? Encara no: jo
crec que falten uns 1o o 1j anys per
poder parlar duna novella
negra catalana. La majoria
dautors sn del segle
XXI, sha de veure cap a
on es dirigeixen, qui con-
tinua i qui plega. Entre els
autors actuals, Canal des-
taca Agust Veh, sotsins-
pector de la Gurdia
Urbana de Figueres,
pel seu llenguatge
empordans i un
humor sorneguer:
quan la novella negra
surt a comarques sen-
riqueix el gnere.
SUSANA PAZ | MANRESA
Als 17 anys va marxar de la
capital berguedana per es-
tudiar Biologia a Barcelona. Per
va decidir ser bibliotecari. Mant
vincles personals amb Berga i una
cita ineludible: la Patum. Jordi Ca-
nal s director de la Biblioteca la
Bbila de lHospitalet des del
1999, la primera biblioteca pbli-
ca del pas dedicada a aquesta
especialitat; s el creador del fan-
zine LH Confidencial i del primer
club de lectura de novella negra a
lestat espanyol. Des del 2007 co-
ordina el Premi Internacional de
novella negra LH Confidencial.

JORDI CANAL
BERGA, 1955
El bergued Jordi
Canal (a la imatge) i
lex Martn
presentaran De la
Cua de Palla a
Crims.cat, dimarts
(12 h), a la facultat
de Comunicaci
Blanquerna
La novella negra senriqueix amb una nmina dautors del
pas que creix i es diversifica Reps dun gnere molt viu

FLORA CAMPILLO
55
Regi7 | DISSABTE, 4 DE FEBRER DEL 2012
CULTURES
Mrkaris: la crisi grega i el premi Carvalho
Fill de pare armeni i de mare grega, Petros
Mrkaris va nixer el 1937 a Istanbul. La
primria la va fer en una escola grega per la
seva formaci s alemanya. Traductor de Brecht
(un gran admirador de les novelles policaques).
Goethe, Bernhard, Schnitzler... Mrkaris va es-
tudiar economia per insistncia paterna per, fi-
nalment, es va decantar per les lletres en la
seva llengua materna, el grec. Admirador de Si-
menon i estret collaborador del recentment
desaparegut director de cinema Theo Angelo-
poulos, lescriptor rebr dijous el VII Premi Pepe
Carvalho, grcies al comissari atenenc Kostas
Kharitos, al qual es fa difcil arribar a final de
mes en plena crisi grega. El jurat ha considerat
Mrkaris un dels representants ms clars de la
novella negra mediterrnia. Tant Mrkaris com
Vzquez Montalbn fan que els seus personat-
ges siguin testimonis crtics de levoluci dAte-
nes i Barcelona, dues ciutats que es convertei-
xen en coprotagonistes de les seves novelles.
No sestalvia la corrupci, la manipulaci del po-
der o les diferncies entre justcia i llei. El seu
darrer ttol s Amb laigua fins al coll (Tusquets).
Dissabte dia 11 signar a la llibreria Negra y Cri-
minal (12.30 h).

INGER
WOLF
gy. Dinamarca.
Hielo y cenizas
(Alba Editorial). Suspens psicolgic i
novella policaca amb lintrovertit
detectiu Daniel Trokic, dorigen
croata, i la jove Lisa Kornelius.
A MS A MS
AUTORS
NRDICS
GUNNAR STAALESEN. 1947.
Noruega. Los crculos de la
muerte (Alba Editorial). Pare del
detectiu Varg Veum, antic
treballador de locina de protecci
a la infncia.
ANDERS ROSLUND I BRGE
HELLSTRM. g5 i gy. Sucia.
Els hereus de Wallander i Beck.
Tres segundos (RBA) guanyadora
del CWA International Dagger.
JUSSI ADLER-OLSEN: go.
Dinamarca. El mensaje que lleg
en una botella (Maeva). El
tercer cas per a Carl Mrck,
comissari del Departament
Q, de casos no resolts.
ANNE
PERRY
g8. Londres.
Una prdida
razonable (Ediciones B). La reina
de la novella de detectius (i
condemnada en la vida real per un
crim adolescent). Creadora de les
sagues de Thomas Pitt i William
Monk al Londres victori.
A MS A MS
AUTORS
ANGLESOS
DAVID PEACE. 1967. Ossett.
g8 (Alba Editorial). Darrer
volum de la teatralogia Red Riding
Quartet, basada en els crims de
lesbudellador de Yorkshire. Un dels
autors ms fascinants del gnere
negre ms social. Lany passat ja va
visitar la BCNegra.
JAKE ARNOTT. 1961.
Buckinghamshire. Crmenes de
pelcula. (Mondadori). Renovador
del gnere criminal i pulp, Arnott
clou amb aquest llibre una trilogia
amb un especial sentit de lhumor
dedicada al mn dels gngsters i
dels baixos fons de Londres.
MAURIZIO
DE
GIOVANNI
g8. Npols.
Lhivern del comissari Ricciardi
(La Campana), ambientat al Npols
feixista dels anys o s el primer
ttol duna srie de quatre volums
(La primavera, ja publicada per La
Campana; Lestiu i La tardor). El
comissari Ricciardi t un do que
alhora s una maledicci personal:
els morts li traslladen les seves
ltimes paraules. Fa duet amb el
del sergent Maioni. Una autntica
descoberta. Diferent. ntima.
A MS A MS
AUTORS
ITALIANS
MARCO MALVALDI. 1974. Pisa.
La brisca de cinco (Destino). ,
Malvaldi (que treballa
dinvestigador qumic) ha creat a
Itlia una xarxa de lectors addictes
als jubilats de la Toscana. El grup
de la tercera edat del Bar Lume,
amb el cambrer Massimo,
investigaran lassassinat duna jove
apareguda en un contenidor.
KARIN
SLAUGHTER
gy. Georgia. El
nmero de la
traicin (Roca Editoral).
Considerada la successora de
Patricia Cornwell. La seva producci
literria es divideix en dues sries,
la protagonitzada per lagent
especial Will Trent; i la ms popular,
amb la forense Sara Linton, el cap
de policia Jeffrey Tolliver i la
detectiu Lena Adams (tres ttols
publicats a RBA, el darrer,
Perseguidas). A El numero de la
traicin uneix els personatges de
les dues sries. Ha venut zo milions
de llibres.
A MS A MS
AUTORS
AMERICANS
JEFFERY DEAVER. 1950. Glen
Ellyn. El pare del Lincoln Rhyme,
detectiu tetraplgic que havia
estat cap forense de la policia de
Nova York. Publicat per Umbriel i
autor dEl coleccionista de huesos.
Deaver signa, tamb, Carta blanca,
(Umbriel) el retorn de James Bond.
Una exhibici de la unitat ca-
nina dels Mossos dEsquadra
(que, potser, podria importar-se,
com en les darreres edicions, al Fe-
cinema), es podr veure dilluns
(16 h) amb Jordi Mar Garcia, sots-
inspector del cos, i tres guies per
tal de respondre una pregunta:
per qu no hi ha gats policia?. El
mateix dia (18 h), a travs duna
taula rodona sobre mfies russes,
es retr homenatge a David Mart-
nez Madero, el primer director de
lOficina Antifrau de Catalunya,
mort de manera sobtada ara fa un
any i participant de la BCNegra en
edicions anteriors. Carlos Otamen-
di, inspector dels Mossos, modera-
r, dijous que ve (16 h), una taula
rodona sobre la importncia de la
neurocincia, en la qual participa-
ran Narcs Cardoner, psiquiatre, i
Vicente Garrido, novellista i crimi-
nleg. La BCNegra acabar dissab-
te que ve amb una trobada entre
lectors i autors assaborint musclos
a la llibreria Negra i Criminal (13h).

La collaboraci
amb els Mossos
La BCNegra, comissaria-
da per Paco Camarasa,
propietari de la llibreria
Negra i criminal, s el
gran esdeveniment
anual de la litera-
tura de gnere al
pas. El certamen,
iniciat ara fa set
anys, aconsegueix
reunir en poc ms
duna setmana algu-
nes de les plomes ms re-
presentatives o novedoses del g-
nere per premiar, a travs de Vz-
quez Montalbn i Pepe Carvalho,
un exponent del negre. Enguany,
el grec Petros Mrkaris.
Qu es cou en catal i en caste-
ll? Els primers estaran represen-
tats per Marta Bans, Jordi de Ma-
nuel, Carme Riera, Vicent Us,
Pau Vidal , Albert Villar, arxiver de
La Seu dUrgell; i Sebasti Benna-
sar i Andreu Martn; els segons
amb Diego Aimexeiras, Juan Bas,
Gabriela Caas, Marcelo Lujn, Ja-
vier Mrquez i Carlos Salem. Tam-
b Lorenzo Silva, que parlar amb
Mrkaris. Sense oblidar (txes in-
feriors) la sang nrdica, italiana,
anglesa i els assassins en srie
americans. De les idlliques Ca-
nries tamb hi haur dosi, amb
Jos Luis
Correa i Alexis Ravelo; sanalitza-
ran els crims de la classe alta, amb
largentina Claudia Pieiro, Tere-
sa Solana i Maruja Torres; Barce-
lona com a escenari, amb Laura
Fernndez, David C. Hall, Toni
Hill, Julin Snchez, Carlos Zann
i Cristina Fallars; les desapari-
cions, amb el francs Patrick Bard
i Maite Carranza; la relaci entre
jutges i convictes, amb Reyes Cal-
dern. I lAmrica Llatina a travs
del cine i la novella. horaris i dies
a www. bcn.cat/bcnegra.
S.PAZ | MANRESA
Crims amb denominaci dorigen
La BCNegra reuneix escriptors europeus i americans en una cita on no fallen els nrdics
JORDI CIRERA