www.lectura.

cat

El mtode definitiu per tenir fills lectors

Consells i receptes miraculoses que garanteixen lxit escolar
Joan Carles Girbs

El mtode definitiu per tenir fills lectors

LECXIT - Lectura per a lxit educatiu

s un programa promogut per la Fundaci la Caixa, la Fundaci Jaume Bofill i el Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya. Es tracta duna iniciativa pionera a Catalunya que t com a objectiu incrementar el rendiment educatiu dels infants mitjanant la millora de la comprensi lectora. Diversos estudis ens indiquen que una part important de lalumnat de primria no assoleix les competncies lectores bsiques, s a dir, que t dificultats a lhora de localitzar informacions en textos complexos i establir relacions entre les idees que shi exposen. A ms a ms, la comprensi lectora afecta el conjunt dels aprenentatges escolars, tant en les matries lingstiques, com en les cientfiques o les matemtiques. LECXIT parteix de la premissa que practicant la lectura i amb ajuda, els infants podran entendre millor el que llegeixen i progressar en totes les matries. A travs de persones voluntries sofereix un acompanyament lector a nenes i nens a partir de nou anys. El programa aposta per la implicaci de tota la comunitat en leducaci dels infants. La lectura a lentorn familiar s important perqu motiva els infants a llegir i refora la tasca de lescola. El vostre paper com a mares i pares s cabdal perqu els vostres fills i filles gaudeixin de la lectura i millorin la seva comprensi lectora. Per ajudar-vos us proposem que llegiu aquest Mtode definitiu per tenir fills lectors de leditor i periodista Joan Carles Girbs, autor de lobra Llegir per a crixer: una guia prctica per a fer fills lectors que sha convertit en un document de referncia. Esperem que la seva passi per comunicar, aprendre i compartir us aporti reflexions i estratgies que us siguin dutilitat. Bona lectura!

Advertncia inicial (desmentim el ttol...)

5

Pas 1

Estimem els llibres i la lectura

Nedar a contracorrent Per qu llegir? Siguem prctics: aix dels llibres, per a qu serveix? Tasques per a tota la famlia
11

Pas 2

Donem exemple
Que ens vegin llegint Anem a pams Llegim amb els fills Llibres pertot arreu
16

Pas 3

Triem el llibre adequat

Li ha dagradar... a ell! Una petita investigaci prvia Caracterstiques comunes Maneres de llegir Llibres per a totes les butxaques
22

Pas 4

Despleguem els nostres encants

Equip LECXIT voluntaris.lectura@fbofill.cat www.lectura.cat

Quatre activitats senzilles Lectura en veu alta Lescriptor a casa Jugar, jugar, jugar Lectura expressiva Mantenim sempre una orella verda

Advertncia inicial

Advertncia inicial (desmentim el ttol...)

Els pares i les mares volem sempre el millor per als nostres fills. Volem que estudin, que obtinguin bones notes, que sespavilin, que no es deixin utilitzar ni manipular, que trobin una bona feina, que triomfin a la vida i, per damunt de tot, que siguin felios i ens facin felios tamb a nosaltres. Sn objectius lloables i bells, per, malauradament, no tenim cap garantia que, malgrat leducaci que els procurem i latenci que els dediquem, el resultat sigui com desitjvem. El nostre deure s crear el clima familiar adequat perqu aquestes aspiracions es puguin produir, sabent del cert que per molta illusi que hi posem, hi ha un munt de condicionants que no podem controlar i que poden posar en perill la consecuci dall que ens proposvem. Aix doncs, benvolgut lector, benvolguda lectora, comencem el nostre passeig conjunt per les pgines daquesta guia amb una confessi inajornable. Confiem haver captat la teva atenci amb el ttol de la guia, que promet revelacions increbles i frmules mgiques per convertir de la nit al dia els nostres fills, tan reticents a la paraula impresa, en lectors empedrets. Per permeteu-me desmentir-ho abans que sigui massa tard i reconixer ja dentrada lnica veritat universal que possiblement trobareu en aquest material (i per aix la subratllem): no hi ha receptes miraculoses per contagiar el gust per la lectura. Ho lamento, per encara no sha inventat una pndola capa de capgirar ment i cos per inocular el virus de la lectura compulsiva. Destapem, doncs, sense ms prembuls, les vertaderes intencions daquesta guia. Et plantegem un acord en certa manera runs, i nhas de ser conscient: et demanem confiana, pacincia, constncia i que inverteixis part del teu temps (de les teves hores de descans) en benefici duna altra persona (el teu fill o filla), amb resultats en cap cas garantits. El foment lector s un procs a llarg termini, i no

No hi ha receptes miraculoses per contagiar el gust per la lectura. Per aconseguir-ho ens caldr confiana, pacincia i constncia, predicar amb lexemple i sumar complicitats per fer del llibre un objecte quotidi interessant i atractiu.

