Programaci didctica de la matria HISTRIA DE LART de Segon de Batxillerat

Josep Bernat Cap DNI: 43045366 S

OPOSICIONS AL COS DE PROFESSORS DENSENYAMENT SECUNDARI

1

ANY 2007

NDEX 1. Introducci: justificaci de la programaci ............................................................. 4 1. 1. Nivells de concreci .............................................................................................. 4 1. 2. Justificaci de la matria ...................................................................................... 5 2. Objectius generals ...................................................................................................... 6 2.1. Objectius generals detapa .................................................................................... 6 2.2. Objectius generals drea ...................................................................................... 6 2.3. Objectius generals de la matria ........................................................................... 6 3. Continguts ................................................................................................................... 7 3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals ................................................................ 7 3.2. Procediments ......................................................................................................... 9 3.3. Valors, normes i actituds ....................................................................................... 9 3.4. Continguts transversals ....................................................................................... 10 3.5. Continguts interdisdisciplinars ............................................................................. 10 4. Temporitzaci ............................................................................................................ 11 5. Metodologia ............................................................................................................... 12
2

5.1. Principis metodolgics generals .......................................................................... 12 5.2. Dinmica de les sessions .................................................................................... 12 5.3. Estils o tcniques densenyament ....................................................................... 13 5.4. Activitats densenyament/aprenentatge ............................................................... 13 5.5. Recursos didctics .............................................................................................. 14 5.5.1. Per al professor ............................................................................................ 14 5.5.2. Per a lalumnat ............................................................................................. 14 5.6. Agrupaments i espai docent ................................................................................ 14 5.7. s de les Tecnologies de la Informaci i Comunicaci (TIC) .............................. 15 6. Avaluaci ................................................................................................................... 15 6.1. Principis generals ................................................................................................ 15 6.2. Criteris davaluaci .............................................................................................. 16 6.3. Criteris de qualificaci i recuperaci .................................................................... 19 6.4. Instruments i procediments davaluaci .............................................................. 20 7. Alumnat amb necessitats educatives especfiques .............................................. 21 8. Activitats complementries i extraescolars ........................................................... 21 9. Les Unitats Didctiques ........................................................................................... 21 UNITAT DIDCTIA I: Teoria i funci de lart ................................................................ 21 UNITAT DIDCTICA II: Art Prehistric. Art Egipci. Art Mesopotmic ......................... 24 UNITAT DIDCTICA III: Lart Clssic. Grcia i Roma. Lart Paleocristi .................... 26 UNITAT DIDCTICA IV: LAlta Edat Mitjana: Bizant, Preromnic i Islmic ............ 30 UNITAT DIDCTICA V:La Baixa Edat Mitjana: Mitjana: Romnic i Gtic ..................
3

33 UNITAT DIDCTICA VI: El Renaixement. El Manierisme .......................................... 37 UNITAT DIDCTICA VII: El Barroc ......................................................................... 41 UNITAT DIDCTICA VIII: Rococ. Lart Neoclssic. Goya ......................................... 45 UNITAT DIDCTICA IX: Larquitectura del segle XIX. Evoluci de les arts figuratives fins a lImpressionisme ............................................................................................... 47 UNITAT DIDCTICA X: LImpressionisme .................................................................. 50 UNITAT DIDCTICA XI: Evoluci de les arts figuratives al segle XX. Larquitectura i lurbanisme del segle XX ............................................................................................ 52 UNITAT DIDCTICA XII: La imatge i el cinema .......................................................... 56

1. INTRODUCCI: JUSTIFICACI DE LA PROGRAMACI 1.1. Nivells de concreci La matria Histria de lart s prpia de les modalitats dHumanitats i cincies socials i dArt que sofereixen al 2n curs de batxillerat de letapa densenyament postobligatori i est elaborada dacord amb la normativa legal vigent que ordena el sistema educatiu a
4

lEstat Espanyol (Llei orgnica 1/1990, de 3 dOctubre, dordenaci general del sistema educatiu, la Llei orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat dEducaci i la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci). La programaci daula de la matria s el resultat dun procs que t tres nivells de concreci: - El primer correspon a ladministraci autonmica que estableix lestructura i ordenaci dels ensenyaments de batxillerat a les Illes Balears al Decret 111/2002, de 2 dagost de 2002. - El segon, que correspon a la primera part daquest document, s laportaci que fa el departament amb les programacions de les matries de lrea de coneixement de Cincies socials al Projecte educatiu de centre. - El tercer, que seria la segona part del document, correspon al professor que imparteix la matria i concreta la prctica dels procs densenyament i aprenentatge amb els elements curriculars desenvolupats als altres nivells, especificats a partir de establir la relaci ms adient entre les capacitats recollides als objectius amb els continguts a travs de les activitats densenyament i aprenentatge per tal davaluar amb rigor les intencions educatives del procs densenyament, la seva eficcia i adequaci a la matria, laplicaci del projecte curricular i la programaci a laula. El procs densenyament s la concreci a partir de la norma legal de desenvolupament dels elements curriculars: objectius generals -capacitats-, continguts -conceptuals, procedimentals i actitudinals-, orientacions metodolgiques i per a lavaluaci. La programaci a laula s la prctica de les intencions educatives del Projecte curricular del centre que se concreten en el temps i relacionen tots els elements anteriors aplicant una metodologia especfica basada en activitats densenyament i aprenentatge, organitzades i seqenciades amb criteri i rigor per als alumnes, amb les avaluacions tant de laprenentatge com de lensenyament.
5

1. 2. Justificaci de lrea i matria Lalumnat ja sha iniciat en la histria a travs del currculum de Cincies socials de letapa de lEducaci secundaria obligatria; han aparegut inserits una srie de continguts. Shan analitzat les caracterstiques generals dels grans perodes artstics posant-los sempre en relaci amb els aspectes socials, poltics, econmics, tecnolgics, etc., de cada poca i cada societat. Per aix, el component artstic ha estat un element ms dentendre lpoca que sestudia, a la vegada que saprn i es coneixen les seves manifestacions artstiques. La matria dHistria de lart ha de contribuir, juntament amb altres matries del currculum de batxillerat, a induir els alumnes vers lanlisi i la comprensi dels canvis que es produeixen en la societat actual a gran escala (estatal i mundial) i, al mateix temps, a descobrir com es reflecteixen aquests processos a escales mes petites i properes: la prpia localitat, la comarca, el pas. Lalumnat dentre 16 i 18 anys est plenament capacitat per a consultar diferents fonts dinformaci, analitzar fenmens complexos i formular hiptesis o interpretacions. Amb tot, caldr evitar que un enfocament eclctic daquesta matria pugui desorientar lalumnat. Es per aix que cal definir un marc epistemolgic que doni coherncia a lanlisi i la interpretaci de lart. En les estratgies densenyament i aprenentatge, per tal de donar coherncia epistemolgica i didctica, shan de recollir aportacions procedents dels diferents paradigmes artstics integrats en un enfocament crtic. Val a dir tamb que sempre hi haur una referncia clara i explcita a la nostra comunitat, les Illes Balears, i es relacionaran fenmens a escala local, regional, estatal, europea i mundial. s evident que hi ha diferents opcions de cara a lorganitzaci dels continguts dHistria de lart; una seria en mduls segons les diverses escales mundial, estatal, regional i local. Remarcar que la proposada s tan sols una de les possibles i respone a criteris de
6

marcs referencials preferents i complexitat de desenvolupament temtic. 2. OBJECTIUS GENERALS 2.1. Objectius generals detapa El batxillerat, normativament, presenta una doble vessant, la propedetica i la formativa i terminal. Els objectius generals es poden concretar en tres: proporcionar als alumnes una maduresa intellectual i humana, proporcionar els coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i capacitar-los per accedir a estudis superiors. El currculum de batxiller ha de tenir com a finalitat desenvolupar unes capacitats que respecte a la nostra comunitat es desenvolupen a larticle 15 del Decret 111/2002 i sn, entre daltres el domini de la llengua catalana i castellana, utilitzar amb fludesa una llengua estrangera, valorar crticament el mn contemporani, consolidar una personalitat autnoma i responsable, entendre els elements de la investigaci i la metodologia

cientfica, participar en la millora de lentorn, adquirir hbits i procediments relatius a les tecnologies de la informaci, i dominar els coneixements fonamentals de lespecialitat. 2.2. Objectius generals drea Fan referncia als blocs de continguts i estan desenvolupats a lapartat del continguts conceptuals 2.3. Objectius generals de la matria Lalumnat, en acabar la matria, ha de ser capa de: 1. Explicar i valorar el concepte i funci de lart a travs de diverses poques histriques. 2. Conixer alguns dels sistemes de lectura i mtodes danlisi de les obres dart ms utilitzats en la prctica daquesta disciplina, aplicats a diversos exemples. 3. Utilitzar lesquema dun mtode danlisi i interpretaci de les obres dart, manifestant el seu domini a partir de propostes prctiques i concretes. 4. Identificar, classificar i argumentar la pertinena dobres dart a un estil, escola o
7

tendncia determinada. 5. Comentar diverses obres dart, manifestant rigor i alhora sensibilitat i imaginaci, de tal manera que es manifesti ladquisici dun gust personal, la capacitat de gaudi esttic i lexpressi de sentiments propis davant les obres comentades. 6. Afavorir el coneixement i la comprensi dpoques i societats histriques a partir de les seves manifestacions artstiques. 7. Identificar, analitzar i diferenciar alguns dels estils principals de la histria de lart occidental; descobrir les connexions explicatives amb el medi social i histric en el qual es varen desenvolupar, tot relacionant-los amb els estils precedents i consegents. 8. Conixer i utilitzar la terminologia prpia dels grans corrents de producci artstica, de manera especial la daquells que tenen relaci directa amb lart contemporani. 9. Analitzar autors, obres i temes destils particularment rellevants en la producci artstica dins lmbit de la histria de les Illes Balears, amb especial atenci a lpoca contempornia. 10. Realitzar activitats de documentaci i dindagaci en les quals sanalitzin i sinterpretin informacions diverses sobre aspectes de la histria de lart. 11. Conixer, gaudir i valorar el patrimoni historicoartstic i contribuir a la seva conservaci, assumint les responsabilitats que suposa el seu manteniment i protecci. Prendre conscincia de la significaci especial que t aquest patrimoni com a manifestaci de la memria collectiva i expressi de la identitat prpia i genuna del poble de les Illes Balears. 3. CONTINGUTS 3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals I. La Histria de lart: conceptes i mtodes 1. Concepte i funci de lart. Lart i lartista al llarg de la histria. 2. La classificaci de les arts. El concepte destil i la seva perioditzaci. Vehicles,
8

tcniques, materials i tipologies artstiques. 3. Elements de comentari de les obres dart. 4. El patrimoni artstic: la seva protecci i conservaci. Els museus. La restauraci de lobra dart. Els itineraris historicoartstics. II. Lart occidental en el mn antic i medieval 1. Els orgens de lart: lart a la prehistria, a Mesopotmia i a lantic Egipte. 2. Lart clssic: arquitectura, urbanisme i arts plstiques a Grcia i Roma. 3. El procs de transformaci des de les tradicions clssiques fins al mn medieval: lart paleocristi, lart bizant i lart preromnic. 4. Lart islmic. 5. Lart romnic: arquitectura i arts plstiques. 6. Lart gtic: arquitectura i arts plstiques. Lart gtic a les Illes Balears: arquitectura, escultura i pintura. III. Lart occidental en el mn modern 1. El Renaixement a Itlia: arquitectura, escultura i pintura. El Renaixement a la resta dEuropa. El cas de les Illes Balears. 2. El Barroc: arquitectura, urbanisme i arts plstiques. Lart barroc a les Illes Balears: arquitectura, escultura i pintura. 3. Lart del segle XVIII. IV. Lart contemporani 1. Els principals corrents arquitectnics i lurbanisme en el segle XIX. El Modernisme a Catalunya i a les Illes Balears. 2. Lescultura i la pintura franceses en el segle XIX: del romanticisme al postimpressionisme. La pintura a les Illes Balears. 3. Els principals corrents arquitectnics i lurbanisme en el segle XX. El cas de les Illes Balears.
9

