3INTRO_Manifest 28 de juny 2012 4BREUS_ 6ACTIVITATS_Activitats del CGB al juny 7Premis Triangle i Totxo rosa 8OPINI_Contra tota diferncia

10OPINI_Mort a la intelligncia. Visca la mort!12ENTREVISTA_ Paulo Belzebitchy 14DOSSIER_Masculinitats i orientaci sexual 16OPINI_La bella Itlia 17MOVIMENT_La llibertat dexpressi i lhomofbia no sn compatibles 18OPINI_Linfern, el bisbe dAlcal i tenir humanitat 19Que cremin al seu infern20RELAT_Laquari den Sylver Galaxy 22PROPOSTA_Grup de suport... 24Terror i misria heterosexual 26CULTURA_La tercera ploma: dos-esperits nord-americans 29CONTE ERTIC_SF30ON POTS TROBAR-NOS_ 31ACTIVITATS_MARIGRAMA_

subscriu-thi
EDITOR_Infogai + Collectiu Gai de Barcelona (CGB) REDACCI_Ptge. Valeri Serra, 23 - 08011 Barcelona Tel. 93 453 41 25 - Apartat de Correus 32016 08080 Barcelona infogai@colectiugai.org - cgb@colectiugai.org www.colectiugai.org - Dipsit legal B- 25886/81 REDACCI_Gaspar Ramn. COLLABORACIONS_ Te Maturana, Mikimiquel Kamarada, Francesc Serra , Alfons Romero , lex Madueo, Francesc Mor, Jordi Cirach ,Albert Bosch, , Sylver Galaxy, Sergi Lobemir, Daniel OHara, Humbert Burcet. Xavier Ribas, Mart Delclot. DISSENY GRFIC_Joan Picazo. MAQUETACI_Joan Picazo. DISSENY PORTADA_Joan Picazo. ILLUSTRACI_Marci Q ADMINISTRACI_lex San Rafael, Josep M. Daz CORRECTORS_Miquel Deulofeu, Urtx DISTRIBUCI_Josep M. Daz PUBLICITAT_Alex San Rafael 649 172 911 IMPRESSI_TU grupo grfico - 935 747 400 * Infogai s membre de lAssociaci de Publicacions Peridistiques en Catal (APPEC). * Infogai s una revista al servei del Moviment dAlliberament Gai. * Lopini de lInfogai es reflecteix als editorials i articles sense signar. * Saccepten i agraeixen collaboradors. * LInfogai simprimeix amb paper ecolgic. * Els articles i imatges de lInfogai els podeu reproduir, copiar, piratejar sense perms, noms cal citar les fonts.

S, vull associar-mhi Nom i cognoms ......................................................................... Adrea ......................................................................... Localitat ......................................................................... Codi Postal ......................................................................... Telfon ......................................................................... e-mail
Compte bancari Entitat Oficina DC Nm. de compte

.........................................................................

9 / Any
Banc o caixa............................... Adrea ........................................... Localitat ................... Signatura i data:
Envieu aquesta butlleta a Infogai/Collectiu Gai de Barcelona Ptge. valeri Serra, 23 08011 Barcelona

intro

Manifest 28 de juny 2012

El 28 de juny s el dia que sortim al carrer per commemorar els fets dStonewall que van tenir lloc la nit del 28 de juny del 1969, a la ciutat de Nova York. Enguany, a casa nostra, celebrem 35 anys de la primera manifestaci per lAlliberament LGTB que va tenir lloc a les Rambles de Barcelona, lany 1977. Han estat 35 anys de lluita constant i incessant en la defensa dels nostres drets i llibertats. Drets que han tingut un llarg i difcil recorregut fins a bastir una equiparaci legal que encara no s plena. A lany 2005 saprovava la Llei de Matrimoni per a persones del mateix sexe, assolint-ne, sens dubte, un marc legal important, Ara aquesta llei es troba davant el Tribunal Constitucional recorreguda pel PP, creant, aix, una inseguretat jurdica greu a milers de persones i famlies LGTB que han fet s de la llei de matrimoni igualitari. La Llei dIdentitat de Gnere saprovava poc desprs. Aquesta llei tracta les persones transsexuals com a casos de disfria de gnere. Aquest concepte, del qual estem absolutament en contra, considera la diferncia sexual com un trastorn tot fent de la transsexualitat una patologia, la qual cosa demostra una ignorncia profunda i loportunisme de la indstria clnica i farmacutica, cosa que no acceptarem de cap manera. Tamb rebutgem les declaracions de diversos lders poltics que, de la m de jerarques de lesglsia catlica, han desplegat tot un ampli altaveu meditic situant lhomosexualitat i la transsexualitat al centre del discurs patologitzant. Sabem, per, que la veritable malaltia s aquest discurs paranoic i les fbies dels seus portaveus; les niques malalties sn lhomofbia i la transfbia. Lhomofbia s actualment el recurs legal que molts pasos utilitzen contra el nostre collectiu. Cal recordar que encara nhi ha almenys 5 al mn on es condemna les persones homosexuals amb la pena de mort. I a molts altres, es persegueixen les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals pel la seva opci sexual i/o identitat de gnere. Denunciem lassassinat i la persecuci de lesbianes, gais i transsexuals a pasos com Sud frica, Iran, Hondures, Rssia o Jamaica. A Catalunya continuem sense tenir una llei contra lhomofbia, demanada constantment pels collectius LGTB. Llei que ha dassentar les bases per a combatre lhomofbia i la transfbia que nosaltres patim cada dia. a les persones amb VIH. Denunciem la no universalitat dels tractaments i la manca de suport efectiu a la lluita contra la Sida, fent mfasi tamb a la destinada als homes gais seropositius immigrants sense papers. Aquest 28 de juny volem cridar ben fort ni un pas enrere!. No volem retrocedir ni un pam en tot el que sha aconseguit durant els darrers anys grcies a la lluita de moltes persones i activistes LGBT. Guanys que no es poden tocar ni retallar si volem construir una societat realment lliure, alliberadora, amb igualtat real doportunitats i justcia social. No podem concebre un mn on hi hagi manca de llibertats individuals i on es trepitgen els drets fonamentals de les persones. Els drets sn la base per a bastir les llibertats. Volem un 28 de juny creatiu, crtic i combatiu. Cal donar resposta a tot all que ens afecta en la vida diria. No podem adormir-nos. El bullying homfob a les escoles s una amenaa constant per als adolescents que pateixen a la carn lodi ms inhum, violncia que gaireb sempre queda impune per la manca de regulaci legal. Exigim una Llei que tamb ha dincloure poltiques clares i fermes contra el mobbing laboral, lhomofbia a lesport, la lesbofbia, etc. Com que som part de la societat en qu vivim, tamb ens afecten les retallades i la crisi econmica que ha creat el sistema capitalista: bancs, poltics i empresaris. No noms ha afectat els nostres sous, sin les nostres llibertats i les nostres vides a tots els nivells. Tamb les retallades socials han portat a una gravssima situaci en tot el que fa referncia als tractaments necessaris per Aquest 28 de juny diem: ni un pas enrere davant lofensiva conservadora que vol liquidar totes les conquestes socials adquirides durant aquests 35 anys de lluita!

Aquest 28 de juny diem: ELS DRETS I LES LLIBERTATS NO ES TOQUEN!

Per tot aix gais, lesbianes, homes i dones transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i totes les persones amb sexualitats i/o identitats no normatives diem: NI UN PAS ENRERE!!!

breus
rents pasos europeus per a realitzar el llistat de pasos en funci del seu respecte dels drets de la ciutadania LGTB. Lorganitzaci ha situat a Regne Unit com el pas que ms respecta els drets de la diversitat sexual, atorgant 21 punts al pas grcies a les seves lleis contra la discriminaci, entre altres mesures, i malgrat que encara no es permeti el matrimoni gai. Espanya i Alemanya ocupen el segon lloc, amb 20 punts cadascun, mentre que Sucia, amb 18 punts, Blgica, amb 17 punts, Holanda, amb 16 punts, Noruega i Portugal, amb 15 punts, i Hongria, amb 14 punts, copen els segents llocs en la llista dels set pasos que ms compleixen amb els drets de la diversitat sexual. ustria i Islndia (12 punts), Finlndia (11 punts), Crocia (10 punts), Dinamarca, Irlanda, Eslovquia, Eslovnia i Repblica Txeca (9 punts), Luxemburg i Montnegre (8 punts), Sussa (6,5 punts), Albnia, Bulgria, Frana, Romania i Srbia (6 punts), Bsnia i Hercegovina (5 punts), Andorra i Litunia (3 punts), Itlia (2,5 punts), Estnia, Grcia, Kosovo i Polnia (2 punts), Xipre, Gergia i Letnia (1 punt), Malta (0 punts), Bielorssia i Liechtenstein (-1 punt), Mnaco, San Marino i Turquia (-3 punts), Armnia, Azerbaitjan i Ucrana (-4 punts) i Moldvia i Rssia (-4,5 punts) completen el llistat.

LILGA ha publicat un informe sobre la situaci dels drets LGTB a Europa

LAssociaci Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals i Intersexuales (ILGA) ha desenvolupat un nou informe anual en el qual avalua la situaci dels drets de la diversitat sexual al continent europeu. Lorganitzaci defensora dels drets de la comunitat LGTB ha tingut en compte la situaci legal de les minories sexuals en els dife-

El nou primer ministre de Frana sha comproms amb els drets de la diversitat
El nou Primer Ministre de Frana, JeanMarc Ayrault, ha enviat un comunicat a diferents mitjans de comunicaci francesos declarant el seu ferm comproms amb el reconeixement dels drets de la diversitat sexual. El poltic ha defensat que el comproms del Partit Socialista, guanyador de les recents eleccions presidencials que han tingut lloc a Frana, amb les minories sexuals s indiscutible. El nou Primer ministre, com ja ha manifestat el president francs, Francois Hollande, ha dit que el govern aprovar el matrimoni igualitari i les adopcions homoparentals. Ha manifestat que el Govern posar en prctica el comproms adquirit pel president de la Repblica amb el dret de les parelles homosexuals al matrimoni i a les adopcions. El poltic francs ha manifestat que reafirma el seu comproms amb la lluita contra la violncia i la discriminaci com resultat de lorientaci sexual o identitat de gnere dels ciutadans.

La filla del president de Cuba es reunir a San Francisco amb organitzacions LGTB
Mariela Castro, filla del president cub Ral Castro i responsable del Centre Nacional dEducaci Sexual (Cenesex), aprofitar la visita que far aquest mes de maig als Estats Units per a reunir-se amb organitzacions LGTB del pas nord-americ. El 24 de maig participar en una trobada de lAssociaci dEstudis Llatinoamericans (LASA). El Partit Republic ha condemnat enrgicament que el president nordameric Barack Obama lliuri un visat a la filla del dictador cub per a visitar Estats Units. Lactivista va ser notcia recentment a lafirmar que el president del pas caribeny, Ral Castro, est a favor del reconeixement de les parelles homosexuals, afirmant que els mitjans no han pogut fer reso daquest suport perqu el dictador cub no ho ha fet pblic. Segurament s part de la seva tctica i de la seva estratgia. s el seu estil. No el vaig a pressionar perqu ho fes pblicament perqu mimporta ms que es treballi en accions concretes que en paraules.

breus 5
Un regidor del Partit Popular va comparar a Twitter el matrimoni gai amb la zooflia
Cayetano Ros, regidor del Partit Popular (PP) a la localitat murciana de Molina de Segura, ha causat polmica al relacionar la zooflia amb el matrimoni gai en un comentari que va realitzar en el seu compte de la xarxa social Twitter. El poltic va fer aquestes declaracions entorn del recent suport mostrat pel president dEstats Units, Barack Obama, al matrimoni entre persones del mateix sexe. El regidor del Partit Popular a Molina de Segura va considerar que si els homosexuals podran unir-se en matrimoni, shaur de permetre que es casin un home amb una cabra o una dona amb un gos. El poltic va esborrar poc temps desprs el seu missatge de la xarxa social, tot i que aix no va evitar que altres usuaris de Twitter fessin una captura de pantalla de les seves declaracions i diferents mitjans de comunicaci hagin difs les seves polmiques paraules. Ros ha manifestat que tot es tracta dun error, allegant que el seu missatge estava incomplet, ja que allega estar a favor de la igualtat, manifestant que aquest era el seu pensament que, per excedir els 140 carcters, no vaig poder completar...

