Concrecio Curricular - Ceip Cas Serres

CONCRECI CURRICULAR DE CENTRE
APROVAT PEL CONSELL ESCOLAR EL 30 de JUNY de 2011
NDEX Pg. 1. Adequaci dels objectius de l'etapa i integraci de les Competncies bsiques. 2. Relaci entre les rees i les Competncies Bsiques. 3. Acords sobre el tractament de les Competncies Bsiques 4. Concreci de la metodologia del centre. 5. Avaluaci - Criteris generales de promoci a l'educaci primria 6. Mecanismes de coordinaci entre els cicles. 7. Tractament de la lectura, de les TIC i l'educaci en valors 8. Criteris per elaborar mesures que contribueixin a millorar l'xit escolar. 9. Programaci didctica 1 13 29 34 38 41 56 61 65 68
ADEQUACI DELS OBJECTIUS DE L'ETAPA I INTEGRACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES.
La Concreci Curricular del centre desenvolupa, completa, adequa i concreta el curriculum oficial a cada centre docent. El nostre presenta els acords presos des de l'inici de l'elaboraci de la present concreci, el curs 2009-2010, i que marquen la lnia educativa que quedar reflectida a les diferents programacions didctiques. L'EDUCACI INFANTIL ha de contribuir a desenvolupar les capacitats que permetin l'alumnat:
SEGON CICLE
(Entre parntesi l'Objectiu General d'Etapa al qual fa referncia).
1) Descobrir i conixer el propi cos identificant les seves caracterstiques i qualitats personals que el defineixen. (a) 2) Descobrir i utilitzar les prpies possibilitats motrius adequant-les als diferents moments de la vida quotidiana. (a) 3) Identificar i acceptar les prpies possibilitats i limitacions i les dels altres. (a) 4) Adquirir una actitud de respecte cap als companys/es sense actituds de discriminaci per ra de sexe, tnia, llengua, etc.( a) 5) Mostrar inters i curiositat cap a l'entorn fsic i social ms proper. (b) 6) Iniciar-se en la formulaci de preguntes, en l'expressi de la prpia opini respectant les dels altres per arribar a la soluci de les incgnites de forma autnoma. (b) 7) Augmentar progressivament l'autonomia en l'execuci de les activitats habituals en diferents espais i moments. (c) 8) Adquirir els hbits relacionats amb l'ordre i el treball. (c) 9) Identificar i acceptar els propis sentiments i sensacions controlant les seves emocions i comunicant-les als altres.(d) 10) Realitzar les activitats amb progressiva seguretat i confiana en s mateixos.(d) 11) Conixer i acceptar progressivament les normes i models de comportament dels grups socials als quals pertany, per tal de relacionar-se positivament. (e) 1
12) Resoldre conflictes pacficament i de forma autnoma.(e)
13) Utilitzar el llenguatge oral com a mitj de comunicaci ajustant el missatge a les diferents situacions. (f) 14) Interessar-se i iniciar-se en la llengua anglesa com una altra eina d'expressi.(f)
15) Iniciar-se en la utilitzaci de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci. (f) 16) Utilitzar el llenguatge escrit com una eina de comunicaci partint de situacions
significatives per l'infant. (f) 17) Gaudir i utilitzar el llenguatge musical i plstic com una forma ms d'expressi. (f) 18) Utilitzar les possibilitats expressives del propi cos. (f) 19) Adquirir un coneixement lgico-matemtic, mitjanant l'observaci i l'experimentaci amb objectes i situacions amb les seves propietats i relacions.(g) 20) Utilitzar els coneixements logico- matemtics per resoldre problemes de la vida quotidiana.(g) 21) Identificar i valorar alguns trets propis de les Illes Balears: llengua, festes, tradicions, manifestacions artstiques.(h) 22) Conixer i respectar algunes manifestacions culturals diferents de la prpia.(h) 23) Adquirir els hbits relacionats amb l higiene, l'alimentaci, el descans...., per un benestar ptim.(i) 24) Tenir conscincia de les situacions de perill i demanar ajuda si cal. (i) 25)Utilitzar el joc i el moviment com a eina per un desenvolupament global i integral de lInfant.(j) 26) Gaudir i participar en els moments de joc i activitats sensoriomotrius acceptant les normes del joc i les prpies limitacions. (j)
L'EDUCACI PRIMRIA ha de contribuir a desenvolupar les capacitats que permetin l'alumnat:
PRIMER CICLE
(Entre parntesi els objectius generals d'etapa als quals fan referncia) 1. Conixer i assolir les segents normes: d' intercanvi lingstic (respectar torn de paraula, escoltar quan es parla, demanar perms, aixecar la m, parlar fluix, respectar i obeir normes...); de cura i ordre personal (asseures b, tenir cura del material, compartir material...); d'interactuar amb els companys manifestant respecte vers els altres: som amics i amigues, ens ajudam, jugam junts... (a) 2. Saber fer la tasca com a encarregat.(b) 3. Respectar les normes.(b) 4. Mostrar inters i curiositat cap a laprenentatge propi i dels companys.(b) 5. Aprendre a ser autnom aplicant les normes del primer cicle. (b)
6. Desenvolupar hbits de treball: ordenar la taula, organitzar el material i la feina
individual, rutines dentrada i sortida. (c) 7. Iniciar-se en ladquisici dhabilitats per a la prevenci de conflictes mitjanant programes dhabilitats socials. (d) 8. Aprendre a resoldre conflictes mitjanant el dileg i/o demanant ajuda si no hi ha acord. (d) 9. Mostrar respecte per les diferncies i caracterstiques prpies i dels companys/es. (e) 10. Aprendre a reconixer, rebutjar i denunciar situacions de discriminaci i injustcia. (e) 11. Ser capa dintervenir en les diferents situacions comunicatives prpies de la seva edat. (f) 12. Utilitzar estratgies de comprensi per poder entendre qualsevol missatge oral i escrit. (f) 13. Captar la idea global , identificar paraules clau i expressions bsiques en textos orals, en llengua anglesa , amb l'ajuda d'elements lingstics i no lingstics (gests, mmica) relacionats amb activitats d'aula i de l'entorn de l'alumnat. (g) 14. Llegir i identificar paraules i frases senzilles en llengua anglesa, presentades prviament de forma oral sobre temes familiars i d'inters, mitjanant activitats ldiques i comunicatives i amb el suport d'elements visuals, gestuals i verbals. (g) 3
15. Participar en les activitats d'aula i en interaccions orals en llengua anglesa, molt dirigides sobre temes coneguts, en situacions comunicatives fcilment previsibles o relacionades amb necessitats comunicatives immediates, com ara saludar, parlar de gustos ,expressar sentiments o necessitats bsiques i reproduir canons i escenificacions.(g) 16. Escriure paraules i expressions en llengua anglesa, utilitzades oralment o conegudes per l'alumnat a partir de l'observaci de models i amb una finalitat especfica, com escriure una nota, fer cartells, felicitar per un aniversari i completar poemes o canons. (g) 17. Utilitzar les estratgies de la comprensi lectora per localitzar informaci concreta, realitzar inferncies i comprendre el sentit global dels textos llegits, relacionant la informaci que contenen amb les prpies experincies, vivncies i coneixements.(h) 18. Llegir amb freqncia , per iniciativa prpia i com a font de plaer, textos literaris de la tradici oral i de la literatura infantil adequats al cicle per conixer alguns aspectes formals simples de la narraci i de la poesia i per facilitar l'escriptura dels textos esmentats. (h) 19. Conixer les principals manifestacions culturals d'Eivissa i la Comunitat Balear (llengua i literatura,festes,msica, gastronomia). (i) 20. Mostrar inters i respecte cap a la diversitat cultural i lingstica present a l'escola i la localitat. (i) 21. Valorar la pluralitat lingstica com a font d'aprenentatge i riquesa cultural.(i)
SEGON CICLE
(Entre parntesi els objectius generals als quals fan referncia)
1. Desenvolupar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia en la vida quotidiana i participar activament en les relacions de grup, mostrant actituds generoses i constructives. (a) 2. Desenvolupar hbits de treball, respectant les normes de classe, del centre i les tasques com encarregats.(b, c) 3. Mostrar inters i curiositat cap a laprenentatge propi i dels companys.(b) 4. Aconseguir una actitud responsable i solidria que fomenti el treball cooperatiu.(b) 5. Desenvolupar eines personals per fomentar l'inters i l'autonomia en l'aprenentatge: recerca d'informaci, creativitat, iniciativa personal.(c) 6. Aprendre a resoldre conflictes pacficament i de forma autnoma desenvolupant les pautes socials prviament treballades a l'aula.(d) 7. Aprendre a conixer i respectar les diferents cultures que formen la societat on vivim per tal de comprendre la multiculturalitat i la igualtat de gneres, desenvolupant hbits d'empatia.(e) 8. Reconixer situacions de discriminaci i actuar de forma crtica i aplicar de forma solidria i justa. (e) 9. Participar en diverses situacionsde comunicaci oral i escrita, utilitzant la llengua de manera adequada, respectuosa i cooperativa i desenvolupar el gust per expressar-se i sent conscients dels propis sentiments i idees.(f) 10. Conixer, respectar i valorar les llenges de les Illes Balears com un patrimoni cultural com, valorant-la com un fet enriquidor. (f) 11. Llegir diferents tipus de textos adaptats a l'edat per gaudir, aprendre i informar-se, amb fludesa i entonaci adequades.(f) 12. Emprar els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la informaci i la comunicaci, per obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus. (f) 13. Escoltar i comprendre missatges orals dins un context i amb suport visual en llengua anglesa , relacionats amb activitats d'aula i de l'entorn de l'alumnat, per tal de poder adquirir una competncia comunicativa suficient per desenvolupar-se en situacions quotidianes.(g) 14. Llegir de forma comprensiva textos diversos, amb una bona pronunciaci, i ser capa dextreure informaci general dacord amb una finalitat prvia i com a font de plaer i 5
satisfacci personal (g) 15. Expressar-se oralment amb correcci i amb una entonaci adequada en situacions conegudes i properes a la realitat, utilitzant els procediments verbals i no verbals adequats i adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci. (g) 16. Escriure textos senzills amb finalitats variades sobre temes tractats prviament a laula amb lajut, si cal, de models.(g) 17. Utilitzar les estratgies de la comprensi lectora per localitzar informaci general i especfica, realitzar anlisi i comentaris per comprendre el sentit global i els detalls rellevants dels textos llegits, relacionant la informaci que contenen amb les prpies experincies, vivncies i coneixements. (h) 18. Conixer la histria, la societat i l'mbit geogrfic del territori d'Eivissa i de les Illes Balears i el seu lligam amb altres territoris de parla catalana ents com una via d'apreciar la diversitat lingstica i cultural.(i)
19. Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques i iniciar-se en la resoluci de