El mtode definitiu per tenir fills lectors

s un cam fcil, perqu els estmuls audiovisuals sn molts i molt poderosos, i pot esdevenir frustrant si no assolim els objectius que ens hem marcat. De fet, no podem descartar que fracassem en lintent. Tot i amb aix, cal reconixer que no tot est perdut a lavanada, i que fomentar la lectura en famlia no noms s desitjable, sin tamb possible, factible, realitzable. Ara formes part del Programa de Lectura per a lxit Educatiu LECXIT, i aquesta s una mostra evident del teu comproms amb lestmul lector a casa. Si ens dnes una oportunitat, compartirem amb tu en les pgines segents alguns consells que et poden servir de guia per crear el clima adequat que convidi a la lectura desitjada i voluntria en lpoca de trnsit cap a ladolescncia. Et suggerim quatre passos bsics que tindicaran algunes pautes dactuaci i idees prctiques que et poden orientar entre un mar de possibilitats. Sn els segents: Pas 1 Estimem els llibres i la lectura Pas 2 Donem exemple Pas 3 Triem el llibre adequat Pas 4 Despleguem els nostres encants

Si aconseguim transmetre als nostres fills la passi lectora, els estarem deixant en herncia un univers infinit de sensacions i coneixement, i obrintlos portes a un futur ms ric, autnom i ple doportunitats.

Sn passos que es poden (shan de) fer simultniament, per amb calma i sense angoixes. No esperem resultats immediats i recordem que, al contrari del que anuncivem al subttol que ens ha servit de reclam, no hi ha cap garantia dxit. Primer shan denamorar duna trama, dun estil, desprs duns personatges, dun llibre, dun autor i, finalment, si tot va b, de la literatura en general. Si aconseguim transmetre als nostres fills la passi lectora, els estarem deixant en herncia un univers infinit de sensacions i coneixement i obrint-los portes a un futur ms ric, autnom i ple doportunitats. No hi ha cap dubte que la meta daquesta travessia espinosa b paga la pena!

Estimem els llibres i la lectura

Pas 1

El mtode definitiu per tenir fills lectors

Nedar a contracorrent
Els nostres fills passen bona part de la jornada a lescola. Quan en surten, alguns estan ocupats amb classes extraescolars (idiomes, msica, esports...) i, quan finalment arriben a casa, ja entrada la tarda, han de fer els deures, dutxar-se, sopar i descansar per acarar el nou dia. Entremig, potser han trobat algun moment de lleure, que hauran ocupat amb lordinador, la videoconsola o la televisi. Els hem vist perdre el temps mentre triem la pols, passvem lescombra, planxvem o preparvem el menjar. I amb un poc de sort, amb laspirador a la m, els hem renyat fugament per fer el mandra, amb el crit habitual: Apaga la tele i llegeix alguna cosa, home!. s un prec ancestral, que ha passat de pares a fills de generaci en generaci (si no era la tele era la pilota, o els cromos, o la baldufa, o qualsevol altre joc amb qu ens divertem) i que sempre ha tingut el mateix efecte: cap ni un. Zero. Pitjor encara: ens ha rebellat contra els llibres, aquells fastigosos objectes que els pares, per motius que no arribvem a comprendre, sentestaven que fssim servir. Quina fixaci... que no hi havia ja lescola, per a aix? I s que la lectura no es pot imposar. Aix ho hem de tenir molt clar des del principi. Oblidem-nos dobligar-los a llegir. Mai funcionar. El cuc de la lectura noms els picar si els pica la curiositat, si estimulem el desig, si suggerim i captivem amb arguments, amb amabilitat i (recordem-ho) amb pacincia, no amb crits i cstigs. Exigir llegeix! no tindr mai el resultat positiu que busquem. En canvi, recomanar amb passi sentida una obra adequada a ledat, els interessos i el moment exacte en qu es troba el nen en qesti... aix s que funcionar! Per... com ho fem?, et preguntes amb inquietud. Tranquillitat, que aviat arribarem a aquest pas.

La lectura no es pot imposar. Oblidemnos dobligar-los a llegir. Mai funcionar. El cuc de la lectura noms els picar si els pica la curiositat, si estimulem el desig, si suggerim i captivem amb arguments, amb amabilitat i amb pacincia, no amb crits i cstigs.

Estimem els llibres i la lectura

Per qu llegir?
No s una pregunta gens banal: si els nens i joves sho passen b jugant al parc o xatejant a la xarxa desprs dun dia que tamb per a ells ha estat llarg i dur... per qu els hem de fer canviar didea? Pensem-hi un moment. Per quin motiu haurien de preferir la lectura, una activitat intellectual solitria que requereix descodificar un codi escrit, a quedar-se ajaguts al sof escoltant msica a tot volum amb els auriculars posats? Dentrada, no hi ha cap necessitat descollir entre la lectura i una altra activitat. No els forcem a triar. Si pretenem que substitueixin una afici que els agrada per una altra que requereix desfor... no ho dubteu: tenim totes les de perdre. En aquesta vida hi ha temps per a tot, sempre que siguem capaos dorganitzar-nos (i dorganitzar-los, quan encara sn petits) el temps. Tamb el temps de lleure. Poden veure la tele (noms faltaria!), i jugar, i xerrar amb els amics, i anar a fer un tomb pel barri... i tamb llegir, com una activitat ms, que no nelimina cap altra, sin que suma, que afegeix satisfacci al seu dia a dia. Que els proporciona goig i evasi. Hi ha molts motius per voler llegir, com ara... Per comprendre el mn que ens envolta i comprendrens millor a nosaltres mateixos. Per saber (sense intermediaris) el que succeeix al nostre voltant: des del significat del rtol duna botiga al contingut duna notcia destacada al diari. Per informar-nos dun tema que ens encurioseix, o duna ciutat que visitarem. Per integrar-nos millor en la cultura que ens acull. Per esdevenir princesa, o heroi, o astronauta, o mag, o explorador, o elefant de paper. Per ampliar horitzons, ser ms obert i receptiu, perdre prejudicis, escoltar i entendre. Per aprendre, per aprehendre.

El mtode definitiu per tenir fills lectors

Cada lector t uns motius diferents per llegir. Fins i tot, un mateix lector t motivacions diferents a cada nou ttol que enceta, i totes sn vlides i perfectament acceptables. Hem de trobar la ms adequada a les necessitats del moment.

Per compartir. Per estar menys sol. Per riure, plorar, tremolar, consolar, illuminar. Sentir. Per gaudir, conixer, distreurens i viure vides que mai haurem imaginat possibles. Per... Cada lector t uns motius diferents per llegir. Fins i tot, un mateix lector t motivacions diferents a cada nou ttol que enceta, i totes sn vlides i perfectament acceptables. Hem de trobar la ms adequada a les necessitats del moment.

Siguem prctics: aix dels llibres, per a qu serveix?

En lapartat anterior hem exposat algunes de les utilitats que pot comportar la lectura. Per quan parlem de lectura en infants i adolescents, sovint pensem en un altre tipus ds, ms prctic i immediat. Potser el pare o la mare que sha apropat a aquesta guia atret pel ttol i la promesa dun xit escolar per al seu fill o filla senti a hores dara decepci per la falta de solucions. s, doncs, el moment dexposar alguns dels mltiples beneficis que lhbit lector reporta durant letapa educativa. Lndex de lectura t una relaci directa amb lxit escolar: com ms elevat s el grau lector, major s laprofitament i el rendiment de lalumne. La lectura estimula el creixement intellectual, la creativitat i la imaginaci dels nostres fills. Tamb motiva laprenentatge perqu els nens que llegeixen es concentren ms, tenen ms capacitat de retenir, memoritzar, comprendre i assimilar conceptes nous i mostren una disposici major a atendre les explicacions del professorat. De fet, els nens que llegeixen desenvolupen lagilitat mental, augmenten el seu bagatge cultural, aprenen vocabulari, tenen un millor domini de la llengua (o de les llenges, si llegeixen en idiomes diversos), tenen facilitat per a lexpressi

Estimem els llibres i la lectura

didees i sentiments, se senten ms segurs, sintegren amb naturalitat en el poble que els acull i es preparen adequadament per als canvis que es produeixen en la societat (canvis culturals, tecnolgics, socials). I acostumen a treure millors notes que aquells que no llegeixen. Ja est dit: lhbit lector condueix infants i joves a un millor rendiment escolar. No s aquesta una afirmaci infallible, per creieu-me que llegir hi ajuda moltssim!

Tasques per a tota la famlia

Conv treballar el foment lector des que els fills sn ben petits. Lhbit de la lectura sinterioritza molt millor durant la infantesa, i a mesura que es fan ms grans resulta ms difcil treballar en aquesta direcci. Per no s en absolut impossible. Hi ha nens que descobreixen a qu volen dedicar-se professionalment quan ja sn grans, i de vegades escullen oficis pels quals mai abans havien mostrat inters. Poden voler ser investigadors, bombers o conductors dautobs sense cap motivaci externa aparent. Per lestmul que ha decantat la balana del seu futur sha produt. En algun moment, de sobte, una conversa, un documental, una amistat nova, un fet inesperat ha convertit lespurna que covaven internament en un incendi incontrolable i fervors. Pel mateix motiu, sempre som a temps datiar el foc que alimenti la passi pels llibres, amb la certesa que les brases latents poden alar flames molt altes. Al comenament hem indicat que caldr pacincia, constncia i esfor, i ara afegirem una nova baula a la cadena: la complicitat. Un pare o una mare no pot capgirar una situaci adversa en solitari. Necessitem ajuda, implicar altres membres de la famlia i establir aliances. Hem de conspirar, si voleu dir-ho aix, per tal que lentorn ms prxim modifiqui les seves prioritats i spiga seguir de forma adequada el pla de foment lector que impulsem. Lavi, el ve,

Lhbit lector millora el rendiment escolar. La lectura estimula el creixement intellectual, la creativitat i la imaginaci dels nostres fills. Tamb motiva laprenentatge perqu els nens que llegeixen es concentren ms, tenen ms capacitat de retenir, memoritzar, comprendre i assimilar conceptes nous.

10

El mtode definitiu per tenir fills lectors

Busquem complicitats. Un pare o una mare sols no poden capgirar una situaci adversa cap al llibre. Necessitem ajuda, implicar altres membres de la famlia i el professorat per tal que lentorn ms prxim segueixi de forma adequada el pla de foment lector que impulsem.

els germans grans, el professorat, el llibreter del barri, el quiosquer i, si conv, fins i tot la fornera o el peixater, han de saber de les nostres intencions i donar-nos un cop de m. Us imagineu que un dia entrem a comprar una pea de roba i sorprenem la jove dependenta (amiga nostra) llegint amb deler una novella gruixuda? La imatge parla sola: la lectura no s una raresa, ni un secret, sin una afici que compartim amb molta ms gent. Aquesta estratgia es veur reforada si disposem dun gran lector a la famlia, al venat, o fins i tot algun company de lescola. Si tenim aquesta sort, fem el possible perqu estiguin en contacte amb el nostre nen de la manera menys forada que trobem. Amb qualsevol excusa (millor si no est relacionada, en principi, amb els llibres) poden establir una relaci ms estreta i, aix, la confiana mtua els conduir a parlar de llibres amb naturalitat. Tamb els llibreters o els bibliotecaris de la zona ens sabran donar un cop de m en aquesta aventura i establir la complicitat necessria per fer ms senzill el recorregut. I, per descomptat, no oblidem mai el suport del professorat. Afirma la dita que quatre ulls veuen ms que dos, i el seu mestre o el tutor, que passa moltes hores amb el nostre fill, observant-lo i ajudant-lo, ens pot donar pistes assenyades de com orientar (o reorientar) les accions que estem desenvolupant.

Donem exemple

Pas 2

12

El mtode definitiu per tenir fills lectors

Que ens vegin llegint

Prediquem amb lexemple. Els adults en general, per sobretot els pares i les mares, sn els referents de la canalla, models que imiten o combaten. Si ens veuen llegint novelles, manuals de bricolatge, revistes o diaris entendran que per a nosaltres la lectura s tamb una font de plaer i coneixement.
Estem intentant que el nostre fill o filla esdevingui lector, per si nosaltres mateixos no llegim... b, la cosa es complica una mica. Haurem de comenar a replantejar-nos aquesta reticncia, perqu no podem pretendre fomentar lhbit lector en una tercera persona (convncer-la de les bondats i la importncia de la lectura) si no prediquem (poc o molt) amb lexemple. Pares i mares, els adults en general, per sobretot els progenitors, actuen com a referents per a la canalla, models que voldran imitar i seguir, o combatre i contradir. No hi ha terme mitj, especialment en ladolescncia, per hem de trobar la manera (i cada casa s un mn) de contagiar-los bons hbits i valors positius. Si et trobes en la categoria dels pares poc lectors, a banda de dissimular un poc (amb subtilesa, per favor) i fer veure que tinteressen els llibres, tanimem a aprofitar aquest procs que estem engegant per iniciar-te o redescobrir de deb la lectura. No ens referim noms a llegir novelles ms o menys extenses. Potser et resulten ms atractives i dacord amb la teva naturalesa les guies de viatges, les biografies de personatges famosos, les adaptacions en forma narrativa de pellcules, les revistes, els diaris, els suplements dominicals, els cmics... o els manuals dinstruccions, les receptes de cuina, els llibrets de bricolatge o jardineria... Tot shi val, de fet! Qualsevol escrit (fins i tot un pamflet publicitari a la bstia, o una nota al tauler danuncis de ledifici) s un silencis crit dalerta que reclama la nostra atenci, que ens vol comunicar alguna cosa. Donem-li una oportunitat, escoltem-lo, llegim-lo, i fem-ho si s possible davant dels fills, en veu alta si pot ser, i demanem-los ajuda o consell quan una paraula o expressi no lentenem (o fem veure que no lentenem), perqu sadonin que a partir del text imprs obtenim informaci que ens pot resultar interessant tant a nosaltres com a ells.

Donem exemple

13

Anem a pams
Tot el que hem exposat fins al moment, i el que ve a continuaci, ho hem dincorporar gradualment a la rutina familiar, a poc a poc, sense presses. No perdeu mai de vista que estem posant en marxa un procs, que si forcem la situaci, despleguem mil estratgies alhora i aclaparem el nostre fill amb propostes, tot plegat resultar artificial, inversemblant, increble i, per tant, no tindr cap conseqncia positiva. Hem de controlar les nostres ganes de saltar-nos passos i crrer ms del compte. Ben al contrari, hem de treballar cada nova idea fins a lltim detall i fer que sembli espontnia, no fruit duna tctica global. Si mai no hem mostrat un inters especial per la lectura, no ens posem de cop i volta a llegir un volum gros de teatre clssic grec, perqu el nostre fill no veur en aquest gest impostat una manifestaci dinters real per la lectura, sin, potser, un rampell dexcentricitat o bogeria (en el millor dels casos).

Llegim amb els fills

En la mesura que sigui possible, hem de diferenciar entre les lectures que recomanen als fills a escola i el que sn prpiament les lectures de lleure. No volem dir que les lectures recomanades pel professorat no siguin bones, tot el contrari, segur que sn extraordinries, canniques i del tot adequades per a la seva formaci i creixement intellectual. Mantenim sempre un contacte estret amb el mestre o tutor per fer un seguiment del que estan llegint a laula, per per fomentar la lectura en lmbit familiar hem demprar armes complementries, no repetir el que ja els ensenyen a classe. A casa poden llegir el que vulguin, tant si s un cmic com si s lltima novelleta de consum massiu que tothom llegeix i que els experts diuen que s tan fluixa. Que no ens importi aix. No cerquem lexcellncia literria, perqu els gustos lectors es modelen amb el temps. A casa han de poder escollir el que realment els ve de gust llegir. Llibertat absoluta.

14

El mtode definitiu per tenir fills lectors

Llegim amb ells. Compartim les lectures que els agraden, intercanviem opinions, raonem sobre els llibres que han escollit, sense criticar els seus gustos. Endinsar-nos en el seu mn lector ens ajudar a conixerlos ms a fons.

De vegades, pares i mares no tenen el suficient domini de la llengua per poder llegir literatura. Cal perdre la por a la paraula impresa i practicar sense complexos ni temors. Mai s tard per aprendre una llengua nova, i la lectura pot ser una aliada extraordinria i molt satisfactria per millorar la nostra destresa lingstica i integrar-nos amb naturalitat a lentorn on vivim. Els fills poden ser els nostres professors particulars. Compartim amb ells el que estiguin llegint o hagin llegit recentment (b lobra recomanada a classe, b una altra que hagin escollit voluntriament), demanem-los amb illusi que ens llegeixin fragments en veu alta, repetim-los nosaltres tamb de viva veu, practiquem loralitat i deixem-nos corregir si fallem en la pronncia, intercanviem papers, preguntem-los aspectes de la trama, obviem el vocabulari complex (no ens aturem a cada frase a buscar paraules al diccionari!) i podrem aprendre al seu ritme.

Llibres pertot arreu

Per integrar la lectura entre els hbits dels fills, els llibres han de formar part habitual del paisatge a la llar. Les bones biblioteques personals no sn les que tenen ms volums, sin les que disposen de les obres ms adequades a les nostres necessitats. Dispersem els ttols que possem, deixem-los al seu abast en indrets diversos. A la seva habitaci, al menjador, a la cuina o al servei. No deixem cap espai de convivncia lliure de lectures (no noms llibres, tamb revistes, diaris, cmics...). El millor esquer dun text s el text mateix, i els hem de collocar en llocs de pas per provocar la trobada. Per els llibres no noms es veuen fsicament, tamb es fan visibles en molts moments dun dia qualsevol. En festes assenyalades (aniversaris, festivitats) poden ser un regal adequat (si triem b i creem lexpectativa corresponent). Tamb podem incorporar els llibres i la lectura entre els te-

Donem exemple

15

mes que tractem amb els fills aprofitant qualsevol excusa, com ara adaptacions cinematogrfiques dobres literries, el lliurament dun premi popular, el cartell duna estrena teatral, un reportatge o notcia sobre un escriptor... Si mirem la vida amb ulls de lector ens adonarem del gran nombre doportunitats que sens mostren al davant per introduir els llibres a les nostres converses, igual que ho fem amb els llanaments cinematogrfics o les sries de televisi a les quals ens enganxem. No es tracta destablir dentrada tertlies literries amb ells, podem comenar amb referncies ms lleugeres. Per exemple, mentre passegem junts veiem en laparador duna botiga un vestit peculiar i li fem notar que sassembla molt al que llua a la coberta del llibre la protagonista duna de les ltimes novelles que ha llegit. I aleshores podem recordar entre els dos el que li passava a aquella noia, quin era largument, etc.

Llibres pertot arreu. Dispersem els ttols que possem, deixemlos al seu abast en diverses estances i no deixem cap espai de convivncia lliure de lectures (no noms llibres, tamb revistes, diaris, cmics...), perqu el millor reclam dun text s el text mateix, i els hem de collocar en llocs de pas per provocar la trobada.

Triem el llibre adequat

Pas 3

Triem el llibre adequat

17

Li ha dagradar... a ell!
Hem avisat des de les primeres pgines: no hi ha receptes miraculoses per fomentar la lectura, noms idees, suggeriments, consells, experincies que, depenent de moltes variables i combinacions, podrien funcionar. Ara b, cada lector s una persona independent i diferent i, per tant, no podem aplicar a tots les mateixes normes, perqu la uniformitat ens conduir al fracs absolut. Loferta editorial s tan mplia i diversa que resulta vertaderament inabastable. Les possibilitats sn quasi infinites, per enmig daquesta allau, hi ha desenes de llibres que semblaran escrits expressament per al nostre fill, obres amb les quals connectar profundament, que el faran vibrar democi i li obriran portes per les quals entrar a dimensions desconegudes. Aquest poder immens de la lectura, aquesta qumica explosiva es pot desencadenar en qualsevol moment, sempre que trobem la lectura adequada... per a ell! Perqu un llibre que ens va entusiasmar a nosaltres quan rem joves pot no agradar-li gens. No critiquem ni menyspreem la seva opci ni els seus gustos lectors quan encara es troba en temps de formaci i aprenentatge. s molt important escollir b el que proposem llegir als nostres fills. Ells poden equivocar-se amb els ttols que trien (la llibertat s precisament aix), per nosaltres hem de procurar afinar el tret i proposar-los el llibre que necessiten tot i que no en siguin conscients. I com es fa aix? B, sense dots dendevinador s complicat, no ho ocultarem, per es pot aconseguir. Dentrada, hem de conixer b els gustos i interessos del nostre fill, i ser conscients que el llibre que seleccionem s per llegir-lo ell i, per tant, no s a nosaltres a qui ha de satisfer.

18

El mtode definitiu per tenir fills lectors

Una petita investigaci prvia

Per triar el llibre adequat fixem-nos en el ttol i en la portada, llegim el text de contracoberta, observem ledat lectora recomanada per leditor, fullegemlo, llegim algunes lnies i pensem si encaixa en els gustos del nostre fill.
Abans descollir lobra que els volem proposar, indaguem amb habilitat qu els preocupa, qu volen saber, quina situaci personal estan vivint (el primer amor, el rebuig dun amic, el naixement dun nou germ, el trasllat a una ciutat diferent). Demanem consell a persones que estan en contacte permanent amb els llibres. Lectors que coneixem, el seu mestre o mestra, el tutor, el bibliotecari o la llibretera ens poden ajudar a trobar obres en qu els personatges viuen, pateixen o resolen situacions semblants a les que inquieten el nostre fill. Alguns criteris que podem aplicar per escollir un llibre: Fixem-nos en el ttol i en la imatge de la portada. Li agradar? Creiem que encaixa en els seus gustos? Llegim la informaci de la contracoberta. Hi trobarem un resum que ens suggereix la trama, i tamb, sovint, una indicaci de ledat lectora que recomana leditor. s un indicador interessant. Fullegem-lo sense presses. T dibuixos? Pensem que sn adequats per a ell? Llegim les primeres lnies, o fragments solts. Quin estil t? s dhumor? s gil? Resulta captivador? Ens recorda altres lectures o pellcules que sabem que li han agradat? Si tot encaixa, ser un bon llibre per al nostre fill. Si tenim dubtes, cerquem-ne un altre. Aquesta investigaci prvia ens ha perms conixer millor lobra que li suggerirem de llegir, i en el moment de donar-li lexemplar, podem explicarli de qu tracta i per qu lhem escollit especialment per a ell. Verbalitzem el perqu daquella elecci, destaquem-li els aspectes que sabem que ms li poden agradar, encuriosim-lo, generem expectativa i fem que noti que s un regal pensat, meditat, reflexionat, que no hem agafat el primer ttol que sha creuat al nostre cam.

Triem el llibre adequat

19

Caracterstiques comunes
Entre els nou i els dotze anys es formen els lectors del futur. Han aprs a llegir a lescola, per detectem que no acaben de relacionar-se amb els llibres com ens agradaria. A banda de crear el clima familiar idoni, hem de procurar-los lectures adequades, i en aquestes edats ja poden llegir novelles breus de manera autnoma. I tamb volums extensos! Alguns nens que llegeixen pocs ttols acaben devorant best-sellers de fantasia de ms de 300, 400 i 500 pgines! El motiu no s un altre que la facilitat que tenen aquestes obres per connectar amb ells. I tamb, per descomptat, perqu ens arriben envoltats per campanyes de mrqueting poderoses que els converteixen en una moda. Benvinguda sigui la moda de llegir! No caiguem en lerror de reduir la lectura a la novella. Hi ha molts altres gneres literaris que els poden captivar: els contes, el teatre, la poesia, el cmic i els llibres anomenats de no ficci, que sn els informatius i de coneixements adaptats pedaggicament per aprendre tcniques de futbol, les caracterstiques dels planetes que conformen el sistema solar o les parts del cos hum, entre moltssims altres temes. Han deixat una mica enrere lpoca de llbum illustrat infantil convencional, per igualment podem trobar lbums amb temtiques prpies de la seva edat, i novelles amb acompanyament dillustracions, que en general ja no sn a color. Tamb hi ha tendncies en lactualitat que combinen el cmic amb la narraci i que resulten especialment atractives per a aquells preadolescents que llegeixen poc, ja que tenen un fort component visual i una quantitat de text ms aviat limitada. Els nois i noies dels ltims cursos de primria i els primers de lESO senten predilecci pels personatges de la seva edat o una mica superior, en qu el protagonista (ell sol o amb lajut de la seva colla damics) acara problemes quoti-

Quines novelles llegeixen entre els nou i els dotze anys? Cerquen protagonistes de la seva edat o superior, que acaren (sols o en colla damics) problemes quotidians o extraordinaris que li podrien ocrrer (o desitjaria que li ocorreguessin) al nostre fill. Els temes preferits sn les aventures, el misteri, la por, la cincia-ficci, la fantasia i lhumor.

20

El mtode definitiu per tenir fills lectors

No redum loferta lectora a la narrativa! Entre els nou i els dotze anys poden trobar als llibres respostes als temes que els inquieten, i tamb volums sobre cincia, invents i experiments adaptats a la seva edat, biografies, llibres sobre esports, obres de teatre, poesia, cmics, novella grfica...

dians o extraordinaris que li podrien ocrrer (o desitjaria que li ocorreguessin) al nostre fill. Entre els temes preferits hi ha el gnere daventures, el de misteri, por o terror, la cinciaficci, la fantasia (contes de fades, llegendes de tradici oral) i lhumor. En lapartat de no-ficci, cerquen sobretot respostes als temes que els inquieten, volums sobre cincia, invents i experiments adaptats a la seva edat, biografies i llibres al voltant del seu esport favorit.

Maneres de llegir
La tecnologia est revolucionant no noms la indstria editorial, sin tamb la manera en qu llegim. Les noves generacions, que conviuen amb notable naturalitat amb internet i els mbils tctils amb desenes daplicacions, tenen al seu abast obres interactives que combinen la part escrita, publicada en paper, amb material grfic, vdeos, xats, bandes sonores, jocs i material complementari a travs de la xarxa. Fomentem si s possible que usin aquests recursos sota la nostra supervisi, ja que els permetr relacionar-se (virtualment) amb altres lectors que han gaudit, com ells, del mateix llibre o autor. I el contacte amb altres lectors els far descobrir nous ttols i autors. I continuar llegint i descobrint. Ms enll de la lectura de llibres, hem de fomentar en els fills el que sanomena la lectura crtica. En lactualitat, tenen al seu abast una gran quantitat dinformaci, que unes vegades es presenta en forma de llibre i daltres els arriba mitjanant els diaris, pgines web, explicacions del professorat o la televisi. s important no noms llegir i escoltar, sin entendre correctament el que ens comuniquen, analitzar-ho, ubicar-ho en el context en qu sha produt, relacionar-ho amb altres punts de vista i, a la fi, formar-nos una opini prpia. La lectura crtica s la que forma ciutadans autnoms i responsables que fan progressar la societat en qu viuen.

Triem el llibre adequat

21

Llibres per a totes les butxaques

No s imprescindible comprar un llibre per poder llegir-lo. El prstec s una prctica molt antiga que ha contribut des de sempre a augmentar la diversitat de les nostres lectures. De vegades, els amics i familiars ens recomanen una lectura i ens deixen temporalment lobra perqu la llegim, amb lnica condici que els retornem el volum un cop llegit. I, posats a fer, el comentem per intercanviar opinions, perqu cada lector a un mateix llibre li trobar ressonncies diferents. De vegades, contradictries. Daltra banda, a les biblioteques pbliques (i tamb a la de lescola) hi trobarem una oferta increblement variada de possibilitats, totalment gratutes. Feu-vos-en socis! El bibliotecari del barri, a ms dajudar-te a seleccionar els llibres ms convenients, tamb et pot informar de les activitats que organitza al centre, adequades a ledat del teu fill. Des de contacontes a clubs de lectura, sense oblidar les trobades amb autors, els tallers descriptura, els recitals de poesia, les exposicions de llibres o cartells sobre un mateix tema, les lectures en veu alta... Aquesta programaci mantindr el teu fill en contacte amb el mn cultural i amb altres nois i noies de la seva edat amb inquietuds semblants. La lectura no t ms regles que la llibertat absoluta. I no est escrit enlloc que hgim de fer resums del que llegim, ni que ens agradi el que li agrada a un altre, ni arribar a lltima pgina dun llibre noms perqu lhem comenat. Si ens cau de les mans, abandonem-lo sense contemplacions ni explicacions i escollim-ne un altre. Deixem-nos captivar pels llibres. Lavorriment s lanttesi de la lectura!

Llibres per a totes les butxaques. No s imprescindible comprar un llibre per poder llegir-lo. Amics i familiars ens poden deixar un llibre, i si ens fem socis duna biblioteca, tindrem accs gratut a una oferta cultural i literria molt mplia i diversa.

Despleguem els nostres encants

Pas 4

Despleguem els nostres encants

23

Quatre activitats senzilles

En les pgines precedents hem tractat dexplicar unes estratgies que ens poden conduir amb unes mnimes garanties cap a la meta final, que s aconseguir fer lector el nostre fill o filla. Ja hem dit que es tracta dun procs llarg, que requereix pacincia, constncia, predicar amb lexemple i sumar complicitats per fer del llibre un objecte quotidi interessant i atractiu. Us hem facilitat, tamb, alguns suggeriments sobre com aconseguir-ho (parlar de llibres amb ells, escollir b les lectures que els proposem, no obligarlos, organitzar el temps, dipositar obres en llocs de pas...). Ara, abans de deixar-vos que poseu en prctica la teoria que hem compartit (recordeu: a poc a poc, sense presses), permeteu-nos proposar-vos quatre activitats senzilles per efectives que podeu compartir en famlia quan es doni (o aconseguiu crear) el clima propici.

Lectura en veu alta

Quan sn petits, ens necessiten per llegir. Els llegim contes i poemes a la nit o en moments desbarjo. Quan creixen, per, aquest costum es perd. Es fa difcil no noms trobar el moment, sin que hi posin atenci quan verbalitzem una histria llegida. Ells ja sn grans, i practiquen la lectura autnoma. Si no ens permeten llegir-los... per qu no els demanem que ens llegeixin ells? A nosaltres o al germ petit, o a la filleta dels vens. Provoquem que ens facin de mestres i no noms els apujarem lautoestima en fer-los sentir importants transmissors de coneixements, sin que aconseguirem que estiguin relacionant-se amb els llibres... i amb nosaltres, que tamb s molt recomanable!

Lescriptor a casa
La lectura i lescriptura sn aficions complementries, i les podem fomentar en parallel. Per als nens, comprovar que les lletres (indesxifrables quan sn petits) comuniquen i faciliten informaci rellevant s tot un descobri-

24

El mtode definitiu per tenir fills lectors

ment. Igual que llegir no es redueix a la literatura de ficci, tampoc lescriptura ha de centrar-se noms en la creaci. Podem comenar per redaccions molt ms senzilles, com ara elaborar la llista de la compra, una nota dagrament per al mestre o per a un amic, una carta (que pensarem conjuntament) per a un parent lluny... Si aconseguim establir complicitat en aquest mbit, podem pujar un gra ms i escriure entre els dos una histria breu que haurem inventat prviament. No els deixem sols davant el full en blanc, perqu pensaran que els estem manant deures, i no s aquest lobjectiu. Tampoc els corregim a cada errata que veiem i els fem esborrar i repetir paraules, perqu aqu el que importa s que lescriptura resulti fluida. Ms endavant podem rellegir i reescriure si cal el text.

Jugar, jugar, jugar

Quan eren petits, jugvem amb ells a totes hores. Els tenem al bra perqu no sabien caminar, els ensenyvem paraules perqu no sabien parlar i els entrenvem amb la bicicleta perqu encara no sabien pedalejar. Ara, entre el nou i dotze anys, hem deixat de jugar amb ells com abans. Recuperem vells costums saludables, perqu laprenentatge mitjanant els jocs s molt ms senzill, gratificant i efectiu. Hi ha jocs que ajuden a fixar i ampliar vocabulari i a millorar la fludesa verbal, i ens permeten mantenir-los en contacte amb la paraula, sigui oral o escrita. Podem jugar en qualsevol situaci quotidiana (al supermercat, mentre caminem, quan anem en cotxe o al tren...). Hi ha recursos molt diversos: endevinalles, embarbussaments, canons populars, les cadenes de paraules, famlies semntiques, el popular veig, veig... Us proposem alguns exemples: - Les cadenes de paraules. A partir duna paraula, en diem una altra que comena amb lltima sllaba de la que sha dit primer, i aix fem un reguitzell de paraules noves: casa sabata tambor bordar darrere

Despleguem els nostres encants

25

revista... Hi podem posar les regles que considerem, o augmentar la dificultat en successives partides: no utilitzar noms propis, no repetir paraules que ja shan dit, que no continguin una vocal determinada, etc. - Famlies semntiques. Es tracta de proposar paraules que pertanyen a un mateix mbit, com ara lespai, els animals, els aliments, les parts del cos hum, pasos del mn... Posem per cas que cerquem paraules relacionades amb el futbol; hi direm, ara lun, ara laltre, lxic daquesta especialitat: porteria, xarxa, rbitre, davanter, gespa, etc. Podem jugar tamb a escriure les propostes de cadasc en fulls separats, per veure qui en fa ms o quines coincidncies hi ha. - Veig, veig. Com en els exemples anteriors, poden jugar dues o ms persones. Exclamem Veig, veig, i els altres demanen Qu veus?, i contestem Una coseta que comena per la lletra..., i aleshores diem la primera lletra dun objecte que estigui en aquell moment a labast i que el nostre fill pugui veure i reconixer. Es poden aportar pistes com ara el color, la forma, ls que li donem. Es tracta dendevinar paraules, i el torn de propostes passa a qui hagi encertat lobjecte. Podem jugar en la nostra llengua materna, o acordarne una altra que volem aprendre i fixar millor.

Lectura expressiva
Fem evident el nostre contacte amb la paraula impresa. Seria convenient trobar un moment de tranquillitat a casa (s, sabem que aix costa, per cal intentar-ho perqu el soroll s enemic de la lectura) i agafem un llibre (si s possible, un llibre adequat per a ledat del nostre fill). Obrim-lo. Submergim-nos-hi. Sense exagerar, fem el que podrem anomenar una lectura expressiva. Si s un llibre divertit (i s un bon gnere, el de lhumor, per comenar), fem notar una rialla quan trobem un fragment adequat. Llancem un sospir quan la trama ho permeti. Expressem nerviosisme quan la intriga ens t atrapats. Recriminem en veu alta (Nooo!) la decisi errnia de

26

El mtode definitiu per tenir fills lectors

la protagonista. Demanem que ens escolti un moment (breu) quan trobem un dileg enginys que volem compartir. Encuriosim-los, en definitiva, pel que estem llegint i, en acabat, abans de tornar a les tasques quotidianes, dipositem el volum en un lloc visible i accessible. Si espiem per darrere de la porta, potser els veurem anar, amb sigil, cap on hem deixat el llibre per mirar ni que sigui el ttol i girar-lo per conixer la sinopsi. Ja els hem llanat lham. Objectiu aconseguit.

Mantenim sempre una orella verda

Lescriptor itali Gianni Rodari narra en un poema (perqu un poema tamb pot ser narratiu, i contar belles histries com aquesta) que un home viatjava pel mn amb una orella de color verd, tot i que ja era molt gran. Quan li preguntaven per aquella singularitat, lhome responia que aquella orella li quedava de la seva poca dinfant (per aix es mantenia verda), i que amb ella era capa descoltar i interpretar el que deien els nens quan parlaven de coses que els adults, amb les orelles ja madures, no acabaven dentendre. Farem b de mantenir nosaltres tamb una orella sempre verda per escoltar de veritat el que ens diuen i senten els nostres fills. Si els atenem i els comprenem ser ms fcil que els puguem seduir amb el poder sense lmits de la lectura.

Advertncia inicial

27

Primera edici: Barcelona, mar de 2012 del text: Joan Carles Girbs daquesta edici: Fundaci Jaume Bofill Provena, 324 08037 Barcelona fbofill@fbofill.cat www.fbofill.cat Revisi lingstica: Slvia Farrs Maquetaci: Albert Prez ISBN: 978-84-85557-93-6 DL: B.14824-2012 Impressi: Estudi 6 Les publicacions del programa LECXIT estan disponibles per a descrrega al web www.lectura.cat i www.fbofill.cat

El mtode definitiu per tenir fills lectors: consells i receptes miraculoses que garanteixen lxit escolar s una guia per ajudar pares i mares en lengrescadora tasca de fomentar lhbit lector dels infants. Presenta quatre passos bsics per transmetre, amb calma i sense angoixes, la passi lectora. Joan Carles Girbs (Carcaixent, 1974) s periodista de formaci i editor de professi. Ha publicat, entre altres, lobra Llegir per a crixer: una guia prctica per a fer fills lectors de la qual se nhan difs ms dun mili dexemplars.