La Creació de Nous Mercats A Partir Dels Nous Plantejaments de La Contractació Pública

Passeig de Grcia, 129 08008 Barcelona Tel.
934 767 200
Guies dinnovaci i inTernacionaliTzaci La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica
GUIES DINNOVACI I INTERNACIONALITZACI

Octubre 2011
NDEX
Prleg Introducci. Quin s el dividend que obtindreu a partir de les noves tendncies de la contractaci pblica?
Un mercat dinmic que encara no sha establert Oportunitats i el risc de la complaena Una guia per aprendre a navegar entre el canvi
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
9 9 9 10 10 12 15 15 18 20 21 22 22 23 25 26 29 30 30 30 30 31 31 31 31 31 32 35 35 37 38 39 39
Consideracions estratgiques que guiaran les vostres accions
1. Compra pblica verda

1.1. Introducci 1.2. Poltica en acci 1.3. Entrevista. John Conway 1.4. Oportunitats
Exempci de responsabilitat a la UE El projecte EuroPROC sha finanat amb el recolzament de la Comissi Europea (ERDF). Aquesta publicaci noms reflecteix les opinions del seu autor, i no es pot considerar la Comissi responsable de cap utilitzaci que es pugui fer de la informaci que cont. Generalitat de Catalunya Departament dEmpresa i Ocupaci Agncia de Suport a lEmpresa Catalana, ACC1 ACC1 Passeig de Grcia, 129 08008 Barcelona Tel.: 93 476 72 00 www.acc10.cat
Productes integrats i impactes sobre el cicle de vida complet
1.5. Estudis de casos

Ms enll dels lmits de laire condicionat ecolgic Programes pilot: Avaluaci dels sistemes intelligents de gesti de residus Benecis grcies a lestalvi energtic al Teatre Nacional txec Contractaci de serveis hotelers eco-friendly per part de governs nrdics Barcelona compra tecnologia satllit dltima generaci per controlar la qualitat de laigua
1.6. Recomanacions
Dissenyeu valor ambiental per al govern i els seus clients La gran decisi estratgica ambiental: liderar, seguir o quedar-se enrere Trobeu els mercats que millor sadaptin als vostres estndards
Dipsit legal: Realitzaci: Sascha Haselmayer i Jakob H Rasmussen Coordinaci: Nicolas Espitalier (ACC1) Edici: Publicacions ACC1 - www.acc10.cat/publicacions Collecci: Maquetaci: Addenda Primera edici: Tiratge:
Seguiu les tendncies tecnolgiques rellevants de prop per preparar els avenos Per qu no hem de ser atrevits i inventar un nou negoci revolucionari i un model de servei que estableixi el seu propi estndard? Recopileu informaci del mercat sobre els criteris ms utilitzats a la vostra rea de productes Associeu-vos amb compradors pioners si voleu assegurar-vos els primers llocs Reviseu acuradament els diferents estndards que sofereixen per mitj dels marcs de certicaci
2. Compra pblica socialment responsable

2.1. Introducci
Objectius socials
Aquesta obra est subjecta a la llicncia Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica sempre que sen citi lautor i no sen faci un s comercial. No es permet un s comercial de lobra original ni la generaci dobres derivades. La llicncia completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca
2.2. Poltica en acci

Compliment, comprovacions i seguiments
2.3. Oportunitats
Impacte social de la determinaci dels preus
ACC1
3
Nous mercats per al disseny i laccessibilitat Creaci de la marca corporativa i de lempresa
40 40 41 41 43 44 46 46 46 47 47 47 47 47 47 48 51 52 55 57 57 58 58 58 58 59 59 59 62 62 64 66 68 70 72 72 72 72 72 72 72 73
Planiqueu uns costos dadquisici ms elevats per si el procs resulta ser elaborat Es poden presentar projectes que competeixen parallelament, i el que tingui millors resultats s el que segueix endavant
73 73 74 77 78 80 82 82 83 84 86 88 89 89 89 89 90 90 90 90 91 91 91 91 91 92 92 93 93 93 93 93 94 95
2.4. Estudis de casos

Accessibilitat per a persones amb discapacitats visuals a Estocolm rees de joc per a totes les edats: comprar una visi social Comtat dEstocolm: Risc i valor empresarial en la contractaci responsable
4. Contractaci pblica electrnica

4.1. Introducci 4.2. Poltica en acci 4.3. Oportunitats 4.4. Estudis de casos
Ampliaci de labast en lnia dels programes de contractaci dels Estats Units Obertura dels contractes pblics a les pimes Un dividend empresarial en la contractaci pblica internacional Un estndard europeu per a la contractaci electrnica sense fronteres SKI: La plataforma danesa de contractaci electrnica
2.5. Recomanacions
Incorporeu consideracions socials en el disseny i el lliurament Planiqueu el millor. El mercat us compensar la responsabilitat social Impliqueu els clients en un dileg sobre el valor de la compra social durant tot el cicle de vida Seleccioneu i adopteu estndards i certicats emergents clau Trieu mercats primerencs i capdavanters Transformeu el vostre negoci mitjanant un disseny universal Creeu la vostra marca i atraieu el talent mitjanant la responsabilitat social Investigueu la vostra prpia cadena de subministrament
4.5. Recomanacions
Controleu les plataformes de contractaci electrnica activament per detectar les oportunitats En els mercats objectiu, calculeu els costos lingstics per interactuar amb la contractaci electrnica Els contractes marc poden ser autntics guanyadors encara que no surtin escollits en primer lloc Fins que la UE no sigui un mercat obert, registreu la vostra empresa als mercats clau Aneu un pas per endavant participant en programes pilot destinats a xar estndards per a la contractaci electrnica Encara que la facturaci sigui electrnica, pot ser que no es cobri puntualment. Feu una planicaci curosa per no tenir problemes Les empreses shan de preparar per a les vendes per mitj de sistemes de contractaci electrnica que creixen ms rpidament que les vendes tradicionals
3. Compra pblica innovadora

3.1. Introducci 3.2. Poltica en acci 3.3. Entrevista. Jakob Elder 3.4. Alguns reptes
Falta de concincia i informaci del mercat La falta de comproms amb la innovaci s la barrera ms important Compartir costos no s una realitat Els mercats no estan oberts realment
3.5. Moltes oportunitats

Les empreses innovadores haurien de prosperar Un perode de transici
Conclusions
Bones notcies: les pimes tenen prioritat Del clcul dels benecis a la transformaci dels serveis pblics Liderar, seguir o quedar-se enrere On sn els mercats dexpansi inicial que poden assegurar referncies i uns primers ingressos? Navegar per perodes de transici Aprotar loportunitat
3.6. Entrevista. Dr. Juan F. Rada 3.7. Estudis de casos

Mercat per a innovacions en serveis a les ciutats Entrada al mercat global amb una aplicaci revolucionria en transport Creaci dun mercat per a nestres innovadores energticament ecients Com Tallinn es va convertir en la primera ciutat del mn a implementar laparcament gestionat per mitj del mbil Reinventant la bicicleta pblica
3.8. Recomanacions
Els procediments negociats poden obrir mercats Cobriu nnxols per a consorcis o socis corporatius ms grans Porteu la vostra recerca de primera lnia al mercat mitjanant la contractaci destinada a la innovaci Guanyeu en competitivitat negociant els costos de la propietat Considereu els riscos i els benecis de la llicncia obligatria per als compradors Quines sn les implicacions de donar una llicncia gratuta a lautoritat contractant? Podeu lliurar noms una fase del projecte
EuroPROC
La contractaci pblica s una oportunitat de negoci important Deu regions europees obren mercats Intercanvi de les millors prctiques Conanat pel Fons de Desenvolupament Regional Europeu Quin s el dividend que obteniu de les noves tendncies en contractaci pblica?
Agraments
ACC1
4
ACC1
5
Prleg
Avui en dia hi ha un ampli consens respecte al fet que la qesti ja no s si el sector pblic hauria dincorporar aspectes ecolgics, socials i innovadors en els seus procesos de decisi de procurement, sin com fer-ho. El debat sha ampliat i shan intensificat els esforos per millorar la coherncia global en les poltiques pbliques. Les poltiques de contractaci pblica bviament no podien defugir el debat, perqu no es poden menystenir les conseqncies de ladquisici de productes i serveis i la implementaci dobres pbliques. El setze per cent del PIB europeu prov de contractes pblics atorgats per organismes locals, regionals, nacionals o europeus. El seu impacte sobre la xifra global s important per si mateix i tamb com a bona prctica per marcar el cam que han de seguir altres agents. La qesti, per tant, no s si cal o per qu, sin com, i es tracta dun procs dinmic en qu sempre hi ha espai per a la millora. Tots els implicats haurien de collaborar com a forces impulsores per liderar levoluci dels processos de contractaci pblica cap a uns estndards ms elevats. Les autoritats pbliques es comprometen a proporcionar la millor relaci qualitat-preu en les seves compres i tamb a responsabilitzar-se dels efectes daquestes decisions. Les formes dincorporar lmplia gamma de conseqncies de les decisions de compra sn cada cop ms sofisticades. Els responsables pblics han de tenir cada cop ms en compte no noms la simple soluci a la necessitat principal sin tamb lanlisi daltres tipus de consideracions implicades en la tria dels provedors. Les institucions europees tenen lobjectiu de liderar el procs per fer que els processos de contractaci pblica no noms siguin ms transparents sin tamb ms consistents. La introducci de determinats aspectes que probablement no shavien tingut en compte en el passat en els processos de presa de decisions est portant tots els grups dinters cap a una situaci en qu tots guanyen. s un fet que pren ms rellevncia en un moment en qu les institucions pbliques han de limitar els seus pressupostos per la crisi financera actual i la responsabilitat del sector pblic ha de fer front a indicadors de rendiment. La voluntat de fer que les compres pbliques siguin tan respectuoses amb el medi ambient com sigui possible probablement s el nou plantejament ms conegut de les poltiques de contractaci pblica. En les ltimes dcades, les tensions mediambientals han seguit transformant la mentalitat dels compradors pblics i dels ciutadans. Tothom est dacord que com ms ecolgic s el producte comprat millor. Els provedors recurrents dels sector pblic, entre els quals hi ha moltes pimes, ja han fet inversions per fer que els seus productes siguin ms ecolgics, i han intentat i amb xit cridar latenci dels compradors pblics. Hi ha projectes que tenen en compte el cicle de vida complet dun producte o servei, inclosa la seva empremta de carboni o daigua, per a les decisions pbliques de compra. Aix doncs, molt aviat a les compres pbliques europees tamb ser important que el producte o servei adquirit sigui el mxim decolgic ms enll del perode de vida til durant el qual ofereix el seu servei a lautoritat pblica. Queda clar per a tothom que les tecnologies ms avanades tenen un fort avantatge competitiu. La necessitat de convertir els processos dadquisici pblica en processos totalment electrnics tamb ha deixat de ser un tema de debat. Els avantatges sn obvis en termes de transparncia, simplicitat, velocitat, igualtat doportunitats i minimitzaci derrors, per exemple. Tanmateix, encara hi ha feina per fer abans que tota la contractaci pblica dEuropa es pugui dur a terme mitjanant plataformes electrniques segures i fcils dutilitzar. Per tant, va ser relativament fcil per als socis de lEuroPROC escollir els temes indicats ms amunt per inclourels en aquesta guia. Per vam pensar que tamb havem de cobrir altres nous plantejaments que ens cridaven latenci i que cada cop tenien ms importncia. Trobar formes de millorar situacions socials no desitjades per mitj de processos de contractaci pblica s un aspecte que estan considerant cada cop ms autoritats pbliques. Actualment, quan hi ha diverses crisis financeres que afecten els recursos pblics a molts pasos europeus, els pres-
ACC1
7
supostos socials sestan reduint de forma drstica. Hi ha poc espai per a loptimisme econmic a curt termini i, per tant, els organismes pblics estan molt interessats a explorar noves formes de complir els seus compromisos amb els ciutadans. Ms que mai, les adjudicacions pbliques han de ser tan eficients com sigui possible, i aquest objectiu es pot afrontar considerant la provisi de productes i serveis que no noms satisfacin les necessitats immediates sin que tamb tractin altres reptes socials. Les organitzacions pbliques volen saber com poden implementar solucions interessants en aquest sentit. Un repte ms difcil podria ser emparellar la promoci de la innovaci amb la contractaci pblica. Innovation Union s una de les set iniciatives insgnia de lestratgia Europa 2020 per assolir una economia intelligent, sostenible i inclusiva. Les poltiques de contractaci pblica, per tant, tamb estan clarament enfocades cap a aquesta estratgia perqu les dues tenen un efecte quantitatiu i demostratiu rellevant. Les poltiques adequades de contractaci pblica podrien aprofitar els esforos en innovaci del sector privat per al benefici pblic, com illustren les experincies reeixides de la compra pblica precomercial, i la poltica europea s la de promoure la transferncia de coneixement innovador dels agents pblics als privats i viceversa. Els socis de lEuroPROC ja fa ms de dos anys que treballen en la promoci de laccs de les pime als mercats de contractaci pblica i voldrien contribuir a aquest debat. Estem convenuts que aquesta guia La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica ser un dels productes ms interessants del projecte. La guia no s un document intern per als membres del consorci sin que est pensada per a tots els grups dinters de la contractaci pblica, i t lobjectiu danimar les pime a liderar el procs per fer que la contractaci pblica sigui ms ecolgica, ms innovadora i socialment responsable i es benefici de les plataformes electrniques. Esperem que el lector trobi interessants i tils les perspectives de la guia, destinades a millorar uns processos de contractaci pblica dels quals tots nosaltres, com a ciutadans, ens beneficiarem.
Introducci. Quin s el dividend que obtindreu a partir de les noves tendncies de la contractaci pblica?
La contractaci pblica representa al voltant del setze per cent del PIB mundial. s un mercat immens i divers en qu la globalitzaci i laugment de la transparncia estan canviant lentorn competitiu. Aquesta guia est dissenyada per a les petites i mitjanes empreses interessades en els mercats internacionals i en limpacte de les noves poltiques de contractaci pblica en les seves perspectives empresarials.
Un mercat dinmic que encara no sha establert

Els nous plantejaments de la contractaci pblica presentats en aquest llibre segueixen desenvolupaments que han afectat la majoria de les autoritats pbliques. En primer lloc, els governs han de respondre a les pressions competitives per prestar millors serveis a un cost ms baix, per tamb pretenen aprofitar els mercats globals oferint solucions cada cop ms efectives. La vigilncia de la despesa pblica pot millorar amb laugment de la transparncia governamental. En segon lloc, la definici de la relaci qualitat-preu est canviant. El valor es medeix no noms amb el preu de compra sin tamb amb la sostenibilitat de la inversi, inclosos els costos del cicle de vida i els impactes mediambientals i socials. En tercer lloc, la tecnologia est canviant la forma en qu els governs solucionen reptes importants, per tamb la forma en qu interactuen amb els provedors a travs de la contractaci electrnica, dades obertes i informaci del mercat per reduir els costos de 50 mil milions deuros noms a Europa, ser ms responsables i trobar solucions millors. Finalment, els governs estan pressionats per innovar. Els reptes ms importants de la societat, com lenvelliment de la poblaci, el canvi climtic o laccessibilitat, requereixen solucions que encara no tenim, o que pot ser que no encaixin amb els sistemes de subministrament tradicionals. Com a resultat, els governs comencen a acceptar que necessiten compartir riscos a lhora de trobar nous plantejaments amb empreses grans i petites. Com a resultat daquestes condicions, han sorgit quatre nous plantejaments de la contractaci pblica que han canviat la forma daplicar els reglaments i procediments de la contractaci pblica: compra pblica verda i socialment responsable, compra pblica innovadora i contractaci pblica electrnica.
Isidre Sala Gerent de Cooperaci Internacional dACC1 Coordinador del projecte EuroPROC
Oportunitats i el risc de la complaena

Per a les empreses, els nous plantejaments constitueixen un entorn dinmic en qu shan implantat alguns criteris o procediments comuns per ajudar en la presa de decisions a curt termini. Les empreses senfronten a la difcil qesti de quina estratgia han de seguir tenint en compte aquestes tendncies. Com podeu recrrer als 436 mil milions deuros en fons per al medi ambient promesos pels governs globals com a part de les seves mesures de recuperaci econmica? Sereu capdavanters i descobrireu nous oceans blaus i definireu la demanda del futur?
ACC1
8
ACC1
9
Sou seguidors primerencs, especialitzats en dur els xits de les empreses lder als mercats de masses? O b sou dels que van al darrere, molt competitius a lhora de subministrar solucions econmiques als mercats de masses que busquin el mnim quant a compliment amb les noves tendncies? Sigui quina sigui la resposta, no us mancaran les oportunitats, especialment si actueu de forma proactiva. La complaena pot ser ms cara amb competidors ms gils que fan servir la millora de la transparncia i el canvi de criteris per oferir solucions sostenibles a costos competitius.
Una guia per aprendre a navegar entre el canvi

A diferncia de les grans empreses, que es beneficien duna slida presncia a molts mercats i dels recursos necessaris per superar els temps de transici, les empreses ms petites necessiten centrar-se, prioritzar i adjudicar els seus recursos limitats amb compte. Quatre captols introdueixen cadascun dels plantejaments, sovint interrelacionats, centrant-se estrictament en la perspectiva de les empreses ms petites. Sillustren perspectives de les diferents formes dimplementaci daquestes tendncies en el nivell nacional, regional o local com a recordatori que sovint els mercats fragmentats romanen. De forma similar, sillustren oportunitats similars com a tendncies en qu es creen noves escletxes per a les empreses petites. Els estudis de casos se centren en experincies concretes dels nous plantejaments, i presenten els xits i les dificultats que han trobat.
Consideracions estratgiques que guiaran les vostres accions