LIran ha condemnat a la pena de mort quatre homes per crrecs de sodomia

sentncia emesa recentment per un tribunal irani en contra quatre ciutadans homosexuals. Saadat Arefi, Vahid Akbari, Javid Akbari i Houshmand Akbari sn els quatre homes que han estat condemnats per un tribunal del pas islmic a la pena de mort desprs de ser acusats de sodomia. Mehri Jafari, advocada iraniana pels Drets Humans que treballa amb Amnistia Internacional ha expressat que hi ha dos aspectes importants en aquest cas: La ubicaci i la interpretaci de la Sharia. Espero que les organitzacions internacionals actun amb rapidesa i eficcia en aquest cas concret. Lactivista Gorji Marzban, president de lOriental Queer Organization (ORQOA) ha manifestat que la condemna a mort dels quatre homes iranians s una realitat impactant que demostra la discrepncia entre la percepci occidental i islmica de la vida gai. La pena de mort no ha assolit eradicar lhomosexualitat dIran, per ha tingut xit obligant a els homes i dones gais a no sortir de larmari. Tard o dhora la comunitat islmica es veur obligada a integrar a les persones homosexuals.

LAgncia de Notcies dActivistes pels Drets Humans dIran (HRAN) ha difs la

Les autoritats de Moscou no permetran els actes del 28 de Juny a la capital russa
Els organitzadors han condemnat la persistent violaci del dret de manifestaci de la diversitat sexual a Rssia. El Cap Adjunt del Departament de Seguretat Regional de Moscou, Vasily Oleynik, ha declarat que lesdeveniment no podr portar-se a terme ja que les fins especificades en la petici provoquen una reacci negativa de la societat. Per a lopini dels ciutadans, les activitats relacionades amb les relacions sexuals, en rees daccs pblic, sn una provocaci, causant danys morals als nens i als adolescents, sent tamb un insult religis i moral. El lloc triat per a la marxa i el mting es troba en ple centre histric de Moscou, un lloc important per als nens i les famlies moscovites, aix com per als seus visitants. Lactivista Nikolai Alekseev, ha manifestat que, passi el que passi, seguiran endavant amb les activitats previstes, malgrat que les autoritats puguin detenir als participants per violar la prohibici governamental.

Les autoritats de Moscou han tornat a prohibir, per set any consecutiu, els actes del 28 de juny a la capital russa.

activitats
Cantina CGB

Activitats del CGB al juny

16 J 21 J 23 J 30 J

Dimarts, dimecres i dijous de 19:00 a 21:30 Divendres, dissabtes i viglies de festius de 23:00 a 2:30 Ptge. Valeri Serra 23 Barcelona

17H Trobada sobre lhomofbia a BCN.

Xerrada Homofobia a Hondures i Centreamerica

21h Premis Triangle i Totxo rosa + 23h Festa al Karrer. DJs i actuacions

18.30h Manifestaci 21h i Festa per lAlliberament GLTBIQ+ Pa Universitat

Lloc: Passatge Valeri Serra

Premis triangle i totxo rosa

~ al Dr. Bonaventura Clotet i el seu equip

15 edici ~ PREMI TRIANGLE ROSA 2012

marqueu la persona o entitat que hagi realitzat al vostre parer una millor tasca social a favor dels gais, lesbianes i transexuals, entre les segents opcions:
.

El Dr. Clotet s un prestigis metge i un investigador de referncia internacional pel que fa a la recerca cientfica en la lluita contra la SIDA, al davant del seu equip de la Unitat de VIH i del Laboratori de Retrovirologia a lHospital Universitari Can Ruti de Badalona. Es tracta dun pioner per les seves investigacions de molts anys en aquest mbit tant sensible per al collectiu LGTB+.

~ a Llus Llach

En Llus Llach s el fams msic i cantautor, la implicaci poltica i militant del qual a diferents lluites socials al nostre pas, com lantimilitarisme o els moviments dalliberament LGTB+, s prou coneguda. Tractant-se per a molts dun referent pel que fa a la visibilitzaci i la reivindicaci LGTB+, la recent publicaci de la seva novella Memria d'uns ulls pintats ha estat acollida com una nova mostra del comproms hum i artstic de Llus Llach amb nostre collectiu.
(Grup Elles, TND, Dones del Casal, GLF, GLG,... )
.

Els histrics moviments dalliberament lesbi, en la seva diversitat, han sabut consolidar-se al llarg dels anys, nodrir-se de la prpia experincia i reinventar-se contnuament. A Catalunya tenim bons exemples de la tenacitat daquestes dones en lluita, amb les seves mltiples propostes i, sobre tot, les seves reivindicacions. Sn diferents grups de dones (grup Elles, Te N'aDones?, les Dones del Casal, el Grup de Lesbianes Feministes o el Grup de Lesbianes de Girona, etc...) militants contra el sexisme i el patriarcat que tenen, entre moltes altres coses, un importantssim paper de visibilitzador del fet homosexual femen.

~ al Moviment lesbi a Catalunya

~ a les retallades de la despesa social en sanitat ~ a Alcia Snchez Camacho (PP)

15 edici ~ PREMI TOTXO ROSA 2012

marqueu la persona o entitat que hagi expressat al vostre parer unes actituds o opinions ms declaradament HOMFOBES, entre les segents opcions:
.

A Boi Ruiz, conseller de Salut, i a Ana Mato, ministra de Sanitat, com a responsables als respectius governs Generalitat i Govern Espanyol- en lmbit sanitari. Amb motiu de les brutals i intolerables retallades que CiU i PP han aplicat al pressupost de la sanitat pblica (tancament dequipaments, acomiadament de personal, copagament de serveis i medicaci, ofegament de la investigaci i la recerca i en concret de la recerca sobre lVIH-, exclusi dels immigrants del sistema de salut, etc.).

~ al casal feixista Tramuntana (+ web feixista n-europa.org )

Al casal neonazi inaugurat fa uns mesos al barri del Clot (C/ Independncia, 333), una expressi local evident del ressorgir dels moviments feixistes arreu dEuropa. Perqu aquest local s un perill per a la nostra llibertat i integritat fsica. En rebuig de tota mena dexpressi neonazi, violenta i antiautoritria, com la que al nostre entorn suposa tamb el partit poltic PxC o, a internet, diversos webs com n-europa.org

A tots els exhabruptes i declaracions grolleres, homfobes, lesbfobes i transfobes amb qu dia a dia- la sra. Alcia Snchez-Camacho i molts altres membres del seu partit falten impunement el respecte de les persones LGTB+. Especialment a les declaracions en qu la Sra. Schez.-Camacho demanava que les cirurgies de reassignaci de gnere quedessin fora de la cobertura sanitria pblica. Com a denncia de lhostilitat i animadversi del PP a les llibertats de les persones i la seva identitat sexual. Votacions a: LLIURAMENT DE PREMIS: C.G.B. Ptge. Valeri Serra, 2308011 BCN www.colectiugai.org cgb@colectiugai.org DISS. 23/06/2012 (REVETLLA SANT JOAN) 21h AL COLLECTIU GAI DE BCN

Contra tota diferncia

Per: Te Maturana

opini

Una vegada ms les conseqncies de les invasions brbares han quedat al descobert, ara, quan aquest odi que noms ha porta ms odi, passeja a pler pels carrers esquitxant-ho tot al seu pas. Aix s el que succex a lIraq, on les ferides de la invasi bellicista capitanejada per Estats Units, per enderrocar el govern de Saddam Hussein, encara segueixen sagnant, nou anys desprs. Ser homosexual a Bagdad mai no ha estat fcil, per ltimament shan intensificat les agressions i vexacions cap a aquest collectiu, i cap a uns altres que no sn del gust de la milcia religiosa que controla els carrers en els enfrontaments sectaris. No pertnyer a lheteronorma mai no ha estat tan perills per als iraquians. I aix s com a lodi pel sexe contra-natura, se li suma tota persona que vesteixi, sexpressi o assegui de manera diferent a de la majoria dominant. Des de comenaments de 2012 shan intensificat les agressions contra joves identificats amb el moviment i lesttica

Hurriya coneixia 66 de les ms de 200 persones que han estat assassinades els ltims anys per ser homosexual o tenir aparena femenina a lIraq. I el seu nic consol s que no caiguin en loblit.

emo. Lemo s hereva de la cultura punkrock, el gtic i el romanticisme, i sent una gran atracci per all fosc, sensible i androgin. Des de fa alguns anys, sha convertit en una tribu urbana important a Occident i la seva explosi traspassa fronteres. A lIraq sn molts els joves que veuen en aquesta esttica una forma de rebellia enfront de la cultura

s ara quan les milcies, en zones controlades per xites, han intensificat la situaci, assassinant almenys 14 joves, apallissats fins a la mort
Cap recordar que el rgim laic de Saddam Hussein no oferia un final tan despietat per als homosexuals iraquians. s ara quan les milcies, en zones controlades per xites, han intensificat la situaci assassinant almenys 14 joves, que van ser apallissats fins a la mort, a lest de Bagdad. s preocupant que aquest tipus de matances tamb es repeteixen en altres ciutats del pas, de tal manera que han esdevingut comunes les amenaces que citen dones i homes obscens, en referncia a gais i emos. Els

A lIraq, des de comenament dany, esquadrons de la mort han acorralat tant homosexuals com joves emo
conservadora i sovint violenta en qu viuen. Una opci esttica que es caracteritza pel color negre, les calaveres, els pantalons ajustats i el cabell llarg, i que a lIraq pot ser letal. Per els fets no queden en loblit, grcies a la valentia dactivistes homosexuals com Roby Hurriya, que sota pseudnim fa ress dels crims contra els drets humans tan comuns en els carrers de Bagdad. Hurriya, que significa llibertat en rab, assegura que lonada de matances dels ltims mesos s la pitjor que ha vist mai. Des del comenament de lany, esquadrons de la mort han acorralat tant homosexuals com joves emo, que shan vist obligats a canviar la seva forma de vestir, a amagar-se o a mudar-se de les seves llars.

assassinats no sn catalogats en cap categoria especial, per la qual cosa no es coneix el total de persones que han perdut la vida a lIraq per la seva condici homosexual, fet que recorda que tampoc no es va conixer mai la xifra de vctimes civils provocades per lexrcit dels Estats Units durant la invasi.

10

Mort a la intelligncia. Visca la mort! (*)

Per: Mikimiquel Kamarada www.infogai.cat
Les retallades pressupostries del PP (i CiU) a la despesa social pblica, educaci i sanitat fonamentalment, han estat presentades al pblic espectador (el Poble) com la conseqncia inevitable de la crisi, com un seguit de mesures esforades, sense possible alternativa, motivades com per una calamitat, sempre per factors aliens a la voluntat i la ideologia dels governs que les decreten. I aquest raonament sens repeteix fins a la sacietat sense gaires explicacions ni detalls addicionals, de ja fa anys. Aquesta visi tecnocrtica de la crisi econmica (i la corresponent forma pragmtica de sortir-ne) est prou estesa, daltra banda, arreu dEuropa i els EUA, als partits de govern i doposici -els progressistes i els conservadors-. Pertot arreu sargumenta de manera semblant, amb un fanatisme proper al dogma religis: La lletania neoliberal de lausteritat i el sostre de dficit no s patrimoni dels poltics espanyols. Lengany sobre la inexistncia dalternatives, tampoc. s ms aviat la grolleria populista, de nou, la principal aportaci espanyola, del Partit Popular, a aquest corrent teric neoliberal. Un partit acorralat, cada vegada ms menyspreable, cada vegada ms servil amb loligarquia financera mundial i, alhora, cada cop ms makarra amb el poble al qu governa. Un partit que, a ms, aporta al discurs econmic mundial el seu granet extic dacudits franquistes i eructes autoritaris.

opini

Posarem dos exemples. Tenen a veure tots dos amb les retallades a lmbit sanitari i, ms concretament encara, sn dos exemples relacionats amb els drets de les persones transsexuals: 1) El sr. Len de la Riva, pepero destacat, va declarar a mitjans del passat Abril que, atesa la situaci de crisi econmica, la sanitat pblica dEssssspaa havia de deixar de finanar les cirurgies de reassignaci de gnere ja que, al seu parer, lestat no es pot permetre aquestes cirurgies que no sn cap necessitat bsica. Ms recentment, la darrera setmana de Maig, sha reiterat en els seus eructes intellectuals amb declaracions pbliques com: Si uno tiene una crisis de apendicitis debe poder ir al servicio nacional de salud, per si alguna comunitat autnoma quiere florituras, cambios de sexo o trasplantes de cerebro, que no digui desprs que no li quadren els comptes i busqui com pagar-ho. Segons aquest sr., batlle de Valladolid i metge de professi, aquestes intervencions sn una mena de caprici. Es devia quedar tan ample, lalcalde de Valladolid. Altres persones, segurament avergonyides, li devien haver de recordar que la comunitat autnoma de Castella i Lle mai no ha finanat les cirurgies en qesti. Per ell mira per Essssspaa. I sempre que a Espanya hi mana gent ignorant i ultradretana com el sr. Len de la Riva, Mariano Rajoy o el mateix Franco, per

exemple, els pervertits, els rojos i els pobres les passem putes. Daltra banda la fama de nauseabund sexista de Len de la Riva, com a bon fatxa, el precedeix fa molt anys. Per comprovarho, si teniu humor i curiositat de fer-ho, les hemeroteques guarden constncia del seu degotall de declaracions tavernries/ cavernries.

