Professional Documents
Culture Documents
13 - Tema 13: Estatut Jurídic Actual de La Llengua en El Domini Lingüístic. El Procés de Normalització I D'estandardització. Situació Sociolingüística Del Valencià
13 - Tema 13: Estatut Jurídic Actual de La Llengua en El Domini Lingüístic. El Procés de Normalització I D'estandardització. Situació Sociolingüística Del Valencià
Tema 13
ESTATUT JURÍDIC ACTUAL DE LA
LLENGUA EN EL DOMINI LINGÜÍSTIC.
EL PROCÉS DE NORMALITZACIÓ I
D’ESTANDARDITZACIÓ.
SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA DEL
VALENCIÀ
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
ÍNDEX
2.2. Estandardització
2.2.1. Constitució d’un estàndard
2.2.2. L’estàndard
3.2. Conclusions
---------------------------------------------------------------- 2 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
BIBLIOGRAFIA
---------------------------------------------------------------- 3 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
1.1. Introducció
Amb la mort del general Franco s’inicia arreu de l’Estat espanyol una nova
etapa política de caire democràtic que suposarà, almenys en el pla formal, el
reconeixement de tots els drets per a les llengües de l’Estat. A l’article 3 de la
Constitució espanyola de 1978, s’assenyala, efectivament, que:
Els principis d’ús lingüístic que hauran de regir al País Valencià estan definits
en dos textos fonamentals: la Constitució espanyola i l’Estatut.
La Constitució espanyola de 1978 fa poques referències a la qüestió
lingüística, que es tracta especialment a l’article 3r:
“La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni
cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.”
Del text d’aquest article, llevat d’allò que disposen els respectius estatuts, es
pot concloure que:
• Impedeix l’aplicació d’un model territorial pur, és a dir, d’oficialitat única de
cadascuna de les quatre llengües de l’Estat al propi territori.
---------------------------------------------------------------- 4 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
Per tant, la Constitució imposa a tot l’Estat un model dels usos lingüístics que
s’ha d’enquadrar entre els que s’anomenen “mixtos”.
El model comporta una gran dissimetria quant als drets i deures de les dues
llengües, i deixa el castellà en una posició palesament privilegiada enfront de les
altres, en el conjunt de l’Estat i fins i tot dins cada comunitat “oficialment bilingüe”,
per raó de:
• l’estricta territorialitat del castellà en les àrees castellanoparlants (regions
oficialment unilingües).
• el monolingüisme de l’Estat central.
• la personalitat del dret lingüístic dels castellanoparlants en les altres àrees
lingüístiques (oficialment bilingües).
---------------------------------------------------------------- 5 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
Catalunya en tant que llengua “oficial a tot l’Estat espanyol”. Açò indica una prioritat
oficial específica de la llengua pròpia dins la comunitat.
A l’Estatut valencià ambdues ho són indistintament. S’ha evitat en aquest lloc
la declaració de llengua pròpia i de prioritat d’una o d’una altra llengua, atenent la
presència de comarques històricament castellanoparlants. Les raons de l’oficialitat
de la llengua pròpia i de l’altra són diferents d’unes comarques a les altres. Mentre el
català seria oficial també a les comarques castellanoparlants per tal de facilitar la
relació amb les comarques catalanoparlants, el castellà seria oficial a les comarques
catalanoparlants per imposició estatal.
No es desprén, per tant, dels texts citats, cap obligació de conéixer el català.
L’Estatut català sí que estableix el deure de conéixer el català, quedant equiparades,
per tant, ambdues llengües.
Tot i aquesta greu omissió, interpretable en part com una mesura de respecte
a les comarques històricament castellanoparlants, hi ha altres disposicions del
mateix Estatut que indirectament poden obligar al coneixement de la llengua:
La Generalitat està emplaçada, no a facilitar el coneixement d’ambdues
llengües, sinó a assegurar-lo, i en la mesura que la Generalitat “adoptara les
mesures necessàries” que permeten el coneixement del català, i sobretot en la
mesura que aquestes siguen efectives, el percentatge corresponent de la població a
la qual arriben aquestes “mesures” no podrà al·legar “discriminació per raó de la
seua llengua”.