En conjunt, aquesta guia pretn orientar els lders empresarials per ajudar-los a entendre com estan canviant els mercats del sector pblic i la fase de transici crtica que probablement dominar els desenvolupaments a curt termini. La contractaci pblica s i seguir sent complexa i t moltes facetes. Una guia breu com aquesta no pot tractar els mercats, els reglaments i les poltiques internacionals de forma detallada. En aquesta fase de transici, pocs indicadors fiables proporcionen perspectives quantitatives, i els nous plantejaments afecten de formes diferents en funci de si sestan venent dispositius mdics, serveis de neteja o energia a les autoritats pbliques. Per tant, aquesta guia pretn ajudar-vos a qestionar limpacte daquestes tendncies al vostre mercat, considerar diferents resultats del perode de transici actual, i si la vostra empresa est preparada per convertir les noves tendncies en dividends.
ACC1
10
Compra pblica verda
1
IDEES CLAU
El cinquanta per cent de tota la contractaci pblica ser mediambientalment responsable en un futur prxim, fent realitat la compra verda per a gaireb tot tipus de productes i serveis. El repte ms important s augmentar les oportunitats de negoci per a les pimes i capacitar el sector pblic per tal que es pugui beneficiar de la seva innovaci i flexibilitat. La gran decisi estratgica ambiental: liderar, seguir o quedar-se enrere.
REFERNCIES NDEX
1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 Introducci Poltica en acci Entrevista Oportunitats Estudis de casos Recomanacions
1. Public procurement for a better environment, COM (2008) 400/2 2. A Climate for recovery: The colour of stimulus goes green, BSC Global Research (2009) 3. Life-Cycle Management: How business uses it to decrease footprint, create opportunities and make value chains more sustainable, UNEP/SETAC (2009) 4. Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell del 31 de mar de 2004 sobre la coordinaci de procediments per a la concessi de contractes dobres
BREU RESUM
Aquest primer captol est orientat a entendre quins sn els mecanismes, els processos i limpacte que la compra pblica verda tindr a escala europea i a orientar les decisions dels oferents i demandants de productes i serveis dutilitat pblica. Les prioritats europees (sectors, camps daplicaci) en lmbit de la compra pblica verda; Les oportunitats i les tendncies a escala europea Lopini dun expert (John Conway) pel que fa al panorama internacional Alguns casos dxit en els mbits catal i europeu
Han contribut:
Irene Compte, John Conway, Areceli Pi Figueroa, Vanessa Hbner, Chong-Wey Lin, Anastasia ORourke, Ivo Slavotinek, Manuel Swrd
Compra pblica verda
1.1
Introducci
Les poltiques de compra verda afectaran al voltant del cinquanta per cent de les licitacions pbliques europees en un futur prxim. Les variacions persisteixen, per hi ha estndards i certicacions disponibles per orientar les empreses, i les millors prctiques demostren que fer que els productes i els serveis siguin ms ecolgics pot afegir un valor important per als compradors i tamb per als provedors. Els governs de tot el mn volen demostrar el seu lideratge per mitj de la compra pblica verda implementant nous requisits reglamentaris, models de costos del cicle de vida, prctiques preferents i casos de negoci. Lobjectiu general s abordar els temes del canvi climtic, ls sostenible dels recursos, la salut i la seguretat, i la gesti dels residus. Una altra de les motivacions de la compra pblica verda s modelar les tendncies en desenvolupament, producci i consum de productes, i contribuir daquesta manera a transformar els mercats establerts. Durant els ltims anys, ladquisici pblica ha estat un factor slid per a la creaci de mercats importants de material doficina i subministraments hospitalaris ecolgics, flotes de vehicles elctrics o dhidrogen, comer just i aliments orgnics. Com a resultat, poden sorgir nous productes, estndards i models de negoci. Si els clients pblics ms importants demanen solucions mediambientalment ms respectuoses, per a les empreses hauria de ser ms fcil invertir per fer que els seus productes i serveis siguin ms ecolgics o per desenvolupar noves solucions innovadores i ms respectuoses. En el procs de contractaci, lautoritat contractant pot incloure estndards mediambientals en els requisits funcionals i de rendiment dels productes o els serveis, aix com en les condicions del contracte. El cost total de propietat o els principis de determinaci dels costos del cicle de vida poden aplicar-se per avaluar limpacte mediambiental dels productes i serveis juntament amb els costos del material. Per tant, un producte ms car en realitat pot ser ms econmic durant el seu cicle de vida de deu anys perqu, per exemple, gasta menys energia. El significat de la compra verda per al provedor varia molt entre cada grup de serveis o productes. Els criteris van evolucionant, per encara hi ha pocs estndards establerts i reconeguts de forma general. Aix s aix en part per les diferents perspectives ideolgiques dels estndards, que poden veures infludes pels consumidors, les organitzacions mediambientals, la cincia o els interessos empresarials. A ms, limpacte mediambiental s multidimensional, i els compromisos sn acceptables per a alguns per tal daconseguir una millora mediambiental general. Les empreses interessades a respondre a les oportunitats de compra verda, per tant, haurien dinvestigar en profunditat els estndards aplicables en els seus mercats dinters, o en quins mercats els seus productes i serveis compleixen les certificacions i els estndards reconeguts.
1.2
Poltica en acci
La unitat poltica al voltant del principi de la compra verda encara no ha derivat en estndards i prctiques comunes europees o mundials. Per s evident que hi ha una onada dinversions en solucions ecolgiques que proporcionen diferents oportunitats en tots els nivells del govern.
ACC1
15
Compra pblica verda
Compra pblica verda
Des del 2002, diverses organitzacions globals, com lOCDE, han adoptat recomanacions per a la compra pblica verda. El 2003, la comunicaci de la Comissi Europea sobre la poltica de productes integrats recomanava als estats membres que adoptessin poltiques de compra pblica verda abans del 2006, i almenys vint-i-un estats membres les havien adoptat (i sis ms estan en curs de fer-ho) el 2010. Un grup lder, anomenat Green-7,1 va ser elogiat per la UE per tenir el volum ms alt de compra pblica verda. Globalment, molts governs nacionals, inclosos els EUA, el Jap, Canad, Corea del Sud, Austrlia, la Xina, Tailndia i les Filipines, han adoptat poltiques de compra pblica verda. El 2008 el Regne Unit va aprovar la Llei sobre el canvi climtic, que exigeix la reducci de les emissions de CO2 en un 80% fins al 2050 (en comparaci amb els nivells de 1990) i que exigeix que les emissions del govern central es retallin un 10% durant el perode 2010-2011.2 Les poltiques sobre lobertura de les dades governamentals i el foment duna millor transparncia han coincidit amb altres iniciatives del sector, com ara el Carbon Disclosure Project, que sha convertit en un recurs molt important per als inversors i els provedors en qu unes 3.050 empreses (2010) publiquen les seves dades demissi de gasos defecte hivernacle. Les agncies governamentals de contractaci del Regne Unit daquesta manera poden tenir informaci sobre els provedors i sobre limpacte de les seves cadenes de subministrament. En lmbit regional i local hi podem trobar polques similars de compra verda, que sovint superen els criteris de rendiment nacionals o de la UE, per exemple establint com a objectiu les ciutats demissions zero (p. ex. lobjectiu de Copenhague neutral en CO2) o arribant a lobjectiu de producci del 100% denergies renovables dins dels lmits de la ciutat (objectiu denergia neutral a Eindhoven 2035). En tots aquests casos, els patrons de contractaci han canviat, i han obert noves oportunitats.
Com que aquest mercat no s coherent ni est estandarditzat, els mtodes davaluaci tamb sn diferents. A lhora de definir-ne els requisits, els compradors sovint confien en els estndards i els sistemes de certificaci existents, com les etiquetes eco-label. A tot el mn hi ha ms de quatrecentes etiquetes ecolgiques que proporcionen una certificaci a les empreses (el 2011),3 aplicant diferents mtodes, geografies i graus de rigor en relaci amb el compliment darticles que van des del sector alimentari fins als serveis financers. Tamb hi ha una mplia gamma destndards industrials, millors prctiques i directives que els compradors poden consultar, incloses les eines com ara lavaluaci del cicle de vida i lempremta de carboni dels productes. Un dels temes ms importants de la compra verda s establir el clcul del cost/benefici del cicle de vida. Tanmateix, sovint hi ha dificultats a lhora davaluar els productes existents per fer una avaluaci comparativa. En lautoritat contractant, aix pot provocar incertesa sobre els beneficis que saconsegueixen. Tamb hi pot haver incertesa sobre la base legal segons la qual sinclouen criteris de rendiment mediambiental, i per tant una aversi a implementar seriosament la compra verda o assumir riscos que hi estiguin relacionats.
Finanament medioambiental per a la recuperaci econmicaa Finanament (en milers de milions deuros) adjudicat per les economies globals a inversions en medi ambient com a part de les mesures de recuperaci econmica. Canad 2009/13 Regne Unit 2009/12
Frana 2009/10
7,1
Alemanya 2009/10 Xina 2009/10 Jap 2009
2,6
2,1
13,8
221,3
12,4
Prioritats europees per a la compra verdaa A Europa, una srie de sectors prioritaris per a la compra verda han estat recomanats per la Comissi Europea:
Productes i serveis de neteja
Mobiliari
Construcci
Alimentaci i serveis de ctering
Transport i serveis de transport
Energia
Paper i serveis dimpressi
Maquinria doficina i ordinadors
Roba, uniformes i altres txtils
Equipament del sector sanitari
EUA 2009/19
Espanya 2009
Itlia 2009
Corea del Sud 2009
Austrlia 2009/12
112,3
Uni Europea (2009/10): 22,8
0,8
1,3 6,2
30,7
2,5 435,9
Altres estats UE (2009):
Total (2009/19):
a. Public procurement for a better environment, COM (2008) 400/2.
a. A Climate for recovery: The colour of stimulus goes green, HBSC Global Research (2009).
1. Green-7: ustria, Dinamarca, Finlndia, Alemanya, Pasos Baixos, Sucia i el Regne Unit. 2. Reducci de les emissions del govern central en un deu percent en dotze mesos; decc.gov.uk/en/content/ cms/news/pn10_059/ pn10_059.aspx.
3. ecolabelindex.com.
ACC1
16
ACC1
17
Compra pblica verda
Compra pblica verda
1.3
Entrevista
John Conway
Assessor poltic. Departament de Medi Ambient, Alimentaci i Afers Rurals (DEFRA), Regne Unit. John Conway est estretament implicat en el desenvolupament destndards de sostenibilitat per a una gamma de productes prioritaris comprats al sector pblic, inclosos el transport i les TIC. Tamb s responsable de promoure lacceptaci i ladopci dels estndards a tot el sector pblic. Sr. Conway, ens pot explicar com deniria qu signica la compra pblica verda al Regne Unit actualment? Al Regne Unit, la compra pblica verda significa assolir una autntica efectivitat de costos mitjanant ladquisici de productes i serveis que redueixin limpacte mediambiental de lactivitat governamental. Per tant, savaluen els costos durant tot el cicle de vida per tenir en compte el cost real de fabricaci, lliurament, s i eliminaci dun producte o un servei. La nostra opini s que, si simplementa correctament, la compra pblica verda hauria dadvocar per un creixement econmic just i sostenible i el desenvolupament duna economia verda. Les Normes per a les compres governamentals (GBS en angls)4 sn un mecanisme important per a la compra verda al Regne Unit. Estan vinculades als criteris de la iniciativa de compra pblica verda (Green Public Procurement - GPP) de la UE. Les GBS ara estableixen especificacions de sostenibilitat per a la contractaci duns 60 productes i serveis. Les especificacions cobreixen limpacte mediambiental durant tot el cicle de vida sencer dun producte o un servei. Poden fer possibles les licitacions innovadores que recolzin el desenvolupament duna economia verda al mercat i tamb al sector pblic. Tamb proporcionen un estalvi de costos a llarg termini. Alguns exemples inclouen els mobles GBS, que sestima que proporcionaran un benefici net global de 40 milions de lliures i augmentaran el reciclatge i la reutilitzaci; i el transport GBS, que sestima que proporcionar un benefici net global de ms de 7 milions de lliures mitjanant ls de vehicles ms eficients. Qualsevol companyia que pugui subministrar segons les especificacions GBS podria presentar la seva oferta. Cada cop estem estudiant ms com la compra pblica verda pot anar ms enll, i establir especificacions per a les licitacions i aconseguir ms beneficis mediambientals a la cadena de subministrament establint activament relacions amb els provedors. Les dades inicials indiquen que ms del 70% de les emissions de carboni del govern es produeixen a la cadena de subministrament. Quin tipus doportunitats ofereix la vostra poltica de compra verda a les pimes europees? Representen un avantatge competitiu que ofereix solucions ecolgiques a les autoritats pbliques del Regne Unit? El govern de coalici sha comproms que tots els departaments publiquin un conjunt de mesures especfiques per desenvolupar el 25% del seu negoci amb pimes. Les GBS es desenvolupen mitjanant un sistema robust que implica la consulta amb pimes provedores i les avaluacions de limpacte dels criteris avaluats tenen una secci especfica per avaluar lefecte sobre les pimes. El repte ms important s incorporar la contractaci a travs de pimes a tot el sector pblic per augmentar les oportunitats de negoci per a aquestes empreses i permetre que el sector pblic es benefici de la seva innovaci i flexibilitat. Aix exigeix que les oportunitats de contractaci siguin
transparents, que el procs de contractaci sigui tan senzill com sigui possible i que un plantejament estratgic de la contractaci doni a les pimes un acord just quan treballen com a subcontractistes. La contractaci pblica del Regne Unit es publicita externament per atraure ofertes duna mplia gamma de provedors. Les mesures adoptades per donar ms oportunitats a les pimes inclouen la Declaraci de poltica de contractaci sostenible de DEFRA, que fomenta les oportunitats empresarials per mitj de cadenes de subministrament per a pimes5 i un progrs cap a una major estandarditzaci dels contractes. Aix es veu refermat per: 1. Qestionaris de preselecci modificats per assegurar que no noms es t en compte el sector pblic, sin tamb altres experincies rellevants, en ladjudicaci dels contractes. 2. Emissi electrnica de les licitacions dels contractes. Utilitzaci de la publicaci al DOUE de la plantilla de contracte per assenyalar les oportunitats de licitaci que poden ser adequades per a pimes. 3. Publicitat dels contractes ms propers, p. ex. per mitj dun nou portal de licitacions electrniques de Defra, Supply2Gov (ara Business Link Contract Finder), CompeteFor.6 4. Animant els contractistes principals a obrir les seves cadenes de subministrament a les pimes. 5. Encoratjament dels contractistes principals perqu publiquin les oportunitats de subcontractaci a pgines web com ara CompeteFor que puguin ser especialment adequades per a les pimes. 6. s ms ampli despecificacions basades en els resultats per impulsar la innovaci. Aquesta s una rea en qu les pimes solen anar al capdavant. 7. Control per tal que les pimes i altres empreses que fan de subcontractistes siguin pagades puntualment. Hi ha un procs consolidat de compra verda a totes les agncies del Regne Unit. Hi ha altres mercats internacionals que segueixin les mateixes normes? En lnia amb altres estats membres, el Regne Unit va acordar lobjectiu voluntari que fins al 2010 el 50% de tota la contractaci pblica seria ecolgica. Aix vol dir complir els criteris bsics de les GPP de la UE.
El repte ms important s augmentar les oportunitats de negoci per a les pimes i capacitar el sector pblic per tal que es pugui beneciar de la seva innovaci i exibilitat.
El sector pblic ms ampli del Regne Unit no est vinculat a compromisos del govern central sobre contractaci sostenible com a part dun procs consolidat. Tanmateix, aquests beneficis mediambientals i els estalvis de costos oferts per les GBS significa que sn utilitzats per moltes organitzacions. DEFRA coordina un plantejament nacional sobre ladquisici pblica sostenible desenvolupant formaci per a organitzacions amb un inters o un paper en la contractaci sostenible, incloses les autoritats locals i el sistema nacional de salut. Com socupa la vostra agncia de les ofertes no sollicitades dempreses que tenen solucions innovadores, ns i tot pioneres, que podrien tenir un impacte en la transformaci del medi ambient? Amb qui pot contactar una empresa per presentar les seves solucions? Les dades daquestes empreses es recopilen en una base de dades dinnovacions. Actualment sest desenvolupant per posar-la a disposici de totes les autoritats pbliques del Regne Unit en lnia. Tamb es poden fer servir per informar sobre el desenvolupament de GBS ms exigents en el futur. Seria desperar que una pimes amb un servei innovador comencs comprometent-se amb compradors de les organitzacions amb les quals espera fer negocis. Tamb podrien aprofitar les oportunitats per al servei dels provedors que ofereixen organitzacions de compres, com ara Buying Solutions.
4. defra.gov.uk/sustainable/ government/advice/public/ buying/index.htm.
5. defra.gov.uk/corporate/ about/how/procurement/ policy.htm. 6. defra.gov.uk/corporate/ about/how/procurement/ten- ders.htm.
ACC1
18
ACC1
19
Compra pblica verda
Compra pblica verda
Moltes pimes volen trobar el mercat inicial ideal per a les seves solucions ecolgiques. Recomanareu el Regne Unit com a mercat daquest tipus? El Cabinet Office ha llanat un paquet de mesures per asegurar que les pimes estiguin ben posicionades per competir en els contractes. Les mesures ms importants inclouen el llanament duna base de dades de contractes que es convertir en el lloc on trobar oportunitats del sector pblic de ms de 10.000 lliures. Aquest plantejament es veu complementat per mtodes innovadors de contractaci que van ms enll de les GBS, com la Small Business Research Initiative, iniciativa que organitza competicions per desenvolupar solucions pioneres per a problemes de poltiques i contractaci,7 i el Forward Commitment Procurement, que busca resultats similars per mitjanant un dileg a llarg termini amb posibles provedors del mercat.8 DEFRA ha implementat un programa de comproms dels provedors que, entre altres coses, organitza esdeveniments en qu hi ha oportunitats per tal que les pimes interactun amb el personal de contractaci.9
Convergncia de les tendncies de creixement ecolgiquesa

Nombre de bicicletes pbliques compartides Nombre de ciutats amb servei de bicicletes compartides Nombre de publicacions sobre emissions de carboni Nombre de titulars detiquetes ecolgiques de la UE Nombre detiquetes ecolgiques
4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0
1.4
Oportunitats
El cinquanta per cent de tota la contractaci pblica ser mediambientalment responsable en un futur prxim, i far realitat la compra verda per a gaireb tot tipus de productes i serveis. Els provedors amb un plantejament dirigit al cicle de vida, que incorporen consideracions ecolgiques a tots els aspectes de les seves solucions, probablement no noms emergiran com a guanyadors sin tamb com a negocis ms ben gestionats. Sestima que, a curt termini, la contractaci ecolgica pot afectar almenys el 50% de tota la despesa en contractaci pblica, o b 3.200 mil milions deuros anuals de leconomia mundial o 1.250 mil milions deuros a la UE. Es tracta de xifres astronmiques, que representen al voltant del 7,5% del PIB mundial. Com a resultat, pot ser que ja no sigui viable tenir en compte el disseny i desenvolupament de serveis i productes ms ecolgics per a la contractaci pblica com a consideraci opcional, sin com una necessitat en qu molts actors, nous i establerts, estan fomentant noves solucions de forma activa. El que podria ser ms important sn les tendncies en qu lavaluaci de productes i serveis respecte de criteris ecolgics (i altres criteris de sostenibilitat) es combina amb nous desenvolupaments tecnolgics i models de negoci que duen a la creaci de mercats i rees de servei completament nous. Un dels desenvolupaments ms visibles s el rpid creixement de sistemes de bicicletes pbliques a tot el mn, que durant quaranta anys no va tenir cap impacte important, per que el 2005 es va desbloquejar grcies als desenvolupaments en la tecnologia RFID i tecnologies mbils per afegir una nova forma de transport a ms de dues-centes ciutats globals amb centenars de milions dusos cada any. Aquest model sest aplicant cada cop ms tamb a cotxes i motos, fet que dna forma a un sector totalment nou de transport compartit i recolza un estil de vida saludable i sostenible. De forma similar, els desenvolupaments en vehicles elctrics, illuminaci LED i subministrament denergies renovables per mitj destacions de crrega i companyies fragmentades i no tan centra-
1960
1970
1980
1990
2000
2010
a. Free city bike schemes, Sren B. Jensen, Ajuntament de Copenhagen (2000);Bikesharing: history, impacts, models of provision and future, De Maio, Paul, USF Journal of Public Transportation (2009); Ecolabel.eu; Carbon Disclosure Project; Peter Midgley, gTKP; ecolabelindex.com.
litzades estan comenant a explorar nous models de negoci i de servei. Aquestes companyies tamb poden resultar transformadores per a sectors industrials establerts que depenen de la contractaci pblica.
Productes integrats i impactes sobre el cicle de vida complet

A la seva Life-Cycle Initiative, el Programa Mediambiental de les Nacions Unides assenyala diverses prctiques que les empreses poden adoptar per crear valor a partir de la gesti del cicle de vida, com ara plantejaments de disseny (ecolgic), anlisi del cicle de vida (LCA), clcul de costos del cicle de vida (LCC), etiquetes ecolgiques i energtiques, declaracions mediambientals dels proCicle del telfon mbila
Fabricaci
Venda majorista
Transportistes / minoristes
Consumidors
Manteniment i reparacions
7.1 Bateria 7.2 Aparell 7.3 Accesoris 7.4 Abocador
Recollida selectiva
7. innovateuk.org/delivering- innovation/small businessre- searchinitiative.ashx. 8. bis.gov.uk/policies/innovation/procurement/forward- commitment. 9. defra.gov.uk/corporate/ about/how/procurement/ac- tivities.htm.
a. Life-Cycle Management: How business uses it to decrease footprint, create opportunities and make value chains more sustainable, UNEP/SETAC (2009).
ACC1
20
ACC1
21
Compra pblica verda
Compra pblica verda
ductes, anlisis ecolgiques i de les empremtes de carboni, indicadors de rendiment mediambiental, i avaluacions de la sostenibilitat social a ms de plantejaments de desenvolupament de capacitats que sn essencials per a la implementaci real.10
En la planificaci detallada del projecte, IV Produkt va actuar com a experta en unitats de condicionament de laire energticament eficients, i va anar ms enll del seu paper convencional de provedors. Es va recrrer a personal experimentat en R+D per desenvolupar la soluci final i satisfer les estrictes exigncies energtiques del projecte. Hyresbostder va assenyalar de forma repetida que aquest projecte havia de contribuir al desenvolupament dun plantejament nou, ms basat en incentius i que compartiria riscos/beneficis, prenent les noves tecnologies de la prctica anterior en projectes pilot a petita escala i extrapolant-les a projectes de demostraci a gran escala comenant a construir un nou estndard del sector. IV Produkt AB considera que aquest resultat tamb es va aconseguir en el seu desenvolupament del negoci i del mercat.
1.5
Estudis de casos
Ms enll dels lmits de laire condicionat ecolgic
Creixement mensurable del negoci ecolgic

IV Produkt Ab va ajudar un ajuntament a assolir ambiciosos objectius energtics per a habitatges passius. Uns estrictes criteris de rendiment en un procediment de contractaci negociat van crear una oportunitat per tal que lempresa mostrs la seva capacitat de progressar en el condicionament de laire, obrint mercats internacionals. Quan Hyresbostder, una immobiliria pblica de Vxj, va planificar la construcci de dues cases amb energia passiva, un dels aspectes ms difcils va ser les unitats daire condicionat. Els criteris obligatoris que havien de complir les unitats daire condicionat eren un intercanviador de calor amb un mnim del 85% de taxa dintercanvi de calor en comparaci amb el 65% convencional. En el moment de la licitaci no hi havia cap unitat daire condicionat amb aquestes especificacions al mercat. IV Produkt AB, una empresa mitjana de Sucia que produeix unitats daire condicionat, va desenvolupar un producte nou per a aquest projecte dacord amb els nivells dalt rendiment exigits que va significar un important aven en aquest mbit. Per a IV Produkt AB, aquesta contractaci va ser interessant i tamb va ser tot un repte, perqu Hyresbostder i els seus propietaris, lAjuntament de Vxj, van optar per dur a terme un model de contractaci i desenvolupament de projecte totalment nou en comparaci amb les prctiques anteriors. Hyresbostder va aplicar el model de procediment negociat,11 que es fa servir molt poc, per diversos motius. En primer lloc, el projecte contenia riscos tcnics impossibles davaluar amb antelaci. En segon lloc, no hi havia cap soluci tcnica disponible al mercat. En tercer lloc, el client volia assegurar-se que podrien mantenir un dileg extens amb els diferents licitadors abans de prendre cap decisi, sense trencar el marc legal estricte de la Llei de contractaci pblica. Per establir els objectius de rendiment, el client va collocar el rendiment energtic final en una taula despecificacions energtiques de ledifici (BEST en angls), que va servir de base conjunta per a tots els licitadors. Mentre el primer nivell de la licitaci es va centrar principalment en lallament de ledifici, el condicionament altament eficient de laire es va identificar ben aviat com a requisit previ directe per satisfer el rendiment energtic estipulat a les taules BEST. Ats que IV Produkt ha desenvolupat tota la seva gamma de productes de condicionament de laire centrant-se en el cost del cicle de vida (LCC en angls) des del 1991, lempresa estava ben posicionada per subministrar el nivell exigit. Gaireb totes les empreses de construcci que presentaven ofertes per al projecte van contactar amb IV Produkt AB per associar-shi des del principi del procs. A la selecci final de contractistes feta per Hyrsebostder, les idees de disseny de IV Produkt formaven part del concepte guanyador. Com a lder del mercat en rendiment energticament eficient, IV Produkt va entendre que les exigncies daquest projecte establirien un exemple que seria seguit per altres. Aix va resultar ser cert, i el projecte va rebre un reconeixement a escala europea que va derivar en moltes visites destudi internacionals. Desenvolupant aquesta soluci, IV Produkt va fer avanar les seves solucions de control un pas ms en termes de protecci anticongelant, un punt que lempresa ara est capitalitzant a tota la seva cartera. Tot i que lempresa no ha reprodut directament les solucions de Hyresbostder, IV Produkt AB ha pogut vendre diverses solucions similars i alguns socis exportadors europeus de IV Produkt fan servir aquest projecte com a aparador. Finalment, lempresa va guanyar una bona reputaci en el sector pel fet de fer-ho possible, beneficiant-se dun perfil positiu com a soci del projecte.
Procediment negociat
Hyresbostder identifica la necessitat Les especificacions incorporen el disseny de IV Produkt
Hyresbostder fixa els millors criteris
La unitat daire condicionat no s al mercat
Llanament del procediment negociat
IV Produkt dna suport a la licitaci de la primera fase
Producte subministrat + experincia
El projecte s un xit
Millora de la cartera + lideratge del mercat
Programes pilot: Avaluaci dels sistemes intelligents de gesti de residus

La gesti dels residus constitueix el vint per cent de la despesa municipal. Urbiotica va aplicar les tecnologies de sensors ms innovadores per a aquest repte i va guanyar la convocatria de solucions urbanes per a Barcelona, que va derivar en un programa pilot de sis mesos com a pas previ cap a la contractaci. Urbiotica s una empresa de nova creaci creada a partir de la visi que les ciutats es podrien gestionar de forma ms eficient mitjanant ls de tecnologia i informaci en temps real. Urbiotica desenvolupa sensors especficament dissenyats per a les necessitats de les ciutats a lhora de recopilar informaci en temps real sobre parmetres com la mobilitat, per millorar de forma significativa leficincia i la qualitat dels serveis urbans. La gesti dels residus costa a les ciutats al voltant dun 20% de la seva despesa total. Una ineficincia important s la recollida dels contenidors, un procs que es podria beneficiar dinformaci en ACC1
23
10. Life-Cycle Management: How business uses it to decrease footprint, create opportunities and make value chains more sustainable, UNEP/SETAC (2009). 11. Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell del 31 de mar de 2004 sobre la coordinaci de procediments per a la concessi de contractes dobres pbliques, contractes de subministrament pblics i contractes de serveis pblics.
ACC1
22
Compra pblica verda
Compra pblica verda
temps real sobre el seu estat per tal doptimitzar les rutes de recollida per estalviar recursos i millorar el servei global. El 2009 Urbiotica va llanar la seva soluci de sensors de residus urbans. LAjuntament de Barcelona gestiona lUrban Lab 22@ per permetre que les empreses innovadores duguin a terme programes pilot de les seves solucions en associaci amb agncies municipals rellevants, com lAgncia de Gesti de Residus. Els objectius de lUrban Lab sn: a) ajudar les empreses en el desenvolupament de solucions; b) proporcionar un dileg previ a la contractaci i una fase de programes pilot per avaluar les solucions innovadores; c) permetre que les empreses presentin solucions no sollicitades, i d) proporcionar un procs responsable i transparent. El 2009 lUrban Lab 22@ va unir esforos amb vuit ciutats ms per llanar una convocatria global de solucions (premi Living Labs Global) que poguessin ajudar la ciutat a seleccionar les millors solucions per oferir-los oportunitats de dur a terme projectes pilot. Un grup dexperts internacionals i responsables de decisions de la ciutat van avaluar les 150 propostes de 38 pasos, i van seleccionar la soluci de gesti intelligent de residus urbans dUrbiotica com a guanyadora. El 2011 Urbiotica va firmar un memorndum amb lAjuntament de Barcelona per dur a terme un programa pilot i avaluar la seva soluci a la ciutat. Lacord cont els termes segents:
tica va obtenir un reconeixement internacional com a provedor de solucions que ha rebut un premi de part duna de les ciutats ms importants del mn, fet que ha contribut significativament a la credibilitat duna petita empresa de recent creaci.
Benecis grcies a lestalvi energtic al Teatre Nacional txec

ENESA va guanyar el contracte dinversi per millorar les installacions del Teatre Nacional, i va recuperar benecis sobre la inversi per compartir lestalvi en costos energtics durant un perode de deu anys. Construt al segle XIX, lltima remodelaci dels quatre edificis del Teatre Nacional txec es va dur a terme durant la dcada de 1980. El 2005 el teatre va iniciar el seu programa de millora de leficincia energtica i va obrir a concurs un acord de serveis energtics a llarg termini adjudicat i firmat amb ENESA, una empresa privada txeca de serveis energtics, el 2006. Els principis de contractaci de rendiment energtic12 formen la base del contracte de serveis a deu anys, que representa una soluci clau en m que inclou tots els serveis de disseny, enginyeria, auditoria i modelaci dels serveis. Les garanties financeres destalvi energtic formen una part essencial de lacord de serveis, ja que garanteixen que tots els costos del projecte (inversi inicial, cost financer i quotes de servei) seran pagats amb els estalvis aconseguits durant el perode de vigncia del contracte. Els estalvis es monitoritzen mensualment i es verifiquen dacord amb els procediments del contracte. Les millores dels sistemes energtics i de subministraments shan implementat en fases. Les millores inclouen la modernitzaci de la calefacci, la refrigeraci (aire condicionat), la ventilaci, la illuminaci i els sistemes de control energtic. Es van installar plaques fotovoltaiques a la teulada de dos dels edificis i es van integrar en el sistema energtic del teatre.
Urbiotica implementar una installaci pilot dels seus sensors de gesti de residus en collaboraci amb les agncies respectives.
Urbiotica es far crrec de les seves prpies despeses per a aquest projecte pilot; no hi haur cap transacci financera.
LAjuntament de Barcelona proporcionar un suport executiu per implementar el programa pilot, i assegurar lavaluaci detallada del sistema i del seu impacte.
LAjuntament de Barcelona far publicitat del programa pilot, dels seus resultats i del seu impacte. Dividend en ecincia per a tots La durada del programa pilot ser de sis mesos.
Durant el primer any, lestalvi energtic ja va ser de 230.000 euros anuals, al voltant duna tercera part de les inversions de la fase 1, que van ser de 920.000 euros. Aquesta taxa destalvi tan elevada sespera que segueixi creixent amb les inversions de 260.000 euros de la fase 2 destinades a ms plaques fotovoltaiques. Shan identificat potencials significatius en ls de les noves tecnologies per ajustar el sistema millorant les operacions de ledifici i el consum energtic per tal de reduir encara ms els costos energtics i operatius, augmentant daquesta manera el retorn de la inversi per a ENESA. Ats que ENESA est refinanant les inversions per mitj dun percentatge dels costos estalviats, s evident que aquest model de negoci pot proporcionar un benefici mediambiental i destalvi de costos al teatre, a ms de generar un marge de beneficis assolible per a ENESA. La illustraci segent mostra un clcul bsic que indica que quan la inversi sestn de forma uniforme com a cost anual al llarg dun perode de deu anys, sobt un estalvi duns 237.000 euros (comparat amb els 118.000 euros invertits), un percentatge del qual es concedeix a ENESA. Permetent una recompensa basada en els costos estalviats, es mant lincentiu de millorar el rendiment durant tot el perode de vigncia del contracte. La contractaci basada en el rendiment energtic va permetre al comprador obrir una oportunitat per a les finances privades en la millora del teatre, i al mateix temps va donar al contractista la flexibilitat suficient per ajustar les prioritats inversores als resultats esperats. Com ha demostrat aquest cas, la inversi va donar rendiments en una fase molt inicial del projecte, fet que va permetre que ENESA pogus explorar ms eficincies, remunerades en virtut del contracte, durant el que queda-
Necessitat expressa, convocatria, programa pilot, avaluaci i contractaci

Urbiotica sha beneficiat del plantejament innovador de Barcelona de demanar que les empreses presentin les seves solucions mitjanant la publicaci del seu repte. Aix ofereix un canal important per tal que les empreses presentin de forma proactiva les seves solucions per mitj dun procs estructurat, i ajudin a influir en les contractacions planificades en el futur. Es pot estimar que el fet que una empresa com Urbiotica presenti la seva soluci a una ciutat duna forma tan proactiva representaria un cost duns 8.000 euros en el cas duna oferta no sollicitada. El procs de Barcelona va reduir aquest cost a uns 250 euros en temps invertit per presentar la soluci mitjanant la convocatria de programes pilot de lUrban Lab 22@. Aix va alliberar recursos per ajudar el client potencial a avaluar la soluci per mitj dun extens programa pilot. A ms, Urbio-
Idea per a un programa pilot en gesti de residus 2009 Urbiotica inventa el sistema intelligent de gesti de residus 2009 Urban Lab 22@ convoca la presentaci de programes pilot per abordar el repte de lautomatitzaci dels serveis urbans 2010 LAjuntament avalua 150 solucions presentades de 30 pasos diferents 2011 Acord per al programa pilot Barcelona, Urban Lab 22@
12. Introduction to Energy Performance Contracting, U.S. Environmental Protection Agency and Energy Star Buildings (2007).
ACC1
24
ACC1
25
Compra pblica verda
Compra pblica verda
va del perode de vigncia del contracte. Aquest model de contractaci energtica clau en m i de millora dels serveis va sorgir durant la dcada de 1970 i des daleshores sha convertit en un sector global molt important en qu els EUA, el Jap, Alemanya i ustria es consideren els lders.
Lallotjament i altres serveis turstics ja representen el 37% de les llicncies detiqueta ecolgica de la UE amb 392 hotels certificats i 252 hotels certificats per letiqueta ecolgica nrdica,14 i amb 44 etiquetes ecolgiques de turisme15 existents a tot el mn segons lndex.
El dividend energtic conjunt
Eco-label, s clar que els provedors de serveis hotelers senfronten a un repte a lhora descollir els socis de certicaci adequats Impactes El canvi climtic t un impacte a causa de ls energtic Plantejaments mitigadors Disminuir ls energtic dels equips de calefacci i elctric, afavorir les fonts denergia renovables, fomentar la comunicaci i leducaci mediambiental mitjanant un sistema de gesti mediambiental. Reducci i millora de la classificaci/reciclatge/ compostatge dels residus orgnics. Disminuir ls energtic dels equips de calefacci i elctric, afavorir les fonts denergia renovables, fomentar la comunicaci i educaci mediambiental mitjanant un sistema de gesti mediambiental. Reducci de la quantitat de residus, millor classificaci i reciclatge dels residus, promoci de la comunicaci i leducaci mediambiental per part del sistema de gesti mediambiental. Tractament adequat de les aiges residuals i recollida selectiva dels residus perillosos
Abans garantia ENESA Volum Dividend energtic Cost Reducci de costos
Gas
Aigua potable
Energia solar
Inversi
Canvi climtic a causa de les emissions de met dels residus alimentaris dels abocadors Escassetat de fonts denergia no renovables
-4.426.674 kWh/any
-29,323 m3/any
+18.500 kWh/any
0,00 euros
-190.789 euros
-38.119 euros
-8.417 euros
+118.000 euros Escassetat de fonts no renovables i crrega mediambiental per la producci de recursos no renovables i renovables
Contractaci de serveis hotelers eco-friendly per part de governs nrdics