problemes que requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, aix com ser capaos daplicar-los a les situacions de la vida quotidiana. (k) 20. Iniciar-se en la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci i desenvolupar un esperit crtic davant els missatges que rep i elabora. (m)
TERCER CICLE
(Entre parntesi els objectius generals als quals fan referncia) 1. Assumir i practicar les normes de convivncia al centre i fora. (a) 2. Mostrar responsabilitat de les prpies actuacions i adoptar actituds constructives i respectuoses davant les conductes dels altres, que permetin crear el clima adequat pel desenvolupament del treball cooperatiu.(b) 3. Aprendre estratgies tant a nivell individual com collectiu per desenvolupar hbits d'estudi amb iniciativa i responsabilitat, mostrant inters i confiana en l'aprenentatge. (c) 4. Conixer i practicar estratgies de prevenci i resoluci de conflictes mitjanant el dileg. (d) 5. Reconixer els sentiments i les emocions en les persones que els envolten, acceptar les diferncies interpersonals i, responsabilitzar-se de les prpies actuacions adoptant actituds constructives i respectuoses davant les conductes dels altres. (e) 6. Participar en situacions de comunicaci de l'aula (converses, debats, colloquis, etc.), respectant les normes de l'intercanvi comunicatiu: guardar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. (f) 7. Localitzar i recuperar informaci explcita i fer inferncies en la lectura de textos, emprant estratgies de comprensi lectora, determinant-ne els propsits principals i interpretant el doble sentit d'alguns. (f) 8. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars, de manera ordenada i adequada, relacionant els enunciats entre si; emprant habitualment els procediments de planificaci i revisi dels textos i les normes gramaticals i ortogrfiques i fent esment als aspectes formals (tra, ordre, presentaci, etc.), tant en suport paper com digital. (f) 9. Llegir de forma comprensiva textos diversos, amb una bona pronunciaci, i ser capa dextreure informaci general dacord amb una finalitat prvia i com a font de plaer i satisfacci personal.(g) 10. Assolir el ceneixement d'una llengua estrangera (angls) per tal de poder adquirir una competncia comunicativa suficient per desenvolupar-se en situacions properes.(g) 11. Llegir per iniciativa prpia i com a font de plaer textos literaris de la tradici oral i de la literatura infantil adequats al cicle, reconeixent-ne les caracterstiques per millorar l'escriptura i expressant les prpies opinions i gustos personals sobre els textos llegits. (h)
12. Utilitzar estratgies per localitzar, recuperar, resumir informaci, i realitzar inferncies en la lectura de textos, identificant les idees principals i secundries. (h) 13. Reconixer en el medi natural, social i cultural canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps i indagar i analitzar algunes relacions de simultanetat i successi, de cronologia i de durada, per aplicar aquests coneixements a la comprensi d'altres moments histrics rellevants de les Illes Balears i de lEstat espanyol.(i) 14. Desenvolupar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia en la vida quotidiana i participar activament en les relacions de grup, mostrant actituds generoses i constructives.(j) 15. Valorar el paper de les matemtiques en la vida quotidiana, gaudir-ne amb ls i reconixer el valor dactituds com lexploraci de diferents alternatives, la convenincia de la precisi o la perseverana en la recerca de solucions, lesfor i linters pel seu aprenentatge. (k) 16. Reconixer en el medi natural, social i cultural canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps i indagar i analitzar algunes relacions de simultanetat i successi, de cronologia i de durada, per aplicar aquests coneixements a la comprensi d'altres moments histrics rellevants de les Illes Balears i de lEstat espanyol.(l) 17. Utilitzar la lectura i les tecnologies de la informaci i la comunicaci per obtenir informaci i com instrument per aprendre i compartir coneixements, valorant-ne la contribuci a la millora de les condicions de vida de les persones. (m) 18. Conixer, valorar i gaudir de les diferents manifestacions artstiques i intervencions artstiques urbanes de lentorn, tant del patrimoni cultural propi de les Illes Balears com daltres pobles, collaborant en la conservaci i en la renovaci de les formes dexpressi locals i apreciant lenriquiment que suposa lintercanvi amb persones de diferents cultures que comparteixen un mateix entorn.(n) 19. Apreciar lactivitat fsica per al benestar, manifestant una actitud responsable cap a un mateix i cap a les altres persones i reconeixent els efectes de lexercici fsic, de la higiene, de lalimentaci i dels hbits de postura sobre la salut.(o) 20. Observar i registrar algun procs associat a la vida dels ssers vius, comunicant els resultats oralment i per escrit.(p) 21. Desenvolupar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia en la vida quotidiana i participar activament en les relacions de grup, mostrant actituds generoses i constructives.(q) 22. Conixer i apreciar els valors i les normes de convivncia, i aprendre a obrar dacord amb aquestes. (q) 23. Adquirir hbits de consum racional i responsable.(q) 24. Conixer i respectar les normes bsiques que regulen la circulaci, especialment aquelles que tenen a veure amb la seguretat. (r)
LES COMPETNCIES BSIQUES AL CEIP CAS SERRES

Competncia en comunicaci lingstica
Capacitat per adquirir els recursos adequats per a utilitzar la llengua, tant a nivell oral com escrit, per a comunicar-se en diferents contextos i per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta.
Competncia matemtica
Capacitat per interpretar i resoldre situacions quotidianes utilitzant formes de raonament matemtic i de pensament abstracte per a produir-ne informaci.
Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic

Capacitat per observar, descobrir, interpretar i interactuar amb la informaci que ve de l'entorn i assolir les habilitats necessries per la millora de les condicions de vida prpies i de la resta d'ssers vius.
Tractament de l'informaci i competncia digital

Capacitat per de manera autnoma, reflexiva i crtica cercar, obtenir, seleccionar i processar la informaci, i convertir-la en nous coneixements, transmetent-la amb diferents suports repectant les normes de conducta sobre l's de la informaci i les seves fonts.
Competncia social i ciutadana

Capacitat per comprendre la realitat que ens envolta com a membres d'una societat, com a ssers individuals manifestant una actitud constructiva, solidria i responsable davant els drets i les obligacions individuals i collectives, utilitzant el dileg i la negociaci per afrontar i resoldre conflictes, per aix contribuir a la millora de l'entorn plural.
9
Competncia cultural i artstica

Capacitat per apreciar amb respecte les diferents manifestacions culturals -prpies i d'altres- d'utilitzar -les com a font d'enriquiment i de gaudi i ser capa de transmetre a travs de diferents llenguatges artstics i les diferents tcniques la prpia identitat.
Competncia per aprendre a aprendre

Capacitat per desenvolupar estratgies i habilitats que permetin assolir nous coneixements a partir de la reflexi de la manera com s'aprn, qu s'aprn amb la finalitat d'aplicar.- ho de manera prctica i eficient a les diferents situacions que es puguin plantejar.
Autonomia i iniciativa personal

Capacitat per planificar, actuar, resoldre, avaluar com a ssers individuals i com a membres d'una societat, diferents situacions amb reflexi, responsabilitat, creativitat, autocrtica i amb voluntat de millora.
10
Relaci entre les rees i les Competncies Bsiques.

Les rees tenen un paper important en el desenvolupament de les competncies bsiques. Als quadres segents sindica la relaci existent entre les rees de les etapes educatives que ens ocupen i els trets distintius o dimensions de les Capacitats a Educaci Infantil i de les Competncies Bsiques.
E D U C A C I I N FA NT I L
REES 1. COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA
Coneix. de si mateix i autonomia personal Coneixement de lentorn Llenguatge: Comunicaci i representaci.
Comprensi oral Expressi oral
Comprendre diferents missatges orals: ordres senzilles, narracions, instruccions, contes,...amb una actitud d'escolta i atenci. Expressar-se amb claredat i correcci suficients segons diferents intencions comunicatives i sempre respectant les normes bsiques de comunicaci i les intervencions dels altres Mostrar inters pel codi escrit ms proper a l'infant coneixent les caracterstiques i convencions de la llengua escrita. Aproximar-los al mn de la literatura infantil perqu la valorin i en gaudeixin. Iniciar-se en l'escriptura en contextos significatius i funcionals, emprant diferents recursos i materials.
X X
X X
X X
Comprensi lectora
Expressi escrita
13
AREES 2. COMPETNCIA MATEMTICA

Coneix. de si mateix i autonomia personal Coneixement de lentorn Llenguatge: Comunicaci i representaci.
Pensar, raonar i argumentar. Utilitzar el llenguatge tcnic, formal i simblic i els diferents sistemes de representaci Utilitzar i construir models matemtics
Plantejar i resoldre problemes de la vida
Desenvolupar el raonament lgic en tot moment intentant que pensin i argumentin les seves opinions i hiptesis. S'accepten totes les respostes com a vlides fomentant un pensament divergent.
Iniciar-se en el llenguatge tcnic i simblic de les matemtiques.
X X
X X
X X
Iniciar-se en l's de les nocions bsiques temporals, espaials i de mesura.
Fer servir diferents jocs senzills Iniciar-se en la resoluci de problemes senzills, de forma autnoma, vivenciada i ldica
X X
X X
X X
quotidiana . Utilitzar els procediments matemtics bsics i les eines i instruments de suport.
Experimentar i investigar amb diferents materials per poder fer agrupacions, seriacions, classificacions,... per tal d'adquirir la capacitat d'establir relacions quantitatives i qualitatives.
14
REES 3. COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCI AMB EL MN FSIC.

Coneix. De si mateix i autonomia personal Coneixement de lentorn Llenguatge: Comunicaci i representaci.
Interactuar amb el mn fsic. Valorar i aplicar el pensament cientifico-tcnic. Actuar per millorar i preservar les condicionsde vida prpia, dels altresi de tots els ssers vius.
Explorar, observar i reconixer les caracterstiques i elements de l'entorn fsic, natural i sociocultural. Establir relacions i formular hiptesis sobre les causes i conseqncies dels esdeveniments.
X X
X X
X X
Mostrar actituds de respecte i conservaci de l'equilibri del medi. Adquirir hbits d'higiene, alimentaci, vestit i descans per tal de prevenir riscos i perills
X X
X X
X X
REES 4. TRACTAMENT DE LA INFORMACI I LA COMPETNCIA DIGITAL

Coneix. De si mateix i autonomia personal Coneixement lentorn de Llenguatge: Comunicaci representaci. i
Conixer i aplicar les eines TIC Disposar dhabilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informaci
Iniciar-se en l's i coneixement de les noves tecnologies de manera ldica. Iniciar-se en la utilitzaci del teclat, el ratol i algunes icones significatives.
X X
X X
X X
15
REES 5. COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Comprendre la realitat social Conixer i comprendre els trets i valors del sistema democrtic Transformar la informaci en coneixement Exercir la ciutadania activa
Tenir sentiment de pertinena a la famlia i al grup social al que pertany ampliant les relacions a altres contextos socials. Entendre, acceptar i complir les normes socials bsiques.
X X
X X
X X
Participar de forma adient en situacions socials habituals.
Resoldre conflictes mitjanant el dileg.
16
REES 6. COMPETNCIA CULTURAL I ARTSTICA