I a sobre tenen la barra i la total falta de dignitat humana de permetres comentaris sobre els transsexuals i les seves cirurgies!!!
2) Lluny de ser una mera ancdota o lescarafall decadent dun feixista vallisolet, lexemple anterior s caracterstic dun corrent de pensament, per dir-ho aix, ben arrelat dins el PP. La nostra amiga Snchez Camacho, aquella senyora, ja lAgost passat va despenjar-se amb uns comentaris prou semblants, que ren a ms exigncies. La sra. Camacho pretenia posar com a condici sine qua non per al recolzament del seu partit als pressupostos de la Generalitat del 2012 que la conselleria de Sanitat deixs

opini 11
Cal afegir que, amb la reforma del model sanitari pblic que properament ens imposaran, els botxins de masses del PP fulminen el principi de Sanitat Universal, expulsant els collectius socials ms vulnerables (immigrants en situaci irregular i ciutadans majors de 26 anys que no cotitzin) del sistema sanitari pblic, aix com exigint el pagament farmacutic tamb als qui de menys recursos econmics disposen. Tot plegat s inaudit. Noms ens queda treballar per a que malfactors com els que integren el PP rebin un dia, de retorn, tot lodi de classe que han generat. Que no ens enganyin!!! Hi ha alternativa i nosaltres la construirem. (*) Paraules pronunciades pel militar feixista, general Jos Milln-Astray, el 12 dOctubre de 1936, a la Universitat de Salamanca. http://es.scribd.com/ doc/94008230/Unamuno-y-el-incidente-enla-Universidad-de-Salamanca

de (precisament!) finanar les cirurgies de reassignaci de gnere, ja que aquestes cirurgies (endevineu-ho) no sn prioritries en temps de crisi. Mancada de tota prevenci i/o vergonya (sembla que els franquistes no obliden mai qui va guanyar la guerra), la Sra. Camacho va posar veu a aquesta execrable exigncia. No va aclarir qu en pensa el seu partit, posats a criticar, sobre el finanament pblic a la reproducci assistida. NOTA: Es dna la circumstncia que entre les mltiples declaracions controvertides de lenergumen de lexemple (1), hi ha unes que afecten directament la vida personal de lenergmena de lexemple (2). El passat mes de Mar va declarar que les dones solteres haurien de ser excloses dels tractaments sanitaris de fecundaci in vitro, novament a causa de no tractar-se, en la seva opini, de casos prioritaris en temps de crisi. Senyors i senyores del PP, benvolguda escria, feu el favor! Dacord que heu guanyat unes eleccions i que grcies a deu milions de votants molt simptics (tres milions de votants ms que Hitler!) portem mesos tement larribada dels divendres i la tisorada fatal dels vostres consells de ministres... Dacord, fins i tot, que els vostres avis guanyessin una guerra amarant de bombes aquesta Espanya resseca que tant estimeu. Dacord que us agradin les curses de braus, les dones i el vi. Al cap i a la fi, en tot aix no sou tan diferents dels vostres companys del PSOE... Per cal ser tan explcit en mostrar-nos aquesta incontenible aversi que ens teniu

als transsexuals i tota la resta de pervertits??? No us sentiu MOLT PETITS, danar atacant sempre els ms desfavorits, els indefensos, els qui viuen i treballen, els que reivindiquen els seus drets??? La dreta ms caverncola dEuropa, com ja els hem definit mil vegades, els hereus de lnic rgim militar feixista mai derrotat ni processat judicialment de tot el continent europeu. Aix sn. Els pilotes de la Merkel, que juguen sempre amb una baralla apanyada, silenciant i criminalitzant quan els conv.

Alguns articles relacionats:

20minutos.es. Len de la Riva quiere excluir de la sanidad los cambios de sexo y la in vitro de mujeres solteras. http://www.20minutos.es/ noticia/1368625/0/alcalde-de-la-riva/ excluir-sanidad/cambio-sexo-in-vitro Dosmanzanas.com. Medios afines al PP dan por hecho que la ciruga de reasignacin de las personas transexuales ser vctima de los recortes. http://www.dosmanzanas. com/2012/04/medios-afines-alpp-dan-por-hecho-que-la-cirugiade-reasignacion-de-las-personastransexuales-sera-victima-de-losrecortes.html Catalunyapress.cat. SnchezCamacho indigna a los transexuales, que piden audiencia a Boi Ruiz http://www.catalunyapress.cat/es/ notices/2011/08/sanchez-camacho_ indigna_a_los_transexuales__que_ piden_audiencia_a_boi_ruiz_52517.php V. Navarro. El fracaso de los recortes. V. Navarro. El subdesenvolupament social dEspanya i Catalunya. www.vnavarro.org La proposta socio-econmica presentada per lEsquerra Abertzale, Eusko Alkartasuna, Aralar i Alternatiba, Hay salida: http://www.haysalida.net/wpcontent/uploads/2012/04/Liburuxka_ GAZTELERAZ.pdf

Que no ens enganyin!!! Hi ha alternativa i nosaltres la construirem.

Recordem a aquesta gentussa que la informaci que pretenen passar per alt s de domini pblic. El sistema sanitari a dEspanya no ha estat mai digne del que sanomena Estat del benestar. No perqu la societat no compti amb bons professionals, sin perqu la despesa social sanitria dEspanya ha estat histricament molt per sota de la mitja de la UE-15, als ltims llocs del ranking. La sanitat a aquest pas s de les ms infra-finanades dEuropa. Malgrat aix, repetim, quantitat de professionals vlids i esforats han donat sempre el millor de s, en les pitjors condicions de finanament, oferint qualitat en lassistncia mdica i en la investigaci i recerca. I s a aquesta gent, als que shan deixat la pell per a fer la seva feina amb les molletes pressupostries dEspanya, als que han retallat. Retallen metges, retallen infermeres, retallen quirfans, retallen serveis durgncies, retallen la investigaci sobre el cncer, la recerca sobre la SIDA... ho retallen tot!!! I A SOBRE TNEN LA BARRA I LA TOTAL FALTA DE DIGNITAT HUMANA DE PERMETRES COMENTARIS SOBRE ELS TRANSSEXUALS I LES SEVES CIRURGIES!!!

I un llibre: J. Torres, A. Garzn. Hay alternativas (descarrega .pdf) http://www.rebelion.org/docs/138182. pdf

12

entrevista

Entrevista a Paulo Belzebitchy

Per: Francesc Serra
He conegut el treball den Paulo grcies a un documental sobre un projecte anterior (Solange, t aberta! [estic oberta]). Vaig decidir fer-li una entrevista. El resultat s el testimoni en primera persona dun treball slid, agosarat, divertit i excitant, per tamb sobre lhomofbia i la xenofbia, la infantesa a Brasil i la vida a Alemanya, la msica i el cos. Lluny dels academismes i les etiquetes per sense ressentiments ni concessions, aquest s en Paulo Belzebitchy. Exotic Animal, la seva nova gira, es va estrenar el 18 de maig. fora a altres pasos i internacionalitzant-te ha tingut molta influncia en la forma com conceps aquest equilibri entre el text, que es ms difcil de traduir, i la msica i recursos visuals, que son ms universals? S, absolutament! Jo vaig nixer i crixer als afores de Fortaleza, en el Nordest brasiler, vivia en un barri que no tenia sanejament bsic, no tenem transport pblic regularitzat, no tenem accs a la cultura, bancs, correus, hospitals, no tenem res! Per aix la meva experincia com a artista queer anava molt enfocada en la meva vida com a brasiler, tant pel fet que Brasil s un pas molt gran, com perqu jo mai hagus imaginat que un dia podria conixer altres pasos. shan eixamplat de deb, per jo no sc pas europeu ni vull ser-ho! La meva forma de parlar s diferent, la meva forma de ballar s diferent, la meva msica i lactitud en lescenari tamb sn diferents. Veig que molt sovint Europa encara s molt conservadora relativament a arts i artistes que esquiven aquests models de cossos que ballen, canten o b es mouen plens de tcnica i perfecci. A ms, encara roman aquest pensament ignorant segons el qual una persona noms pot comprendre qu diu una altra quan ambdues parlen el mateix idioma. Tot aix em sembla pssim! Principalment quan veig com aquest tipus de comportament es reprodueix dintre despais i esdeveniments que tericament serien queers. No desitjo que el meu treball sigui ents per tothom, per per a mi s extremadament

La lletra juga un paper important en els teus espectacles, per tamb li dones molta importncia a la msica i als aspectes erncies visuals (roba, maquillatge, escenari, elements Generales, El fet que legislatura,n Avui oletn oficial de las Cortes escnics). Senado, VIIIno estiguis 39, 18/6/04dia, desprs de dos anys vivint SE, PP y UPyD rechazan incluir a las del 3 de marzo entre las vctimas del les meves visions i perspectives vivint a Brasil, que estiguis arribant amb a Europa, orismo, Gara, 16 de junio de 2011. de la Asociacin de Vctimas y familiares de Vctimas del 3 de marzo w.3demarzo.org/hechos.html pdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Sucesos_de_Vitoria ria. 3 de marzo de 1976

13
important que sempre sigui accessible a qualsevol persona que shi vulgui apropar i comprendrel. I quan parlo de comprensi, estic parlant duna visi particular que cada persona tindr sobre la meva msica, sobre el meu show i sobre la forma com em comunico. No hi ha cap idioma ms universal que el cos i com a immigrant he aprs que comprensi i integraci sn sinnims de disponibilitat per ambdues parts! A Berlin, un parell damics van ser gaireb apedregats simplement perqu sestaven fent petons al carrer. Per aix, els fanatismes i lheteronormativitat afecten directament la meva vida en tots els sentits! I cada vegada que em passa alguna cosa o amb qui sigui, noms penso en seguir lluitant pel meu dret a existir no noms com a artista sin, principalment, com a persona! I ara ve aquest tema que ja sobra En un documental sobre Solange, t aberta!, van preguntar si aquell projecte era queer i, fa poc, al Pragatecno vas contestar amb algunes reticncies a las qestions plantejades per Gisele Nussbaum y Leandro Colling sobre una possible cultura queer i les seves caracterstiques. Diries que hi ha un art de la fuga per a no deixar-te atrapar per lAcadmia i la burgesia? Realment no sc el tipus de persona que satura a pensar com defugir les qestions. La vida mha ensenyat a encarar-ho tot, a mirarho tot de front. Si he de fer un escndol el faig, si he de lluitar lluito, si haig de perdre un amic el perdo. Jo ni tinc carrera, per aix la meva feina no est ni ha estat mai lligada a lacadmia, per sempre que em conviden a participar en un event acadmic, jo hi vaig de la mateixa manera que com si em conviden a tocar a una casa okupa. Si no ocupes els espais que tofereixen, desprs no et queixis de manca de visibilitat! (...) La vida necessita prctica i qui es passa molt de temps vivint noms de teories pensant qu s i qu podria ser, al final acaba no sent res! Per aix, la gent que vol ser molt intellectual hauria de prendre ms pel cul, literalment! Intellectuals, per mi, sn les trans que aprenen a modificar els seus cossos, construeixen noves identitats, sn discriminades, marginades, llenades com a residu de la societat i tot i aix sobreviuen belles i meravelloses! Hi ha molta gent que prefereix sortir de larmari directament o fins i tot romandrehi per tal de ser acceptada. A aquestes persones, quins arguments donaries a favor de la reivindicaci de la mxima visibilitat, del mxim dret a expressar-se, i a lexuberncia esttica?