Governs de cinc pasos nrdics estan desenvolupant de forma conjunta un estndard de contractaci per a serveis hotelers que pretn proporcionar una orientaci clara al mercat i convertir-se en un model per als criteris europeus. Els pasos nrdics inclouen Islndia, Noruega, Finlndia, Sucia i Dinamarca i tenen una llarga tradici en la collaboraci estreta en poltica, reglamentaci i desenvolupaments del mercat. El Pla dacci mediambiental 2009-2012 assenyala les mesures clau que ajudaran la regi a assolir els seus objectius de sostenibilitat, i presta una atenci especial al paper de la compra pblica verda.13 Sha establert un programa per agregar-lo als plans dacci nacionals instaurats a cadascun dels pasos nrdics per guiar aspectes ecolgics de la contractaci pblica, i establir criteris comuns que shagin dadoptar. Aquests es presenten a la Uni Europea com a criteris recomanats per ser adoptats pels vint-i-set estats membres. Per a les empreses que presten serveis als governs nrdics, aix vol dir que molt aviat adopten estndards estrictes de compliment que s probable que fixin estndards europeus, i aix els obre nous mercats. El sector hoteler europeu proporciona mil milions de pernoctacions en hotels europeus, la qual cosa representa un sector important amb un cost mitj de 100 euros per habitaci/nit. Ls de la contractaci pblica per fomentar una reducci de limpacte mediambiental dels serveis hotelers, per tant, es considera una rea dalta prioritat.
La contaminaci de les aiges superficials, aiges subterrnies i el sl
Quins criteris han de complir els provedors de serveis hotelers per guanyar la contractaci en els pasos nrdics?
Amb els diferents estndards i els requisits dels organismes de certificaci, sha iniciat un esfor per establir expectatives comunes per part de la demanda per a la contractaci de serveis hotelers per part dels governs nrdics. Basant-se en els diferents criteris promocionats per les directives de contractaci nacionals per a hotels, les etiquetes ecolgiques nrdiques i europees, i els plans dacci de contractaci ecolgica, el Consell de Ministres Nrdic va presentar el 2008 un conjunt com de criteris de contractaci pblica per als serveis hotelers. El tema de la contractaci hauria de ser el de serveis hotelers respectuosos amb el medi ambient, i hauria de presentar els criteris segents:
Tipus Criteris principals
Criteris La illuminaci depn de la demanda a >80% de les habitacions Etiqueta ecolgica de la UE addicional: >80% de bombetes de baix consum
Punts
14. nordic-ecolabel.org. 15. ecolabelindex.com.
13. Pla dacci mediambiental 2009-2012. ANP 2008:736, Consell de Ministres Nrdics, Copenhagen.
ACC1
26
ACC1
27
Compra pblica verda
Compra pblica verda
Dispensadors per al sab i el xamp installats al >90% de les habitacions Els clients poden reciclar les deixalles a les habitacions en tres fraccions com a mnim, que desprs es recullen i es tracten adequadament Lhotel compleix els criteris de letiqueta ecolgica de la UE com a servei dallotjament de turistes o els criteris de letiqueta ecolgica nrdica per als hotels Especicaci tcnica >22% (50% detiquetes ecolgiques de la UE) de lelectricitat prov de fonts denergia renovables, com es defineix a la Directiva 2001/77/CE El cabal daigua de les aixetes i les dutxes, excepte les aixetes de les banyeres, s de <12 l/m (etiqueta ecolgica de la UE: 9 l/m) Totes les aiges residuals sn tractades Els residus perillosos shan de recollir i gestionar per separat tal com sespecifica a la Decisi de la Comissi 2000/532/CE del 3 de maig de 2000 Els residus es reciclen en les categories que pugui tractar per separat el servei local de gesti de residus Demostrar la capacitat de dur a terme el servei de forma ecolgica i incloure mostres de les formacions peridiques del personal Condicions del contracte En un termini de dos anys, el provedor ha de demostrar que sha prestat atenci a laugment de leficincia energtica i al descens de limpacte sobre el canvi climtic
Barcelona compra tecnologia satllit dltima generaci per controlar la qualitat de laigua
Starlab va inspirar la ciutat de Barcelona amb una oferta no sollicitada per substituir els sensors de control de laigua de la costa amb dades via satllit, que no necessiten manteniment i no tenen cap impacte mediambiental. Aix ha obert nous mercats a altres ciutats costeres internacionals. Starlab, una petita i jove empresa dalta tecnologia amb seu a Barcelona, va tenir la idea de desenvolupar una soluci per controlar la qualitat de laigua de la costa fent servir dades via satllit. A partir dun programa de recerca sobre el control de les aiges costeres finanat per lAgncia Espacial Europea,16 aquest equip de cientfics amb vocaci empresarial va presentar a lAjuntament de Barcelona la idea per ajudar el consistori a controlar la contaminaci i la qualitat de laigua duna forma revolucionria. Starlab s una empresa dR+D especialitzada en lobservaci de la Terra i que t lobjectiu de desenvolupar mtodes nous i alternatius per a aplicacions de detecci remota. Starlab presta serveis basats en dades via satllit per oferir solucions personalitzades als seus clients. La soluci de Starlab proporciona un servei en lnia que presenta indicadors de qualitat de laigua de la costa basats en dades via satllit. En qualsevol moment els experts municipals i el pblic en general podria accedir a les dades ms actuals, actualitzades cada hora, vint-i-quatre hores al dia i set dies a la setmana. Les dades es faciliten en forma de mapes que ofereixen informaci qualitativa sobre els parmetres mediambientals rellevants. El servei inclou un sistema dalertes per avisar sobre perills potencials. Starlab es va presentar a lequip de gesti mediambiental de Barcelona amb la idea doferir aquest servei de control de qualitat de laigua de la costa. Lequip municipal mai no havia fet servir serveis basats en imatges de satllit i es va mostrar interessat a explorar loportunitat i tenir-ne una primera experincia. La soluci podria derivar en un important estalvi de costos en comparaci amb els mesuraments in situ i el manteniment dels instruments, i reduiria tamb limpacte mediambiental de les activitats de control. Quan la soluci es va haver descrit amb un nivell de detall suficient, es va trigar uns quatre mesos a concloure el finanament del procs de contractaci i la fase de personalitzaci. Des que va comenar la implementaci, lAjuntament de Barcelona ha comenat a fer servir el servei de qualitat de laigua basat en dades via satllit per controlar les aiges costeres com a part del seu Programa de gesti integral per a la zona costera. El pblic en general t accs a la informaci ms actualitzada de les condicions mediambientals de la costa consultant els mapes del satllit.
Cost comparatiu dels hotels amb etiqueta ecolgica
Etiqueta ecolgica nrdica Quota de sollicitud 2.000 1.400 6,500
Etiqueta ecolgica de la UE 2.660
VIAbono (Alemanya) 3.950
Una alternativa verda i verstil obre nous mercats

Amb lAjuntament de Barcelona, Starlab va poder dur la recerca ms innovadora al mercat. El procs de contractaci va permetre a lempresa desenvolupar i implementar la primera aplicaci comercial de la seva soluci, que ara sest comercialitzant amb lajuda de programes dexportaci tecnolgica a ciutats costeres dEuropa i de lAmrica del Sud. La soluci de Starlab es pot exportar fcilment a altres ciutats perqu poden adquirir imatges via satllit de tot el mn. s essencial tenir un procs de personalitzaci que mantingui un estret contacte amb el client per entendre i adaptar la soluci tcnica, i Starlab sha beneficiat de treballar inicialment amb un client local per refinar la soluci i obtenir informaci sobre el mercat en relaci amb el valor real de la soluci.
Quota anual
750
10 /habitaci
16. MarCoast Consortium gmes-marcoast.info.
ACC1
28
ACC1
29
Compra pblica verda
Compra pblica verda
Detecci remota de lestat de laigua
cadena de subministrament fent servir metodologies comunes i comparant els resultats amb diferents estndards. Com a segon pas, reviseu els riscos i els avenos senzills per avanar en lescala del compliment i assegurar una entrada pas a pas a mercats ms sofisticats.
Seguiu les tendncies tecnolgiques rellevants de prop per preparar els avenos
El rendiment mediambiental viur canvis molt radicals per mitj de les noves tecnologies, com els vehicles elctrics, els productes biodegradables, els sensors o els sistemes de gesti. Fent un seguiment precs daquests desenvolupaments podeu protegir la vostra cartera i invertir a temps en les associacions i adaptacions que siguin necessries per evitar que els avenos sobtats us atrapin desprevinguts.
Qualitat de laigua Transparncia
Matria en suspensi
Per qu no hem de ser atrevits i inventar un nou negoci revolucionari i un model de servei que estableixi el seu propi estndard?
Considereu si una innovaci atrevida en el model combinat de negoci i servei us permetria crear nous mercats amb els seus propis estndards davaluaci, com han aconseguit els publicistes dexteriors o les companyies de bicicletes compartides en el passat. Assegureu-vos dacompanyar el comprador potencial i explicar-li clarament els beneficis que aconseguir.
1.6
Recomanacions
Dissenyeu valor ambiental per al govern i els seus clients
Els governs sn cada cop ms sofisticats i shan convertit en provedors de serveis centrats en els clients que fan servir nous models per proporcionar experincies de servei ms individualitzades als seus constituents. Com poden les solucions ambientals ajudar a millorar els aspectes econmics i les qualitats daquestes experincies i proporcionar un benefici notable als usuaris finals? Per aconseguir-ho, podem referir-nos a les millors prctiques en camps relacionats, estudiar lestratgia en serveis i excellncia per part dels seus clients, i fer servir lexperincia dels centres de recerca, les consultories dexperts o les empreses associades.
Recopileu informaci del mercat sobre els criteris ms utilitzats a la vostra rea de productes
Identifiqueu els criteris davaluaci ms habituals per a la gamma de productes i serveis que fan servir les autoritats contractants, possiblement enviant qestionaris, revisant amb cura les seves poltiques i especificacions dels contractes, o fent servir altres formes de recollida dinformaci del mercat. Invertiu en un dileg amb les autoritats contractants per desenvolupar una trajectria comuna de desenvolupament i avaluaci. Expliqueu als vostres clients el vostre carcter ambiental i qu voleu aconseguir. Centrant-vos en els vostres punts forts, haureu de construir la vostra marca com a provedor verd, obtenir el reconeixement dels vostres homlegs i el reconeixement del pblic. Els premis, les certificacions i el lideratge sn eines tils que es poden promocionar a travs dels mitjans, la comunicaci directa i conferncies.
La gran decisi estratgica ambiental: liderar, seguir o quedar-se enrere

No tothom pot ser un pioner ambiental, per ser un lder pot tenir avantatges estratgics en un entorn en qu els estndards canvien rpidament i les variacions persisteixen. Normalment, els pioners que estableixen nous estndards poden exigir un preu ms elevat. Tanmateix, tamb podeu optar per identificar els pioners i seguir-los de prop, deixant-los que obrin nou terreny, i especialitzar-vos en subministrar els mercats que ells creen. Quedar-se enrere sembla ser una opci arriscada i vinculada estretament a la vostra capacitat de competir al cost ms baix per als clients que van endarrerits en la implementaci de poltiques verdes.
Associeu-vos amb compradors pioners si voleu assegurar-vos els primers llocs

Seleccioneu els pioners del vostre mercat, els que solen contractar dacord amb estndards elevats, i intenteu associar-vos-hi per tal danar ms enll dels lmits habituals. Fent avanar els vostres productes amb ells, podreu tenir una plataforma slida per comercialitzar els progressos a altres clients que poden veures inspirats a seguir els seus models davaluaci i contractaci.
Reviseu acuradament els diferents estndards que sofereixen per mitj dels marcs de certicaci
Considereu els marcs de certificaci disponibles al mercat, com letiqueta ecolgica europea, i com es poden fer servir en benefici vostre. Reviseu acuradament com es mantenen aquests certificats i com la seva evidncia ajuda els vostres clients a mantenir la confiana en all que oferiu i en els beneficis mediambientals que es crearan.
Trobeu els mercats que millor sadaptin als vostres estndards

Pot ser que compliu una srie de certificacions o estndards i que, en alguns mercats, aix us doni un cert avantatge competitiu. Comenceu avaluant el factor ecolgic dels vostres productes i de la
ACC1
30
ACC1
31
Compra pblica socialment responsable
2
IDEES CLAU
Cada cop hi ha ms mercats en qu han sorgit poltiques per fomentar la millora social i tica. Com les grans empreses, les autoritats contractants cada cop es veuen ms pressionades per actuar de forma socialment responsable, en lnia amb les preferncies emergents dels consumidors per productes sostenibles com ara productes de comer just, energia verda o aliments orgnics. La UE ha identificat la contractaci pblica com a eina per promocionar lagncia social dEuropa, i ha assenyalat la base legal sobre la qual les autoritats contractants i els poltics han de mirar daconseguir ms activament els objectius socials per mitj de la despesa pblica.
REFERNCIES
1. Buying Social A guide to taking account of social considerations in public procurement, Comissi Europea (2010) 2. Gleiches Recht fr Alle, Werkstatt: Dialog 6, 2009. 3. Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitats (2007) 4. Using corporate social responsibility to win the war for talent, Bhattacharya, Sen, Korschun, MIT Sloan Management Review (2008) 5. The dark side of health care, SwedWatch (2007) 6. The state of initiatives review 2010: sustainability and transparency, IISD, IIED (2010)
NDEX
2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 Introducci Poltica en acci Oportunitats Estudis de casos Recomanacions
BREU RESUM
Aquest captol est orientat a conixer les implicacions i les oportunitats que shan creat per a introduir criteris i mtodes de responsabilitat social corporativa, en les compres pbliques, a escala europea i internacional. El mercat de bns de consum responsables ha crescut un 700% en els ltims 15 anys. Tot i aix, les consideracions socials rarament estan incloses o expressades com a clusules dels contractes pblics. Aspectes com les certificacions tiques poden ajudar les empreses que participin en processos de compra pblica.
Han contribut:
Kristina Bjurling, Albert Fontanilles, Nina Juretzka, Irma Kuukasjrvi, Torbjorn Lahrin, Chong-Wey Lin, Anna Lipkin, Collan Murray
2.1
Introducci
Cada cop hi ha ms mercats en qu han sorgit poltiques per fomentar la millora social i tica. En general, els reglaments permeten que els compradors pblics valorin els impactes socials de les licitacions i exigeixin proves de rendiment, i creen oportunitats per als provedors que compleixen els requisits. Cada cop hi ha ms governs dEuropa i de fora dEuropa que intenten fer servir la compra pblica per aconseguir directament objectius de poltica social. Tot i que la responsabilitat social entra dins la definici mpliament adoptada de desenvolupament sostenible (els tres components sn el desenvolupament econmic, el social i la protecci mediambiental),1 la innovaci i la implementaci ms regulada de mesures de protecci mediambiental han anat ms endarrerides. Com les grans empreses, les autoritats contractants cada cop es veuen ms pressionades per actuar de forma socialment responsable, en lnia amb les preferncies emergents dels consumidors de productes sostenibles com ara productes de comer just, energia verda o aliments orgnics. Els escndols a les cadenes de subministrament (com el treball infantil en la producci de caf) tamb constitueixen un risc poltic directe. La pressi creixent de les ONG massives i de les xarxes socials ha sorgit com a fora activista important que controla aquestes condicions. Diversos acords internacionals multilaterals, com la Declaraci de la Convenci de lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT) sobre les condicions dignes de treball i els drets laborals, i la Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitats2 proporcionen punts de referncia i estndards per a la responsabilitat social. En temps ms recents, la UE ha identificat la contractaci pblica com a eina per promocionar lagencia social dEuropa. A la seva guia sobre consideracions socials que shan de tenir en compte en la contractaci pblica3 la UE assenyala la seva visi i la base legal sobre la qual les autoritats contractants i els poltics han de mirar daconseguir ms activament els objectius socials mitjanant la despesa pblica. De vegades shan mantingut debats acalorats per establir si les directives de contractaci europees sn compatibles amb lactivisme en rees com el comer just o les condicions laborals dignes perqu all que s ms essencial de la contractaci pblica est vinculat a lefectivitat de costos duna oferta licitada. Es considera com a fet legal establert que els reglaments permeten dur a terme una contractaci socialment responsable, la qual cosa vol dir que les empreses que segueixen estrictes estndards socials i dissenys integrats de productes i serveis respectuosos amb el seu impacte social poden tenir un avantatge competitiu en un nombre cada cop ms ampli de licitacions amb consideracions socials.
Objectius socials
Cadascun dels objectius presentats aqu es basa en la poltica europea, convencions globals o declaracions que pretenen protegir i establir marcs socials especfics. Es basen en la llista no exclusiva dobjectius publicada per la Comissi Europea.4
1. Assemblea General de les Nacions Unides (2005). Resultats de la Cimera Mundial, Resoluci A/60/1, adoptada per lAssemblea General el 15 de setembre de 2005. 2. Adoptada per lAssemblea General amb la resoluci A/RES/61/106 el 13 de desembre de 2006. 3. Buying Social A guide to taking account of social considerations in public procurement, Comissi Europea (2010). 4. Buying Social - A guide to taking account of social considerations in public procurement, Comissi Europea (2010).
ACC1
35
Oportunitats de feina
Feina per als joves Aturats de llarg termini, treballadors de ms edat Persones de grups desfavorits Persones amb discapacitats
2.2
Poltica en acci
La implementaci de les poltiques varia entre els diferents estats i tipologies dautoritats diferents, fet que reecteix diferncies en la interpretaci de la llei, en els estndards o simplement en les prioritats dels votants. Les consideracions socials, en comptes de crear nous mercats, poden actuar com a barrera i exigir precedents legals per obrir oportunitats. Alguns governs han creat lleis i reglaments per inserir consideracions socials en la contractaci pblica. Per exemple, la Secci 508 de la Llei de rehabilitaci5 dels EUA s un estndard que assegura la usabilitat i laccessibilitat per als ciutadans amb discapacitat de les tecnologies subministrades per les entitats pbliques des de pgines web a dispositius i estableix un procediment de certificaci efectiva per a cada component abans de considerar-ne el subministrament. Alemanya s el mercat de contractaci pblica ms important dEuropa, amb una despesa que supera els 420 mil milions deuros anualment. Amb noms el 7,2%, t lndex dofertes ms baix publicat a tota la UE. Polticament, les opinions estan dividides sobre si les sofisticades condicions reglamentries relatives a la contractaci sn ms funcionals per aconseguir objectius socials. Un bon exemple s la promoci dels Werksttten a Alemanya, s a dir, tallers protegits per a discapacitats i cecs, que tenen preferncia en els contractes de subministrament per als quals competeixen. Sovint sn propietat en part dels ajuntaments, que els adjudiquen petits contractes directament. Si les seves ofertes sn fins a un 15% ms elevades que loferta ms barata, sels ha de donar preferncia a les licitacions.6 Per sembla que fins ara els Werksttten han hagut de reclamar aquest dret als tribunals, perqu els contractants semblen atorgar ms confiana als contractistes convencionals.7 Mentre que un Werkstatt pot sollicitar aquest privilegi a tots els pasos de la UE, pocs contractes semblen estar per sobre del llindar de licitaci de la UE, i no queda clar com es pot reproduir la certificaci exigida com a Werkstatt en altres estats membres. A Dinamarca es van incorporar mesures per afavorir els aturats a les condicions contractuals per a serveis amb un alt component local, com la neteja, el ctering, la recollida de residus i serveis administratius. Els contractistes reben subsidis de fins al 50% dels salaris.
Condicions laborals dignes
Estndards laborals bsics Salari digne Salut i seguretat ocupacional Dileg social Formaci Protecci social bsica
Drets socials i laborals
Compliment de la legislaci nacional, convenis collectius Principi digualtat entre homes i dones Salut i seguretat ocupacional Lluita contra la discriminaci en altres aspectes Igualtat doportunitats
Inclusi social
Empreses propietat de grups minoritaris Empreses que donen feina a persones de grups minoritaris Cooperatives, empreses socials, organitzacions sense nim de lucre Feina per a persones amb discapacitats
Es dna una importncia especial a les aplicacions daquests objectius a tota la cadena de subministrament dins o fora de leconomia en qu es produeix la contractaci. Aix vol dir que les empreses pot ser que necessitin aportar proves de compliment, fins i tot en el cas de subcontractistes i els seus provedors. Els governs poden escollir i complir objectius dacord amb les seves preferncies poltiques i prioritats socials, la qual cosa deriva en un grau ms elevat de variaci en laplicaci.
Accessibilitat i disseny per a tots Comer tic
Accs a tots els productes i serveis per a les persones amb discapacitats
Compra social a Londres
Compliment de les especificacions tcniques Compliment dels criteris de rendiment Responsabilitat social corporativa Comproms voluntari amb valors i estndards socials 4,7 mil milions deuros en contractaci pblica / 2010 352 llocs de treball 650 llocs daprenentatge / 4,7 mil milions deuros 1 lloc de treball 2 llocs daprenentatge / 14 milions deuros
Drets humans Suport a les pimes
Protecci contra abusos dels drets humans Donar temps suficient per preparar les ofertes Assegurar el pagament puntual Simplificar els requisits de selecci Anunciar les oportunitats de subcontractaci Dividir les licitacions en lots
5. section508.gov. 6. Annex 1, Codi social alemany, llibre IX, pargraf 141. 7. Gleiches Recht fr Alle, Werkstatt: Dialog 6.2009.
Hi va haver polmica per ls de granit en edificis emblemtics com lpera Nacional danesa. Els periodistes que ho van investigar van descobrir que el material, subministrat al baix cost de 30-50/m2, es va produir sota perilloses condicions laborals a la Xina, mentre que la mateixa pedra originria
ACC1
36
ACC1
37
dEuropa hauria costat 150/m2.8 Com a resultat, cada cop tenen ms importncia les consideracions socials relatives a les condicions laborals de les cadenes de subministrament. Als Pasos Baixos es va publicar un pla de cinc anys per fer que el 100% de la seva despesa pblica anual de 40 mil milions deuros fos sostenible.9 En el govern local, la Greater London Authority promociona la responsabilitat social en la seva despesa de 4,7 mil milions deuros dedicada a la contractaci, principalment ampliant la plantilla dels provedors de forma que es proporcioni formaci i feina a ciutadans aturats i socialment exclosos.10
2.3
Oportunitats
Amb un creixement dels mercats per a bns de consum socialment responsables de ns al 700 per cent en quinze anys, es pot esperar que mercats emparats en poltiques (policy-backed) que promouen solucions universals, accessibles, tiques i integrades suposaran un creixement i una oportunitat econmica irreversible.
Valor minorista dels productes certificats com a comer just en eurosa
Compliment, comprovacions i seguiments

Poques vegades les consideracions socials sn objecte de compra pblica. Sovint queden reflectides a clusules relatives als resultats del contracte o a subcontractacions. Normalment els compradors no tenen la capacitat de controlar lactuaci a la cadena de subministrament, especialment a tercers pasos. Van ser activistes de Dinamarca i Sucia els que van exposar les condicions laborals dels subministraments asitics. Ara b, lexposici a lescndol s un risc important que comparteixen provedors i compradors. Sucia est desenvolupant una srie deines, com el CSR-Compass, eines de millora i informaci continuada, i comprovacions de compliment en associaci amb organitzacions internacionals que ajuden a convertir les consideracions socials en requisits tangibles.
11
Dinamarca Finlndia Noruega Sucia Alemanya Regne Unit Frana Blgica Pasos Baixos Sussa Itlia
900.000
800.000
700.000
600.000
500.000
Espanya
Lascens i els temes principals del partit verd alemany Estat de Bremen, 1979 Nacional, 1980
EUA
400.000
Nuclear
Drets dels homosexuals

1,5%
1970
5,1%
Nacional, 1987
Parlament Europeu, 1984
Nacional, 1983
5,6%
300.000
Txernbil
8,3%
Nacional, 1990
Drets civils
8,2%
Nacional, 1994 200.000
Immigraci
5%
Escalfament global
7,5%
Nacional, 2002 Nacional, 1998
6,7%
Nacional, 2005
100.000
Energies renovables
8,1%
Eleccions a lestat de Bremen, 2007 Nacional, 2009
Discriminaci
8,6%
Eleccions nacionals, 2010 0 Estat de Baden-Wurttemberg, 2011 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Mobilitat
8,1%
10,7%
18,5%
Fukushima
a. Comer just. Estimaci internacional de productes venuts amb certificaci de comer just.
24,2%
Impacte social de la determinaci dels preus

