Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

CICLE SUPERIOR DE PRIMRIA

TALLER DE LECTURA
Estratgia lectora treballada: Avaluar i integrar de manera crtica la nova informaci i remodelar, si cal, les idees inicials.

LA XOCOLATA, DON VA VENIR

Si a alg se li acudia de dir, per exemple, que el nostre rei Jaume I, abans dembarcar-se per a la conquesta de Mallorca, es va prendre una bona tassa de xocolata es veu que als reis, la xocolata els agradava molt- cometria el que en diem un anacronisme, un anacronisme imperdonable. Perqu en temps de Jaume I, a Europa, encara no es coneixia la xocolata.

Efectivament, la xocolata, talment com alguns altres aliments avui molt populars -les patates, els tomquets, el blat de moro...- ens va venir dAmrica i, per tant, els europeus, no la coneixien abans del segle XVI.

La xocolata -nom que prov duna paraula asteca- sobt del cacau, ms exactament, dels grans del cacau (Theobroma cacao), que s un arbre que fa de 5 a 7 metres dalria. Els indgenes dAmrica feien servir aquests grans com a aliment i, alhora, com a moneda.

Sembla que la primera notcia que els europeus van tenir de la xocolata va ser quan els espanyols comandats per Hernn Corts van arribar a Mxic lany 1519. Els asteques -els pobladors autctons duna bona part de Mxicfeien una beguda amb grans de cacau, torrats i aixafats, i barrejats amb aigua, farina de blat de moro, pebre i vainilla. Moctezuma, emperador dels asteques, va acollir Hernn Corts i li va oferir una tassa de xocolata. Corts va trobar que era molt bona, encara que una mica amargant, i al cap de poc va enviar a Espanya una de les seves naus -una que no devia fer cremar- ben carregada de sacs de cacau.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

La nova beguda va tenir un xit extraordinari. En lloc de pebre hi van ficar sucre, i van trobar que aix encara era ms bona. Molt aviat en van tenir notcia a molts pasos de lEuropa occidental, especialment a Itlia, Frana, Holanda i Alemanya, i la gent de diners -els reis i els magnats, la noblesa i lalta burgesia- es van convertir en uns grans consumidors de xocolata, especialment desfeta.

Durant molt de temps la xocolata era un luxe, reservat a qui tenia prou diners per poder-lo pagar, per al segle passat, amb lera industrial, la xocolata es va popularitzar definitivament i va ser un aliment assequible a tothom. Qui trobarem avui, per curt darmilla que vagi, que no es pugui permetre de berenar amb una llesca de pa amb xocolata, o de beuren una tassa de desfeta de tant en tant?

Tal com ha passat amb altres productes propis i exclusius duna determinada zona geogrfica, a les colnies europees dAmrica van procurar mantenir, tant de temps com van poder lexclusiva en el conreu del cacau, aquell arbre que donava uns beneficis tan llaminers. I alguns reis no es van saber estar de concedir monopolis, s a dir, drets exclusius, per al conreu del cacau.

Per tard o dhora va passar el que era inevitable: el conreu del cacau va saltar a altres pasos amb unes condicions climtiques favorables. Aix, al segle XVII es va iniciar a les Filipines, desprs a Ceilan (actual Sri Lanka) i Java. I des de Brasil, va passar a Fernando Poo i es va estendre per diversos pasos dfrica, que s,

actualment, la principal rea de conreu. Un altre gran productor s el Brasil.

Avui dia, la xocolata t una gran importncia com a aliment, en els menjars lleugers (esmorzars i berenars) i en les postres i els gelats. Els pastissers la fan servir generosament, algunes vegades potser ms del compte i tot, perqu la xocolata, amb el seu gust tan caracterstic i penetrant, que agrada a tothom, pot, fins i tot, dissimular la mala qualitat dun pasts o dunes galetes.

Albert Jan, La xocolata, don va venir (Adaptaci). Cavall Fort, nm. 783, pg. 6 i 7

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

CONNEXI: A qui no li agrada la xocolata? Es fa difcil trobar alg que no li agradi gens. Des de ben petits nhem menjada: en presa, desfeta, en pastissos, etc. La xocolata s una menja molt habitual i, potser, mai no ens hem plantejat de quina planta sextreu?, don prov, etc.?
* * * * * * * * * *

MODELATGE:

Presentaci de lestratgia: Avaluar i integrar de manera crtica la nova informaci i remodelar, si cal, les idees inicials