Com s la teva experincia en lescenari? Hi ha quelcom que texcita en el pblic, en la dualitat entre exhibici i voyeurisme? Mencanta veure el pblic interactuant entre si, els somriures, les mirades i els contactes corporals entre persones que no es coneixen. s una atmsfera de pell i suor que em fa superar qualsevol cansament o dificultat! Em sembla maqussim veure com balla la gent sense preocupar-se pels models o qualsevol merda que la societat ens imposa! La llibertat fa la gent ms sexy i, afortunadament, bona part del meu pblic s fora lliure! Malgrat aix, sc totalment conscient que el meu treball pot ser plaent amb la mateixa intensitat en qu pot ser molest. Per aix puc dir que tinc la sensaci de deure complert sempre que alg mestima o modia! El fanatisme i lheteronormativitat afecten el teu treball? De quina manera? Fanatisme i heteronormativitat sn tpics de persones ignorants, per no podem tancar els nostres ulls davant del fet que aquests comportaments exclouen, violenten i maten milions de persones en tot el mn i que quasevol de nosaltres podria ser la propera vctima! Brasil s un pas que bat els seus propis rcords mundials en nmero de crims homofbics i els partits poltics vinculats a les esglsies sempre sn responsables per la ms gran quantitat de vots contra laprobaci de quasevol llei o projecte que tingui com a objectiu donar visibilitat i protegir els drets de les persones que no tinguin una identitat heteronormativa. Sabent aix, s realment esgarrifs pensar que una gran part de la poblaci brasilera est encara molt influenciada i alienada per lesglsia! A Alemanya, sento diriament el prejudici en les mirades i en les actituds de les persones.

Ara visc a Alemanya, un pas que tamb s masclista i homfob, per que em permet viure en condicions molt ms favorables per a assumir les meves identitats. Si em preguntes si magrada viure aqu, jo et diria que no! No s fcil ser un estranger, sobre tot en un pas que sovint es nega a assumir que t prejudicis! Pero jo he nascut i crescut a Brasil, un pas extremadamente masclista, falsamente moralista i violent! On les persones estan completament alienades per institucions com lesglsia i els mitjans de comunicaci! On nombrosos atacs i crims dhomofbia sn tan cruels que costa de creure. I tot i que s molt trist i fa molt por, s que hi ha pasos on la situaci s molt pitjor... Aix doncs s difcil argumentar sobre aquest tems, tenint en compte que existeixen situacions extremes i jo mai podria invisibilitzar-les. La nica cosa que puc dir s que val molt la pena no desistir de lluitar pels seus drets! Tant si s vivint al lloc on vas nixer como si ten vas a viure a daltres, com ho vaig fer jo, lluita pel dret a ser respectat per all que ets de deb, no pas per all que la gent exigeix que tu siguis! Som bombardejats pel sexisme des del nostre naixement; arran daix, sovint acabem desenvolupant prejudicis contra nosaltres mateixos. Busca coneixement, intenta informar-te i resistir de la manera que puguis. Les dificultats sempre hi sn, i tots en tenim unes quantes, per acceptar que elles ens paralitzin s una covardia!

Si queer segueix sent un armari, postqueer podria ser un armari amb ms espai, per tot i aix un armari. En la teva opini, qu podem fer amb aquestes institucions que insisteixen en domesticar les nostres posicions subversives tot reduint-les a etiquetes inofensives? Mira, honestament penso que postqueer s una forma ms que les persones han trobat per complicar les coses i mantenir les seves posicions intellectuals. El mn s heterosexista! El binarisme home/dona predomina ntidament en la majoria de grups socials. s fcil parlar de postqueer quan ests protegit pels murs de la universitat o tens les condicions per a freqentar espais i relacionar-te amb grups que ja estan ficats en aquest context.

Entrevista completa:

teorificios.com/2012/04/27/paulobelzebitchy-2

14

Masculinitats i orientaci sexual

Per: Dr. Alfons Romero alfons.romero@udg.edu
En aquest article analitzo la relaci entre orientaci sexual i masculinitat en base a tres grans agrupacions teriques: 1. Quan la masculinitat es recolza en lorientaci sexual: analitzant com lhomofbia s un dels pilars sobre els que es recolza la masculinitat hegemnica. 2. Quan lorientaci sexual es recolza en el gnere: analitzant com gais i lesbianes jerarquitzem en base al gnere i denunciant la participaci activa dels homes gais en el patriarcat. 3. La teoria queer i la desvinculaci del gnere i la diversitat sexual: analitzant lalliberament que implica desfer-se de les etiquetes i els dualismes implcits en les dicotomies mascul-femen o heterosexual-homosexual. En aquest context t sentit la queixa dEdwards (2005), segons la qual la histria de lhomosexualitat continua sense tenir prou en compte el paper del gnere. Per a ell, el gnere i la sexualitat, com a prctiques i discursos, sn constructes intrnsecament vinculats. Edwards proposa, concretament, parlar en termes de gendered sexualities i sexualized genders, i no de gnere i sexualitat com si fossin categories separades. Aquest i molts altres factors indiquen que lhomosexualitat no est renyida amb el patriarcat, sin tot el contrari: que els homosexuals sn homes i que, per consegent, no sn immunes a la fora de la socialitzaci masculina.

dossier

Quan la masculinitat es recolza en lorientaci sexual

Si Edwards reclama un major paper de la masculinitat en els estudis sobre homosexualitat, Carrigan, Connell i Lee (1985) reclamaven tot el contrari: reconixer el paper de lalliberament gai en el canvi de la masculinitat hegemnica. O, dit duna altra manera: destacar el paper de lheterosexualitat en el manteniment de la dominaci masculina. Aix, en oposici a la masculinitat hegemnica, hi hauria les altres masculinitats, de manera que els que es desvien de lideal hegemnic poden incrrer en alts costos emocionals i socials i que, a ms a ms, sels qualifiqui de marginats o subordinats (Connell, 1995; Pattman, Frosh i Phoneix, 1998).

Quan lorientaci sexual es recolza en la masculinitat

Si en la literatura sobre gnere sha tendit a separar en termes analtics els conceptes de sexe, gnere, identitat sexual i orientaci sexual, les teories de la masculinitat fan una referncia constant a la forta vinculaci de la masculinitat hegemnica(1) amb lhomofbia (Borillo, 2001). Les primeres investigacions sobre la cultura gai i els estils de vida associats amb els homosexuals mostraven una mplia diversitat en la seva relaci amb el gnere i la masculinitat hegemnica, i destacaven que la hipermasculinitat o exageraci de la masculinitat per part dalguns gais esdevenia un factor definitori de la seva identitat o maneres de viure la seva homosexualitat. Tant s aix, que la negaci del femen vinculat amb el que s gai produeix una discriminaci entre els homosexuals mateixos; una mena de jerarquia que situa al capdamunt els molt masculins i en la base els molt femenins (Guasch, 2006). Podrem afirmar que aquest comportament no deixa de ser cmplice (en terminologia de Connell) de la masculinitat hegemnica. En la mateixa lnia, Sheila Jeffreys analitza el moviment gai des duna perspectiva feminista, i afirma que la celebraci de la masculinitat i de la sexualitat masculina per part dels gais contribueix a lexplotaci de les dones i a la reproducci de les desigualtats de gnere (Jeffreys, 1990).

A escala terica, Henning Bech (1997) ens ofereix una anlisi nova en el seu llibre When Men Meet, on analitza de quina manera la masculinitat depn a la vegada de la permanent presncia i absncia de lhomosexualitat. Dit duna altra manera: la masculinitat es construiria sobre la possibilitat constant i (simultniament) la prohibici contnua de lhomosexualitat. Aix, lhomosexualitat actuaria com un mecanisme primari en el manteniment de la masculinitat.

directament amb els homes, noms amb els homes, i Sedgwick recupera una concepci del gnere centrada en la andrognia tal com va explorar prviament Sandra Bem (1974), en qu alguns homes i dones tenen ms, o menys, masculinitat i/o feminitat. Aix no noms aniria en contra dels dualismes de gnere, sin que tamb implicaria una altra qesti nova: fins a quin punt la masculinitat t alguna cosa a veure amb els homes, gais o heterosexuals. En una lnia semblant, el treball de Judith Butler (1990) ressalta que la poltica didentitat (de gnere o dorientaci sexual) va en contra de lalliberament real de les persones i de les consegents desigualtats de gnere o dorientaci sexual que pateixen realment en les seves vides.

Referncies bibliogrfiques
Bech, Henning (1997). When men meet: Homosexuality and modernity. Cambridge, England: Polity. Bem, S. (1974). The measurement of psychological androgyny, Journal of Conulting and Clinical Psychology, 42:155-162. Borillo, Daniel (2001). Homofobia. Barcelona: Edicions Bellaterra. Butler, J. (1990). Gender Trouble: Feminism and the Subversion of Identity. New York: Routledge. Carrigan, T., Connell, R.W.; Lee, J. (1985). Toward a new sociology of masculinity, Theory and Society, 14: 551-604. Connell, R.W. (1995). Masculinities. Cambridge: Polity Press Connel, R. (1997). La organizacin social de la masculinidad en Masculinidad/ es. Poder y Crisis. Santiago de Chile. Isis Internacional- FLACSO.

En laltre extrem, la identitat homosexual dependria ms de la masculinitat que de lheterosexualitat.

Ni masculinitats, ni orientacions sexuals: celebrant la diversitat

La teoria postestructural ofereix un marc ms flexible per a lanlisi de la diversitat. Segons aquesta teoria, les identitats individuals i grupals es perceben, semnticament, com iguals i, socialment, com dinmiques, obertes, plurals, coincidents i divergents, no fixes, tancades, unitries i consensuals. Aix, la posici dun jove negre homosexual i advocat, per exemple, resultaria incatalogable amb les teories anteriors. A ms a ms, es critica que les poltiques identitries hagin aconseguit (encara que de manera inintencionada) reforar els binaris blanc-negre, home-dona, gai-homosexual, en comptes de desafiar-los.

Conclusi
Tot i que s veritat que un mn ms lliure s aquell en el que ens desprenem de les etiquetes, la realitat simposa: en la vida real la masculinitat hegemnica continua recolzantse sobre lhomofbia; i al revs, homosexuals i lesbianes continuem jerarquitzant-nos en base al gnere (major masculinitat o feminitat com a quelcom de positiu). Dit duna altra manera, tant el patriarcat com la masculinitat hegemnica es basen en la discriminaci per motius dorientaci sexual. De manera que la discriminaci de gnere va de la m de la transfbia, la lesbofbia i lhomofbia. Per com hem vist no nhi ha prou de culpabilitzar els altres (els homes hegemnics). Els homosexuals masculins tamb discriminem per motius de gnere quan castiguem la ploma i jerarquitzem en funci del grau de masculinitat (o a linrevs en el cas de les lesbianes). Sense oblidar la nostra participaci activa en el patriarcat: els homes gais tamb som homes i participem sovint de la discriminaci de gnere sobre les dones. (1) Connell defineix la masculinitat hegemnica com una configuraci de practiques de gnere que donen sentit a la legitimitat del patriarcat, que garanteix la posici dominant dels homes i la subordinaci de la dona (Connell, 1997: 39).

Edwards, Tim (2005). Queering the Pitch? Gay Masculinities. A Kimmel, M.S.; Hearn, J.; Conlle, R.W. Handbook of Studies on Men and Masculinities. London: Sage. Guasch, O. (2006). Hroes, cientficos, heterosexuales y gays. Los varones en perspectiva de gnero. Barcelona: Edicions Bellaterra. Jeffreys, S. (1990). Anticlimax: Feminist perspectives on the sexual revolution, London: Womens Press. Pattman, R., Frosh, S., & Phoenix, A. (1998). Lads, machos and others: Developing boy-centred research. Journal of Youth Studies, 1(2), 125-142. Sedgwick, E.K. (1995). Gosch, Boy George, you must be awfully secure in your masculinity! In M. Berger, B. Wallis, & S. Watson (Eds.), Constructing masculinity. London: Routledge.