8. DR and Ekstrabladet (2007). 9. Pla dacci nacional holands per a la contractaci sostenible, Ministeri dAfers Econmics, Senternovem (2007). 10. Equip Central Responsable de Contractacions, Gran Autoritat de Londres. 11. Consell Suec de Gesti Mediambiental (SEMCo) csr-kompassen.se.
Ats que les consideracions socials sn mplies i de vegades tenen un impacte indirecte sobre les compres, o provoquen levoluci dels mercats sense cap referncia estadstica explcita, s difcil quantificar-ne loportunitat econmica explcita en la contractaci pblica.
ACC1
38
ACC1
39
Per determinades tendncies de mercats relacionats, com la de productes de comer just, poden servir per illustrar el benefici potencial per als provedors que inclouen activament mesures de responsabilitat social en els serveis que ofereixen als governs. Tot i que segons les directives de la UE s illegal que una autoritat contractant exigeixi una certificaci especfica, els criteris de rendiment dels certificats en vigor, com el comer just, poden aplicar-se a les especificacions tcniques. Per tant, complint totes o algunes consideracions socials, els provedors poden: a) entrar en un grup ms petit i privilegiat de provedors que compleixen els requisits; b) complir les condicions per presentar variants entre les licitacions, i c) estar ben posicionats en els dilegs previs a la contractaci per elevar les expectatives de lautoritat contractant a lhora de complir els estndards ms elevats i tenir en compte consideracions socials. En general, aquests factors combinats haurien dalleugerir la pressi sobre els costos excloent els provedors de baix cost i reduint el cercle de provedors probables. Les empreses que planifiquen i dissenyen les seves cadenes de subministrament dacord amb elevats estndards tics i mediambientals poden recollir beneficis a les contractacions pbliques dissenyades per maximitzar limpacte social. Especialment aspectes com la igualtat de sexes; la integraci de minories, aturats i discapacitats (especialment en compres locals) i les garanties de condicions de treball dignes a totes les fases de la cadena de subministrament semblen ser les prioritats a curt termini.
Diversos estudis han demostrat que la responsabilitat social corporativa s un factor que influeix en el comproms dels empleats, latracci i la retenci de talents i la motivaci. Al mateix temps, aix es comunica en la missi i els valors globals de lempresa, i la converteix en una marca reconeguda pels contractistes pblics per mitj de diversos tipus de comproms.
2.4
Estudis de casos
Accessibilitat per a persones amb discapacitats visuals a Estocolm
LAjuntament dEstocolm va descobrir que fer convergir la seva agenda sobre accessibilitat amb les noves tecnologies implementades a la ciutat permetria el sorgiment duna soluci totalment nova: e-Adept, desenvolupada per Astando, est transformant les vides de milers de ciutadans amb discapacitats visuals. Lany 1999 lAjuntament dEstocolm va declarar la seva intenci de convertir-se en la capital ms accessible del mn abans del 2010. Per aconseguir-ho, es va iniciar el programa Easy Access amb lAdministraci de Trnsit i Bns Immobles dEstocolm, que va implementar diverses mesures. Inicialment es va invertir en adaptacions fsiques dels passos de vianants, les parades dautobs, les rees de joc, i en installaci de rampes o dispositius auditius als edificis pblics. Per aquestes mesures Easy Access no van satisfer les necessitats dels discapacitats visuals, que representen aproximadament l1,7% de la poblaci mundial, i que exigien solucions millors. Com a resultat, el 2005 es va iniciar el programa digital de xarxa drees de vianants (ara e-Adept). Astando, una empresa mitjana responsable de la base de dades de carreteres de la ciutat, va rebre lencrrec, dins del seu contracte marc, de desenvolupar una xarxa de vianants digitalitzada i els serveis relacionats. Estocolm va vincular el llum verd als resultats de dues reunions consultives que van implicar, entre altres, lAssociaci Nacional dInvidents i un diari per als discapacitats visuals. Es van presentar idees relatives a un navegador per als mbils, i es va convidar els participants a comentar-ho. Poc desprs, Astando va rebre lencrrec de dur a terme un projecte pilot juntament amb els seus subcontractistes MoSync per investigar les possibilitats de navegar fent servir un telfon mbil i la base de dades de la xarxa de vianants. Mentrestant, lAgncia Sueca de Correus i Telecomunicacions havia iniciat un estudi sobre les eines de navegaci per a persones amb discapacitats disponibles a Sucia. Es va assenyalar lEasy Access, a ms de projectes de lAjuntament de Malm (amb els sistemes Regis i Wayfinder) i la regi de Dalarna (Handitek i la fundaci The Teknikdalen). LAgncia oferia fons de desenvolupament si els grups cooperaven i creaven serveis oberts, i aix es va iniciar el desenvolupament de-Adept. Com a objectiu de desenvolupament, Estocolm va especificar que el telfon mbil havia de convertir-se en un navegador per als usuaris discapacitats, sense especificar-ne els detalls tcnics. El desenvolupament va implicar usuaris finals amb discapacitats visuals, i a la primavera de 2011 es van iniciar les proves amb vint usuaris que van provar le-Adept sense ajuda.
Nous mercats per al disseny i laccessibilitat

El disseny s un altre capacitador clau del creixement, i ha demostrat repetidament que obre o revoluciona els mercats. Els principis de disseny universal i disseny per a tots es troben a les especificacions tecnolgiques, com els requisits de la secci 508 introduts anteriorment. Les empreses que integren laccessibilitat per a tothom en els seus productes i serveis poden inventar noves solucions que poden crear noves proposicions de valor i mercats. A ms, el disseny pot actuar com a diferenciador en lavaluaci funcional del rendiment i presentar-se en clculs del cost del cicle de vida quan sigui rellevant. La capacitat de protegir la propietat intellectual dels disseny pot afegir valor a les inversions en disseny universal. El disseny universal tamb pot obrir oportunitats a mercats que van des dels serveis pblics fins al consum privat. Amb 650 milions de discapacitats al mn,12 els productes accessibles subministrats pel sector pblic poden ser noms un aspecte del vostre potencial de mercat. Astando, provedor del sistema e-Adept per a laccessibilitat dels vianants fet a la mida de les necessitats dels 161 milions de persones amb diferents graus de discapacitat visual13 est duent a terme el programa pilot duna soluci per a lAjuntament dEstocolm per un cost anual de 369.000 euros amb un retorn econmic directe de 17 milions deuros. e-Adept ha revolucionat un mercat que abans atenien els assistents socials, els contractistes de transports i fisioterapeutes, i ha consolidat els estalvis i els beneficis obtinguts per lautoritat contractant en una proposta de negoci alternatiu que t un valor anual de 35 mil milions deuros a escala global.14
Creaci de la marca corporativa i de lempresa

Els objectius socials en contractaci pblica per part de la Comissi Europea demanen una responsabilitat social corporativa voluntria que no representa cap obligaci legal sin un objectiu intangible que pot tenir un sentit empresarial. Atraure empleats molt motivats i capaos s tant un benefici de la creaci duna cultura de responsabilitat social15 com la capacitat de complir els requisits de les contractacions pbliques tiques.
12. Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitats (2007). 13. OMS. 14. Connected cities: your 256 billion euro dividend, Royal College of Art & Design (2010). 15. Using corporate social responsibility to win the war for talent, Bhattacharya, Sen, Korschun, MIT Sloan Management Review, 2008.
ACC1
40
ACC1
41
Un model de negoci per obrir mercats i distribuir els benecis

La propietat dels resultats del projecte va quedar estipulada mitjanant un acord firmat el 2010 per tots els inversors (lAjuntament dEstocolm, lAgncia Sueca de Correus i Telecomunicacions, lAdministraci Sueca del Transport, Astando), que els convertia en propietaris conjunts del codi font i dels resultats del projecte. El model de negoci dAstando consisteix a distribuir les solucions desenvolupades en una ciutat a altres ciutats per augmentar limpacte i compartir els costos del desenvolupament i manteniment continuat de la soluci. Lacord dexplotaci de tots els propietaris assegura que el software es pugui distribuir a altres ciutats sense quotes de llicncia. Les noves ciutats participants financen la seva quota de manteniment de les dades i es responsabilitzen de promocionar la soluci a travs dels seus processos dimplementaci interns. Les ciutats poden mantenir elles mateixes les funcions del seu servidor o contractar un provedor de serveis, que tamb pot ser Astando. Es pot fer servir qualsevol mbil Nokia dltima generaci, que sn els dispositius preferits pels usuaris amb discapacitat visual per la seva sntesi del discurs Acapela. Els programes pilot dEstocolm han demostrar que limpacte econmic directe de-Adept sobre un ciutad amb discapacitat visual s duns 940 euros lany, i per a la ciutat en conjunt s de 2.200 euros
Mercats interessats en e-Adept Pasos Baixos Associacions dinvidents Sucia Malm Borlnge Vsters rebro Treboda Falkping Skara Linkping Estocolm Borlnge
en beneficis a leconomia per usuari. Per tant, e-Adept ofereix un gran valor a les ciutats. A Estocolm, els programes pilot han demostrat que e-Adept retornaria 17 milions deuros a Estocolm a canvi dun cost de manteniment anual de noms 370.000 euros.16 Els ajuntaments semblen tenir les dificultats segents a lhora dadoptar una soluci com e-Adept:
Adjudicar un pressupost per a la creaci de la base de dades de la xarxa de vianants Gestionar solucions no sollicitades com e-Adept per iniciar la contractaci Assignar la persona adequada per liderar el procs Assignar persones suficientment motivades per superar les barreres internes Mesurar el cost i el benefici total de-Adept
s a dir, a la majoria de les ciutats la innovaci es veu ofegada per una preferncia per solucions tradicionals aparentment ms previsibles, similars a les inversions anteriors.
rees de joc per a totes les edats: comprar una visi social
Lappset va plantejar als clients que compraven rees de joc la idea que no fossin noms installacions per a nens sin centres de la comunitat per a totes les edats de zero a cent anys. Els governs locals dEspanya van ser dels primers en acceptar aquesta visi, proporcionant no noms lequipament sin un concepte de comunitat amb un impacte real. El Grup Lappset s una empresa mitjana i familiar dmbit internacional amb seu a Finlndia, que fabrica equipament per a rees de joc exteriors amb els estndards ms elevats de protecci mediambiental i durabilitat com a provedora dequipaments dexterior de llarga vida til. Per mantenir lavantatge competitiu com a productora dalt valor, Lappset inverteix en activitats de recerca i innovaci per respondre puntualment a les tendncies ms importants de la societat en associaci amb agncies de recerca i clients governamentals. Daquesta manera, Lappset assegura un dileg constant amb els clients per descobrir i compartir noves perspectives que afecten les expectatives de la contractaci. Un dels programes de recerca convidava nens i persones grans a participar en un estudi que pretenia veure com diferents grups intergeneracionals podien jugar i fer activitat fsica junts. Els resultats van ser impressionants, i van demostrar tota una srie de beneficis per a la salut, la independncia i les connexions intergeneracionals. Els estudis tamb han demostrat que lexercici fomenta la salut mental i fsica de tots els grups dedat. A mesura que ens fem grans, la necessitat de mantenir la coordinaci, lequilibri i la fora muscular sense tensi i pressi augmenta. Les activitats a laire lliure tamb revitalitzen els sentits. Com a resultat daquest projecte, i basant-se en les experincies de les persones grans participants, lempresa va comenar a desenvolupar una srie dequipaments dexterior per a persones grans que avui sanomenen Senior Sport. El concepte de Lappset per als ciutadans de ms edat comprn un conjunt de productes Senior Sport especfics per a grups dusuaris de ms de seixanta-cinc anys, la installaci, les instruccions per a lentrenament i un servei dorientaci. El juny de 2005, desprs duns deu mesos de converses relatives a la necessitat de lautoritat local de Santa Coloma de Gramenet doferir uns serveis ms atractius per al benestar de les persones grans, Lappset va guanyar la contractaci de la primera installaci Senior Sport.
EUA Nova York
Espanya Sant Cugat ONCE
Botkyrka Haninge Huddinge Nykvarn Nynshamn Salem Sdertlje Tyres
Regne Unit Atcare Algunes ciutats dAnglaterra i autoritats locals dEsccia, representants invidents
Alemanya Hamburg Associacions dinvidents
Austrlia Brisbane
Mentre que el tema de la contractaci era tcnicament comparable a una rea de jocs, la soluci comprenia un disseny i una combinaci de components muntats de tal forma que es maximitzava
16. Connected Cities: Your 256 Billion Euro Dividend, Royal College of Art (2010).
ACC1
42
ACC1
43
limpacte social a la comunitat. A ms, Lappset va incloure activitats dentrenament en qu el fisioterapeuta va oferir la formaci pertinent al director del centre de dia de Santa Coloma de Gramenet per tal que es converts en instructor qualificat per a la seva clientela snior. El 2006 la Diputaci de Barcelona va fer una comanda de 35 installacions Senior Sport. Les associacions solen fer comandes en grup per tal de proporcionar solucions a una societat que envelleix i complementar els serveis dels centres de dia amb activitats fsiques a laire lliure. Lany 2010 Senior Sport shavia subministrat a tres de les quatre provncies de Catalunya, i sest progressant considerablement per aprofitar lelevat impacte aconseguit en les primeres implementacions per arribar a mercats espanyols i internacionals ms amplis.
conducta. Es va prestar una atenci especial al paper dels provedors pakistanesos de guants, amb seu a la ciutat de Sialkot, que havien estat el centre datenci de les informacions facilitades el 2007 per SwedWatch sobre els riscos a la cadena de subministrament de productes sanitaris simples, incls el risc del treball infantil. El control de compliment es va dur a terme en associaci amb ONG pakistaneses que van visitar els provedors i els seus subcontractistes, entrevistant els empleats i la direcci, i verificant els certificats dinspecci. Es va comprovar el compliment dInstrumenta mitjanant una comprovaci material de la seva prpia adopci de les condicions i tamb per part dels seus provedors. El control aleatori va donar com a resultat el sumari segent:
Avantatge competitiu mitjanant la redenici de limpacte social

Lappset no va seguir les tendncies en contractaci, sin que va optar per liderar el mercat en una nova rea que importa molt a la societat. Centrant-se en lenvelliment de la societat com a nou tema i llanant el seu concepte 0-100, Lappset va ajudar els seus clients a replantejar-se qu podia aconseguir lequipament de joc a laire lliure i es va posicionar com a pionera en un mercat molt obert. La cobertura dels mitjans, la satisfacci dels ciutadans i loferta de serveis per complementar lequipament van contribuir a lxit inicial rpid, per tamb comptaven amb el suport duna companyia amb una poltica mediambiental sostenible i una cadena de valor responsable que va passar la prova daltres aspectes socials i tics. A ms, Lappset va obrir un nou captol de disseny per a tothom dissenyant un equipament que no noms s til per a persones grans o nens, sin que en gaudeixen totes les generacions.
Codi de conducta dEstocolm Pargraf 1. Drets humans 2. Legislaci nacional 3. Treball infantil 4. Treballs forats 5. Discriminaci 6. Salaris i horaris de treball 7. Llibertat de sindicaci i organitzaci del treball
Comtat dEstocolm: Risc i valor empresarial en la contractaci responsable

Instrumenta Ab va subministrar guants quirrgics fets al Pakistan sota els termes del codi de conducta del comtat dEstocolm. Un control aleatori independent va revelar incompliments i va desencadenar un programa de millora continuada per mitigar possibles riscs en el futur. LAjuntament dEstocolm va implementar un Codi de conducta el 200717 com a part de les seves condicions contractuals per a tots els provedors. Formava part dun programa pilot de contractaci sostenible realitzat conjuntament amb dos ajuntaments importants de Sucia. Tots els provedors han dacceptar les condicions estipulades al Codi de conducta per a totes les parts de la seva cadena de subministrament, i poden veures subjectes a controls aleatoris en qu lautoritat contractant verifica el compliment. SwedWatch, una organitzaci sense nim de lucre que controla la contractaci i el comportament tic de les empreses, lany 2007 va revelar mals comportaments tics al sector dels instruments mdics que va provocar un augment de la conscincia pblica sobre els orgens dels productes que fan servir les organitzacions pbliques.18 Instrumenta AB, una pime sueca, va guanyar un contracte per subministrar guants quirrgics a lAjuntament dEstocolm, i va declarar que complia les condicions del Codi de conducta del contracte. El 2010, SwedWatch va rebre lencrrec de realitzar un control de compliment del Codi de
8. Medi ambient
9. Salut i seguretat
Compliment del Codi Risc de desviacions Desviacions detectades
Amb proves significatives dincompliment, lAjuntament dEstocolm legalment es trobava en situaci de cancellar el contracte amb Instrumenta, perqu hi havia un incompliment material del Codi de conducta. Com a resultat directe del control de compliment, el contracte amb Instrumenta no va ser ampliat i va ser adjudicat a Tillquist, un competidor que tenia la segona millor proposta a la licitaci inicial. LAjuntament dEstocolm es va sentir ms segur amb Tillquist perqu lempresa havia estat exposada a linforme SwedWatch del 2007 i des daleshores havia implementat un programa de millora continuada amb proves sobre els progressos cap a una millora de la responsabilitat social. SwedWatch recomana que les autoritats contractants no cancellin els contractes amb empreses incomplidores i que treballin amb aquestes empreses per solucionar els problemes. Instrumenta va aprofitar la situaci com una oportunitat per instigar una srie de reformes a les seves operacions i les dels seus provedors, i es va asegurar una bona posici per a futures licitacions pbliques.
Collaborar: controlar, aprendre, millorar, demostrar el compliment

Mentre que moltes autoritats que implementen accions de contractaci socialment responsable indiquen que els s molt difcil recollir proves de compliment dels subcontractistes a les parts ms baixes de la cadena de subministrament a tercers pasos, els controls de compliment de Swed-
17. Social responsibility in procurement. Code of conduct for suppliers Stockholm County Council, Skne Regional Council and Region Vstra Gtaland (2010). 18. The dark side of health care, SwedWatch (2007).
ACC1
44
ACC1
45
Watch han demostrat ser un mecanisme efectiu per exposar situacions i realitats i fer que els provedors incomplidors revisin els seus processos. Al mateix temps, el procs tamb va destacar condicions genriques que contraresten els esforos per augmentar el compliment, com el fet que els preus per als fabricants no havien pujat des del 1982, fet que provocava una pressi econmica significativa que impedia ladopci de mesures per al medi ambient, la salut i la seguretat i la protecci ocupacional. LAjuntament dEstocolm, al final, va haver doptar pel segon provedor ms barat (Tillquist), que havia adoptat mesures per complir el Codi de conducta en tots els seus aspectes. Aix indica que, a mesura que els estndards de contractaci social comencen a establir-se com a norma, pot haver-hi un moviment cap a un alliberament acceptable dels preus.
Impliqueu els clients en un dileg sobre el valor de la compra social durant tot el cicle de vida
Inicieu un dileg amb els clients explicant-los la proposta de valor global de la compra social i motiveu-los a adoptar millors prctiques i una avaluaci del rendiment de tot el cicle de vida.
Seleccioneu i adopteu estndards i certicats emergents clau

Planifiqueu el compliment amb certificacions emergents de productes i serveis que facin servir com a referncia les autoritats pbliques, com el comer just, per crear una cartera de proves del vostre negoci socialment responsable. Heu dentendre el valor i la integritat dels diferents certificats el projecte State of Sustainability Initiatives (iniciatives de lestat de la sostenibilitat) pretn proporcionar comparacions i orientaci.19
SwedWatch recomana fer algunes preguntes als provedors:

1. Teniu alguna persona en el nivell de direcci responsable dels requisits tics i socials? 2. Sabeu on es fabriquen els productes subministrats per al contracte? 3. Els vostres requisits inclouen els pactes principals de lOIT, larticle 32 de la Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de la infncia, la legislaci nacional sobre treball i seguretat i els reglaments sobre el salari mnim? 4. Els requisits socials formen part dels vostres contractes amb els provedors? 5. Heu inspeccionat els vostres provedors en relaci amb la responsabilitat social? 6. Heu establert objectius i heu adoptat un calendari per resoldre els problemes coneguts? 7. Treballeu dalguna manera per contrarestar la discriminaci sindical dels provedors? 8. Heu adaptat el vostre negoci per permetre que els provedors compleixin els requisits socials?
Trieu mercats primerencs i capdavanters

Si els vostres productes tenen un alt grau dintegritat social, considereu quins mercats sn capdavanters en la compra pblica socialment responsable i quins sestan prenent seriosament aquest aspecte per prioritzar lentrada al mercat.
Transformeu el vostre negoci mitjanant un disseny universal

Considereu si els plantejaments de disseny universal i les innovacions radicals poden dur-vos a propostes de valor totalment noves i ms convincents amb qu es pugui: a) obrir nous mercats i b) passar del subministrament de productes bsics a solucions dalt impacte.
Creeu la vostra marca i atraieu el talent mitjanant la responsabilitat social

Reflexioneu sobre si ladopci duna poltica de responsabilitat social corporativa implementada a tota lorganitzaci pot ajudar el vostre negoci no noms a obtenir ms contractes, sin tamb a reforar la marca de lempresa i el reconeixement general.
2.5
Recomanacions
Incorporeu consideracions socials en el disseny i el lliurament
Considereu si la vostra empresa i els seus productes sn socialment responsables i si podreu reforar el compliment amb les expectatives dels contractants pblics incorporant un grau ms elevat de consideracions de caire social en el disseny, el lliurament, lobtenci de recursos i les operacions.
Investigueu la vostra prpia cadena de subministrament

Feu servir criteris o estndards socials per revisar la vostra prpia cadena de subministrament acuradament, inclosos els subcontractistes dels vostres provedors i identifiqueu els riscos ms importants. Assigneu responsabilitats directives per a la millora i el compliment.
Planiqueu el millor. El mercat us compensar la responsabilitat social