El treball daquesta estratgia lectora sorganitza a partir de tres apartats: Informacions que aporta el text. Coses que sabia. Noves informacions integrades: remodelades, modificades... Avaluar i integrar de manera crtica la nova informaci i remodelar les idees inicials s, a la prctica, una activitat mental les fases de la qual inevitablement sencavalquen. s bo per, de tant en tant, en 1r lloc, aturar-se i ser conscient daquesta activitat mental imprescindible per a la comprensi del text. I, en 2n lloc, exercitar-la en textos reals. Per tant, poder esmicolar les diferents passes pot ser til perqu lalumnat prengui conscincia de ls daquesta estratgia i, alhora, pugui reforar-la seguint una pauta. Cal tenir en compte que aquesta prctica -La xocolata, don va venir- es fa a partir dun supsit. Shi explica la manera de procedir dun lector hipottic i que, evidentment, altres lectors podrien fer-ho daltres maneres igualment vlides. Aix doncs, les idees recollides a Coses que sabia i a Noves informacions

integrades: remodelades, modificades... volen aproximar-se a all que un alumne de cicle superior de primria, posem per cas, podria ser que sabs. Per facilitar el treball sobre el text, comenarem dividint-lo en unitats informatives prenent com a referent els pargrafs.

**********
3

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

1a part del text

Si a alg se li acudia de dir, per exemple, que el nostre rei Jaume I, abans dembarcar-se per a la conquesta de Mallorca, es va prendre una bona tassa de xocolata es veu que als reis, la xocolata els agradava molt- cometria el que en diem un anacronisme, un anacronisme imperdonable. Perqu en temps de Jaume I, a Europa, encara no es coneixia la xocolata. Efectivament, la xocolata, talment com alguns altres aliments avui molt populars -les patates, els tomquets, el blat de moro...- ens va venir dAmrica i, per tant, els europeus, no la coneixien abans del segle XVI.

Informaci que aporta el text

Coses que sabia

Noves informacions integrades (remodelades, modificades...)

- Hi ha productes com: la - La patata, la xocolata i el xocolata, les patates, els caf sn productes tomquets, el blat de moro, originaris dAmrica. etc. que els hem conegut a partir del descobriment dAmrica (segles XV XVI). - Sha de vigilar amb els anacronismes a lhora de parlar dalgun producte alimentari, com pot ser la xocolata. - El rei Jaume I va conquistar Mallorca.

- El rei Jaume I va conquistar Mallorca. No estic gaire segur de qui era aquest rei i en quina poca va viure. - El tomquet i el blat de moro tamb sn productes originaris dAmrica. - Anacronisme vol dir que no lliga amb lpoca de qu es parla. Que una idea, un objecte, una paraula, etc. es fa servir fora de lpoca que li correspon.

2a part del text

La xocolata -nom que prov duna paraula asteca- sobt del cacau, ms exactament, dels grans del cacau (Theobroma cacao), que s un arbre que fa de 5 a 7 metres dalria. Els indgenes dAmrica feien servir aquests grans com a aliment i, alhora, com a moneda.

Informaci que aporta el text

Coses que sabia

Noves informacions integrades (remodelades, modificades...)

- La paraula xocolata prov - La xocolata sobt del - La paraula xocolata prov de de la llengua asteca. la llengua asteca. cacau. - El nom tcnic de la xocolata s el de Theobroma cacao. - (*) El cacau s un tuber- - El nom tcnic de xocolata s el de Theobroma cacao. cle o una llavor1. - La xocolata sobt del
1

Les afirmacions precedides dun asterisc (*) sn incorrectes.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

cacau, un arbre que sol fer entre 5 i 7 metres. - Els indis dAmrica feien servir els grans de cacau com a aliment i com a moneda.

- El cacau s un arbre que sol fer entre 5 i 7 metres (i per tant no s ni un tubercle ni una llavor). - La xocolata selabora a partir dels grans de cacau. - Els indis dAmrica feien servir els grans de cacau com a aliment i com a moneda.

3a part del text

Sembla que la primera notcia que els europeus van tenir de la xocolata va ser quan els espanyols comandats per Hernn Corts van arribar a Mxic lany 1519. Els asteques els pobladors autctons duna bona part de Mxic- feien una beguda amb grans de cacau, torrats i aixafats, i barrejats amb aigua, farina de blat de moro, pebre i vainilla. Moctezuma, emperador dels asteques, va acollir Hernn Corts i li va oferir una tassa de xocolata. Corts va trobar que era molt bona, encara que una mica amargant, i al cap de poc va enviar a Espanya una de les seves naus -una que no devia fer cremarben carregada de sacs de cacau.

Informaci que aporta el text

Coses que sabia

Noves informacions integrades (remodelades, modificades...)