En la mateixa línia, l’altra disposició del mateix paràgraf de l’Estatut en el
sentit d’obligar la Generalitat a garantir “l’ús normal i oficial de les dues llengües és
inevitablement i lògicament correlativa de l’obligació especial de conéixer l’idioma
per part d’aquells que han de fer possible l’exercici del dret d’usar normalment i
oficialment el català. En concret, per exemple, aquells que exerceixen una funció o
activitat de caràcter públic, i particularment funcionaris i mestres o personal docent.
La Generalitat haurà d’assegurar en concret a tots els funcionaris de l’Administració
Pública del País Valencià un coneixement, primer passiu (per assegurar el dret
d’emprar-hi el català i poder atendre la documentació en català i els ciutadans
catalanoparlants), i després actiu. L’Administració perifèrica de l’Estat al País
Valencià també té l’obligació d’admetre a tràmit tots els documents i escrits que s’hi
presenten en llengua catalana, sense poder exigir-ne la traducció, ja que això seria
al·legable com a ús anormal i no oficial de la llengua, contràriament a allò que
estableix l’Estatut.
---------------------------------------------------------------- 6 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
2.1. Normalització
Distingeix entre les que afecten a la societat i les que afecten a la llengua:
1. Selecció: És una fase prèvia, un subprocés social. Implica que una societat
tinga necessitat d’adoptar una varietat i quina ha de desenvolupar com a
varietat estàndard. Pot abastar amplis espais de temps i amplis sectors
socials. Al català s’ha produït durant el segle XIX i el XX.
---------------------------------------------------------------- 7 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
Forma Funció
2.2. Estandardització
---------------------------------------------------------------- 8 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
2.2.2. L’estàndard
3.1. Introducció
Parlar de normalització lingüística al País Valencià pot fer-nos pensar que s’hi
ha iniciat un procés de recuperació social del valencià, quan de fet el nombre de
parlants disminueix cada any, la voluntat política de garantir-ne “l’ús normal” és
pràcticament nul·la i la pressió social per a exigir-lo no és suficientment forta per a
invertir l’actual procés de substitució lingüística. Tanmateix, cal reconéixer que la
consagració estatutària de la cooficialitat del valencià (1982), l’aplicació de la Llei
d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), les repercussions culturals de les
successives victòries progressistes en les eleccions municipals (1979, 1983, 1987),
estatals (1982, 1986, 1989) i autonòmiques (1983, 1987), i en la composició dels
claustres de les Universitats de València i d’Alacant (1984, 1986, 1990), la
consolidació dels Departaments de Filologia Catalana de les Universitats de València
---------------------------------------------------------------- 9 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
“1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà.
Tothom té dret a conéixer-los i a usar-los.
2. La Generalitat Valenciana garantirà l’ús normal i oficial d’ambdues llengües, i
adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el coneixement.
3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
4. Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià”.
Social: És convicció dominant entre els valencians que la llengua pròpia del
país no és una característica important de la sua identitat comunitària. Aquesta
actitud és parcialment explicable pel pes actual de la població castellanòfona, però
---------------------------------------------------------------- 11 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
En els següents apartats analitzarem alguns dels factors que més incideixen
en la vitalitat demogràfica de la comunitat lingüística valenciana, com són el marc
geogràfic, la distribució i concentració demogràfica, el nombre de coneixedors de la
llengua pròpia del país, i el nombre d’usuaris habituals.
---------------------------------------------------------------- 12 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
llengua autòctona (en 1986 era el 44,5 %, quinze punts menys). El percentatge
augmenta al 63,7 % en els ciutadans de 15 a 19 anys (setze punts més que en
1986).
La franja dels 20 als 29 anys també presenta resultats positius, produint-se un
increment de més de set punts en la capacitat de parlar la llengua pròpia.
El canvi d’orientació de la tendència es produeix en el tram d’edat dels 30 als
39 anys, on ja s’observa un descens en la competència oral del valencià (en 1986
sabia parlar el 49,7 %, mentre que el percentatge actual és del 45,1 %.
Aquesta situació es manté -amb un ritme creixent- en totes les franges d’edat
a partir dels 39 anys.
Per tant, la comunitat valencianoparlant envelleix ràpidament. Un envelliment
que cal atribuir sobretot a la incidència de la immigració i a la substitució lingüística,
ja que en els darrers anys l’emigració ha estat i és pràcticament inexistent.
---------------------------------------------------------------- 14 ----------------------------------------------------------------
TEMA 13
Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic.
El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià
3.2. Conclusions
---------------------------------------------------------------- 15 ----------------------------------------------------------------