Planifiqueu el paper de les consideracions de caire social en el valor afegit dels vostres productes i serveis i estudieu el vostre segment de mercat de prop per identificar si shan aconseguir preus elevats a les contractacions de la vostra rea que han valorat la responsabilitat social.
19. The state of initiatives review 2010: sustainability and transparency, IISD, IIED (2010).
ACC1
46
ACC1
47
Compra pblica innovadora
3
IDEES CLAU
Si una autoritat contractant no sap el que s possible, com pot invertir en una R+D sensata, o fer servir una soluci disponible per evitar reinventar la roda? Les pimes europees haurien de dissenyar les seves estratgies de productes i serveis al voltant duna contractaci pblica ms innovadora? Quins resultats tangibles poden esperar veure a curt i mitj termini? Els mercats capdavanters seran regions nacionals, internacionals o grups de ciutats i regions molt gils i sofisticades que encapalen nous desenvolupaments?
NDEX
3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 3.7 3.8 Introducci Poltica en acci Entrevista Alguns reptes Moltes oportunitats Entrevista Estudis de casos Recomanacions
REFERNCIES
1. Pre-commercial procurement: driving innovation to ensure high quality public services in European communities, COM (2007) 799 final 2. Public procurement for research and innovation, Informe Wilkinson (2005) 3. EU Public Procurement Directive 2004/18/E
BREU RESUM
Aquest captol debat sobre el concepte i les prctiques de compra per a la innovaci, entesa com un conjunt deines que permeten comprar el desenvolupament de noves solucions o fer progressar les solucions conegudes a travs de lR+D i la innovaci Els reglaments comercials internacionals permeten que els governs facin servir procediments excepcionals per contractar innovacions. Contractar innovaci exigeix un pas endavant en el comproms dels lders poltics per anunciar reptes, assumir riscos, obrir mercats i millorar el procs de presa de decisions.
Han contribut:
Arho Anttila, Jakob Edler, Paul Minott, Juan Rada, Eduard Sentis, Nina Widmark
3.1
Introducci
La innovaci s un punt cada cop ms important en lordre del dia dels governs per poder respondre als reptes de sostenibilitat, qualitat i tecnologia. La compra per a la innovaci s un conjunt deines que permeten comprar el desenvolupament de noves solucions o fer progressar les solucions conegudes a travs de lR+D i la innovaci. Europa s noms una de les economies globals preocupades per saber si la contractaci pblica tradicional, basada en els costos i les especificacions, s una forma efectiva dobtenir solucions per a les necessitats daquisici de serveis pblics. Com a resultat, shan implementat mesures paraiges de contractaci per a la innovaci que amplien les possibilitats que tenen les agncies pbliques de comprar no noms productes acabats sin tamb activitats dR+D (recerca i desenvolupament) i permetre que els productors ofereixin solucions ms innovadores. Algunes tendncies coincideixen a posar la innovaci en un nivell alt de lagenda poltica per assolir una varietat dobjectius:
Qualitat dels serveis i experincia: Els governs necessiten prestar serveis de mxima qualitat al mateix temps que senfronten a retallades pressupostries.
Competitivitat: Els governs volen economies ms competitives que vulguin fer servir la contractaci pblica per refermar el desenvolupament de noves solucions per a mercats globals.
Repte de la sostenibilitat: Els impactes econmics, mediambientals i socials de les inversions exigeixen solucions ms integrades. Canvi tecnolgic: La disponibilitat creixent de tecnologies com Internet, la telefonia mbil, els vehicles elctrics i els sensors poden transformar radicalment els serveis per crear noves eficincies, salts de qualitat i nous reptes. La societat est canviant: Les societats estan envellint, i per tant la crrega financera de la
disminuci de la poblaci en edat de treballar s insostenible sense dur a terme innovacions en atenci sanitria, habitatges assistits i terpies.
Nous reptes: La migraci, la internacionalitzaci i els canvis legislatius exigeixen que les
organitzacions pbliques canvin els seus procediments. La compra per a la innovaci es considera una recepta adequada per solucionar tot un paquet de reptes, i hauria doferir una oportunitat important per al creixement de les empreses que optin per les noves tecnologies i serveis. La Uni Europea ha establert sis iniciatives de mercat1 en qu els reptes socials coincideixen amb oportunitats per tal que les empreses es converteixin en competidors de primer nivell en els mercats globals ms importants: salut electrnica, construcci sostenible, txtils protectors, productes biolgics, reciclatge i energies renovables. Tcnicament, la contractaci destinada a la innovaci s una forma especial dinteracci entre el comprador pblic i el productor privat, que normalment resulta en una forma de dileg. Es diferencia de la licitaci tradicional basada en el cost en qu parmetres predefinits, com les especificacions i el preu, determinen el resultat. La contractaci tradicional arriba al seu lmit quan la soluci a un repte s desconeguda i necessita trobar-se per mitj dR+D, lexploraci o processos de disseny.
1. ec.europa.eu/enterprise/ policies/innovation/policy/ lead-market-initiative/#h2-1.
ACC1
51
Contractaci destinada a la innovaci
IDEA I CONCEPTE
ASSOCIACI / RISCOS COMPARTITS
COMERCIALITZACI
PROVEDOR
Idea
Disseny de solucions
Dileg i negociaci
Prototip
Primera prova
Mrqueting
Vendes
1 2
COMPRA
Problema Anunci EXPLORACI DE NECESSITATS
3
Informaci sobre el mercat
4 5
Disseny de solucions CONTRACTACI DESTINADA A LA INNOVACI
6 7
Avaluaci Petici de propostes CONTRACTACI COMERCIAL
3.2
Poltica en acci
Els reglaments comercials internacionals permeten que els governs facin servir procediments excepcionals per contractar innovacions. Els governs nacionals es troben a diferents fases dadopci o implementaci de poltiques, de manera que creen un mercat difs amb algunes oportunitats importants. Fora del sector de defensa, les experincies amb la contractaci innovadora segueixen essent limitades, i per tant shan establert pocs precedents i reptes legals. La Uni Europea hi t un paper actiu per mitj dels seus programes de suport a la competitivitat, la innovaci, ladopci de tecnologia, energia i sostenibilitat. Aquests programes proporcionen finanament a les agncies governamentals que poden cofinanar o finanar totalment la contractaci dinnovaci, implementacions pilot o formaci dagncies governamentals sobre ls de plantejaments innovadors per solucionar problemes importants. Cinc instruments basats en els reglaments de contractaci europeus tenen lobjectiu de fomentar la innovaci:
lexploraci i el disseny de solucions o la construcci de prototips, fins al desenvolupament dun volum limitat de primers productes o serveis en forma de srie de prova. En general sanima les autoritats a dividir els grans projectes en paquets ms petits per obrir-los a les pimes i a retenir la flexibilitat a lhora de contractar diferents fases. Sespera que els governs reflexionin sobre la propietat intellectual a les negociacions sobre els acords de contractaci precomercials amb els provedors per tal de fomentar la difusi de les innovacions al mercat, a canvi de descomptes en costos de desenvolupament. Flandes, el Regne Unit i els Pasos Baixos ja sn usuaris actius del procediment, mentre que pasos com Sucia i Finlndia estan revisant-ne la implementaci. Els mercats que sestan plantejant adoptar-lo probablement iniciaran programes pilot durant els propers anys.
El procediment negociat3 (vegeu la pgina 23) pot promoure la innovaci permetent que lautoritat contractant consulti diversos productors per definir el contractista final a travs de la consulta i la negociaci sempre que: a) les licitacions siguin irregulars o inacceptables; b) els provedors no puguin establir el preu; o c) el contracte sigui de recerca, prova o desenvolupament.4
El dileg competitiu es va introduir el 2004 com a nou procediment pensat per ser utilitzat en
projectes complexos en qu tots els aspectes de la contractaci shan de comentar amb els candidats. El dileg es duu a terme en una fase molt inicial del procs de contractaci de forma individual amb diversos provedors abans delaborar la base de la licitaci. Es convida els participants i se seleccionen sobre la base dun document descriptiu. Poden ser remunerats per la seva feina quan simpliquen en converses molt complexes o extenses.
La compra pblica precomercial2 es fa servir en diferents graus a Europa i fa referncia a lR+D en la fase anterior a la comercialitzaci o la implementaci total. LR+D pot cobrir activitats com
2. Pre-commercial procurement: driving innovation to ensure high quality public services in European communities, COM (2007) 799 final.
3. EU Public Procurement Directive 2004/18/EC. 4. communities.gov.uk/ documents/localgovernment/ pdf/annex-3.pdf.
ACC1
52
ACC1
53
La contractaci de comproms avanat s un procs en qu el govern fa declaracions tangibles de demanda, proporcionant al mercat informaci sobre necessitats no satisfetes, i acorda la compra dun producte o servei que pot ser que actualment no existeixi. Els concursos de disseny es fan sobretot en rees com la contractaci darquitectura, planificaci, enginyeria o processament de dades, en qu un jurat tria un disseny i les implementacions es liciten per separat.
Als Estats Units, la compra pblica innovadora t una llarga tradici com a eina estratgica per crear sectors duna importncia especial per a lEstat. La Llei de desenvolupament dinnovacions de petites empreses exigeix que els departaments del govern central destinin un 2,5% dels programes dR+D a petites empreses, i aix ha fet que es paguessin 12 mil milions deuros a les pimes lany 2010. Com a resposta a la crisi econmica, la Llei de recuperaci dels EUA (US Recovery Act) ha generat noves oportunitats en compra innovadora per un valor duns 45 mil milions deuros en atenci sanitria, infraestructures, energia verda i serveis pblics. Uns 114 mil milions deuros, o el 20% de la despesa de la Llei de recuperaci, anir a parar a les pimes. Est oberta a provedors internacionals, i per exemple les empreses europees shan adjudicat ms de dues terceres parts, o 700 milions deuros, dels contractes denergia elica en la primera meitat de la despesa.
3.3
Entrevista
Jakob Elder
Professor de Poltica i Estratgia Innovadora, director executiu, Manchester Institute of Innovation Research, Universitat de Manchester En els ltims anys, Jakob Edler va centrar les seves investigacions, publicacions acadmiques i assessorament en la poltica dinnovaci orientada a la demanda i la compra pblica destinada a la innovaci. Actualment codirigeix el projecte a gran escala Understanding Public Procurement for Innovation.5 Per aconseguir impactes positius, com una millor eciencia dels serveis pblics, reducci de costos, ms impacte social i mediambiental, creaci de mercats capdavanters i models de servei totalment nous, com deniria loportunitat ms important que la contractaci pblica destinada a la innovaci pot representar per a les pimes europees? En els casos en qu els compradors pblics volen i poden implicar-se en la contractaci destinada a la innovaci, loportunitat ms important per a les empreses sorgeix del fet de trobar un client pblic que comparteixi el risc dadoptar una innovaci, i en fer-ho crea un mercat de prova per a idees noves que poden derivar en un mercat ms ampli, tant pblic com privat. De fet, les necessitats pbliques ben definides i articulades poden desencadenar noves idees i solucions. Implicarse amb compradors pblics intelligents, doncs, pot empnyer les empreses a desenvolupar innovacions. Les pimes estan especialment ben posicionades per a aquestes solucions noves, perqu sovint sn ms gils a lhora de reaccionar davant nous reptes. El repte ms important per a la pime, per tant, s buscar activament oportunitats dapropar-se a compradors pblics, implicar-se en un discurs orientat a la innovaci. A ms, les pimes es poden beneficiar del fet de ser provedors de segon nivell en acords ms grans fets per empreses grans. Depn de la capacitat dels provedors de primer nivell de passar limpuls innovador del sector pblic a la cadena de subministrament. Som conscients de les moltes variacions entre els governs nacionals, regionals i locals, i dels buits que hi ha entre la visi poltica i les realitats. Les pimes europees haurien de dissenyar les seves estratgies de productes i serveis al voltant duna contractaci pblica ms innovadora? Quins resultats tangibles poden esperar veure a curt i mitj termini? Aix est molt relacionat amb la resposta anterior. Lamentablement, lestndard que tenim a Europa encara s el duna contractaci conservadora, orientada a leficincia, i no tant una contractaci destinada a la innovaci. Per hi ha una finestra doportunitat en aquest moment, perqu la contractaci destinada a la innovaci est experimentant un fort impuls des de la UE i els governs nacionals. Lip-service ja s una manera de repensar els beneficis que genera la compra destinada a la innovaci. Totes les empreses, i certament tamb les pimes, han de destacar que proporcionar innovacions a clients pblics contribueix a leficincia i lestalvi de costos per una banda i a la necessitat de la millora dels serveis per laltra. Cada oferta feta a compradors pblics ha de complir els dos requisits, i la millor manera daconseguir-ho s destacant el cost total duna innovaci, de manera que lelevat preu inicial dun nou servei o producte es compensa durant el seu cicle de vida.
Llei de recuperaci dels EUA. Despesa en innovaci (milions deuros)a TI salut Recera i installacions sanitries Prevenci i benestar Tecnologia per a leducaci Reduccions demissions disel Tecnologies de la comunicaci, la informaci i la seguretat Eficincia energtica als edificis federals Captura de carboni i recerca en carboni de baixa emissi Fabricaci dun sistema avanat de bateries per a cotxe R+D i demostraci del biocombustible s de tecnologia energticament eficient Programa de tecnologies geotrmiques Tecnologies per a vehicles elctrics Govern estatal i local. Compra de vehicles energticament eficients Adquisici de vehicles elctrics Augment de leficincia energtica en habitatges amb pocs ingressos Energia elica, hidroelctrica i altres projectes denergies renovables Desenvolupament de tecnologies denergia solar Desenvolupament de vehicles dalta eficincia Suport a les noves implementacions de tecnologies de cllules de combustible Modernitzaci energticament eficient dels habitatges amb pocs ingressos Total de mesures que contenen contractaci innovadora
a. Dades del govern dels EUA sobre la Llei de recuperaci.
18.752 7.268 72.684 47.245 21.805 7.632 3.271 2.471 1.454 58.147 43.610 29.074 29.074 21.805 21.805 18.171 13.810 8.359 7.995 30.527 18.171 45.271
5. underpin.portals.mbs.ac.uk.
ACC1
54
ACC1
55
Aquest plantejament del cost total ha de ser el centre de les estratgies de les pimes, per donar suport als compradors pblics que opten per la innovaci en el seu cas de negoci. Si aix saconsegueix, les pimes obtenen un gran benefici de la contractaci destinada a la innovaci, fent servir el comproms amb els compradors pblics com a laboratori per a noves solucions i com a camp de proves per a les innovacions existents. Vost s expert en el desenvolupament de mercats capdavanters, s a dir, mercats per a productes i serveis avanats que se suposa que estan ms oberts a la innovaci. Quines serien les seves reexions sobre aquestes decisions? Els mercats capdavanters seran regions nacionals, internacionals (p. ex. Escandinvia) o grups de ciutats i regions molt gils i sosticades que encapalen nous desenvolupaments? No hi ha cap resposta uniforme a aquesta pregunta. Depn del tipus dinnovaci i, sobretot, de lestructura i les caracterstiques del mercat. En un mercat capdavanter sintrodueixen noves tecnologies o serveis amb un disseny que ms endavant saccepta de forma general com a disseny dominant als mercats globals. Les innovacions introdudes als mercats capdavanters (sovint tamb anomenats mercats de prova) queden molt difoses. Els mercats capdavanters tenen un conjunt de caracterstiques. Per diversos motius, els compradors daquests mercats poden i volen pagar un preu ms elevat per una idea nova, no calculen com a elevat el risc i el cost de ladopci, sin que valoren el valor potencial afegit de la innovaci. A ms, els mercats capdavanters demostren bones condicions marc per al producte o servei i tamb sovint la capacitat de generar la innovaci (competncies de subministrament i cadena de subministrament). Per a les diferents categories de productes i serveis, els mercats capdavanters sn diferents. La decisi sobre quin mercat escollir com a mercat de prova i lder depn de la innovaci en qesti. s diferent per a cada categoria de producte. Les empreses han destudiar les condicions per llanar una innovaci i, sobretot, han dentendre si el patr de la demanda del mercat de llanament escollit pot estar-se desenvolupant en altres mercats, tamb quan la innovaci sha introdut i sest estenent. Si la demanda s massa especfica, les empreses poden crear mercats nnxol, per no mercats capdavanters. Hem descobert que a moltes organitzacions pbliques la informaci del mercat i de la tecnologia s poca i no s sistemtica, amb poques proves del coneixement que tenien en publicar les convocatries. Qu poden fer les pimes que volen aprotar les oportunitats que aporta la contractaci innovadora dobrir nous mercats per assegurar-se que les agncies de contractaci sn conscients de les seves solucions i les consideren seriosament per a la contractaci? Mentre la contractaci pblica no sigui impulsada per les persones dels organismes pblics que entenen laplicaci de la innovaci i els mercats subjacents, les empreses, i especialment les pimes, senfronten a un repte difcil. El missatge principal seria: comproms, comproms, comproms. Les pimes haurien de ser proactives, no noms esperant les ofertes, sin establint relacions amb tcnics i personal de contractaci dels organismes pblics que necessiten o poden necessitar les seves solucions. Han de ser conscients de la fragmentaci interna dins els organismes pblics, i donar suport a les persones de dins de lorganisme pblic que realment entenen el valor afegit de la innovaci quan intentin fer valer el seu argument. Es tracta dun cas de negoci que ha de resultar atractiu per a les persones que volen tenir una soluci millor i les que tradicionalment impulsen el procs de contractaci. Igualment, les pimes haurien de fer servir els seus clients privats ms grans en el seu comproms amb els organismes pblics, presentant-los casos conjunts, estant presents a les fires, etc. A ms, s important que
tota la histria de subministrament als organismes pblics estigui ben documentada i que les histries dxit del subministrament dinnovaci als organismes pblics es difonguin de forma continuada. Sovint les empreses semblen no conar en la idea fonamental que la contractaci destinada a la innovaci pot dur a noves solucions que es poden comercialitzar a tota Europa i ms enll. Ens podria assenyalar alguna evidncia que de fet ns i tot les empreses ms petites poden inventar noves solucions en associaci amb una agncia de contractaci i trobar mercats oberts a altres llocs? No hi ha cap motiu per creure que les pimes sn estructuralment incapaces de subministrar innovaci als organismes pblics i per tant difondre les innovacions ms mpliament. Com sha indicat anteriorment, aix s possible en els casos en qu una nova soluci es probable que es demani a altres llocs. Per exemple, a tota lrea de contractaci sostenible, si una petita empresa es presenta amb una innovaci ecolgica per a la gesti de residus a les autoritats locals, per qu no haurien dadoptar-la altres autoritats locals? Per exemple, diverses empreses, especialment pimes, han desenvolupat nous serveis al voltant de la facturaci electrnica vinculada a un document didentitat electrnic en collaboraci amb els organismes locals que shan arriscat. Sest produint la difusi daquests serveis. s un repte, per s possible sempre que hi hagi una necessitat similar en un altre lloc.
3.4
Alguns reptes
Contractar innovaci exigeix un pas endavant en el comproms dels lders poltics per anunciar reptes, assumir riscos, obrir mercats i millorar el procs de presa de decisions. Les consultes fetes a responsables de la presa de decisions pbliques i privades van destacar quatre reptes per a la contractaci innovadora reeixida. Les iniciatives estan en curs de superar-los, per les empreses haurien de ser conscients dels problemes que probablement afectaran la seva participaci en contractacions de carcter innovador. Les empreses tamb han de considerar que han de formar part de la soluci daquests reptes mitjanant la seva participaci activa.
Falta de concincia i informaci del mercat

La falta de coneixement per part de lautoritat contractant sobre lestat actual de la contractaci planificada pot distorsionar la creaci doportunitats justes. Si una autoritat contractant no sap el que s possible, com pot invertir en una R+D sensata, o fer servir una soluci disponible per evitar reinventar la roda? LInforme del Grup dExperts de la UE sobre contractaci pblica per a recerca i innovaci6 va plantejar la qesti que les autoritats contractants han destar ms ben informades i han destablir mecanismes per tal que les empreses presentin noves solucions no sollicitades per les licitacions, per que poden tenir un valor significatiu.
6. Public procurement for research and innovation, Informe Wilkinson (2005).
ACC1
56
ACC1
57
La falta de comproms amb la innovaci s la barrera ms important

Quan les empreses entren als mercats amb solucions innovadores, sovint descobreixen que les innovacions febles, radicals i de gran impacte no sn ben rebudes pels compradors pblics. Mentre que la innovaci en la contractaci pblica hauria destar impulsada per un equilibri en els impactes de la qualitat del servei, lefectivitat de costos i la sostenibilitat, moltes autoritats pbliques segueixen essent ms conservadores que innovadores en les seves decisions de contractaci. Les empreses sovint plantegen la innovaci des del cost total del principi de propietat, i destaquen lestalvi de costos a llarg termini a les autoritats pbliques com a argument per a la innovaci. Per els departaments sempre lluiten per retenir o augmentar els seus pressupostos i, per tant, pot ser que no tinguin lincentiu de retallar costos sin de buscar altres eficincies.
Les empreses innovadores haurien de prosperar

Per a les petites o mitjanes empreses amb capacitats innovadores, tecnologies innovadores o idees de negoci innovadores, el mercat hauria doferir oportunitats significatives de creixement com a resultat directe del perfil cada cop ms elevat que est guanyant la innovaci en contractaci pblica. Tanmateix, els mercats tangibles a curt termini poden ser menys que els que suggereix el soroll poltic. Les agncies regionals i nacionals consultades per a aquest captol sn consistents amb linforme de Sucia, que ocupa el segon lloc en lInforme de competitivitat global del Frum Econmic Mundial 20102011, que diu que el pas est comproms amb la contractaci per a la innovaci per segueix implicat en un debat poltic sobre la millor manera de tractar i organitzar les accions en aquesta rea.
Un perode de transici Compartir costos no s una realitat

Totes les agncies i empreses consultades per fer aquesta guia han indicat que prcticament mai no ha estat possible arribar a un acord sobre la possibilitat de compartir costos (o concedir descomptes). Com a resultat de les negociacions fallides, les autoritats solen cobrir el cost total dR+D i insistir a quedar com a propietries de tots els drets de propietat intellectual, fent que la difusi de les solucions sigui ms complicada. En els casos en qu les empreses han intentat explotar els resultats dels projectes dinnovaci, shan trobat que els mercats eren menys oberts del que sesperaven, la qual cosa les ha desanimat a lhora de tenir en compte lexplotaci en negociacions de projectes futurs. La contractaci destinada a la innovaci segueix sent ms un procs de transici que una poltica acabada. Malgrat tot, hi ha oportunitats considerables si mirem les macrotendncies de les poltiques i la inversi planificada en rees com lenergia, el canvi climtic, el transport i la salut. La innovaci ser necessria per aconseguir els objectius governamentals no noms per a la societat en conjunt, sin per als seus propis serveis pblics. Tanmateix, no queda tan clar de quina manera simplementar la contractaci per a la innovaci i si la majoria de les agncies pbliques acceptaran la innovaci com a valor organitzatiu inherent. Per tant, les empreses haurien de dedicar recursos suficients a la planificaci de qualsevol comproms relatiu a la contractaci per a la innovaci. Entendre el client no noms en termes poltics sin tamb en la seva capacitat dactuar i executar ser noms el primer pas. Probablement entrareu en un territori relativament inexplorat tamb en forma de contractes juntament amb el vostre client, afegint incerteses per a tots. Finalment, s poc probable a curt termini que les autoritats pbliques tinguin un nic protocol i plantejament de la contractaci per a la innovaci, i per tant haureu de difondre les millors prctiques entre els clients per donar suport al procs.
Els mercats no estan oberts realment

Malgrat els reglaments que indiquen el contrari, les autoritats contractants intenten concedir contractes als provedors locals fins i tot quan aix vol dir copiar solucions que existeixen a algun altre lloc o acceptar costos ms elevats. Quan es tracta de la contractaci innovadora, la confiana s un problema perqu pot ser que no sarribin a conixer els resultats exactes. A ms, els requisits poc raonables sobre les referncies del mercat afecten negativament les empreses grans i les petites, i semblen servir ms per excloure que no pas per obrir possibilitats. Les empreses i els lders pblics consultats per a aquest captol van indicar que la inseguretat legal a la qual es fa referncia sovint poques vegades ha evitat que un projecte dinnovaci simplementi quan tots els grups dinters han estat compromesos totalment amb el programa.
3.6
Entrevista
Dr. Juan F. Rada
3.5
Moltes oportunitats
La contractaci pblica destinada a la innovaci ha arribat, per es troba en una fase de transici. Les empreses interessades haurien dadjudicar-hi els recursos sucients i considerar b el seu paper en aquest entorn dinmic. La contractaci innovadora tamb es podria considerar laspecte dalt nivell dels objectius de la contractaci verda i socialment responsable, perqu cap dells s viable sense un cert grau dinnovaci i experimentaci. En tots aquests objectius hem ressaltat les oportunitats i variacions que poden determinar com la vostra empresa es pot implicar en projectes dinnovaci amb el sector pblic.
Vicepresident snior Oracle. Sector pblic global, atenci sanitria, i educaci Juan F. Rada, vicepresident snior dOracle Corporation, amb responsabilitat a escala mundial per al sector pblic, de la salut, i solucions per al sector de leducaci. s tamb el membre de lequip de gesti per Europa, Orient Mitj i frica (EMEA) Dr. Rada, segons vost en qu consta la contractaci pblica? Pot haver-hi moltes definicions. Les dividir en quatre grups:
Procs: Com un govern tracta dentendre els problemes que vol resoldre, buscant les
millors prctiques tant en altres governs com en el sector privat, consultant les opinions dels venedors, abans de presentar una sollicitud dinformaci o una sollicitud de proposta.
ACC1
58
ACC1
59
Objectius: Com sn dambiciosos: si volen optimitzar o automatitzar els processos, replantejar la forma de treballar de lagncia o el grup o noms augmentar la productivitat. Si volen fer servir la contractaci per fomentar el desenvolupament de noves tecnologies (p. ex. flotes elctriques) o anar sobre segur amb les existents.
Un bon exemple el trobem en el camp de la seguretat en laplicaci de la llei, en qu tothom critica els dipsits tancats dinformaci com a impediment per fer millors poltiques, per les peticions dinformaci i propostes que demanen explcitament com superar-ho amb plataformes unificades sn rares o inexistents. Dacord amb la seva experincia, quins sn els projectes en qu la contractaci pblica ha derivat realment en un impuls per a la innovaci i, per tant, tamb ha ajudat a crear nous mercats per a Oracle i altres empreses? Els serveis compartits sn els que em vnen al cap. Les xarxes intelligents de distribuci denergia podrien ser un altre exemple, i altres elements intelligents, com les carreteres i ciutats intelligents, per no les veiem aix. Com he explicat abans, aix exigeix que el sector pblic compri arquitectura i un full de ruta en qu els productes individuals puguin canviar durant un perode de tres a cinc anys dimplementaci. s interessant veure que es tracta dinversions en infraestructures, perqu aix s el que sn els serveis compartits, aix com els G-Clouds. Les petites empreses que estiguin pensant a invertir en productes i serveis sostenibles i innovadors veuran que el seu xit depn en gran mesura de si els seus productes es consideren sota criteris de costos o tamb sota criteris ms amplis. Quin consell donaria a les pimes a lhora de planicar la seva estratgia per als mercats pblics europeus i globals? Com he comentat anteriorment, la qesti s com es perfilen els requisits i si la intenci s animar la innovaci en tecnologia mediambiental, per exemple, i per tant si aquesta innnovaci hauria de tenir ms pes en lavaluaci. El meu consell per a les pimes s que avalun b el projecte en primer lloc, especialment perqu el sector pblic exigeix termes i condicions que poden ser molt esgotadors. Quins sn els criteris que vost recomanaria per escollir mercats inicials per a solucions innovadores i quins creu que seran els impulsors futurs determinants de la innovaci i les vendes dalt valor afegit per a aquestes empreses (p. ex., ecologia, comer just, consideracions socials, sistemes oberts, nances privades)? Les empreses ms petites haurien de centrar-se en nnxols especfics (que poden ser molt grans), crear una referncia clara i desprs qualificar a escala i de forma detallada els acords i tamb els mercats i els pasos en els quals es volen centrar. Els plantejaments amplis no funcionaran a mitj termini. Els ms centrats tindran ms possibilitats dxit. La contractaci pblica electrnica pretn proporcionar un millor accs als mercats internacionals i ms transparncia, i hauria dampliar labast de les licitacions de contractaci pblica. Per sembla que les plataformes estan fragmentades i pot ser que no ofereixin una informaci unicada sobre els mercats globals, de manera que probablement no es podran fer servir com a instruments per impulsar la innovaci. Aix s correcte. A ms, de vegades els pasos exigeixen referncies i exemples del seu propi territori i ni tan sols les referncies de la UE es consideren vlides. Aix no noms perjudica el mercat com sin tamb la capacitat de les pimes i fins i tot de les empreses grans de crixer i participar. Aquest requisit hauria destar prohibit explcitament a la UE.
Productes: Fomentar els estndards oberts, combinar fonts obertes i convencionals en software, fomentar la interoperabilitat i utilitzar serveis mbils. Anar per endavant en termes de suport a les tendncies al sector (p. ex. s destndards). Contractes: Moltes de les implementacions de TI del sector pblic poden ser projectes a llarg termini que durin anys, similars a la construcci dun aeroport o un port, per sn tractades de formes diferents i la conseqncia s que els governs acaben amb solucions puntuals i no amb plataformes, i aleshores la rotaci del personal empitjora el problema. Un projecte de diversos anys (Smart City ns un bon exemple) exigeix la implementaci de molts components durant un perode de temps llarg i amb canvis organitzatius. Aix requereix formes de contractaci molt ms innovadores. Es pot comenar modernitzant els ingressos (impostos, quotes, etc.) per crear una base slida i desprs passar a serveis per als ciutadans. s a dir, la contractaci pblica innovadora requereix processos, objectius, productes i contractes innovadors.
Europa est fomentant ls de poltiques de contractaci innovadora per estimular la innovaci en leconomia global per assolir els objectius establerts a lagenda de Lisboa. A partir de la seva perspectiva i experincia, quines sn les oportunitats que podria aportar la contractaci innovadora? Loportunitat principal s buscar solucions creatives que, per definici, impliquin una combinaci dempreses. Els exemples inclouen rees crtiques com la illuminaci local per reduir el consum, per tamb per reduir els costos del govern local. Aquests projectes necessiten molts actors, grans i petits. Aix doncs, els projectes han de resoldre problemes grans pas a pas. Un altre exemple sn els sistemes energtics de bucle tancat, informtica comunitria en nvol que pot servir els governs locals, les escoles, la policia i altres actors. s a dir, s ms una contractaci basada en projectes que una contractaci basada en una soluci puntual. T sentit tractar la TI governamental com a projectes dinfraestructura en molts casos, si no tots, ms que veure-la simplement com solucions fragmentades per a les diferents agncies, governs locals o ciutadans. Amb la seva perspectiva global sobre la realitat de la contractaci pblica a tot el mn, podria illustrar les diferncies entre les declaracions poltiques i les realitats per als negocis que intenten vendre productes i serveis innovadors? Els mercats europeus i altres mercats importants ja estan impulsant la innovaci a travs de la contractaci pblica? La realitat s que la contractaci rarament s innovadora en el sector pblic des dun punt de vista tecnolgic o de projectes. Hi ha molts motius, inclosa laversi al risc dels funcionaris i els seus caps poltics, la inrcia dun sistema en qu, per exemple, cada agncia creu que s diferent, fins i tot comparada amb altres agncies similars daltres pasos. Aix impedeix que es puguin compartir plataformes, la interoperabilitat, etc. A molts pasos europeus se segueixen personalitzant els sistemes, la qual cosa vol dir que no poden migrar a la segent tecnologia ni aprofitar les actualitzacions. Aix en part s perqu els sectors pblics estan impulsats per lleis administratives que sn especfiques de cada pas, o fins i tot dun estat, per amb aix assumeix que les normes especfiques han de convertir-se en components del sistema. Aix ja no succeeix, perqu els sistemes de TI actuals es poden separar arquitectnicament les normes de la seva execuci i canviar les normes fent servir llenguatge natural, sense incrustar el codi directament al software. Es tracta duna innovaci crtica i canvia la forma de mirar els sistemes. ACC1
60
ACC1
61
3.7
Estudis de casos
Mercat per a innovacions en serveis a les ciutats
Amb quaranta governs locals ms, Living Labs Global ha desenvolupat mecanismes efectius per ajudar les autoritats a recollir informaci del mercat i llanar innovadors projectes de contractaci en associaci amb 450 empreses i centres de recerca de tot el mn. La recollida sistemtica dinformaci del mercat s un repte important per als compradors pblics que intenten trobar solucions als nous reptes, especialment quan parlem de serveis basats en tecnologia. Al mateix temps, les empreses ms petites que desenvolupen serveis dalt valor afegit per a les ciutats shan enfrontat al repte impossible dentendre les necessitats dun mercat del sector pblic que consta globalment dunes 567.000 autoritats locals. Per definici, la contractaci innovadora hauria de ser linstrument dels governs per comprar solucions noves o avanades per afrontar els seus reptes, per hi ha pocs governs locals que tinguin un procs sistemtic de recollida dinformaci. Segons lAjuntament dEstocolm, mentre 3.500 funcionaris participen en la seva iniciativa de serveis electrnics, un programa dinversi de 65 milions deuros, ning no socupa de comprovar si shan desenvolupat solucions adequades a altres llocs. Per tant, tots els projectes comencen de zero, confiant en contractistes marc per al desenvolupament de solucions. Per a les ciutats, aix vol dir que per defecte la roda es reinventa a cada projecte. Per a les empreses ms petites que desenvolupen aquestes solucions nnxol i que no sn contractistes habituals de totes les autoritats rellevants, aix els treu de forma efectiva del seu propi mercat perqu no han comenat per pensar en la necessitat.
durant un perode de sis mesos, i a ajudar a avaluar limpacte abans de redactar les especificacions de la contractaci.
Les ciutats i les empreses es benecien dun procs davaluaci documentat que ofereix diferents graus de profunditat de lavaluaci en funci de si un funcionari sest informant sobre lestat actual dun camp o si est seleccionant una soluci per implementar un programa pilot amb lajuda dun grup davaluaci internacional. En tots els casos, el procs es documenta i es proporciona informaci til a les empreses. Les ciutats i les empreses es reuneixen peridicament i mantenen converses a travs de
les diferents Cimeres Living Labs Global que tenen lloc a tot el mn.
Desbloqueig dels mercats internacionals