- La primera notcia que els europeus van tenir de la - El descobriment dAmrica xocolata va ser quan Hernn va ser lany 1492. Corts va arribar a Mxic, lany 1519. - Els espanyols van tenir moltes guerres amb els - Els asteques feien una indgenes dAmrica. beguda amb grans de cacau, torrats i aixafats i barrejats amb aigua, farina de blat de moro, pebre i vainilla. - A Hernn Corts li va agradar la xocolata que Moctezuma li va oferir perqu la tasts. - Hernn Corts va comenar a enviar a Espanya vaixells carregats amb sacs de cacau.

- Si b s cert que els espanyols van haver de lluitar contra els indgenes de Mxic, en un primer moment les relacions entre Hernn Corts i Moctezuma eren bones. - Els espanyols van arribar a Mxic uns 27 anys desprs del primer desembarcament de Colom a Amrica. - Els asteques nom dels indis de Mxic- feien una beguda barrejant: grans de cacau torrats i aixafats, aigua, farina de blat de moro, pebre i vainilla. - Hernn Corts va ser qui va ordenar els primers enviaments de sacs de cacau a Espanya.
5

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

- Es veu que Hernn Cots, abans, havia fet cremar moltes de les seves naus. Per qu ho devia fer aix? Potser no volia tornar mai ms a Espanya? Jo aix no ho hagus fet mai.

4a part del text

La nova beguda va tenir un xit extraordinari. En lloc de pebre hi van ficar sucre, i van trobar que aix encara era ms bona. Molt aviat en van tenir notcia a molts pasos de lEuropa occidental, especialment a Itlia, Frana, Holanda i Alemanya, i la gent de diners -els reis i els magnats, la noblesa i lalta burgesia- es van convertir en uns grans consumidors de xocolata, especialment desfeta. Durant molt de temps la xocolata era un luxe, reservat a qui tenia prou diners per poderlo pagar, per al segle passat, amb lera industrial, la xocolata es va popularitzar definitivament i va ser un aliment assequible a tothom. Qui trobarem avui, per curt darmilla que vagi, que no es pugui permetre de berenar amb una llesca de pa amb xocolata, o de beuren una tassa de desfeta de tant en tant?

Informaci que aporta el text

Coses que sabia

Noves informacions integrades (remodelades, modificades...)

- A Espanya, la beguda amb - La xocolata, avui dia, cacau va tenir un gran xit, agrada gaireb a tothom: sobretot quan hi van canviar nhi ha de ms dola (amb el pebre per sucre. llet) i de ms amarga (amb ms cacau i sense llet). - De seguida hi va haver pasos que es van interessar per la nova beguda: Itlia, Frana, Holanda i Alemanya. - Al principi, la nova beguda era molt cara i estava reservada als rics: reis, nobles i alta burgesia. - A partir de la revoluci industrial, la xocolata es va popularitzar fins avui dia.

- Abans, la xocolata era un producte de luxe, reservat als ms rics. Es va comenar a popularitzar a partir de lpoca industrial. No tinc molt clar qu vol dir: a partir de lpoca industrial. - El coneixement de la xocolata a Europa va comenar pe Espanya i es va estendre a altres pasos, com Itlia, Frana, Holanda i Alemanya.

5a part del text

Tal com ha passat amb altres productes propis i exclusius duna determinada zona geogrfica, a les colnies europees dAmrica van procurar mantenir, tant de temps com van poder lexclusiva en el conreu del cacau, aquell arbre que donava uns beneficis tan llaminers. I alguns reis no es van saber estar de concedir monopolis, s a dir, drets exclusius, per al conreu del cacau. Per tard o dhora va passar el que era inevitable: el conreu del cacau va saltar a altres pasos amb unes condicions climtiques favorables. Aix, al segle XVII es va iniciar a les Filipines, desprs a Ceilan (actual Sri Lanka) i Java. I des de Brasil, va passar a

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

Fernando Poo i es va estendre per diversos pasos dfrica, que s, actualment, la principal rea de conreu. Un altre gran productor s el Brasil.

Informaci que aporta el text

Coses que sabia

Noves informacions integrades (remodelades, modificades...)

- Als governs els interessava tenir els drets exclusius del conreu del cacau. Alguns reis van concedir monopolis (drets exclusius) per al conreu del cacau. - Va ser inevitable que, tard o dhora, el cacau tamb es conres en zones geogrfiques amb un clima adequat. - Al segle XVII es va comenar a conrear el cacau a: Filipines, Ceilan (Sri Lanka) i Java. - Ms endavant es va comenar a conrear a lfrica. Ara s la principal rea de cultiu.