Coneix. de si mateix i autonomia personal Coneixement lentorn de Llenguatge: Comunicaci representaci. i
Apreciar i gaudir amb lart i amb les manifestacions artstiques Reflexionar i analitzar crticament lentorn artstic Emprar recursos artstics per expressar-se i per comunicar-se
Mostrar inters i gaudir de les activitats artstiques i culturals. Valorar i respectar les manifestacions culturals prpies i d'altres indrets. Manifestar la seva opini respecte diferents manifestacions culturals reconeixent les caracterstiques ms bsiques. Expressar sentiments, necessitats i idees mitjanant tcniques i materials diversos.
X X X
X X X
X X X
17
REES 7. COMPETNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

Reconixer les prpies capacitats (intellectuals, emocionals, fsiques) Disposar dun sentiment de competncia personal Adquirir autonomia en laprenentatge Organitzar i planificar els aprenentatges i la prpia feina
Conixer les prpies possibilitats i limitacions respectant les dels altres.
Mostrar seguretat personal en la realitzaci de les activitats quotidianes i en la relaci amb els companys/es. Adquirir progressivament hbits de treball, atenci, constncia i reflexi
Planificar i organitzar les tasques de manera cada vegada ms autnoma. Valorar el treball ben fet.
X X X
X X X
X X X
18
REES 8. COMPETNCIA EN INICIATIVA I AUTONOMIA PERSONAL

Adquirir i aplicar valors i actituds personals. Coneix. De si mateix i autonomia personal Coneixement lentorn de Llenguatge: Comunicaci representaci. i
Adquirir una imatge positiva i ajustada de s mateix. Realitzar de forma autnoma i amb iniciativa activitats habituals per satisfer necessitats bsiques; consolidar progressivament hbits de cura personal, higiene, salut i benestar Adquirir progressivament la capacitat de planificar la prpia acci i organitzar el seu treball, amb esfor i constncia, i comprovar els aprenentatges i avanos que va fent. Tenir iniciativa en petits projectes i en activitats de la vida quotidiana.
X X
X X
X X
Transformar les idees en accions. Liderar projectes.
X X
X X
X X
19
EDUCACI PRIMRIA
REES 1. COMPETNCIA EN COMUNICACI LINGSTICA
Augment de vocabulari especfic
Comprensi oral/escrita
MD
LC/LE ANG
MAT
EF
EA
EC
X X X X X X X X X X X X X X
X X X X X
X X
X X
Distingir la informaci rellevant de la no rellevant i les informacions implcites en els textos que sescolten i en els que es llegeixen. Gaudir de la lectura. Apropament a textos informatius, argumentatius i explicatius
X X X X X X X X
Comprensi escrita
Formar-se un judici crtic i tic a partir de la lectura. Cercar, recopilar, seleccionar, processar i comunicar informaci Descobrir a travs de la lectura altres entorns del saber i de la fantasia i altres idiomes i cultures, i respectar-los. Claredat en lexposici de temes Coherncia del discurs Capacitat de sntesi.
X X X X
X X X X X X
X X X X
Expressi oral/escrita
Estructurar, organitzar i autoregular el propi coneixement en les produccions orals i escrites. Emprar i interpretar codis i habilitats lingstiques i no lingstiques de forma activa i efectiva. Eliminar estereotips i expressions sexistes de la prpia parla i expressi escrita Valorar les llenges com a mostra de riquesa intercultural
X X
X X X
20
REES 2. COMPETNCIA MATEMTICA

Aplicar procediments i elements de la lgica per identificar la validesa dels raonaments, aix com valorar el grau de certesa associat als resultats que en deriven. Interpretar i expressar amb claredat i precisi informacions que contenen elements matemtics, dades i expressions matemtiques. Crear, expressar i comunicar argumentacions matemtiques, seguir i comprendre cadenes argumentals, identificant-ne les idees fonamentals. Traduir del llenguatge natural al llenguatge simblic/formal, i entendre les relacions entre un i altre Interpretar i expressar amb claredat i precisi informacions que contenen elements matemtics, dades i expressions matemtiques. Seleccionar tcniques adequades per representar i interpretar la realitat segons les situacions i els objectius. s d'estratgies d'estimaci i mesura. Saber utilitzar les tcniques i els procediments matemtics bsics per comptar, operar, mesurar, situar-se a l'espai, aix com organitzar i analitzar dades. Identificar situacions quotidianes i del mn laboral que es poden resoldre utilitzant els elements i raonaments matemtics Planificar i aplicar estratgies de resoluci de problemes a situacions de la vida quotidiana. Comunicar el plantejament dun problema, els processos seguits en la seva resoluci i els resultats obtinguts.
MD
LC/LE X X X X
ANG
MAT X
EF
EA X X
EC
Pensar, raonar i argumentar
X X X
X X X X X X X X
X X
X X
X X X
Utilitzar el llenguatge tcnic, formal i simblic i els diferents sistemes de representaci
X X X
X X X X
X X X X
Plantejar i resoldre problemes de la vida quotidiana i del mn laboral
21
Identificar situacions i traduir-les a estructures matemtiques

Utilitzar i construir models matemtics
X X X
X X X X X X X
Utilitzar els procediments matemtics bsics i les eines i els instruments de suport
Validar, analitzar, criticar i comunicar un model i els seus resultats. Conixer, controlar i saber comunicar el procs de construcci de models matemtics. Conixer i saber emprar materials i eines de suport (calculadores, recursos TIC, ...) per contribuir a la realitzaci de lactivitat matemtica i entendre les seves limitacions.
22
REES 3. COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I

INTERACCI AMB EL MN FSIC.
Interactuar amb lespai fsic
MD X X X X X X X X X
LC/LE
ANG
MAT X X
EF
EA X X X
EC
Valorar i aplicar el pensament cientificotcnic
Percebre lespai fsic des de lentorn immediat fins a gran escala. Moures en lespai i resoldre situacions en qu intervenen objectes i la seva posici. Saber aplicar els conceptes cientfics i tcnics i les teories cientfiques bsiques en mbits i situacions de la vida diversos. Interpretar la informaci que es rep per predir i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal. Analitzar i comunicar resultats Plantejament d'hiptesi i dissenyar maneres de contrastar-les Elaborar estratgies Dissenyar petites investigacions.
X X X X X X X X X X
X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
Posar en prctica els processos propis de la indagaci cientfica
Descobrir, observar i interpretar Identificar i plantejar problemes rellevants i formular preguntes. Fer observacions directes o indirectes, registrar-les i interpretar-les. Planificar i manejar solucions cientfiques i tcniques utilitzant criteris econmics i ecolgics sostenibles per tal de satisfer les necessitats de la vida quotidiana i el mn laboral. Elaborar conclusions basades en proves i comunicar-les en diversos contexts Analitzar els hbits de consum i la seva incidncia en el medi. Adoptar hbits de consum responsable en la vida quotidiana.
X X X X X
X X X X X
Actuar per millorar i preservar les condicions de vida prpia, dels altres i de tots els ssers vius
23
4. TRACTAMENT DE LA INFORMACI I LA COMPETNCIA DIGITAL

Conixer i aplicar les eines TIC
REES MD X X X LC/LE X X ANG X X MAT X X X EF X X EA X X X EC X X X
Utilitzaci bsica de l'ordinador. Recerca guiada a Internet.
Disposar dhabilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informaci
Utilitzaci d'aplicacions: google maps, google earth.
Conixer i aplicar les eines TIC
Manejar programes de processament de textos, presentacions, fulls de clcul, bases de dades i editors grfics i simuladors Emprar habitualment els recursos tecnolgics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient Mostrar una actitud crtica i reflexiva en la valoraci de la informaci disponible, contrastant-la quan sigui necessari. Dominar els llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i les seves pautes de descodificaci i de transferncia, aplicant-los a diferents situacions i contextos. Emprar les TiC de manera tica, responsable i segura. Comunicar la informaci i els coneixements adquirits en diferents suports i emprant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i tcniques especfiques, aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci Utilitzar les tecnologies de la informaci i de la comunicaci com eina per organitzar la informaci, processar-la i orientarla, per aconseguir objectius i finalitats daprenentatge, de feina i doci prviament establerts Comprendre la informaci, analitzar-la de forma crtica i reflexiva i integrar-la en els esquemes previs de coneixement Generar produccions responsables i creatives
X X X
X X X X
X X X X
X X X X
X X X X
Disposar dhabilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informaci
X X
X X
X X
X X
X X
X X
X X 24
X X
X X
X X
X X
X X
Transformar informaci coneixement
la en
Treballar en entorns collaboratius ampliant els entorns de comunicaci per participar en comunitats daprenentatge formals i informals Selecci, organitzaci i interpretaci d'informaci
X X
X X
X X
X X
X X
REES
5. COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA
Comprendre la realitat social.
MD X X X X X X X X X
LC/LE X X X X X X X X X
ANG X
MAT
EF X
EA X
EC X X
Conixer, comprendre i acceptar la realitat social propera, valorant i respectant les diferncies. Realitzar raonaments crtics sobre situacions reals i dialogar per millorar collectivament la comprensi de la realitat Valorar les diferncies i reconixer la igualtat entre els distints collectius, i en particular entre homes i dones Resoldre els conflictes amb actitud constructiva. Conixer i comprendre els valors en que es fonamenten els estats i les societats democrtiques, els seus fonaments, modes d'organitzar-se i el seu funcionament. Construir, acceptar i practicar normes de convivncia d'acord amb els valors democrtics Practicar el dileg i la negociaci per arribar a acords com a forma de resoldre conflictes, tant en l'mbit personal com en el social. Actuar amb criteri propi mantenint una actitud constructiva, solidaria i responsable Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees prpies i escoltar les dels altres
X X X X X
X X X X X X
X X X X X X X
Conixer i comprendre elss drets i valors dels sistema democrtic.
X X X
X X X X
X X X
X X X X
Exercir activa
la
ciutadania
25
REES
6. COMPETNCIA CULTURAL I ARTSTICA
Mostrar una actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la diversitat d'expressions artstiques. Conixer la importncia representativa, expressiva i comunicativa que els factors esttics tenen en la vida quotidiana de les persones i de les societats Adequar la utilitzaci de recursos artstics dexpressi i representaci per realitzar produccions prpies Apreciar la creativitat implcita en lexpressi didees, dexperincies o de sentiments a travs de diferents mitjans artstics: msica, literatura, arts visuals i escniques, arts populars... Identificar les relacions bsiques existents entre les manifestacions artstiques i la societat que les genera. Valorar la realitzaci d'experincies artstiques compartides . Tenir un coneixement bsic de les principals tcniques i recursos dels diferents llenguatges artstics per a expressarse i comunicar-se. Tenir un coneixement bsic de les principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics per interpretar les manifestacions artstiques Trobar fonts, formes i vies dexpressi personal Aplicar habilitats de pensament divergent i de treball cooperatiu Percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del mn de lart i de la cultura
MD X X
LC/LE X X X X
ANG X
MAT
EF
EA X
EC X
X X X X X X
X X X X
Apreciar i gaudir amb l'art i les manifestacions artstiques.
X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
Reflexionar crticament artstic.
analitzar l'entorn
X X
X X X
26
REES MD 7. COMPETNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