Aquest procs ha obert un nombre significatiu doportunitats de contractaci per a empreses innovadores amb els governs locals. En un mercat en qu els nombrosos governs locals no tenen una veu unificada i com a compradors rarament comuniquen els seus reptes i les seves demandes, Living Labs Global proporciona a les empreses una informaci important en temps real sobre els interessos emergents en contractaci pblica. Aquest procs ha perms aconseguir un procs de precontractaci ms transparent, i tamb ha ajudat a donar confiana a les empreses a lhora dentrar en un mercat potencial de 40 ciutats amb un total de 120 milions de ciutadans. En el cas del Sistema de Gesti de Residus Urbans dUrbiotica (cas tractat en aquest captol), o Astando, que va guanyar la convocatria de programes pilot per a El futur de la bicicleta a Copenhaguen, aquestes dues petites empreses rpidament han passat dinventar una nova soluci a subministrar primeres experincies de mercat internacionals. Els esforos de treballar amb les ciutats han compensat perqu les han ajudat a comprometres ms amb la feina amb empreses internacionals per identificar oportunitats de contractaci innovadora. Per exemple, Living Labs Global, juntament amb lAjuntament de Barcelona, ha coorganitzat catorze cimeres internacionals amb empreses que subministren solucions innovadores
El cost de la transparncia
Per tant, les empreses normalment recorren a propostes no sollicitades per a les ciutats, que poden tenir un cost de 7.500 a 12.000 euros per ciutat i que normalment generen un 10% de clients potencials interessats i noms un 2% de contractes. I el que s encara pitjor: ats que les autoritats pbliques no tenen procediments instaurats per rebre propostes no sollicitades, s probable que les empreses no rebin cap tipus de resposta sobre la seva proposta, cosa que podria contribuir al desenvolupament dels seus productes. Com a resposta a aquesta situaci, Living Labs Global, una organitzaci sense nim de lucre amb seu a Copenhaguen des del 2004, ha reunit 40 ciutats i 450 empreses productores dinnovacions per proporcionar una millor informaci sobre el mercat, un procs per a propostes no convocades i la introducci de programes pilot com a pas important previ a la contractaci. De forma important, retalla el cost de contactar amb les ciutats en un 99% centralitzant la recopilaci de la informaci sobre el mercat i fent-la accessible. Per aconseguir-ho, Living Labs Global proporciona els processos segents:
Ciutats i companyies membres de Living Labs Global
Les empreses presenten les seves solucions a les ciutats en forma daparadors concisos
que sn revisats peridicament en lnia per uns 60.000 usuaris de 3.000 ciutats de tot el mn.
Les ciutats presenten els seus reptes mitjanant convocatries de programes pilot en qu es convida les empreses a presentar aparadors per a una oportunitat de rebre un suport total (no financer) de la ciutat per implementar un programa pilot de la soluci normalment
ACC1
62
ACC1
63
a les ciutats. El seu Urban Lab 22@ s un punt de contacte per a les empreses que presenten propostes no sollicitades dinnovaci i projectes pilot a la ciutat, amb un temps i informe de resposta garantits.
La sollicitud de subvencions per a programes rellevants de recerca, innovaci i programes pilot.

Lobjectiu de les activitats era preparar el terreny per a la contractaci pblica. Dues respostes habituals de poltics i agncies illustren els reptes als quals senfronten a lhora diniciar processos de contractaci innovadora: Com podem pensar a comprar els seus serveis si vosts en sn els nics provedors? Decidirem qu volem fer i convocarem propostes. No estem interessats en idees no sollicitades. Lequip que hi ha al darrere de Trip Convergence ha invertit uns 275.000 euros en el desenvolupament de la seva soluci, la protecci de la propietat intellectual, el desenvolupament de mercats internacionals, la realitzaci dun projecte IDEA per al Comit de Recerca en Transport dels EUA, i la iniciaci dun projecte independent dAuckland amb diversos grups dinters externs que hi donen suport. Al voltant de 165.000 euros daquests costos van ser coberts per subvencions i ingressos, la majoria per mitj de la subvenci per al desenvolupament del mercat atorgat per New Zealand Trade and Enterprise.
Connexi entre grans i petits provedors

Des del 2010, grans empreses com Oracle Corporation, amb una gran base de clients del sector pblic en alta tecnologia, han treballat amb Living Labs Global per crear un ecosistema de petites empreses com a socis per a projectes innovadors de contractaci pblica que exigeixen una experincia en nnxols o solucions especfiques dun alt valor afegit. Aix permet que les petites empreses es converteixin en part de la cadena de subministrament i es beneficin de labast global del mrqueting, el lobbisme i la intelligncia duna gran empresa global. La comunitat en lnia de compradors i innovadors segueix desenvolupant-se amb un pla per comprometre 500 ciutats i 5.000 empreses com a collaboradors actius. El premi Living Labs Global es considera un certificat dexcellncia de primera classe, presentat el 2011 per un consorci de vuit ciutats globals dEuropa, sia, Amrica i frica. Per a les 250 empreses participants, el premi tamb ajuda a rebre un senyal del mercat respecte de la seva demanda emergent, i obrir la prxima ronda doportunitats pilot.
Crear un mercat, no noms vendre
Entrada al mercat global amb una aplicaci revolucionria en transport

Trip Convergence, una petita empresa de Nova Zelanda, va experimentar de primera m les dicultats de llanar una soluci innovadora en el sistema de contractaci pblica i va descobrir que la persistncia, pensar en gran i treballar en equip amb els usuaris nals poden acabar sent les millors inversions. Trip Convergence Ltd s una empresa de nova creaci que presta serveis de transport compartit i que va ser fundada per dos entusiastes emprenedors el 2004 a Auckland, Nova Zelanda. Lempresa es va crear per comercialitzar un servei exprs de flota de vehicles, un sistema per a la formaci de flotes de vehicles que els cofundadors havien inventat i per al qual havien iniciat el procs de sollicitud de la patent. Tot i que est situada a Nova Zelanda, lempresa busca mercats per a la seva innovaci a tot el mn per comercialitzar les seves patents, que cobreixen el carpooling (viatges compartits en autombil) a Nova Zelanda, Austrlia, els EUA, i est pendent al Canad. Malgrat tenir un subsidi per al desenvolupament al mercat nord-americ concedit per New Zealand Trade and Enterprise, Trip Convergence ha topat amb una srie de barreres per entrar als mercats. Aquestes experincies sn indicatives dalguns dels reptes als quals tamb senfronten altres empreses que pretenen beneficiar-se de les oportunitats de la contractaci pblica innovadora. En particular, els innovadors senfronten a una manca de finanament o de programes de contractaci que puguin fer avanar les seves solucions. Trip Convergence es va centrar en la creaci doportunitats de finanament per a la recerca, el desenvolupament i la implementaci a travs de tres lnies dactivitats:
Desprs de sis anys de dedicar-hi esforos i diners, lequip ha adaptat la seva estratgia i est promovent el llanament de lInstitut internacional Ridesharing (a partir del 2011) per establir objectius realistes i desenvolupar estratgies holstiques basades en la investigaci. LInstitut Ridesharing t lobjectiu de doblar el nombre de persones que comparteixen vehicle fins al 2020, inspirar els responsables de la presa de decisions i els inversors i crear un pla dacci com del qual Trip Convergence espera beneficiar-se.
El procs del carpooling exprs

A San Francisco, aquest sistema es coneix com a casual carpooling i com a slugging a Washington DC, on va nixer a la dcada de 1970 i va crixer per ell mateix als corredors que tenien carrils especials per a carpool amb HOV3 (carpools amb un mnim de tres persones) i complien els requisits HOV4. Al voltant de 10.000 persones hi participen cada dia a cadascuna daquestes ciutats. Quan shi ha sumat labonament amb identificaci prvia, les transferncies de crdits per a viatges entre viatgers i conductors basats en els viatges que fan junts, i lestabliment de llocs de trobada ben identificats i destacats, han fet que el sistema anterior sadapti per passar a ser una part ms formal del sistema de transport.
El procs poltic, pressionant els directius per tal que entenguessin el carpooling i hi donessin suport.
La presentaci no sollicitada, informant les agncies de transport regional i municipal.
ACC1
64
ACC1
65
Entrada en el mercat del carpooling
2004
Constituci de Trip Convergence
2005
Denegat Subvenci per a la innovaci Agncia de transport (2005, 2006, 2008)
2006
Denegat Subvenci per al desenvolupament del mercat dels EUA de NZ Trade & Enterprise
2007
Denegat Convocatria Highways for Life (Departament de Transport dels EUA)
gia innovadora per a finestres energticament ms eficients. Els progressos recents dels productes de vidre, que han perms aconseguir un vidre ms allant, van fer viable intentar anar ms enll en leficincia energtica de les finestres.
Agrupar els compradors al voltant dun objectiu atractiu

NUTEK va fer una convocatria destinada a reduir les prdues energtiques de les finestres en un 50%. Un repte de la indstria de la construcci era lelevat grau de fragmentaci i labsncia de compradors disposats a assumir el risc dapostar pel progrs tecnolgic. Per tant, la convocatria es va organitzar juntament amb grups de compradors del sector privat per garantir la demanda i una acceptaci mnima al mercat. Amb un govern que en realitat no volia comprar cap finestra per que volia finanar progressos tcnics, era crucial que el grup de compradors es compromets a contractar un determinat nombre de metres quadrats de les finestres que complissin les especificacions. Per afegir-hi ms incentius, el govern va oferir un subsidi del 30% a les finestres noves venudes fins a un determinat volum total. Es va consultar experts en relaci amb el desenvolupament de les especificacions per a la convocatria, inclosos els clients potencials interessats del grup de compradors, experts i representants de diverses organitzacions dhabitatge pblic suec. Desprs de la publicaci, els fabricants mitjans van expressar dues preocupacions. Una era el repte tcnic que sels havia presentat i laltra la voluntat del mercat dadoptar els productes ms enll del grup de compradors inicial. Per lestalvi significatiu de costos en energia per als usuaris finals tamb proporcionava un fort incentiu que podria mantenir les actualitzacions.
2009
Presentaci del Carpooling flexible per al transport dels membres del parlament i el senat a Olympia (EUA) Preseleccionats Presentaci a lagncia de planificaci metropolitana de San Diego Denegat Sensors biomtrics per a la prova de San Diego daplicacions docupaci del vehicle Sollicitud Estudi de viabilitat com a idea de trnsit del comit de recerca del transport dels EUA
2008
Aprovaci Subvenci per al desenvolupament del mercat dels EUA de NZ Trade & Enterprise
Perdut Lagncia de planificaci metropolitana de San Diego subvenciona propostes competidores
Prioritzaci El projecte de demostraci del carpooling flexible sincorpora a lesborrany del pla de transport dAuckland
Aprovaci Estudi de viabilitat duna idea de trnsit carpooling flexible per a les estacions de trnsit Cap soci Cap agncia de transport sassocia per al programa pilot del Departament de Transport dels EUA (2009, 2010)
2010
Inversi Incorporaci del sistema de seguiment per SMS integrat a la soluci Excls El pla del transport dAuckland no fa cap referncia al carpooling flexible Denegat Lestat de Washington adjudica el projecte de carpooling flexible a un competidor
Ronda 1:
Amb un termini de sis mesos per al desenvolupament, vint-i-una empreses van respondre a la convocatria. Tretze daquestes empreses van subministrar solucions que complien els criteris de rendiment i per a les quals es van fer prototips per fer proves a linstitut de recerca. Quatre finestres van complir les especificacions durant les proves, i cada fabricant va rebre una compensaci de 10.000 euros. Dues companyies van ser les guanyadores, un gran fabricant i una pime, i van rebre 20.000 euros cadascuna i un contracte per vendre diversos milers daquestes finestres al grup de compradors. Per estava clar que aquestes finestres, que els arquitectes i els constructors consideraven poc atractives, mai no atraurien un mercat ms ampli. Com a resultat, es va iniciar una segona ronda de contractaci.
Llanament Mrqueting del carpooling exprs dAuckland amb els grups dinters, per no amb lagncia de transport local.
Llanament LInstitut Ridesharing dels EUA es proposa doblar ls de vehicles compartits a tot el mn fins al 2020
Creaci dun mercat per a nestres innovadores energticament ecients

Amb un inters cada cop ms gran per lenergia, el govern suec va observar que les nestres no complien el seu important potencial destalvi. La contractaci tecnolgica de NUTEK agrupava compradors i subvencions pbliques per recompensar els fabricants innovadors de mida mitjana que duplicaven lecincia energtica. En un pas fred com Sucia, conservar lenergia a les llars genera un estalvi real. Les finestres eren el punt dbil en la conservaci de lenergia, perqu perden deu vegades ms energia que les parets. Desprs dintroduir el vidre triple trempat la dcada de 1970, no es van produir millores importants fins al 1990. Com a resultat, lAgncia Governamental Sueca NUTEK (actualment Agncia Energtica Sueca)7 va organitzar una contractaci de tecnologia en virtut del seu Programa de contractaci de tecnolo-
Ronda 2:
El grup de compradors volia continuar el desenvolupament per aconseguir una finestra energticament eficient i estticament atractiva. El govern suec va oferir als provedors potencials un temps de consultoria gratut amb arquitectes per contribuir al disseny daquesta nova finestra. Cinc fabricants van presentar finestres noves. Quatre dels productors havien participat a la primera ronda, mentre que una de les empreses era nova a la contractaci. En aquesta ronda no es va anunciar cap guanyador. Totes les finestres complien les especificacions. Desprs de finalitzar la contractaci, el govern suec va promocionar activament les qualitats de les noves finestres entre els propietaris dhabitatges i el pblic en general. El procs global va durar cinc anys.
7. Aquest cas es va elaborar amb material proporcionat per VINNOVA, lAgncia Sueca per a la Innovaci.
ACC1
66
ACC1
67
Acceleraci de lecincia i la demanda

Les finestres per als consumidors ofereixen poques possibilitats de protegir les innovacions amb drets de propietat intellectual. Per tant, el que fan els fabricants s seguir els lders i competidors del sector de prop, i adoptar les innovacions de forma orgnica. Un producte nou que entra amb xit al mercat normalment desencadenar solucions similars que seran desenvolupades per altres. A la primera ronda, les empreses guanyadores van aconseguir una reducci del 60% en prdues denergia en els seus dissenys, la qual cosa va representar un gran xit, per els resultats es van considerar poc atractius i els vidres absorbien massa la llum. Tot i aix, els compradors es van veure incentivats pel prometedor estalvi energtic que es podia vendre als clients. El desenvolupament continuat a travs duna segona ronda de contractaci de tecnologia va resultar en finestres amb una reducci lleugerament inferior de la prdua energtica, un 40%, per amb un disseny molt millorat i una acceptaci positiva per part del mercat. Com a resultat, lestndard general deficincia energtica va augmentar significativament. Un efecte no intencionat per durador va ser que els fabricants suecs, normalment empreses mitjanes, van aconseguir un major grau de competitivitat per mitj de leficincia energtica en un moment en qu fabricants dels pasos bltics entraven al mercat nrdic amb productes de baix cost. En lloc de perdre posicions davant els competidors, les empreses van aconseguir augmentar la seva quota de mercat.
daparcaments al carrer. Tot i que lAjuntament de Tallinn no va contractar una innovaci com a tal, va permetre que els provedors del servei invertissin i desenvolupessin les seves solucions amb un marge inicial ms elevat que va donar als provedors la confiana necessria per dur a terme les inversions en el desenvolupament de la tecnologia. Un dels beneficiaris va ser Trigger Software, una petita empresa de software amb seu a Estnia que va desenvolupar la soluci daparcament mbil que oferia Tele2. El provedor de la tecnologia innovadora de Tele2 va posar les bases del que ms endavant es va convertir en lempresa NOW! Innovations lany 2003. Des daleshores, NOW! Innovations ha treballat molt per exportar la histria dxit de Tallinn internacionalment, perqu Estnia s un dels mercats ms petits dun mercat potencial de 30 mil milions deuros. Com a resultat, lequip va acceptar una inversi de Helmes, una important empresa bltica de desenvolupament de software, el 2005, i el 2006 va entrar al mercat belga. A principis del 2011 lempresa va rebre una inversi important dun grup dinversors de capital risc, incls el Fons Estoni de Desenvolupament, un fons dinversi propietat del govern creat per ajudar les companyies tecnolgiques dEstnia a expandir-se internacionalment. A Blgica, el model de negoci estoni es va adaptar a les circumstncies locals amb un xit similar desprs de noms dos anys el 35% dels pagaments ja es feia amb el mbil. En total, actualment hi ha tretze ciutats belgues que ofereixen el servei daparcament gestionat per telfon mbil creat per NOW! Innovations. A alguns pasos, com Ucrana, el repte ms important s fer que els consumidors acceptin laparcament de pagament en general. En aquests mercats lempresa ajuda a desenvolupar la legislaci i les poltiques daparcament abans de fer la contractaci o la concessi. Els EUA, que durant molt de temps han anat endarrerits en solucions mbils, tamb han despertat i han vist els beneficis de laparcament gestionat per telfon mbil, i shan convertit en el mercat ms important de NOW! Innovations. Hi ha tres ciutats que fan servir la soluci i una altra mitja dotzena estan a punt de fer-ho. Els serveis dSMS europeus es veuen substituts per aplicacions de resposta interactiva i telfons intelligents. Els EUA tamb shan convertir en un mercat potencial per desenvolupar solucions de crrega de vehicles elctrics, un sector en el qual lempresa creu que els EUA avanaran els mercats europeus. Els acords amb els ajuntaments shan estandarditzat bastant, i el punt clau ha passat a ser el marc temporal en qu les quotes daparcament shan de transferir a lautoritat de laparcament. En alguns casos, la transferncia ha de ser immediata (les quotes van directament a lajuntament), i en altres NOW! Innovations t fins a sis setmanes a partir del final de cada mes. Per a lusuari final, els marcs temporals ampliats poden crear ms varietat en les opcions de pagament, inclosa la facturaci de loperador mbil, i comptes de pagament diferit.
Com Tallinn es va convertir en la primera ciutat del mn a implementar laparcament gestionat per mitj del mbil
Inspirada per la visi de dos operadors suecs de telefonia mbil, Tallinn es va embarcar en la implantaci duna innovaci radical que va transformar la gesti de laparcament i va donar lloc a NOW! Innovations, una petita empresa capdavantera que treballa a vint ciutats dEuropa i els EUA. s fcil entendre per qu laparcament gestionat per mitj del mbil es va iniciar a Estnia: per una banda, gaireb no hi havia infraestructures daparcament, i per laltra la moneda ms gran noms valia 0,06 euros. A ms, tots els conductors tenien telfon mbil. Avui dia, ms del 80% de tots els pagaments daparcaments a Tallinn es fan amb un telfon mbil. Laparcament mbil es va introduir comercialment a Tallinn lany 2000 com a servei de valor afegit de dos operadors suecs de telefonia mbil, EMT i Tele2, als seus abonats. Els operadors van desenvolupar un acord amb el govern local de Tallinn, segons el qual la ciutat pagaria una quota del 20% dels ingressos obtinguts. Aquest acord era ms econmic per a la ciutat, perqu no havia dinvertir en parqumetres ni recollir els diners en efectiu, la qual cosa implica personal que ha de portar grans quantitats de monedes que desprs shan de comptar i processar. Lusuari final, a ms, pagava una quota de gesti de 0,32 euros per transacci. s a dir, una prima aproximada del 20% del cost mitj inicial de laparcament. La rpida acceptaci dels usuaris (amb un 35% de les transaccions el mateix any 2000), malgrat el cost, probablement es podia imputar al fet no haver de portar monedes. En una sessi daparcament mitjana shaurien necessitat 18 monedes, que pesen uns 100 g. A ms, ls dels pagaments per mbil feien que fos ms fcil pagar pel temps realment utilitzat, en comptes de pagar ms per si de cas.
Fer programes pilot, trobar mercats, evolucionar, invertir

NOW! Innovations s una histria dxit caracteritzada per una srie de caracterstiques clau:
Consolidar la innovaci
Amb els anys, la quota del 20% dels ingressos pagada per Tallinn es va reduir a noms el 10% a mesura que la soluci es va establir i va passar a utilitzar-se en ms del 80% de les transaccions
Les poltiques dEstnia, que fomenten la tecnologia i els negocis Cap servei daparcament, grups dinters ni infraestructures prvies Alta penetraci del telfon mbil entre els clients Associaci amb un important operador de telefonia mbil La histria dxit inicial va motivar lequip i els inversors a expandir-se La necessitat dinternacionalitzar-se va fer que NOW! Innovacions es fes global molt aviat Aprendre dels clients de diversos mercats va millorar loferta Immens comproms, persistncia i mobilitat de lequip principal
ACC1
68
ACC1
69
Ponderaci del cas de laparcament gestionat pel mbil a Tallinn Aparcament al centre de Tallinn Cost per 15 minuts: 18 EEK (1,15 euros)a Pes mitj dun telfon mbil (2000)c = 218 g
Lequip va estudiar el procs de venda estandarditzat i per qu durant el procs de presa de decisions les ciutats no tenien dades crtiques, com ara el motiu pel qual es repetien els mateixos errors de planificaci a la majoria dels 200 sistemes de bicicletes pbliques, en comptes de produir-shi millores continuades. Una caracterstica clau daquests sistemes, segons lequip, era que la bicicleta pblica tenia massa funcions. Com a resultat, lempresa va dissenyar la bicicleta pblica com a pea del mobiliari urb, i es va centrar rigorosament en la sostenibilitat i limpacte mediambiental. La sostenibilitat, per a Urbikes, significa calcular el cost del cicle de vida de la bicicleta o b la longevitat de la soluci amb el cost mnim. A ms, lempresa va decidir centrar-se en lusuari com a client ms que en les autoritats pbliques.
2 hores daparcament = 144b monedes dEKK
218 g 720 g
Clients potencials a la porta de casa

Lany 2008, lAjuntament de Granollers va escollir Urbikes perqu el seu sistema de gesti estava integrat en la infraestructura daparcament existent de la ciutat i no calia implementar nous servidors, xarxes i quioscs. Els costos de manteniment de la bicicleta tamb eren ms baixos que les altres alternatives, perqu la bicicleta es va dissenyar sense cadena i amb altres components no estndards que no es poden robar. LAjuntament va comprar les bicicletes, el mobiliari dels aparcaments i el sistema de gesti. Aix va oferir a Urbikes loportunitat de dur el seu procs bsic dR+D de la taula de dibuix al carrer, fent evolucionar la soluci amb cada fase dimplementaci i amb les necessitats i caracterstiques canviants de les ciutats. Per tant, la contractaci pblica va fer possible el desenvolupament del producte. LAjuntament de Vic va veure que els sistemes de bicicletes pbliques a gran escala patien una acumulaci unidireccional dun gran nombre de bicicletes, i el 2010 va triar Urbikes per proporcionar menys unitats per al centre de la ciutat. En aquesta segona implementaci, les experincies de Granollers van ajudar a millorar la planificaci per subministrar un sistema ms centrat, que va derivar en una reducci del 80% en costos de manteniment.
Parqumetres = 0
Telfon mbil penetraci (2000)d = 54%
a. Ciutat de Tallinn. b. Ciscoins.net. c. Life cycle of a cell phone, Environmental Literacy Council (2004). d. Oficina Estadstica dEstnia.
Reinventant la bicicleta pblica