4. Les avantguardes abans de la Segona Guerra Mundial. El naixement de labstracci. 5. Les arts plstiques a la segona meitat del segle. Lescultura i la pintura a les Illes Balears en el segle XX. 6. El llenguatge artstic de la fotografia i el cinema. Sntesi dels principals gneres, estils i escoles cinematogrfiques. 3.2. Procediments 1. s de la cronologia i codis per mesurar i comprendre el temps histric. 2. Representaci grfica del temps histric amb la inclusi dinformaci artstica pertinent, dades, autors, obres, fets historicoartstics i estils. 3. Identificaci de causes i conseqncies dels fenomens artstics en el seu context histric. 4. Formulaci de preguntes i plantejament dhiptesis. 5. Aplicaci dun esquema de lectura de lobra arquitectnica, a lobra escultrica i a lobra pictrica. 6. Aplicaci i s del vocabulari especfic de la histria de lart. 7. Comparaci interpretativa entre obres dart significatives. 8. Utilitzaci de fonts primries i secundries, ja siguin textuals, documentals, audiovisuals o informtiques per a lobtenci dinformaci de naturalesa

historicoartstica. 9. Utilitzaci de tcniques dobservaci directa com les visites a museus, monuments, arxius, centres de documentaci o els treballs de camp. 10. Utilitzaci de tcniques dobservaci indirecta per obtenir informaci de naturalesa historicoartstica, com la visualitzaci de lmines, fotografies, diapositives, vdeos i pellcules. 11. Utilitzaci de tcniques de representaci i emmagatzemament de la informaci (apunts, taules, resums, bases de dades, texts en suport informtic).
10

12. s de les tcniques dinvestigaci i comunicaci de resultats i conclusions. 3.3. Valors, normes i actituds 1. Valoraci positiva de lhbit dobservaci i per lobservaci i la percepci de sensacions i emocions proporcionades per les manifestacions artstiques. 2. Sensibilitzaci per la bellesa i lharmonia. 3. Predisposici a apreciar lobra dart com a producte de la creativitat humana. 4. Actitud favorable a lordre, el rigor i la sistematitzaci del treball propi i objectivitat en la utilitzaci de les fonts histriques i artstiques, aix com la pulcritud i lordre en la presentaci i la comunicaci dels treballs propis. 5. Inters per la formulaci dhiptesis i objectius abans diniciar lanlisi duna obra arquitectnica o plstica. 6. Normalitzaci del lxic propi respecte dels continguts especfics de la Histria de lart. 7. Conscincia de la importncia de lorganitzaci en els propis plans de treball. 8. Inters per participar en les activitats de caire artstic (exposicions, espectacles). 9. Respecte del patrimoni artstic com a manifestaci dels lligams que uneixen el present amb el passat i de lhumanisme collectiu. 10. Valoraci positiva de la defensa del patrimoni artstic i cultural i sensibilitzaci respecte de la conservaci del patrimoni propi de les Illes Balears. 11. Preocupaci per lobtenci dun esperit crtic en relaci amb la producci artstica. 12. Tolerncia, respecte i valoraci crtica dactituds, creences, formes de vida i manifestacions artstiques de persones o grups de societats o cultures diferents de la nostra o duna altra poca. 13. Valoraci de les pautes de conducta que afavoreixin la convivncia i lestudi, tot incidint en ladopci dactituds participatives, tolerants i no dogmtiques. 3.4. Continguts transversals Respecte als continguts transversals que han de formar tot el procs densenyament i
11

aprenentatge, lrea resulta especialment adequada en ra del seu currculum, que permet integrar els eixos transversals no noms des de la vessant actitudinal, sin tamb des de la conceptual i la procedimental. Es promour la transversalitat com a eix fonamental en la formaci de la futura ciutadania i es tractaran quan correspongui els temes de leducaci moral i cvica, per la pau, per la igualtat doportunitats entre els sexes, leducaci sexual i per la salut, pel consum, leducaci ambiental, viria, per la construcci europea, per la democrcia i el coneixement i la prctica dels drets humans, aix com leducaci pel respecte i la igualtat dels drets i deures de les persones. 3.5. Continguts interdisciplinars Des del punt de vista de la connexi interdisciplinar, al llarg del curs i en el desenvolupament de les unitats didctiques i sempre que el context ho permeti sestabliran relacions amb altres disciplines, b les que s'estiguin treballant a l'hora, b que ja s'hagin tractat; el carcter obert i dinmic de la matria ho permet. Les disciplines ms recurrents sn la Histria, la Filosofia la Geografia, lEconomia, la Sociologia i en menor incidncia o si ms no ms puntual, la Fsica, les Matemtiques i la Literatura. A tall dexemple, ens ajudar la Histria per explicar el processos socials on es desenvolupa la prctica artstica i la seva incidncia en les concepcions mentals i ideolgiques de lartista, lEconomia per entendre moments de crisi i desenvolupament, o la Literatura com element que influeix i s influt alhora per les arts plstiques. 4. TEMPORITZACI Lassignatura de Histria de lart de 2n de batxillerat sol tenir unes 110 classes a ra de quatre setmanals: de setembre a desembre 51, de gener a mar 28, i dabril a maig 31. Dintre daquestes estan incloses les proves objectives, i sha dafegir una darrera setmana, del 23 al 27 de maig per a les recuperacions. La selectivitat es desenvolupa al
12

juny. Del total es dedicaran 7/8 hores a la presentaci i explicaci de les prctiques. La distribuci de classes per temes i mesos ser la segent: Primer trimestre (del 17 de setembre al 21 de desembre) Unitat didctica I: Teoria i funci de lart Unitat didctica II: Art Prehistric. Art egipci i mespotmic. Unitat didctica III: Lart clssic. Grcia i Roma Unitat didctica IV: L'Alta Edat Mitjana: Bizant, Preromnic i Islmic. Unitat didctica V: La Baixa Edat Mitjana: Lart Romnic. Lart gtic. Lart mudjar. Segon trimestre (del 10 de gener al 22 de mar) Unitat didctica VI: El Renaixement. El Manierisme. Unitat didctica VII: Lart Barroc. El Rococ. Unitat didctica VIII: Lart Neoclssic. Goya. Tercer trimestre (del 4 dabril al 20 de maig) Unitat didctica IX: Larquitectura del segle XIX. Evoluci de les arts figuratives fins a lImpressionisme. Unitat didctica X: LImpressionisme. Unitat didctica XI: Evoluci de les arts figuratives en el segle XX. Larquitectura i lurbanisme al segle XX. Unitat didctica XII: La imatge i el cinema. 5. METODOLOGIA La metodologia esdev en la concreci de com es volen aconseguir els objectius generals. 5.1. Principis metodolgics generals El treball amb lalumnat, bsicament, es fonamenta en: a) La participaci activa en el treball danlisi, reflexi, recollida i interpretaci de dades
13

que permetin fonamentar opinions prpies i provocar el contrast dopinions. b) Laplicaci en la realitat immediata dels coneixements apresos per tal de fer-los plenament significatius i motivar la reflexi gesti dels territori o dels recursos naturals c) La diversitat en lorganitzaci del treball i en la gesti social de laula: treball sobre alternatives a problemtiques de

individual, treball en petit o gran grup, recerca, treball de camp, debat. d) Latenci a la diversitat: fomentar la capacitat personal de cada alumne/a per a aportar punts de vista, facilitar la interacci dins del grup, permetre diferents maneres de comunicar el propi coneixement; es contempla atenci a la diversitat en les maneres daprendre i de comunicar. 5.2. Dinmica de les sessions Al comenament del curs es far la presentaci de la matria. A la primera sessi sexplicar el temari a desenvolupar, la seqenciaci, aix com els criteris per tal de superar-la. Es lliurar a lalumnat un full o dossier on quedaran explicitats els requisits, els criteris de qualificaci, lorganitzaci seqenciada de la matria i la bibliografia. El desenvolupament de la matria, organitzada en unitats didctiques amb les seves sessions, contempla una dinmica a dos nivells: - lelaboraci dun dossier per part de lalumne al llarg del curs i que sorganitza amb la informaci recollida sobre la matria, amb lobjectiu dajudar-lo a consolidar els seus coneixements i millorar la prctica de lestudi - lestructura densenyament-aprenentatge de les unitats didctiques, que contempla una sessi inicial dintroducci amb un esquema dels continguts, una avaluaci inicial i el lliurament de material (si necessari), aix com les activitats a realitzar, amb la data de lliurament de produccions i de la prova escrita, a ms duna la terminologia que hauran de cercar o anotar al llarg de les exposicions del professor; la darrera sessi contempla una activitat de comprovaci dadquisicions dels coneixements, amb
14

aportaci per part dels alumnes respecte als termes especfics de la unitat didctica 5.3. Estils o tcniques densenyament Bsicament al llarg de les unitats didctiques els estils o tcniques densenyament, que fan referncia al trasps de decisions sn una combinaci entre exposicions de contingut per part del professor i activitats dindagaci; les diferents activitats contemplen el treball autnom, recproc, collaboratiu i compartit -debat-, i de forma puntual el

microensenyament, sempre sota el principi del dinamisme i la participaci activa. 5.4. Activitats densenyament/aprenentatge Les activitats es plantegen atenent a principis bsics: - laprenentatge de lalumne s lobjectiu fonamental. - lobjecte de la histria de lart s lestudi de lobra dart amb la finalitat dobservar-la, analitzar-la i interpretar-la dins determinats contexts histrics; - amb el conseqent esperit cientfic i crtic. Les activitats es formulen a partir de la seva adequaci a la temtica. Sn: 1) la realitzaci de mapes conceptuals referents a la unitat 2) lanlisi del context historicoartstic mitjanant lanlisi de diapositives i imatges4) la realitzaci de definicions dels conceptes ms importants de la unitat 3) lanlisi i comentari de texts histrics 4) la realitzaci de quadres comparatius i de sntesis dels continguts de la unitat 5) la consulta de bibliografia especfica de contingut histric i artstic. 5.5. Recursos didctics 5.5.1. Per al professor Lopci metodolgica realitzada per lrea de Cincies socials implica la utilitzaci a laula de materials i recursos didctics diversos. En conseqncia sutilitzaran: - Manuals i llibres de contingut artstic divers: enciclopdies, atles geogrfics i histrics, plnols, revistes especialitzades, premsa escrita,
15

- Materials informtics i de suport audiovisuals: projector de diapositives, vdeo, documentals i pellcules. 5.5.2. Per a lalumne A laula es treballar amb el llibre: Autors Diversos, Histria de lArt, Editorial Vicens-Vives, Barcelona, 1996 que es complementar -si escau- amb altres. A linici de cada unitat didctica es far menci dels recursos didctics recomanables i es contempla el lliurament de material especfic. Es fonamental fer una sessi sobre ls de la Biblioteca del centre i/o municipal o local, com una font de recursos i un espai ptim per al desenvolupament de les activitats destudi i indagaci. Tamb fer veure a lalumnat la necessitat dun s crtic dInternet a lhora de cercar informaci grfica i textual. 5.6. Agrupaments i espai docent Els agrupaments a batxillerat venen donats pels alumnes que fan la modalitat dHumanitats i cincies socials, els que han superat el curs anterior i els repetidors, daquest o daltres centres. De laula shan de destacar dos aspectes: la distribuci de lespai i lorganitzaci i gesti de la classe; la disposici de lalumnat s voluntria i lliure; es treballa tant a nivell individual, en petits grups o en gran grup, per la qual cosa conv que el mobiliari sigui individual i permeti diferents organitzacions. El centre hauria doferir la possibilitat de disposar dun aula especfica per treballar els recursos audiovisuals i informtics. 5.7. s de les tecnologies de la informaci i comunicaci (TIC) Els mitjans informtics ofereixen noves perspectives per a lensenyament i sn un recurs denorme potencial didctic i educatiu. Laplicaci de les noves tecnologies resulta particularment indicada en el tractament i processament de la informaci, a ms de les
16

possibilitats duna utilitzaci interactiva. s important que lalumnat conegui la utilitat prctica del programari informtic aplicable a lanlisi de lobra dart i el seu context histric. Les TIC sn un suport i recurs del discurs del professor, el qual introduir als alumnes en el seu s. Els portals recomanables sn els que recullen enllaos diversos que incloguin els dinstitucions pbliques i privades que assegurin la fiabilitat de la informaci. Per a recursos generals de tot abast sn adients les webs de cincies socials. Per a imatges dobres dart sn de gran utilitat les webs dels grans museus com el Louvre (www.louvre.fr), El Prado (www.museoprado.mcu.es), la Galleria degli Uffizi