Reconixer les prpies capacitats (intellectuals, emocionals i fsiques).
LC/L E X X X X X X X X X X X X X X X
AN G X X X X X X X X X X
MAT X X X X X X X X X X X
EF X X X X X X X
EA X X X X X X X X
EC X X X X X X X X X X X X X X X
Ser conscient dels processos i de les estratgies necessries per desenvolupar les prpies possibilitats Tenir confiana en si mateix i perspectives dxit
X X X X X X X X X X X X X X X
Disposar d'un sentiment de competncia personal.
Manifestar inters per aprendre Ser conscient dall que se sap i del que cal aprendre Desenvolupar estratgies per aprendre Aprendre dels altres i amb els altres. Desenvolupar hbits desfor i responsabilitat en la feina
Adquirir autonomia l'aprenentatge.
en
Relacionar els continguts que shan daprendre amb els aprenentatges previs i amb lexperincia personal Ser capa dautoavaluar-se i dautoregular-se, acceptant els errors i aprenent dells. Emprar les estratgies daprenentatge i destudi de manera cada cop ms autnoma Seleccionar i organitzar la informaci i integrar-la a travs de resums, esquemes, mapes conceptuals. Manifestar inters per la feina ben feta ( ordre, revisi, presentaci, cura...)
X X
X X X X
Organitzar i planificar els aprenentatges i la prpia feina.
X X X
X X X X X
Emprar tcniques i hbits de treball individual i cooperatiu. Planificar les passes a seguir en la resoluci de problemes i en el treball per projectes Revisar els treballs per millorar-los
X X X
27
REES 8. COMPETNCIA EN INICIATIVA I AUTONOMIA PERSONAL

Aprendre dels errors.
Adquirir i aplicar valors i actituds personals
MD X X X X X X X X X X X
LC/L AN E G X X X X X X X X X X X X X X X X X X X
MAT X X X X X X X X X X X
EF X X X X X X X X X X
EA X X X X X X X X X X X
EC X X X X X X X X X X X
Tenir capacitat d'escollir, de calcular i assumir riscos i dafrontar problemes. Adquirir confiana en un mateix i autoestima Escollir amb criteri propi i desenvolupar les opcions i plans personals i responsabilitzarse'n a l'mbit personal i social. Conixer les fases de desenvolupament dun projecte: planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que sha fet i auto avaluar-se, extreure conclusions i valorar les possibilitats de millora Afrontar problemes, trobar solucions i dur-les a la prctica Re elaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees Saber posar-se en el lloc dels altres, dialogar, negociar.
Transformar les idees en accions
Liderar projectes
Saber organitzar el temps i les tasques. Comunicar als altres les prpies idees i decisions aix com valorar les idees dels altres. Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible
28
3. Acords de centre sobre el tractament de les Competncies Bsiques al CEIP Cas Serres.
Tant a Educaci Infantil (Capacitats) com a Educaci Primria, les Competncies Bsiques es desenvoluparan de manera integrada dins lespai educatiu. Tot i aix, sense oblidar el seu conjunt, s decisi de centre la incidncia sobre, al menys, una competncia determinada cada curs escolar. Durant el curs 2010-2011, punt de partida daquesta Concreci Curricular, la Competncia sobre la que es treballar ms ser : Autonomia i iniciativa personal. Aquesta nova orientaci ha de tenir en compte : 1.Els projectes de centre. 2.Les activitats complementries. 3.Els espais, el temps i els recursos. 4.Les formes de relaci entre els membres de la comunitat educativa. 5.Les programacions.
Els projectes de centre:

1. Incorporaci de les competncies Bsiques dins el Currculum, a partir de la
integraci dels aprenentatges. Aquesta visi implicar canvis al Projecte Educatiu de Centre, amb ladopci de mesures organitzatives i funcionals, de participaci de lalumnat i les famlies, de revisi de normes de rgim intern. Especialment als plans estratgics i projectes de centre, dirigits tant a alumnes com als mestres. Els plans dirigits als mestres tindran com a finalitat: a) lassoliment duns acords sobre el qu i com ensenyar, b) la promoci del treball per competncies,
29
c) lestimulaci vers projectes dinnovaci.
Respecte a lacci tutorial, dins el marc de latenci individualitzada que el mestre dona als alumnes, les Competncies bsiques sn un referent educatiu com que permeten lalumne evolucionar tenint en compte les seves caracterstiques i necessitats educatives i pugui trobar situacions i continguts per desenvolupar-les.
Aquests plans dirigits als alumnes han de tenir com a finalitat: a) fomentar lautonomia personal, b) fomentar el treball collaboratiu, c) permetre integrar els seus aprenentatges a les diferents rees.
Les programacions didctiques, aix com les prpies de cada aula, han de dirigir-se a millorar lxit escolar.
Les activitats complementries

Shan dentendre com un mitj i com la cloenda, o l'inici; duna tasca programada pel mestre. En el seu desenvolupament intervenen diferents competncies a partir del moment que sinsereix lentorn a la realitat de lalumne, el qual ha dintegrar al seu aprenentatge el nou medi que lenvolta a partir de les activitats i exercicis dissenyats pel mestre. s, per aix, imprescindible que el mestre conegui amb l'antelaci suficient els continguts de les activitats complementries per tal d'establir activitats d'inici, de desenvolupament i de cloenda on s'integrin la major part de les rees que conformen el currculum, i treballar, molt especialment, la competncia lingstica.
30
Els espais, el temps i els recursos

La introducci de les Competncies Bsiques en el currculum implica modificacions significatives en lentorn educatiu del centre que va ms enll dels processos ensenyament-aprenentatge que es desenvolupen a laula. El desenvolupament daquests processos afecta a diversos aspectes dorganitzaci i planificaci del centre com: organitzaci general del temps i lespai, normes de rgim intern, s de les installacions, funcionament i concepci de la biblioteca escolar, etc. s important que el centre pugui desenvolupar la seva autonomia
pedaggica per tal d'organitzar i gestionar els espais i recursos que t al seu abast. La gesti adequada ha de permetre:
a) Utilitzaci flexible i planificada dels espais, de manera que puguin ser multi
funcionals.
b)
Integraci de la biblioteca en el procs d ensenyament-aprenentatge, com a
recurs i com espai didctic per al conjunt de les rees i matries.

c)
Integraci de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci en els
processos densenyament-aprenentatge.
d)
Flexibilitat i variabilitat del temps, elaborant els horaris amb criteris
pedaggics.
e)
Obertura del centre a lentorn de manera que sutilitzin tots els recursos
disponibles com elements que enriqueixen i faciliten el procs densenyamentaprenentatge.
Les formes de relaci entre els membres de la comunitat educativa.

La convivncia s un tret important al nostre centre. Es treballa per assolir el desenvolupament de comportaments adequats per viure millor i saber resoldre els conflictes que es puguin presentar.
31
Les relacions professionals que sestableixen al centre sn:

Entre mestres: reunions de diferents equips docents, claustres... Mestre- alumne: a laula, al pati, als agrupaments flexibles, tallers, sortides
escolars, festes...
Mestre - famlia: reunions individuals, reunions collectives, consell escolar. Mestre institucions: ajuntament (Consell Escolar), EOEP (setmanalment) Alumne alumne: al pati, a laula, sortides escolars, festes...
Tot tenint en compte les normes de convivncia acordades al Pla de Convivncia i els drets i deures inclosos al nostre Projecte Educatiu de Centre.
Les programacions La programaci ser global o interdisciplinar, relacionant els objectius i continguts de les diferents rees o matries. Aquestes programacions han de:
a.Permetre diversos nivells de resoluci. b.Presentar la combinaci de diferents tipus de recursos personals, socials i de lentorn per a la seva resoluci. c.Permetre i fomentar la iniciativa dels alumnes. d.Combinar diferents activitats daprenentatge collaboratiu amb el treball autnom.
Les programacions d'aula, basades a les programacions didctiques, sn les planificades per tots els mestres del grup aula, dins els seu ambit d'intervenci. Aquestes programacions partiran dels centres d'inters, projectes o Unitats Didctiques que cada equip docent acordi a un moment determinat.
Independentment
dels
objectius
32
que
es
prevegin
assolir,
les
programacions han d'incloure: 1.Ttol del centre d'inters, projecte o Unitat Didctica. 2.Justificaci. 3.Temporalitzaci. 4.Objectius didctics 5.Seqncia didctica. 6.Recursos, agrupaments, atenci a la diversitat 7.Avaluaci de la programaci i de la tasca docent.
33
4. Concreci de la metodologia del centre.
La metodologia del nostre centre, basada en el treball per centres d'inters, vol afavorir la intervenci activa de lalumnat en la construcci del seu propi coneixement. Els principis metodolgics generals que presideixen la nostra metodologia sn:
Integradora, de persones i de sabers. Tenint molt en compte la diversitat de
lalumnat.
Reflexiva, en cada moment del procs ensenyament aprenentatge, la qual
cosa ens permetr saber qu estam fent i perqu.

Flexible, en relaci a les diferents situacions daprenentatge: adaptaci del
mestre a lalumne, organitzaci despai, de temps, dagrupament.

Multidisciplinar. Essent el mestre guia i orientador de laprenentatge. Globalitzadora, de manera que les activitats realitzades per lalumnat suposin
una interrelaci entre les diverses rees.

Propiciatria
de laprenentatge autnom, que permeti lalumne ser protagonista del seu aprenentatge i desenvolupar latenci, la percepci, la memria, etc.
Funcional, tenint en compte diferents recursos ( manipulatius, textos, mitjans
audiovisuals, informtics, etc).

Activa. Projectar un clima de classe positiu utilitzant estratgies per tal que tots
els alumnes manifestin inters per aprendre.

Permetre una avaluaci reguladora dels aprenentatges i tamb lautoavaluaci
de lalumne.
Motivaci, com a eina per a despertar linters de lalumnat i mantenir la seva
atenci.
Permetre actituds de respecte entre tots. Treballar per centres dinters. Afianament dels hbits i rutines de feina a tos els nivells educatius. Constructiva. Ha dobrir la possibilitat al mestre a intervenir en la formaci de la
personalitat de lalumne, per saber prendre decisions a lhora de solucionar els seus problemes
34
Fomenta el treball collaboratiu. Es reconeix la importncia de la interacci
entre igual i entre alumne-mestre.