En aquesta lnia, Segdwick (1995) separa clarament els conceptes de sexe i gnere, i de masculinitat i homosexualitat, i els interpreta com dos conceptes que, des de la seva ptica, no cal que estiguin directament relacionats en cap sentit. La masculinitat no est vinculada

16

La bella Itlia
Per: Alex Madueo
Recentment, sha produt una fita que podem considerar histrica, ja que fins ara cap president dels EEUU shavia posicionat obertament a favor dels matrimonis entre persones del mateix sexe. Doncs s: sembla que en el mn de crisi en qu vivim, tamb hi ha lloc per a les notcies encoratjadores. Per desgrcia, per, no totes sn aix i fa poc Itlia ha viscut una onada de declaracions poltiques dignes de lEdat Mitja. Hi ha governants que no assimilen tan b el procs de canvi com ho fa el senyor Obama, el qual, afortunadament, considera que s just que dues persones adultes es casin si sestimen, siguin del sexe que siguin. Doncs vagi vost a explicar-ho als nostres vens del Mediterrani... Amb les seves declaracions homfobes, aquests poltics italians no fan sin augmentar el rebuig que generen entre la ciutadania, perqu precisament ells han estat sovint acusats de corrupci i de comportar-se sense tica ni moral; si no, que lhi preguntin a Il Cavaliere: tots ells pertanyen al mateix partit. En la polmica recent, hi ha intervingut un dels cap regionals del sud dItlia , de Calbria, el qual ha argumentat que a la seva terra tots sn ben mascles, a diferncia dels homentes del Nord, que sn tan tous que permeten que les parelles homosexuals es manifestin i expressin en pblic els seus sentiments. Sens, dubte, quan vaig viure a Itlia no fa gaire, vaig poder comprovar que el poltic calabri no anava errat: els homosexuals que no podien demostrar la seva condici, havien de fugir dels seus pobles per buscar-se la cultura obsoleta de rebuig al diferent i al progrs social. Per aix no s estrany que ells aprovin la rectitud moral de la fe cristiana, segon declaren. No s que tingui res en contra del credo de ning, cadasc que cregui el que cregui, per sense ficar-se a la vida dels altres, filosofia, precisament, que lEsglsia no ha practicat mai. Al llarg dels segles, ha el Vatic ha ests la seva influencia poltica i econmica al llarg de la pennsula itlica, projectant-hi una doble moral, que pregona apartar el diferent perqu no hi t cabuda. Es difcil de creure que en ple segle XXI aquesta instituci encara tingui un pes i una influncia tan gran en una naci europea moderna.

opini

Al sud dItlia... els homosexuals no podien demostrar la seva condici, havien de fugir dels seus pobles per buscar-se la vida al Nord o en alguna altra ciutat europea...
vida al Nord o en alguna altra ciutat europea ms oberta, com Londres o Barcelona.. Aix sn aquests governants, ben mascles, per en les seves declaracions sobliden desmentar les conseqncies de la seva intolerncia... Fa anys que estan creant una

De tota manera, continuo opinant que no pot qestionar-se la fe de ning, per si lestament: la cria catlica.Itlia significa molt per a mi perqu hi he passat dels millors anys de la meva. Per aix ara mentristeix la classe poltica que la governa. Ara b, la situaci que viuen no s gaire millor que la que passem nosaltres, que tampoc no hem sortit del tot de lrbita de la repressi moral: noms cal sentir les declaracions dels prelats catlics respecte lhomosexualitat, i tot grcies a una esglsia que es va posicionar durant dcades amb el rgim franquista. Sembla ser, per, que el partit de Berlusconi senfonsa cada vegada ms i que la gent comena a estar tipa duns poltics que els ha ficat en una situaci que ni de bon tros es mereixen. Esperem que no triguin massa en canviar les coses all.

La llibertat dexpressi i lhomofbia no sn compatibles

Per: Francesc Mor actup.org/news actuable.es change.org
Disparo a mariques amb una pistola. Crema els homes que tenen sexes per darrere, Boom, boom! Els mariques han de morir. Aquestes frases sn fragments extrets dalgunes de les canons de Sizzla, un cantant de reggae dorigen jamaic. Sizzla ha sigut denunciat reiteradament per promoure de forma explcita la violncia contra les persones homosexuals a travs de la seva msica, aix com durant les seves actuacions. LAbril del 2002, a la ciutat de Chicago, Sizzla va presumir de matar mariques i va incitar el pblic a matar gais i lesbianes, acusant-los directament de la propagaci del SIDA i altres malalties. El passat 12 dAbril, Sizzla tenia prevista una actuaci en directe a la sala Apolo de Barcelona. Lactuaci formava part duna gira de concerts que tamb passava per Mlaga, Valncia i Madrid. En assabentar-se del tema, la Federaci Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals va iniciar una campanya a travs de la plataforma actuable.es per impedir que es fessin els concerts. Progressivament, les sales van anar cancellant els concerts previstos fins que la gira pel territori espanyol va quedar totalment anullada. En el marc europeu, el concert de Estocolm qued susps, tamb grcies a les pressions del collectius.

moviment 17

...cantants, la majoria de Jamaica, han tingut nombrosos problemes tant a Europa com als EUA, arran del contingut explcitament homfob dalgunes de les seves lletres
Aquest no s la primera vegada que sorgeix polmica amb algun artista de reggae; altres cantants, procedents la majoria de Jamaica, han tingut nombrosos problemes tant a Europa com als EUA, arran del contingut explcitament homfob dalgunes de les seves lletres; a ms a ms, en les seves declaracions als mitjans han aprofitat per refermar obertament el rebuig a la homosexualitat. Tanmateix, cal que tinguem en compte, sense que aix serveixi de justificaci, que Jamaica s un pas on lndex de creients s notriament alt i que la majoria de les seves creences religioses, com per exemple la cristiana, basen la seva doctrina en lAntic Testament, el qual repudia i castiga la homosexualitat de forma brutal . Lany 2007 Sizzla va firmar un document, juntament amb altres cantants de reggae, on es comprometia a respectar i defensar el drets de tots els individus a viure sense violncia, fos quina fos la seva religi, orientaci sexual, raa, tnia o gnere. El

comproms del cantant per, no dur gaire. Mesos ms tard, en una gira per Europa, Sizzla cant la can Nah Apologize en la qual diu textualment: Mai demanar perd a un gai. En el transcurs dels anys 2008 i 2009, foren suspesos diversos dels seus concerts per Alemanya i Canad a causa de les diverses polmiques. De fet, la venda de dos dels seus lbums ha estat prohibida a Alemanya pel seu contingut dapologia a la violncia.

No seria tan absurd pensar que en prxims lliuraments ens delectin mostrant el registre dhomosexuals, sostret dalgun jutjat, o persones infectades amb el VIH...
Un debat qu va obrir-se al llarg daquesta darrera campanya, pretn plantejar si prohibir les actuacions de Sizzla constitueix un abs de la llibertat dexpressi, tal com clamen alguns dels seus seguidors, per, sens dubte, la llibertat dexpressi no pot emparar, de cap de les maneres, la incitaci al crim.

18

Linfern, el bisbe dAlcal i tenir humanitat

Per: Jordi Cirach www.jordicirach.cat

opini

He carregat moltes vegades contra lesglsia catlica i la seva visi de la sexualitat, s clar que no ho he fet tantes vegades com aquesta instituci medieval ha condemnat, castigat i torturat qualsevol tipus de llibertat sexual i, amb especial devoci, lhomosexualitat.

de lany passat -tot i que lEsglsia fa anys que pregona sempre el mateix- per un de nou, en qu enviava a linfern no noms els homosexuals -com ha fet assduament- sin tamb les prostitutes, els que fan botelln i els homes que visiten clubs de hombres nocturnos -que vaig pensar Mira que b, que acompanyadets que estarem!-. El que passa s que magradaria saber -i em faria un gran favor Juan Antonio si em pogus contestar- si aniran o no a linfern els pederastes, els que blasfemen en contra de persones iguals que ells, els que van pregonant que el cond s pecat a pasos on la SIDA sescampa com latur a Espanya, o els que gasten milers de diners en actes protocollaris i que alhora pregonen austeritat.

La indignaci no arriba pel que digui un bisbe de qui no sabem res la resta de lany sin perqu TVE va retransmetre en directe aquest espectacle
Lltim dels caracterstics espectacles propis de la cria catlica lha protagonitzat el bisbe dAlcal, Juan Antonio Reig Pla, que va tenir la genial idea de canviar el discurs

Publicar aquestes cartes a la seva pgina web, tal com ha fet Juan Antonio Reig, s propi duna mala persona, una traci a les persones que sadrecen a ell en cerca dajuda espiritual
La indignaci no la provoquen les paraules dun bisbe de qui durant la resta de lany no sabem res, i que, dun dia per laltre, envia uns quants a linfern, sin que la desencadenen fets com que la televisi pblica espanyola va retransmetre en directe aquest espectacle o perqu el prelat en qesti va passar de pregonar humanitat a convertir-se en una persona que vol fer mal, publicant cartes de persones que no saccepten i que troben en lesglsia un refugi i una pau espiritual que, tanmateix, mereixen

tot el meu respecte. Sempre he defensat pblicament que trobo magnfic que qui ho desitgi pugui professar una religi; aix s, sempre que la respecti i que la religi tamb respecti les persones. Trobo, per tant, que publicar aquestes cartes s propi duna mala persona, tal com ha fet el senyor Juan Antonio Reig en la seva pgina web, a travs de la qual se li adrecen algunes persones en cerca dajuda espiritual i personal, sense adonar-se que lajuda poden trobar-la en la seva prpia ment i personalitat, en lacceptaci i lestima de si mateixos, aix com en lassumpci dels seus propis valors. Per tant, no dir que espero que lesglsia sen retracti i demani disculpes, perqu ja s que ni sels passa pel cap fer alguna cosa aix, per s que demano explicacions als dirigents de TVE per lemissi daquesta vergonya, ja que milers de ciutadans i jo hem pagat aquesta emissi, i no volem veure un bisbe que renega de la humanitat i que fa de la seva homilia una condemna de la llibertat humana, i, en concret, de la llibertat de ser homosexual.

Que cremin al seu infern

Per: Albert Bosch
No ens hem de cansar de denunciar els atacs que rebem. Lesglsia, els fills de Satans, tornen a latac. Aquest cop ha estat el monsenyor Reig Pla (pla com el seu encefalograma, suposo), qui segueix amb la seva creuada obsessiva contra els homes gais. El monsenyor (li dir monse per a estalviar espai) es veu que coneix molt b el tarann dels homes gais, i parla en els seus sermons dels clubs per a homes i el patiment que shi sofreix. Noms li falta parlar de la foscor de les saunes, de la humitat dels quartos foscos o del preu de les copes als locals dambient. No ens facis riure, monse. Qui porta la vida srdida, monse, ets tu. La teva repressi ja la coneixem. La teva mentida, la teva agressi, la teva doble moral, el teu odi, malauradament tamb els coneixem. Hem hagut daguantar els vostres comentaris tota la vida. La vostra persecuci, el vostre odi, la vostra fora, continua. I, tot i que ens pesa, us haurem de seguir aguantant encara un temps, sembla.

opini 19

Menys seguidors us escolten. Menys gent us fa cas. Menys i menys gent est dacord amb la vostra vomitera homofbica
El mn, per, ha canviat. La societat, tamb. Amb el temps, a poc a poc, la vostra influncia ha anat minvant. Menys seguidors us escolten. Menys gent us fa cas. Menys i menys gent est dacord amb la vostra vomitera homofbica. Ms gent sap que mentiu, que abuseu de nens per un cant mentre critiqueu els homosexuals per laltre. Ara ja hi ha gent que reacciona i us denuncia als tribunals per incitar a lodi contra el nostre collectiu. La situaci legal ha canviat, i ara sus ha acabat dir el que us roti. O aix ho hauran de decidir els tribunals. No pot ser que seguiu escampant lodi contra nosaltres impunement.

Magradaria que les denncies que than posat et posin al teu lloc, monse, i que tempassis les teves paraules dodi. Per qu el teu lloc s entre reixes, callat. Nestic fart del teu odi i del teu soroll da fa molt de temps. Vull que et silencin a tu i a tots els teus, monse. Encara tens massa ress meditic, et donen temps i veu a la televisi pblica i laprofites. No minteressa que et vestissis de dona fent teatre per a capellans, com han revelat a Interviu. Tampoc no em sorprn. Ja ho s que ets un armariat, monse, per la veritat no minteressa. Limportant s que callis i que deixis de sembrar odi. Espero que la propera notcia teva que sentim, monse, sigui que hagis de pagar per incitar a lodi contra nosaltres. Saps que ests fent mal a molts joves, i que alguns acabaran armariats com tu. A aquells joves gais necessitem explicar-los imatges positives i no inculcar-los la por i lautoodi. Explicar-los que, a part de capellans reprimits, tamb hi ha gais amb vides felices i plenes; solters, casats, promiscus, de tots colors. I que dependr de la seva valentia

enfrontar-se a la vida per a assolir la felicitat. Els que acabin reprimits com tu, renunciant a una vida sexual sana o fent-ho veure, o vivint una mentida, ja ho sabem que seran infelios.