El 2010 ms de dues-centes ciutats gestionaven ms dun mili de bicicletes pbliques, des de les set ciutats que ho feien lany 2000. Aquest espectacular creixement va ser possible grcies a labast global dun petit grup de multinacionals. Per Modular va fent cam en aquest mercat centrant-se en el disseny, el sentit com i la sostenibilitat. Modular s una empresa petita que sha dedicat al disseny i la venda de mobiliari urb centrat en laparcament de bicicletes per als governs des del 2003. Els reptes inicials eren incloure la sostenibilitat a lagenda i motivar les ciutats per tal que entenguessin que els aparcaments de bicicletes eren una part integral de la vida de la ciutat. Com moltes altres empreses, Modular va viure el repte que representava que les ciutats contractessin dacord amb el seu propi pla, amb poc espai de maniobra per rebre propostes no sollicitades. Com a resultat, lempresa va comenar a confiar en els lders dopini de les ciutats per posicionar els seus productes i solucions, fent que lempresa cada cop sallunys ms dels seus productes principals i segus les demandes daquests intermediaris.
Avantatge a travs de la planicaci

A altres ciutats, Urbikes va veure que moltes implementacions dels sistemes de bicicletes pbliques no es basaven en una anlisi tcnica sin en altres motius, com la disponibilitat de fons destmul econmic que shavien de gastar independentment dels elevats costos de manteniment associats als sistemes convencionals. Per lempresa va seguir invertint en R+D, i es va associar amb la Fundaci Ytech, liderada per lempresa capdavantera de les bicicletes pbliques a Amsterdam a la dcada de 1960. El 2011-2012 Urbikes introduir la bicicleta elctrica com a nou servei de transport pblic, per al qual els ciutadans estaran ms disposats a pagar, reforant el model de negoci sostenible dUrbikes en comparaci amb els seus competidors ms grans.
Arrancada amb el disseny Seguiment global dels usuaris

A partir del 2008 lempresa va fer un pas ms atrevit i va dissenyar un sistema de bicicletes pblic, Urbikes, que va guanyar diversos premis internacionals. Urbikes s el resultat dun estudi realment analtic sobre com els sistemes de bicicletes pbliques genrics reproduts per multinacionals a ciutats com Pars, Barcelona o Hangzhou es van estendre tan rpidament i per qu no eren sostenibles i, en molts casos, morien dxit. Urbikes aprofita lentusiasme duna comunitat global de seguidors per dur els seus sistemes manuals i elctrics al mercat, i fa servir la veu de lusuari final per obrir oportunitats de contractaci pblica. Com a resultat, el seu mercat inicial ha gravitat cap als Pasos Baixos, on shan tancat acords per dur a terme implementacions pilot a Amsterdam.
ACC1
70
ACC1
71
Una proposta guanyadora de bicicletes pbliques Cost anual dun sistema tpic de bicicletes pbliques Cost anual dUrbike 6.000 euros 1.200 euros
ciona a) una histria dxit inicial, b) la flexibilitat per comprometre-us en la comercialitzaci a terceres parts, i c) que una altra companyia aprofiti loportunitat en lloc vostre.
Podeu lliurar noms una fase del projecte

La contractaci dR+D es pot dividir en fases que sestenen durant un determinat perode de temps per assegurar la competncia entre els productors, per tamb per reduir les dimensions dels contractes i augmentar la flexibilitat. Per tant, haureu de ser conscients que pot ser que us hagueu de presentar a diverses licitacions amb els competidors per mantenir-vos en el projecte.
3.8
Recomanacions
Els procediments negociats poden obrir mercats
Per mitj de la negociaci es poden explicar els avantatges competitius o tecnolgics dels productes propis sense invertir en processos de licitaci annims que impliquen molt de temps.
Planiqueu uns costos dadquisici ms elevats per si el procs resulta ser elaborat
Els procediments de contractaci pblica innovadora inicialment es van dissenyar per a grans projectes, i poden ser ms complexos que les vostres experincies prvies atesos els requisits relatius al temps, la documentaci i el carcter no rutinari del procs. Aix pot representar un inconvenient respecte dempreses ms grans que poden tenir ms recursos per a ladquisici.
Cobriu nnxols per a consorcis o socis corporatius ms grans

Podeu participar en consorcis ms grans en el paper especial de provedor davantatges en les fases de negociaci grcies als seus coneixements especialitzats, recursos o capacitats.
Es poden presentar projectes que competeixen parallelament, i el que tingui millors resultats s el que segueix endavant
Sanima les autoritats contractants no noms a dividir els projectes en diferents fases, sin a minimitzar els riscos i augmentar la flexibilitat iniciant projectes parallels que representin diferents plantejaments per al mateix repte. Les avaluacions al final de cada fase, doncs, poden afavorir un plantejament competitiu per rebre la segent ronda de fons de desenvolupament.
Porteu la vostra recerca de primera lnia al mercat mitjanant la contractaci destinada a la innovaci
Si esteu duent a terme una recerca capdavantera i teniu un cas de negoci slid, haureu de tenir una bona oportunitat per convncer els compradors pblics per tal que inverteixin en les fases finals del procs dR+D i innovaci.
Guanyeu en competitivitat negociant els costos de la propietat

Podeu aconseguir un avantatge competitiu abaixant els preus a canvi dels drets dexplotaci de la propietat intellectual, el valor dels quals es basa en la implementaci dun slid pla dexplotaci.
Considereu els riscos i els benecis de la llicncia obligatria per als compradors
Els compradors pblics poden exigir la llicncia obligatria dels resultats a terceres parts per evitar dependre dun sol provedor. Considereu detingudament la vostra poltica i el model de negoci per evitar riscos comercials.
Quines sn les implicacions de donar una llicncia gratuta a lautoritat contractant?

Una autoritat pblica pot concedir-vos lexplotaci dels resultats de terceres parts, per retenint els drets duna llicncia gratuta. Aquest equilibri pot compensar linconvenient comercial si us propor-
ACC1
72
ACC1
73
Contractaci pblica electrnica
4
IDEES CLAU
Beneficis de la contractaci pblica electrnica: Proporciona oportunitats per a lobtenci estratgica de recursos Estalvia costos per mitj de beneficis en eficincia en el procs de compra Redueix els temps de sollicitud i execuci
REFERNCIES NDEX
4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 Introducci Poltica en acci Oportunitats Estudis de casos Recomanacions
1. 2. 3. 4. E-procurement: A guide to successful e-procurement implementation, Heywood et al. (2001) An introduction to public procurement, OGC (2008) European Commission Press Release IP/11/183, 16/02/2011 Contractaci sense fronteres a Europa, PEPPOL
BREU RESUM
Aquest captol debat sobre el concepte i les prctiques de contractaci publica electrnica, que es pot considerar lautomatitzaci de les compres, lexecuci i la facturaci dels productes i serveis sobre la base de contractes preacordats. Alguns pasos europeus estan ms avanats en ls de la contractaci capacitada tecnolgicament, a costa de la interoperabilitat transfronterera. Aix t lefecte advers afegit que pot ser difcil per a les empreses no residents participar en els sistemes de contractaci nacional, malgrat la legislaci europea existent. Com a conseqncia, la utilitzaci de la compra publica electrnica a escala europea est encara molt per sota del seu potencial, que el 2010 podria haver generat un mercat de ms de 200 bilions deuros.
Han contribut:
Kenneth Bengtsson, Carmen Ciciriello
4.1
Introducci
Les empreses competitives poden fer crixer les vendes per mitj de la contractaci electrnica a mesura que les adquisicions pbliques es fan ms ecients. Per lacceptaci varia molt, i les plataformes nacionals existents no interactuen, la qual cosa sovint diculta que les empreses no residents hi participin. La contractaci electrnica sutilitza mpliament en els sectors pblics i privats. Com a definici bsica, la contractaci electrnica es pot considerar lautomatitzaci de les compres, lexecuci i la facturaci dels productes i serveis sobre la base de contractes preacordats. A sectors com els de lautombil, els productes qumics i la logstica, lintercanvi de dades electrniques i els documents electrnics shan fet servir per intercanviar dades per a les operacions de les cadenes de subministrament durant molt de temps. Al sector pblic, la contractaci electrnica es fa servir sobretot per a articles habituals com material doficina, aliments i roba de protecci. Avui en dia dels intercanvis electrnics de dades se nencarreguen les xarxes de provedors i les connexions de sistemes directes. Els ltims anys molts governs europeus han implementat plataformes de contractaci electrnica que permeten que les empreses cren comptes, segueixin les licitacions publicades, es presentin a concursos i, en alguns casos, gestionin totes les fases del procs de contractaci electrnicament. Els processos de contractaci electrnica segueixen les directrius europees generals per a la contractaci pblica excepte en els perodes de convocatria, que sn ms breus. Les formes disponi-
Beneficis de la contractaci pblica electrnicaa
Estalvi de costos a travs de beneficis en eficincia en el procs de compra
Provedors duna millor obtenci estratgica de recursos i de ms baix cost
Millora la transparncia del mercat per lluitar contra la corrupci
Millora el compliment de les poltiques dobtenci de recursos
Proporciona oportunitats per a lobtenci estratgica de recursos
Redueix els temps de sollicitud i execuci
Redueix les redundncies i els residus
Redueix els costos administratius
a. E-procurement: A guide to successful e-procurement implementation, Heywood et al. (2001).
ACC1
77
bles de contractaci pblica inclouen els procediments oberts i restringits, els procediments negociats, les subhastes i el dileg competitiu per a projectes complexos. Quan sha escollit un guanyador, totes les empreses que han presentat propostes han de ser informades, dacord amb la legislaci europea, de qui ha estat el guanyador i dels criteris de ladjudicaci. Hi ha un perode de deu dies en qu es poden presentar reclamacions judicials. Quan shan establert acords contractuals, es poden executar comandes, facturar i pagar.
La Comissi Europea ha demanat que Sucia canvi les seves lleis i exigeix que els adjudicataris presentin un nmero didentificaci fiscal suec com a requisit previ per ser acceptats com a provedors del sector pblic.4 Les empreses que no ho compleixin no poden fer servir els sistemes de contractaci electrnica suecs. Al Regne Unit, en canvi, les empreses no residents poden participar per shan de registrar mitjanant un procs especial.
Avanant en rendici de comptes i transparncia

Alguns pasos han fet servir les possibilitats dels sistemes de contractaci en lnia per lluitar contra la corrupci. A Eslovquia el govern ha anat un pas ms enll i ha publicat totes les licitacions i tots els contractes adjudicats al portal pblic. Aquestes iniciatives dificulten que els responsables pblics de la presa de decisions seleccionin negativament els socis preferits perqu els contractes adjudicats es poden comparar amb les licitacions entrants reals. Lany 2010 el govern del Regne Unit ha exigit que les agncies pbliques publiquin tots els contractes adjudicats de ms de 700 euros i que colloquin totes les licitacions que superin un determinat import a les plataformes de licitaci electrniques, en un esfor per lluitar contra la corrupci i el frau i donar als provedors oportunitats de retallar els preus existents.
4.2
Poltica en acci
La tan esperada estandarditzaci transfronterera de la contractaci electrnica est arribant lentament, i mentrestant les empreses han dacceptar que a alguns mercats pot ser que noms shi accedeixi superant determinades barreres. Les empreses han de tenir en compte aquestes variacions i aquests desenvolupaments a lhora de seleccionar el seu mercat. Molts pasos europeus han creat sistemes nacionals de contractaci electrnica, amb la conseqncia que alguns pasos europeus estan ms avanats en ls de la contractaci capacitada tecnolgicament, a costa de la interoperabilitat transfronterera. Aix t lefecte advers afegit que pot ser difcil per a les empreses no residents participar en els sistemes de contractaci nacional, malgrat la legislaci europea i els esforos destinats a promoure exactament aquesta participaci transfronterera. Diversos sistemes nacionals simplement no estan dissenyats per a empreses no residents, i tenen problemes fonamentals com la falta de suport multilinge i requisits de nmeros didentificaci fiscal o casos de referncia (vegeu la pgina 88 i lentrevista de la pgina 59 amb el Dr. Juan F. Rada). La UE ha iniciat alguns programes per fomentar aquesta participaci transfronterera. Per exemple el PEPPOL,1 que es troba dins del Programa marc de competitivitat i innovaci de la Comissi Europea i t lobjectiu de crear un estndard europeu i una plataforma electrnica per a la contractaci pblica electrnica transfronterera (vegeu la pgina 86). Molts portals de contractaci nacionals treballen licitant contractes marc pblics ms enll dels llindars de la UE.
Despesa en contractaci pblica al Regne Unit per rea (en mil milions deuros)a Atenci social Construcci Altres serveis professionals Installacions TIC Defensa Serveis professionals de consultoria Serveis professionals de personal temporal Relatives a personal 21.264 19.862 18.791 11.084 11.051 10.952 4.148 3.996 3.996 3.586 2.985 2.972 2.529 2.158 2.141
Europa: Un nic mercat dilles electrniques

Viatges
La implementaci pot variar entre plataformes voluntries, com la plataforma SKI de contractaci del govern dans (vegeu la pgina 86), o plataformes obligatries per a totes les agncies pbliques (excepte la defensa), com Marches Publics2 de Frana. A Espanya,3 el sistema noms s obligatori per al govern central, de manera que sen limita limpacte ats lalt grau de despesa pblica no centralitzada. A Dinamarca, per exemple, tot i que el portal SKI est en angls, les especificacions de la licitaci es publiquen noms en dans. Quan les empreses shan establert com a provedores en virtut de contractes marc, rpidament poden guanyar una posici avantatjosa en relaci amb licitacions futures. Com a resultat, el 2010 els contractes marc de contractaci pblica danesa van ser criticats per permetre als compradors triar provedors existents per a nous serveis i adjudicar tasques addicionals sense una licitaci oberta.
Vehicles Gesti de residus Energia i consumibles Mrqueting i mitjans de comunicaci Solucions doficina
a. An introduction to public procurement, OGC (2008).
1. peppol.eu/. 2. marches-publics.gouv.fr. 3. catalogopatrimonio.meh.es.
4. European Commission Press Release IP/11/183, 16/02/2011.
ACC1
78
ACC1
79
Productes denginyeria Logstica Productes operatius Productes clnics i mdics Combustibles, lubricants i gasos
2.025 1.393 1.374 445 389
Segons el Pan-European Public Procurement Online Project (PEPPOL), un projecte que pretn fomentar una plataforma estandarditzada de contractaci electrnica, una millor acceptaci crearia un estalvi de ms de 50 mil milions deuros per als governs europeus.6 Altres estimacions indiquen que els processos com les subhastes electrniques podrien reduir els preus de les compres pbliques fins a un 23%. Atesos els grans volums de contractaci pblica i lacceptaci relativament baixa de la contractaci pblica, el potencial futur en termes de creixement s significatiu. La UE i els estats membres estan dedicant esforos importants per arribar a lobjectiu del 50% de contractaci electrnica a curt termini per fer realitat els molts beneficis que aix comporta. Els pasos amb bases de costos elevades, com els del nord dEuropa, han implementat sistemes de contractaci nacional com lSKI a Dinamarca (vegeu la pgina 86), fet que ha obert oportunitats significatives per tal que empreses no residents amb bases de costos ms baixes puguin participar en aquestes plataformes. Si es poden superar les barreres formals i lingstiques, els provedors competitius haurien de tenir oportunitats significatives. Les oportunitats de la contractaci electrnica varien en els diferents mercats. La Greater London Authority7 gasta anualment 4,7 mil milions deuros en contractaci pblica, un 13% o 522 milions deuros dels quals sadjudiquen a pimes. Les poltiques de Londres pretenen augmentar la quota de la despesa en pimes i el Regne Unit s molt actiu en limpuls de la contractaci electrnica.
4.3
Oportunitats
El 2010, Europa havia gastat noms el deu per cent de la despesa de 210 mil milions deuros que pretenia fer a travs de la contractaci electrnica, de manera que va perdre ecincies importants. Un impuls en les adopcions obrir nous mercats, per les empreses haurien destudiar amb cura els desenvolupaments de la seva cartera de productes especcs. Els governs de la UE gasten 420 mil milions deuros o el 3,55% del PIB en la contractaci pblica publicitada obertament.5 Sestima que el 2010 la contractaci electrnica va representar un 5%. Aix implica que el mercat europeu total per a la contractaci electrnica s duns 20 mil milions deuros. Aix es troba significativament per sota de lambici inicial de 210 mil milions deuros, o el 50% de la contractaci electrnica anual anunciada per la UE el 2005.
Contractaci pblica publicitada obertament a empreses europees
Dinamarca 2 mil milions deurosa Contractaci electrnica en milions deuros per rea de despesa TI Energia Consultoria Telecomunicacions i comunicaci de dades Material doficina, impressi i escaneig Alimentaci i begudes
a. ski.dk/om/okonmi/Sider/default.aspx.
620 540 220 140
Mobiliari Equipament de recerca i laboratori Cotxes Materials de construcci, materials elctrics, eines i fusta Equipament de cuina
60 60 40 20
140
20
120
Altres
20
Ms de 40 milions deuros Ms de 20 milions deuros Menys de 20 milions deuros
En general, la tecnologia de la informaci, lenergia i la consultoria sn les partides ms importants subministrades per les oficines pbliques per mitj de la contractaci electrnica, com demostra la despesa danesa en contractaci electrnica. Ara b, si ho comparem, les dades sobre despesa en contractaci pblica general del Regne Unit mostren que les rees de benestar social, construcci o installacions constitueixen els volums generals ms elevats de contractaci pblica. Per entendre loportunitat de la contractaci electrnica les empreses han destudiar el seu sector detingudament. Un primer factor s entendre quins mercats compren una determinada cartera de
5. Eurostat.
6. Contractaci sense fronteres a Europa, PEPPOL. 7. london.gov.uk/rp/docs/respro2010.pdf.
ACC1
80
ACC1
81
productes mitjanant la contractaci electrnica, i quin percentatge de la despesa total es contracta electrnicament. En segon lloc, les empreses poden revisar les tendncies cap a una adopci ms mplia de la contractaci electrnica a la seva cartera de productes. Una lnea de productes pot ser candidata a la introducci a la contractaci electrnica, i oferir loportunitat de convertir-se en lempresa que ha fet el primer pas i per tant gaudeix dun cert avantatge. O la contractaci electrnica pot representar una quota de mercat en expansi que sintrodueix en les formes tradicionals de ladquisici.
Preferncia per les empreses ms petites

Molts contractes es reserven per a empreses petites i mitjanes, com es descriu al procs del Reglament de les adquisicions federals (FAR). Aix garanteix que les empreses ms petites rebin una proporci justa dels contractes federals. Per si mateixa, la plataforma no tracta qestions de transparncia, per t el suport daltres plataformes com el Sistema Federal de Dades de Contractaci,11 que dna accs a tots els contractes de ms de 3.000 dlars i el Sistema Electrnic dInformaci sobre Subcontractacions12 per registrar i informar sobre les activitats de subcontractaci.
Compliment dels requisits daccessibilitat
4.4
Estudis de casos
Ampliaci de labast en lnia dels programes de contractaci dels Estats Units
La pgina web federal sobre oportunitats de negoci garanteix que la contractaci es dugui a terme en uns termes justos i igualitaris per a tot tipus de negocis. Les agncies federals han de penjar-hi els contractes de ms de 25.000 dlars i oferir una plataforma amb un suport addicional per presentar ofertes per a contractes pblics. El FedBizOpps (FOB) s lnic punt dentrada dels compradors federals dels EUA per publicar oportunitats de negoci superiors als 25.000 dlars. Els provedors interessats poden buscar oportunitats i presentar les seves ofertes mitjanant perfils en lnia. La plataforma forma part del web ms ampli de lAdministraci de Serveis Generals dels EUA, Integrated Acquisition Environment (IAE). Les eines ajuden a fer negocis de forma eficient amb les organitzacions governamentals mitjanant serveis i portals com lAcquisition Central8 i la US Small Business Administration.9
Un aspecte important de la plataforma s el requisit de complir la secci 508 de la Llei de rehabilitaci del 1973. Aix requereix que el govern local noms adquireixi productes i serveis electrnics i de tecnologies de la informaci que siguin accessibles per a persones amb discapacitats. Per tant, tots els provedors han de complir aquests reglaments.
Obertura dels contractes pblics a les pimes

Amb el llanament de diverses iniciatives innovadores, el govern del Regne Unit ha avanat molt per facilitar a les pimes millors oportunitats de participar en la contractaci pblica. Juntament amb un augment de la transparncia, lobjectiu s ajudar a reduir la despesa pblica i la burocrcia per a les pimes. La pgina web de la comunitat social de Downing Street, Number10,13 va crear un bloc per preguntar quins problemes tenien les petites i mitjanes empreses amb la contractaci pblica. A partir de les respostes, el Cabinet Office va arribar a la conclusi que els procediments de contractaci havien de canviar per acomodar-hi millor les pimes. Com a resposta, el govern va posar en marxa una srie diniciatives.14 El llanament duna pgina web de cerca de contractes15 per a contractes de ms de 14.000 euros est pensat per fer que la contractaci pblica sigui ms transparent i per fer que el procs sigui ms eficient per a les empreses, que per exemple poden rebre informaci sobre els contractes per correu electrnic. Qualsevol empresa tamb de fora del Regne Unit pot registrar-se i obrir un compte en lnia per formar part de la plataforma, tot i que el procs de registre internacional s una mica diferent del procediment per a les empreses nacionals, que implica una tarjeta Government Gateway.
Un click per tenir accs a milers doportunitats

FedBizOpps t una funci de cerca exhaustiva que proporciona accs a ms de 22.000 oportunitats, que inclouen programes especials com la Llei de recuperaci. La funcionalitat tamb inclou la capacitat de crear perfils i seguir determinats temes, buscar tipus especfics doportunitats i reservar les oportunitats per ms endavant. Aquestes funcionalitats redueixen la necessitat de seguir activament la publicaci de concursos, i permeten estalviar temps i costos duna manera que beneficia especialment les empreses petites. Per participar a la plataforma, les empreses shan de registrar al Registre de Contractaci Central (CCR).10 Per fer-ho, lempresa ha de donar les dades bancries, el NIF, i el nmero del Sistema Universal de Numeraci de Dades (DUNS) proporcionat per Dun & Bradstreet. Les empreses que no siguin dels EUA poden crear comptes a la plataforma sempre que obtinguin el nmero DUNS i els altres codis del sector. Tanmateix, per algunes rees com defensa, infraestructures i rees de carcter militar, hi ha limitacions a la participaci dempreses estrangeres.
La transparncia crea oportunitats

Mitjanant un comproms amb la transparncia, sanima tots els ajuntaments a publicar els detalls sobre qualsevol despesa superior als 700 euros.16 La informaci i les dades sobre els contractes noms est disponible a les pgines web dels ajuntaments participants, per sespera que es pugui agregar mitjanant activistes de dades obertes. No se sap si aquesta iniciativa oferir informaci sobre el mercat per a les empreses internacionals, per en principi els negocis actius podrien identificar oportunitats per vendre ms barat que els provedors existents.
8. acquisition.gov. 9. sba.gov. 10. ccr.gov.
11. fpds.gov/fpdsng_cms. 12. esrs.gov. 13. number10.gov.uk/problemwithprocurement. 14. cabinetoffice.gov.uk/ news/government-opens- contracts-small-business. 15. contractsfinder.businesslink.gov.uk. 16. cabinetoffice.gov.uk/news/government-opens- contracts-small-business.
ACC1
82
ACC1
83
Els provedors ms petits estan compromesos en un dileg amb les agncies governamentals a travs dun representant comercial de la corona per a pimes i cirurgies per a productes especfics per iniciar dilegs ms generals al voltant drees de soluci. Daquesta manera, les pimes tenen loportunitat de presentar serveis innovadors a un grup de professionals experimentats de la contractaci pblica.
El cost de ser capdavanter

Un dels principals obstacles que ha hagut de superar Alfa1lab s la implementaci prctica de la tecnologia i els estndards, per exemple en la facturaci electrnica. El compliment de nous estndards i noves tecnologies naturalment va significar que el software Enterprise Resource Planning (ERP) existent ja no era adequat, i lempresa va haver dinvertir en el desenvolupament duna tecnologia nova. Les iniciatives europees com PEPPOL i Open e-PRIOR, per exemple, aborden aquestes qestions proporcionant una interfcie estndard per a la contractaci pblica electrnica, tant en el nivell del missatge (document) com en el del transport (enviar/rebre documents), i a mesura que els distribudors amb ERP i els provedors de serveis comencin a adoptar aquests estndards aquestes barreres haurien de desaparixer. Tamb hi ha la perspectiva que sorgeixi tota una comunitat al voltant dels nous requisits tecnolgics de la contractaci electrnica que, amb el temps, facilitar que les petites empreses integrin el seu sistema ERP en plataformes estndard obertes.
Reducci dels requisits

La burocrcia sha redut eliminant els qestionaris de preselecci a tota la contractaci del govern central de menys de 140.000 euros. Aix proporciona ms flexibilitat als compradors a lhora descollir els mtodes amb els quals preseleccionen els provedors potencials. A ms, les dades de preselecci es poden enviar duna sola vegada per als productes bsics habituals, i reduir aix el procs de subministrar de forma repetida la mateixa informaci per optar als contractes. Amb iniciatives addicionals, com els processos dinformaci i resposta, que impliquen representants dexperts del sector, i creant programes dintercanvi entre el sector pblic i la indstria, el govern del Regne Unit ha obert el procs de contractaci pblica a noves idees i processos. Lobjectiu oficial s que el 25% de tots els contractes pblics siguin subministrats per pimes, i queda per veure si el govern pot arribar a aquest objectiu.
Un dividend sobre les inversions

Per a Alfa1lab, la inversi en el desenvolupament i la integraci de software que compleixi nous estndards i requisits era part duna decisi empresarial de participar en un mercat. Bona part de la tecnologia que ha desenvolupat Alfa1lab posteriorment sha llanat com a software lliure i est disponible per tal que altres empreses puguin reduir la seva inversi. Ara, Alfa1lab pot respondre ms fcilment als concursos pblics, proporcionar catlegs per a les autoritats contractants pbliques o simplement fer servir sistemes per a transaccions bsiques de documents, com les comandes i la facturaci. Segons lexperincia dAlfa1lab, la contractaci electrnica tamb simplifica els procediments administratius amb les autoritats contractants, i aix fa que els provedors que compleixen els requisits siguin ms atractius.
Un dividend empresarial en la contractaci pblica internacional