Presncia del mestre/de la mestra com a guia facilitador/a dels aprenentatges
significatius i funcionals dels alumnes.
AGRUPAMENTS
Atendrem a agrupar els alumnes tenint en compte el tious de tasca a fer. No obstant hem de procurar que la disposici dels alumnes a l'aula afavoreixi el dileg i la intercomunicaci. s per aix que procurarem agrupar-los de manera que entre ells es puguin veure.
Segons el tipus d'activitat els alumnes estaran agrupats: en gran grup, petit grup o individualment.
ATENCI A LA DIVERSITAT L'xit o el fracs dels alumnes NESE de vegades ve marcat per la disposici d'aquests alumnes a l'aula, de l'adequaci de la feina i, en definitiva, de la coordinaci de l'equip docent.
Per tot aix, primerament hem de tenir en compte que, malgrat la necessitat que els alumnes vagin adquirint ms autonomia, evitarem que els alumnes amb ms mancances es trobin allunyats del mestre. Es preferible que ocupin els espais ms avanats per evitar possibles problemes d'atenci. L'ajut d'un company afavorir tamb la competncia social.
S'intentar adaptar sempre que sigui
la feina del grup classe a les
35
necessitats dels alumnes NESE, adaptant els continguts o l'accs a les tasques, amb la finalitat de facilitar la seva integraci.
La coordinaci docent s bsica per unificar els criteris metodolgics. En el cas d'establir la metodologia de feina amb alumnes NESE s fonamental. Tot l'equip docent s corresponsable dels plantejaments i de l'organitzaci de les tasques
MATERIAL DIDCTIC
Per a que un canvi metodolgic sigui efica i tengui xit cal utilitzar diferents materials didctics ms enll del tpic llibre de texte. Per aix, hem d'utilitzar el llibre com una eina ms per als alumnes. El ms important s ensenyar els alumnes a trobar la resposta a les incgnites que els plantegem. Potenciarem que siguin els alumnes els protagonistes de la recerca d'informaci. Ens aprofitarem de les eines TIC disponibles de cada vegada ms al centre. Especialment a les aules digitals. Per aix s bsic tenir molts clars els objectius a treballar a cada Unitat Didctica.
ORGANITZACI DELS ESPAIS, TEMPS, RECURSOS

Un canvi metodolgic no s viable si no hi ha una flexibilitzaci horria i dels espais. Pel que fa al temps, els horaris de classe estan distribuits per espais horaris segons els mestres que hi intervenen. El fet de treballar per centres d'inters fa que la feina sigui globalitzada i per tant la flexibilitzaci horria s beneficiosa. Amb la intenci de que sigui ms significatiu l'aprenentatge dels alumnes hem de pensar que no noms aprendran dins el centre. Sortir a l'exterior en els
36
moments determinats ha de figurar de manera obligatria a les programacions d'aula. Des de fa uns cursos, una de les prioritats del centre s dotar les aules dels recursos necessaris per afavorir els aprenentatges dels alumnes: diccionaris, ordinadors, material manipulatiu per a matemtiques, mapes i murals...
37
5. Avaluaci.
MARC LEGAL : Ordre de la consellera d'Educaci i Cultura de 22 de desembre de 2008, sobre l'avaluaci de l'aprenentatge de l'alumnat d'educaci primria a les Illes Balears.
QU S L'AVALUACI
Per al CEIP Cas Serres, l'avaluaci s un instrument que ens serveix per a comprovar el nivell de competncia curricular dels alumnes en tot procs E-A, per tal d'adequar la nostra tasca docent i perqu l'aprenentatge sigui significatiu.
QUI AVALUA? En general: 1.L'equip docent . 2.Autoavaluaci per part de l'alumne i del mestre 3.Els alumnes.
QU AVALUEM? A un primer estadi l'avaluaci es centrar principalment als alumnes. Gradualment l'avaluaci s'extendr als diferents sectors del nostre entorn prxim. Per tant, hem d'incloure quatre mbits d'avaluaci: alumnat, prctica docent, famlies i centre.
38
ALUMNAT
PRCTICA DOCENT
1. Adequaci dels continguts. 1. Participaci dels alumnes. 2. Adequaci dels objectius. 2. Grau d'autonomia dels alumnes. 3. Creativitat. 3. La capacitat dels alumnes per donar 4. Motivaci. resposta a les situacions plantejades. 5. Estratgies metodolgiques. 4. Creativitat. 6. Gesti dels recursos i materials. 5. Motivaci. 7. Dinmica de grups. 6.Adquisici i aplicaci de coneixements. 7. Hbits i actituds. 8. Dinmica de grup.
CENTRE
1. Gesti dels recursos i materials. 2. Coordinaci entre cicles. 3. Coordinaci de cicles. 1. Puntalitat dels alumnes. 4. Afavoriment relaci famlies-escola. 2. Assistncia dels alumnes. 3. Assistncia de les famlies a les 5. Dinmica de les reunions de tot el claustre. entrevistes amb l'equip docent. 4. Aportaci del material per l'alumne. 5. Collaboraci en les activitats d'aula. 6. Implicaci en l'adquisici d'hbits i actituds. 7. Assistncia de les famlies a les reunions generals del grup classe. 8. Assistncia de les famlies a les reunions generals de centre. 9. Implicaci a l'APIMA.
FAMLIES
39
QUAN?
AVALUACIO INICIAL: Funci diagnstica Qestionari detecci idees prvies, Conversa al voltant duna activitat de sensibilitzaci (conte, imatge, notcia, pea musical...) AVALUACI FORMADORA: Funci reguladora Qestionari dautoregulaci, Activitat de coavaluaci, Base dorientaci AVALUACI SUMATIVA O FINAL: Funci certificadora Activitats daplicaci dels continguts apresos en un altre context, Proves i controls
COM?
Tenint en compte els criteris d'avaluaci (Educaci Infantil i Ed. Primria). Criteris de Promoci a final de cicle de primria. Rbriques. Registres i graelles d'observaci. Proves objetives. Treballs dels alumnes. Exposicions orals dels alumnes.
40
5.1 CRITERIS DE PROMOCI.
PRIMER CICLE
Lavaluaci dels aprenentatges de lalumnat ha de ser individualitzada, de manera que atengui a les caracterstiques de cada un dels alumnes. Ha de ser contnua i global i ha de tenir en compte el progrs dels alumnes en el conjunt de les rees del currculum en relaci a les competncies bsiques. Lavaluaci ha de tenir un carcter formatiu, regulador i orientatiu del procs educatiu Ha de possibilitar la millora tant dels processos com dels resultats de la intervenci educativa. Els criteris davaluaci de les diferents rees sn referent fonamental per valorar tant el grau dadquisici de les competncies bsiques com el de la consecuci dels objectius.
Un alumne accedir al segon cicle deducaci primria sempre que es consideri que ha assolit el desenvolupament corresponent a les competncies bsiques: Autonomia i Iniciativa personal i Per aprendre a aprendre, en quant a: a) Assistncia regular a classe. b) Assoliment d'hbits i tcniques d'estudi ( planificaci escolar, autonomia, s de l'agenda d'aula, cura del material, feina a l'escola, feina a casa, presentaci adequada dels treballs, entrega dels treballs a les dares establertes)
41
c) Valors i habilitats socials. Tindrem en compte: a) Els alumnes promocionen: Amb totes les rees aprovades Fins a 3 rees suspeses com a mxim, sempre que una delles no sigui instrumental. Amb menys de 2 rees. b) Alumnes no promocionen: - Amb ms de 3 rees - Amb 2 rees i una instrumental
Igualment ha dhaver assolit el desenvolupament corresponent de les competncies en comunicaci lingstica i en comunicaci matemtica, en quant a: - Comprendre les idees bsiques expressades als textos orals: audicions de contes, instruccions a l'aula. - Participar a converses i assemblees de classe, expressant les seves vivncies i respectant les normes elementals de convivncia i intercanvi lingstic: escoltar al que parla, demanar el torn de paraula. - Comprendre les idees bsiques expressades als diferents textos escrits adaptats al seu cicle. - Escriure textos curts utilitzant correctament l'ortografia natural i la gramtica : s de la majscula, el punt, separaci de paraules, concordana nom i adjectiu. - Llegir textos amb articulaci, ritme i entonaci adequats i de forma comprensiva i expressiva.
42
.- Reconixer i comprendre estructures lingstiques bsiques, en llengua estrangera, relacionades amb les rutines (data, temps, salutacions, acomiadaments). .- Reproduir oralment expressions que apareixen al context de l'aula. (SPEAKING) - Escriure paraules senzilles presentades prviament de forma oral. (WRITING) - Reconixer paraules escrites a travs dels objectes visuals (Flashcards, material audiovisual,...) (READING) - Escoltar i explicar les histries que es presenten a classe i contar informaci del que han ents. (LISTENING) - Comptar llegir i escriure nombres fins el 999 i comparar quantitats realitzant sries ascendents en intervals diferents. - Resoldre problemes senzills relacionats amb situacions de la vida quotidiana, seleccionant les operacions, utilitzant els algoritmes corresponents i explicant el procs seguit.
- Triar l'eina de mesura aix com les monedes i bitllets de curs legal ms
adequats en funci de les caracterstiques d'all que es vol mesurar ( temps, objectes, espais, capacitats...) - Situar elements a l'espai i en relaci a la ubicaci de si mateix: utilitzant els conceptes: dreta / esquerra, davant / darrera; a dalt / a baix; a prop / lluny. - Reconixer en el seu entorn objectes i espais amb formes rectangulars, triangulars, circulars, cbiques, cilndriques i esfriques. - Interpretar i expressar la informaci, que sobre situacions quotidianes, s representada a de grfics senzills.
43
PERMANNCIA EN EL MATEIX CICLE

Quan un alumne o alumna no hagi assolit el desenvolupament de les competncies bsiques i el grau de maduresa adequats, ha de romandre un any ms en el mateix cicle. Aquest mesura shaur de prendre a la finalitzaci del cicle i sacompanyar dun pla especfic de refor que ha dorganitzar lequip docent coordinat pel tutor o tutora. En qualsevol cas, lequip docent ha de prendre aquesta decisi valorant tamb les previsibles repercussions, positives o negatives, que respecte del procs global daprenentatge de lalumne o alumna pugui tenir cada una de les accions possibles : adaptaci de lalumne al grup i aprofitament en cas de no promoci. Per tal dafavorir la consecuci dels aprenentatges per part dels alumnes amb ms dificultats, lequip docent pot decidir la permanncia daquest alumne al primer curs de cada cicle, el temps necessari no hauria de ser superior al primer trimestre per adquirir les estratgies bsiques que li permetin assolir amb xit els objectius del curs. A primer cicle pot ser aconsellable en el cas dels alumnes que no han adquirit la maduresa en lectoescriptura suficient per aprofitar el segent curs. Tamb s important pel que fa a lalumnat dincorporaci tardana amb desconeixement duna o les dues llenges oficials. En relaci a lalumnat amb necessitats educatives especials, dacord amb larticle 17.3 del Decret 72/2008, i sense perjudici de la permanncia durant un curs ms en el mateix cicle, la seva escolaritzaci es podr perllongar un any ms en letapa, sempre que aix afavoreixi la seva integraci socioeducativa i que no hagi estat un any ms a leducaci infantil. Aquesta decisi lha de prendre lequip docent, assessorat per la persona responsable dorientaci, desprs dhaver escoltat els pares o tutors.
44
DECISI DE LA PROMOCI.
Correspon a lequip docent del cicle la decisi sobre la promoci de lalumnat, tenint en especial consideraci la informaci i el criteri del tutor o tutora. Les famlies seran informades de la decisi de lequip docent. Per tal de seguir levoluci de lalumne, el tutor i si s necessari amb el suport de lequip docent - mantindr reunions peridiques amb les famlies, on tamb recaptar la seva collaboraci. Aquesta comunicaci se dur a terme mitjanant informes escrits, entrevistes individuals, reunions collectives i altres mitjans que es considerin oportuns.
ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECFICA DE SUPORT EDUCATIU.