Els que acabin reprimits com tu, renunciant a una vida sexual sana o fentho veure, o vivint una mentida, ja ho sabem que seran infelios
El temps est ja posant lesglsia al seu lloc, per encara cal que seguim lluitant contra ells. La gent ha abandonat massivament les esglsies, per encara cueja la seva rbia. Com s que tenen encara subvencions, i veu a la televisi? Ja s hora que pleguin, no hem de deixar dassenyalar-los i denunciar-los fins que callin. I fins que cremin al seu infern. http://www.interviu.es/reportajes/ articulos/cuando-el-obispo-se-vestia-demujer

20

Laquari den Sylver Galaxy

Per: Sylver Galaxy http://sylvergalaxy.blogspot.com

relat

Fa temps que vaig decidir viure tot sol, sense ning, noms amb els peixos del meu aquari, que em parlen i mentenen. He tingut moltes parelles, he compartit pis amb altres, fins i tot he estat casat molts anys. Per un bon dia vaig veure la llum: jo amb el meu gos sc feli, no necessitem a ning que ens digui qu hem de fer, ni quin programa hem de posar a la televisi,

si s massa tard per anar al llit, si posem la msica massa alta. No necessitem a ning que ens parli hores i hores de la seva feina. S! Nosaltres no donem explicacions a ning, anem a comprar quan i qu volem i estem les hores que faci falta parlant per telfon! Molta gent pensa que sc estrany, fins i tot trist, per a mi magrada aquesta vida. Aix no vol dir que sigui solitari, ms aviat al contrari.

Altres, quan em pregunten, donen per descomptat que no tinc parella i que no puc compartir res amb ning, per aix no s cert. De fet, tinc parella, i s clar que comparteixo moltes coses amb ell; ens agrada estar junts, de tant en tant, per tamb necessitem el nostre espai fsic. Pensant en tot aix, men vaig anar a dormir un dia com qualsevol altre. Sn les nou del mat i, com cada mat, em desperto amb el soroll de la rdio, s

un anunci dalarmes...Viu sol? T por que qualsevol entri a casa mentre hi est sol? Qu passaria si de sobte es trobs malament?... Qui trucaria a lhospital?... Amb les noves alarmes XTY Plus i prement un bot.... He parat la rdio despertador dun cop de puny... Quin mal rotllo llevar-se amb aquest anunci! Com si res, faig la meva rutina de sempre, per reconec que aquesta publicitat mha impactat i mha deixat amb un mal cos que no vegis! I penso: s per aix que la majoria de gent viu amb la seva parella aguantant tantes coses, per por que qualsevol dia els passi alguna cosa?. Mentre pensava tot aix, el soroll del telfon mha fet tornar un altre cop a la vida real. s un amic meu que em truca i mexplica: Sylver, ten recordes de la Margot Davison? S, darling, aquella noia tan rara que anava amb nosaltres a linstitut... Doncs resulta que portava una setmana sense anar a la feina i els companys, estranyats han pogut localitzar un familiar i, que fort, resulta que se lhan trobat morta a casa seva. S, portava dies morta, quina por! Resulta que estava separada i vivia sola, com tu, i ..bla, bla ,bla!!!. El meu collega mha deixat amb un mal rotllo que no vegis! I no paro de pensar en la pobre Margot: era molt moderna, i la

mort tan dolenta que deuria tenir, la pobra... I pensant tot aix, ha passat el dia, he arribat a casa i, com sempre, els peixets del meu aquari mhan saludat: Hola, Sylver Galaxy! Glub, glub, volem menjar, glubb! Benvingut a casa! Glub!. Em faig el sopar i encenc la televisi. Fan un reportatge que diu: Hi ha un 45% dels catalans que moren dinfart o de malalties cardaques per, per sort, no tothom que pateix aquests mals mor: un tant per cert molt gran se salva perqu les seves parelles truquen a urgncies i els serveis sanitaris els agafen a temps!. Per avui ser millor apagar el televisor i no agafar ms el telfon, ha sigut un dia massa dur. Estic sol a casa mirant el meu aquari, tinc por dagafar el telfon! I no penso: Si em passs alguna cosa..., qui trucaria lambulncia? Deu ser molt angoixant morirte a poc a poc, sense que ning pugui fer-hi res, perqu estic sol!. Si tinc la meva independncia, faig el que vull, per mestic morint i ning ho sap. Du meu, quina vergonya morir en aquestes circumstncies, i els meus peixos em miren i no fan res, quines bestioles ms intils! He intentat trucar al meu xicot, per explicar-li el que mest passant, per est fora treballant, i als meus amics, per no he

trobat a ning, fins i tot a la meva famlia, que sempre estan a casa, sense obtenir cap mena de resposta... Qu passa avui? s el meu final? I la dona vestida de negra amb la dalla? Mapareixer?

relat 21

He deixat mil missatges a tothom i ning em truca, i, si ho fan, el meu telfon no t identificador de trucades, perqu vaig decidir tenir un dels anys setanta, al seu moment vaig pensar que quedava chic i que, si la humanitat havia estat tants anys sense saber qui trucava, jo tamb ho faria, i que fins i tot tindria la seva emoci. Ara em sap greu tenir aquesta merda antiga de telfon i tamb, la pasta que em vaig gastar amb el rollo que era vintage. Millor men vaig a dormir, tinc una pressi al pit que no em deixa respirar i un estrany formigueig als braos...Du meu, ser un infart? Comeno a suar i tinc un nus a la gola que no em deixa ni parlar. Du meu, no s si arribar al telfon, i els peixos del meu aquari no poden marcar el 061 !!! Finalment hi arribo, s, trucar a lHospital de Sant Pau i els avisar que mestic morint , que vinguin de seguida, que em queda poc temps! Auxili, socors!!! Quina angoixa! Mofego! Comeno a donar voltes com els peixos del meu aquari! No veig res, no puc veure els nmeros i no puc marcar ni trucar!

22

Grup de suport a Barcelona per a persones amb addicci a les relacions

Per: Sergi Lobemir
insisteix duna manera obsessiva a trobar aquest alleujament en el seu company, cosa que resulta aclaparadora i porta la parella a extrems dautodestrucci. Curiosament, quan intentes parlar-li dalguna cosa teva, invariablement, la utilitza dexcusa per parlar-te dels seus problemes, exposar-te les acaba ofegant-se en llgrimes. Per t tanta por que viu tancada en la relaci, on se sent protegida perqu all manega, manipula, fa i desf, sense creures tan dbil. Quan li vaig comentar que crearia el grup, va riure i fins i tot va bromejar dient que vindria a veure quina pinta fiem. Quan la relaci de parella de la Llusa, relaci en qu havia basat tota la seva vida, sestava acabant, va prendre la determinaci de casar-se amb lhome amb qui estava en crisi. I, al cap dun temps, quan la cosa encara estava pitjor, el pas segent va ser quedarsen embarassada. Ella havia sigut una dona amb possibilitats brillants, i ara est clarament frustrada i carregada de rbia. Em trenca el cor veure que sha convertit en lombra daquella jove, bella i intelligent, que vaig conixer. A aquesta ni tant sols matreveixo comentar-li lexistncia del grup. LEnric est vivint una relaci tormentosa en la qual de poc perd la vida. Shi ha obsessionat fins al punt demmalaltir greument. Tot i aix, quan vaig comentar-li que el grup podria servir-nos dajuda va riure i em va deixar anar: Mira, quina grcia!. Riguin o no, el fet s que jo he estat testimoni de com algunes amigues han perdut el seny de tan desesperades que han arribat a estar, digual manera que he comprovat com han hagut daguantar davant dels nassos infidelitats humiliants. Per, sobretot, he hagut denterrar amics a causa daquesta

proposta

Des que tinc s de ra he sofert per amor. Les relacions de parella que he mantingut, una desprs duna altra (en ocasions shan succet en menys de 24 hores), mhan portat a un estat de depressi cada vegada ms profund. Lltima de poc que acaba amb la meva vida, i no parlo noms de la vida fsica sin tamb de la vida anmica. Obrir els ulls cada mat solament per descobrir-me en una existncia que no valia la pena ser viscuda... perqu Ell ja no s amb mi. Em vaig aprimar 21 quilos en un parell de mesos. Vaig veure com la calavera es comenava a intuir en el meu rostre. Llavors vaig saber que ja no hi havia marxa enrere: mhavia mort, mhavia mort per dins. Aquesta patologia no es manifesta sempre duna manera tan bvia i compulsiva, a vegades avana duna manera callada i sorda, de vegades, fins i tot, ho fa en la relaci amb un company de pis, una amiga o un professor, i potser en aquests casos es ms difcil de detectar i reconixer. Es curis que quan he parlat sobre la creaci del grup amb amics, que clarament presenten smptomes de dependncia, la reacci ha estat enriure-sen o no prendresho seriosament. Poso alguns exemples. La Mnica viu allada en la seva relaci de parella. Sha tornat prcticament inexpugnable per a totes aquelles persones que des de lexterior podrien cobrir les seves necessitats socials i intellectuals, i

seves queixes... No tescolta mai perqu est massa plena della mateixa. Necessita poder compartir el seu patiment. Ho necessita tant que, les poques vegades que sho permet,

edicions lo cancaneig cerca manuscrits indits de temtica gai, lesbi, trans o queers. (Novella o Assaig)-(En catal o castell)

opini 23
problemtica. Per aix, a dia davui, no em queda cap dubte que estimar massa mata. Mentre s que existeix lalerta social sobre altres tipus de dependncies (alcohol, drogues, menjar, joc...) i es disposen de mitjans per al seu tractament, laddicci a les relacions, com s poc visible, no es considera tan alarmant. Immers en la patologia, laddicte es veu en lobligaci moral dencadenar les relacions, perqu, ja se sap, un clau treu un altre clau, i un acaba repetint el mateix error. La mateixa ferida sobre una vegada i una altra, i aix, amb el cor sagnant, la persona, conscient o inconscientment, es va morint per dins. Sens dubte, lnica manera datendre veritablement aquest sofriment s mirar datendrel de dins a fora, la qual cosa suposa ser conscient de la patologia, responsabilitzarsen i fer el que calgui per tractar-la. El problema, el gran problema, que tenim els dependents s que no ens adonem del que ens passa, no ho acceptem, ni la patologia ni la seva gravetat. Aix que aquest cap de setmana em tornar a vestir sexy per sortir a lligar amb altres nois, intentant dissimular que no mestic divertint en absolut, intentant dissimular que per a mi aix s una qesti de vida o mort. Necessito estar amb alg; en cas contrari, agonitzo, em falta laire i sento un terrible buit que em desespera. Per aix, quan estic a la discoteca no solament ofereixo el meu cos, sin tamb a mi mateix, com si es tracts duna venda desclaus, perqu no sc lliure, i, com que la llibertat em resulta aterridora, fabulo amb lligams, enllaos i unions, amb la parella perfecta, la casa perfecta, la famlia perfecta... Desitjo lliurar-me a alg per no haver dafrontar la meva vida, aquesta vida que a mi em sembla mediocre. Per alguna vegada que he tingut el valor dafrontar el problema, mhe preguntat: I per qu he destar amb alg? Per qu anteposar sempre laltre? Per qu sempre mhaig de sotmetre i fer-ho tot per por? No podria ser que all que tant enyoro ja estigui present en la meva vida? No podria ser que jo ja fos una persona completa que no hagus destar buscant sempre la mitja taronja? No podria ser que jo realment tingus la llibertat descollir si vull estar amb alg o no? I llavors, sense lansietat de llanar-me als braos del primer que em pica lull, no podria optar per mantenir relacions autntiques dintimitat i respecte?.... Ara mateix tinc massa por per poder estimar duna manera franca i desinteressada, per seria precis poder-ho fer. La meva crida s per a altres persones en la meva mateixa situaci, interessades en crear un grup de suport. Els que hi ha ara mateix estan formats per dones i per a dones. Ja he pertangut a grups de similars com a resultat duna discriminaci positiva, i la meva experincia s que noms serveixen perqu en un espai ms petit les seves veus (tamb petites) semblin ms grans, ms segures, cosa que no acondueix a una major conscincia de la realitat, sin ms aviat a tot el contrari. Per aix proposo un grup que no sigui ni per a homes ni per a dones, sin per a persones. Perqu el que realment importa aqu, siguis de la raa, orientaci sexual, estatus, creena, o nacionalitat que sigui, s...: Sofreixes per amor?.

s com quan tens gana i imagines plats de menjar. La imaginaci, les imatges del desig, ahir dipositades en el Pere, avui cerquen en Juan i dem en Josep. Aquesta successi noms acaba produint-te ms gana que mai no es sadolla, perqu mai satn la gana real, mai satn el buit, la necessitat, que s lnica cosa amb qu podem treballar. En canvi, sempre intentem omplir el forat de fora endins, posant tiretes, que, en ser arrencades per la realitat, deixen novament la ferida oberta, fresca, sagnant dolorosament.