- (*) La zona geogrfica on ms es conrea el cacau s Amrica Central i Amrica del Sud.

- Els reis van concedir monopolis (monopolis vol dir; drets exclusius) per al conreu del cacau. - Al segle XVII es va comenar a conrear el cacau a les Filipines, a Ceilan (Sri Lanka) i Java. - Del Brasil va passar conrear-se a lfrica. a

- La principal rea de conreu actual s frica i no Amrica Central o del Sud.

6a part del text

Avui dia, la xocolata t una gran importncia com a aliment, en els menjars lleugers (esmorzars i berenars) i en les postres i els gelats. Els pastissers la fan servir generosament, algunes vegades potser ms del compte i tot, perqu la xocolata, amb el seu gust tan caracterstic i penetrant, que agrada a tothom, pot, fins i tot, dissimular la mala qualitat dun pasts o dunes galetes.

Informaci que aporta el text

Coses que sabia

Informacions noves integrades (remodelades, modificades...)

- Avui dia, la xocolata t una - dem. gran importncia per a esmorzars, berenars, postres i gelats. - s molt present sobretot en pastisseria pel seu gust caracterstic i penetrant que agrada a tothom.

- Cap.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

Text proposat per a la prctica de lalumnat

Avaluar i integrar, de manera crtica, la nova informaci i remodelar, si cal, les idees inicials.

LA XOCOLATA, LES SEVES PROPIETATS

1a part del text

Segur que qui menja xocolata no s pas conscient del gran nombre de compostos qumics que sempassa. Com la majoria daliments naturals, la xocolata cont moltes substncies diferents. I ja fa temps que els qumics han fet investigacions per saber quines sn aquestes substncies i quins efectes tenen.

Conixer la composici de la xocolata ens pot ajudar a saber per qu agrada tant i a tanta gent. 2a part del text Alg deu pensar que el sabor dol i agradable de la xocolata ja explica per qu tanta gent en pren. Per la xocolata no sols ens cau b al paladar, sin que a vegades sembla que ens fa sentir millor en general. Es diu que les persones que han tingut algun desengany o estan tristes es consolen menjant xocolata. Per tant, alguna cosa hi deu haver, dins la xocolata, que serveix per a treurens la tristesa. 3a part del text Entre les substncies que shan descobert en la composici de la xocolata en trobem algunes destimulants. Els seus noms sn llargs i difcils: feniletilamina, metilxantina, afenitilamina... Quan assaborim una presa de xocolata no pensem pas que estem menjant coses amb un nom tan complicat!

Per sn substncies com aquestes les que ens fan desitjar la xocolata. Algunes de les que hem esmentat es relacionen amb altres compostos que, en el cos hum, ajuden a lluitar contra la depressi, s a dir, contra aquesta sensaci de tristor, cansament i manca desma per a fer res. Els qumics han analitzar lestructura daquestes substncies i han vist que s molt semblant a daltres que tenen aquest efecte antidepressiu o estimulant.
8

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

4a part del text La xocolata tamb t components que la relacionen amb el caf i el te. En cont un anomenat teobromina, que t un efecte semblant al que la cafena t en el caf, s a dir, s excitant. Ja sabem que una tassa de caf o de te ens pot treure lemmandriment del mat o la son que ens agafa havent dinat. Doncs, b: la xocolata podria tenir uns efectes semblants. El que passa, per, s que la quantitat de teobromina no s suficient per a qu els efectes estimulants siguin tan forts com en el cas del caf, Ara, s veritat que si mengem massa xocolata durant molts dies seguits podem estar ms neguitosos que de costum i pot ser que ens costi de dormir.

5a part del text Aix darrer ens ensenya que certs aliments tenen propietats molt interessants, per que no conv que nabusem. Amb la xocolata podem obtenir uns bons efectes, com els que hem dit, per tamb ens pot fer mal. Unes grans quantitats de xocolata poden provocar sensacions de fstic (nusees) i vmits. Un altre problema s que la xocolata cont una gran quantitat de greix, lanomenada

mantega de cacau. Per aix, un excs de xocolata fa engreixar. 6a part del text Els amants de la xocolata coneixen ara algunes propietats daquest aliment. Ben dosificada, la xocolata pot combatre la

tristesa i el cansament. Per sempre cal pensar que si sen menja massa apareixen els efectes negatius. Cal, doncs, ser

moderats perqu, tot buscant els efectes bons, no ens narribin de dolents.
Xavier Duran, La xocolata, les seves propietats (Adaptaci). Cavall Fort, nm. 783, pg. 10 i 11

Informaci que aporta el text

Coses que sabia

Informacions noves integrades (remodelades, modificades...)