Alfa1lab, una empresa tecnolgica mitjana, s capdavantera en ls de la contractaci electrnica en lnia amb els estndards europeus i ha estat testimoni dun retorn empresarial signicatiu de les inversions en tecnologia, grcies en part a ser la primera a moure txa. Alfa1lab s una empresa de software i consultoria de TI que va ser fundada a Dinamarca lany 1997, amb installacions a Per i Litunia i representacions al Regne Unit i als EUA. Tradicionalment, Alfa1lab sha centrat en els serveis i les infraestructures de les telecomunicacions. Des del 2007 lempresa ha treballat en el desenvolupament de software obert i estndards per a la contractaci electrnica. Alfa1lab treballa a escala internacional per a clients de diversos pasos europeus noms amb el projecte PEPPOL (vegeu lestudi de cas de la pgina 86) lempresa ha estat contractada per a feines amb autoritats pbliques de vuit pasos diferents de la Uni Europea. Les solucions desenvolupades per Alfa1lab compleixen els requisits dels clients pblics amb les reglamentacions europees i ofereixen als clients la possibilitat de fer les transaccions electrnicament (sobretot mitjanant les comandes i factures electrniques).
Dividend previst dAlfa1lab a partir de les comandes/factures electrniques
100% 0% -100%
Experincia slida acumulada durant anys

Alfa1lab, per exemple, ha facturat electrnicament als clients pblics danesos durant anys, i ha estat un gran xit. Els estndards de la contractaci electrnica garanteixen el compliment simplificant els procediments i mantenint la paperassa administrativa en un mnim absolut. Alfa1lab s una de les primeres empreses que ha fet servir el PEPPOL i ha finalitzat la seva primera transacci PEPPOL internacional. Es va tractar duna factura que van enviar a lAutoritat Nacional Sueca de Gesti Financera, en qu Alfa1lab va poder emetre una factura electrnica per mitj del seu sistema financer intern, enviar-la a travs de la infraestructura PEPPOL i rebre immediatament una resposta del client indicant que la factura havia estat rebuda i validada dacord amb els seus requisits.
Mes 1 Mes 6 Mes 12 Mes 18 Mes 24
-500%
Tant per al client com per al provedor, lestalvi administratiu va ser considerable.
ACC1
84
ACC1
85
Un estndard europeu per a la contractaci electrnica sense fronteres

Dotze pasos europeus collaboren amb la Comissi Europea per establir el PEPPOL, un intercanvi obert de contractaci europea per superar les barreres tcniques i reglamentries i obrir un mercat de contractaci electrnica transfronterer ns al 2012. Diversos pasos europeus estan desenvolupant sistemes de contractaci electrnica per aprofitar els avantatges i lestalvi de costos associats amb la contractaci electrnica en les adquisicions pbliques. Per pocs daquests sistemes de contractaci nacional sn fcilment accessibles per als provedors daltres pasos. Per tant, les empreses i organitzacions pbliques dEuropa sestan deixant perdre lestalvi potencial que implica tenir un mercat ms eficient. El projecte PEPPOL pretn superar aquesta deficincia desenvolupant i implementant un programa pilot dun estndard europeu per a la contractaci electrnica amb una srie de serveis addicionals per gestionar els processos previs i posteriors a ladjudicaci. El PEPPOL (Pan-European Public Procurement On-Line) s un projecte a gran escala finanat al 50% per la Comissi Europea per proporcionar una infraestructura i serveis de TI basats en estndards per a la contractaci electrnica pblica transfronterera a Europa. Est finanat pel Programa de suport a poltiques ICT del Programa marc per a la competitivitat i la innovaci de la Comissi Europea. Diveros estats membres de la UE participen en el projecte per harmonitzar i fomentar ls de la contractaci pblica electrnica a les empreses i les pimes en particular.
17
electrnics per intercanviar informaci sobre productes i serveis disponibles segons el contracte, fer comandes i facturar electrnicament fent servir un conjunt definit de processos, compartint informaci empresarial comuna. El PEPPOL ha desenvolupat una infraestructura de transport per interconnectar els sistemes de contractaci electrnica fent servir estndards comuns i nacionalment compatibles. Laccs a la infraestructura PEPPOL es realitza a travs dels punts daccs, que actualment sn subministrats per les agncies governamentals i empreses privades. El PEPPOL facilitar lintercanvi electrnic de comandes, factures i catlegs entre compradors i provedors a diversos estats membres o comunitats de contractaci electrnica. Tamb inclou la classificaci de productes i serveis i la presentaci de testimonis de lempresa necessaris per a la licitaci. Tamb es tractar la validaci de les signatures electrniques emeses per les autoritats de certificaci de tot Europa.
Uni dilles de mercat nacionals

Les barreres ms importants a lhora de construir un mercat eficient sn una manca destndards comuns per als sistemes de contractaci nacional i una legislaci que sovint no est alineada amb les poltiques europees. Els requisits nacionals per al registre previ de les empreses, les directives intermdies i els requisits tcnics existents a molts pasos europeus, fan difcil que les empreses participin a concursos fora de les seves fronteres. Especialment les petites i mitjanes empreses no poden participar-hi, perqu no tenen la capacitat de mantenir filials o altres competncies en mercats potencials fora del seu context regional i nacional.
Un intercanvi europeu obert

Estandarditzaci del PEPPOL als mercats europeus clau
Lobjectiu del projecte s implementar un estndard com per vincular els sistemes de contractaci electrnica nacional existents i crear una plataforma europea conjunta. Aix inclou documentar els estndards de continguts de millors prctiques, processos comuns i una infraestructura dintercanvi obert a tota Europa. El programa est dissenyat per gestionar tot el procs de contractaci, inclosa la fase de preadjudicaci, licitaci, contractaci, i facturaci. A ms, el PEPPOL pretn crear processos per al refinament futur de les plataformes de contractaci electrnica. Unint les plataformes nacionals en un estndard, les empreses europees grans empreses i pimes poden respondre a qualsevol licitaci europea de la Uni. El programa estima un estalvi potencial en costos de fins a 50 mil milions deuros, per mitj de beneficis en eficincia, mercats ms eficients, i estalvis de costos en ladquisici de productes i serveis per part de les institucions pbliques. El PEPPOL est dissenyat per crear estndards futurs de contractaci electrnica europea per a diversos sectors. Per exemple, la xarxa de transport PEPPOL permet que el sector privat presenti les seves propostes per a contractes del sector pblic de qualsevol pas de la UE. Aix vol dir que una empresa italiana podr presentar una oferta per a un contracte amb el govern dans i intercanviar els diversos documents en un entorn electrnic completament segur.
Entorns de servei segurs abans i desprs de la contractaci

A la fase de preadjudicaci, el PEPPOL ofereix tres components per donar suport al procs de licitaci pblica: validaci de signatures electrniques emeses per les autoritats de certificaci; un dossier dempresa virtual per presentar informaci estandarditzada de lempresa (evidncia, certificats i testimonis); i ls de catlegs electrnics per presentar informaci sobre productes i serveis en un format estandarditzat. Per al procs posterior a ladjudicaci, el PEPPOL ofereix catlegs
Pasos socis de lestndard de contractaci electrnica PEPPOL (2010)
17. peppol.eu.
El projecte PEPPOL es va iniciar el 2008 i el nombre dinstitucions actives a la plataforma sha ampliat fins a mitjan 2011. A partir del 2012 la plataforma shauria dobrir a socis comercials per asse-
ACC1
86
ACC1
87
gurar-ne la sostenibilitat a llarg termini. La previsi s fer que el PEPPOL es converteixi en la columna vertebral de les comunitats de contractaci electrnica a tot Europa a mitjan 2012.
qualsevol provedor de la llista o fer que les minilicitacions sobrissin noms als provedors dels acords marc. Per fa poc lautoritat nacional en temes de licitacions va exigir que SKI elimins la lliure elecci entre els dos models i que deixs clar quan shan de fer servir els diferents models. Aix ha fet que SKI hagi hagut de cancellar una srie dacords marc.
SKI: La plataforma danesa de contractaci electrnica

La plataforma de contractaci electrnica de Dinamarca centralitza la licitaci per als provedors del 32.500 organismes pblics de Dinamarca. A travs de contractistes externs, les ofertes es poden publicar dacord amb la normativa comunitria i ser aprovades per als contractes de projectes o per uns acords marc de diversos anys. National Procurement Ltd o SKI en dans gestiona la plataforma nacional oficial per a la contractaci de productes i serveis per a les organitzacions pbliques de Dinamarca. SKI es va constituir sobre la base duna fusi entre loficina de contractaci estatal danesa i lorganitzaci corresponent que prestava serveis als ajuntaments danesos. SKI s propietat al 55% de lestat dans i al 45% de les autoritats locals de Dinamarca. Actualment presta serveis a ms de 32.500 organitzacions pbliques i 1.200 provedors sota 850 acords marc. El 2009 el portal va prestar serveis per un valor de ms de 2 mil milions deuros en acords marc, amb lenergia, la tecnologia de la informaci, serveis de consultoria i productes alimentaris com a contribudors ms importants al creixement del portal. La majoria dels provedors sn empreses daneses o filials daneses dempreses internacionals. Sespera que SKI aporti unes reduccions considerables dels preus de compra per a moltes organitzacions pbliques. En algunes rees, com les forces de lordre, lAdministraci municipal i les autoritats fiscals, shan estimat estalvis de fins al 17%.18
El procs de contractaci electrnica

Es productes es liciten a travs de tres categories principals: tecnologia de la informaci, productes, i serveis. Normalment la licitaci cont informaci sobre els productes o serveis sollicitats i els criteris de selecci. Quan sha publicat una licitaci, es convoca una reuni a Jutland i Zealand. La licitaci normalment es mant oberta durant quaranta dies i es poden formular preguntes durant els primers vint dies. Totes les preguntes i respostes es publiquen desprs del perode de vint dies. Desprs dels quaranta dies, SKI avalua totes les propostes en un termini de tres setmanes. Les propostes es puntuen, i les que tenen una qualificaci ms alta sinclouen com a provedors SKI fins que es compleixen les quotes indicades a la licitaci. A partir daqu, les empreses incloses a la quota poden subministrar els seus productes o serveis directament a les institucions pbliques de Dinamarca en virtut dels acords marc celebrats sobre la base del preu i les condicions proposades. Normalment els contractes marc tenen una durada de dos a quatre anys, i sn gestionats a travs de portals com gatetrade.net.
4.5
Recomanacions
Controleu les plataformes de contractaci electrnica activament per detectar les oportunitats
Sovint les licitacions tenen terminis de presentaci breus i els contractes sadjudiquen per a una durada de dos a quatre anys, per la qual cosa les empreses han de controlar les plataformes de contractaci en lnia per veure les publicacions de licitacions o consultar els terminis de renovaci dels contractes marc.
Qualsevol empresa shi pot afegir

Qualsevol empresa pot registrar-se al portal i presentar ofertes a licitacions sense cap cost, sempre que puguin subministrar els productes o serveis sollicitats a les licitacions. Les licitacions es publiquen a la pgina web de SKI i a travs de serveis comercials com mercell.com (Europa del Nord) i udbudsvagten.dk (pasos nrdics). Les empreses acceptades com a provedores poden anunciar-se directament a les institucions pbliques amb els serveis inclosos als acords marc. Aix permet que les empreses promocionin els seus serveis amb els beneficis afegits per a les institucions pbliques que no han de tenir la feina de fer licitacions separades. Per tant, pot ser molt atractiu per als provedors formar part dels acords marc, perqu redueix les barreres de la contractaci per als clients pblics.
s internacional encara limitat

El portal ha tingut un xit limitat a lhora datraure provedors internacionals, de manera que lestalvi podria ser ms gran. Tot i que SKI es regeix per la legislaci de la UE, el portal est gaireb exclusivament en dans. Tot i que lidioma del portal de licitacions www.ethics.dk s langls, saccedeix al portal per mitj dun enlla que es troba a una pgina web que est en dans,19 i la majoria de les licitacions es troben exclusivament en dans. El portal ha hagut denfrontar-se a altres reptes. Fa poc SKI va tenir problemes de legalitat amb els contractes. Inicialment els clients pblics podien escollir lliurement entre adjudicar els contractes a
En els mercats objectiu, calculeu els costos lingstics per interactuar amb la contractaci electrnica
Ats que molts contractes noms es publiquen en els idiomes locals, pot ser recomanable contractar gestors o consultors locals de licitacions.
Els contractes marc poden ser autntics guanyadors encara que no surtin escollits en primer lloc
Molts contractes marc no sn adjudicats a una nica empresa, i presentar-se a una cartera de contractes tamb pot aportar vendes. Per tant, molts contractes marc sovint trien diversos provedors, i ser el segon o el tercer escollit pot proporcionar un mercat considerable.
18. ski.dk/Aktuelt/presse/ Sider/. 19. ski.dk/leverandoerer/ blivleverandor/Sider/default. aspx.
ACC1
88
ACC1
89
Fins que la UE no sigui un mercat obert, registreu la vostra empresa als mercats clau
Per a alguns pasos pot resultar avantatjs crear filials o oficines comercials locals per tenir accs a un NIF. Tot i que la prctica dexigir nmeros locals didentificaci fiscal s illegal segons la reglamentaci europea, sovint es fa servir a les plataformes nacionals de contractaci electrnica. Les grans empreses internacionals moltes vegades segueixen aquesta estratgia, i sorprn veure que hi ha poques petites i mitjanes empreses europees que ho facin.
Conclusions
Obtenir el mxim beneci de les noves tendncies en contractaci pblica
Bones notcies: les pimes tenen prioritat

Als mercats europeus i mundials, les empreses petites tenen prioritat en la contractaci pblica grcies a les mesures destinades a augmentar laccessibilitat i crear oportunitats, com ara simplificar els requisits de les licitacions, les condicions financeres i publicar les oportunitats de subcontractaci. John Conway, assessor poltic de DEFRA, destaca les iniciatives convergents del govern del Regne Unit a lhora dajudar el sector pblic a beneficiar-se de lagilitat de les empreses ms petites, que s un objectiu reflectit a molts altres pasos.
Aneu un pas per endavant participant en programes pilot destinats a xar estndards per a la contractaci electrnica
Atesa la prxima implementaci dun estndard europeu, les empreses ja poden sollicitar lestatus de preadjudicaci a programes com el PEPPOL.
Del clcul dels benecis a la transformaci dels serveis pblics Encara que la facturaci sigui electrnica, pot ser que no es cobri puntualment. Feu una planicaci curosa per no tenir problemes
Les pimes haurien de tenir cura de no quedar massa compromeses financerament. Per tant, es recomana consultar els terminis de pagament nacionals habituals. Es pot comenar per intrum.com/en/. Ara hi ha un conjunt deines cada cop ms ampli per dissenyar els vostres processos empresarials, productes i serveis al voltant de criteris de sostenibilitat. Aix no noms us far ms atractius per als compradors sin que tamb pot afegir un valor empresarial real. Les empreses petites sovint tenen una manca dinformaci del mercat, tot i que s una eina essencial per navegar pels mercats de contractaci pblica en transici. Els recursos limitats han dajudicar-se de forma eficient, i prioritzar els mercats i les inversions sn dos dels factors en qu el coneixement dels compradors, els estndards i els competidors sn crucials. Jakob Edler, un expert en innovaci en contractaci pblica, creu que la pregunta Qui sn els compradors pblics intelligents que actuen? s el tema central per a les empreses que confien en els adoptants inicials per fer servir els seus productes innovadors per transformar els serveis pblics. La informaci sobre el mercat tamb s un factor crucial per als vostres clients. De fet, aquest ha estat un dels punts dbils detectats, i per tant haureu de considerar la possibilitat diniciar un dileg i altres activitats de mrqueting per assegurar que els clients entenen b les vostres solucions abans denviar les ofertes.
Les empreses shan de preparar per a les vendes per mitj de sistemes de contractaci electrnica que creixen ms rpidament que les vendes tradicionals
Per tant, les pimes han dalinear les seves operacions amb els requisits en lnia en termes de licitaci electrnica, catlegs electrnics, facturaci electrnica i similars.
On sn els mercats dexpansi inicial que poden assegurar referncies i uns primers ingressos?
Els canvis radicals dels serveis pblics poden venir de llocs sorprenents, com el pes de les monedes de Tallinn, que va desencadenar tot un sector daparcament gestionat per telfon mbil. Entendre qui s el vostre primer client ser tan important com la pregunta de qu vindr a continuaci. Urbiotica va fer servir els Urban Labs de Barcelona i la xarxa Living Labs Global per accelerar el procs dobrir mercats optant a una fase pilot inicial que no rebia finanament per que va crear una avaluaci rpida del client en un termini de quize mesos. Aix es molt favorable en comparaci amb el cicle normal de creaci de mercat, que s de tres a set anys, segons els estudis de casos consultats.
Liderar, seguir o quedar-se enrere

Les consideracions ecolgiques i socials tindran cada cop ms importncia en tots els productes i serveis, i la contractaci pblica probablement seguir les tendncies dalt creixement dels productes sostenibles als mercats de consum.
ACC1
90
ACC1
91
Els controls, els estndards i les certificacions tenen un paper clau en temes de compliment, per necessiten una estratgia per navegar per les diferents alternatives. Seleccionar el comer tic ms adequat i de confiana, o una etiqueta ecolgica, pot estalviar-vos inversions en adaptacions de productes per complir els estndards de contractaci dels vostres clients. La innovaci pot ajudar a redefinir els serveis i els productes per fer-los ms atrevits, com assenyalen els estudis dels casos de lequipament Senior Sports de Lappset i la soluci e-Adept dAstando per als invidents. Com a petita empresa, aquesta innovaci pot crear mercats nnxol dalt valor que podeu explotar si sou el primer en arribar-hi. Els beneficis indirectes es reflecteixen a la vostra marca corporativa i dempresa. Per no tothom pot anar al capdavant, i una posici que tamb pot ser beneficiosa s la de seguir els lders i detectar les tendncies rpidament, convertint-vos en un eficient segon actor o llicenciat. La majoria de clients no volen assumir riscos, buscaran les millors prctiques i seguiran els resultats daltres. Si sou dels que us quedeu enrere, pot ser que sigueu qui assumiu ms riscos si no sou un provedor de baix cost molt eficient per a compradors pblics que triguen a implementar els nous estndards.
EuroPROC
La contractaci pblica s una oportunitat de negoci important
La contractaci pblica representa un mercat important que sestima que s de ms del 16% del PIB dels vint-i-set estats membres dEuropa. Tanmateix, les petites i mitjanes empreses (pimes) no estan aprofitant del tot aquestes oportunitats.
Deu regions europees obren mercats

LEuroPROC1 s un projecte innovador que proporciona a les pimes accs als mercats de la contractaci pblica. Pretn consolidar la contractaci pblica com a element clau de lestratgia empresarial adaptant i millorant els serveis que ofereix per donar-hi suport. LEuroPROC ajuda les empreses a reconixer i aprofitar les creixents oportunitats de negoci que hi ha en la contractaci pblica. A ms, lEuroPROC ajuda a millorar la competitivitat europea a travs duna millor participaci de les pimes en els mercats internacionals de contractaci pblica. LEuroPROC dna suport als poltics a lhora de canviar i adaptar els seus instruments poltics per facilitar la participaci de les pimes en la contractaci pblica. A ms, el programa proporciona instruments efectius de suport per tal de superar els obstacles als quals senfronten les pimes a lhora de participar en els mercats de contractaci pblica.
Navegar per perodes de transici

Ladaptaci a les noves tendncies en contractaci pblica presentades en aquesta guia exigeix entendre i planificar la seva rellevncia per al vostre negoci i la vostra cartera de productes. La provisi dels recursos adequats per a la vostra entrada al mercat pot traduir-se en els millor criteris per a lxit, a posteriori, i els models de negoci que confien en les vendes a curt termini poden ser poc realistes si es basen en lexperincia del passat. Juan Rada, vicepresident snior del negoci del sector pblic dOracle, recomana a les empreses petites que siguin molt selectives amb els projectes de contractaci a lhora avanar solucions innovadores, perqu shi poden interposar determinats requisits i condicions de preselecci. En canvi, les lnies de finanament alternatives, com les subvencions per innovacions o la recollida de capital suficient per iniciar implementacions pilot, pot donar dividends considerables, i ms rpidament. La contractaci electrnica, malgrat que es va adoptar lentament els primers anys, experimentar un impuls important. Lestratgia hauria de ser tenir en compte la realitat dels mercats que encara no sn totalment oberts i transparents. Prioritzar les inversions en mercats i estndards clau pot donar-vos un avantatge respecte dels competidors que triguen a adoptar o que menystenen les barreres prevalents en el mercat.
Intercanvi de les millors prctiques

LEuroPROC facilita lintercanvi de prctiques entre les institucions participants i les pimes per mitj dactes com seminaris temtics, sessions de formaci, visites destudi, visites in situ, intercanvis de personal, benchmarking, guies de bones prctiques, estudis temtics i accions pilot. Una major participaci de les pimes en la contractaci pblica permetr desbloquejar-ne el creixement i el potencial dinnovaci amb un impacte positiu sobre leconomia europea.
Conanat pel Fons de Desenvolupament Regional Europeu

LEuroPROC s possible grcies al Programa ITERREG IVC, que forma part de lObjectiu europeu de cooperaci territorial de les poltiques del Fons Estructural per al perode 2007-2013. Mitjanant la cooperaci interregional, t lobjectiu de millorar lefectivitat de les poltiques de desenvolupament regional i contribuir a la modernitzaci econmica i a laugment de la competitivitat dEuropa. Lobjectiu global del Programa INTERREG IVC s millorar leficincia de les poltiques i els instruments de desenvolupament regional en les rees de la innovaci i leconomia del coneixement, a ms del medi ambient i la prevenci del risc, per tal de contribuir a la modernitzaci econmica i laugment de la competitivitat dEuropa. Aquest objectiu saconseguir intercanviant, compartint i transferint experincies en poltiques, coneixements i bones prctiques.
Aprotar loportunitat
Les noves tendncies de la contractaci pblica ofereixen oportunitats reals, i reserven pressupostos cada cop ms elevats a petites i mitjanes empreses i a prioritats mediambientals i socials. En aquest perode de transici, amb moltes variacions en les implementacions de les poltiques, us podeu beneficiar i posicionar la vostra empresa estratgicament per al futur, introduint innovacions que poden transformar els serveis pblics. Una estratgia especfica, una slida informaci sobre el mercat i la capacitat dinvertir sn essencials, mentre que la inactivitat s lopci ms arriscada.
euroPRoc.eu interreg4c.eu
1. europroc.eu.
ACC1
92
ACC1
93
Onze socis de deu estats membres europeus Roine-Alps Li Dinamarca central Viborg Moravia-Silesa Ostrava Sileaia Catowice Hongria Budapest
Agraments
Aquest llibre s el resultat dun projecte de collaboraci entre ACC1 i Living Labs Global. Sha rebut un intens suport de part dels membres de Living Labs Global, una associaci sense nim de lucre que pretn promoure la innovaci en el servei a les ciutats; lequip dACC1, agncia de suport a la competitivitat de lempresa catalana, i el consorci EuroPROC. En especial Lucy Ratcliffe, Anna Domingo, Nicolas Espitalier i Isidre Sala, van prestar un valus suport crtic i editorial, i Alejandro Masferrer i Marc Panero van contribuir convertint idees complexes en visualitzacions accessibles. Sense la generositat dels ms de vint-i-cinc collaboradors que hi han participat, aquest llibre no shagus convertit en un recurs tan ric en experincies i perspectives, cosa que li permet oferir una visi dalt nivell i al mateix temps realista sobre els mercats actuals.
Madeira Funchal
Catalunya Barcelona
Llombardia Mil
Nord-oest de Bulgria Vretza
Bucarest -ilFov bucharest
Quin s el dividend que obteniu de les noves tendncies en contractaci pblica?

La contractaci pblica representa al voltant del setze per cent del PIB mundial. s un mercat imments i divers en qu la globalitzaci i laugment de la transparncia estan transformant lentorn competitiu. Aquesta guia proporciona una orientaci per als lders empresarials de petites i mitjanes empreses per ajudar-los a entendre alguns dels canvis ms importants que sestan produint als mercats internacionals del sector pblic. Navegar pel canvi presenta nous plantejaments globals de la contractaci pblica. Ha canviat la forma que tenen les autoritats pbliques daplicar els reglaments i procediments, i sagrupen en quatre temes:
Compra pblica verda Contractaci pblica socialment responsable Compra pblica innovadora Contractaci pblica electrnica
ACC1
94
ACC1
95

La Creació de Nous Mercats A Partir Dels Nous Plantejaments de La Contractació Pública

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Creació de Nous Mercats A Partir Dels Nous Plantejaments de La Contractació Pública

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Passeig de Grcia, 129 08008 Barcelona Tel.

934 767 200

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

GUIES DINNOVACI I INTERNACIONALITZACI

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Consideracions estratgiques que guiaran les vostres accions

1. Compra pblica verda

Productes integrats i impactes sobre el cicle de vida complet

1.5. Estudis de casos

2. Compra pblica socialment responsable

2.2. Poltica en acci

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Nous mercats per al disseny i laccessibilitat Creaci de la marca corporativa i de lempresa

2.4. Estudis de casos

4. Contractaci pblica electrnica

3. Compra pblica innovadora

3.5. Moltes oportunitats

3.6. Entrevista. Dr. Juan F. Rada 3.7. Estudis de casos

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Un mercat dinmic que encara no sha establert

Oportunitats i el risc de la complaena

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Una guia per aprendre a navegar entre el canvi

Consideracions estratgiques que guiaran les vostres accions

Compra pblica verda

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Compra pblica verda

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Compra pblica verda

Compra pblica verda

Productes i serveis de neteja

Alimentaci i serveis de ctering

Transport i serveis de transport

Paper i serveis dimpressi

Maquinria doficina i ordinadors

Roba, uniformes i altres txtils

Equipament del sector sanitari

Corea del Sud 2009

Altres estats UE (2009):

a. Public procurement for a better environment, COM (2008) 400/2.

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Compra pblica verda

Compra pblica verda

4. defra.gov.uk/sustainable/ government/advice/public/ buying/index.htm.

5. defra.gov.uk/corporate/ about/how/procurement/ policy.htm. 6. defra.gov.uk/corporate/ about/how/procurement/ten- ders.htm.

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Compra pblica verda

Compra pblica verda

Convergncia de les tendncies de creixement ecolgiquesa

4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0

Productes integrats i impactes sobre el cicle de vida complet

7.1 Bateria 7.2 Aparell 7.3 Accesoris 7.4 Abocador

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Compra pblica verda

Compra pblica verda

Creixement mensurable del negoci ecolgic