Es regir amb la mateixa normativa que la de la resta dalumnes. Lavaluaci de lalumnat NESE s competncia de lequip docent amb assessorament de lequip de suport del centre. Els criteris davaluaci establerts en les seves adaptacions curriculars sn el referent per valorar tant el grau de desenvolupament de les competncies bsiques com el de consecuci dels objectius.
45
SEGON CICLE
Un alumne accedir al tercer cicle deducaci primria sempre que es consideri que ha assolit el desenvolupament corresponent a les competncies bsiques: Autonomia i Iniciativa personal i Per aprendre a aprendre, en quant a:
a) Assistncia regular a classe. b) Assoliment d'hbits i tcniques d'estudi ( planificaci escolar, autonomia, s de l'agenda d'aula, cura del material, feina a l'escola, feina a casa, presentaci adequada dels treballs, entrega dels treballs a les dares establertes) c) Valors i habilitats socials. Tindrem en compte: a) Els alumnes promocionen: Amb totes les rees aprovades
46
Fins a 3 rees suspeses com a mxim, sempre que una delles no sigui instrumental. Amb menys de 2 rees. b) Alumnes no promocionen: - Amb ms de 3 rees - Amb 2 rees i una instrumental Igualment ha dhaver assolit el desenvolupament corresponent de les competncies en comunicaci lingstica i en comunicaci matemtica, en quant a: - Comprendre el sentit global d'un text oral, identificant les idees principals i les secundries aix com les relacions que s'estableixen entre elles. - Participar en situacions de comunicaci dirigides i/o espontnies amb entonaci adequada i amb un discurs clar i coherent, respectant les normes de convivncia i intercanvi lingstic. - Localitzar, interpretar, comprendre i saber extreure informaci de diferents tipus de textos escrits adaptats al seu cicle. - Redacten textos (descripci, relat i carta) tot respectant la concordana gramatical, fent bon s dels connectors i utilitzant correctament els signes de puntuaci. - Llegir textos amb articulaci, ritme, entonaci i fludesa adequats, interpretant i integrant les idees prpies amb la informaci continguda als textos. - Comprendre i utilitzar estructures que ja coneixen i les que s'estan treballant(rutines, gustos, peticions,...). - Reproduir oralment expressions que apareixen al context de l'aula de forma autnoma. (SPEAKING) - Escriure paraules i frases senzilles per expressar gustos, preferncies i habilitats presentades prviament de forma oral. (WRITING) - Llegir i captar el sentit global d'histries sobre temes coneguts i de seu inters. (READING)
47
- Captar el significat global i algunes informacions especfiques donades de forma oral. (LISTENING)
- Comptar, llegir i escriure nombres fins a 999.999 i comparar quantitats realitzant sries ascendents i descendents en intervals diferents, tenint en compte el valor posicional i la recta numrica. - Resoldre problemes relacionats amb l'entorn, que exigeixin una planificaci, i aplicant dues operacions amb nombres naturals, i aplicant coneixements bsics de geometria i/o tractament de la informaci, utilitzant estratgies personals de resoluci. - Realitzar estimacions i mesures, i triar la unitat ms adequada en funci de les caracterstiques d'all que es vol mesurar i establir equivalncies entre la unitat elegida i altres. - Utilitzar monedes i bitllets de curs legal reconeixent les equivalncies entre ells. - Obtenir dades i informacions de croquis i plnols de contexts propers i representar-les aplicant les nocions espacials i propietats geomtriques (parallelisme, perpendicularitat, alineaci, etc) com element de referncia. - Reconixer, en el seu entorn, objectes i espais amb formes geomtriques, triangulars, circulars, cbiques, esfriques, cilndriques i cossos geomtrics identificant els seus elements bsics ( costats, vrtexs, cares, arestes, angles), classificant les figures i cossos amb diferents criteris. - Fer efectiu un recompte de dades i construir taules senzilles a partir del resultat obtingut indicant la seva freqncia absoluta.
48

Quan un alumne o alumna no hagi el desenvolupament adequat de les competncies bsiques i el grau de maduresa adequat, ha de romandre un any ms en el mateix cicle. Aquest mesura shaur de prendre a la finalitzaci del cicle i sacompanyar dun pla especfic de refor que ha dorganitzar lequip docent coordinat pel tutor o tutora. En qualsevol cas, lequip docent ha de prendre aquesta decisi valorant tamb les previsibles repercussions, positives o negatives, que respecte del procs global daprenentatge de lalumne o alumna pugui tenir cada una de les accions possibles : adaptaci de lalumne al grup i aprofitament en cas de no promoci. Per tal dafavorir la consecuci dels aprenentatges per part dels alumnes amb ms dificultats, lequip docent pot decidir la permanncia daquest alumne al primer curs de cada cicle, el temps necessari no hauria de ser superior al primer trimestre per adquirir les estratgies bsiques que li permetin assolir amb xit els objectius del curs. A primer cicle pot ser aconsellable en el cas dels alumnes que no han adquirit la maduresa en lectoescriptura suficient per aprofitar el segent curs. Tamb s important pel que fa a lalumnat dincorporaci tardana amb desconeixement duna o les dues llenges oficials. En relaci a lalumnat amb necessitats educatives especials, dacord amb larticle 17.3 del Decret 72/2008, i sense perjudici de la permanncia durant un curs ms en el mateix cicle, la seva escolaritzaci es podr perllongar un any ms en letapa, sempre que aix afavoreixi la seva integraci socioeducativa i que no hagi estat un any ms a leducaci infantil. Aquesta decisi lha de prendre lequip docent, assessorat per la persona responsable dorientaci, desprs dhaver escoltat els pares o tutors.
49
Correspon a lequip docent del cicle la decisi sobre la promoci de lalumnat, tenint en especial consideraci la informaci i el criteri del tutor o tutora.
Les famlies seran informades de la decisi de lequip docent. Per tal de seguir levoluci de lalumne, el tutor i si s necessari amb el suport de lequip docent - mantindr reunions peridiques amb les famlies, on tamb recaptar la seva collaboraci.
Aquesta comunicaci se dur a terme mitjanant informes escrits, entrevistes individuals, reunions collectives i altres mitjans que es considerin oportuns.
ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECFICA DE SUPORT EDUCATIU.

Es regir amb la mateixa normativa que la de la resta dalumnes. Lavaluaci de lalumnat NESE s competncia de lequip docent amb assessorament de lequip de suport del centre.
Els criteris davaluaci establerts en les seves adaptacions curriculars sn el referent per valorar tant el grau de desenvolupament de les competncies bsiques com el de consecuci dels objectius.
50
TERCER CICLE
Un alumne accedir al primer cicle d'Educaci Secundria Obligatria sempre que es consideri que ha assolit el desenvolupament corresponent a les competncies bsiques: Autonomia i Iniciativa personal i Per aprendre a aprendre, en quant a:
a) Assistncia regular a classe. b) Assoliment d'hbits i tcniques d'estudi ( planificaci escolar, autonomia, s de l'agenda d'aula, cura del material, feina a l'escola, feina a casa, presentaci adequada dels treballs, entrega dels treballs a les dares establertes) c) Valors i habilitats socials. Tindrem en compte: a) Els alumnes promocionen: Amb totes les rees aprovades
51
Fins a 3 rees suspeses com a mxim, sempre que una delles no sigui instrumental. Amb menys de 2 rees. b) Alumnes no promocionen: - Amb ms de 3 rees - Amb 2 rees i una instrumental Igualment ha dhaver assolit el desenvolupament corresponent de les competncies en comunicaci lingstica i en comunicaci matemtica, en quant a: - Comprendre i interpretar un discurs oral i ser capa d'extreure'n elements no explcits: doble sentit, ironia, metfora, etc. - Expressar-se i argumentar de forma organitzada en diferents situacions de comunicaci. - Localitzar, interpretar, comprendre i saber extreure informaci de diferents tipus de textos escrits adaptats al seu cicle. - Redactar autnomament relats descriptius, narratius, resums, sollicituds, escrits a organismes oficials... amb coherncia, respectant la concordana gramatical, utilitzant les oracions ms complexes i utilitzant correctament els signes de puntuaci.
- Llegir diferents tipus de textos ( narratius, descriptius, poesia i teatre ) amb
la entonaci, ritme, articulaci i fludesa adequats i essent capaos d'interpretar i comprendre el seu significat amb per autonomia i iniciativa prpies. - Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingstica adequada ( nom, adjectiu i verb) a un context.
52
- Utilitzar i expressar rutines i estructures lingstiques especfiques de manera quotidiana. (SPEAKING) - Elaborar petits textos escrits utilitzant les estructures prviament consolidades. (WRITING) - Llegir de forma silenciosa i en veu alta petits textos localitzant informacions especfiques. (READING) - Entendre i analitzar les informacions que es donen a l'aula (audicions, vdeos,...) (LISTENING) - Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci amb altres persones identificant tradicions dels pasos on es parla aquesta llengua. - Comptar, llegir i escriure nombres naturals i enters utilitzant el sistema decimal, comparant-los i representant-los a la recta numrica. - Expressar amb nombres racionals les parts d'una unitat i saber-los llegir i escriure fins les centsimes. - Resoldre problemes de la vida quotidiana utilitzant els procediments matemtics ms adequats, les eines i els instruments de suport, pensant, raonant i argumentant el procs seguit. - Dominar les operacions bsiques de suma, resta, multiplicacions i divisions per a resoldre problemes i situacions de la vida quotidiana. - Fer estimacions i utilitzar les unitats de mesura com a operadors en la interpretaci i resoluci de problemes, expressant en una mesura les unitats ms adequades i convertir-les - Identificar les figures i cossos geomtrics, calculant el permetre i la superfcie de les figures planes, utilitzant diferents estratgies per a resoldre problemes de l'entorn - Classificar, anomenar i mesurar angles, per aplicar-los a situacions quotidianes. - Interpretar la situaci i orientaci de punts i recorreguts representats en un mapa, planificar desplaaments en un plnol i localitzar el sistema de coordenades. - Calcular la mitjana aritmtica i la moda a partir de les taules de dades i explicar el seu significat oralment i per escrit.
53
- Identificar diferents tipus de grfiques ( blocs de barres, diagrames lineals, etc)