(www.uffizi.firenze.it), la National Galery (www.nationalgallery.org.uk), o el British Museum (www.thebritishmuseum.ac.uk), i altres ms especfiques com la The Web Gallery of Art (www.wga.hu) o Vitruvio (www.vitruvio.ch). Com a diccionari de termes artstics resulta molt completa la web de J. Buixader (http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/socials/art.htm) La pissarra digital pot resultar una eina altament efica per al treball interactiu entre professor i alumnat. 6. AVALUACI 6.1. Principis generals Lavaluaci s un element curricular que serveix per autoregular els propis aprenentatges de lalumnat i per determinar el compliment de les intencions educatives. Els tres referents sn els objectius generals a partir dels quals es concreten els especfics a les unitats didctiques i per tant vinculats als continguts; els continguts que concreten les intencions educatives dels objectius generals, i els criteris davaluaci, normatius tamb, i delimiten les capacitats que shaurien dassolir, grau i nivell daprenentatge. a) Avaluaci daprenentatge
17

Lavaluaci de lalumnat es far continua, i la seva aplicaci ho permetran els procediments i els instruments. - Avaluaci inicial: Aquesta contempla una introductria a la matria a principi del curs; les altres es duen a terme a linici de les unitats didctiques que son temtiques i permeten detectar el nivell de coneixements i les idees prvies de lalumnat; es poden consultar a la programaci a laula perqu tenen formats diferents. - Avaluaci formativa: El seguiment i el control per part del professor de les activitats de cada unitat permetr lavaluaci formativa i continua. - Avaluaci sumativa: Finalment lavaluaci sumativa contemplar les produccions dels alumnes, lobservaci per part del professor de la participaci als debats i les proves objectives, totes elles activitats que es faran al llarg del curs i venen especificades a la temporitzaci. b) Avaluaci densenyament Servir per determinar si la prctica educativa s efica i adequada i per valorar laplicaci de les programacions daula. El criteri ms destacat s lanlisi rigorosa de les informacions que proporciona lavaluaci daprenentatge de lalumnat; es far en obtenir els resultats de les unitats didctiques i a lacabament del curs. 6.2. Criteris davaluaci Dins els criteris davaluaci es tindr sempre present la correcte expressi de lalumnat, sense errors ortogrfics ni de lxic. Es contemplaran les directrius de propostes del Departament de llenges. Els criteris davaluaci es concreten a partir dels normatius establerts al Decret 111/2002 i recollits a la programaci del Departament. 1. Explicar el concepte dart resumint algunes de les funcions que aquest ha tingut al llarg de la histria i posant-ne exemples concrets. 2. Identificar de manera prctica els diversos vehicles de lart i de les seves particulars tipologies.
18

3. Analitzar un vehicle artstic al llarg del temps (des de la Grcia clssica fins al final de lpoca moderna), per tal destablir distincions fonamentals en levoluci estilstica, i de la perioditzaci general de la histria de lart. 4. Establir els passos dun sistema de comentari i lectura duna obra arquitectnica, escultrica, pictrica i flmica. 5. Aplicar a diverses obres arquitectniques, pictriques, escultriques i flmiques un sistema de comentari i lectura dacord amb uns passos explicitats prviament. 6. Analitzar una obra artstica i tamb levoluci de lobra dun autor o autora que no sigui de lpoca contempornia, assenyalant-hi les peculiars relacions entre el rol de lartista i la societat en el cas estudiat i els canvis respecte dpoques precedents o consegents. 7. Explicar el concepte de patrimoni artstic comentant algunes de les actuacions que shan efectuat per conservar-lo a les Illes Balears. 8. Descriure una ruta historicoartstica de les Illes Balears, comentant les obres que shi poden observar i la importncia social i econmica de la seva explotaci. 9. Resumir els components determinants i les lnies bsiques de les formes, temes i funcions duna de les poques de la Histria de lart (tret de la contempornia), tot establint-hi les ruptures i continutats pertinents i situant-los amb la mxima precisi possible en la seva cronologia histrica. 10. Reconixer algunes obres de la cultura talaitica i de lpoca romana a les Illes Balears i algunes obres pniques de lilla dEivissa. 11. Identificar diverses obres arquitectniques del mn antic i medieval, comentant-les estilsticament i explicant-les en relaci amb el seu context histric dacord amb les pautes pertinents dun esquema complet i rigors de lectura. 12. Identificar diverses obres escultriques del mn antic i medieval, comentar-les estilsticament, explicitant-ne el tema i les seves fonts, i explicantles en relaci amb el
19

seu context histric dacord amb les pautes pertinents dun esquema complet i rigors de lectura. 13. Identificar diverses obres pictriques del mn antic i medieval, comentar-les estilsticament, explicitant-ne el tema i les seves fonts, i explicantles en relaci amb el seu context histric dacord amb les pautes pertinents dun esquema complet i rigors de lectura. 14. Explicar per escrit, de manera ordenada, un tema sobre el gtic a les Illes Balears, en el qual sanalitzin algunes de les obres ms representatives daquest moviment a les Illes. 15. Realitzar un petit treball de recerca sobre una obra arquitectnica gtica a les Illes Balears. 16. Identificar diverses obres arquitectniques del mn modern, comentarles estilsticament i explicant-les en relaci amb el seu context histric dacord amb les pautes pertinents dun esquema complet i rigors de lectura. 17. Identificar diverses obres escultriques del mn modern, comentar-les

estilsticament, explicitant-ne el tema i les seves fonts, i explicant-les en relaci amb el seu context histric dacord amb les pautes pertinents dun esquema complet i rigors de lectura. 18. Identificar diverses obres pictriques del mn modern, comentar-les estilsticament, explicitant-ne el tema i les seves fonts, i explicant-les en relaci amb el seu context histric dacord amb les pautes pertinents dun esquema complet i rigors de lectura. 19. Fer un petit treball dindagaci sobre una obra arquitectnica, escultrica o pictrica dels segles XVI, XVII o XVIII, que shagi produt i sigui observable a les Illes Balears. 20. Analitzar una obra arquitectnica, escultrica i pictrica del Barroc a les Illes Balears. 21. Resumir les tendncies urbanstiques i arquitectniques dels segles XIX i XX a
20

partir de lanlisi dalguns plnols i dalguns edificis caracterstics. 22. Comentar, a partir dun esquema complet i rigors de lectura i en relaci amb el seu context histric, algunes obres arquitectniques pertanyents als segles XIX i XX. 23. Explicar de manera ordenada per escrit un tema sobre el Modernisme a les Illes Balears, en el qual sanalitzin algunes de les obres ms representatives daquest moviment a les Illes i shi estableixin les relacions pertinents amb les seves manifestacions catalanes i europees. 24. Realitzar un petit treball dindagaci sobre una obra arquitectnica modernista a les Illes Balears. 25. Explicar de manera resumida les continutats i els canvis observables dels estils pictrics del segle XIX a Frana: romanticisme, realisme, impressionisme,

neoimpressionisme i postimpressionisme. 26. Comentar, argumentant les raons de la tria, un quadre representatiu dun dels estils pictrics del segle XIX a Frana. 27. Explicar de manera resumida les avantguardes abans de la Segona Guerra Mundial i les arts plstiques a la segona meitat del segle XX. 28. Comentar, argumentant les raons de la tria, dues obres plstiques representatives dels estils i propostes del segle XX (luna anterior i laltra posterior a la Segona Guerra Mundial). 29. Identificar, tot comentant-los, alguns quadres dels pintors de les Illes Balears ms significatius del segle XIX i del segle XX. 30. Analitzar levoluci de lobra dun autor plstic del segle XX comentant, segons els esquemes de comentari establerts a classe, les obres que marquen una fita important en la seva producci. 31. Descriure els elements formals fonamentals del llenguatge flmic i comentar els elements del contingut dun film.
21

32. Realitzar un petit treball de recerca sobre lobra dalgun director de cinema de la segona meitat del segle XX. 33. Constatar la diversitat de propostes esttiques del segle XX valorant els sistemes de difusi, crtica artstica, dimensi econmica i institucions de mecenatge que condicionen lart en lactualitat. 6.3. Criteris de qualificaci i recuperaci Durant el curs es faran proves de recuperaci relacionades amb les proves escrites no superades en finalitzar les avaluacions 1a i 2a. En el cas que un alumne no realitzi alguna prova escrita la matria no avaluada sincorporar a la prova escrita segent. Aquells alumnes que tinguin dues avaluacions suspeses shauran de presentar a la prova de recuperaci de tota lassignatura (en finalitzar el curs). Aquells alumnes que tinguin una avaluaci amb una nota inferior a 4 hauran de fer al final del curs la recuperaci de lavaluaci suspesa. Aquells alumnes que tinguin una sola avaluaci amb una nota inferior a 4 i una mitjana de les tres avaluacions de 6 o ms, no hauran de realitzar la recuperaci de lavaluaci suspesa. Els alumnes que tinguin lassignatura suspesa al final de curs hauran dexaminar-se de tota la matria en el mes de setembre. Els criteris de puntuaci de cada avaluaci seran: A) 20% de la qualificaci final: Observaci del treball diari dels alumnes. s valorar lactitud participativa en totes les activitats de lassignatura i lassistncia regular i continuada. Lactitud podr condicionar la nota davaluaci. B) 80% de la qualificaci final: Proves escrites: a) Proves objectives i/o obertes sobre dades
22

b) Temes a desenvolupar. c) Anlisi, interpretaci i comentari de grfics dimatges i texts. A les proves prctiques danlisi dimatges i texts es valorar: originalitat, profunditat, domini del context histric, sentit crtic i objectivitat. C) Es ponderaran amb carcter negatiu: els errors, els plantejaments incongruents a una o vries de les qestions plantejades. D) La qualificaci obtinguda en les proves davaluaci es veur afectada pel seu grau de correcci sintctica i ortogrfica. E) Lavaluaci ser positiva quan obtinguin cinc sobre deu punts. La reiteraci en les faltes dassistncia injustificades suposar perdre el dret a lavaluaci continua. 6.4. Instruments i procediments davaluaci - Instruments dobservaci sistemtica: per dur un control sobre lassistncia i registrar el desenvolupament de la matria. - Instruments per a les avaluacions inicials amb formats orals, escrites, debats, qestionaris, ... - Produccions dels alumnes: sempre es valorar de forma positiva. - Intercanvis orals: observaci quant a participaci activa amb i rigor i dintre de les normes bsiques de convivncia i respecte. - Proves objectives: cada prova escrita seguir el model de les PAAU. 7. ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECFIQUES (NEE) Lnica tipologia dalumnat amb NEE a batxillerat sn els alumnes superdotats diagnosticats; a aquests alumnes sels lliuraria material especfic, sobretot dindagaci, per treballar de forma complementria. A vegades dna bon resultat el suport que certs alumnes puguin oferir a daltres, desenvolupant un sentit de solidaritat i a la vegada de consolidaci de continguts de la matria (microensenyament).
23

8. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS Algunes unitats didctiques contemplen la possibilitat de realitzar sortides. Una de les activitats s normativa: la de museus i monuments propers al centre educatiu. 9. PROGRAMACI DAULA: LES UNITATS DIDCTIQUES UNITAT DIDCTICA I: Teoria i funci de lart A. Objectius didctics 1. Entendre lart com a forma dexpressi que reflecteix lessncia duna cultura. 2. Analitzar el procs creatiu de lobra i les diferents finalitats de la producci artstica. 3. Influx mutu entre artista i societat. 4. Conixer el patrimoni cultural i la importncia de conservar-lo i restaurar-lo. 5. Entendre que lart t un llenguatge propi. 6. Conixer el vocabulari artstic i les vies danlisis de lobra (formal, sociolgica, ) 7. Identificar les diverses tipologies arquitectniques, i usar el seu propi llenguatge. 8. Comprendre les causes i conseqncies de la variaci dels elements formals de lart. 9. Identificar els diversos models escultrics i els seus procediments tcnics. 10. Explicar les principals tcniques pictriques i el tipus de suport. 11. Analitzar els elements formals duna pintura. 12. Entendre el canvi en el tractament dun mateix tema per les circumstncies histriques. 13. Obtenir informaci de diverses fonts i dur a terme activitats dindagaci en les quals sanalitzin i interpretin informacions diverses sobre aspectes de la histria de lart. B. Continguts Conceptuals 1. La creaci artstica. 2. Concepte de bellesa. 3. Diverses maneres de classificar lart.
24

4. Els estils artstics. 5. Art i societat. Els mecenes. 6. El patrimoni artstic. Valoraci, conservaci i restauraci. 7. Dileg artista-societat. 8. Anlisi de lobra dart. Com lhem de mirar. 9. Larquitectura: elements estructurals, sostenidors i sostinguts. 10. Lescultura: mtodes. 11. La pintura: tcniques pictriques. 12. Elements formals de la pintura: dibuix, color, llum, profunditat, composici. 13. La concepci del tema en les arts plstiques. Procedimentals 1. s de taules cronolgiques i seguiment de levoluci dels estils per situar-los en el temps. 2. s de diverses fonts dobservaci directes i indirectes: texts i material audiovisual. 3. Elaboraci dun model de comentari (tcnica, forma, funci, significat,) per a lobra arquitectnica, un per a lobra escultrica i un per a lobra pictrica. 4. Anlisi duna obra pictrica: La Verge de les Roques de Leonardo da Vinci. Actitudinals 1. Inters en el coneixement, conservaci i restauraci del patrimoni artstic. 2. Inters per les obres dart com a documents i llegats histrics. 3. Capacitat de sentir lemoci que lobra pot produir per la seva bellesa, espiritualitat o sentit de lharmonia. 4. Percepci de lobra dart com un b de valor universal. 5. Ampliaci del lxic personal i organitzaci del propi treball. C. Temporalitzaci Tres sessions
25

D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Durant tota la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Xerrada en grup per identificar dels coneixements previs de l'alumnat sobre la Histria de lart. Continguts: Creaci artstica i concepte de bellesa. Classificaci i estils. Elaboraci i lliurament duna taula cronolgica general dels estils. 2a: Introducci als recursos de la xarxa Internet (webs dels grans museus). Continguts: art, artista i societat; mecenatge; patrimoni artstic; anlisi de lobra dart. Elaboraci i lliurament dun model de comentari per a lobra dart. 3a: Continguts: Arquitectura, escultura i pintura; tcniques i mtodes; elements formals. Anlisi de La Verge de les Roques de Leonardo da Vinci. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la terminologia amb la unitat didctica 2. Criteris davaluaci
26

1. Comprendre el procs creatiu de lobra i el perqu daquest procs. 2. Comprendre que lart es part duna cultura i expressa limaginari de cada poca. 3. Comprendre el condicionament mutu entre la societat de lpoca i lartista. 4. Comprendre el concepte de bellesa entesa en un sentit ampli. 5. Coneixer els modes de classificar les obres i el concepte destil. 6. Coneixer lexistncia del patrimoni i la necessitat de restauraci i conservaci. 7. Entendre lexistncia dun llenguatge propi de les manifestacions artstiques. 8. s correcte del seu vocabulari artstic. 9. Coneixer les possibilitats danlisi de lobra dart: formal, sociolgic, iconolgic, ... 10. Identificar correctament les tipologies arquitectniques. 11. Identificar els modes i tcniques escultrics i pictrics i comentar els elements formals. UNITAT DIDCTICA II: Art Prehistric. Art Egipci. Art Mesopotmic. A. Objectius didctics 1. Situar en el temps els origens i les primeres manifestacions artstiques. 2. Conixer les principals manifestacions artstiques de la prehistria europea. 3. Entendre que estan molt relacionades amb ritus mgics o religiosos. 4. Comentar una pintura rupestre. 6. Situar correctament en el temps les diverses civilitzacions mediterrnies de lantiguitat. 7. Conixer lart egipci i de lart mesopotmic i relacionar-lo amb el context histric. 8. Conixer els condicionants socials, econmics i intellectuals de cada poca. 9. Poder analitzar larquitectura, lescultura i la pictura de a lantic Egipte i de Mesoptmia. 10. Reconixer la importncia de Mesopotmia a lart de la construcci. 11. Explicar els llenguatges plstics dEgipte i Mesopotamia, les seves causes i diferncies.
27

B. Continguts Conceptuals 1. Els origens de lart: lart prehistric 2. El naixement de la pintura, lescultura i larquitectura. 3. La civilitzaci de lantic Egipte: condicionants intellectuals, socials i econmics. 4. Arquitectura, escultura i pintura egpcies. 5. Mesopotmia, bressol de diferents civilitzacions. 6. Les grans aportacions mesopotmiques: larc i la volta. 7. La prehistria a Espanya. Procedimentals 1. s de taules cronolgiques, mapes, texts i elaboraci duna sntesi del temes destudi. 2. Anlisi de lobra com a font de coneixement histric i comparaci entre les significatives. 3. Anlisi i interpretaci dobres arquitectniques, escultriques i pictriques. 4. s del vocabulari especfic de la matria. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci. 2. Capacitat de sentir i expressar el que produeix lobra per la seva bellesa, espiritualitat o sentit de lharmonia. 3. Valoraci de les causes histriques de la creaci artstica. 4. Respecte per plantejaments culturals diferents dels propis i pel seu patrimoni artstic. C. Temporalitzaci Sis sessions D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar
28

laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Durant tota la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Situaci en el temps i lespai de lart prehistric i les civilitzacions egpcia i mesopotmica. Continguts: La prehistria i els origens de lart (pintura, escultura i arquitectura). Art prehistric a la pennsula Ibrica. 2a: Continguts: Context de civilitzaci egpcia; arquitectura. Projecci dun DVD. 3a: Continguts: Egipte, pintura i escultura. 4a: Continguts: Context de civilitzaci mesopotmica. Elaboraci dun mapa conceptual dels principals trets de lart egipci. 5a: Continguts: Pintura, escultura i arquitectura mesoptmiques. Elaboraci i lliurament duna taula cronolgica dEgipte i Mesopotmia. 6a: Prova escrita de les unitats didctiques 1 i 2. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions de lalumnat i prova escrita de la unitat didctica. Criteris davaluaci 1. Situar en el temps i lespai lart de la prehistria, dEgipte i de Mesopotmia.
29

2. Relacionar lart amb els condicionants intellectuals, socials i econmics de cada etapa. 3. Coneixer els trets de lart egipci i mesopotmic quant a larquitectura, escultura i pintura. 4. Saber fer el comentari duna obra arquitectnica i comprendre la importncia del descobriment de larc i la volta. 5. Saber aplicar un esquema de comentari pictric a una obra daquestes etapes. UNITAT DIDCTICA III: Lart Clssic: Grcia i Roma. Lart Paleocristi A. Objectius didctics 1. Situar correctament aquestes civilitzacions en el temps i lespai. 2. Conixer els seus condicionants intellectuals, socials i econmics. 3. Resumir les caracterstiques de lart grec, relacionant-les amb el seu context histric. 4. Analitzar larquitectura i lurbansme grec i rom formal, funcional i significativament 5. Analitzar lescultura grega de les diverses etapes (arcaisme, classicisme, hellenisme). 6. Comprendre linflux del classicisme grec en lart posterior, sobretot en lescultura. 7. Valorar el llegat de la grec clssic com a part fonamental del patrimoni de la humanitat. 8. Relacionar les obres dart romanes amb lesperit prctic i imperialista de Roma. 9. Comparar larquitectura romana amb la grega, treient les seves diferncies. 10. Comentar una escultura romana formalment, iconogrficament i iconolgicament. 11. Conixer i identificar els principals monuments romans de la pennsula Ibrica. 12. Conixer i utilitzar el vocabulari propi de lassignatura. B. Continguts Conceptuals 1. Fonaments socials i culturals grecs. Antropocentrisme i democrcia. 2. Localitzaci espacial. Cronologia i evoluci.
30

3. Polis. Urbanisme i concepci de lespai gregues. 4. Arquitectura grega: elements estructurals i tipologia. 5. Lescultura grega i la seva evoluci. 6. La cermica grega. 7. Localitzaci geogrfica i temporal de la civilitzaci romana. 8. Condicionants intellectuals, econmics i socials de Roma. 9. Origens: lart etrusc i la influncia grega. 10. Caracterstiques prpies de lart rom. 11. Sentit de lespai i de lurbanisme romans. 12. Arquitectura: tipologia i elements constructius. 13. Escultura: el sentit realista en la plstica romana. 14. Pintura i mosaic. 15. Roma a la pennsula Ibrica: patrimoni artstic. 16. Crisi i divisi de lImperi Rom. 17. Lart paleocristi, un pont entre dues cultures. Procedimentals 1. Comprensi i s correcte del vocabulari especfic de lassignatura. 2. Observaci de grfics i audiovisuals, texts i s i elaboraci de taules cronolgiques. 3. Anlisi de les obres dart com a fonts de coneixement histric de Grcia i Roma. 4. Elaboraci i aplicaci dun esquema de comentari per a larquitectura, per a lescultura i per a la pintura de Grcia i de Roma. 5. Comparaci entre larquitectura romana i grega. 6. Visita dalgun lloc dinters relacionat amb la cultura grega o romana. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci i de la capacitat de gaudir lesttic. 2. Inters en cercar les causes de la creaci artstica i relacionar-les amb el context
31

histric. 3. Percepci de lobra dart com un b cultural de valor universal. 4. Inters per aconseguir un esperit crtic i una mentalitat oberta. 5. Inters per ls correcte i lampliaci del vocabulari. 6. Inters per la conservaci i restauraci del patrimoni artstic de lantiguitat. C. Temporalitzaci Tretze sessions D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre films de Grcia i Roma. Continguts: Societat i cultura grega. Cronologia i evoluci. s de mapes de temtica artstica i histrica i de taules cronolgiques. 2a: La cermica grega. Fases i trets. 3a: La cermica grega. Arquitectura. Lespai. Els ordres clssics. El temple i el teatre. 4a: Arquitectura. Lurbanisme grec. Lgora. Els santuaris. Elaboraci duna sntesi. 5a: Lescultura grega. Evoluci. Autors i les seves obres. 6a: Lescultura grega. 7a: La civilitzaci romana: condicionants culturals, econmics i socials; temporitzaci. 8a: Influncia etrusca i grega. Trets propis de lart rom. Elaboraci dun mapa conceptual. 9a: Lespai i lurbanisme rom. Larquitectura. Anlisi de plnols.
32

10a: Lescultura; el realisme rom. Elaboraci duna sntesi i comparaci amb Grcia. 11a: La pintura i els mosaics. Comentari dun text de Plini el Vell. 12a: Hispnia romana. Art paleocristi. Lliurament dun mapa conceptual de la unitat. 13a: Prova escrita. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions de lalumnat i prova escrita de la unitat didctica. Criteris davaluaci 1. Situar a lespai-temps les Grecia i Roma, i coneixer les seves etapes i procs de difusi. 2. Resumir els condicionants intellectuals, socials i econmics del mn clssic, grec i rom, i relacionar-los amb la producci artstica. 3. Conixer els trets de larquitectura clssica i els elements dels ordres arquitectnics. 4. Conixer el concepte durbanisme i el diferent sentit de lespai dels grecs i dels romans. 5. Conixer i identificar els principals escultors grecs i les seves obres. 6. Saber comparar lescultura, larquitectura i la pintura, grega i romana, dels diferents perodes, veure les seves diferncies i entendre les causes. 7. Anlitzar una obra dart grega o romana formalment, iconogrficament i
33

iconolgicament. 8. Veure si comprenen la importncia de conservar i restaurar el patrimoni artstic.