Per contactar amb el grup podeu visitar el blog http://grupoapoyoemo. blogspot.com.es/ (Grup de suport a Barcelona per a persones amb addicci a les relacions).

Llegir us far lliures

S O L U C I O N S

M A R I G R A M A

10 I 9 8 7 6 5 4 3 2 1

11 X

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 E L E F A N T S O N

O N

R O U R

N A A E S I R T

P I

S O

O V N

R R P T

A A A R E

R O S T O C A A N K R T S L A T E I I N R S E

R O N A A R

R O L

M I

C A

C A

T T S E I

A C R P E L S I

Terror i misria heterosexual Monleg

Aquest s un fragment dels monlegs de lobra Sc Poupe de Beauvoir de Daniel OHara , protagonitzada per una vedet de protesta que explica al pblic la seva vida i filosofia. Podr veures a lAlmeria Teatre del 28 de juny a l1 de juliol, interpretada per Ferran Castells i dirigida per Dani Claramunt
Per: Daniel OHara

proposta 25

VEDET: (Enrient-sen una mica de si mateixa.) S que sorprn que una persona del meu xit i bellesa tingui uns plantejaments vitals tan esborronadors com els que he exposat abans. Per sorprendre-sen s com estranyar-se que una dona com Marilyn Monroe fos infeli i acabs trgicament. Diuen que laparena no ho s tot, per jo mhe adonat que aquesta mxima noms funciona en una direcci: quan ets lleig, perqu quants ets guapa, jove i rica com jo a ms de cantant, actriu i escriptora- el pblic tobliga a ser feli. I si no nets, ten culpabilitza perqu noms ells, com a simples mortals, tenen dret a ser infelios. Per la qesti no sacaba aqu: el meu pblic s molt complex. Aix doncs, alhora que em censuren la infelicitat, tamb es consolen sabent que jo, que tinc tot el que mai no tindran, sc, en realitat, tan desgraciada com ells. Mapassiona la psicologia de les masses, per aquest s un tema que avui ja no abordar i que us endureu a casa de deures... Si us he de ser sincera, ja ha arribat el moment de lespectacle en qu comeno a cansar-me de mi mateixa i noms vull sortir del teatre per reprendre a casa les lectures habituals. Ara noms apuntar algunes idees que vull que us vinguin al cap els propers dies i que seran la prova que lespectacle us ha estat de profit. (Fa que rumia per improvisar unes conclusions.) Per exemple, recordeu que aquest meu ressentiment social heterofbic, no s ms que memria histrica, o potser instint de supervivncia: s, jo sc de les que est a favor que sobrin totes les fosses del terror i misria heterosexual perqu la histria no es torni a repetir. (Fent veure

que s plural i diversa.) Ara b, aix no mimpedeix acceptar que els assimilats tinguin loportunitat de vestir-se a Pronovias i

Mencanten el prejudicis patriarcals perqu sn una inesgotable font de censura. Tot i que ben mirat, el matrimoni homosexual tamb t algun avantatge, com per exemple que per ser pare has de superar un examen previ, una mesura que, sens dubte, hauria daplicar-se a tota mena de parella, perqu que ho facin com Adam i Eva no s garantia de res. Tots sabem que desprs passa el que passa... Si s que avui en dia estan ms protegits els nens adoptats o homoparentals que els biolgics. s clar que qualsevol ho diu en veu alta: hi ha heterosexuals que es creuen enviats de Du a la Terra per perpetuar-hi lespcie humana. (Canviant el to) La veritat s que no he conegut gaires matrimonis dignes de ser copiats; sens dubte, si algun hagus estat un model prou estimulant comenant pels papes- (donant la culpa infantilment als pares -i amb conscincia de fer-ho aix-), jo mhauria vist naturalment inclinada a recrear una uni frtil i madura. Daltra banda, no mha ajudat gaire practicar una sistemtica anlisi psicomarxista de les parelles per furgar-hi les misries i posar de relleu la diferncia entre all que pretenen ser i all que realment sn. Tot plegat mha impedit de creure en la instituci amorosa. Quan em sento malament, no hi ha res per refermarme en la meva solitud que preguntar-me qu deuen estar fent les parelles amigues en aquest moment. Quan em responc, madono que estic molt b tota sola menjant Sugus, lun darrere laltre, asseguda al banc dun parc de qualsevol ciutat, on mha portat la gira del meu darrer lespectacle.

de fer de papes i de mames, (seriosament) tot i que sovint em costi distingir qui fa dhome i qui fa de dona. (Aclariment enjogassat.)

26

cultura

Autor: George Catlin (1796-1872). Imatge de La Dansa dels Berdatxes. La va dibuixar a les grans planures, entre els indis Sac i Fox. La imatge mostra una dansa ritual per celebrar la persona amb dos esperits.

La tercera ploma: dos-esperits nord-americans

Identitats sexuals i de gnere
Per: Humbert Burcet
Amb el nom de dos esperits, TwoSpirit en angls, s com es coneixen actualment els antics berdaches, indis nordamericans que trenquen amb el binarisme dels rols de gnere mascul/femen i que tradicionalment podem trobar entre moltes comunitats indgenes del Canad i dels Estats Units. simultanetat, i fa referncia al tercer gnere. El doble esperit pot aplicar-se, en termes ms generals, i depenent de la cultura de qu parlem, a dos esperits que coexisteixen en una mateixa persona en forma de dualitat desperit animal (coiot i guila) o hum (guerrer i lder del clan). Va ser a la dcada dels 90 que es va proposar aquest terme com a paraigua daquestes terceres identitats de gnere que hom trobava entre les comunitats indgenes nord-americanes. Aquesta proposta dels dos esperits, feta durant la III Conferncia Intertribal de Nadius Americans i Primeres Nacions Gais i Lesbianes el 1990, reemplaa el terme gai o berdache, aquest ltim amb connotacions negatives i desfasat en el temps. El terme berdache s dorigen francs i s el que sutilitzava ms sovint abans del segle XX en cercles antropolgics per referirse als dos esperits. De totes maneres, la seva

s un concepte tant de gnere i sexualitat com detnicitat i espiritualitat

Els dos esperits sn persones que mostren simultniament un esperit mascul i femen. No s exactament ser gai, lesbiana, transsexual, transvestit, androgin o intersexe, per hi ha solapaments. s un concepte tant de gnere i sexualitat com detnicitat i espiritualitat. El seu cos pot mostrar aquesta

Les persones que naixien amb cos dhome i desenvolupaven un gnere femen, i havien danar a la guerra, tant aviat podien fer tasques de lluita com funcions domstiques i de cuina
etimologia t unes connotacions que poden induir a error (significa en francs prostitut mascul, evolucionat del prstec de lrab bardaj, captiu). Sha de destacar que cada comunitat tribal t els seus propis termes per a persones dos-esperits, com per exemple wkte pels indis Dakota, ndleeh pels navaho o hwame pels mohawe.

27

Moltes de les tasques relacionades amb les persones del tercer gnere implicaven, tradicionalment, la confecci de roba. La presncia tant dhomes com de dones dos esperits, en termes biolgics, ha estat documentada a cada regi i tipus de cultura nadiua arreu dAmrica del Nord, i sels atribueix un estatus dalt rang social en la majoria de les comunitats tribals. Moltes persones dos esperits vestien amb robes tradicionalment emprades tant pels homes com per les dones. Entre els rols que poden tenir els dos esperits amb cos dhome podem trobar, segons Sabine Lang, rols especfics com el de sanador, endevins del futur, coneixedors de les tradicions orals i cntics, infermers de les expedicions

blliques i, fins i tot, alcavots. Tamb sn coneguts per confeccionar articles fets amb plomes per a les danses tribals o b per les seves dots per actuar en algunes cerimnies.

Moltes persones dos esperits vestien amb robes tradicionalment emprades tant per homes com per dones
El fet de vestir duna manera ms masculina o femenina no era sempre un indicador del seu comportament,

particularment a la infncia. A ladolescncia, la manera de vestir s que podia comenar a designar duna manera ms clara la inclinaci masculina, femenina o intersexe de lindividu. De totes maneres, les persones dos esperit que naixien amb cos dhome i desenvolupaven un gnere femen i havien danar a la guerra, tant aviat podien desenvolupar tasques de lluita com funcions domstiques i de cuina. Val a dir que, malgrat lalta consideraci social que podien tenir dins les seves comunitats -tant inspirant respecte com temor-, els dos esperits no es lliuraven del cstig corresponent si no complien amb les seves funcions, cstig, per, que mai no els era imposat per la seva condici de dos esperits. Hi ha casos documentats de dones

28

cultura
Per saber-ne ms: Two Spirits, el documental
Fred Martinez era un noi navaho que alhora era una noia. En una poca anterior, hagus estat reverenciat/da. En lloc daix, el/la van assassinar. Aix es presenta aquest documental de Lydia Nebley que va veure la llum el 2009 i explica la histria real de Fred Martinez, jove dos esperits que va ser assassinat als 16 anys per ser diferent. Si voleu veure el triler: http://twospirits. org/about-the-film/trailer. seva identitat com a dos esperits, dtnia amerndia i gai, i explora les ambigitats de gnere i cultura de forma detallada. Aquest procs en qu sesdev dos esperits implica, segons lautor, una fase

dos esperits acusades de bruixeria, dhaver provocat una mala collita o la mort dun membre del clan, o dun home dos esperits condemnat per haver estat enxampat robant cavalls.

Els dos esperits amb cos dhome es consideraven germanes entre si i, per tant, sespecula si una relaci entre dos esperits era ser percebuda com a incestuosa
Les persones dos esperits poden mantenir relacions amb persones de qualsevol sexe. Segons uns estudis, les dones dos-esperits noms mantenien relacions amb dones. Entre els indis Lakota, els dos esperits noms es casaven amb persones vdues. Tamb podien adoptar els fills de la seva parella vdua. s curis que no es coneguin relacions entre dos esperits en els estudis, noms entre els indis Tewa. Els dos esperits amb cos dhome es consideraven germanes entre si i per tant sespecula si una relaci entre dos esperits era percebuda com a incestuosa. Les parelles dels dos esperits no rebien cap consideraci especial, tot i que en alguns indrets es creia que mantenir relacions sexuals amb un/a dos esperits atorgava certes habilitats mgiques. Tampoc hi havia una concepci daquesta relaci com a homosexual o heterosexual, tal i com entenem en lactualitat aquests termes, tot i que des de la perspectiva europea s que van ser vistes sota el prisma de lhomosexualitat.

Becoming Two-Spirit, de Brian Joseph Gilley (Univesity of Oklahoma Press, 2006). En aquest llibre, Gilley explica com la persona dos esperits ocupa un lloc singular dins la cultura dels indis americans, equilibrant els esperits masculins i femenins. Lautor fusiona la

inicial dacceptaci pels diferents cercles socials (on un mostra o amaga part de la seva identitat amb una finalitat dencaixar en tots els contextos), una segona on sestableixen els propis valors com a individu i una tercera on sequilibren els estndards de les diferents cultures on les persones dos-esperits es troben, sigui en ambients tribals, occidentals o mixtes. En definitiva, un procs dasseveraci de la prpia identitat de la qual sentir-se orgullosos i orgulloses.

Lassemblea de lEsquerra de lEixam-ple est constituda per venes i vens que han decidit trobar-se i sumar forces per la seva voluntat de lluita per la dignitat. Neix arrel de lacampada de Plaa Catalunya iniciada el passat 15 de Maig amb lobjectiu de fer extensiu el moviment i facilitar la lluita a cada barri segons les seves prpies necessitats. Ens uneix un desig, el desig de fer front a un sistema capitalista i a les consequncies de la seva crisi. No representem a cap partit o associaci. Perqu ning ens representa. Estem aqu perqu volem una nova

lEsquerra de lEixample

Assemblea de

societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econmics i poltics. Saposta per una transformaci profunda de la societat. I sobretot apostem perqu sigui la prpia societat la protagonista daquest canvi. Aix us convidem a totes i tots a participar activament a les assemblees de barri cada dimecres a les 20.15 a lAvinguda de Roma 139 (entre Villarroel i Casanova) El canvi depn de nosaltres! Us hi esperem. www.esquerraeixample.org assemblea@esquerraeixample.org

Participa i transforma el Barri!

conte ertic 29

Tarda a la comissaria
Per: Xavier Ribas

Fa poc ms dun any, en Benja i la Marta anaven a lenssima manifestaci en contra de les retallades. Tots dos eren funcionaris i ja no tenien nmina, tant sols nomi i si seguien aix ja no els quedaria ni la n. La mani tenia un caire entre festiu i reivindicatiu. La Parelleta va anar junta tota lestona i sho estava passant dall ms b mentre es feien petonets. En arribar a la plaa Sant Jaume i sense saber ben b per qu, els mossos van carregar. La confusi del moment va fer que es separessin. La Marta, feta un sac de nervis, va anar cap al metro per poder tornar a casa. El Benja, ms blanc que el paper de fumar, va acabar a la furgoneta dels mossos.