Quan un alumne o alumna no hagi el desenvolupament adequat de les competncies bsiques i el grau de maduresa adequat, ha de romandre un any ms en el mateix cicle. Aquest mesura shaur de prendre a la finalitzaci del cicle i sacompanyar dun pla especfic de refor que ha dorganitzar lequip docent coordinat pel tutor o tutora. En qualsevol cas, lequip docent ha de prendre aquesta decisi valorant tamb les previsibles repercussions, positives o negatives, que respecte del procs global daprenentatge de lalumne o alumna pugui tenir cada una de les accions possibles : adaptaci de lalumne al grup i aprofitament en cas de no promoci. Per tal dafavorir la consecuci dels aprenentatges per part dels alumnes amb ms dificultats, lequip docent pot decidir la permanncia daquest alumne al primer curs de cada cicle, el temps necessari no hauria de ser superior al primer trimestre per adquirir les estratgies bsiques que li permetin assolir amb xit els objectius del curs. A primer cicle pot ser aconsellable en el cas dels alumnes que no han adquirit la maduresa en lectoescriptura suficient per aprofitar el segent curs. Tamb s important pel que fa a lalumnat dincorporaci tardana amb desconeixement duna o les dues llenges oficials. En relaci a lalumnat amb necessitats educatives especials, dacord amb larticle 17.3 del Decret 72/2008, i sense perjudici de la permanncia durant un curs ms en el mateix cicle, la seva escolaritzaci es podr perllongar un any ms en letapa, sempre que aix afavoreixi la seva integraci socioeducativa i que no hagi estat un any ms a leducaci infantil. Aquesta decisi lha de prendre lequip docent, assessorat per la persona responsable dorientaci, desprs dhaver escoltat els pares o tutors.
54
Correspon a lequip docent del cicle la decisi sobre la promoci de lalumnat, tenint en especial consideraci la informaci i el criteri del tutor o tutora.
Les famlies seran informades de la decisi de lequip docent. Per tal de seguir levoluci de lalumne, el tutor i si s necessari amb el suport de lequip docent - mantindr reunions peridiques amb les famlies, on tamb recaptar la seva collaboraci.
Aquesta comunicaci se dur a terme mitjanant informes escrits, entrevistes individuals, reunions collectives i altres mitjans que es considerin oportuns. ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECFICA DE SUPORT EDUCATIU. Es regir amb la mateixa normativa que la de la resta dalumnes. Lavaluaci de lalumnat NESE s competncia de lequip docent amb assessorament de lequip de suport del centre. Els criteris davaluaci establerts en les seves adaptacions curriculars sn el referent per valorar tant el grau de desenvolupament de les competncies bsiques com el de consecuci dels objectius.
55
6. Mecanismes de coordinaci entre els cicles.
1.- COMISSI DE COORDINACI PEDAGGICA.

Aquesta comissi est formada per cada coordinador/a de cicle, pels membres de lEOEP i la Direcci del centre. El coordinador/a de cada cicle fa dinterlocutor/a entre el propi cicle i la comissi i treballa per aconseguir que els acords presos es compleixin. Hi poden formar part altres coordinadors de projectes si l'ordre del dia aix l'estableix
Com a norma general es reuneix una vegada al mes i s'encarrega de: Establir les directrius generals per lelaboraci, revisi i modificaci dels projectes pedaggics. Elaborar la proposta dorganitzaci del pla dacci tutorial. Elaborar la proposta de criteris i procediments previstos per realitzar les adaptacions curriculars adequades a lalumnat amb necessitats educatives especials. Treballar per assolir una lnia metodolgica com i coherent al centre. Fomentar lavaluaci de totes les activitats i projectes del centre.
2.- COORDINACIONS DE CICLE I D'EQUIP DOCENT.

El nostre centre prioritza el temps que disposa el tutor/a per a la coordinaci amb els altres professionals que intervenen en el grup-classe. S'alternen en el temps les reunions dels equips docents amb les coordinacions de cicle amb la fina-
56
litat d'unificar les programacions d'aula tenint en compte la Programaci Didctica del cicle.
A l'inici de curs, es reuniran els mestres que conformen l'equip de cicle per tal de seqenciar els objectius per trimestres i a acordar els continguts a treballar. En un segon estadi, seran els equips docents els que coordinaran les seves actuacions que es veuran reflectides a les programacions d'aula. Sn funcions dels tutors/dels coordinadors de cicle: 1. La coordinaci de la seqenciaci del currculum al cicle. 2. Fer propostes d'innovaci metodolgica, actualitzar el material de consulta. 3. Vetllar per l'avaluaci contnua de l'alumnat 4. Fer un seguiment de l'avaluaci de l'alumnat fet per cada un dels mestres 5. Vetlla pel compliment dels acords presos. 6. Coordinar-se entre la resta dels cicles. 7. Dur a la CCP les propostes pedaggiques que s'acordin a les reunions docents.
3.- COORDINACIONS AMB L'EQUIP DE SUPORT.

LEquip de Suport est format pel professorat de suport (PT, AL, AD, ATE, fisoterapeuta...), un representant de la Direcci i els representants de l'EOEP.
Les seves funcions principals estan relacionades amb: Organitzaci de recursos humans. Atenci a la diversitat i la detecci de necessitats educatives especials. Seguiment, valoraci i actuacions en casos ja detectats.
57
El centre disposa dun protocol per lavaluaci psicopedaggica o lorientaci diagnstica per a possibles casos dalumnat amb necessitats educatives de suport educatiu. La tasca de lEquip de Suport est enfocada cap a lassoliment duna resposta educativa el ms normalitzada possible de lalumnat amb NESE. LEquip de Suport collabora amb els tutors/es en el disseny i lexecuci de models organitzatius, flexibles, adaptats a les necessitats de lalumnat. Ajuden a lelaboraci de les adaptacions curriculars i a linforme corresponent. Duen a terme tasques de coordinaci i collaboraci amb els serveis externs al centre. L'orientador del centre s l'encarregat de: Passar les proves necessries per determinar el grau de maduresa de lalumne (texts psicotcnics, proves de lecto-escriptura, observacions de lalumne dins laula i relaci amb els companys, grau dassoliment dels continguts adaptats, etc.) i elaboren linforme pertinent. Parlar amb les famlies de lalumnat amb NESE i posar els mitjans necessaris perqu les famlies es beneficin de les ajudes externes al centre, com ara beques, ajudes dels serveis socials, ajudes de distintes fundacions, gabinets psicopedaggics, ajudes de lAjuntament, etc. En el nostre centre hi ha un membre de lEquip de Suport inscrit a cada un dels cicles. Aix ens dna una visi conjunta de les necessitats del centre.
58
4.- COORDINACIONS INTERCICLES.

La coordinaci intercicles t un paper fonamental a dins el nostre centre per una srie de qestions: Per donar continutat a letapa. Per passar informaci rellevant dun cicle o etapa a un altre.
Per solucionar possibles mancances dinfants amb necessitats educatives i per evitar comenar un cicle o una etapa des de zero. Per compartir i coordinar criteris i valors de forma coherent. Per desenvolupar i revisar tasques i activitats conjuntes que ajudin a assolir les competncies bsiques proposades. Per saber qu es fa a les aules de cada cicle o etapa i compartir experincies i bones prctiques. Per planificar conjuntament. Per crear o tenir necessitats comunes que shan de resoldre, com per exemple haver de donar resposta a problemes de conducta o prendre determinacions conjuntes sobre latenci a la diversitat. Per desenvolupar activitats de formaci conjuntes que ens ajudin a millorar la prctica diria. Aquestes reunions s'estructuraran segons les necessitats. No obstant, a comenament de curs es dur a terme una reuni de coordinaci entre
59
a) Tutor/la tutora del grup de tercer d'educaci infantil i el tutor/la tutora de primer de primria. b) Els tutors/les tutors dels segons curs dels cicles i els tutors /les tutores dels primers curs dels cicles segdents. Aquestes reunions serveixen precisament de punt de partida per dur a terme l'avaluaci inicial de l'alumnat.
5.- COORDINACIONS DE TOT EL CENTRE

En el centre tenim molt present els avantatges que proporciona el treball en equip del professorat, ja que s beneficis per lalumnat i potencia el desenvolupament professional. La prctica educativa i curricular basada en competncies obliga a la cooperaci del professorat de diferents rees i altres professionals que intervenen en un mateix grup dalumnat, amb lobjectiu de donar coherncia a tota la prctica educativa que aquests reben.
El treball per competncies implica que es desenvolupin i sassoleixin a travs de diferents metodologies de feina i a partir del treball interdisciplinar i allunyat del llibre de texte. En conseqncia, obliga al professorat a impulsar propostes a partir de les programacions realitzades. LEquip Docent del centre concreta a les seves programacions drea les competncies, dacord amb la realitat del grup classe i de lalumnat. Lobjectiu de totes les coordinacions dutes a terme en el centre s cercar la millora en els resultats de les competncies bsiques en base a un treball amb metodologia activa que apropar a lalumnat a lentorn social i cultural que es troba fora del centre escolar. Tot el funcionament i treball desenvolupat per les diferents coordinacions queda avaluat en la Memria Anual que selabora al finalitzar el curs escolar.
60
7. Tractament de la lectura, de les TIC i l'educaci en valors
7.1 TRACTAMENT DE LA LECTURA

En quant a la lectura, els objectius establerts al nostre Pla Lector sn:
Desenvolupar hbits lectors. Gaudir de la lectura. Utilitzar la lectura com eina d'aprenentatge. Implicar les famlies per fomentar el gust per la lectura. Desenvolupar les capacitats necessries per assolir competncies lingstiques
d'acord a l'edat dels alumnes.

Promoure el funcionament de la Biblioteca del centre com espai d'aprenentatge i
d'entreteniment.
Programar activitats d'animaci a la lectura segons l'edat i el nivell dels alumnes.
Per garantir l'xit del tractament de la lectura en relaci a les competncies bsiques cal tenir en compte on es desenvolupen: la vida quotidiana, els 30 inuts diaris de lectura, el temps dedicat a cada rea, l'aprofitament de la Biblioteca, etc. Cada cicle educatiu ha de desenvolupar l'establert al Pla Lector del centre. Sense oblidar l'anterior podem establir altres mbits per al tractament de la lectura:
1. Gesti i s de la Biblioteca. 2. Vestir el centre. 3. Tasques collaboratives amb altres centres. 4. Llegir en famlia 5. Amic tutor
61
7.2TRACTAMENT DE LES TIC
Pel que fa al tractament de les TIC, els objectius venen establerts al Pla Estratgic d's de les TIC del centre. Els objectius contemplen diferents mbits:el centre, el professorat, els alumnes i les famlies. Venen resumits en els segents: De centre: Integrar l's de les TIC als documents de centre. Facilitar l'accs a les TIC a totes les aules De professorat: Afavorir la formaci TIC del professorat. Integrar les TIC en el procs E-A. De l'alumnat: Assolir, en acabar l'educaci primria, les destresses bsiques per a poder desenvolupar-se amb l's de les TIC De les famlies: Implicar-les en la tasca de corresponsabilitat en l's adequat de les TIC dels seus fills.
7.3 EDUCACI EN VALORS