UNITAT DIDCTICA IV: LEdat Mitjana. Art Bizant. Art Preromnic. Art Islmic. A. Objectius didctics 1. Situar a lespai i el temps les cultures mediterrnies posteriors a la caiguda de Roma. 2. Conixer els trets intellectuals, poltics, socials i econmics daquestes cultures. 4. Anlitzar larquitectura, la pintura i els mosaics bizantins formalment, funcionalment i significativament. 6. Conixer linflux de la iconografia bizantina sobre lart europeu medieval. 8. Conixer les caracterstiques dels models arquitectnics de lEuropa preromnica. 10. Relacionar lart musulm amb la mentalitat prpia de la cultura islmica. 12. Conixer les principals caracterstiques de larquitectura dal-ndalus i la seva evoluci. 14. Conixer la influncia musulmana sobre larquitectura cristiana de lpoca. 15. Usar amb propietat el llenguatge especfic de lassignatura. 16. Veure la importncia de conservar i restaurar el patrimoni artstic musulm espanyol. B. Continguts Conceptuals 1. Crisi i divisi de lImperi Rom. 2. Causes que van dur a que lEsglsia i la cultura cristianes tinguessin un paper rellevant, tant a Orient (Imperi Bizant) com a Occident (Europa medieval). 3. Lart bizant: trets fonamentals. 4. Larquitectura bizantina: Santa Sofia de Constantinoble. 5. La pintura i el mosaic bizantins i aportacions iconogrfiques a lart europeu medieval. 6. Principals manifestacions artstiques europees preromniques: art visigtic, art
34

carolingi, art preromnic asturi i art mossrab. 7. Localitzaci espacial i temporal de la civilitzaci islmica. 8. Condicionants intellectuals, econmics i socials del mn islmic. 9. Trets distintius de lart islmic. 10. Lart islmic a la pennsula Ibrica. Evoluci i etapes. 11. Estudi dobres representatives: la mesquita de Crdova i lAlhambra. 12. Lart mudjar. rees de difusi. Procedimentals 1. s de taules cronolgiques que mostrin levoluci parallela de les cultures mediterrnies. 2. Anlisi dels elements constructius caracterstics de larquitectura bizantina. 3. Aplicaci dun esquema de lectura de larquitectura a Santa Sofia de Constantinoble. 4. s dun esquema per a la pintura i mosaics bizantns que mostri els trets iconogrfics. 5. Identificaci de causes i conseqncies artstiques per larribada dels pobles germnics. 6. Anlisi dels trets comuns i diferencials entre les arquitectures preromniques. 7. Elaboraci snttica dels trets de lart islmic i de la seva evoluci a la pennsula Ibrica. 8. Aplicaci dun esquema de comentari arquitectnic a les principals mostres arquitectniques islmiques de la pennsula Ibrica. 9. Relaci art-societat a lIslam travs de lestudi de larquitectura. 10. Aplicaci i s del vocabulari especfic de la Histria de lart. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i de lesperit crtic. 2. Inters per les obres dart com a documents i llegats histrics. 3. Respecte pels plantejaments socioculturals diferents als propis.
35

4. Normalitzaci i ampliaci del propi lxic. C. Temporalitzaci Catorze sessions D. Metodologia Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre la multiculturalitat i el mestissatge de cultures en el mateix territori. Continguts: Caiguda de Roma i rellevncia del cristianisme. Fragmentaci cultural. LImperi Bizant i el canvi conceptual. Lliurament duna taula cronolgica de levoluci parallela de les cultures mediterrnies. Anlisi de mapes histrics. 2a: Europa oriental: Bizanci (arquitectura, mosaic i pintura). Anlisi de Santa Sofia. 3a: Europa oriental: Bizanci (arquitectura, mosaic i pintura). Conceptes ms importants. 4a: Europa oriental: Iconografia i iconologia bizantines. Elaboraci dun esquema per a lanlisi de la pintura bizantina. 5a: Europa occidental: art visigtic i carolingi 6a: Europa occidental: art carolingi i otnida 7a: Art preromnic asturi i mossrab. 8a: La civilitzaci islmica. Trets distintius de lart islmic. 9a: Arquitectura islmica. s de mapes histrics. 10a: Arquitectura islmica. s de mapes histrics. 11a: Arts plstiques de lIslam. Elaboraci duna sntesi dels trets distintius de lart
36

islmic. 12a: Al-ndalus: la mesquita de Crdova. Regne Nazar: lAlhambra. 13a: lArt mudjar i la seva difusi. Realitzaci dun mapa conceptual de la unitat. 14a: Prova escrita de la unitat didctica. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didctica. Criteris davaluaci 1. Situar a lespai i el temps les cultures mediterrnies posteriors a la caiguda de Roma. 2. Coneixer els seus condicionants intellectuals, poltics, socials i econmics. 4. Anlitzar larquitectura, pintura i mosaics bizantis (forma, significat, funci i iconogrfia). 6. Conixer la influncia iconogrfica bizantina en lart europeu medieval. 8. Conixer les caracterstiques dels diferents modes arquitectnics dels pobles germnics. 9. Relacionar els trets intellectuals, socials i econmics del mn islmic amb el seu art. 11. Conixer la influncia de lartquitectura musulmana sobre la cristiana de lpoca. 12. Conixer els trets de larquitectura de al-ndalus i la seva evoluci i saber comentarla.
37

UNITAT DIDCTICA V: Lart Romnic. Lart Gtic A. Objectius didctics 1. Situar en el temps i lespai el desenvolupament dels estils romnic i gtic. 2. Conixer el contexts histric, social, econmic i intellectual europeu daquests perodes artstitcs i relacionar-los amb el seu desenvolupament. 3. Conixer els elements constructius romnics i gtics, i rastrejar els seus origens. 4. Conixer les variants regionals romniques i gtiques i entendre les causes diferencials. 5. Conixer i interpretar la simbologia prpia del romnic i la simbologia prpia del gtic. 6. Analitzar una obra: tcnica, forma, iconografia i iconologia, funci, estil i relaci contextual. 7. Interessar-se per la conservaci i restauraci dels monuments romnics i gtics. 8. Situar en el temps i en lespai el romnic peninsular i distingir les principals zones. 9. Comparar una pintura romnica castellana amb una altra de lrea de Catalunya. 10. Conixer litinerari del cam de Santiago i comentar els seus monuments. 11. Diferenciar obres gtiques de procedncies geogrfiques diverses. 12. Diferenciar una escultura gtica amb altres detapes precedents. 13. Identificar als principals autors gtics de lpoca i les seves aportacions i obres. 14. Analitzar les diferncies entre larquitectura gtica catalana i leuropea. 15. Marcar en un mapa de la pennsula Ibrica els monuments gtics i saber-ne el perode. 16. Utilitzar correctament el vocabulari propi de lassignatura.

B. Continguts

38

 Conceptuals 1. Localitzaci a lespai i el temps de lestil romnic i de lestil gtic. 2. Condicionants intellectuals, econmics i socials de la Baixa Edat Mitjana. 3. Circumstncies que dugueren al desenvolupament de lestil romnic. 4. Larquitectura romnica: elements constructius. 5. Tipologies regionals: el romnic a Frana, Itlia, Alemanya i Anglaterra. 6. La plstica romnica. 7. Anlisi duna obra escultrica: El prtic de San Pedro de Moissac. 8. Localitzaci geogrfica i temporal del romnic peninsular. 9. Circumstncies histriques especfiques de la Pennsula durant el Romnic. 10. Escoles romniques de la pennsula Ibrica, etapes i evoluci. 11. Larquitectura i lescultura romnica: caracterstiques i evoluci. 12. La pintura romnica: caracterstiques i exemples. 13. Estudi duna pintura romnica de lrea catalana i una de lrea castellana. 14. Caracterstiques de lestil gtic. 15. Les variants nacionals: el gtic a Itlia, Frana, Anglaterra i Alemanya. 16. Lescultura gtica: caracterstiques i evoluci. 17. Des de la pintura gtica italiana fins als primitius flamencs. Trets i mestres principals. 18. Context histric i cronologia del gtic a la pennsula Ibrica. 19. Caracterstiques generals del gtic a la pennsula Ibrica. 20. Lescultura gtica a la pennsula Ibrica. 21. La pintura gtica a Castella, Lle i Catalunya. Procedimentals 1. s de taules cronolgiques, mapes, comentaris de text i elaboraci de sntesi per situar les etapes del romnic i del gtic. 2. Relaci art-societat a travs de lestudi dels edificis tipus: lesglsia i el castell.
39

3. Esquema de larquitectura, escultura i pintura dels temples romnics i gtics europeus. 4. Esquema de larquitectura, escultura i pintura ibriques dpoca romnica i gtica. 5. Recerca dels origens de la iconografia romnica i de la iconografia gtica. 6. Comparaci entre la pintura romnica de lrea catalana i la de lrea castellana. 7. Aplicaci dun esquema de comentari arquitectnic sobre una catedral gtica. 8. Comentari esquemtic descultura arquitectnica gtica i comentari duna obra exempta; comentari esquemtic de pintura gtica. 9. Comparaci entre obres del perode romnic i gtic. 10. Visita a llocs propers que conservin monuments gtics 11. Comparaci entre obres arquitectniques, escultriques o pictriques de diferents zones i etapes del gtic a la pennsula Ibrica. 18. Estudi especfic duna obra mestra de la pintura flamenca: el Trptic de lAnyell Mstic. 12. Aplicaci dun sistema de comentari de la pintura a algun retaule gtic. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttici i de lesperit crtic. 4. Inters per lobra dart com document i llegat histric. 8. Inters per la defensa del patrimoni artstic ents com un b de valor universal. C. Temporalitzaci Quinze sessions. D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica.
40

1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre lEuropa cristiana medieval. Continguts: Context histric i cultural europeu. Larquitectura romnica. s de mapes histrics i artstics. 2a: Larquitectura romnica. Tipologies regionals. 3a: Larquitectura romnica. Escultura monumental del temple. Anlisi del prtic de sant Pere de Moissac. 4a: Arts plstiques del Romnic. Comentari de la pintura de sant Climent de Tall. 5a: Romnic de la pennsula Ibrica: context histric i cultural. Lrea catalana i larea castellana. El cam de Santiago. Comentari de la pintura de San Isidoro de Len. 6a: Larribada del gtic. Context i variants regionals (Frana, Anglaterra, Itlia i Alemanya). 7a: Arquitectura gtica (Frana, Anglaterra, Itlia i Alemanya). s de mapes histrics i artstics. 8a: Arquitectura gtica (Frana, Anglaterra, Itlia i Alemanya). Comentari de la catedral de Chartres. 9a: Context del Gtic a la pennsula Ibrica. Arquitectura gtica a la pennsula Ibrica. 10a: Lescultura gtica. Elaboraci dun esquema de comentari escultric. 11a: Lescultura gtica. Escultura a la pennsula Ibrica. Comentari duna obra exempta. 12a: La pintura gtica. Principals corrents i trets. Comentari dun text de De coloribus et artibus Romanorum. 13a: La pintura gtica flamenca. Estudi especfic del Trptic de lAnyell Mstic. 14a: La pintura gtica a la pennsula Ibrica. Realitzaci dun mapa conceptual de la unitat. 15a: Prova escrita de la unitat didctica. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de
41

consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions de lalumne i prova escrita de la unitat didctica.

Criteris davaluaci 1. Situar en lespai i el temps el desenvolupament de lestil romnic i de lestil gtic. 2. Conixer-ne els trets intellectuals, poltics, socials i econmics, i linflux en lart. 3. Conixer els elements constructius romnics i gtics. 4. Saber comentar els aspectes tcnic, formal, significatiu i de funci duna obra arquitectnica romnica. 5. Saber comentar els aspectes formal, iconogrfic i iconolgic dun relleu romnic. 6. Saber situar en el temps i en lespai el romnic peninsular . 7. Entendre les circumstncies histriques de la pennsula Ibrica a lpoca romnica. 8. Poder traar a un mapa de la pennsula Ibrica litinerari del cam de Santiago, assenyalant els llocs on es troben els principals edificis romnics. 9. Saber comentar els aspectes formal, iconogrfic i iconolgic duna pintura romnica. 10. Saber comparar la pintura catalana amb la castellana. 11. Saber comentar una obra arquitectnica gtica. 12. Saber diferenciar obres de procedncies geogrfiques diverses. 13. Saber comentar una escultura gtica i comparar-la amb les dpoques precedents. 14. Saber comentar obres pictriques de letapa gtica.
42

15. Conixer els principals autors del gtic i les obres ms importants. 16. Conixer el context histric gtic de la pennsula Ibrica. 17. Saber comentar una obra arquitectnica, escultrica o pictrica del gtic espanyol. 18. Analitzar correctament les diferncies entre larquitectura gtica castellana i la catalana. 19. Utilitzar correctament la terminologia artstica. UNITAT DIDCTICA VI: El Renaixement. El Manierisme A. Objectius didctics 1. Conixer i utilitzar adequadament el vocabulari propi de lassignatura. 2. Situar correctament en el temps i en lespai letapa renaixentista i manierista. 3. Conixer els condicionants intellectuals, socials, econmics i poltics de lpoca. 4. Comprendre la relaci artista-societat i el paper dels mecenes. 5. Comentar la forma, el significat i la funci duna obra del Renaixement itali. 6. Comentar els aspectes formal, iconogrfic i iconolgic de les obres renaixentistes 7. Conixer els artistes renaixentistes i les seves obres. 8. Comprendre les diferncies entre la mentalitat renaixentiste italiana i lespanyola. 9. Conixer els condicionants del Renaixement espanyol. 10. Comparar obres de diferents moments del Renaixement itali amb altres espanyoles. 11. Comentar els aspectes duna obra arquitectnica plateresca i classicista. 12. Aplicar un mtode danlisi a diverses escultures del Renaixement espanyol. 16. Conixer la figura i lobra del Greco i citar les seves caracterstiques ms importants. B. Continguts Conceptuals 1. Localitzaci geogrfica i temporal. 2. Condicionants intellectuals, econmics i socials del Renaixement itali. 3. Caracterstiques de lart renaixentista.
43

4. Larquitectura del Renaixement: Quattrocento i Cinquecento. 5. Lescultura del Renaixement al Cuattrocento (Donatello) i al Cinquecento (Miguel ngel). 6. Evoluci de la pintura i principals mestres. 7. El Manierisme. 8. Localitzaci geogrfica i temporal del Renaixement espanyol. 9. Condicionants econmics i socials del Renaixement espanyol. 10. Caracterstiques del Renaixement a Espanya. 11. Larquitectura: elements estructurals i ornamentals. Plateresc i classicisme. 12. La pervivncia de la mentalitat medieval en lescultura i la pintura espanyoles. 13. El Manierisme a Espanya: El Greco. Procedimentals 1. s de mapes, taules cronolgiques i comentari de texts. 2. Comentari darquitectura, escultura i pintura a obres del Quattrocento i del Cinquecento. 3. Identificaci dels grans artistes del Renaixement itali i de les seves obres. 4. Aplicaci i s del vocabulari especfic de la matria. 5. Sntesi dels condicionants intellectuals, socials i econmics de lEspanya de lpoca. 6. Anlisi de lobra artstica de diferents etapes del Renaixement espanyol i del Greco. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i del sentit crtic. 2. Inters pel patrimoni artstic com a testimoniatge del passat i llegat histric. 3. Inters en les causes de la creaci artstica en relaci amb el seu context histric. 4. Inters per aconseguir un esperit crtic. 5. Normalitzaci i ampliaci del propi lxic. C. Temporalitzaci
44

Deu sessions D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre la perspectiva. Continguts: Context histric del nord de la pennsula italiana. Principals trets de lart renaixentista. s de mapes i taula cronolgica. 2a: Arquitectura del Quattrocento. Brunelleschi, Alberti. Comentari dun text del De re aedificatoria dAlberti. 3a: Escultura del Quattrocento. Ghiberti, Donatello, Luca della Robbia i Verrocchio. 4a: Pintura del Quattrocento. Masaccio, Boticelli, Piero della Francesa, 5a: Arquitectura del Cinquecento. Bramante, Miquel ngel i Palladio. 6a: Escultura del Cinquecento: Sansovino, Miquel ngel i Cellini. 7a: Pintura del Cinquecento: Leonardo da Vinci, Miquel ngel, Rafael, Tici, El Manierisme. 8a: Renaixament espanyol: trets. Arquitectura: evoluci des del gtic al classicisme. 9a: Escultura i pintura renaixentistes espanyoles. El Greco. Lliurament dun mapa conceptual de la unitat. 10a: Prova escrita de la unitat didctica. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics,
45

obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita la unitat didctica. Criteris davaluaci 1. Conixer i usar de forma adient el vocabulari propi de la matria. 2. Situar correctament en el temps i lespai les etapes estudiades. 3. Conixer els condicionants de les ciutats italianes a tots els nivells, comprendre el canvi de mentalitat, el fet del mecenatge i el que suposa en la relaci artista-societat. 4. Saber comentar els aspectes formal, significatiu i de funci duna obra del renaixentiste. 5. Conixer els grans artistes del Renaixement i les seves obres. 6. Saber comparar entre obres de diferents moments del Renaixement itali. 7. Conixer els condicionants intellectuals, socials i econmics del Renaixement espanyol. 8. Saber comentar una obra arquitectnica del plateresc i una del classicisme. 9. Saber comparar obres arquitectniques espanyoles entre elles o amb italianes i entendre les diferncies de context. 10. Saber anlitzar una obra escultrica espanyola. 11. Conixer el Greco i la seva obra.

UNITAT DIDCTICA VII: Lart Barroc A. Objectius didctics

46

1. Situar correctament letapa barroca en el temps i lespai. 2. Comprendre el concepte de barroc i les diferents funcions que de lart en aquesta poca. 3. Conixer els condicionants intellectuals, socials i econmics de lEuropa de lpoca. 4. Saber quins sn els nous temes que apareixen en la pintura barroca i les causes. 5. Elaborar un esquema de lectura vlid per a la pintura barroca i aplicar-lo a les obres. 6. Identificar els grans mestres i obres de les principals escoles pictriques europees. 7. Poder analitzar els aspectes formals, significatius i de funci de larquitectura barroca. 8. Poder analitzar els aspectes formals, significatius i de funci de lescultura barroca. 9. Comparar el Barroc francs i litali, analitzar les seves diferncies i buscar les causes. 10. Analitzar els canvis artstics i socials del pas del Renaixement al Barroc. 11. Conixer lespecial context de lEspanya a lpoca barroca. 12. Comprendre lespecial importncia que el sentir religis t en el Barroc espanyol. 13. Comentar una o ms obres arquitectniques de diferents etapes del Barroc espanyol. 14. Comparar obres del Barroc espanyol ple amb les de letapa dinfluncia francesa. 15. Analitzar (forma, iconografia i iconolgia) lescultura barroca de les escoles espanyoles. 16. Comparar una escultura barroca espanyola amb una del Barroc itali. 17. Identificar les principals figures del Barroc espanyol en arquitectura, escultura i pintura. 19. Comparar la pintura espanyola amb la de la resta de pasos europeus. B. Continguts Conceptuals 1. Localitzaci en lespai i el temps del Barroc. Context histric.
47

2. Caracterstiques generals i complexitat del Barroc. 3. Arrels histriques de lart barroc. 4. Condicionants intellectuals, econmics i socials dels diversos pasos europeus. 5. Larquitectura barroca en els diferents pasos europeus: el concepte barroc de lespai. 6. Lescultura barroca a Itlia i Frana. 7. La pintura barroca: caracterstiques formals. 8. Temes i funcions principals de la pintura. 9. Escoles de la pintura barroca: escola italiana, flamenca, holandesa, francesa i anglesa. 10. Principals mestres barrocs: Caravaggio, Rubens, Rembrandt, Vermeer, La Tour, Hogarth, Gainsborough, etc. 11. Context histric espanyol. 12. Caracterstiques prpies del Barroc espanyol. 13. Larquitectura barroca espanyola: etapes i autors. 14. Lescultura barroca espanyola: peculiaritats, escoles i autors. 15. Caracterstiques especials de la pintura del Barroc espanyol. 16. Temes, formes i funcions especfiques de la pintura barroca espanyola. 17. Els grans mestres: Ribera, Zurbarn, Velzquez, Murillo i Valds Leal. 18. Estudi detallat de lobra de Velzquez. Procedimentals 1. Comentaris de text i s mapes i taules cronolgiques 2. Elaboraci duna sntesi dels condicionants intellectuals, econmics i socials de lpoca. 3. Anlisi dels materials, elements constructius i tipologies de larquitectura barroca. 4. Aplicaci dun mtode de comentari de larquitectura barroca. 5. Comentari esquematitzat de lescultura barroca (tcnica, iconografia i iconolgia).
48

6. Identificaci de les grans figures del Barroc i les seves obres. 7. Sntesi dels condicionants intellectuals, econmics, socials i religiosos dEspanya. 8. Anlisi dels diferents materials, elements i tipologies de larquitectura barroca espanyola. 9. Aplicaci dun mtode de comentari darquitectura a obres del Barroc espanyol. 10. Introducci a lestudi de la mitologia com font iconogrfica important. 11. Identificaci de les causes per les que la pintura treball noves formes i temes. 12. Elaboraci dun comentari dels aspectes formals, iconogrfics i iconolgics de la pintura. 13. Comparaci i comentari interpretatiu entre pintures de diferents pasos europeus. 14. Anlisi i interpretaci de lobra dels principals mestres barrocs, europeus i espanyols. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i del sentit crtic. 2. Inters per lobra dart com expressi duna cosmovisi collectiva. 3. Inters en les causes de la creaci artstica i la relaci amb el context histric. 4. Defensa del patrimoni artstic i inters per la seva conservaci i restauraci. C. Temporalitzaci Deu sessions D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre els films Alatriste i Restauracin.
49

Continguts: Context histric del Barroc europeu. Principals trets de lart barroc. s de mapes i taules cronolgiques. 2a: Arquitectura barroca. Lespai barroc. Elaboraci duna sntesi dels principals trets. 3a: Arquitectura barroca. Escultura barroca, principals escoles i autors. Aplicaci duna pauta de comentari escultric. 4a: Escultura barroca, escoles i autors. Pintura, escoles i autors. Sntesi de la mitologia. 5a: Pintura barroca, principals escoles i autors. Aplicaci duna pauta de comentari pictric. 6a: Context del Barroc espanyol; trets propis. Arquitectura barroca espanyola. 7a: Arquitectura barroca espanyola. Comparaci amb larquitectura francesa. 8a: Escultura barroca espanyola. Pintura barroca espanyola. Comparaci amb lescultura francesa i italiana. 9a: Pintura barroca espanyola. Velzquez (estudi detallat). Realitzaci dun mapa conceptual de la unitat. 10a: Prova escrita. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita. Criteris davaluaci
50

1. Conixer i saber usar el vocabulari propi de la matria. 2. Constatar que poden situar correctament en el temps i en lespai letapa barroca. 3. Conixer els condicionants intellectuals, socials i econmics lpoca i les funcions de lart. 4. Saber comentar una obra barroca (forma, significat, funci, iconografia i iconologia). 5. Saber comparar obres de larquitectura francesa amb altres dItlia. 6. Saber comparar una obra barroca amb una renaixentista. 7. Comprovar que coneixen i identifiquen als grans autors del Barroc europeu. 8. Comprovar que coneixen el context de lEspanya a lpoca. 9. Saber comentar obres arquitectniques i escultriques del Barroc espanyol. 10. Saber comparar una escultura espanyola amb un escultura italiana. 11. Conixer les principals figures del Barroc espanyol i les seves obres. 12. Veure si coneixen els nous temes introduts en la pintura i les seve causes. 13. Saber elaborar i aplicar un esquema de lectura per a la pintura de les escoles europees. 14. Entendre la pintura sota condicionants religiosos, especialment en el cas espanyol. 15. Saber comparar una pintura espanyola amb la daltres pasos europeus.