El mosso li va treure la samarreta. Va poder observar que realment no tenia aquella taca mentre li deia tampoc ests tant malament tot agafant-lo pels seus primets braos. Els nervis van poder amb el Benja i va esclatar a plorar. El mosso va alar-lo i li va donar un mocador mentre li deia que mai ms hauria de patir per res, tot acaronant-lo. El Benja va reposar el cap en el seu prominent pectoral mentre laltre el consolava. Tots dos estaven fosos en una abraada. Sense si saber com, el mosso li va agafar la cara per la barbeta tot elevant-la cap a la seva. El va besar. El Benja li va dir que era heterosexual i sen va desfer. El mosso li va respondre que ell tamb nera i va tornar a atacar. Ja no hi va haver cap ms resistncia. Va treure-li la camisa. El va comenar a magrejar per tot arreu. Es besaven sense reps. No els importaven el ms mnim les cmeres que hi havia a la sala. El mosso va agafar el Benja i el va asseure sobre la taula. El noi, que estava famlic de mascle, va obrir les seves cames tot rodejant el cos del policia. Seguien besant-se mentre el mosso li clavava unes batzegades, cada cop mes fortes a lentrecuix del Benja. Lescalfor era cada vegada ms intensa. El noi volia ms. Volia descobrir all que el colpejava. Va baixar de la taula i va agenollar-se davant del mosso. Li va descordar els pantalons i va anar a la recerca del gran premi. Tot i no ser la ms grossa del mn, no estava gens malament per ser la primera. Va obrir la boca de bat a bat i va comerar la feina. Laltre col.laborava tot agafant-li el cap. El Benja, amb una destresa inusual per ser el primer cop, shi va aficionar. Repetidament, va anar llepant tots i cadascun dels racons del penis del seu carceller. Realment, shi estava abonant. No noms llepava, sin que magrejava el magnfic cos del seu oponent. Tots dos es desitjaven i volien anar a ms.

Sabien per, que no shi podien entretenir massa. El mosso la va retirar de la seva boca i li va posar la m per qu el masturbs. El noi hi va accedir mentre intentava incorporarse, per laltre li va impedir. Va estar-shi una bona estona fins que al final li va deixar anar la gran lleterada. La cara i el cos del Benja van quedar emblanquinats. Sense temps per a res, van vestir-se rpidament. El Mosso li va donar una targeta i el va deixar anar. En arribar a casa la Marta estava desconsolada. Ell la va abraar i va fer com aquell que res mentre anava a la dutxa. Aquella va ser la primera trobada amb lautoritat, per no lltima. Cada cop anava a ms fins que a la fi, la Marta els va Enxampar i el va deixar. Avui, un any ms tard, han quedat tots tres per anar a la festa al carrer del col.lectiu, fer unes cervesetes i tancar antigues ferides.

Un cop a comissaria, els identificaven un a un i els anaven deixant lliures. El Benja no duia el DNI i va haver desperar. El Mosso encarregat va comenar a interrogar-lo tot preguntant-li pels actes violents de les ltimes manifestacions. El pobre nano, cada cop ms nervis, no savia res de res i va demanar la presncia dun advocat. El Mosso va dir que el deixaria parlar amb el seu advocat, per que seria millor que confesss. Li va mostrar unes fotos on hi sortia un noi clavat al ell destrossant un caixer mentre li deia :ara, negam que siguis tu!!. El noi ho va negar tot, va dir que no era ell, que no estava tan fibrat ni tenia aquella taca a la pell.

30

on pots trobar-nos
ENTITATS Antic Teatre - C/ Verdaguer i Calls, 12 rea pel Collectiu GLTB - Avda. Parallel, 52, Edifici Santa Madrona , 4 Associaci de Casals i Grups de
Joves de Catalunya - C/ Aviny, 44

BARCELONA
ALLOTJAMENT Barcelona City Hotel Universal - C/ Arag, 281, 2 1 Hotel Axel - C/ Aribau, 33 Hotel Califrnia - C/ Rauric, 14 BARS tame - C/ Consell de Cent, 257 Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64 Belladona - C/ Diputaci, 222 Butch Bear - C/ Diputaci, 206 Caf de les Delcies - Rambla del Raval, 47 Casual Caf - C/ Independncia, 278 Cine Arenas - C/ Tarragona, 3-5 Dacksy - C/ Consell de Cent, 247 El Cangrejo Eixample - C/ Villarroel, 88 La Bata de Boatin - C/ den Robador, 23 La Cueva - C/ Calabria, 91 La Chapelle - C/ Muntaner, 67 La Penltima - C/ Riera Alta, 40 Lust - C/ Casanova, 75 Moeem Barcelona - C/ Muntaner, 11 Museum - C/ Seplveda, 178 Museum Retro - C/ Urgell, 106 New Chaps - Avda. Diagonal, 365 People Lounge - C/ Villarroel, 71 Robadors 23 - C/ den Robador, 23 Trash - C/ Consell de cent, 223 Bim bam bum - C/ Casanova, 75 BOTIGUES DE ROBA American Man - C/ Consell de Cent, 253 Boxer - C/ Diputaci, 167-169 Celestino Muoz - Gran Va de les Corts
Catalanes, 588

+ LLOCS
ALACANT
Associaci Decide-T (Centre 14) - C/ Labradores, 14

Associaci de Publicacions Peridiques Escrites

en Catal APPEC - Rambla deCatalunya, 10 4 Associaci de vens i venes de lEsquerra de lEixample - Avda. Roma, 139

AMPOSTA
Llibrera La Gavina - C/ Major, 21

Ateneo Chino - C/ den Robador BCN Checkpoint - C/ Comte Borrell, 164 - 166 Casal Lambda - C/ Verdaguer i Calls, 10
FAGC GAG - C/ Virgili, 24 08030 BCN

ANDORRA LA VELLA
Bar La Fada Ignorant - C/ Fiter i Rossell, 2, bajos

CARDEDEU LLIBRERIES Antinovs - C/ Josep Anselm Clav, 6 Cmplices - C/ Cervantes, 4 LoKal - C/ Cera, 3 NOIES Dora pera Caf - C/ Villarroel, 86
Kdigo G - C/ Muntaner, 24 Lliberia Pla de la Calma - C/ Teresa Oller, 5

LLEIDA
Associaci EAGLE - C/ Artur Mor, 1

MADRID
Librera Berkana - C/ Hortaleza, 64

La Rosa - C/ Brusi, 39 (Pge. Interior) PERRUQUERIES Esclusif - C/ Diputaci, 159 Hair Club - C/ Muntaner, 22 Tn Vanguard - C/ Diputaci, 191 RESTAURANTS Castro - C/ Casanova, 85 D-Divine - C/ Balmes, 24 El Bierzo a Tope - C/ Diputaci, 159 Iurantia - C/ Casanova, 42 Santutxo - C/ Provena, 571 Sinensis - C/ Arag, 159 nico - C/ Diputaci, 176 Xalupada - C/ Diputaci, 200 SAUNES Sauna Buenos Aires - C/ Urgell, 114 Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1 Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 Sauna Thermas - C/ Diputaci, 46 SEX SHOP Boyberry - C/ Calabria, 96 Kistch - C/ Muntaner, 17-19 Nostromo - C/ Diputaci, 208 Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 Zeus - C/ Riera Alta, 20

PALMA DE MALLORCA
Associaci Ben Amics - C/ Conquistador, 2, Pral.

REUS
Associaci H2O

SARAGOSSA
Associaci Towanda - C/ Lin, 8, Local Treziclo

SITGES
Hotel Romntic - C/ Sant Isidre, 33

VALNCIA
Collectiu Lambda - C/ Vivons, 26 Caf de la Seu - C/ Santo Cliz, 7, bajos Terra (Centro Social Bar) - C/ Bar de Santpetrillo, 9, bajos Esquerra - C/ Erudito Orellana, 10, 1

DGM - C/ Casanova, 74 ES-Collection - C/ Consell de Cent, 218 ES4U - C/ Casanova, 56 Interior Primera - C/ Aribau, 26 Next Level - C/ Diputaci, 189
Obsesin Outlet - C/ Consell de Cent, 230

VILA JOIOSA
Llibreria Vila Llibres - C/ Ciutat de Valncia, 14, Baix

CLUBS DE SEXE Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 La Base - C/ Casanova, 201 Open Mind - C/ Aragn, 130 DISCOTECA Metro - C/ Seplveda, 185

Si esteu interessats a tenir disponible LInfogai a la vostra entitat, noms cal que truqueu al 93 453 41 25.

I a les 335 Biblioteques de tot Catalunya!

activitats 31
Estigues sempre informat de les nostres activitats
Ara pots estar al corrent de totes les nostres activitats donant-thi dalta al nostre web: www.colectiugai.org Tamb pots accedir a les nostres pgines del facebook. Tan sols has dentrar als enllaos, corresponents, que posem a sota, i prmer el bot Magrada de cada pgina.

31

Collectiu Gai de Barcelona: www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona Carnaval Gai de Barcelona: www.facebook.com/CarnavalGaiDeBarcelona La revista Infogai: www.facebook.com/Infogai Ecogais: www.facebook.com/Ecogais Grup de dones Te naDones?: www.facebook.com/pages/Te-naDones/226768714055301 Comissi Unitria 28 de Juny:
www.facebook.com/pages/Comissi-Unitria-28-de-juny/408606336616 www.facebook.com/pages/28-de-juny-Diada-per-lalliberament-GLTBIQ/378682717688

Horari CGB: -De dilluns a divendres de 19h a 21.30h -Divendres, dissabtes i viglies a la nit de 23.00h a 2.30h

marigrama

Per: Mart Delclot

1 2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 3 4 5 6 7 8 9 10 11
HORITZONTALS 1. Innocent animal a qui el rei t afici de caar. El que tens cada dia a les set del mat quan et lleves. 2. Expressi que fas desprs de cagar-la. Platets volants. Gos mallorqu. 3. Desprs danar tant al gimns, thas posat com un... Desprs dhaver aprs tant amb ell, vas anar a la competncia per diners, el vas... 4. Encs. Talava a Valncia. Sense contestar. 5. Moneda argentina. Guapssima presentadora i model catalana. Com poses la boca per menjar-li en aquell noi. 6. Popular model dOpel. s un pal. Fa falta. 7. Alcohlics annims. Ets tant fastigs que no ho faria ni amb un pal (sense guionet). 8. Capital de Pars. Aquests nois sn molt estranys. No puc suportar sentir-lo dun nen (alinrevs). 9. Ens indica el lloc. Santes duna poblaci. 10. Itlia. s el cam a seguir per tal darribar a un bon fi (a linrevs). 11. Als que vas a buscar quan fa mesos que no suques el melindro. De cognom Farrow. VERTICALS 1. s don en faran fora Espanya si leconomia segueix tant malament. s el smbol dels evangelistes. 2. Bonssim pastisset petit normalment farcit de nata. El principi del no. s lnic que tenen en com la Maria i lEva. 3. Per mi, la que porto a la matrcula vol dir Esparreguera. s el final del teu sou. Estrella californiana. s com ladrea del teu ordinador. 4. Fa una pudor insuportable. s un bon comenament per aprendre. 5. Part del teatre rom on shi troben les grades (sense principi). Vols enganxar aquest noi, per no es deixa (sense P). 6. Emmig de lanna. Article. No vol dir res, per algn figura diria que s el marit de lostra. 7. Per moltes pel.lcules que en facin, els passatgers daquest vaixell acaben igual de malament. Amb tanta retallada, s el que queda als nostres comptes corrents a final de mes. 8. Verd personatge marit de la Fionna. Enemiga natural de la sogra ( a linrevs). 9. A sants es repeteix. Albacete. Sigles que es pronuncien sil.lbicament. 10. Diversions. El guanyador de la lliga europa tal com el pronunciaria el seu difunt expresident. 11. Malaltia que patia largent de Moulin Rouge.