cultura

Jordi Canal: s nou i diferent!, vaig pensar

Text i foto TONI DELGADO orna al despatx amb una bossa de cartr, tanca la porta i hi treu una pistola de mentida, el reclam proposat pel periodista i que lentrevistat conserva duna exposici. Jordi Canal (Berga, 1955) dirigeix la Biblioteca La Bbila, espai de referncia de la novella negra i policaca. Jordi acaba de publicar La cua de palla: retrat en groc i negre (Alrevs) amb lex Martn.

La Cua de Palla fou la collecci clau de novella negra i policaca del pas. Va servir dentrada de la novella del gnere en catal. A ms, els traductors, grans autors en aquest idioma, van inventar-se un llenguatge connectant amb la manera de parlar al carrer dels 30. Pensa que de lany 1939 fins al 1961 estava prohibit traduir llibres al catal [al 1962 neix Edicions 62, que un any desprs treu La Cua de Palla] i que tampoc hi havia tradici daquest gnere. Era una eina pedaggica per a aprendre catal. Per a mi mateix, que vaig fer tota la meva formaci en castell, tenir una literatura atractiva en qu passaven coses extraordinries amb detectius era una motivaci ms. La collecci [desprs de 71 ttols al 1970] va tancar. Potser no era la seva poca com s ho fou als 80. La Cua de Palla havia de ser una collecci popular amb llibres barats, per sen feien tirades curtes i hi mancaven lectors. Edicions 62 va acabar desfent-sen. Al 1981 va sortir Seleccions de la Cua de Palla: els primers 4 anys van reeditar ttols anteriors. Desprs van nomenar Xavier Coma com a director i shi va estar 11 anys.

I va tornar a plegar. Hi ha hagut intents de revifar-la. Quin seria el cam? Van ser intents poc seriosos. Lany 2006 es va fer La Nova Cua de Palla amb la reedici del Falc Malts i Noblesa obliga. No va funcionar i al 2009 es van editar 4 clssics que t tothom. s un reflex del mn editorial: es publiquen molts llibres amb poc tiratge en busca dels bestsellers. [Per a revifar] La Cua de Palla seria bsic fer una collecci amb obres que no shagin tradut encara al castell. Arriscar. Quin present viu aquest gnere? Est vivint un segon boom. Podem veure ms de la vida a la Xina en una novella negra que als diaris. El vostre llibre [La Cua de Palla: retrat en groc i negre] s un homenatge crtic i una investigaci molt rigorosa, amb moltes cites i uns apndixs generosos. Volem tenir llibertat per escriurel. Amb la crtica s com savana. Pretenem que fos ms o menys entretingut i, en canvi, rigors. No hi ha

cap farol, tot est documentat. Si trobvem dades les contrastvem. El procs... Les coses shan de fer b, no cal fer-les rpid. lex [Martn, laltre autor de lobra] estava fent una tesi de novella negra en catal. Durant 2 anys venia cada dia a la Bbila i al berenar parlvem del futur llibre, que hem trigat uns 5 anys a acabar. Hem entrevistat la filla de Manuel de Pedrolo [primer director de la collecci], Xavier Coma [el segon cap]... El que ms tha sorprs? La conversa amb Jordi Fornas, excellent pintor, fotgraf, dissenyador grfic de La Cua de Palla... Ens va fer la portada del llibre, molt semblant a la del primer llibre de la collecci. Va morir al setembre i va poder veure lobra acabada.... Sn molt bones portades, sempre tenien una imatge representativa. Recordo que sent adolescent em vaig quedar aturat a un aparador veient una portada de La Cua. Aix s nou i diferent!, vaig pensar.

40 VIU L'HOSPITALET