UNITAT DIDCTICA VIII: Rococ. Lart Neoclssic. Goya A. Objectius didctics 1. Situar el Rococ i el Neoclasicisme en lespai i el temps, aix com la figura de Goya. 2. Conixer les caracterstiques del Rococ, del Neoclasicisme i les seves funcions. 3. Conixer i resumir el contexts intellectual, econmic i social de lpoca. 4. Copsar els canvis experimentats en la relaci art-artista-societat en aquest perode.

51

5. Analitzar una obra arquitectnica neoclssica i relacionar-la amb el seu context. 6. Analitzar correctament una escultura neoclssica. 7. Goya. Vida, obra i transcendncia de la seva obra. 8. Comprendre i usar correctament el llenguatge propi del tema. B. Continguts Conceptuals 1. El Rococ. 2. El Neoclasicisme: localitzaci espacial i temporal; caracterstiques. 3. Larquitectura neoclssica a Europa i a Espanya. 4. Lescultura i la pintura neoclssiques: Canova i David. 5. La recerca de nous camins: Goya. Vida, obra i transcendncia de la seva obra. Procedimentals 1. Lectura comprensiva de texts i s de taules cronolgiques. 2. Elaboraci i aplicaci dun esquema de comentari darquitectura, descultura i de pintura. 3. Comparaci entre obres de la mateixa poca per de diferents autors i concepcions. 4. Visites a exposicions i monuments. 5. Elaborar un sistema de comentari de pintura que la relacioni amb el context histric. 6. Anlisi duna obra de Goya: El cols. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i del sentit crtic. 2. Valoraci de lobra com a testimoniatge de fetso cosmovisions del passat. 3. Respecte pel patrimoni artstic i conscincia de la necessitat de conservar-lo i restaurar-lo. C. Temporalitzaci Vuit sessions
52

D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre ls al llarg de la histria de lart clssic. Continguts: Context histric del segle XVIII. Principals trets del Rococ i del Neoclssic. s de mapes i taula cronolgica. 2a: Arquitectura del Rococ. Arts plstiques del Rococ. 3a: Arquitectura Neoclssica. Europa i Espanya. 4a: Arquitectura Neoclssica. Escultura i pintura neoclssiques. Canova i David. 5a: Escultura i pintura neoclssiques. Aplicaci duna pauta de comentari pictric. 6a: Goya. Vida, obra i transcencncia de la seva obra. Anlisi de El cols de Goya 7a: Goya. Realitzaci dun mapa conceptual de la unitat. 8a: Prova escrita. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne.
53

Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didctica. Criteris davaluaci 1. Situar en lespai i en el temps els estils rococ i neoclssic i la figura de Goya. 2. Comprovar que coneixen les caracterstiques de cada estil i les seves funcions. 3. Comprovar que coneixen el context histric intellectual, econmic i social de lpoca. 4. Entendre els canvis soferts entre lartista i la societat. 5. Ser capa danalitzar una obra dart neoclssica. 6. Comprendre i usar correctament el llenguatge propi de lassignatura. 7. Conixer Goya, la importncia de la seva obra i la seva influncia posterior. UNITAT DIDCTICA IX: Larquitectura del segle XIX Evoluci de les arts figuratives fins a lImpressionisme. A. Objectius didctics 1. Situar en el temps els estils artstics del segle XIX i els condicionants de lpoca. 3. Conixer i identificar les principals corrents arquitectniques del segle XIX. 4. Analitzar una obra arquitectnica de cada etapa i relacionar-la amb el seu context. 5. Reconixer la importncia de lEscola de Chicago com a precedent del segle XX. 6. Conixer i resumir les caracterstiques del Modernisme i analitzar lobra de Gaud. 8. Comprendre els plnols urbanstics del segle XIX i estudiar el pla Cerd de Barcelona. 9. Resumir les caracterstiques de les arts plstiques i relacionar-les amb el seu context. 10. Conixer i identificar els pintors del Romanticisme francs i les seves obres. 11. Conixer i comentar el Romanticisme alemany i lescola paisatgista anglesa. 11. Resumir les caracterstiques del Realisme i citar als seus principals representants. 12. Elaborar i aplicar un model de comentari pictric dobres romntiques i del Realisme. 13. Comparar una obra romntica i una realista, i comentar les seves diferncies. 15. Utilitzar correctament el llenguatge propi de lassignatura. B. Continguts
54

 Conceptuals 1. Introducci histrica i cronolgica. 2. Larquitectura en el segle XIX. Principals corrents: larquitectura del ferro, lEscola de Chicago, les Arts and Crafts i el Modernisme. 3. El Modernisme. Caracterstiques i autors. 4. Antoni Gaud i la seva obra. Anlisi de la Sagrada Famlia. 5. Els nous programes urbanstics. Estudi del pla de leixample de Barcelona. 6. El moviment romntic: caracterstiques. 7. Els romntics francesos: Gricault i Delacroix. 8. El Romanticisme a Alemanya i a Anglaterra: els paisatgistes. 10. La pintura historicista. 11. El Realisme pictric: Millet, Courbet. 12. La pintura espanyola en el segle XIX. 13. Lescultura en el segle XIX. Procedimentals 1. Lectura, anlisi i interpretaci de texts; s de taules cronolgiques. 2. Comentari darquitectura i dobra artstica des dels aspectes formal, iconogrfic i iconolgic. 3. Comparaci entre obres de diferents poques,estils i llocs. 4. Utilitzaci del vocabulari especfic. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i del sentit crtic. 2. Valoraci de lobra com a testimoniatge de fets o cosmovisions del passat. 3. Respecte pel patrimoni artstic i conscincia de la necessitat de conservar-lo i restaurar-lo. 4. Inters en les causes de la creaci artstica i la seva relaci amb el context histric.
55

C. Temporalitzaci Deu sessions. D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup.

E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre el context de lpoca. Continguts: Context del segle XIX. Principals corrents arquitectniques. s de mapes i taula cronolgica. 2a: Arquitectura historicista i del ferro. Aplicaci duna pauta de comentari arquitectnic. 3a: Escola de Chicago. Arquitectura de lArts&Crafts. 4a: El Modernisme. Trets i autors. 5a: Lobra de Gaudi. Programes urbanstics. El pla Cerd. 6a: Romanticisme. Context. Trets. Gericault i Delacroix. Alemanya i Anglaterra. 7a: Realisme pictric: Millet, Courbet. Comentari dun text de Baudelaire. 8a: Realisme pictric. Escultura del segle XIX. 9a: La pintura espanyola del segle XIX. La pintura historicista. Realitzaci dun mapa conceptual de la unitat. 10a: Prova escrita de la unitat didctica. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet.
56

G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didctica. Criteris davaluaci 1. Conixer els condicionants intellectuals, econmics i socials de lpoca. 2. Conixer les caracterstiques dels principals corrents artstics del segle XIX. 3. Poder analitzar lobra arquitectnica de cada etapa del segle XIX dins seu context. 4. Conixer i analitzar degudament larquitectura historicista. 5. Conixer la importncia de lEscola de Chicago i les caracterstiques del Modernisme. 6. Poder anlitzar les obres de Gaud. 7. Comprendre la importncia dels assaigs urbanstics del segle XIX. 8. Conixer els trets dels moviments artstics del segle XIX i el seu context histric. 9. Conixer els artistes del Romanticisme francs, lalemany i els paisatgistes anglesos. 10. Conixer les caracterstiques del Realisme i citar els seus autors. 11. Poder comentar i comparar una obra pictrica romntica i una realista. 12. Utilitzar correctament el llenguatge propi de lassignatura. UNITAT DIDCTICA X: LImpressionisme A. Objectius didctics 1. Situar letapa impressionista en el temps, lespai i el context histric. 2. Conixer els condicionants culturals de lpoca i la reacci a lobra impressionista. 3. Fer un resum de lImpressionisme (caracterstiques formals, aportacions i artistes). 4. Analitzar una o diverses obres segons un model de comentari elaborat a laula. 5. Analitzar, de manera rigorosa per tamb imaginativa, lobra de Rodin.
57

6. Comprendre la influncia posterior de lImpresisonisme i el Postimpressionisme. 7. Analitzar lobra dalgun pintor de letapa, buscant precedents i preveient conseqncies. 8. Utilitzar correctament el llenguatge propi de lassignatura. B. Continguts Conceptuals 1. Situaci histrica del fenomen impressionista. 2. La tcnica impressionista. 3. Els mestres impressionistes. 3. El Postimpressionisme. 4. LImpressionisme a Espanya. 5. Lescultura: Rodin.

Procedimentals 1. Comentaris de text i s de taules cronolgiques per situar lestil entre els corrents del segle. 2. Elaboraci i aplicaci dun esquema de comentari de la pintura impressionista. 3. Comparaci entre obres del primer Impressionisme i altres del Postimpresionisme. 4.Comprensi i s correcte del vocabulari. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i del sentit crtic. 2. Valoraci de lobra com a testimoniatge de fets o cosmovisions del passat. 3. Respecte pel patrimoni artstic i conscincia de la necessitat de conservar-lo i restaurar-lo. 4. Valoraci del canvi experimentat en les relacions artista-societat daquesta etapa. 5. Inters per lampliaci i s correcte del vocabulari propi de la matria.
58

C. Temporalitzaci Sis sessions D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre el color. Continguts: Context de la societat del moment. La tcnica impressionista. s duna taula cronolgica. Elaboraci dun model de comentari de les obres. 2a: Principals autors i obres. Manet, Monet, Degas. 3a: Principals autors i obres. Renoir, Pisarro, Sisley, Morisot. 4a: El Postimpressionisme. Toulouse-Lautrec, Van Gogh, Seurat, Gauguin. Comparaci amb lImpressionisme. 5a: LImpressionisme a Espanya. Rodin i la seva obra. Realitzaci dun mapa conceptual de la unitat. 6a: Prova escrita. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi.
59

Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didctica. Criteris davaluaci 1. Saber situar en el temps i el context histric correcte letapa. 2. Conixer els condicionants culturals de lpoca i la reacci a lobra impressionista. 3. Conixer el moviment impressionista, caracterstiques principals representants. 4. Anlitzar de forma correcta lobra dels dautors impressionistes. 5. Comprovar que saben analitzar lobra de Rodin. 6. Conixer linflux de lImpresionisme i el Postimpresionisme en els corrents posteriors. 7. Usar correctament del llenguatge propi de la matria. UNITAT DIDCTICA XI: Evoluci de les arts figuratives al segle XX Larquitectura i lurbanisme al segle XX. A. Objectius didctics 1. Situar en el temps els corrents del segle XX, conixer la problemtica i caracterstiques de la societat del segle XX i la seva influncia en lart. 3. Conixer les caracterstiques dels moviments davantguarda i els seus representants. 4. Comentar correctament lobra dels principals autors avantguardistes 5. Analitzar lobra dalgun artista que hagi representat linici dalgun dels corrents del segle. 6. Elaborar un model danlisi escultrica aplicable a lescultura del segle XX. 7. Comparar obres de diverses tendncies i disciplines i comentar les seves diferncies. 8. Identificar la figura i lobra dels grans avantguardistes del segle XX. 9. Situar correctament en el temps laportaci espanyola a les tendncies del segle XX. 10. Conixer el context histric espanyol de lpoca. 11. Identificar a Picasso i conixer la seva trajectria artstica i el significat de la seva
60

obra. 12. Resumir les caracterstiques dels principals artistes espanyols reconeguts universalmen i emmarcar-los en les tendncies prpies del segle XX. 14. Conixer les ltimes tendncies de lart i els seus principals representats. 15. Valorar lart contemporani i apreciar els trets doriginalitat, creativitat i expressivitat. 16. Conixer els canvis en la relaci artista-societat i les funcions atribudes avui a lart. 17. Relacionar la nova arquitectura amb el context social, cultural i econmic de lpoca. 18. Resumir les caracterstiques dels diferents moviments arquitectnics del segle XX. 19. Identificar les principals obres dels arquitectes racionalistes i comentar-les correctament. 20. Conixer larquitectura organicista i diferenciar les seves obres daltres moviments. 21. Elaborar i aplicar un model de comentari darquitectura a una obra de Wright. 22. Resumir les caracterstiques del postmodernisme arquitectnic i citar-ne alguna obra. 23.Conixer autors i obres de larquitectura actual, especialment els espanyols i/o els que treballen a Espanya. 24. Conixer i utilitzar el llenguatge propi de la matria. B. Continguts Conceptuals 1. El segle XX: nous problemes, necessitats i solucions. Una nova concepci esttica, un nou llenguatge. 2. Canvis filosfics, cientfics i poltics duen a una manera diferent dafrontar la realitat. 3. Els ismes pictrics: fauvismo, cubisme, expressionisme, futurisme, dad i surrealisme. 4. Lescultura, expressi de langoixa de lsser hum. 5. La pintura abstracta: constructivisme i informalisme. 6. Les segones avantguardes. Labstracci i el moviment en lescultura. 7. Context histric. LEspanya del segle XX.
61

8. Picasso: trajectria artstica i significat de lobra. 9. Laportaci espanyola: Mir, Dal, Tpies. 10. ltims corrents a Espanya i al mn. 11. Larquitectura racionalista: Le Corbusier, Walter Gropius i Mies van der Rohe. 12. Lorganicisme: Frank Lloyd Wright. 13. Larquitectura postmoderna i actual. 14. Lurbanisme del segle XX. Procedimentals 1. Comentaris de text, realitzaci desquemes i s de taules cronolgiques. 2. Estudi del context histric i dels canvis de mentalitat del segle XX i el seu influx en lart. 3. Elaboraci i aplicaci dun model de comentari descultura i de pintura. 4. Colloqui sobre diferents aspectes de la problemtica actual de les arts figuratives. 5. Comprensi i s correcte del vocabulari propi de la matria. 6. Estudi del context histric de lEspanya del segle XX. 7. Elaboraci i aplicaci dun model de comentari arquitectnic a diverses obres. 8. Comparaci entre obres de diferents tendncies artstiques del segle XX. 9. s de fonts dinformaci i dobservaci directes com visites a exposicions i museus. 10. Comprensi i s correcte del vocabulari propi de la matria. Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i de lesperit crtic i obert. 2. Inters per formular hiptesis sobre les relacions art-artista-societat al llarg del segle XX. 3. Inters per afavorir iniciatives destinades a divulgar lart contemporani. 4. Respecte pel patrimoni artstic i conscincia de la necessitat de conservar-lo i
62

restaurar-lo. 5. Inters per lampliaci i s correcte del vocabulari propi de la matria. C. Temporalitzaci Dotze sessions.

D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: Avaluaci inicial: Breu colloqui sobre les arts plstiques actuals. Continguts: Contextualitzaci histrica, social i ideolgica del segle XX. Situaci de la pintura a principis de segle. s duna taula cronolgica. 2a: Els ismes. Fauvisme, Cubisme i Expressionisme. 3a: Els ismes. Futurisme, Dadaisme i Surrealisme. 4a: Lescultura. La pintura: Constructivisme. 5a: Picasso. Vida i obra. 6a: Segones avantguardes. Informalisme. Informalisme. Pop-Art. Op-Art. 7a: Abstracci i moviment en lescultura. La situaci espanyola; context i moviment artstic. 8a: Autors espanyols. Mir. Dal. Tpies. Larquitectura: racionalisme. 9a: Larquitectura: organicisme, postmodernisme. Lurbanisme. 10a: Corrents artstiques actuals. Realitzaci dun mapa conceptual de la unitat. 11a: Visita a un museu dart contemporani.
63

12a: Prova escrita. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la unitat didctica. Criteris davaluaci 1. Saber situar en el temps les diferents corrents artstituques del segle XX. 2. Conixer els canvis en les arts figuratives i la relaci amb la societat de lpoca. 3. Conixer els trets dels diferents moviments davantguarda i els seus representants. 4. Saber comentar lobra dels principals pintors avantguardistes. 5. Saber elaborar una pauta danlisi escultrica aplicable a una obra del segle XX. 6. Saber comparar entre obres de tendncies diverses i comentar les diferncies. 7. Conixer el context histric de lEspanya de lpoca. 8. Conixer laportaci espanyola a les tendncies del segle XX i situar-la en el temps. 9. Conixer a Picasso, la seva trajectria artstica i el significat de la seva obra. 10. Saber analitzar una obra de Picasso seguint un esquema elaborat prviament. 11. Conixer els trets dartistes espanyols com Mir, Dal i Tpies i les tendncies on sinclouen. 12. Conixer lactual situaci de lart a Espanya. 13. Entendre els trets (originalitat, creativitat i expressivitat) i les funcions de lart actual.
64

14. Relacionar la nova arquitectura amb els trets de lpoca i les noves necessitats i tcniques. 15. Conixer els trets de larquitectura racionalista, orgnica, postmoderniste i actual. 16. Identificar i comentar les obres dels principals arquitectes del racionalisme. 17. Identificar i comentar les obres dels principals arquitectes del moviment orgnic. 18. Conixer els trets del postmodernisme, autors i obres. 19. Conixer autors i obres de larquitectura actual, especialment els espanyols i/o els que treballen a Espanya. UNITAT DIDCTICA XII: La imatge i el cinema A. Objectius didctics 1. Comprendre la importncia de la imatge al segle XX com a mitj de comunicaci de masses. 2. Conixer els sistemes de reproducci mecnics: cartell, la fotografia, cmic i cinema. 3. Relacionar-los amb els canvis socials i els mitjans de producci del segle XX. 4. Conixer la histria de la fotografia i conixer les seves principals fases. 5. Conixer la histria del cartell publicitari i els seus principals representants. 6. Conixer i identificar els principals autors de cmic. 7. Comprendre i usar el vocabulari dels diferents mitjans (cartell, la fotografia, cmic i cinema). 8. Conixer i comprendre el llenguatge cinematogrfic i la seva evoluci. 9. Relacionar el cinema i la tendncia a les arts plstiques de cercar noves vies dexpressi. 10. Conixer la histria del cinema des dels seus inicis fins a lactualitat. 11. Conixer els gneres cinematogrfics: social, histric, poltic, de combat, thriller, etc. 12. Conixer els principals directors de cinema, especialment els de la segona meitat de segle.
65

13. Comprendre la importncia del cinema com a vehicle de valors, tendncies i models i com a document per permet conixer millor el nostre mn. B. Continguts Conceptuals 1. La imatge, representaci de lobjecte. 2. La comunicaci mitjanant la imatge. 3. Mitjans de comunicaci plstics de carcter esttic: fotografia, cartell, cmic. 4. Estudi especfic duna fotografia. 5. El cinema, fenomen emblemtic del segle XX. 6. El llenguatge cinematogrfic. Estructura. 7. Breu histria del cinema. 8. Sntesi de gneres i estil. 9. Els principals directors de la segona meitat del segle XX. Procedimentals 1. Lectura, comentari i interpretaci de texts. 2. Comentar (tcnica, significat, funci,) segons un model prviament elaborat imatges dels sistemes de reproducci mecnics. 3. Utilitzaci del vocabulari especfic de la matria amb el visionat i comentari de films. 4. Anlisi dels diversos gneres i estils cinematogrfics i de la seva evoluci. 5. Comentar un flm segons un model prviament elaborat (estructura, significat, funci, ). Actitudinals 1. Valoraci de lhbit dobservaci, de la capacitat de gaudir lesttic i de lesperit crtic i obert. 3. Valoraci la imatge com a element bsic dels sistemes de comunicaci de masses i del cinema com a manifestaci artstica prpia del segle XX.
66

6. Valoraci de la importncia del cinema com a compendi de la problemtica de la nostra poca i dels seus mites socials. C. Temporalitzaci Tres sessions. D. Metodologia La metodologia ser dinmica, activa i participativa, combinant diferents tcniques: les exposicions de continguts del professor i dindagaci dirigides, i per reforar laprenentatge es treballar de forma autnoma, recproca i en gran grup. E. Activitats densenyament-aprenentatge Al llarg de la unitat didctica susaran i analitzaran imatges de temtica artstica i histrica. 1a: La imatge en la comunicaci de masses. Fotografia, cartell i cmic. s duna taula cronolgica. 2a: El cinema. Histria. Llenguatge. Lliurament dun esquema dels gneres cinematogrfics. 3a: Prova escrita de la unitat didctica. F. Recursos i materials didctics Al llarg de la unitat didctica sutilitzar el llibre de text, latles de laula, llibres de consulta, la projecci dimatges des dordinador amb un retroprojector (mapes, grfics, obres, ) i Internet. G. Avaluaci Procediments i instruments Avaluaci inicial: activitat de la 1a sessi. Avaluaci formativa: observaci sistemtica del treball a laula, inters i participaci activa. Revisi de les produccions de lalumne. Avaluaci sumativa: produccions i prova escrita de la terminologia amb les unitats
67

didctiques 2, 3 i 4. Criteris davaluaci 1. Comprendre la importncia de la imatge com a mitj de comunicaci de masses del segle XX i relacionar-la amb els canvis socials i els mitjans de producci. 2. Conixer els sistemes de representaci dimatge mecnics: cartell, fotografia i cmic. 3. Conixer la histria de la fotografia i les principals fases. 4. Conixer la histria del cartell publicitari i citar els seus representants ms illustres. 5. Conixer i identificar les principals tendncies del cmic i els seus els autors. 6. Comentar correctament una fotografia seguint una pauta elaborada prviament. 7. Conixer i comprendre el llenguatge fotogrfic i cinematogrfic i usar-ne el vocabulari. 8. Relacionar el cinema i la tendncia a les arts plstiques de cercar noves vies dexpressi. 9. Conixer la histria del cinema des dels seus inicis fins a lactualitat. 10. Conixer els gneres cinematogrfics: simbolisme social, histric, poltic, thriller, etc. 11. Conixer els principals directors de cinema, especialment de la segona meitat del segle XX. 12. Comentar segons un model previ obres cinematogrfiques de diferents dautors i estils. 13. Comprendre la importncia del cinema com a vehicle de valors, tendncies i models i com a document per permet conixer millor el nostre mn. 14. Identificar les causes de laparici de la imatge de reproducci mecnica i la seva potenciaci.

68