El tractament de valors que dur a terme el nostre centre tindr en compte els trets caracterstics reflectits al PEC: Pluralisme I Valors Democrtics Educaci Integral. Escola Oberta A Lentorn. Educaci Intdividualitzada Respecte a totes les confesions religioses Coeducaci Educaci Intercultural
62
El tractament de les competncies bsiques procurar incloure una srie de valors que han estat sempre al plantejament dels nostres objectius (leducaci per a la pau, el respecte pel medi ambient, el respecte per les persones que procedeixen daltres cultures...). El tractament de valors no constitueix un element de treball nou, sin que, ben al contrari, sn part constitutiva i essencials de la labor que es desenvolupa, ja fa temps, en els centres docents. A ms, els valors sn uns dels trets presents en les competncies bsiques, cal per tant, que es segueixin treballant en el marc dun ensenyament basat en lassoliment de les competncies bsiques, que es planifiqui el seu tractament en tota letapa i que es garanteixi la seva inclusi en les programacions didctiques de totes les disciplines. Ser important que els valors treballats a les competncies quedin reflectits a les programacions. Abans caldr fer un llistat dels valors que es volen treballar a letapa, per aix poder plantejar-los gradualment als diferents nivells i cicles. Caldr que la feina feta amb els distints valors es continu fora de lmbit escolar. Aix tindr molta importncia el paper dels pares. Amb les competncies bsiques sha de promoure la transversalitat dels valors. Cal esmentar que els valors a treballar sn: - LEducaci Moral i Cvica. - LEducaci per a la Pau. - Leducaci per la Igualtat d Oportunitats dambdos sexes. - LEducaci Ambiental. - LEducaci per a la Salut, lEducaci Sexual i l Educaci Vial.
LEducaci del Consumidor.
La major part dels valors abarquen continguts de vries disciplines daqu que shagi dintervenir des de la seva complementarietat i globalitat.
63
Les finalitats dels valors seran: - Lalumnat sigui capa de jutjar crticament la realitat que els hi ha tocat viure e intervenir per a transformar-la i millorar-la. - Contribuir al desenvolupament de lautonomia personal i moral. - Cooperaci dels alumnes entre si i amb els seus mestres. - Oferir eines per a poder treballar les competncies. Pel que fa les estratgies per a leducaci en valors shan dutilitzar procediments que en si mateixos procediments que en si mateixos necessitin exercitar les competncies que es pretenen desenvolupar. Alguns daquests procediments poden ser: Discussi de dilemes morals. Comprensi crtica. Dileg a partir dun text. Clarificaci de valors.
64
8. Criteris per elaborar mesures que contribueixin a millorar l'xit escolar.
Les mesures s'establiran anualment a partir dels resultats de les avaluacions. Trimestralment l'equip de suport mb coordinaci amb la cap d'estudis els analitzar i establir els canvis adients. Les mesures adoptades donen lloc als segents tipus dagrupaments. Depenent de les necessitats s'escolliran d'un tipus o d'un altre: a) Desdoblament: El professor de la matria disposa dun altre professor (mestre de lequip de suport o mestre amb hora de suport al centre o coordinadora TIC) un temps a la setmana i divideix el grup de manera heterognia o homognia en les rees instrumentals procurant que els grups resultants tinguen un nombre similar dalumnes. Safavoreix latenci ms individualitzada de lalumne amb ms oportunitats d'atenci personal i un treball ms adaptat. b) Grup flexible: La funci de lagrupament flexible s preparar als alumnes per assolir els objectius mnims de lrea i dotar-los de capacitats i tcniques destudi i treball per treballar autnomament. Organitzarem els grups a les rees de llenges i matemtiques prioritriament establint a cada nivell tres grups de treball. c) Tot un grup amb dos professors a la mateixa classe: Lactuaci de dos professors dins duna mateixa dinmica daula afavoreix latenci a la diversitat. La finalitat daquesta modalitat de suport s que els infants el percebin com una modalitat que implica dos mestres dins laula i que va dirigit a donar suport a tots
65
els infants i no noms a aquells que presenten NEE. Les tasques corresponents a cada un dels docents implicats en el suport es consensuar entre els implicats i es detallar al pla dactuaci anual de lequip datenci a la diversitat i a la programaci daula. Aix com lACI si hi ha algun infant del grup que aix ho requereixi. d) Tallers: La seva funci s treballar en un grup ms redut que el grup-classe continguts de manera prctica i manipulativa (els procediments es converteixen en l eix vertebrador) el que fa que aquesta modalitat dagrupament sigui un instrument til per incrementar la motivaci dels alumnes vers el treball escolar i ampliar els seus aprenentatges. Ex: tallers de llenguatge oral a Infantil, tallers de lectoescriptura... Poden intervenir-hi dos, tres mestres o ms (cadasc es fa crreg d un taller) i sn rotatius pels alumnes. e) Atenci individualitzada: Atenci especfica i temporal a un alumne o petit grup dalumnes amb dificultats de llenguatge (A.L) amb alumnes dincorporaci tardana de 2on i 3er Cicle (grups de conversa) i nins/es amb NEE amb ACI molts significatives i per fer tasques molt especfiques. El seu objectiu es afavorir el seu progrs i la seva posterior integraci a la dinmica general del grup-classe. En el cas dalumnes que presentin dificultats especfiques per superar un cicle o una etapa es tindran en compte les segents mesures: a) A letapa deducaci infantil; com mesura excepcional per alumnes amb nee .... es podr autoritzar la permanncia de lalumne un any ms en el segon cicle de lEducaci Infantil, a petici de la Direcci del centre on estigui escolaritzat, previ informe del tutor i conformitat de la famlia, quan a linforme de lEOEP sestimi que aquesta permanncia li permetr assolir els objectius de letapa o ser beneficiosa per a la seva socialitzaci. La Inspecci dEducaci elaborar un informe sobre la procedncia daquesta autoritzaci (Ordre de 14 de febrer de
66
1996 sobre avaluaci dalumnes amb necessitats educatives especials).
b) A letapa deducaci primria: al final de cada cicle i com a conseqncia del procs davaluaci es decideix sobre la promoci de lalumne al cicle segent. La decisi de fer quedar un any ms en algun cicle, noms es podr adoptar una vegada durant leducaci primria. En el dels nins/es amb NEE podr repetir dues vegades al llarg de letapa en el cas de que no hagi repetit a infantil. El mestre tutor o tutora s qui adopta aquesta decisi, amb audincia prvia dels pares o tutors, tenint en compte lopini i els informes dels altres mestres (equip docent) que intervenen directament en el procs densenyament/aprenentatge de lalumne i dels serveis corresponents dorientaci psicopedaggica. En qualsevol cas, la decisi es pren desprs dhaver valorat lassoliment dels objectius programats, el grau de satisfacci referit a laprenentatge amb relaci a les capacitats de lalumne, i les conseqncies previsibles, positives i negatives, que cada una de les opcions possibles pugui tenir pel que fa al procs global daprenentatge de lalumne. En el cas de prendre la decisi de promoci sha de fer constar en acta el motiu de la decisi. Si un alumne promociona dun cicle a un altre i ha assolit de forma incompleta els objectius corresponents, ha de tenir el refor educatiu adequat per fer-ho en el cicle o en letapa en qu sincorpora. Per als alumnes amb necessitats educatives especials segons les avaluacions psicopedaggiques fetes pels serveis dorientaci educativa i psicopedaggica de la Conselleria dEducaci i Cultura shan de fer les adaptacions curriculars corresponents (art 23 Decret 125/2000, de 8 de setembre, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEI, lEP i lESO a les Illes Balears).
67
9. Programaci didctica
Les programacions didctiques de cada cicle s'adjunten a un altre document.
68
69

Concrecio Curricular - Ceip Cas Serres

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Concrecio Curricular - Ceip Cas Serres

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CONCRECI CURRICULAR DE CENTRE

APROVAT PEL CONSELL ESCOLAR EL 30 de JUNY de 2011

ADEQUACI DELS OBJECTIUS DE L'ETAPA I INTEGRACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES.

12) Resoldre conflictes pacficament i de forma autnoma.(e)

L'EDUCACI PRIMRIA ha de contribuir a desenvolupar les capacitats que permetin l'alumnat:

19. Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques i iniciar-se en la resoluci de

LES COMPETNCIES BSIQUES AL CEIP CAS SERRES

Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic

Tractament de l'informaci i competncia digital

Competncia social i ciutadana

Competncia cultural i artstica

Competncia per aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personal

Relaci entre les rees i les Competncies Bsiques.

Comprensi oral Expressi oral

AREES 2. COMPETNCIA MATEMTICA

Iniciar-se en l's de les nocions bsiques temporals, espaials i de mesura.

REES 3. COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I INTERACCI AMB EL MN FSIC.

REES 4. TRACTAMENT DE LA INFORMACI I LA COMPETNCIA DIGITAL

REES 5. COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Participar de forma adient en situacions socials habituals.

Resoldre conflictes mitjanant el dileg.

REES 6. COMPETNCIA CULTURAL I ARTSTICA

REES 7. COMPETNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

Conixer les prpies possibilitats i limitacions respectant les dels altres.

REES 8. COMPETNCIA EN INICIATIVA I AUTONOMIA PERSONAL

Transformar les idees en accions. Liderar projectes.

REES 2. COMPETNCIA MATEMTICA

Pensar, raonar i argumentar

Utilitzar el llenguatge tcnic, formal i simblic i els diferents sistemes de representaci

Plantejar i resoldre problemes de la vida quotidiana i del mn laboral

Identificar situacions i traduir-les a estructures matemtiques

REES 3. COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I

Valorar i aplicar el pensament cientificotcnic

Posar en prctica els processos propis de la indagaci cientfica

4. TRACTAMENT DE LA INFORMACI I LA COMPETNCIA DIGITAL

REES MD X X X LC/LE X X ANG X X MAT X X X EF X X EA X X X EC X X X

Utilitzaci bsica de l'ordinador. Recerca guiada a Internet.

Disposar dhabilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informaci

Utilitzaci d'aplicacions: google maps, google earth.

Conixer i aplicar les eines TIC

Disposar dhabilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informaci

Transformar informaci coneixement

Conixer i comprendre elss drets i valors dels sistema democrtic.

Apreciar i gaudir amb l'art i les manifestacions artstiques.

Reflexionar crticament artstic.

REES MD 7. COMPETNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

Disposar d'un sentiment de competncia personal.

Adquirir autonomia l'aprenentatge.

Organitzar i planificar els aprenentatges i la prpia feina.

REES 8. COMPETNCIA EN INICIATIVA I AUTONOMIA PERSONAL

Transformar les idees en accions

Els projectes de centre:

c) lestimulaci vers projectes dinnovaci.

Les activitats complementries

Els espais, el temps i els recursos

Integraci de la biblioteca en el procs d ensenyament-aprenentatge, com a

recurs i com espai didctic per al conjunt de les rees i matries.

Integraci de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci en els

Flexibilitat i variabilitat del temps, elaborant els horaris amb criteris

disponibles com elements que enriqueixen i faciliten el procs densenyamentaprenentatge.

Les formes de relaci entre els membres de la comunitat educativa.

Les relacions professionals que sestableixen al centre sn: