.

Víctor Cárdenas Ruiz

Sergio Rodríguez
Marcos Morales
Carles Martin
Pau Cabrera
• Les dones apareixen en la història de les matemàtiques
ja en l'antiguitat, i fan avui una activitat matemàtica més
gran que mai.
• per què no es mencionen dones matemàtiques anteriors
al segle XX? La raó es un conjunt de barreres social i
culturalment imposades, entre les quals podríem citar:

• Manca de recolzament i comprensió per rellevar la

dona de les feines quotidianes (la recerca matemàtica
sempre ha exigit grans dosis de temps; penseu, llavors,
en el paper històric de les dones, : criar fills, cuinar,
cosir, etc.
• Dificultats per aconseguir una educació
matemàtica (en el passat, potser degut al
paper social que li van imposar sempre,
va ser estrany que una dona pensés en
iniciar el difícil camí d'arribar a prendre
contacte amb matemàtiques superiors;
fins després de la 1a guerra mundial, era
normal que la dona no pogués accedir a
llocs universitaris)
 Al llarg de la història hi ha hagut moltes dones que han
investigat i estudiat matemàtiques, però que la societat no
els ha reconegut la seva labor. Totes elles van poder
dedicar-se a aquesta ciència a pesar de les dificultats que
se'ls presentava, encara que van poder fer-lo, a més de per
la seva tenacitat, esforç i intel·ligència perquè pertanyien a
famílies d'alt nivell econòmic i social. Algunes es van veure
embolicades en la llegenda, unes altres van necessitar
utilitzar pseudònims per a ocultar la seva personalitat i no ser
rebutjades pels seus col·legues. Molts dels seus èxits
semblen vinculats a pares, marits, germans o col·laboradors,
en una gairebé obligada renúncia d'autoria. Fins al segle
XVIII no es va contemplar la instrucció a les dones, quan va
haver la necessitat de mà d'obra amb una certa qualificació,
a causa del desenvolupament industrial.
 Algunes dones
matemàtiques.
TEANO s VI aC va dirigir l'escola pitagòrica El nombre d'or

HIPATIA 370-415 símbol de l'ideal grec Les còniques

ÉMILIE DE CHÂTELET (1706-1749) traductora de Newton La derivada

MARÍA GAETANA AGNESI (1718-1799) a més de matemàtica, va ser

lingüista i humanista
La cúbica de
Agnesi CAROLINA HERSCHEL (1750-1848) descubridora d'estels
Amidada de la circumferència terrestre

SOPHIE GERMAIN (1776-1831) estrella en el segle de les llums

MARY SOMERVILLE (1780-1872) la "reina
de les ciències del segle XIX" La cicloide

ADA LOVELACE (1815-1852) pionera

d'ordinadors Bites i Bytes

SOFIA SONIA KOVALEVSKAYA

(1850-1888) matemàtiques i poesia, un
binomi perfecte Floc de neu
• Va néixer l'any 370 dC. El seu pare, Teó
d'Alexandria, dedicat completament a la
recomposició de les més celebrades obres
científiques, la va iniciar molt aviat al món de les
matemàtiques i la va convertir en professora de
l'Escola d'Alexandria, on a més de
matemàtiques explicava doctrines filosòfiques i
va arribar fins i tot a ser la directora. L'any 415,
però, va ser víctima d'una multitud de cristians
que, alentits pel bisbe de la ciutat, la van
martiritzar fins a matar-la al carrer, arribant al
punt de maltractar el seu cos després de morta.
• Casada als 19 anys amb el marqués de Chatelet, 11
anys més gran que ella i militar de professió, es pot dir
que Emilie du Chatelet, apart els seus freqüents
enamoraments (amb Voltaire, Maupertuis, el poeta Saint
Lambert, de qui va tenir un fill als 43 anys, etc.) va
dedicar sa vida a l'estudi i foment de les activitats
científiques. Unida sentimental i intel·lectualment amb
Voltaire durant uns quants anys, a qui va alliberar de ser
empresonat a la Bastilla amagant-lo a la residència que
el marqués tenia a Cirey, i gran estudiosa de Newton i
Leibniz, va mantenir constants contactes amb els més
prestigiosos matemàtics de la seva època (Bernouilli,
Maupertuis, Clairaut, Euler,...) als quals reunia sovint a
Carey.
• Pubilla d'una família de 20 fills, Maria Agnesi va néixer a
Milà l'any 1718. Es va destacar aviat com a noia prodigi:
A més de l'italià, als 5 anys recitava versos en francès,
als 9 dominava el llatí, i poc després, el grec, l'alemà i
l'hebreu. Alentida pel seu pare, va aprendre des de jove
ciència i filosofia, i als 20 anys, ja li van publicar el seu
primer llibre, Proposicions filosòfiques, on explicava els
problemes de filosofia natural que apareixien com a
temes de les tertúlies científic-filosòfiques habituals de
l'època, tales com els de la naturalesa de la calor, del
vent, de la duresa dels cossos, etc.
• María G. Agnesi va ser una distingida lingüista , matemàtica i
filòsofa; va remplaçar al seu pare en la càtedra de matemàtiques de
la Universitat de Bologna quan aquest va estar malalt, i va ser la
primera dona a ocupar una càtedra de matemàtiques. En 1748, es
va publicar la seva lliuro "Instituzioni Analithe" sobri càlcul
diferencial, que va ser molt popular; es va traduir a molts idiomes i
es va usar a Europa durant molts anys. Va Ser coneguda també
com La Bruixota de Agnesi per confondre en el seu llibre la paraula
versoria (nom llatí de la corba d'una funció), per versiera altra
paraula que significa àvia del diable o bruixota, d'aquí ve el nom
adoptat també per la corba; La Bruixota de Agnesi, l'equació de la
qual és :
• Émile Breteuil, Marquesa de Chatelet
(1706-1749). Francesa. Va traduir i va
analitzar els Principia de Newton. El seu
llibre Les institucions de la física conté un
avanzadísimo treball sobre càlcul
infinitesimal que va contribuir a divulgar.
 Shophie Germain

Els pares de Sophie Germain (1776-1831), matemàtica francesa,

s'oposaven tenaçment que la seva filla estudiés matemàtiques. Li
retiraven la roba de la seva habitació perquè no pogués aixecar-se
a estudiar de nit. Se li privava del foc i de la llum, però, finalment, el
seu pare va cedir. Una vegada vençuda l'oposició familiar, ha de
lluitar contra el mitjà universitari del segle XIX i signa les seves
cartes utilitzant un pseudònim masculí: "Li Blanc, alumne de la
Ecole Polytechnique". Aviat són reconeguts els seus mèrits sent
presentada per Lagrange als altres matemàtics. Va realitzar treballs
en teoria de nombres i en teoria de l'elasticitat.
 Emmy Noether.
• Les dues matemàtiques més destacades van ser S.
Kowalewski i l'alemanya Emmy Noether (1882-1935).
• El seu pare, Max Noether, va anar un important matemàtic. També
ella va haver de lluitar a Alemanya perquè la deixessin exercir com
docent universitària, el que va fer exclamar a David Hilbert: "No veig
perquè el sexe de la candidata és un argument contra el seu
nomenament com privat docent; després de tot no som un
establiment de banys". No tenia bones aptituds pedagògiques, però
mantenia una molt bona relació amb els seus alumnes. Amb
l'arribada dels nazis al poder, emigra cap als EEUU. És l'autora d'un
important teorema que fonamenta l'existència dels principis de
simetria i invariància que apareixen en la física teòrica. Després
d'una operació quirúrgica, sofreix una complicació i mor als 53
anys, romanent soltera.
Víctor Cárdenas
Sergio Rodríguez
Marcos Morales
Pau Cabrera
Carles Martín